Download - Centres de recerca a Catalunyacerca.cat/wp-content/uploads/2011/03/Centres-de-recerca-a-Catalunya.pdf · ters que competeixen en un món globalitzat. Com a nou conseller d’Innovació,

Centres de recercaa Catalunya

Temes de Recerca i Innovació. Núm. 4www.gencat.cat/recerca/temesri

Maqueta 4 F.qxd 18/6/07 10:33 Página 1

Centres de recerca a Catalunya

Centres de recerca a Catalunya...........................................................................................................3

Avançant en les fronteres del coneixementJosep Huguet i Biosca, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa..........................................5

Centres de recerca a Catalunya: una aposta per la societat del coneixementBlanca Palmada Félez, comissionada per a Universitats i RecercaRamon Moreno Amich, director general de Recerca..........................................................................7

Centres de recerca a Catalunya........................................................................................................10

Ciències

Centre de Recerca Matemàtica (CRM).............................................................................................13

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)............................................................................................15

Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)................................................................................17

Institut Català de Nanotecnologia (ICN)..........................................................................................19

Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).........................................................................21

Institut de Física d’Altes Energies (IFAE).........................................................................................23

Institut de Geomàtica (IG)....................................................................................................................25

Enginyeries

Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE).....................................29

Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).............................................31

Centre de Visió per Computador (CVC)...........................................................................................33

Centre Internacional d’Investigació en Recursos Costaners (CIIRC)....................................35

Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)..............................................................................37

Ciències de la Salut i de la Vida

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)...............................................39

Centre de Regulació Genòmica (CRG).............................................................................................41

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).........................................................................43

Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC)....................................................................45

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).....................................47

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries (IRTA).........................................................49

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)............................................................................51

Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)...............................................................................52

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)..........................................................53

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL).......................................................54

Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona)...........................................................................55

Ciències Socials i Humanitats

Centre d’Estudis Demogràfics (CED)...............................................................................................57

Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)...............................................................59

Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)................................................................................61

Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)....................................63

Les actuacions més recents..........................................................................................................66

.......................................................................................................................................................................67

Presentació

Introducció

Article

Taula resum

Centres

Acrònims


PR

ES

EN

TA

CIÓ

3E l Govern de la Generalitat de Catalunya ha dut a terme en els darrers anys una política deci-dida per crear i desenvolupar centres de recerca d’excel·lència en determinades àreesi àmbits cientificotècnics considerats prioritaris. L’aparició d’aquestes entitats independents

dedicades exclusivament a la recerca és, sens dubte, un dels canvis més destacats del nostre sis-tema de ciència i tecnologia, no tant pel volum de recursos que s’hi destinen sinó per la novetat i lanotorietat que estan aportant al nostre país.

La voluntat de la Generalitat és convertir aquestes institucions en referents europeus per a lacompetitivitat de l’R+D catalana en l’àmbit internacional, especialment en un moment en què el futurde la nostra economia passa per apostar amb fermesa per la societat del coneixement.

Aquest monogràfic de la col·lecció Temes de Recerca i Innovació recull tots els centres derecerca que, participats o impulsats per la Generalitat de Catalunya, compleixen certs requisitsestructurals, financers i de gestió, com ara que tinguin personalitat jurídica pròpia, que comptin ambla Generalitat com a membre majoritari en el seu màxim òrgan de govern i, especialment, que haginsignat un contracte programa amb el departament responsable de la recerca científica.

Hi trobareu tots aquells centres creats fins el 2005, agrupats en àrees de coneixement moltgenerals. Majoritàriament, són centres amb una llarga trajectòria científica. D’altres han iniciat el seucamí no fa més d’un any. Durant el 2006, addicionalment, s’han creat cinc nous centres de recercaque tot just donen les primeres passes i que hem recollit en una secció ad hoc.

