Criteris per l’avaluació de les Bones Pràctiques en comerç
Oriol Cesena Mèlich Carles Saavedra Franch
Juny de 2009
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
2
Taula de continguts
1. Els governs locals catalans i les polítiques públiques de comerç .......................... 3
2. Tendències i noves formes d’entendre el comerç....................................................... 8
3. Criteris comuns per definir les bones pràctiques en comerç................................. 13
4. Criteris específics per definir les bones pràctiques en comerç ............................. 18
5. Bibliografia ......................................................................................................................... 27
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
3
1. Els governs locals catalans i les polítiques públiques de comerç
Els darrers 30 anys la intervenció dels governs locals en l’àmbit
comercial ha viscut una evolució important, passant d’una mínima ordenació de
les places i dels mercats a la recerca de la consolidació de les trames
comercials urbanes com a elements de cohesió econòmica i social dels
municipis.
Durant la dècada de 1980 i la primera meitat de la de 1990 es va produir
una important expansió de l’oferta comercial en grans establiments situats fora
dels nuclis urbans. La implantació d’aquesta tipologia d’equipaments
comercials suposava una important font d’ingressos per a les hisendes
municipals, molt mancades de recursos per fer front a les necessitats que
tenien, sobretot d’equipaments. Per tant, els ajuntaments es trobaven amb la
disjuntiva d’haver d’apostar clarament per la consolidació i millora dels teixits
comercials existents dins dels nuclis urbans o aprofitar la font de recursos que
els podien proporcionar els grans establiments perifèrics.
En aquesta decisió hi ha tingut un rol molt important la tasca legislativa
de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1997, l’Administració autonòmica
ha procurat regular i planificar l’oferta comercial necessària per satisfer la
demanda, prestant una especial atenció als grans i mitjans establiments
comercials. Així, des de l’aprovació de la Llei 1/1997, de 24 de març,
d’equipaments comercials, la normativa ha procurat limitar la implantació de
concentracions comercials perifèriques i prioritzar el desenvolupament i la
dinamització dels teixits comercials ubicats dins de les trames urbanes dels
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
4
municipis. Aquesta llei és una resposta a la creixent pressió de les grans
cadenes comercials, que estaven modificant el model comercial català portant-
lo cap a un de basat en implantacions perifèriques que posaven en perill la
supervivència dels comerços dels centres històrics de les poblacions, del
comerç de barri i de moltes petites empreses familiars.
En aquesta mateixa línia ha seguit la resta de la normativa aprovada per
la Generalitat de Catalunya amb la intenció de regular l’oferta comercial. Així,
les successives lleis d’equipaments comercials1 han incidit en la limitació de les
implantacions comercials fora dels nuclis urbans i en la recerca d’una
potenciació del comerç de centralitat i de proximitat ubicat als centres històrics i
als diversos barris dels municipis catalans.
Les diverses lleis d’equipaments comercials han pogut assolir els seus
objectius mitjançant les aprovacions de dos Plans territorials sectorials
d’equipaments comercials (PTSEC),2 que estableixen clarament quines són les
capacitats de creixement dels municipis catalans en mitjans i grans
establiments alimentaris i en grans establiments no alimentaris. Paral·lelament,
els PTSEC preveien també la possibilitat de modificar els increments d’oferta
comercial en aquells casos en què es desenvolupessin noves àrees
residencials de més de 400 habitatges, sempre que els municipis elaboressin
un Programa d’orientació per als equipaments comercials (POEC).
1 Concretament, amb posterioritat a la Llei 1/1997, de 24 de març, la Generalitat de Catalunya ha aprovat dues lleis més d’equipaments comercials. Es tracta de la Llei 17/200, de 29 de desembre, i la Llei 18/2005, de 27 de desembre. 2 Es tracta del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials per al període 2001-2004 aprovat mitjançant el Decret 211/2001, de 24 de juliol, i de l’aprovat pel Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el PTSEC per al període 2006-2009.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
5
Aquest últim, ja totalment de caràcter municipal, és un instrument de
planificació municipal però exclusivament referit al teixit comercial, amb
l’objectiu d’adaptar l’oferta a les necessitats de la població. Al mateix temps, els
POEC incideixen en elements que han de servir per a la consolidació i el
desenvolupament dels models comercials locals que defineixen com són les
mesures que cal prendre en matèries com l’urbanisme comercial o les accions
de dinamització del comerç. Concretament, fins a l’actualitat s’han aprovat 32
POEC a tot Catalunya3.
