0.- Abans de començar recorda que….• A finals del XVIII grans part d’Europa estava governada per monarquies absolutes
d’origen diví, la societat era estamental (noblesa, cleregat i poble) i persistia un règim senyorial basat en la propietat de la terra
• Durant el XVIII va aparèixer un moviment cultural í polític a França, la Il·lustració, que qüestionava aquest sistema anomenat Antic Règim, alhora que propugnava un nou règim que va establir les bases del liberalisme polític.
• El 1789 va esclatar la Revolució Francesa que, recollint el pensament il·lustrat, pretenia transformar les estructures de l’Antic Règim. L’expansió napoleònica va difondre les idees liberals per Europa.
• Després de la derrota de Napoleó, va haver-hi intents de restaurar les monarquies absolutes en diversos Estats europeus (Restauració) que van entrar en pugna amb els moviments liberals.
0
Les arrels del món contemporani
Invasió napoleònica
Carles IV
Cronologia i etapes
1759 1788 1808 1814 1833
Carles III Ferran VII
Josep Bonaparte
La Guerra del Francès
Cadis: primeraexperiència liberal
Despotisme il·lustrat
Absolutisme
1820-23Trienni liberal
1
1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes
L’Antic Règim
PrivilegiatsNoblesa i clergatNo privilegiatsBurgesia i les classes mitjanesClasses baixes
- Concentració de poderen el rei- Origen diví
NoblesaPropietat terraPoder econòmicPoder polític
Règim senyorial
Societat estamental
Monarquia absolutista
2
1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)conceptes
Liberalisme
Constitució
Drets i deuresdels ciutadans
Sobirania Divisió de poders
Assemblea Nacional
Lliures i iguals Eleccions
Es caracteritza per elaborar una
Aquesta determina
Fa els ciutadans
El poder del poblees manifesta en
Legislatiu Judicial Executiu
Crea les lleis
Montesquieu VoltaireRousseau
3
Per constituir una
2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
4
• Carles IV segueix amb la política refoformista de Carles III: Despotisme Il.lustrat.
• Revolució Francesa (1789): frena procés reformista.
Perquè
Monarquia i aristocràcia tenen por entrada idees liberals; amenaça al sistema monarquia absolutista
Per tant
POLÍTICA REPRESSIVA:• tancament de fronteres• trencament relacions diplomàtiques amb França• censura
Conseqüències
Insestabilitat política: • tensió social• política reaccionaria
Crisi econòmica• Males collites• Epidèmies• Crisis subsistència• Ex: rebombori pa
(Barcelona, 1789)
2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Es caracteritzaper la presència de
Els principals fets històricsD’aquest període
“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos
Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos
Manuel de Godoy (1792 - 1807)
Despotisme Il·lustrat
Provoca la “Guerra del francès”
5
2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
“La Gran Guerra”(1793-1795) contra França
6
• També Guerra dels Pirineus o Guerra de la Convenció.
• Conflicte entre Espanya i França.
• Antecedents:o Convenció Nacional Francesa: aprofitar el bon clima de rebombori a Catalunya i
França; oportunitat d’eliminar els borbons i alliberar Espanya del A.R. El 7/3/1793 França declara la guerra a Espanya.
• Espanya: 23/3/1793 declara la guerra a França: mort família reial francesa a la guillotina.
• Després de múltiples derrotes espanyoles: (1795; Espanya accepta ser un Estat subordinat a França). Pau de Basilea (1795)
• Guerra Gran: evidencia la crisi del model absolutista.
• Objectiu: unir esforços contra Gran Bretanya (enemic comú)
• Conseqüències:
• Espanya: enemiga de Gran Bretanya:
Trafalgar (1805): desfeta armada francoespanyola. Pèrdua de tota la flota i del comerç colonial (blocatge econòmic).
2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
“Tractat de San Ildefons”(1796) amb els francesos
7
França: guerra contra la 1a Coalició (potencies europees per contenir la R.Francesa)
Espanya: objectiu de la flota militar britànica a les colònies americanes
Crisi econòmica: disminució ingressos, crisi industria exportadora
provoca
Malestar social:Classes baixes: misèriaClergat: desamortitzacions Aristocràcia: no accepta a Godoy
ACTITUD HOSTIL vers Carles IV i govern (Ferran VII conspirarà)
2.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
“Tractat de Fontainebleau” (1807)
8
• 1806: Napoleó fracassa en la invasió d’Anglaterra, i decreta bloqueig continental (prohibir el comerç de productes britànics al continent europeu). Portugo no ho acata.
