ESO I BATXILLERAT
HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART
QUADERN DE TREBALL
Quadern elaborat per:
Ramon Serra
Ramon Llansana
Robert Porta
L’escultura gòtica del Monestir de
santa maria de Bellpuig de les
avellanes
MARE DE DÉU DE BELLPUIG DE LES AVELLANES
La Mare de Déu 2
Descripció artística 3
Els Comtes d’Urgell 4
La comtessa destronada 5
Restauració 6
Continguts
Punts d’interès
Fou esculpida per Barto-meu de Robió
Data del darrer terç del segle XIV
Conté molts elements únics d’entre les imatges de la seva època.
Des d’inicis del segle XX no es troba al Mo-nestir de les Avellanes.
Des de 2012 forma part del Museu de Lleida
La Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, és una
escultura gòtica feta amb pedra policromada. Fou es-
culpida al darrer terç del segle XIV. El seu autor fou
Bartomeu de Robió, màxim exponent de l’Escola de
Lleida.
La imatge fou creada per a situar-se al presbiteri de
l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.
Al mateix espai s’hi van situar els sepulcres dels Com-
tes d’Urgell.
Els principals valors d’aquesta imatge són:
Artístic: conté molts elements artístics que la fan úni-
ca entre les de la seva època.
Espiritual: per la devoció que hi tenien els canonges
de les Avellanes, els comtes i els habitants de la con-
trada.
Simbòlic: per ser un dels elements del patrimoni del
monestir de les Avellanes salvat d’espoliació o des-
trucció que ha patit el monestir.
Identitari: Per ser la patrona del monestir de les Ave-
llanes i la Mare de Déu del panteó dels Comtes d’Ur-
gell.
P À G I N A 2 M A R E D E D É U D E B E L L P U I G D E L E S A V E L L A N E S
La Mare de déu de bellpuig
Esc
ulp
ida
XIV
Alt
ar d
e l’e
sglé
sia
1503 1630/1750
Alt
res
esp
ais
de
l'e
sglé
sia
1898
Sala
Cap
itu
lar
Ven
ud
a a
Ch
arle
s D
eeri
ng
Alt
ra c
ol·
lecc
ió
pri
vad
a
Dec
lara
da
Bé
Cu
ltu
ral
d’I
nte
rès
Nac
ion
al
Sub
has
ta
Dip
osi
tad
a al
Mu
-se
u d
e Ll
eid
a
1905/1906 1921 1991 2010 2012
A qui s’atribueix l’autoria de l’escultura? De quina escola artística formava part? Quan va ser esculpi-
da? Quins materials componen l’escultura de la Mare de Déu de Bellpuig?
Assenyala i descriu breument els elements artístics més destacats de la imatge
P À G I N A 3
DESCRIPCIÓ ARTÍSTICA DE l’obra d’art
E S O I B A T X I L L E R A T
L’escultura representa la Mare de Déu dempeus, sosté el fill amb el braç esquerre. A la mà
dreta hi portava una flor, avui desapareguda. Destaca per la inusual indumentària que vesteix,
de caràcter luxós, pels motius tèxtils policromats i per les sofisticades pedres d’orfebreria que
llueix.
La vestimenta està formada per un ampli mantell que es recull per davant del ventre. El cap
resta descobert i duu una corona, la disposició del mantell sobre les espatlles deixa a la vista
l’ampli escot de la túnica inferior. A Catalunya només hi ha tres imatges de Maria amb aquest
tipus d’escot. Al vestit també hi destaquen els símbols heràldics.
La corona està rematada per detalls florals de grans proporcions, és l’única imatge de l’època,
conservada, amb aquest tipus de vestidura i que al mateix temps cenyeixi corona.
El Nen presenta unes mides molt proporcionades respecte a la Mare, aspecte inusual en l’Es-
cola de Lleida, fet que atorga més protagonisme a la figura de la Mare. També és inusual l’ús
de la laca vermella sobre pedra, emprada en la policromia del vestit del Nen.
En conjunt, podem dir que estem davant d’una imatge que sembla més una comtessa d’Urgell
que una Mare de Déu.
Cap a finals del segle XIII i inicis del segle XIV, el
Monestir de les Avellanes vivia una època d’es-
plendor, que es traduí en la construcció de nous
edificis. El més rellevant fou la construcció de l’es-
glésia gòtica (1298-1313).
La construcció de la nova església fou patrocinada
en bona part pel comte d’Urgell Ermengol X:
“assignamus pro opere Ecclesia eiusdem monaste-
rii construendo...”
L’objectiu del comte d’Urgell era que la nova es-
glésia acollís el panteó de la casa d’Urgell, fet que
el convertí en el primer panteó dinàstic de Catalu-
nya. El panteó estava format per quatre sepul-
cres.
L’any 1314 el comte Ermengol X va morir de for-
ma prematura i sense descendència. La seva mort
significà la fi del projecte, quedant l’església ina-
cabada, per això l’església no té nau central ni
porta d’accés principal.