En l’elaboració dels textos i les dades d’aquest monogràfic hi han participat molt especialmentels directors i directores dels centres però també els directors de gestió i els responsables de comu-nicació. A tots ells i elles, els donem les gràcies pel seu suport i la seva paciència. •

Centres de recercaa Catalunya

Temes de Recerca i Innovació. Núm. 4Abril de 2007

EdicióGeneralitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaComissionat per a Universitats i RecercaDirecció General de Recerca

Consell de RedaccióRamon Moreno Amich, Olga Alay, Àngela Bàguena, Iolanda Font de Rubinat,Emilià Pola, Jordi Sort

Coordinació del present númeroNeus Aguadé, Iolanda Font de Rubinat, Emilià Pola

ProduccióJoan Reixach, Montse Giró

Correcció estilística i lingüísticaFerran Llopart

Grafisme i maquetacióAlbert i Jordi Romero

FotografiaLuis Montesdeoca, excepte pàgina 35 (cedidapels autors)

ImpressióAmpans

Dipòsit legal: B-13872-2005Dipòsit legal versió electrònica: B-37749-2006ISSN: 1886-6794ISSN versió electrònica: 1886-6778

El contingut dels articles és responsabilitat dels autors. Temes de Recerca i Innovacióno s’hi identifica necessàriament.S’autoritza la reproducció total o parcial dels articles citant-ne la font i l’autor

Temes de Recerca i Innovació es distribueix gratuïtament. En podeu demanar més exemplarsa l’adreça [email protected]

Direcció General de RecercaVia Laietana, 33, 6è08003 BarcelonaTel. 935 526 700Fax 935 526 922e-mail: [email protected]

Més recursos, enllaços i versió electrònica:

www.gencat.cat/recerca/temesri


INT

RO

DU

CC

IÓ

5E l constant i sostingut creixement que ha tingut la recerca al nostre país en la passada dèca-da i la creixent preocupació de la nostra societat per enfrontar-se amb èxit als reptes delsegle que tenim davant han configurat un paisatge científic i acadèmic extraordinàriament

ric i divers, ben diferent del que teníem només fa un quart de segle.Juntament amb la preocupació per desenvolupar les habilitats i estructures que impulsen la

descoberta de nou coneixement, hem viscut també la transformació de les prioritats i l’eclosió d’unacultura de la innovació que, tot i que encara es troba en els seus primers estadis, ja apunta cap al’aparició d’un ampli terreny comú entre els interessos industrials i els acadèmics, dos móns quedurant el segle passat havien viscut majoritàriament separats.

La capacitat de la nostra societat de generar coneixement i crear riquesa està arribant ràpida-ment a la seva edat adulta. Amb aquesta recent adquirida habilitat, podem tenir la confiança que elfutur serà, en part, decidit i creat per nosaltres mateixos.

Un dels moviments més emblemàtics d’aquests darrers anys és l’aparició de centres especí-fics dedicats a la recerca, una figura que era present en la nostra societat però que ha rebut unaenorme atenció durant els darrers anys i que, en conseqüència, ha experimentat un extraordinari de-senvolupament.

A banda del creixement en recursos i en el nombre d’investigadors, de metres quadrats i, engeneral, de tots els indicadors coneguts, hi ha hagut, de manera molt singular, un despertar de laconsciència que la recerca no és una activitat capriciosa subjecta als riscos i l’atzar, sinó que és unaactivitat sistemàtica amb les seves pròpies metodologies, estratègies i vies d’èxit.

El Govern de la Generalitat comparteix plenament aquesta visió i aposta amb fermesa perseguir incrementant els recursos en aquest sector productiu que ens ha d’ajudar a transformari reconvertir la base econòmica del país per tal d’apropar-nos cada cop més als països capdavan-ters que competeixen en un món globalitzat.

