Museu de Sant Cugat2
Textos: Rafel Sospedra i RocaDibuixos: Francesc Riart JouEdita: Museu de Sant Cugat, 2003
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 3
Marca l’itinerari que realitzaràs durant la visita en aquest plànol col·locant els noms dels llocs que correspongui
El monestir de Sant Cugat
Com podràs observar durant la visita, el monestir de Sant Cugat segueix el patró de la majoria de monestirs de l’època medieval, és a dir: disposa d'una gran església adossada a un claustre, al voltant del qual se situen les estances relacionades amb la vida de cada dia dels monjos: cuina, dormitori, menjador, escriptori... Malauradament tant sols ens en queden algunes. Descobreix quines d'aquestes estances encara es poden visitar!
Museu de Sant Cugat4
La Vida d’En Pere Ferrer
Contesta les següents preguntes
Com és que en Pere Ferrer es fa monjo de Sant Cugat?
a) És una qüestió de diners, la seva família no el pot mantenir
b) El seu pare és monjo i ho fa per seguir la tradició familiar
c) En Pere Ferrer està convençut de ser monjo des de petit
Quan algun membre d’una família ingressava en un monestir,s’acostumava a donar una renda, terres o algun altre tipus debé per tal de «pagar» l’estada durant tota la vida.
Quina mena de bé dóna a canvi la seva família al monestir de Sant Cugat?
Durant la projecció a la segona sala de l’audiovisual, unes ombres dels monjos van reproduint diferents fragments de la "Regla de Sant Benet". Ets capaç de recordar alguna de les regles? Segur que si!
Redacta sintèticament alguna de les regles que es comenten en l’audiovisual
1 ......................................
2. .....................................
3. .....................................
Cal que pareu bé l’orella i observeu amb atenció. La vostra feina consistirà a fer de detectius de la història i prendre bona nota dels consells que aquí us donem. La tasca no és fàcil, però creiem que sereu capaços de resoldre tots els enigmes...
L'audiovisual
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 5
La vida dels monjos que seguien la “Regla de Sant Benet” es regia per un horari molt estricte. Tot plegat seguia la frase “ora et labora”,
Què creus què vol dir?
A la tercera sala de l’audiovisual d’en Pere Ferrer, se’es diuen moltes coses de la vida de cada dia d’un monjo al monestir: què mengen, qui és l’abat, què fan amb els lli-bres... Segurament t’hi has fi xat prou bé i has pres l’atenció que mereix. Per tant, po-dras contestar ràpidament...
Què és un abat?
Anomena, com a mínim, tres ofi cis desenvolupats pels monjos dins d’un monestir
El Costumari de Sant Cugat és un llibre escrit a mitjan segle XIIICostumari de Sant Cugat és un llibre escrit a mitjan segle XIIICostumari de Sant Cugat
Qui el va escriure? Pels dos noms, quin és el correcte?
Pere Ferrer
Arnau Cadell
La vida dels monjos s’articulava d’acord amb un horari basat en les vuit oracions que deien: matines, laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes.
Busca en una enciclopèdia aquests noms i dedueix l’hora del dia que corresponia a cada hora d’oració.
Treball a l’aula!
L'audiovisual
Museu de Sant Cugat6
El monestir de Sant Cugat del Vallès
Aquest edifi ci és complex; ple de racons..., però si té alguna característica especial, aquesta és el claustre. T’imagines els monjos fent voltes, en fi lera, resant en veu alta? Espectacular! De totes maneres, i si t’hi fi xes bé, al claustre hi ha algunes sorpreses...
Observa el plànol del claustre de Sant Cugat.Amb l’ajuda d’una brúixola, «orienta» el dibuix col·locant el nord, el sud, l’est i l’oest.
El ClaustreEl Claustre
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 7El ClaustreEl Claustre
Si t’hi fi xes bé, als capitells del claustre hi ha un seguit d’escultures molt curioses: unes corresponen a animals fantàtics; altres, a escenes del Nou Testament; altres, a l’Antic Testament; n’hi ha d’altres amb motius vegetals, i fi nalment tenim les que ens mostres escenes de la vida dels monjos.
