Download - Douwe Fokkema Trad

Transcript
  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    1/14

    La literatura comparada ' t una llarga historia, no tan sols con1 a campd'estudi autonom, sin tamb com a disciplina acadkmi~a.~questa llarga tra-dici concedeix una dimensi especial a l'estudi comparatiu de la literatura; pero(de vegades) tamb es considera com un llast, sobretot pels qui sn del parerque qualsevol ciencia, incloent-hi les humanitats, cal que s'esmerci a resoldreproblemes mitjancant la formulaci d'hipotesis i llur comprovaci, ms que nopas en l'acumulaci de coneixement. La recopilaci de coneixement pot ser tilsi s accessible, s a dir, si aquest coneixement ha estat recollit d'una manerasistemhtica i per tant el podem tenir a l'abast. Ning no dubta de la utilitat deles enciclopkdies i d'altres llibres de consulta, i ning no discuteix l'opini que

    " Aquest artide, titulat originalment Comparative Litcrature and the New Paradigm,fou publica: per la ((Canadian Review of Com parative LiteratureIR evue C anadienne deLittrature Compare~,IX, nm. 1 (1982), ps. 1-18. Es publica en cata15 per gentilesa deM. V. Dimi6, director de l'esmentada revista. El pr0fesso.r D. W. Fokkema, de la Rijks-universiteit d'Urrecht, s un conegut especialista en temes de teoria de la literatura i lite-ratura comparada. L'any 1981 es va traduir a l'espanyol el seu manual Theories of Literaturein the Twen tie th Cen tur y. Structuvalism, Marxism, Aesthetics of Reception, Senziotics. Eldarrer llibre que ha publicat es titula Literary History, Modernism. and Postnzodernism(Amsterdam/Filad2lfia 1984) i recull les Erasmus Lectures que lleg a la universitatde Harvard a la primavera del 1983. Enguany sortira Modernist conjectures in EuropeanLiterature, 1910-1940.1. Aquest s el text d'una comunicaci llegicia a les universitats de Groningen, Inns-bruck i Lovaina l'any 1980-81. Una versi lleugerament diferent fou pub licada a la revistaholandesa F orum der Letteren*, 22 (1981), ps. 179-194.2. C f . Ulrich WEISSTEIN,infhrung in &e vergleichcnde Literaturwissenn-haft (Stutt-gart 19681, captol 2 (n'hi ha traducci a l'espanyol, Barcelona 1976) i Ren WELLEK,Th e Name and Nature of Comparative Literature (1968), reimprks a Ren WELLEK,Dis-crirninations: Further Concepts of Criticism (Ne w Haven i Londres 1970 ), ps. 1-3.Els Marges, 40. 1989 5

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    2/14

    e l valor d'aquestes compilacions s'acreix si estan organitzades d'una manera sis-tematica i sn capaces de contestar preguntes que sorgeixen en el decurs de larecerca cientfica. D'aquesta manera, l's de la informaci acumulada resultaevident: serveix, o hauria de servir, per resoldre problemes amb que s'enfrontal'investieador individual."Hom pot deduir del parhgraf precedent que atribueixo molt valor a la per-tinencia cientfica dels diversos camps d'estudi. La pertinencia cientfica s deter-minada p er la manera com un- determ inat tip us d e recerca pot col.laborar a lasoluci de s roble mes cientfics ms o menvs im~ortants Der la seva relaci ambd'altres investigacions en el mateix carnp en iamps propers.3Tamb s possible, naturalment, d'avaluar la recerca cientfica respecte a lapertinencia social. El criteri Der a aauesta avaluaci deriva de les ovinions so-iial s de l'avaluador, o fins de la s&a visi del desenvolupament cutur de lasocietat. Per aixb se'ns fa difcil d'esperar unanimitat sobre els criteris de judici,i l'avaluaci. si s au e es ~ r o d u s ins la universitat. vrovocaria una discussi fti li una perdu de te kp s. En e l mn occidental, l'av&aci de la pertinencia socialde la recerca cientfica depen de cada profesor o estudiant que decideix d'es-tudiar un tema en especial, dins la infrastructura que han fet possible els diver-sos cossos representatius que decideixen el pressupost, des del parlament finsals claustres de professors. L'avaluaci d e la pertinencia social s, d'una banda,una qesti individual, i, de l'altra, una qesti administrativa i poltica.De tota manera, la valoraci de la pertinencia cientfica es basa en criterismenys subjectius i potser fins i tot pot arribar-se a un alt nivell de consens. Aixbpot ser exemplificat amb la relaci mtua entre literatura comparada i l'estuditebric de la literatura, que com a disciplines academiques s'ensenyen a les prin-c i p a l ~ niversitats dels Paisos Baixos.

    1 . La literatura comparada i l'estudi teoric de la literatura als Paisos BaixosLes sis principals universitars dels Paisos Baixos ofereixen (l'equivalent)d'una llicenciatura en l'estudi general de la literatura (algemene literatuurweten-schap), la qual es divideix en les especialitats de teoria i comparatstica.L'estudi tebric de la literatura examina fenbmens literaris des d'un punt devista general i sistematic, aix corn la metodologia d e l'estudi de la lite ratu rai de les relacions arnb d'altres disciplines com ara la lingstica, la semibtica,I'estetica, la sociologia i la psicologia.La literatura comparada se centra en la historicitat del text literari, s adir, en les circumstancies especfiques sota les quals aquest s produit i rebut.A l'hora d'estudiar textos en diverses llenges i de cultures diferents utilitza elsavencos de la lingstica, la semibtica i les altres disciplines esmentades abans.La diferencia entre les dues especialitats es pot explicar planerament coma teoria vs. proves i aplicacions, abastracte vs. concret, general vs. histbric.De tota manera, aquestes distincions sn tan sols relatives. Ens indiquen carac-terstiques que dominen una de les dues especialitats, pero que tamb snpresents en l'altra. Naturalment, cap disciplina no pot funcionar sense fonamentstebrics, i aixb tamb s aplicable a la literatura comparada. Cap disciplina no3. Karl R. POPPER,ie Logik der Sorialwissenschaften dins Theodor W . ADORNOi altres (eds.), Der Positivismusstreit in der deutschen Soziologie (Luchterhand 1974 '),p. 114.