Com a nou conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, només em queda agrair l’esforç, latenacitat i la passió de totes les persones implicades en l’avanç de la ciència i el coneixement i, enconseqüència, de la nostra societat. •

Avançant en les fronteresdel coneixementJosep Huguet i BioscaConseller d’Innovació, Universitats i EmpresaGeneralitat de Catalunya

Carles SolàConseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació


AR

TIC

LE

7E l món de la recerca presenta a Catalunya una panoràmica rica i diversa. La cruïlla d’iniciati-ves i interessos entre universitats, institucions de recerca estatals, conjunts hospitalaris, parcscientífics, centres privats i instituts impulsats per la Generalitat han configurat un panorama

amb gran potencial.L’esforç per estructurar i establir estratègies de coordinació i cooperació es va iniciar plena-

ment amb el Pla de Recerca i Innovació 2005-2008, que explicitava el compromís polític del Governde la Generalitat per avançar cap a una societat basada en el coneixement. En ell es van fixar dife-rents actuacions transversals destinades a reforçar la cadena de valor del coneixement i la tecnolo-gia en tots els sectors de l’economia.

Fins llavors, i en el marc del III Pla de Recerca 2001-2004, la Generalitat havia impulsat la cre-ació de centres de recerca i infraestructures científiques i tecnològiques aprofitant les possibilitatsde col·laboració amb les universitats, el CSIC i el Ministeri d’Educació i Ciència. Es va fer evidentque la creació de consorcis i, molt especialment, de fundacions per potenciar la recerca en sectorsestratègics era la via més funcional per disposar, a curt termini, d’una trama d’estructures que esde-vingués decisiva a l’hora d’orientar el futur econòmic i social del país.

Així, a finals de segle XX i principis del segle XXI, hi va haver un imponent desplegament denous centres i instituts, generats des de distintes instàncies, però impulsats, sobretot, per la Ge-neralitat de Catalunya.

La Direcció General de Recerca ha tingut, durant tot aquest temps, un paper rellevant com aagent dinamitzador que ha promogut la creació de fundacions dedicades a la recerca conjuntamentamb les universitats i amb d’altres departaments de la Generalitat, molt especialment amb elDepartament de Salut. Però també ha impulsat, en paral·lel, la creació de centres mixts i gransinfraestructures amb el CSIC, el CIEMAT, el Ministeri d’Educació i Ciència, el CNRS, l’INSERM i,fins i tot, amb empreses privades.

Ha estat el Servei d’Estructures de Recerca qui ha assumit la desproporcionada tasca de coordi-nar aquestes iniciatives i, al mateix temps, assentar les bases per tal de signar contractes programa entreel Departament i els centres. Aquest és l’instrument per finançar els centres i el que recull els compro-misos i els drets recíprocs. Mitjançant aquest contracte, la Generalitat avalua les activitats de recercaper tal d’assegurar l’execució de les seves polítiques públiques i el compliment dels objectius establerts.Els contractes programa estan avalats amb finançament a partir de plurianualitats.

Tota aquesta activitat dinamitzadora s’ha traduït, en els darrers sis anys, en un increment del 700% deles aportacions econòmiques que la Direcció General de Recerca ha fet per al funcionament ordinaridels centres. S’ha passat de 4,7 milions d’euros el 2001 a 33,8 milions d’euros el 2006, repartits prin-cipalment entre les àrees de biomedicina i de ciències i enginyeries, però també amb un impuls deciditcap a la recerca feta en les àrees d’humanitats i ciències socials. A aquestes xifres cal afegir un total de115 milions d’euros, en el mateix període, destinats a la construcció dels edificis que acullen les seusdels centres i als equipaments cientificotècnics. (Quadre 1, pàgina següent).

El finançament per al funcionament ordinari que reben els centres per part de la Generalitat deCatalunya en el seu conjunt, no només a través de la Direcció General de Recerca, gira entorn els53 milions d’euros. Amb aquesta aportació, els centres aconsegueixen atraure a Catalunya un totalde 76 milions d’euros de recursos addicionals que provenen de fons competitius del govern central,europeu i d’empreses privades.