Tot i això, els POEC no són els únics instruments de planificació
comercial de què disposen els municipis, ja que els darrers anys s’ha estès la
redacció de plans d’usos que estableixen les destinacions que poden o no tenir
els baixos dels immobles situats als principals eixos comercials. D’altra banda,
tot i no ser-ne l’objectiu principal, és evident que el planejament urbanístic que
aproven els ajuntaments té una incidència directa en el comerç pel fet que
estableix la possibilitat de destinar superfícies edificades a usos comercials. És
per això que per poder aprovar plans urbanístics els governs locals necessiten
l’informe favorable de l’àrea de comerç de la Generalitat de Catalunya, que
s’encarrega de contrastar que les normatives municipals no contradiguin la
planificació i la legislació autonòmica.
Per tant, els governs locals veuen condicionades les seves polítiques
públiques en matèria de comerç per la regulació i la planificació determinades
per la Generalitat de Catalunya, que han definit quin ha de ser l’objectiu 3 Han aprovat POEC els municipis de Badalona, Blanes, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Cunit, les Franqueses del Vallès, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Reus, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Valls, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
6
d’aquestes polítiques, recollit clarament al preàmbul de la Llei 18/2005, de 27
de desembre, d’equipaments comercials:
Cal, per tant, preservar [...] una ciutat socialment cohesionada que garanteixi que els ciutadans, independentment que tinguin o no la possibilitat de desplaçar-se, puguin satisfer les seves necessitats de compra i abastament.
[...] [C]al que les nostres ciutats donin resposta tant a les accions de compra lligades a les necessitats de proveir-se dels productes de consum quotidià, com a les que van lligades als aspectes més lúdics de l’acte de compra i que es corresponen amb l’adquisició de productes de consum no quotidià [...].
Sobre la base d’aquest marc normatiu, l’aposta dels governs locals ha estat
la potenciació dels teixits comercials situats dins de les trames urbanes
consolidades. Per tal d’aconseguir-ho s’han aplicat diversos tipus de mesures
en funció de la tipologia de municipi i del seu teixit comercial.
Així, ha estat molt habitual la redacció de plans i programes destinats al
desenvolupament i a la dinamització del comerç. Aquests instruments s’han
referit a tot el municipi o només a una part, centrant-se en determinats eixos,
equipaments singulars o activitats firals. La intervenció s’ha concretat en una
gran varietat d’instruments, però sempre prenent com a referència la
classificació del comerç urbà a partir de dues tipologies clarament
diferenciades:
Comerç de proximitat: al servei dels habitants de l’entorn més proper, i
generalment integrat per establiments dedicats a la venda d’aliments i
altres productes de consum quotidià no alimentari.
Comerç de centralitat: ofereix productes de consum no quotidià que
tenen, per tant, una freqüència de compra espaiada en el temps i que,
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
7
juntament amb altres serveis que l’envolten, exerceix un alt poder
d’atracció. Es tracta de comerç que tradicionalment s’ha localitzat en els
centres urbans i que després d’un gran procés de transformació
presenta elements molt semblants als dels centres comercials.
Pel que fa als instruments concrets, s’ha de fer referència a la gran tasca
d’orientació i suport portada a terme per la Generalitat de Catalunya i, en el cas
de la província de Barcelona, per la Diputació de Barcelona. Aquestes
institucions han donat suport als municipis per elaborar els estudis necessaris i
aplicar les mesures que aquests preveuen amb l’objectiu de millorar i
modernitzar les seves infraestructures comercials. Aquests instruments són
molt diversos i persegueixen objectius com els establerts per l’àrea de comerç
de la Diputació de Barcelona:
Millorar la funció social i econòmica dels mercats i les fires locals.
Objectiu que es concreta en programes i activitats del tipus estudis de
modernització i de creació de mercats i fires locals o per a la seva
dinamització.
Fer dels centres comercials urbans espais d’atracció per a comerciants i
consumidors, concretat en mesures orientades a la creació de centres
comercials urbans, a la modernització i millora de la competitivitat dels
establiments o a la consolidació de l’associacionisme comercial.
Millorar l’ordenació comercial estratègica del municipi, mitjançant
instruments com ara la redacció de Programes d’orientació per als
equipaments comercials o plans d’usos.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
8
2. Tendències i noves formes d’entendre el comerç
Tal com s’ha comentat en el primer punt, les diferents administracions
públiques catalanes, tant d'àmbit autonòmic com local, han anat realitzant
diferents activitats en l’àmbit del comerç urbà dels municipis des de fa força
anys. Les actuacions promogudes cobreixen un ampli ventall de subjectes
relatius a diferents programes de dinamització i ordenació del territori.