    6 Estudis i ssnigs

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    3/14

    p o t estar-se de proves, o de cedir la comprovaci d e les seves hipbtesis a una altradisciplina, i aixb tamb s aplicable a l'estudi tebric de la literatura. Cap dis-ciplina, la literatura comparada inclosa, no pot existir sense un cert grau d'abs-tracci i de generalitzaci. Finalment, cap disciplina emprica no pot existir senseestudiar fenbmens concrets, histbrics, i aixb evidentment s aplicable a l'estuditebric de la literatura, el qual en els darrers anys ha reconegut que el seu objectede recerca t una dimensi histbrica que no pot ser menystinguda?Anticipant la conclusi del meu argument, hauria d'explicar aqu que, de capmanera, I'objecte de I'estudi de la literatura no se cenyeix noms al text lite-rari, sin uue ~ o tsser concebut com a mnim de tres maneres diferents:A1) d1 text que en un moment donat ha estat rebut com a literatura per ungrup de lectors, dit d'una manera ellptica i menys acurada, el text literari;

    2) de la situaci comunicativa (o procs de comunicaci), en la qual un emissorcomunica un text que el destinatari considera com a literatura: expressat d'unaman era eHptica, la situaci d e comunicaci literaria*; i 3 ) del codi o del sistemade signes utilitzat per I'emissor i reconegut pel destinatari d'acord amb el qualel text s rebut com a literatura, ellpticament, el codi literari. Naturalment,una preferencia per alguna d'aquestes concepcions implica afinitat envers algunade les tradicions academiques existents.D'acord amb les diverses diferencies entre literatura comparada i l'estuditebric de la literatura que han estat esmentades ms amunt, hom pot gosar dirque els objectes de la literatura comparada i de la teoria de la literatura sn enprincipi identics. Aquest darrer, pero, no traspassa les fronteres lingstiquesd'una literatura nacional concreta, mentre que la literatura comparada, per de-finici, s'av a llegir textos, situacions de comunicaci i codis en literaturesdiverses. s a travs d'aquest aspecte internacional o supralingstic que la li-teratura comparada es distingeix de I'estudi de les diverses literatures nacionals.Cal establir encara una altra restricci. El tebric pot reclamar encertada-ment que el seu objecte de recerca s ms ampli que les tres opcions esmen-tades. La metodologia de l'estudi de la literatura tamb pertany al seu domini.Perb el comparatista pot rebatre aquesta opini tot estenent la seva recerca aI'estudi comparatiu de les convencions pohtiques o de les teories literiries tra-d i c i o n a l ~ . ~'estudi comparatiu de sistemes poetics s implcit en l'anilisi delscodis que han condicionat una recepci literaria.Els perfils de la literatura comparada i de l'estudi tebric de la literaturaestan estretament relacionats. Les dues disciplines podrien ser practicades peruna mateixa persona, si no fos que exigeixen de l'investigador la disponibilitat4. Aquesta posici s caracterstica dels investigadors que treballen en la tradicidel formalisme rus o de i'estructuralisme txec, com ara Jurij M. LOTMAN,he Structure ofthe Artistic Text (trad . de Ronald V RO ON , niversity of Michigan, 1977), i Janusz SLAWINSKI,Literatur als System und Prozess (ed.: Rolf FIEGUTH)Munic 1975). Perb tamb d'altres,ms interessats en la lingstica i la gramhtica textual, han reconegut la dimensi histbricade la literatura. Per exemple, Siegfried J. SCHMIDT On the Foundation, asd ResearchStrategies o/ a Science of Communication, ~Poeticsw,nm. 7 (1973), p. 28, escriy: Elstextos literaris sn, per consegent, textos que pertanyen a una Inia d'evoluci histbrica,que s'origina en contextos textuals i que sn rebuts en situacions comunicatives. Tamb,p. 29: L'estudi de la literatura ha d'actuar preocupant-se pels contextos i les situacions, i,

    per tant, ha de tenir en compte adequadament els components socials i histbrics.5. Els resultats d'una recerca d'aquest tipus es troben a Ren WELLEK,A History ofA4odern Criticism: 1750-1950, 6 vols. (Nav Haven 1955-1986). Cf. Bernard F. SCHOLZ,Compari~zg he Theories o/ Literature? Some Remarkr on the New Task Description o f theZCLA, Yearbook of Comparative and General L iteratu re, 28 (19791, ps. 26-30.Els Marges, 40. 1989

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    4/14

    i el coneixeinent de metodes diferents de recerca. La tasca de ser al mateixtemps un bon tebric i un bon comparatista s massa onerosa. La soluci rnsapropiada sembla ser la cooperaci dins el marc de l'estudi general de la lite-ratura . La pertinencia cientfica d e l'estudi tebric de la literatura rau , 'unabanda, en la comprovaci d'hipbtesis generals, i, de l'altra, en la descripci iexplicaci de fenbmens que succeeixen en ms d'una literatura i que no podenser explicats fent referencia exclusiva a literatures nacionals particular^.^ Lapertinencia cientfica d e l'estudi tebric de la literatura rau en la construcci deconceptes i de models que permetin al coinparatista i a I'investigador especia-litzat en cadascuna de les diverses literatures nacionals de fer la seva feina. Coinha argumentat J. J. A. Mooij, els models del tebric sovint ens ajuden a veurei distingir, a explorar ms que no pas a explicar, els fenbmens literaris.' Pe rbs possible que dades que s'han fet explcites per mitji d'un determinat modelcontribueixin tamb a l'explicaci de problemes per ara inexplicats.

    2. La literatura conzparada i la literatura general als Estats Units i arreaNo hi ha un equivalent prou clar en angles (o en catala) per a algemeneliteratuzlrwetenschap (estu di general de la literatura*). E l con tingut del motholandes (o de l'alemany allgemeine Lite,-aturwissenschaft) s cobert en bonapart per literatura comparada i gaireb completament per literatura compa-rada i general.8 En la darrera expressi, tanmateix, e l component tebric encarasembla ser ms debil que en els mots en holandes o en alemany. D'aixb no n'sresponsable la denominaci nord-americana de la disciplina, sin el fet histbricque l'estudi de la literatura als Paisos Baixos ha estat sota la completa influencia

    del desenvolupament de les teories de la literatura a Alemanya, a 1'Europa del'est i a Franca. A Nord-america, la situaci era bastant diferent. Durant moltde temps el New Criticism, una escola que no tenia cap pretensi de cientifi-

