Download - CREATIVITAT i COMUNICACI - ddgi.cat · - Lair Ribeiro, Inteligencia Aplicada - Mario Herreros, La Publicitat - Miguel Baños, Creatividad y Publicidad . Un conte per començar

Transcript

CREATIVITAT i COMUNICACIÓ Jordi Caralt i Jordi Reixach

29 d’abril de 2009

Aquests continguts són una adaptació dels texts de:

- Lair Ribeiro, Inteligencia Aplicada - Mario Herreros, La Publicitat

- Miguel Baños, Creatividad y Publicidad

Un conte per començar (aproximació a la creativitat)

Los ciegos y el elefante Seis hombres ciegos del Indostán

a los que les gustaba estudiar fueron a ver un elefante.

Y, como no lo podían avistar, se pusieron a tocar y a intentar adivinar.

El primero se aproximó y, palpándole el flanco al bicho,

acto seguido exclamó: “Oh, Dios mío, ¿qué es esto que cincho?

Ah, ya sé, ¡es como un muro! Estoy casi seguro.”

El segundo, haciendo de un colmillo presa, raudo declaró sin duda:

“Redondo, largo y de punta, no me asusta decir que ésa

es como una lanza o como una vara de yunta.”

El tercero se acercó y puso manos a la obra. La larga trompa palpó y con certeza declaró:

“Sin duda y sin zozobra declaro que es como una cobra.”

El cuarto hombre abrazó del elefante una pata,

y palpando la zona del medio aseguró de forma inexacta:

“¡El elefante es como un madero y con diez se hace un velero!”

El quinto hombre, al tocar del animal la oreja,

con ojos risueños de chico aseguró con sabiduría vieja: “¡Es plano como un abanico

y da más aire que una abeja!” El sexto hombre agarró

del enorme bicho el rabo y sin más pensar declaró: “Ya sé, misterio acabado,

el elefante es como un nabo. No importa visto de qué lado.” Y he aquí la moraleja, amigos,

pues aquellos seis hombres ciegos a pesar de tener razón en parte no tenían, en realidad, el arte de oír más allá de sus propios

gorjeos.

John Godfrey Saxe, 1816-1887.

Pensament sistèmic

L’anàlisi ens dóna coneixement, però és la síntesi el que ens permet entendre un sistema

Nosaltres, els éssers humans, mitjançant el poder dels nostres pensaments i recolzats per les nostres emocions, tenim capacitat de ser cocreadors de la nostra existència. El procés creatiu ens permet generar circumstàncies necessàries per a la manifestació del que existeix com a visió en les nostres ments; per tant, pensar millor ens permet crear millor. I pensar millor significa pensar sistèmicament. Els continguts de la disciplina del Pensament Sistèmic van ser concebuts originalment per Peter Senge, director de Pensament de Sistemes i Aprenentatge Organitzacional del MIT en el llibre "La Quinta Disciplina". El terme pensament sistèmic ve del grec synhistanai, que significa "col·locar junt". El pensament sistèmic és l’actitud de l’ésser humà que es basa en la percepció del món real en termes de totalitat per a la seva anàlisi i comprensió. Es diferencia d’un plantejament del mètode científic, que només percep parts d’aquest. Per tant, pensar sistèmicament significa: - Pensar de forma multidimensional: circular, horitzontal, vertical i lateral. - Focalitzar el tot, les parts i, principalment, promoure la interacció entre les parts d’un sistema. - Ser conscient que el tot mai no pot ser avaluat pel simple anàlisi de les seves parts. Pensar sistèmic és multiplicar el nombre d’opcions i, per tant, crear major habilitat en generar una acció coordinada i dirigida en el sentit de produir una finalitat específica, ja sigui personal o professional.