Troba aquestes dues escultures en el seguit de capitells del claustre. Posteriorment, localitza el capitell en el plànol del claustre
Museu de Sant Cugat8
¿Quina era, doncs, la principal funció d’aquesta mena de construccions?
Tenir tancats els monjos com si es tractés d’una presó
No permetre l’entrada en un recinte sagrat a qualsevol altra persona
Articular la circulació de totes les dependències del recinte seguint la tradició de les construccions de l’època grega i de la romana
Observa el dibuix de com era el claustre de Sant Cugat al segle XIII
El ClaustreEl Claustre
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 9
Busca en el diccionari la defi nició de la paraula «claustre» i dedueix el signifi -cat que podia tenir a l’edat mitjana la construcció d’una edifi cació d’aquestes característiques. Posteriorment, fes una relació de paraules relacionades amb la paraula «claustre»
Claustre:
Paraules relacionades:
Ubica aquesta escena del claustre en el dibuix de la pàgina anterior. Fixa’t bé en tots els detalls, que et són imprescindibles per a fer l’activitat correctament
Treball a l’aula!
El ClaustreEl Claustre
«Al claustre major, a la galeria, a tocar de l’església, hi tenim l’armari dels llibres i els monjos hi llegim en silenci absolut. Llegim la regla de Sant Benet, la Bíblia o les homilíes de Sant Agustí.»homilíes de Sant Agustí.»Pere Ferrer
Museu de Sant Cugat10
Relaciona les fotografi es amb la línia del temps
El monestir de Sant Cugat al llarg del temps
L’edifi ci que avui coneixeràs, el monestir de Sant Cugat, té una llarga història. Comença en l’època dels romans, si bé, el monestir es va construir al segle IX. Si t’hi fi xes, han passat més de 1.200 anys, i en aquest temps l’edifi ci ha canviat, s’hi han afegit construccions. Cal que obris bé els ulls i descobreixis quins elements no són de l’època del romànic...
Segle VIII
Segle XXI
Segle IX
Segle X
Segle XI
Segle XII
Segle XIII
Segle XIV
Segle XV
Segle XVI
Segle XVII
Segle XVIII
Segle XIX
Segle XX
El taller
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 11
Dibuixa el monestir de Sant Cugat en el mapa que tens a continuació
El monestir de Sant Cugat al llarg del tempsL'època del romànic
Durant el segles XI i XII, a Europa, i per tant també a casa nostra, els arquitectes i mestres d’obra construïen d’una manera molt determinada. Si observem bé un edifi ci d’aquesta època, hi podrem observar fi nestres, arcs i voltes amb la part de dalt arrodonida; parets molt gruixudes i pintades amb uns colors força cridaners i plenes de sants (si som a una església) o de soldats a punt d’una batalla (si som en un palau). És l’època de l’art romànic. Un temps en què Catalunya es feia forta i gran i on construïen molts edifi cis que, per sort, encara els tenim entre nosaltres.
El taller
Activitat posterior: Ubica el Monestir de Sant Cugat del Vallès en el mapa, així com el punt de procedència del poble o ciutat on resideixes. En el cas que hagis visitat algun dels monuments que estan representats al mapa, fes-hi una senyal.
Treball a l’aula!!Treball a l’aula!!