    6. A l'article programitic The Concept oj Comparative Literatuve, Ren Wellek cs-criv: El gran argument a favor de la literatura comparada s la faisedat tan obvia de1concepte d'una literatura nacional totalment aillada. La literatura occidental, almenys, formauna unitat, un tot. No noms perque temes i motius, formes generes, idees i smbol?emigren, s h perque hi ha un desenvolupament com de la literatura europea (i amtri-cana). (Ye arboo k of Comparative and G ener al Literature, 2 [1953], p. 5 .) D u n a ma-nera similar, LVolfgang Kayser digu que no hi ha cikncies de les literatures naciona!~, ique els elements amb que les estructures lingstiques de la poesia construeixen la formas6n els msteixos gaireb a tot arreu. Das sprachliche Kzlnstzoerk: Eine Einfiibrung in dieLiteraturwissenschajt (Berna i M unic 196814), p. 6. Tamb LOTMAN, Tbe Structz~repfthe Art is t ic Text , veu la literatura corn un tot, per exenple, com un sistema supralingiistic.7. J. J. A. MOOIJ,T h e Nature and Function o/ Literary Theories, Poetics Today, 1(1979), nms. 1-2, ps. 111-135.8. En ben pocs casos l'expressi anglesa (o catalnna) literatura general semblaexpresar el sentit del francks littrczture gtzvale, tal com el defin Paul V A N TIEGIIEM:un ordre de recerches qui porte sur les faits conzmuns 2 plztsiers littt.'ratures, coasidresconznzc tels, soit dans leurs dpend ances reciprogues, soit dans leuv coi'ncidence. ( L ~ Lzt-irature cornpare [Pars 1946'1, p. 174). Els mcts literatura general [geizevgl literattlve]en el ttol de la publicaci Yearbook of Comparative and General Literatiire [Anuari deliteratura comparada i general] poden haver tingut originalment aquest sentit. D'acord ambl'atticle de WeUek, T h e Concept of Comparative Literature, els editors actuals del Yeer-book sembla que interpreten literatura general com a po$tica o teora de la literatura.E n el mateix article We ilek defensa la posici que la literatura "comparada" i la "gene-ral" conflueixen inevitablementn ( T h e Concep t of Comparative Literature, p . 5 ) .8 Estt idis i assaigs

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    5/14

    citat? ha romas I'escola crtica principal als Estats Units. Nonls recentment hacomencat a declinar la seva influencia, i aquest fet fins i tot s acceptat pels quiI 'han defensada fins a l 'ltim rn~rnent. '~ndubtablement, la vitalitat del NewCriticism ha dificultat el creixement de l'estudi tebric de la literatura a les uni-versitats nord-americanes, incloent-hi els departaments de literatura comparada,Naturalment, hom pot trobar als Estats Units interks pels problemes tebrics,pero (no obstant les importants contribucions de Wayne Booth, Morton Bloom-field, M. H. Abrams, E. D. Hirsch, Jr., i Stanley Fish) la major part provenend'investigadors que no treballen en l'especiaitat de literatura anglesa o nord-americana, sin que sn especialistes en estudis eslaus, francesos o orientals,El New Criticism estava impregnat d'un concepte de la literatura que perme-tia la resposta total per part del lector davant el text," i d'aqu que l'estudispogus perdre eventualment l'actitud crtica davant de l'objecte. El New Criti-cism considerava I'objecte de la recerca com una cosa nica, ignorava la histo-ricitat del text i del lector, i mai no discut crticament els resultats obtingutsper mitja de cap metallenguatge. Des del meu punt de vista, una aproximacid'aquest tipus pertany a l'ambit de la crtica literaria, pero no t res a veureamb I'estudi cientfic de la literatura. Tot imitant T. S. Eliot, consideraren eltext literari com un monument que podia ser immediatament asequible i quepreservava el seu valor per ~empre, '~ n Iloc d'un conjunt de signes que encontextos diferents poden ser interpretats de manera diferent. Aquesta apro-xirnaci s'adrega cap al passat; pretn de transmetre la tradici i aclama els va-lors d'un passat no histbric. L'any 1921 Fernand Baldensperger ja va criticarl'atenci exclusiva vers els monuments intellectuels i un Panthon de rpu-tations admises com a contraposada amb el caracter dinamic de la literatura."Perb aixb no era suficient per rebatre la posici d'Eliot, que havia estar fetapblica dos anys abans i que Baldensperger podia no haver conegut. Eliot opinaque tota la literatura europea des d'Homer ... t una existencia simultania icompon un ordre ~imul tani , '~ ignora el problema de com i qui decideix quintext pertany a la tradici literaria europea i quin no.

    9. Ren WELLEK, h e Nezu Criticism: Pro and Co ntra, Critica1 Inquiry)), 4 (19781,.p. 618, escriu: En realitat els partidaris del New Criticism sn enemics de la ciencia.TambC., a la p. 619: La crtica no pot ser cientifisme neutral: ha de reaccionar davantl'obra d'art amb la rnateixa energia amb que i'obra fou creada.10 . Ren Weilek comenga l'article citat a la nota 8 d e la manera segiient: Ami e lNew Criticism s considerat n o tan sols desbancat, obsolet i m o~rt, sin tam b, d'algunamanera, equivocat i dolent (p. 611). A. Owen dldridge escriu sobre el Nenr Criticism:F ins fa ben poc els departamen ts Canes de les universitats nord-americanes afsvorienl'aproxirnaci intrnseca davant de l'extrnseca, adoraven la imatge verbal, avisaven delsperills de les fauicies intencional i afective, i defensaven la possibilitat de substituik per.l'impressionisme rornintic un tipus de crtica que s veritablement impersonal i objec-tiva (Eas t-Wes t Relatiofzs Universal Literature, Ye s; Co mm on Poetics No , Tarnltang Re-vieur, 10 119791, 17-33, citat d e la p . 25).11. C f . la nota 9.12 . T. S. Eliot parla d'obres literiries corn a monuments en el seu assaig Traditionawd the Individual Talerzt (1919), recollit a The Secvet Wood: Essays on Poetiy and'Criticisrn (Locdres 1920), p. 50. Ren Wellek repet encara el 1968: Les obres liteririess5n monuments i no docurnents. Avui sn asequibles immediatament per a nosaltres(Discrirninations, p. 20). En un sentit ns general, la metifora del monument fou utilit-zada pcr Friedrich Nietzsche en el seu Unzeitgemabe Betiuchtungen, vol. 11: V o m N z~ tz en ,wzd Nactkteil der Histoire fr das Leben dins W e r k e , ed. de Karl Schlechta (Munic 1960 *),I, ps. 209-285; particularrnent p. 219.13. Fernand BALDENSPERGER,ittrature compare: le mot et la chose, Re-me d eLittrzture Compare, 1 (1921 ), ps. 22, 27.14 . ELIDT, raditiorz, p. 49.Els Marges, 40 . 1989