Prova d’això és el disseny de diferents actuacions realitzades al llarg dels
anys que han posat a l’abast dels diferents agents econòmics i socials molts
programes i projectes que s’han dut a terme amb un objectiu comú: la millora
de la competitivitat d’un teixit de trama urbana que sens dubte presenta valors
molt notoris en les estructures locals dels municipis.
Al mateix temps, el comerç és, sens dubte, una de les activitats productives
més importants del nostre temps, ja que no es tracta només d’un sector
generador d’ocupació i activitat econòmica, sinó que la seva funció com a eix
vertebrador de les economies locals el converteix en un dels motors més
importants del progrés dels municipis (Cesena 2007: 15). Precisament en
aquest marc, i amb la idea de millorar l’eficàcia de les actuacions que es
realitzen, s’ha anat plantejant la cerca de noves oportunitats amb la ferma
voluntat de fer un pas més i millorar el desenvolupament comercial, econòmic, i
de cohesió econòmica i social dels municipis mitjançant propostes que
permetin millorar-ne l’atractivitat així com la reactivació del comerç.
En aquest sentit, es palesa la necessitat de promoure actuacions pensades
per contribuir al desenvolupament local així com a la cohesió social i
econòmica.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
9
S’entén, per tant, que les actuacions promogudes en l’àmbit del comerç han
d’anar lligades a consolidar l’actual model de comerç urbà i de proximitat per
seguir generant activitat econòmica, ocupació i cohesió social a través,
almenys, dels següents tres àmbits operatius:
2.1 El comerç urbà, espai d’atracció per a comerciants i consumidors
El primer gran àmbit operacional que cal tenir present, i que cerca la
consolidació de l’actual model de comerç urbà i de proximitat, amb l’objectiu de
generar riquesa i cohesió social, és el comerç de trama urbana, entès com a
espai d’atracció, tant per als seus propis agents econòmics principals, els
comerciants, com per als seus compradors i potencials. L’operativitat d’aquest
àmbit requereix que es tinguin presents els següents aspectes:
1. Promoure estratègies comercials que permetin definir i implementar el
comerç de trama urbana, promovent el foment de totes aquelles actuacions
que permetin que els espais comercials urbans es converteixin en pols de
centralitat amb un alt valor d’atracció, tant pel que fa als comerciants com
als compradors.
2. Contribuir a consolidar els establiments comercials de manera que els
principals actors del comerç, els propis comerciants, participin en tota una
sèrie de mesures orientades a millorar la seva capacitat d’atracció i, en
definitiva, de desenvolupament competitiu. L’adaptació als nous
requeriments competitius del mercat serà, doncs, la finalitat principal a què
s’orientaran bona part de les actuacions per als comerços.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
10
3. Fomentar l’associacionisme comercial i totes aquelles eines que permetin
establir un lideratge clar en les diferents polítiques de dinamització i
desenvolupament local, ja que s’entén que aquesta tipologia d’actuacions
són una de les bases de l’èxit d’aquestes actuacions; és la implicació dels
comerços i la seva participació en les associacions i entitats de comerciants
(Cesena 2007: 44).
4. Promoure la sensibilització i/o formació dels professionals del comerç ja que
es tracta d’un dels elements més importants per a la millora competitiva del
teixit comercial (Cesena 2007: 49).
5. Implicar els ens locals i el teixit associatiu en les polítiques locals de comerç
com a base per promoure un millor desenvolupament de la trama comercial
urbana.
2.2. Millorar la funció social i econòmica dels formats comercials de proximitat
Tal com s’ha exposat, un dels eixos prioritaris per a la millora del comerç
descansa en la seva funció social i econòmica. En aquest sentit, formats
comercials de proximitat com són els mercats i les fires han d’esdevenir
autèntiques locomotores comercials que contribueixin a un millor dinamisme del
comerç.
Per tant, és lògic pensar que dins l’entramat d’estratègies de
desenvolupament del comerç serà molt important no obviar el pes i el valor
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
11
social, econòmic i comercial que aquestes formes de comerç de proximitat
generen dins la trama urbana de les ciutats.
Portar a la pràctica aquest objectiu requereix tenir presents les següents
línies operatives.
En primer lloc, disposar d’un coneixement ampli del funcionament d’aquests
formats dins les trames urbanes. Aquest coneixement permetrà desenvolupar
estratègies comercials amb majors garanties d’èxit que permetran, sens dubte,
millorar la gestió dels mercats i les fires locals de forma innovadora.