Aquest impressionant palanquejament de la despesa que fa el govern no té precedents en lahistòria de la recerca al nostre país, i exemplifica de manera clara el creixement de l’economia delconeixement a Catalunya. Les dades confirmen que, a més de generar coneixement i aplicacions,els centres actuen com a gran pol d’atracció de fons competitius. Val a dir que aquests recursoss’inverteixen de manera totalment local, amb la consegüent creació de llocs de treball de molt altaqualificació, xifra de negocis associats i benestar. (Quadre 2, pàgina següent).

Des de l’any 2000 s’ha passat de 12 a 29 centres, amb la previsió d’arribar als 50 en els pro-pers anys. De forma estratègica, s’ha apostat per les disciplines on és possible obtenir una notorietat

Centres de recerca a Catalunya:una aposta per la societatdel coneixementBlanca Palmada FélezComissionada per a Universitats i Recerca

Ramon Moreno AmichDirector General de Recerca

Com es finança la xarxa de centres de recerca?


internacional en un temps raonablement curt, d’entre cinc i deu anys. Aquesta estratègia de nínxolfunciona bé en conjunció amb els altres factors que defineixen el sistema català de ciència i tecno-logia. Els indicadors semblen confirmar que està tenint l’efecte que s’esperava, tot i que encara és d’horaper estar-ne segurs i convé vigilar de ben a prop l’evolució del sistema i la de l’entorn europeu.

Actualment hi ha més de 3.000 persones vinculades als centres de recerca. Són majoritària-ment investigadors, des d’aquells que estan en formació (predoctorals) fins als caps de grup, moltsd’ells de reconegut prestigi internacional, que han cregut en el projecte i han portat aquí les sevesinvestigacions. Però també hi ha una part important de personal de suport: directius de les àreesfinanceres i de negoci, especialistes en transferència de tecnologia, en divulgació científica i perso-nal d’administració, la feina dels quals és indispensable per a la gestió diària dels centres i tambéper acostar la recerca a la ciutadania en forma d’empreses derivades, nous productes i una millorcultura científica.

Euros

40.000.000,00

35.000.000,00

30.000.000,00

25.000.000,00

20.000.000,00

15.000.000,00

10.000.000,00

5.000.000,00

0,002001 2002 2003 2004 2005 2006

Àrea de Biomedicina i Ciències de la SalutÀrea de Ciències i EnginyeriaÀrea d’Humanitats i Ciències Socials

Totals per anys

Quadre 1. Evolució de les aportacions económiques de la Direcció General de Recerca per al fun-cionament dels centres de recerca, 2001-2006.

Quadre 2. Orígen dels recursos econòmics ordinaris dels centres de recerca.

140.000.000,00

120.000.000,00

100.000.000,00

80.000.000,00

60.000.000,00

40.000.000,00

20.000.000,00

0,002 0 0 6

Aportacions de la Generalitat de Catalunya Recursos competitius

Total: 128.718.348,00

52.752.657,54

75.965.690,46

Euros

AR

TIC

LE

8


AR

TIC

LE

9

Per tal de complementar l’esforç dut a terme pel Servei d’Estructures de Recerca, la DireccióGeneral ha vist la necessitat de millorar la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya esta-blint una gestió integrada dels nous centres de recerca i la seva correcta articulació amb la resta delsistema de ciència i tecnologia, per tal de fer-los convergir en l’Espai Europeu de Recerca (ERA).

Per això, conjuntament amb l’AGAUR, ha impulsat el Programa de Centres de Recerca (CERCA),amb la finalitat d’ordenar i optimitzar la xarxa que conformen aquestes noves entitats de recerca.

El CERCA és la primera gran actuació de recerca exclusivament dirigida a identificar i resoldre elsreptes de gestió plantejats per un grup creixent i cada vegada més influent de centres de recerca inde-pendents creats pel govern de la Generalitat en col·laboració amb les universitats i altres institucions.Els objectius del programa són de caràcter ben diferent als dels propis centres, i van dirigits a identifi-car i promoure les millors pràctiques de gestió de la recerca que es duen a terme arreu del món.