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    6/14

    La concepci del text literari corn a monument asequible immediatamentper al lector fou una barrera per al desenvolupament d'un metallenguatge, tantpe r al New Criticism corn per a l'escola alemanya de la interpretaci imm anent*(werkimmanente Interpretation). La posici de Cleanth Brooks, segons la qualla interpretaci d'una obra literaria mai no pot ser ms que una aproximacibarroera i que, per tal de realitzar aquesta aproximaci barroera, l'interpret esveu abocat a recrrer als metodes de l poema -analogia, metafora, smbol,etc.-," exclou la possibil itat de dist ingir en tre Ilenguatge-objecte i metallen-guatge, malgrat que els New Critics van dissenyar un metallenguatge elementalen introduir mots corn ironia, paradoxa i coherencia.L'emfasi tan forta dels New Critics en el fet que cada obra d'art s nica,la idea d'assequibilitat immediata i el menyspreu per les condicions socials ihistoriques de la comunicaci literaria no van afavorir el desenvolupament de laliteratura comparada als Estats Units. En no haver-hi un marc teoric per a l'es-tudi comparatiu dels textos, no hi havia base per a la comparaci. Com mss'emfasitzaven els aspectes nics dels textos literaris, ms s'allunyava la possi-bilitat que es pogus produir la comparaci6 d'aquests textos. Per manca d'unmetallenguatge tamb mancava el tertizlm comparationis.Pot ser sorprenent que precisament als Estats Units les condicions per aldesenvolupament de la literatura comparada fossin tan poc favorables. En efec-te, el segon congrs de la International Comparative Literature Association(ICLA), que se celebra a Chape1 Hill (Carolina del Nord) el 1958, va estimularenormement el creixement de la literatura comparada corn una disciplina aca-demica a les universitats nord-americanes i mena a la fundaci de l'AmericanComparative Literature Association. Pero aquest procs tenia ben poc a veureamb e l New Criticism. La iniciativa d'organitzar el congrs fou de W erner Frie-drich, profesor de la universitat de North Carolina i d'origen sus, que haviaestudiat a Pars i que, amb aparent acceptaci, havia publicat la discutidadefinici de literatura comparada de Jean-Marie Carr (la Sorbona) en el primernmero del seu Yearbook of Comparative and General Literature (1952).A les actes del segon congrs hi ha nombroses contribucions, tamb de nord-americans, que pertanyen a la tradici positivista de l'escola francesa. Una ex-cepci colpidora s el polemic informe La crisi de la literrrtura comparada, deRen Wellek. Wellek atacava l'objectivisme positivista, pero pel fet d'acceptarles opinions de Benedetto Croce i el New Criticism afebl ms que no pas en-fort la base per a l'estudi comparatiu de la literatura. Wellek considerava lesobres literaries corn a conjunts en els quals materials en brut derivats d'algunaltre lloc deixen de ser materia inerta i sn assimilats en una estructura nova,i corn a aconjunts, concebuts en la imaginaci lliure, la integritat i sentit delsquals es viola si els esbocinem en fo nts i influencies.l6 H i ha un acord obvi+entre Wellek i Croce respecte a l Stoffgeschichte i l'estudi d e les influencies.La qesti -havia escrit Croce el 1903- n o s la genesi estetica de l'obralite raria, sin la historia ex terna de l'obra ja formada ... o un fragment delmaterial divers que ha ajudat a conformar-la (la tradici literaria) ... Hom perd

    15. Cleanth BROOKS, he Well Wrought Urn: Studies in the Structures of Poetry((Nova York 1947), p. 189.16. Ren WELLEK,he Crtsis of Comparative Literature, reeditat a Concepts of Crz-ticism, editat per Stephen G. NICHOLS New Haven i Londres 1963), ps. 282-295; citat dela p. 285.1 Estudis i assaigs

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    7/14

    -i s impossible no fer-ho- l'estudi de l moment creatiu, que s allb que veri-tablement preocupa la historia literaria i artstica.''Com havia fet Croce, Wellek critica la compilaci positivista de dadesque, especialment a Franca, havia facilitat un creixement de la literatura com-parada sense destorbs. La seva crtica, de tota manera, es fonamentava en con-cepcions que no podien facilment ser operatives en una recerca comparada detextos literaris. Al comencament els seguidors de Wellek a Nord-america erenmenys nombrosos del que els investigadors europeus sovint s'imaginen, a partirde la vdua de llurs publicacions. Els molts comparatistes nord-americans quefinalment van fer cas de la crida de Wellek per estudiar el text literari comuna unitat organica, de manera aliena a una resoluci en factors, van descobrirben aviat que ni Wellek ni els New Critics ni Croce, que Wellek admirava tant,oferien un model per a la recerca comparada. En exigir que els comparatistess'havien de concentrar noms en fenbmens Ziteraris, va restringir el camp d'in-teres sense resoldre el problema metodolbgic. El positivisme frances mai no vaatenyer el nivell de la reflexi metodolbgica i de la crtica metalingstica; elNew Criticism considerava la reflexi metodolbgica com una cosa superflua (eltext havia de ser asequible immediatament) i l 's d'un metallenguatge comuna cosa inadequada (al'heretgia de la parafrasi).ls Distrets pel fals dilemad'haver d'escollir entre una escola francesa i una de nord-americana, els com-paratistes nord-americans van eludir els problemes metodolbgics als quals capde les dues escoles no havia donat gaire importancia.En els darrers anys s'han detectat alguns canvis sobre aquesta qesti. Hanaparegut articles de Hans Robert JauB, Grard Genette i Jonathan Culler a.Comparative Literature i a d'altres publicacions especialitzades dels EstatsUnits . Natura lment, aixb no ha pas cobert el bu it d e manera im mediata, ja quela simple idea que la recerca comparatista s im ~ o ss ib le ense uns fonamentstebrics no implica automaticament I'habilitat per distingir entre la m ultitud deteories en competencia. La mnima assimilaci crtica de gaireb qualsevol cons-trucci estructuralista o desconstrucci postestructuralista per part d'alguns com-paratistes subratlla el prejudici, entre d'altres, que I'estudi tebric de la litera-tura s enemic de la literatura comparada. La posici contraria tamb s certa:amb una base metodolbgica donada es reforca l'estudi tebric de la literatura is'estimula la recerca comparada.

    L'interes europeu per la teoria de la literatura t una historia molt Ilarga.Des de la publicaci del Cours de linguistique gnrale l'any 1915 i els exitsdel formalisme rus en els anys vint, s'han creat diverses escoles estructuralis-tes, les quals, deixant de banda les diferencies de caracter cientfic i d'ifispi-raci, han estimulat fortament el desenvolupament de les teories de la lite-ratura. Naturalment, l'estructuralisme antropolbgic de Lvi-Strauss difereix deI'estructuralisme txec, el qual se centra en l'estudi de la llengua i la literatura.Naturalment, hi ha diferencies entre l'estructuralisme lingstic de Saussure i1Iestructuralisme de Jurij Lotman, V. N. Toporov i V. V. Ivanov, el qual s'apli-ca a la historia de la literatura i a la tipologia de la cultura. Les diferencies hanestat cpalificades d'interconnexions: la teoria d e la recepci alemanya f y ns;pirada conjuntament per l'estructuralisme txec i el frances, per Mukarovsky

    17. Benedetto CKOCE, a Letteratura Comparafa (1903), traducci de C. S. DURERi K. J. ADAMS, Yearbook of Comparative and General Literature, 26 (19771, ps. 24-26;citaci de la p. 25.