En segon lloc, impulsar i projectar la modernització física i operativa dels
mercats i les fires locals per tal de convertir-los en autèntics pols d’atracció
social, comercial i econòmic dels municipis.
En tercer lloc, promocionar aquests formats de proximitat, amb especial
incidència en els mercats municipals com a articuladors socials i referents de
sostenibilitat, integració, responsabilitat i alimentació saludable, valors que sens
dubte sembla ser que actuaran com a fils conductors del seu desenvolupament
econòmic.
Finalment el darrer punt, el quart, palesa la necessitat d’apostar per un fort
impuls de la dinamització comercial dels mercats i les fires locals per poder fer
una oferta comercial de proximitat que millori i complementi la dels municipis
mitjançant aquelles accions que generin expectativa i vivència entre els
compradors.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
12
2.3. Millorar l’ordenació comercial del municipi
El darrer dels àmbits operatius considerats és la millora de l’ordenació
comercial dels municipis a través de diferents instruments d’ordenació i
orientació del territori (ja tractats en el punt 1 del present informe).
Tanmateix, no es pot perdre de vista quina serà l’aplicació que es farà a
Catalunya de la directiva europea de liberalització del sector serveis (en què
s’inclou el comerç) i de quina manera aquesta repercutirà en el manteniment
dels objectius i l’estructura comercial dels municipis catalans. Aquesta aplicació
té una data límit, l’1 de gener de 2010, moment en què els estats membres de
la Unió Europea hauran d’haver adaptat les seves normatives a les
prescripcions de la directiva comunitària.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
13
3. Criteris comuns per definir les bones pràctiques en comerç
En relació amb els criteris comuns per definir una bona pràctica en comerç,
se n’han considerat dos: innovació i transferibilitat.
3.1. Innovació com a criteri comú per a les bones pràctiques
S’entén per innovació la “introducció o millora d’elements en un sistema
mitjançant actuacions realitzades tant en allò referent a la gestió com al servei
que es presta, amb l’objectiu de perfeccionar-ne el funcionament intern i la
relació amb l’entorn, i amb un impacte visible en el resultat de les actuacions”
(Ysa 2001: 13).
En relació amb el comerç, per tal que una bona pràctica en comerç urbà
sigui innovadora, s’entén que ha de tenir en compte, almenys, els següents 4
àmbits específics:
1. L’àmbit funcional o temàtic, i en concret el tipus d’actuació que es vol dur
a terme. En aquest sentit, per tal que la pràctica sigui innovadora, cal que es
diferenciïn aquells projectes innovadors no estandarditzats, és a dir,
projectes que no s’hagin tractat amb anterioritat i que suposin un clar avenç
en el desenvolupament econòmic i de cohesió social (es tractaria en aquest
cas d’una pràctica d’innovació alta), dels projectes estandarditzats, els quals
fan referència a projectes que ja s’han realitzat amb anterioritat tot i que
presenten algun tret que els fa diferents (seria el cas de pràctiques amb
contingut innovador mitjà).
2. L’àmbit estructural o de població objectiva, que fa referència a la
participació dels diferents agents econòmics i socials. En aquest sentit,
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
14
s’entén que la pràctica presentarà una innovació alta quan faci referència a
nous grups de destinataris que no s’hagin tingut en compte amb anterioritat i
que contribueixin a generar una major transversalitat de l’acció. Per contra,
la pràctica es considerarà amb un component d’innovació mitjana, quan els
destinataris i partícips de l’actuació siguin els habituals, si bé amb algun
component específic.
3. L’àmbit territorial. El territori és el tercer dels indicadors que cal tenir en
compte quan parlem d’innovació. En aquest sentit, s’entén per pràctica
innovadora en l’àmbit territorial la capacitat d’exercir una bona pràctica que
impulsi la cohesió social dins el territori que permeti consolidar
determinades estructures i projectes comercials. Les pràctiques
innovadores de caràcter mitjà són les que contribueixen a la cohesió del
territori tot i no disposar d’un element que ajudi a la consolidació. Per tant,
es considera que les actuacions dirigides a obtenir una bona cohesió del
territori i a la consolidació del teixit urbà i la seva integració dins l’estructura
social dels municipis són, sens dubte, factors determinants en la innovació
de la pràctica.