• Objectiu: Napoleó vol consentiment d’Espanya perquè els seus exercits travessessin Espanya i atacar Portugal (aliada d’Anglaterra), a canvi d’un futur repartiment de Portugal entre Espanya i França. PERÒ Napoleó ho va utlitzar per ocupar les principals ciutats espanyoles.
• Conseqüència: la Guerra del Francès
PER TANT:
regnat Carles IV• Crisi socioeconòmica• Mala política exterior: debilitament espanya com potència internacional• Crisi d’Estat: acabarà amb destronament del monarca i invasió francesa del
territori
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
9
Guerra patriòtica d'alliberament nacional però a la vegada va posar en marxa un sistema polític constitucional que va anul·lar l’antic règim.
MOTÍ D’ARANJUEZ(18 de març de 1808)
causes• Conseqüències derrota de Trafalgar• Descontentament popular vers la Cort• Temor clergat: desamortitzacions• Tractat Fontainebleau: ocupació
francesa
Aixecament popular (amb suport classes privilegiades) instigat per Ferran
No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social
provoca
Caiguda de Godoy
Intervenció de Napoleó
Abdicacions de Baiona (maig 1808)
Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII
Manteniment unitat territ.
Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol
Manteniment catolicisme
Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies
Nobes i afrencesats Suport
masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal)
Oposició
Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos
Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808)
La resistència I la guerra del francès
Juntes locals i provincialsJunta Suprema Central Governativa
Les juntesS’organitzen
provoca
10
“Fusilamientos 3 de mayo”. Goya.
Organització de la resistència: les Juntes
11
JUNTEScausesNegativa població sobirania francesa
Passivitat govern provisional als invasors
Def.
Govern sobirà (poder delegat pel poble): exemple crisis AR.Fruit de la guerra i no de Rev. Política
Organitzaciójeràrquica
LocalsSupremes ProvincialsSuprema central governativa (Floridablanca)
Membres escollits per votació PERÒ Juntes controlades per l’aristocràcia
Delegats Juntes Provincials30 membres
Objectius
Expulsar exèrcit francèsRetorn Ferran VIIReformes políticosocials
Atenció: el poble volia:• retorn de Ferran VII (solucionar problemes Carles IV)
• reacció invasió estrangera• no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. Francesa
Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica)
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Regnat de Josep I Bonaparte (juliol 1808- juny1813)
12
Napoleó convoca Corts a Baiona (Juny 1808)
raó Obediència al nou sobirà
Aprovar nova carta constitucional (Estatut de Baiona)
a mig camí entre absolutisme i liberalisme
objectiu
Suprimir bases jurídiques AR Iniciar reformes moderades
Manteniment monarquia autoritària i conservadora
Tot i es drets poques ref. socials i adm.
Afrancesats
Part de la noblesaMilitarsAlt clergatAlta burgesia
Conservadors (punt de vista polític)Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastiaManteniment carreres
Acceptat per
Guerra FrancèsFalta de mitjans
No va entrar en vigor
Napoleó va prendre decissions importants:• territori sota control exèrcit;
expoli.• Catalunya incorporada a França• Abolir Inquisició• Suprimir convents• Desamortitzar bens• Igualtat espanyols davant lleis,
imposots i acciés càrrecs públics
però…
Recolzats perquè
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra
Guerrila
Exèrcit regular, org. per Junta Suprema
Resistència
Fases de la guerra
A) Juny - novembre de 1808
B) Novembre 1808 - juny 1812
C) Juny 1812 - desembre 1813
Napoleó es vençut a Rússia.Ofensiva aliada (Wellington) Batalla Arapiles (1812)
13
Arribada de Napoleó (amb 250.000 soldats)Caiguda de Girona(1809)Derrotes militars espanyoles I consolidació francesos, menys CadisAcció guerrillera
Tractat de Valençay, 1813
Derrota francesa i
tambéMilícies provincials
Miquelets i Sometents a Cat.
Actuació poc eficaç
Pocs efectius, armes i disciplinaConeix terreny
Col.laboració població civilSabotatges i emboscades
Èxits resistènciaBatalla Bailèn (Juliol, 1808)Derrota a Catalunya: pas del BrucResistència a Girona
Napoleó torna el tro a Ferran VII. Trencament de l’aliança amb Gran Bretanya
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra
14
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra
15
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) Les actituds davant l’ocupació.