    18. BKOOKS,aptol 11, The Heresy of Paraphrase*.

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    8/14

    i Vodicka aix com per Roland Barthes. Els lingistes nord-americans contribui-ren tamb a l'estructuralisrne d'Europa de l'est i al francks. Per a aquests diver-sos tipus de recerca estructuralista s vilid el mateix criteri cientfic: els resul-tnts han de ser comprovables. Un punt crucial s si les categories que serveixenper analitzar i discutir I'objecte de recerca es consideren inherents a l'objecte oins aviat sn construccions mentals amb una funci instrumental. Aquestes coils-truccions mentals estan pensades per guiar l'observaci i per ajudar l'aiiilisi iproveir un model per descriure l'objecte en termes que facin possible i compro-vable la comparaci amb d'alaes objectes similars.Les estructures detectades en l'objecte no tenen un caricter ontolbgic. Sndescobertes a la llum d'un determinat problema, amb el benenies que, en en-frontar-se amb un altre problema, d'altres estructures poden sortir a la llum.Tant la qualitat com la quantitat de les estructures que es distingeixen depenendel problema de l'investigador i tamb de les circumsthncies sota les quals calpresentar la sol~ci. '~es diverses estructures tenen un caricter hipotetic i hande ser provades, directament o indirectament, dins el marc d'un argument mso menys detallat.Entre els comparatistes europeus (i canadencs), les reserves pel que fa a lainnovaci metodolbgica han estat molt menys importants que entre els colleguesnord-clmericans. Aixb es fa ev iden t a les actes dels congressos d e la ICLA desdel 197 0. E n aquests congressos una bona part d e l'atenci ha estat dedicadaa problemes generals com ara la sociologia de Ia literatura (6'. congrs, Bsrdeus1970), l'estructuralisme i els roble mes de la periodificaci i l'avaluaci (7'. con-grs, Montral-Ottatva 1973), la senliotica (8" congrs, Budapest 1976), l'es-tetica de la recepci (9" congrs, Innsbruck 19 79). La innovaci metodolbgicaha estat precisament un problema central en aquells paisos en que la literatura

    comparada ha estat institucionalitzada com a disciplina acadkmica en epoca pos-terior, o b on ha rebut un reconeixement social tarda gracies a la fundacid'associacions que pretenien formalment l'avenc sistematic de la disciplina (GranBretanya, l'estat espanyol, Europa de I'est). Els extrems e s toquen.Les diverses justificacions del metode comparatiu, el status literari de l ob-jecte de recerca i la relaci entre teoria i analisi textual reben emfasis diferentsen les nombroses definicions de la literatura comparada. Com a resum de I'estat-present de la disciplina, s t il d'observar algunes d'aquestes definicions. L'any19 68 Ren W ellek defin la literatura comparada d e la manera segiient: Es-tudiar la literatura des d'una perspectiva internacional, amb una conscikncia dela unitat de tota l'experiencia i la creaci literaria. Segons aquesta concepciC . . . ] la literatura comparada 6s identica a l'estudi de la literatura independent-ment de les fronteres lingstiques, etniques o poltiques. No es pot confinara un sol metode: la descripci, caracteritzaci, interpretaci, narraci, explicaci,avaluaci, sn utilitzades en aquest discurs, tan t com les comparacions. Wellektamb tracta el problema de si la literatura comparada havia de limitar-se al'estudi dels contactes histbrics actua S, o b havia de fixar-se tam b en,lesaafinitats tipolhgiques. Com Viktor 1 rmunskij, Herbert Seidler i Dionfz Du-ris'in? Welek considera les similaritats tipolbgiques com a part d e I'objecte de l

    19. Aquesta posici s inspirada per Unberro Eco, que dna la segent definicid'estnictura: Una cstm ctura s un m odel que es construeix segons operacions de sirnplifi-caci, ies quals perrneten d'unificar diverscs fenbmens sota d'un rnateix pu nt de vista*(Itttroducci a la semibticn. editat Der Txzen TRABANTIvI~lnic 19721, p. 63 ) .20. WELLEX,iscri~iihntions,. 19. - v21. P er a una exp!icaciS de la posici de Viktor Zirrnunskij, vid. Adrian MARINO,

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    9/14

    comparatista, i quan fu aixb se separa d'altres comparatistes que volien au-tolimitar-se a I'estudi dels rapports de fait. Paul Van Tieghem s un dels quirepresentaven aquesta posici ms restrictiva.= Coin Baldensperger, estava msinteressat en la dependencia com a resultat de la influencia, que no pas endesenvolupaments analegs independents; o, en la terminologia de Durisin, msen les relacions de contacte que no pas en les afinitats tipolbgiques.En les polemiques entre els partidaris del metode positivista i els de larecerca intrnseca, les qestions de rapport de Jait (relacions de contacte) i elpaper de la comparaci sn qestions recurrents. L'experiencia estedca i e! mo-ment creatiu tamb tenen un paper en la discussi. La funci de la teoria, adduitdiverses vegades per We!lek, fou discutit amb menys f r e q e n ~ i a . ~ ~e totamanera, el paper de la teoria fou mencionat en la definici de la literaturacomparada que fou inclosa I'any 1979 als estatuts de la ICLA (9" congrs,Innsbruck): L J tud e la de la littrature compare fou definit com lJtudedel'histoire littraire, de la thorie de la littrature et de l'interprtation des tex-tes, entreprise d'un point de vue comparatif intern a~ion al. '~ a frmula s el

    resultat d'un comproms. El mot comparatiu s superflu i produeix unacircularitat que redueix enormement la utilitat de la definici.3. La literatura comparada i el nou paradigma