Juntament amb aquesta preocupació, el CERCA també participa en el debat sobre el modelde sistema de recerca que volem, un debat en què la nostra societat es troba immersa i el resultatdel qual determinarà en bona part la nostra competència científica i tecnològica en el futur immediat.

Les principals funcions del CERCA tenen a veure amb la gestió i el bescanvi de bones pràcti-ques de gestió de la recerca. Addicionalment, constitueix una òptima plataforma per projectar unaimatge comuna i oferir als centres un element de referència i l’oportunitat de ser visibles arreu delmón amb una imatge única i de prestigi. Aquests són els reptes pel futur d’una iniciativa petita queha començat a caminar fa ben poc.

Dels principals elements de gestió que el CERCA ha impulsat en els darrers temps, cal des-tacar la publicació del manual del programa, del qual se n’han fet quatre edicions, i que constitueixuna eina potent, i molt ben valorada, per a la posada en marxa i la gestió dels centres de recerca,amb un enfocament eminentment pràctic i amb profusió de detalls.

Aquesta eina, en constant evolució, constitueix la columna vertebral del programa i resulta d’utilitattant per als centres més veterans com per als que ara inicien el seu camí. Al manual, s’hi troben desd’exemples de contractes i orientacions per a la creació d’empreses de base tecnològica a partir dela recerca duta a terme, fins a models de convenis amb institucions, idees sobre l’organigrama delscentres, exemples de contractes laborals i, fins i tot, una taula salarial orientativa per a la retribuciódel personal científic i administratiu dels centres membres.

A banda del manual, des del CERCA s’ha impulsat la creació, per primera vegada, d’un model decomptes anuals únic i comú a tots els centres, que, tot i trobar-se en fase pilot, ja permet obtenir infor-mació econòmico-comptable de qualitat, elaborada amb criteris comuns. A curt termini s’espera poderoferir, per primer cop, informació econòmica consolidada dels centres CERCA. Aquest pas, sens dubtepetit però necessari, permetrà copsar d’una ullada el pes específic del programa en termes econòmicsi implementar polítiques comunes de finançament basades en dades comparables al llarg del temps.

La Direcció General de Recerca vol continuar la seva política de creació i consolidació de centresamb el model seguit fins ara. És per això que té previst l’estudi i la creació de nous centres de recer-ca en àrees prioritàries.

Pel que fa a la consolidació dels centres, caldrà treballar en la implantació d’un sistema comúde comptabilitat analítica; l’impuls d’un acord marc entre els centres CERCA i les universitats queels acullen per tal de definir el marc general d’obligacions i deures de les parts que ha de conduir aun major impacte de l’activitat dels centres en la visibilitat de les universitats; la posada en marxad’un debat per a l’establiment de polítiques comunes de recursos humans, i la col·laboració entre elServei d’Estructures de Recerca i el programa CERCA per al disseny i posada en marxa d’un noumodel de contracte programa.

Sigui com sigui, els centres de recerca són els veritables protagonistes d’aquesta nova etapa.Aquestes institucions, des de la seva diversitat i agrupats sota un paraigües comú, estan contribuinta fer del nostre país un digne competidor en l’àrea europea de recerca i donen un singular exemplede cooperació, dinamisme i entusiasme pel coneixement.

Aquest recull pretén retre homenatge al seu esforç diari i a la seva visió a llarg termini. •

El Programa de Centres de Recerca

Encarant el futur


TA

UL

A R

ES

UM

10

Centres de recerca a Catalunya

Ciències

Centre de Recerca Matemàtica (CRM)Apartat 50. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 10 81. www.crm.catDirector: Dr. Joaquim Bruna

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)Parc Mediterrani de la Tecnologia. Av. Canal Olímpic, s/n. E-08860 Castelldefels. Tel. +34 93 553 40 01. www.icfo.esDirector: Dr. Lluís Torner

Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)Av. Països Catalans, 16. E-43007 Tarragona. Tel. +34 977 920 200. www.iciq.esDirector: Dr. Miguel Àngel Pericàs