4. Els mecanismes de participació són el darrer àmbit que cal tenir en
compte. Una vegada més, es distingeixen els mecanismes amb alta
innovació, que fan referència als instruments de valoració que tenen en
compte elements situacionals i dinàmics del comerç, mentre que és
considerada una pràctica innovadora mitjana la que en la valoració de la
pràctica utilitza mesures de seguiment i control de caràcter més
tradicionalista.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
15
CRITERIS DE PONDERACIÓ
INDICADORS
ALTA MITJANA
TEMÀTICA Projectes no estandarditzats Projectes estandarditzats
POBLACIÓ OBJECTIVA Nous grups de destinataris i major transversalitat
Destinataris habituals de les actuacions
TERRITORIALITAT Cohesió del territori i consolidació d’estructures comercials
Cohesió del territori
MECANISMES DE CONTROL
Instruments i tècniques de valoració des del punt de vista situacional
Instruments i tècniques de valoració habituals
3.2. Transferibilitat com a criteri comú per a les bones pràctiques
S’entén per transferibilitat la capacitat d’una experiència per permetre la
repetició dels seus elements essencials en un context diferent del de la seva
creació, amb elevades probabilitats d’èxit (Ysa 2001: 14). En aquest sentit el
programa HABITAT de les Nacions Unides (UNCHS 1998) estableix que els
elements que determinen el grau de transferibilitat d’una experiència són:
La simplicitat de les idees.
La reestructuració de la forma d’utilització de la informació.
La previsió de mecanismes simples i efectius de recuperació dels
recursos invertits.
La utilització eficient dels recursos.
En aquest sentit, l’actual marc de la distribució comercial ha portat a
entendre els mercats des de l’òptica de les ofertes. És a dir, que el consumidor,
cada vegada més, disposa d’una àmplia oferta de formats de compra per
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
16
escollir. En aquest sentit, queda ben palès que la transferibilitat en comerç té
un paper molt important, i requereix diferents condicionants que cal tenir en
compte per tal que la bona pràctica sigui transferible.
Així, els criteris de transferibilitat que cal tractar són el marc socioeconòmic,
el context comercial, la demanda i/o el client, l’urbanisme comercial i el
lideratge associatiu.
1. El marc socioeconòmic inclou les característiques de la població de
referència. S’ha d’analitzar sobre la base de fonts estadístiques
contrastades i amb una àmplia i homogènia base de dades dels diferents
municipis i altres ens locals per tal de fer-ne una comparativa correcta.
2. El context comercial ha d’incloure una anàlisi acurada i exhaustiva de
l’oferta existent, tant al municipi com a l’entorn territorial immediat,
desglossada sectorialment i utilitzant indicadors estandarditzats que en
permetin la comparació.
3. A l’hora d’analitzar la demanda o la clientela s’ha de tenir en compte quina
és la població de referència, tant resident com atreta, del sector comercial
analitzat i estudiar-ne els hàbits de compra i consum, tot indicant quina és la
seva distribució sectorial.
4. Respecte de l’urbanisme comercial, l’anàlisi ha de preveure quins són els
elements essencials que el defineixen a fi de conèixer si hi són presents o
no i l’estat en què es troben per tal d’afavorir l’amabilització de la trama
urbana.
5. Finalment, per tal que una bona pràctica en l’àmbit del comerç compleixi el
criteri de transferibilitat, ha d’existir un lideratge clar i, al mateix temps, la
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
17
participació dels diversos agents implicats, especialment les associacions
comercials.
CRITERIS DE PONDERACIÓ
INDICADORS
ALTA MITJANA
MARC SOCIOECONÒMIC
Informació accessible, homogènia i comparable
Altres fonts d’informació més específiques de l’àmbit analitzat
CONTEXT COMERCIAL Utilització d’indicadors estandarditzats Utilització d’indicadors no estandarditzats
DEMANDA I CLIENT Anàlisi sectorialitzat dels hàbits de compra
Altres formes d’estudi de la demanda
URBANISME I ENTORN Ampli estudi de la presència i estat dels elements que els defineixen
Mínim estudi de la presència i estat dels elements urbans
LIDERATGE Alta implicació i participació transversalitat
Alta implicació i participació actuacions
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
18
4. Criteris específics per definir les bones pràctiques en comerç
Pel que fa als criteris específics, s’han definit sobre la base de les diferents
àrees de comerç existents a la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, s’han
considerat tres grans grups: mercats i fires, comerç urbà, i ordenació comercial.
Quant a la proposta metodològica de definició dels criteris específics, s’han
considerat els següents elements: el què, i que fa referència a la rellevància i
als elements sobre els quals cal intervenir per tal que sigui una bona pràctica;
el qui, referent als agents econòmics; i el com, que engloba els instruments de
valoració de les pràctiques.