Pensament lateral

Creat per Edward de Bono com a contraposició i complement al pensament vertical o lògic. Té com a objectiu el canvi de models. És a la vegada una actitud i una manera de tractar la informació. Una bona manera de comprendre’l és en contraposició al pensament vertical:

Vertical o lògic Lateral És selectiu És creatiu Només es mou si hi ha una direcció en que moure’s Es mou per crear una direcció

És analític És provocatiu Cada pas ha de ser correcte No cal que els passos siguin correctes

Es basa en el judici i de valoració. Prescindeix de tota forma de judici i de valoració.

S’utilitza la navegació per bloquejar bifurcacions i desviacions laterals No es rebutja cap camí

Les categories, classificacions i etiquetes són fixes No ho són

Segueix els camins més evidents Segueix els camins menys evidents És un procés finit És un procés probabilístic La informació s’usa amb el seu valor intrínsec, per arribar finalment a una conclusió mitjançant la seva inclusió en els models existents

La informació no s’usa com un fi sinó només com un mitjà per provocar una disgregació dels models i la seva subsegüent reestructuració automàtica en noves idees

© Edward de Bono

Percepció

La percepció és real, fins i tot quan no és realitat.

Edward de Bono La percepció és clau en la creativitat. Molts invents s’han produït quan algú ha estat capaç de percebre el que altres no veien. Podem tenir una novetat davant dels ulls i no ésser capaços de percebre-la perquè els nostres mecanismes mentals estan acostumats a interpretar (percebre) el que veiem d’una determinada manera, seguint uns determinats patrons. La lliçó de fons, però, és sempre la mateixa: la realitat es pot percebre de moltes maneres i qui vulgui ser creatiu ha d’ampliar la seva percepció, no conformar-se amb una única explicació, qüestionar el que sembla obvi i evident, veure les coses de maneres diferents de les que ens són habituals, saber copsar allò que altres no han vist i, sobretot ... divertir-se! Veure exemples de percepció al final d’aquesta documentació.

Pensament i intel·ligència

Les proves de coeficient intel·lectual mesuren la capacitat de fer proves

de coeficient intel·lectual Gardner i les intel·ligència múltiples Sovint, la societat qualifica com intel·ligents a les persones que tenen les habilitats lingüístiques, numèriques i lògiques més desenvolupades. Howard Garner, psicòleg i professor de la Universitat de Harvard, va revolucionar aquest concepte quan va afirmar que les persones ha set tipus d’intel·ligència i, posteriorment, va afegir un vuitè tipus. Gardner defineix la intel·ligència com "la capacitat per resoldre problemes o crear productes que són valorats en un o més escenaris culturals", la seva teoria de la intel·ligència múltiple suggereix que totes les persones tenen tipus diferents que operen en graus variats, depenent del perfil individual de la intel·ligència de cadascú. Els tipus d’intel·ligència identificats per Gardner són: lingüística, lógico-matemàtica, espacial, corporal-cinestèsia, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista. Les característiques associades a cadascun d’aquests tipus d’intel·ligència són: Intel·ligència lingüística: Sensibilitat lingüística: habilitat en l'ús de les paraules per a propòsits pràctics i expressius. Lectura: habilitat i interès per les paraules a partir de la lectura. Escrita: habilitat i interès per les paraules a partir de l’elaboració de treballs escrits, com llibres cartes, poemes, etc. Parla: habilitat en la comunicació oral per a la persuasió, memorització i descripció. Intel·ligència lògico-matemàtica: Solució de problemes: habilitat en l’organització, solució de problemes i desenvolupament de raciocini lògic. Esperit investigador i curiós. Càlculs: habilitat per solucionar els nombres en operacions matemàtiques complexes. Intel·ligència espacial: Imaginació: habilitat en utilitzar la ment per observar, crear i altra activitats visuals. Disseny artístic: habilitat per al disseny, pintura i altres expressions artístiques en tela o paper. Construcció: habilitat per confeccionar, construir o agrupar coses. Intel·ligència musical: Habilitat musical: percepció i sensibilitat ara la música, el ritme, els tons i les melodies. Habilitat vocal: habilitat per manifestar la musicalitat a través de la veu. Habilitat instrumental: habilitat per tocar instruments musicals. Apreciació musical: sensibilitat especial per apreciar la música. Intel·ligència corporal-cinestèsia: Activitat física: habilitat per a moure el cos en activitats físiques coordinades i esportives. Dansa i representació: habilitat per a utilitzar el cos com a vehicle d’expressió, sigui per mitjans rítmics o imitatius. Treballs manuals: habilitat i destresa en l’ús de les mans i d’eines específiques en treballs petits i minuciosos. Intel·ligència interpersonal: Comprensió: sensibilitat per entendre l’estat d’esperit d’altres persones, els seus sentiments i punts de vista.