Institut Català de Nanotecnologia (ICN)Campus de la UAB. Edifici CM7. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 44 08. www.nanocat.orgDirector: Dr. Jordi Pascual

Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)Edifici Nexus. Gran Capità, 2-4. E-08034 Barcelona. Tel. +34 93 280 20 88. www.ieec.frc.esDirector: Dr. Jordi Isern

Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)Facultat de Ciències de la UAB. Edifici Cn. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 19 84. www.ifae.esDirector: Dr. Enrique Fernández

Institut de Geomàtica (IG)Parc Mediterrani de la Tecnologia. Av. Canal Olímpic, s/n. E-08860 Castelldefels. Tel. +34 93 556 92 80. www.ideg.esDirector: Dr. Ismael Colomina

Enginyeries

Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE)Campus Nord UPC. Gran Capità, s/n. Edifici C1. E-08034 Barcelona. Tel. +34 93 205 70 16. www.cimne.comDirector: Dr. Eugenio Oñate

Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC)Parc Mediterrani de la Tecnologia. Av. Canal Olímpic, s/n. E-08860 Castelldefels. Tel. +34 93 645 29 00. www.cttc.esDirector: Dr. Miguel Àngel Lagunas

Centre de Visió per Computador (CVC)Campus de la UAB. Edifici O. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 18 28. www.cvc.uab.esDirector: Dr. Juan José Villanueva

Centre Internacional d’Investigació en Recursos Costaners (CIIRC)Jordi Girona, 1-3. Edif. D-1. E-08034 Barcelona. Tel. +34 93 280 64 00. www.upc.edu/ciircPresident: Sr. Oriol Nel·lo

Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)Parc Científic de Barcelona. Josep Samitier, 1-5. E-08028 Barcelona. Tel. +34 93 403 97 06. www.ibecbarcelona.euDirector: Prof. Josep Anton Planell

Ciències de la Salut i de la Vida

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)Campus de la UAB. Edifici C. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 13 12. www.creaf.uab.esDirector: Dr. Javier Retana

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Dr. Aiguader, 88. E-08003 Barcelona. Tel. +34 93 306 01 00. www.crg.esDirector: Dr. Miguel Beato del Rosal


TA

UL

A R

ES

UM

11

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)Pujada del Seminari, s/n. E-25280 Solsona. Tel. +34 973 481 752. www.ctfc.catDirector: Dr. José Antonio Bonet

Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC)Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. St. Antoni Maria Claret, 167. E-08025 Barcelona. Tel. +34 93 556 59 00. www.iccc.catDirectora: Dra. Lina Badimon

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)Campus Casanova. Villarroel, 170. E-08036 Barcelona. www.idibaps.ub.eduDirector: Dr. Joan Rodés

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)Serveis centrals: Passeig de Gràcia, 44, 3ª pl. E-08007 Barcelona. Tel. +34 93 467 40 40. www.irta.esDirector: Dr. Josep Tarragó

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)Campus de la UAB. 08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 32 84. www.cresa.esDirector: Dr. Mariano Domingo

Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)Carrer Jordi Girona, 18-26. 08034 Barcelona. Telèfon +34 93 400 61 29Director: Dr. Pere Puigdomènec

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Doctor Aiguader, 88. E-08003 Barcelona. Tel. +34 93 316 03 00. www.cmrb.euDirector: Dr. Juan Carlos Izpisúa

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)Edifici PRBB. Doctor Aiguader, 88. E-08003 Barcelona. Tel. +34 93 316 05 80. www.creal.catDirector: Dr. Josep M. Antó

Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona)Parc Científic de Barcelona. Josep Samitier, 1-5. E-08028 Barcelona. Tel. +34 93 403 71 11. www.irbbarcelona.orgDirector: Dr. Joan Guinovart

Ciències Socials i Humanitats

Centre d’Estudis Demogràfics (CED)Campus de la UAB. Edifici E2. E-08193 Bellaterra. Tel. +34 93 581 30 60. www.ced.uab.esDirectora: Dra. Anna Cabré

Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI)Universitat Pompeu Fabra. Ramon Trias Fargas, 25-27. E-08005 Barcelona. Tel. +34 93 542 24 98. www.crei.catDirector: Dr. Jordi Galí

Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)Pl. Rovellat, s/n. E-43003 Tarragona. Tel. +34 977 249 133. www.icac.netDirector: Dra. Isabel Rodà de Llanza

Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)Escorxador, s/n. E-43003 Tarragona. Tel. +34 977 558 703. www.urv.cat/iphesDirector: Dr. Eudald Carbonell


CIÈNCIES


D es que fou creat l’any 1984 per l’IEC, elCRM treballa per augmentar, en nombre i en qualitat, la recerca matemàtica a

Catalunya.Amb aquest objectiu principal, són moltes

les iniciatives que emprèn el centre: duu a termeprogrames anuals de recerca, en difon els resul-tats a través de publicacions pròpies, convidacientífics eminents d’arreu del món a fer esta-des de recerca, facilita el contacte entre aquestsi els joves investigadors catalans, atorga i ges-tiona beques postdoctorals, i organitza congres-sos, seminaris, trimestres temàtics, cursos avan-çats i altres reunions científiques.

Més de 1.100 investigadors i investigado-res provinents de més de 60 països hi han tre-ballat i més de 4.000, incloent-hi estudiants dedoctorat, han participat en les seves activitatsdurant els vint-i-tres anys d’existència del cen-tre, que és l’únic institut dedicat a la recercamatemàtica de l’estat espanyol i s’ha convertiten el de major volum d’activitat de tota l’àreamediterrània. L’any 2000 va ser guardonat per laGeneralitat de Catalunya amb la Placa NarcísMonturiol al mèrit científic i tecnològic.

Estructura i organització

El CRM és un institut universitari adscrit a laUAB des de l’any 1997. L’any 2002 es va cons-tituir com a consorci amb personalitat jurídicapròpia, integrat per l’IEC i per la Generalitat deCatalunya.

Per voluntat de la comunitat matemàticacatalana, el CRM no disposa de personal inves-tigador propi. S’estructura com a centre per aprofessors visitants i becaris postdoctorals i, almateix temps, rep la col·laboració del personalinvestigador més destacat en matemàtiques deles universitats catalanes, especialment de laUAB, la UPC i la UB, per ordre de quantitat decol·laboracions, i també de la resta de l’estatespanyol, com ara de la Universitat Jaume I deCastelló, la Universitat d’Almeria, les universitatsAutònoma i Politècnica de Madrid o la Univer-sitat de Cantàbria.

El campus de Bellaterra de l’UAB acull laseu del CRM, concretament a unes dependèn-cies de la Facultat de Ciències que han estat ce-dides per a seixanta anys mitjançant un conveni.El centre disposa d’una superfície de prop de1.300 metres quadrats, que permeten la instal·la-ció de fins a vint-i-vuit investigadors i investiga-dores, a més dels espais destinats a la direcció,la secretaria, els seminaris i l’aula d’informàtica.L’equipament informàtic és l’adequat per dur a ter-me la recerca que s’hi desenvolupa, amb propde cinquanta ordinadors amb maquinari i pro-gramari especialitzat. A més, el personal investi-gador utilitza la Biblioteca de matemàtiques dela UAB i tam-bé hi col·labora.

Programes i beques

El centre rep una subvenció anual estable depart de la Generalitat de Catalunya, que va serdel 30% del pressupost total l’any 2005 i vaarribar al 40% l’any 2006. La resta del pressu-post prové de programes competitius de lamateixa Generalitat, del Govern de l’estatespanyol i de la Unió Europea.