4.1. El què: elements de rellevància sobre els quals cal intervenir
El què fa referència als aspectes sobre els quals cal intervenir. En aquest
sentit, a continuació s’exposen tots aquests elements en relació amb els
principals àmbits de desenvolupament del comerç, i que van associats a
aquelles tendències en comerç definides en el punt 2 del present informe.
COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ
Grau de desenvolupament dels serveis prestats als usuaris finals dels centres comercials urbans.
Eines que contribueixin a la consolidació dels establiments comercials dins els centres comercials urbans.
Grau de modernització de les estructures físiques (MM).
Grau de modernització de les estructures operatives (MM).
Grau de modernització de les estructures de gestió (MM).
Actuacions d’urbanisme comercial que fomentin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.
Actuacions d’ordenació i orientació comercial que suposin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
19
Eines que fomentin un model d’associacionisme comercial sòlid i innovador que contribueixi a la consolidació del centre comercial urbà.
Actuacions que suposin la cooperació publicoprivada en el desenvolupament d’accions orientades a la millora comercial.
Actuacions que suposin un clar desenvolupament comercial i local dels municipis.
Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la compra al centre comercial urbà.
Realització de campanyes transversals amb altres regidories i sectors productius del municipi. Actuacions orientades a promoure el producte de qualitat i de proximitat (producte artesà, local...).
Implantació de serveis al consumidor (MM/MVNS/F).
Aplicació de noves tecnologies (MM/MVNS/F).
Promoció de productes i serveis del territori (MM/MVNS/F).
Foment de circuits de comercialització curts (MM/MVNS/F).
Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la compra (MM/MVNS/F).
Realització de campanyes transversals amb altres sectors productius (MM/MVNS/F).
Altres programes d’orientació o normativa comercial que suposin una millora de l’ordenació estratègica comercial del municipi.
(MM): Aplicable a mercats municipals. (MVNS): Aplicable a mercats de venda no sedentària. (F): Aplicable a fires comercials.
4.2 El qui: els actors que hi participen
El qui fa referència als diversos agents implicats, especialment en la presa
de decisions i en la implementació, en les polítiques públiques en matèria de
comerç. En aquest sentit s’han de tenir en compte els actors directament
implicats en la presa de decisions, però també aquells que poden aportar la
informació necessària per aconseguir una millor definició de la política pública i
el consegüent feedback que en permeti una bona avaluació i redefinició.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
20
COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ
Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.
Implicació de les associacions de comerciants en la definició de les polítiques i en la presa de decisions.
Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i els comerciants.
Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.
Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.
Implicació dels paradistes, individualment i a través de les associacions existents, en el procés de definició, aplicació, avaluació i redefinició de les polítiques públiques.
Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents implicats.
Atenció a les necessitats dels expositors, locals i foranis, en la creació i celebració de fires.
Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.
Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.
Participació d’altres administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consells comarcals,etc.) quan sigui necessària o hi obligui la normativa vigent.
Implicació dels comerciants, individualment i a través de les associacions existents, en el procés de definició, aplicació, avaluació i redefinició de les polítiques públiques.
Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents.
Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.
4.3 El com: els instruments utilitzats
El com fa referència als diversos instruments i recursos utilitzats en les
polítiques públiques en matèria de comerç. En determinats casos, aquests
instruments estaran condicionats per la normativa vigent, tal com s’ha vist en el
punt 1 del present estudi.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
21
COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ
L’inventari dels instruments més usuals, són els següents:
Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.
Programes de suport al comerç: projecte “Modernitza’t”.
Instruments per la creació de Centres Comercials Urbans (CCU): és el cas majoritari d’estudis econòmics i de viabilitat comercial, i especialment de consolidació comercial.
Programa d’ajuts per implantar mesures de dinamització comercial que consisteix en planificar i executar actuacions dirigides a la millora del comerç.
Projectes orientats a l’excel·lència comercial: projectes que permetin millorar la qualificació dels serveis de zones i eixos comercials delimitats dins la trama urbana.
Altres programes orientats a la millora de la cohesió social, econòmica i comercial.
Pel que fa als mercats, els principals instruments són:
Accions de modernització dels mercats que permetin crear una major cohesió social i valor dins la trama urbana i econòmica dels municipis.
Accions de dinamització dels mercats que permetin convertir-los en espais de concentració i promoció.
Propostes per a la implantació de serveis als mercats.
Programes de formació i assessorament per a paradistes així com el postgrau en Direcció i Gestió de Mercats Municipals.
En el context de les fires, els principals instruments són:
Accions de modernització i de creació de noves fires locals que permetin crear un major valor dins la trama urbana local.
Accions de dinamització de les fires locals que permetin convertir aquests formats en espais de concentració i promoció local.