Relació: habilitat per mantenir bones relacions amb les persones. Lideratge: habilitat per assumir el lideratge de persones, resoldre problemes i exercir influència. Intel·ligència intrapersonal: Autoconeixement: consciència de la pròpies idees i habilitats, i de les eines de què disposa per a les seves decisions personals. Consciència de metes: consciència de pròpies metes i d’allò que necessita corregir i millorar per obtenir-les. Administració dels sentiments: habilitat per controlar els propis sentiments, humor i respostes emocionals. Administració dels comportaments: habilitat per controlar les seves activitats mentals i comportamentals. Intel·ligència naturalista: Cures amb els animals: habilitat per entendre el comportament, les necessitats i les característiques dels animals. Cures amb les plantes: habilitat per treballar amb plantes. Ciència: coneixement i habilitat per enfrontar-se amb el conjunt de forces que mou la vida.

Creativitat Definició

la veritat sempre és subjectiva, relativa, parcial i canviant La problemàtica d’afrontar el concepte de creativitat és que aquest està format per diverses i diferents parts o plans i totes són apassionants. L’observador de la creativitat sol escollir la més evocadora deixant de banda les altres parts constituents o considerant-les com a subordinades a la seva principal forma d’enfocar el concepte. La creativitat permet a l’home trobar solucions a nous problemes i noves solucions als problemes. Siguin de la magnitud que siguin. Quan tenim un problema i la memòria no ens proporciona la solució, aleshores cal la creativitat o la casualitat. La creativitat és una qüestió popular, que pertany a tothom. Una senzilla demostració és la quantitat de noms diferents que rep: una llum, una musa, un rampell, un clic, un de sobte... Aquesta paraula, creativitat, té el seu origen en el terme llatí “creare” (crear) i ha estat sempre associat amb la imaginació. Fins el segle XX no s’ha considerat com una capacitat humana en lloc d’un do diví reservat a uns pocs privilegiats. Un fet demostratiu i rellevant és que aquesta paraula el 1970 encara no figurava al diccionari de l’Acadèmia Francesa.

Tot i així us plantejo la definició de Francisco García: “és la capacitat d’associar, combinar i/o reestructurar elements reals o imaginaris, en un ordre significatiu dins d’un context cultural determinat, i/o elaborar idees o productes originals útils i innovadors per la societat o l’individu”.

Les 40 principals frases mataidees

1. Si, però... 2. Això ja ho varem intentar fa temps. 3. Això és inaplicable. 4. No tenim gent per fer-ho 5. Òbviament, no vas entendre el que se’t demanava 6. No sacsegis la barca! 7. El director o la competència se’ns menjaran vius. 8. Ningú t’ha dit que et dediquis a pensar. 9. Bona idea, però no per a nosaltres. 10. Això no funcionarà mai 11. No siguis ridícul 12. La gent no desitja el canvi 13. No està pressupostat 14. Fes-me un informe 15. Donarà més feina que el benefici que en traurem 16. Això no es la teva responsabilitat. 17. Això no està en la descripció de les teves funcions. 18. A un gat vell no li pots ensenyar nous trucs 19. Quedem-nos amb el què sabem que funciona 20. Que no ho hem estat fent bé fins ara? 21. El director no hi apostarà mai per això 22. Això és massa avançat 23. ... rialles... 24. ... rialles contingudes... 25. ... guinyo condescendent... 26. ....mirada menyspreadora... 27. No et posis en un embolic! 28. No et paguen per pensar. 29. Què dirà la gent? 30. Creem una comissió que ho estudiï 31. Si no s’ha espatllat, no ho toquis 32. Deus estar fent broma, oi? 33. No! 34. Sempre s’ha fet així 35. En teoria sembla correcte, ... però ... 36. Sigues pràctic! 37. Te n’adones de la paperassa que crearà? 38. Perquè ho dic jo 39. Ja et diré quelcom 40. ....silenci...