    Ates que la comparaci s tan sols un metode d'investigaci que s comper a totes les ciencies, Ren Wellek considera que s un error emfasitzar-neaaire el valor. Per a Wellek. la creaci literaria forma una unitat. La literatura&mparada no hauria de limitar el seu interes als fenbmens qu e travessen lesfronte res nacionals o lingstiques; ms aviat hauria d'ignorar aquestes fron-teres. Inspirat pels formalistes russos, Wellek defensa I'any 19 58 l'estudi de laliteratura com una qesti diferent d'altres activitats i productes de l'home.D'aqu que hagim d'enfrontar-nos a mb el problema d e la "literarietat", el pro-blema central de I 'estetica: la naturalesa de l 'art i de la literat~ran.~Si tot plegat hagus estat ms madur, l'atenci dedicada al problema de laliterarietat podria haver estat l'inici d'un nou captol en la historia de laliteratura comparada, pero I'examen dels aspectes literaris de textos ha menatmolt lentament a un canvi en el propbsit de la recerca. Quan fou evident que noes podia establir la literarietat dels textos sense tenir present el context del des-tinatari i de la recepci, I'objecte de recerca va haver de ser ampliat cap a lasituaci de comunicaci literaria)). La constataci que la literatura s una cons-trucci lingstica que ha de ser experimentada com a tal per lectors ja haviaEfiemble , les invarianh et la littrature compare dins Le Mythe d'tiep2ble: hommages,tudes et recherches (Pars 1979), p. 160, aix com les publigcions de DURI~IN,erbertSEIDLER,at ist vergleichende Literaturwissenschaft?, dins Sitxungsberichte der Osterreichi-schen Akademie der Wissenschaften, Philooophisch-Historische Klasse (Viena), 284 (1973), 4Abh, 3-18; Dionfz DURISIN,ergleichende Literaturforschung: Versuch eines methodischtheo-retischen Grundisses (Berln 1972), i Sources and Systematics of Comparafive Literature (Bra-tislava 1974).22 . L'object de la littrafure compare... est essentiellement d'tudier les muvres desdiverses littrafures dans leurs rapports les unes avec les autres (VAN ~ E G H E M ,a littra-ture compare, p. 57).23. Ren WELLEK,iterary Theory, Criticism, and Ilistory dins ~ o n c e p ts f Criticism,v. 1-20.- 24. uICLA Bulletinn, 2 (19791, nm. 1, p. 3.

    25. WELLEK,oncepts o f Criticism, p. 293.

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    10/14

    estat elaborat per Jurij Tynjanov l'any 1924, i fins i tot abans per Viktor Sklovs-kij.26 Com a resultat d e la teoria d e la recepci i de la recerca experimental;?'aquesta intuici fou confirmada i difosa, pero no ha estat encara acceptada demanera general amb totes les conseqencies que sn del cas.Les implicacions del paper del destinatari i del seu context no van ser vistesimmediatament am b tota claredat. L'any 19 35 Jan Mukayovskf arg que aqual-sevol objecte o acci, deixant de banda corn s organitzat, pot acomplir unafunci estetica? Gaireb quaranta anys ms tard Gotz Wienold arriba a la con-clusi excepcional que ja no era necessari d'interessar-se en el text rebut, i quehom havia de concentrar-se en formes d'elaboraci de textos (Textuerarbeitung).Considerava superflu l'estudi immediat d 'a rt ef a~ te s? ~ e tota manera, W ienoldpassa per alt la possibilitat que en determinades circumstincies textos amb algungrau de predictibilitat sn rebuts corn a literaris, i en canvi d'altres textos nosn acceptats corn a literatura pel mateix pblic lector. Ob~iament,en detes-minades circumstincies, hi ha una certa correlaci entre la qualitat del text i laseva recepci per un grup particular de lectors. s probablement impossible dedefinir la literarietat en termes universals, pero pot ser possible de definir-la entermes relativament generals que siguin vilids per a un perode i una comunitatcultural. L'opini de Wellek que hi ha un tret que s com a qualsevol menad'art 33 sembla ser indefensable, aix corn la presumpci d'tiemble segons laqual es poden descobrir inuariants littraires que haurien de manifestar-se atotes les literaturesJ1 L'anomalia tamb es fa evident en afirmar que textos, clas-sificats en un moment donat corn a literatura, retindran el seu valor per sem-pre; mentre que, ara i ads, ha estat impossible d'establir aquest valor d'unamanera fiable i emprica." Aixo, de tota manera, no ha pas significat que eltext literari ja no pogus ser objecte de recerca, ni la fi de l'estudi de la lite-ratura. Pero s que ha significat l'inici d'un nou paradigma (Thomas S. Kuhn),tal corn ha estat formulat pels esforcos de Jan Mukarovsky, Felix Vodicka, HansRobert JauB, Jurij Lotman, Norbert Groeben, i, pel que fa a la literatura com-

    26. Jurij TYNJANOV,as literarische Faktum, i Viktor SKLovsKIJ, Die Kztnst als Ver-fahren (1916) dins Texte des Russischen Formalisten, vol. 1: Texte zur allgemeinen Litera-turtheorie und zur Theorie des Prosa, editat per Jurij STRIE~ITERMunic 1969), ps. 393-432, 3-35.27. Norbert GROEBEN,iteratrrrpsychologie: Literaturwissenschaft zwischen Herme-neutik und Empirie (Stuttgart 1972), i Rezeptionsforschung als empirische Wissenschaft:Paradigma- durch Methodendiskussion un Untcrsuchungsbeispielen (Kronberg/Ts. 1977). V i d .tarnb Rien T . SEGERS,he Evaluation of Literary Texts: An Experimental Investigationinto th e Rationalization of V alu e Judgements w it h Referente to Semiotics and Aestheticso/ Reccption (Lisse 1978).,28. Jan MUKAIROVSKY,ezthetic Function, h r m and Value $5 Social Facts, trans.Mark E . SUINO Ann Arbor 1970), p. 28.29. El centre d'interss ja no sn els textos, ni els textos en forma de llibre. E1centre d'interes 6s el conjunt del procs de transformaci dels textos* (Gotz WIENOLD,Semiotik der Literatur [Frankfurt 19721 ,. p. 84).30. WELLEK,iterary Theory, Criticrsm, and History, p. 19.p. 19.31 . Rend 'TIEMBLE,ittrature compare ou Comparison n'est paz raison (19571,reprodu'it a Savoir et goot, vol. 111, de Hygiene des lettrer (Pars !958), p. 166, escriu:uAinsi concue, la littrature compar parait fconde en ceci au morns qu'elle permet dedcouvrir ce que j'appellerai les invariants littraires ...m Vol descobrir utous les lmentsqui sont facteurs communs de toute littrature~ p. 167).32. Aqu noms s'esmenta una anomalia que coincideix amb la tercera de les ana-litzades per Elrud Ibsch en el seu article Receptietheorie: Een positiebepaling ten aanxienvan methodologische vraagstukken en nieuwe ontwikkelingen, Forum der letteren*, 21(1980), ps. 44-55.