Activitat posterior: Ubica el Monestir de Sant Cugat del Vallès en el mapa, així com
Catedral d'ElnaCatedral d'ElnaCatedral d'ElnaCatedral d'ElnaCatedral d'Elna
Monestir de CuixàMonestir de CuixàSant MartíSant Martídel Canigódel Canigó
Sant PereSant PereSant Perede Rodade Rodade Roda
Sant Pau del CampSant Pau del CampSant Pau del Camp
Catedral de Vic
Monestir de Ripoll
Seu Vella de LleidaSeu Vella de LleidaSeu Vella de LleidaSeu Vella de Lleida
Museu de Sant Cugat12
L'escriptura medieval
Les lletres que feien servir a l’edat mitjana eren força diferents de les que fem servir avui en dia. Totes es feien una a una i, generalment, no s’unien entre si. La lletra gòtica és molt divertida de fer. Escolta atentament les explicacions de la teva monitor/a, que t’ensenyarà a prendre correctament la ploma i el càlam i a dissenyar una pàgina. El que hi escriguis, però, és cosa teva.
Què està fent?
Què està fent?
Què està fent?
Fes una breu descripció de l'acció que es realitza en cadascun dels dibuixos
El taller
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 13El taller
Fes com els monjos i practica les lletres amb llapis abans de fer-les defi nitives
Museu de Sant Cugat14
Descobreix en el dibuix inferior, tot allò que necessitaven els monjos per a fer un llibre d'època medieval. Posteriorment, en la pàgina següent, fes un dibuix i una petita des-cripció de com creus que s'utilitzava. Per cert... series capaç de trobar l'errada?
Llegir i escriure, dues de les feines dels monjos
Tal com ens ha explicat en Pere Ferrer, al monestir de Sant Cugat s’aprenia de lletra. Els monjos sabien llegir i escriure i es dedicaven a copiar, lletra a lletra, llibres com la Bíblia o llibres d’oracions. Ara bé, també traduïen llibres dels antics romans i dels àrabs i, gràcies a això, coneixem una mica més la seva història.
El taller
<
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 15
Nom de l'objecte:
Es feia servir per...
Nom de l'objecte:
Es feia servir per...
Nom de l'objecte:
Es feia servir per...
Nom de l'objecte:
Es feia servir per...
Nom de l'objecte:
Es feia servir per...
El taller
Museu de Sant Cugat16
Sobretot, cal no sortir-se de la ratlla!
En molts escrits medievals encara es poden veure les línies deixades pel monjo; és la pauta. Fins fa ben poc, a les papereries encara se'n venien, de pautes, que col·locades sota el full blanc servien per ordenar l'escriptura. Si fas memòria, o agafes un dels teus primers llibres d’escriptura, veuràs com tu també l’has fet servir.
1. Dibuixa línies paral·leles als marges, a uns 3 o 4 centímetres de distància, fi ns que et quedi un quadrat dins de la pàgina.
2. Ara, marca un punt cada 3 centímetres aproximadament en les línies verticals.
3. Traça una línia unint els punts que quedin a la mateixa alçada. T’ha de quedar un quadrat ple de ratlles horitzontals.
4. Fes una ratlla sobre cadascuna de les horitzontals, separada d’aquesta uns 0,8 centímetres. T’ha de quedar un quadrat amb línies dobles paral·leles.
5. Calcula les paraules que vols escriure entre les dues ratlles. Pensa que, entre les ratlles, hi ha d’anar tan sols la part central de la lletra
6. Ara, ja pots esciure amb tinta
Observa els passos a serguir abans de posar-te a escriure
El taller
D'oblat a monjo:La vida en un monestir 17
Ara, fem un llibre...
Els llibres grans, les enciclopèdies per exemple, encara tenen una enquadernació similar a la que realitzaven els monjos de Sant Cugat. Si t’hi fi xes, les pàgines són cosides en plecs (quaderns) de 8, 16 o 32 pàgines, per exemple. Una vegada hagueu escrit el vostre relat amb lletra gòtica i l’hagueu guarnit al vostre gust, els podreu enquadernar amb els vostres companys...
Per tal de cosir els plecs, cal fer servir un «enquadernador»
Posteriorment, hi pots afegir unes tapes fetes amb fusta i folrades amb pergamí o amb pell. Si a més a més, i poses uns ferratges per evitar que es faci malbé de les cantonades, ja tindràs el teu llibre medieval.
El taller
Top Related