Exercicis

1.- El problema de les tres bombetes

Imagina’t que estàs fent esquí nòrdic i que t’has fet mal en una cama. Que has pogut arribar --amb grans dificultats-- a un refugi de muntanya que coneixes. Estàs sol i no tens telèfon, ni emissora de radio, ni cap manera de contactar amb ningú. T’has de preparar per passar al refugi tot el temps que calgui fins que algú aparegui. El dormitori és al altell i té tres bombetes en fila. Els tres interruptors són al peu de l’escala però recordes --de les anteriors estades--que no estan per ordre. Des de baix no hi ha manera humana de veure l’impacta lluminós de l’accionament dels interruptors. Com que no et convé gastar més llum de l’estricament necessària, t’aniria bé saber quina és la correspondència exacta entre les tres bombetes i els tres interruptors. Com t’ho pots fer per esbrinar-la en un sol viatge?. Si el lector no coneixia el problema, li recomanem que faci una pausa en la lectura i inverteixi un màxim de cinc minuts en intentar trobar la solució

Si han passat 5 minuts: la solució

Ja han passat els cinc minuts? Si has trobat la solució, pensa que formes part d’una minoria. El problema no és gens fàcil i va ser resolt sense ajuts per només un 15% dels participants. Si no has estat capaç de resoldre’l, contesta, si us plau, una simple pregunta...

-------

2 .- Una persona que vol arribar a un arbre de deu metres d’alçada. L’home puja tres metres durant el dia i baixa dos metres durant la nit. Quants dies necessita per assolir la copa (alçada màxima) de l’arbre?

-------

3 .- Quant de temps serà necessari per tallar un tronc de llenya en 10 trossos si el llenyataire triga un minut a tallar cada tros?

-------

4 .- Si un maó pesa un Kilo més mig maó, Quant pesa un maó i mig?

-------

5 .- Movent només 2 llumins, formi 4 quadrats sense que coincideixin els costats de cap d'ells.

-------

6 .- Quant són 2 i 2?

-------

7 .- Quants anys tenia Jesús?

-------

8 .- En la primera guerra mundial, un general va advertir que els soldats ferits al cap eren el grup més nombrós. Va ordenar lliurar a totes les seves tropes cascs metàl·lics per a substituir les gorres de tela. La sorpresa va consistir en l’augment de ferits en el cap.

-------

9 .- Com travessaria a peu tot el barri antic d’una ciutat a plena llum del dia, sense que et veiés ningú?

-------

10 .- Ravi Olafson arriba a Tòquio per donar un concert de flauta. Però se l’oblida en Reikiavij i li demana amb urgència a la seva muller. Però aquesta topa amb el servei de correus que només admet paquets d’un metre de màxim i la flauta mesura 1,25 m. Com ho resoldries?

Bibliografia Webb Young, James. Una técnica para producir ideas. Eresma, Madrid 1982. Gardner, Martin. Paradojas. ¡Ajá!. Ed. Labor. Moliné, Marçal. La fuerza de la publicidad. Cinco Días. Madrid. 1999 Marín, R. y De la Torre, S. Manual de la Creatividad. Editorial Vicens Vives. Barcelona. 1991. Wujec,Tom. Gimnasia Mental. Ed. Martínez Roca. Colección Juegos de inteligencia. Barcelona. 2002. Weisberg, Robert W. Creatividad. El genio y otros mitos. Editorial Labor. Barcelona. 1987.