La invasió francesa i la fallida del model polític, social i econòmic de l’Antic Règim, va comportar la presa de postura dels diferents corrent ideològics davant la presència francesa I el nou règim napoleònic.
• Afrancesats: nombrosos intel·lectuals, alts funcionaris i part de la noblesa. Creien en les possibilitats Reformistes del nou règim. Nombre petit de seguidors.
• Resistència antifrancesa: la majoria de la població s’oposava a la invasió. o La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió
catòlica. o Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual
s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.
o Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el desenvolupament del capitalisme.
o Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica. Amb la seva rebel.lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.
16
3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Les Corts de Cadis: una revolució liberal
la Junta Suprema Central
Junta de Regència Corts a Cadisconvoca
Es dissol per problemes interns i ineficàcia militar
Liberals, il·lustrats i absolutistes. Diputats escollits per la Junta Provincial, molts entre exiliats a Cadis; majoria de liberals (imposaran els seus principis)
Assemblea Nacional Constituent constitueixen
Constitució de 1812Assemblea Nacional
Poder legislatiu
Reformes socials i econòmiquesllibertat de premsaAbolició de la InquisicióLiberalisme econòmic
Llibertat comercialAbolició dels gremis i del règim senyorialModerada desamortització de béns eclesiàstics
Divisió de poders: Legislatiu: Les Corts (representant del poble) Executiu: el Rey. Fer complir les lleis Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleis
Sufragi censatari inderecte: homes de més de 25 anys I que paguen impostosMonarquia constitucional
Igualtat davant la lleiReligió catòlica i única
17
Elaboren una
Govern provisional fins 1810
Regència: governd’un estat monàrquic en absència o incapacitat del monarca.
NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814)
Assumeixen la sobirania nacional.Objectiu: Desmantellament de l’A.R. Aplicació idees il·lustrades. Elaboració d’una constitució (carta
magna): nou ordre polític i jurídic
Les tendències polítiques
• Liberals: intel.lectuals i membres de la burgesia que lluitaven per accedir a la vida política (influència Revolució Francesa). Eliminació de l’Antic Règim.
• Il.lustrats: intel.lectuals formats en les idees reformistes de la fi del segle XVIII. Reformes moderades però sense canviar el sistema absolutista ni les institucions tradicionals.
• Absolutistes: membres del clergat, la noblesa i la burgesia terratinent; defensaven l’Antic Règim. Minoria a les Corts de Cadis
18
Les presideix
Ramon Llàtzer de Dou
Instrucció pública, Hisenda, legislació, Matèries Eclesiàstiques
El 19 de març de 1812 Proclamació de la Constitució
Declaració dels Drets de l’Home
Reconeixement de les llibertats polítiques(associació, expressió, participació...)
Dret de vot dels homes de més de 25 anys
Divisió de poders
Monarquia constitucional
Davant l’ocupació dels francesos
Assumeix la Regència
aquesta
Setembre1810Corts Generals a Cadis
Es creen les
Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors)
proclama
Comissions
Es creen
Finalment
LiberalsAbsolutistes
184 diputats
Dividits en
Al 1808 es creen 13 Juntes
Junta Suprema Central Governativa del Regne
Sota la direcció de
19
4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
El “Manifest dels perses”
Petició a Ferran VII
(Retornar a l’Antic Règim)
Aixecaments militars liberals
Trienni liberal (1820 - 23)
Comandant Riego (1820 Cabezas de San Juan, Sevilla Proclama la Constitució de 1812)
Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812)
Provoca
• Debilitat dels liberals: sector moderat (reformes amb prudència) i exaltats (accelerar les reformes I enfrontar-se al rei)
• Funcionament complex del sistema• Oposició absolutista i dels pagesos• Intervenció de la Santa Aliança
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (exèrcit francès comandat perLluís Antonio de Borbó,Duc d’Angulema)
Retorn de l’Absolutisme a tota Europa. Santa Aliança (Austria, Rússia, Prússia i França)
20
Coincideix amb
S’inicia amb
Provoca la
Consisteix en unPerò fracassà...
Dècada ominosa (1823 - 1833) Retorn a l’absolutisme
Com el del
Que dóna lloc al
Dissolució de les Corts, suspensió de la Constitució 1812. Repressió política i exili
Crisi econòmica i fracàs de les reformes: retorns terres desamortitzades (=reducció de les rendes a l’Estat), nobles i clergat deixen de pagar impostos. Aixecaments a Amèrica Llatina (despeses econòmiques i militars)
Els antics guerrillers ara són oficials de l’exèrcit
Suport de ciutats importants, FVII jura Constitució i convoca les Corts
Supressió Inquisició, mesures per liberalitzar el comerç i indústria, reforma fiscal, garantir drets i lliberat política,...