L’any 1906 els quatre sepulcres foren venuts, i
actualment es troben al Museu The Cloisters de
Nova York.
P À G I N A 4 M A R E D E D É U D E B E L L P U I G D E L E S A V E L L A N E S
D e q u i n e s t i l a r q u i t e c t ò n i c é s l ’ e s g l é s i a d e l M o n e s t i r ? Q u a n e s v a c o n s t r u i r ? P e r q u è l a s e v a p l a n t a é s t a n i n u s u a l ? Q u è f e i a e s p e c i a l e l s s e p u l c r e s d e l s C o m t e s d ’ U r g e l l ? Q u a n t s s e p u l c r e s h i h a v i a ? O n s ó n e l s s e p u l c r e s a c t u a l m e n t ?
Els comtes d'Urgell i el monestir
Testimoni de Diego de Monfar (any 1640)
“Al lado de la epístola hay otra sepultura, y á lo que yo conjeturo, está en ella el conde Ponce de Ca-
brera [Ermengol X]: es muy magnífica y majestuosa, de gran labor y ornato (…) tiene muchos escu-
dos de la casa de Urgel (…). Sobre esto, á la misma pared, hay una imagen de nuestra Señora, todo
de buena mano...”
Testimoni de l’abat Jaume Caresmar (any 1752), descrivint el sepulcre d’Ermengol X
“Encima del sepulcro ay una imagen de nuestra Señora también de piedra muy hermosa, que tiene a
la izquierda sentado su Hijo, y a la derecha una flor que da al Niño”
Testimoni de Jaume Caresmar (1717-1791)
“Aquella imagen de nuestra señora de Bellpuig, que según Fernando V el Católico, brilla por sus
grandes milagros como afirma en su diploma de 1503, venerada siempre en el altar mayor de esta
Iglesia y luego quitada durante la construcción de un altar mayor a fines del siglo pasado [XVII] y co-
locada en una capilla particular, en la que se venera sobre las gradas del altar de San Agustín”
Testimoni de Gaietà Barraquer (any 1898) en una descripció de la sala capitular.
“Hoy tiene dos retablos, el de la testera en la nave central, frente a la Puerta, de gusto grecorroma-
no, que guarda la imagen de la Virgen de Bellpuig”
Assenyala a la planta del monestir (església i sala capitular) en quins espais podia haver estat la
imatge de la Mare de Déu segons els testimonis esmentats.
P À G I N A 5
LA COMTESSA DESTRONADA (S. XVII -XIX)
E S O I B A T X I L L E R A T C
apel
la S
t. A
gust
í
Altar Major
Sala Capitular
Sepulcre Ermengol X
L'Epístola és l’espai de l’església
on es llegeix els textos
epistolars. Des del punt de vista
dels fidels, correspon al costat
dret de l’altar .
La Sala Capitular és l’espai on es
reuneixen els monjos per
prendre decisions, elegir l’abat,
debatre assumptes del monestir,
etc.
Claustre
Porxo entrada
restauració de la mare de déu
PÀGINA 6
Quantes capes de policromia es conserven de la imatge?
Tot i la bona conservació de l’escultura, quines parts han patit mutilaci-
ons al llarg del temps?
Quina prova científica permetrà confirmar la vinculació de la imatge de la
Mare de Déu amb el Monestir de les Avellanes?
El procés de restauració de la Mare de
Déu ha permès realitzar un estudi científic
de la imatge, amb el qual s’han fet diver-
sos descobriments.
Entre altres coses s’ha confirmat que l’au-
tor de l’escultura fou Bartomeu de Robió.
També que la imatge conserva quatre ca-
pes de policromia fetes al tremp, algunes
d’elles al tremp d’ou. També s’ha desco-
bert que la vestimenta interior del Nen, de
color vermellós, es va policromar amb la
tècnica del lacat.
L’aplicació d’aquesta laca vermella també
s’havia utilitzat als sepulcres dels comtes
d’Urgell. La comparació d’aquestes dues
laques permetrà confirmar si la imatge de
la Mare de Déu està vinculada amb el Mo-
nestir de les Avellanes.
L’estudi minuciós dels escuts que hi ha al
vestit de la Mare de Déu, no ha aportat
cap informació, ja que els motius heràldics
van ser deliberadament eliminats en algun
moment.
En la restauració es va confirmar el bon
estat de conservació de la imatge. Tot i
això, les mutilacions que presenta són la
flor de la mà dreta, el coll trencat i repa-
rat, els escuts esborrats i quatre perforaci-
ons a la part posterior.
Pintura al tremp: La que utilitza
la trempa, la qual és un
aglutinant, com cola, rovell d’ou,
goma, plàstic, caseïna, etc., amb
aigua, que s’empra per a
barrejar els colors en la pintura .
Pintura en laca: La que utilitza
un vernís dur i brillant que hom
obté a base de laca natural o de
productes sintètics.
Top Related