Exemples de percepció: Els quadrats A i B, són del mateix color?

Costa de creure, però els quadrats A i B són del mateix to de gris. Per ajudar-te a creure-ho, mira la imatge que hi ha més avall. Encara que ho comprovis, continua essent difícil de creure.

Pots veure-hi una noia jove amb el cap girat enrera. O bé una dona gran de perfil mirant cap avall.

Són iguals els cercles centrals de l'esquerra i de la dreta? Si, són idèntics encara que ens enganyin els cercles que els envolten...

Què veus en les interseccions d'aquesta retícula?

Pot ser que hi vegis cercles o quadrats. Però ni els uns ni els altres existeixen!

Quina de les dues línies és més llarga?

Són idèntiques.

És una espiral?

No, encara que sembli una espiral en realitat són cercles concèntics.

Són verticals les lletres del rètol?

Els petits trams de línia que composen les lletres estan inclinats cap endavant o cap enrera, però els seus centres estan aliniats en vertical. No obstant, sembla que les lletres estiguin

inclinades en la mateixa direcció que els trams de línia

Mira atentament les interseccions d'aquesta graella.

Veuràs que hi apareixen uns misteriosos cercles grisos. No obstant, si mires fixament a una intersecció, el cercle desapareix.

Mira atentament aquesta quadrícula.

Veuràs que a les interseccions hi apareixen uns misteriosos cercles grisos. No obstant, si mires fixament a una intersecció, el cercle desapareix.

Mira les dues línies gruixudes... ¿Són rectes? Són rectes i totalment paral.leles... qui ho diria!

Està deformada aquesta circumferència?

No, encara que els angles del quadrat circumscrit fan que sembli abombada.

Quants triangles veus en aquesta figura?

El nostre cervell te tendència a omplenar els buits i per això pensem que es poden comptar vuit triangles i veure una estrella de sis puntes formada per un triangle negre i un de blanc.

Però en realitat no n'hi ha cap. Hem anat més enllà de la informació existent per veure quelcom que no existeix.

Quina és la perspectiva bona?

Són iguals les línies verticals? Doncs si, totalment idèntiques en distància.

Quin dels vèrtexs d'aquesta figura està més a prop teu?

Si el mires durant una estona veuràs que tens dues visions diferents sobre la seva orientació.

Fixa't bé en els quadrats que conté el cercle i mou el cap a dreta i esquerra.

No et sembla que es mouen cap als costats?

Què veus en aquest dibuix? Dos rostres de perfil mirant-se o el perfil d'una copa?

Quin animal veus aqui?

Uns veuen un ànec mirant cap a l'esquerra, i altres veuen un conill mirant cap a la dreta.

Mira aquest dibuix. Segons com ho miris, veuràs un tipus tocant el saxo, o un bonic rostre clarobscur de dona.

Les línies grises horitzontals, són paral.leles? Encara que sembli mentida, ho són i de principi a fi. A més, tots els quadrats blancs i negres

són exactament iguals en alçada i amplada.

Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la

psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams. Etso es pquore no lemeos cada ltera por si msima preo la paalbra es un tdoo.

Pots llegir aquest text?

Els estudis diuen que no llegim lletres soltes, sinó paraules. I encara més: grups de 2 o 3 paraules.

Intenta dir el color de cada paraula, no la paraula sinó el color amb que està escrita.

La part dreta del teu cervell vol dir el color però la teva part esquerra insisteix en llegir la paraula.

Que veus en aquesta figura?

El nostre cervell te tendència a omplenar els buits i per això ens sembla veure un quadrat blanc.

Però en realitat no n'hi ha cap. Hem anat més enllà de la informació existent per veure quelcom que no existeix.