Propostes per a la implantació de serveis a les fires.
Inventari dels instruments que es fan servir en matèria d’ordenació:
Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.
Programa d’Orientació per als equipaments Comercials (POEC).
Plans d’usos comercials, i altres instruments de regulació de l’activitat comercial així com de millora de l’urbanisme comercial i qualsevol dels elements que hi tenen un impacte directe.
4.4 Indicadors d’impacte
Es presenten, a continuació, els diferents possibles indicadors d’impacte per
tal de valorar les bones pràctiques en comerç. Una vegada més s’ha optat per
diferenciar entre tres grans àmbits d’actuació: comerç urbà, mercats i fires, i
ordenació comercial.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
22
4.4.1 Comerç urbà Delimitació clara del centre comercial urbà amb disposició de dades
rellevants: població, mitjana de comerços, per sectors, etc.
Percentatge mitjà d’actuacions previstes en els Plans de Dinamització
Comercial que efectivament es duen a terme.
Percentatge de clients amb targeta de fidelització per a aquells comerços
que ofereixen aquesta possibilitat.
Presència al municipi, en especial dins del centre comercial urbà, d’una
gerència de comerç que vetlli per l’òptim funcionament del programa.
Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la/es associació/ons de
comerciants que optimitzin la bona sintonia i el treball transversal.
Valoració del perfil associatiu: nombre d’associats, sectors, quotes anuals,
derrames, etc.).
Disposició d’una imatge sòlida del centre comercial urbà: nom, logotip,
aplicacions de la imatge, etc.
Grau de dinamisme de les associacions de comerciants (web, informatius,
serveis al comerciant i al consumidor, etc.).
Instruments de satisfacció del funcionament dels centres comercials urbans
en matèria d’oferta, serveis, urbanisme, promoció, etc.
4.4.2 Mercats i fires
Percentatges de participants a les activitats formatives realitzades.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
23
Grau de satisfacció/utilitat de la formació rebuda per part dels participants.
Participants en les activitats d’intercanvi d’experiències així com el seu grau
de satisfacció/utilitat.
Grau de satisfacció/utilitat de la participació a les activitats d’intercanvi
d’experiències per part d’operadors de mercats i fires locals.
Grau de satisfacció/utilitat amb els instruments de suport a la gestió per part
dels tècnics i càrrecs electes amb responsabilitats de mercats i fires locals.
Grau de satisfacció dels usuaris dels mercats amb els processos de
modernització.
Percentatge de serveis a la clientela dels mercats municipals amb especial
incidència en aquells que suposin un valor innovador diferencial.
Percentatge mitjà de parades obertes sobre el total de parades dels mercats
municipals, així com per sectors de despesa comercialitzable.
Nombre de campanyes de promoció dels mercats municipals que es duen a
terme, així com el seu seguiment i la seva valoració (aplicable a mercats i
fires en general): disposició d’una imatge, instruments de suport informatiu,
comunicació de serveis, campanyes promocionals i divulgació dels valors
més destacables dels mercats municipals.
4.4.3 Ordenació comercial Variació de la dotació comercial del municipi i la seva aproximació als
objectius de desenvolupament comercial fixats per a la seva millora.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
24
Variació dels usos dels locals en planta baixa dins les trames urbanes del
municipi, i la seva aproximació als objectius d’ordenació comercial
establerts.
Anàlisi dels hàbits de compra un cop aplicat un percentatge important de les
mesures previstes en els projectes d’ordenació.
Actuacions d’urbanisme comercial que hagin contribuït a amabilitzar els
centres comercials urbans, així com a fomentar un entorn més agradable i
adequat a la compra.
Percentatge d’implementació en relació amb les mesures previstes en els
estudis d’ordenació comercial.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
25
5. Quadre sintètic de criteris de ponderació
COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES* ORDENACIÓ
QUÈ
Grau de desenvolupament dels serveis prestats. Eines que contribueixin a la consolidació dels establiments. Eines que fomentin un model d’associacionisme comercial sòlid i
innovador. Actuacions que suposin la cooperació publicoprivada. Actuacions que suposin un clar desenvolupament comercial i local
dels municipis. Realització de campanyes. Realització de campanyes transversals. Actuacions orientades a promoure el producte de qualitat i de
proximitat (producte artesà, local, etc.).
Grau de modernització de les estructures físiques. Grau de modernització de les estructures operatives. Grau de modernització de les estructures de gestió. Implantació de serveis al consumidor. Aplicació de noves tecnologies. Promoció de productes i serveis del territori. Foment de circuits de comercialització curts. Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la
compra. Realització de campanyes transversals amb altres sectors
productius.