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    11/14

    parada, per Itamar Even-Zohar, Jos Lambert i tants dJaltres.PE l nou paradigma es constitueix a partir: a ) d'una concepci nova de l'objectede l'erudici literaria, b) de la introducci de nous metodes, c) d'una visi novade la pertinencia cientfica de l'estudi de la literatura, i d) d'una visi nova dela justificaci social de la literatura.a) Dins del nou paradigma s'ha abandonat l'exclusivitat del text literari*

    com a objecte inic de l'estudi de la literatura (aixb mateix ha passat amb l'ex-clusivitat de les relacions entre textos en literatures diferents com l'nic objectede la literatura comparada). El propbsit de l'erudici literaria consisteix en pri-mer lloc en la situaci comunicativa o cprocs de comunicaci literaria. (D'a-qu que l'objecte de la literatura comparada inclogui els aspectes internacionalsde la situaci comunicativa literaria.) Donat el fet que en determinades cir--cumstancies alguns textos sn rebuts ms sovint com a literatura per un pbliclector en particular, cal concloure que, en igualtat de circumstancies, l'opinid'un grup de lectors pot ser pronosticada d'acord amb trets textuals. L'examendels signes del text dins de comunitats semibtiques determinades, que es podendefinir en termes histbrcs, geografics i sociolbgics, mena a una investigad dela producci i reconeixement dels codis literarisn. D'aquesta manera els codisliteraris s'incorporen a l'objecte de l'erudici literaria. (D'aqu que l'objecte dela literatura comparada abasti tamb codis literaris, sempre que la validesa d'a-quests vagi ms enlla de les fronteres nacionals i lingstiques.) Deixeu-me re-marcar Q ue l 'estudi dels codis l iterar is no ~ o tubstituir l'estudi de la situacicomunicativa. Ms aviat s'haurien de comp

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    12/14

    natari ha estat sovint subestimat. La manca de fonts fiables s sovint un pro-blema. L'atenci que s'ha dedicat al lector histbric mena a l'analisi de la crticaliteraria del temps de la producci del text i de desprs, pero tamb a l'examende documents histbrics .j4La reconstrucci de situacions comunicatives histbriques s'hauria de dirigircap a Ia descoberta de les reaccions recurrents de lectors que apunten cap a con-vencions especifiques, les quals sn representades parcialment en els textos.D'aquesta manera, la investigaci del comportament dels lectors contribuiria a lareconstmcci dels codis que havien induit els lectors a acceptar determinatstextos com a literatura.La semibtica haura d'oferir el marc per descriure els codis de la literatura,pero en aquest moment l'aparat semibtic no pot encarregar-se d'aquesta tasca.E l metode d'analisi i de descripci dels codis literaris no pot ser tractat aqu.'Tan sols es pot indicar que hom hauria de recrrer a la semantica estructural,tenint present la descripci del camps semantics i de les relacions mtues; aixcom l'examen de la coherencia del text, tenint present la descripci del principinarratolbgic i d'altres principis composicionals. En vista de l'efecte estetic acon-seguit pels textos literaris, els codis literaris haurien de ser comparats i con-trastats amb codis no literaris, o codis que havien estat considerats com a litera-ris, pero als quals ha estat denegada aquesta funci. Aquest estadi de la recerca4s fonamentalment comparatiu. S'elabora a partir d'un concepte descrit per pri-mer cop pels form alistes russos: la successi dels sistemes literaris.

    C) L'extensi i I'especificaci de l'objecte de l'erudici literaria mena a unanova visi de la pertinencia cientfica de l'estudi de la literatura. Com a resultatde l'atenci intensa que ha estat adrecada als diversos pblics lectors i als con-textos de la recepci, es fa una distinci molt aguda entre el lector i l'investi-gador, entre la recepci histbrica dels textos i la nostra interpretaci i avalua-ci. D'una manera diferent com fu el New Criticism, o el seu corresponentbritanic, el Practica1 Criticism, l'estudi cientfic d e la literatura n2 pretn latransmissi de valors literaris, ni la creaci o la preservaci de la tradici lite-raria. De tota manera, dins el nou estudi de la literatura sn objectes de recercafenbmens com la transmissi de valors literaris i la creaci de tradicions lite-raries. Dins el nou paradigma es distingeix de manera estricta entre l'estudicientfic de la literatura, d'una banda, i la crtica literaria i l'ensenyament de laliteratura, de l'altra. Des del meu punt de vista, aixb beneficiara tant l'estudicientfic com la crtica i l'ensenyament de la liter atura. Si hom accepta la dis-tinci entre ciencia pura i aplicada, llavors la crtica literaria i la didactica de lalitera tura , pel fe t d'utilitzar els resultats de l'erudici literaria, poden ser consi-derades formes de ciencia aplicada.El nou estudi de la literatura t implicacions alhora per al present i per alfutur, ja que no es dirigeix directament a la investigaci de series histbriquesde textos existents, sin que implica tamb l'examen de l'estructura dels codisliteraris i l'acceptaci i el rebuig d'aquests. La idea d'Eliot que l'aparici d'unaobra d'art nova noms canvia lleugerament la tradici 35 existent pot necesitaruna modificaci. Fragments de les series histbriques poden ser refutats gaireb.completament per l'aparici de nous textos i, per consegent, poden ser rele-

    34. Cf. David BELLOS,alzac Criticism irr France 1850-1900: The Making of a Repu-tation (Oxford 1976); i Pierre ORECCHIONI,our une histoire sociologique de la bttraturedins Robert ESCARPIT,e Littrarire et le social (Pars 1970), ps. 43-53.35. ELIOT, radition, p. 50.16 Estudis i assaigs