4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
21
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza perRepressió i depuració política contra els liberals (Execucions de Riego,
Mariana Pineda ...)
També intentaReformisme il·lustrat: fracassa (arques buides, guerra independència colonies americanes)
La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827): contra el mal govern. Aplegà sectors nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la crisi agrària i la progressiva introducció del capitalisme al camp (tot I el règim absolutista). Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la Inquisicó, enfront del mal govern.
Neix Isabeli
Ferran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica
Conflicte dinàstic
Proclama la Que anul·la la
provoca
Oposició a l’Absolutisme moderat
Liberals (perseguits i molts exiliats). Conspirant en societats secretes. Doc.19
Reialistes o absolutistes intransigents: mitjançant guerrilles
Clima tensió política
Reialistes reclamen la corona per Carles Maria Isidre de Borbó
Però..
Guerres Carlines
Impedia que regnessis les dones
Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme
La presa de consciència d’identitatLa independència colònies americanes America NordL’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials)Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades
4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Colònies americanes
Marginació dels criollsCorrupció dels funcionaris espanyolsIntegració dels criolls i indígenes a l’exèrcitMonopoli comercial espanyol
A causa de
Segle XVIII Consciència d’identitat pròpiaal Van prendre
Causes de la independència
Etapes de la independència
1810 - 1814 Juntes de govern Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII
1815 - 1824 Campanyes a gran escala (José de San Martín, Simón de Bolívar...)
Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico
Nous païsosDivisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades)
22
4.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Conseqüències per a la Corona Espanyola
Pèrdues econòmiques Mercats colonialsMatèries primeres
Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional
23
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
24
6.- Conceptes bàsics• Antic Règim: Període anterior a la Revoloció Francesa característic per la monarquia absolutista i la societat estamental.
També és un sistema polític econòmic i social que es caracteritza pel control absolut d’una classe privilegiada.
• Liberalisme: Ideologia que sorgeix al S.XVIII i triomfa a la Revolució Francesa. Destaca per la defensa de les llibertats individuals i la igualtat entre ells. En l camp polític destaca la sobirania nacional, l’elaboració d’una Carta Magna i la igualtat dels individus davant la llei.
• Il·lustració: Idees que criticava l’Antic Règim per mitjà dels principis del liberalisme.
• Monarquia absoluta: Sistema polític basat en la suprema autoritat del rei i la defensa d’una societat estamental.
• Monarquia parlamentària: Model polític on la monarquia està sotmesa a les exigències d’una assemblea.
• Revolució: Canvi de les estructures polítiques, socials i econòmiques mogudes per unes noves idees.
• Capitalisme: Sistema econòmic relacionat amb el liberalisme econòmic i que consisteix en l’obtenció d’uns beneficis per mitja de la inversió d’un capital (diners).
• Burgesia: Classe que protagonitza els nous canvis. Obté protagonisme econòmic degut a la liberalització del comerç colonial i lluita contra els privilegis de l’Antic Règim per a poder accedir al poder polític.
25
26
El Trágala fou la cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar als absolutistes després del pronunciament militar de Rafael del Riego a Cabezas de San Juan, a l’inici del Trienni Liberal. La sàtira es dirigeix contra Ferran VII, que al 1820 fou obligat a jurar la Constitució de Càdiz quan va pronuncià la seva famosa frase “Caminem tots, i jo el primer, pel sender constitucional”. Després de la intervenció de les potencies de la Santa Aliança, el Trágala va passar a ser un símbol de la resistència contra la repressió política de la Dècada Ominosa.
TRÁGALA
ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar. Comentari:Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era unamanera també de desacreditar a l´invasor.
Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de lasEspañas, y (en visión) de las Indias Salud, gran rey de la rebelde gente;salud, salud Pepillo diligente,protector del cultivo de las uvasy catador experto de las cubas;hoy te celebra mi insurgente manodesde el grandioso emporio gaditano;y sin quebrarme mucho la cabezaal momento tropezarami pluma con tus raras cualidades;no llenaré el papel de las variedades,como hacen a tu ladonecios aduladoresde tu persona y denigrado trono,que te dexan corrido como un mono,celebrando virtudes que no tienes,y coronan tus sienescon laureles de Marte, o bien de Apolo,cuando al tyrso de Baco aspiras solo.
Top Related