Actuacions d’urbanisme comercial que fomentin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.
Actuacions d’ordenació i orientació comercial que suposin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.
Altres programes d’orientació o normativa comercial que suposin una millora de l’ordenació estratègica comercial del municipi.
QUI
Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament. Implicació de les associacions de comerciants en la definició de les
polítiques i en la presa de decisions. Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre
l’Ajuntament i els comerciants. Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que
poden proporcionar els clients actuals i potencials.
Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament. Implicació dels paradistes en el procés de definició, aplicació,
avaluació i redefinició de les polítiques. Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre
l’Ajuntament i la resta d’agents implicats. Atenció a les necessitats dels expositors, locals i foranis, en la
creació i celebració de fires. Anàlisi de la informació que poden proporcionar els clients actuals
i potencials.
Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament. Participació d’altres administracions quan sigui necessària o hi
obligui la normativa vigent. Implicació dels comerciants en el procés de definició, aplicació,
avaluació i redefinició de les polítiques. Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre
l’Ajuntament i la resta d’agents. Anàlisi de la informació que poden proporcionar els clients actuals
i potencials.
COM
L’inventari dels instruments més usuals, són els següents: Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà. Programes de suport al comerç: projecte “Modernitza’t”. Instruments per la creació de Centres Comercials Urbans
(CCU): és el cas majoritari d’estudis econòmics i de viabilitat comercial, i especialment de consolidació comercial.
Programa d’ajuts per implantar mesures de dinamització comercial que consisteix a planificar i executar actuacions dirigides a la millora del comerç.
Projectes orientats a l’excel·lència comercial: projectes que permetin millorar la qualificació dels serveis de zones i eixos comercials delimitats dins la trama urbana.
Altres programes orientats a la millora de la cohesió social, econòmica i comercial.
Pel que fa als mercats, els principals instruments són: Accions de modernització dels mercats que permetin crear
una major cohesió social i valor dins la trama urbana i econòmica dels municipis.
Accions de dinamització dels mercats que permetin convertir-los en espais de concentració i promoció.
Propostes per a la implantació de serveis als mercats. Programes de formació i assessorament per a paradistes
així com el postgrau en Direcció i Gestió de Mercats Municipals.
En el context de les fires, els principals instruments són: Accions de modernització i de creació de noves fires locals
que permetin crear un major valor dins la trama urbana local.
Accions de dinamització de les fires locals que permetin convertir aquests formats en espais de concentració i promoció local.
Propostes per a la implantació de serveis a les fires.
Inventari dels instruments que es fan servir en matèria d’ordenació: Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà. Programa d’Orientació per als equipaments Comercials
(POEC). Plans d’usos comercials, i altres instruments de regulació
de l’activitat comercial així com de millora de l’urbanisme comercial i qualsevol dels elements que hi tenen un impacte directe.
*Vegeu aplicacions concretes a l’apartat 4
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
26
6. Bibliografia
Alegre, Lluís. Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i
eixos comercials urbans. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç
i Turisme. Generalitat de Catalunya, 2000.
Angerri, Jaume; Díez, Clara (directors). Mercats Municipals a Catalunya. Cens
1998. Barcelona: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, octubre 1999.
Cesena Mèlich, Oriol. Manual de comerç urbà. Un enfocament des de l’òptica
del màrqueting. Barcelona: Associació Catalana de Municipis i Comarques,
octubre 2007.
Diputació de Barcelona. La dinamització dels centres comercials urbans-
Quaderns de promoció econòmica local (Q1). Barcelona: Diputació de
Barcelona, 1999.
Diputació de Barcelona. La gestió dels mercats municipals-Quaderns de
promoció econòmica local (Q2). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000.
Tarragó, Marçal. Guia de redacció dels programes d’orientació per als
equipaments comercials. Barcelona: Departament d’Indústria, Comerç i
Turisme. Generalitat de Catalunya, 1999.
United Nations Centre for Human Settlements (UNCHS) (1998). Guidelines for
transfering effective practices. A practical manual for South cooperation.
Bangkok (Tailàndia): United Nations Urban Habitat Project.
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
27
Ysa, T. (coord.); Cortada, M.; Crusellas, E. (2003). Criterios para detectar
buenas prácticas locales. Document Pi i Sunyer 25. Barcelona: Fundació
Carles Pi i Sunyer, 2003
Banc de Bones Pràctiques Criteris per a l’avaluació de les Bones Pràctiques en Comerç
28
Top Related