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    13/14

    gats a l'oblit. El coneixement de codis literaris particulars, potser de no msde cent anys d'antiguitat (pe r exemple, el Simbolisme), po t ser obl idat persectors importants del pblic lector i pot no ser apres per grups de nous lec-tors. Actualment, la inte rpretac i dels textos principals ja no s sota e l controld'un pare11 d'experts que intenten establir l'nica interpretaci adequada, sinque les diverses interpretacions es justifiquen per la diferencia en I'interes i enel context de recepci. D'aquesta manera, el nou estudi de la literatura s'haalliberat de la concepci tradicional segons la qual calia preservar els valorsliteraris i culturals.Si alg considera aixb com una perdua es pot adduir que hi ha un guanymolt clar en la possible percepci de problemes generals d'estetica. El conei-xement de la coexistencia i la successi de diversos sistemes literaris ens atan-Sara a la soluci del problema dels efectes estetics dels textos. Aquest problemapertany ms aviat al terreny de la psicologia, pero s d'importancia cabdal pera l'explicaci del desenvolupament de la historia literaria. Les hipbtesis sobrel'ascensi i el declivi de codis literaris en cultures diferents seran molt tils per al'estetica experimental36 Encara que noms fos per aquesta perspectiva, la lite-ratura comparada no hauria de limitar-se a l'estudi de relacions de contacte.L'estetica experimental es beneficiaria precisament de les dades referents a pro-cessos que poden haver-se produit independentment l'un de l'altre, amb el re-sultat que els aspectes generals de l'acceptaci o el rebuig de codis literarisesdevindrien visibles.A ms de la pertintncia per a l'estudi de l'estetica, l'erudici literaria tambpot aportar dades que poden ser utilitzades per la historia cultural, la psicologiadel coneixement, la sociologia, la teoria de la comunicaci i altres disciplines.Quan l'estudi cientfic de la literatura esdevingui ms estrictament diferenciatde la critica i de la didactica de la literatura, tamb sera ms fiable l'exactituddels resultats.d ) Com a resultat de la barreja de l'estudi cientfic de la literatura i de latransmissi de textos valuosos, de la interpretaci analtica i avaluativa, la per-tinencia cientfica de l'erudici literaria i la justificaci social han estat confosesen el passat. Fins al moment present la preservaci, extensi i reformulaci delcanon ha estat un factor essencial en la legitimaci social de l'estudi de la lite-ratura, la literatura comparada inclosa, especialment si aquesta darrera participaen la definici del canon de la literatura mundial?Aixb de banda, la legitimaci social de la literatura comparada ha estatbastant explcita. Baldensperger creia que la literatura comparada podia menar-nos cap a un nouvel humanisrneJ8 D'altres veieren la literatura comparadacom un instrument per suscitar I'admiraci envers els productes espirituals delspobles i, per tant, com una contribuci a la pau mundial.Sigui qu in sigui el valor d'aquestes legitimacions, n'han sorgit de noves.

    36. Publicacions importants en el camp de l'estetica experimental: D. E. BERLY~T,Aesthetics and Psychobiology (Nova York 1971), i Sttrdies in the New Experimental Aes-thettcs: Steps Toward an Objectiue Psychology of Aesthetic Appreciation, D. E . BER-LYNE (ed.) (Washington, D.C. i Nova York 1974).37. J. C. BRANDTORSTIUS,e ontwikkeling van he! begrip wereldliteratuur, D eVlaamse Gids, 41 (1957), s. 582-600; cf . tamb la definici-resum d e Weiiek: Av ui laliteratura mundial pot significar simplement tota la literatura, com en el ttol de tants lli-bres, per exemple el d'Otto Hauser, o pot significar un &n on d'obres excellents en moltesllenges, com quan hom diu que aquest o aquel1 libre o autor pertany a la literaturamundial (Discrimin~tions, . 15).38. BALDENSPERGER,ittratzdre compare, p. 28 .Els Marges, 40. 1989 17

    2.

  • 7/30/2019 Douwe Fokkema Trad

    14/14

    D'acord amb el nou paradigma, l'estudi de la literatura corn una forma de co-municaci humana que ha reeixit sembla tenir una gran pertinencia social en unasocietat que es caracteritza pel malentes i el soroll. Una millor visi de la ma-nera corn es transmet el coneixement a travs de ficcions que sn atractives peral pblic lector, el qual defuig informacions semblants en els altres mitjansde comunicaci, podria induir els governs a millorar les condicions de produc-ci i consum de la literatura. (Pel que fa al consum de la literatura, un factorde primer ordre hauria de ser la millora de l'ensenyament de la literatura a lesescoles secundaries.) L'erudici literaria que s'autolimitava nicament i exclu-sivament a l'estudi del text no podia mai determinar les relacions entre la fun-ci cognitiva dels textos literaris i la transmissi de coneixement en textos noliteraris. La literatura comparada pot fer un paper crucial aqu, perque pot po-sar en clar la relaci entre les funcions poetica i referencia1 (Roman Jakobson)en textos de cultures diferents. Pot proporcionar una imatge de les funcions so-cials de la literatura, enriquint la nostra visi de la seva justificaci social.Ja que el nou paradigma en I'estudi de la literatura ha mostrat que algunsproblemes poden ser resolts amb la literatura comparada, el futur d'aquesta dis-ciplina sembla ser brillant. El metode d'interpretaci immanent, el New Cri-ticism, i altres escoles que havien emfasitzat l'autonomia del text eren en prin-cipi incompatibles amb el metode comparatiu. Aixo s confirmat per la historiade la literatura comparada a Italia, on Croce i els seus seguidors han aconse-guit de reduir la literatura comparada a una disciplina marginaL3'Alguns investigadors han malinterpretat el nou paradigma corn un retorn alv e l l p o s i t i ~ i s m e . ~ ~l malentes prov de la ineptitud per reconeixer la pers-pectiva historica i apreciar la reflexi metodolbgica del nou paradigma. Moltsdels exits del metode immanentista, corn ara la concentraci en el moment crea-tiu (Croce, Wellek) i l'atenci pel significat dels trets formals (Cleanth, Brooks),resta insuperat i caldria que fos assimilat en el nou programa, basat en la semio-tica i e n la teoria d e la comunicaci.Si la literatura comparada no accepta el repte del nou paradigma i no con-tribueix a resoldre els problemes que es discuteixen ara mateix en la zona frontere-ra entre, d'una banda, I'estudi de la literatura i, de l'altra, la psicologia, la'socio-logia, la historia cultural, la teoria de la comunicaci i l'estetica, no tindra gairespossibilitats de sobreviure corn a disciplina academica. Els congressos recentsde la ICLA, en els quals es va donar un espai considerable als problemes teb-rics, justifiquen un optimisme m~derat.~'ero a moltes universitats els plansd'estudis de literatura comparada sn practicament iguals a corn eren fa vinto trenta anys. Naturalment, hi ha grans diferencies, des d'un punt de vistalocal i nacional. La discussi de les diverses concepcions de la nostra disciplinaha guanyat ara una mica d'mpetu i continuara certament amb vivacitat.

    D. W. FOKKEMATraducci d'Enric Bou

    39. Cf. Franco MEREGAUI,er la letteratura comparata, Nuova antologian, 528(setembre de 1976), nm. 2109, p. 54.40. E.g. Hugo DYSERINCK,omparatistik: eine Einfhrung (Bonn 1977), en particu-lar ps. 173-174.41. Vid., n particular, H. H. H. REMAK,he Future of Comparative Literature,eproceedings of the 8th. Congress of the International Comparative Literature Association~(Stuttgart 1980), 11, ps. 429-439.