Pel que fa als programes de la Generalitat,el centre participa en les beques de recerca per

CIÈ

NC

IES

13

Centre de RecercaMatemàtica CRM

23 anys a l’avanguarda de les matemàtiques Vaux


CIÈ

NC

IES

14

a professorat i personal investigador visitant aCatalunya (PIV) i en els ajuts per a l’organitzaciód’accions mobilitzadores (ARCS). En l’àmbit del’estat espanyol, afavoreix la mobilitat del perso-nal investigador, tant en règim de sabàtic compostdoctoral, i participa en congressos, en cur-sos avançats i en les accions de política cientí-fica. I quant als programes de la Unió Europea,a més de congressos i cursos avançats, prenpart de les beques postdoctorals Marie Curie, deles Xarxes de Formació en Recerca, del NEST(New and Emerging Science and Technology)i dels Centres de Formació Marie Curie. Aquícal dir que el CRM va obtenir el primer reconei-xement d’un Centre de Formació Marie Curie del’estat espanyol, en col·laboració amb el Grupde topologia algebraica de Barcelona.

Línies de recerca molt diverses

Les línies de recerca del CRM són flexibles i variensegons els programes anuals i els trimestres temà-tics. En els darrers anys, el personal investigador hatreballat en línies de recerca tan diverses com lessegüents: «Teoria de conjunts», «Teoria geomètricade grups», «Criptologia contemporània», «Control,geometria i enginyeria», «Geometria d’Arakelov i va-rietats de Shimura», «El problema 16 de Hilbert»i «Anàlisi de Fourier i teoria geomètrica de la me-sura». Durant el proper curs acadèmic treballaràen «Combinatòria enumerativa i processos aleato-ris», «Mètodes discrets i continus en teoria d’anells»i «Sistemes no regulars complexos».

També desenvolupa el mestratge «Mate-màtiques per als instruments financers» que,amb el patrocini de la Borsa de Barcelona, esduu a terme des de l’any 1998 i ha esdevingutun referent en aquest camp. Un altre projectedestacat s’anomena Shaping New Directions inMathematics for Science and Society (MATHFSS),que, en el marc del programa NEST, exploranoves línies de recerca en àrees destacades dela relació entre ciència i societat, com ara laBiologia de sistemes, l’Avaluació de riscs, lesNeurociències i la Seguretat de continguts digi-tals. Desenvolupat en col·laboració amb l’IHÉSde París, la Fundació EURANDOM d’Eindoveni l’Institut Emmy Noether d’Israel, aquest és elprimer projecte del NEST coordinat per un cen-tre de l’estat espanyol.

Vocació europea

El desenvolupament de totes aquestes inicia-tives és possible gràcies al suport dels grups derecerca més importants de les universitats deCatalunya i de la resta de l’estat espanyol, peròtambé de personal investigador europeu.

Al CRM hi han participat dos dels mésprestigiosos investigadors del continent enaquest àmbit: el matemàtic viu més guardonatde la història, el francès Jean-Pierre Serre, pri-mer Premi Abel l’any 2003, l’equivalent enMatemàtica al Premi Nobel, lliurat per l’Acadè-mia noruega com a reconeixement al seu treballen Topologia, Geometria algebraica i Teoria denombres; i l’alemany Gerhard Frey, la recercadel qual, amb el suport de l’equip d’investiga-dors catalans en Teoria de nombres, va serdecisiva en la demostració de l’anomenatProblema de Fermat.

Des de l’any 2003, el CRM és membreinstitucional de la Societat Matemàtica Europea

(EMS), creada l’any 1990. També forma partd’ERCOM (European Research Centres onMathematics), un comitè de l’EMS format pelsdirectors dels centres de recerca matemàticaeuropeus, de la qual en va ser president eldirector del CRM entre els anys 2002 i 2005.I, des de l’any 2000, el CRM també forma partde l’EPDI (European Post-Doctoral Institute forthe Mathematical Sciences), un selectiu grupde centres de recerca que atorga anualmentbeques postdoctorals molt competitives i delque formen part els tres instituts de matemàti-ques més destacats d’Europa: l’Isaac NewtonInstitute de Cambridge, l’Institute des HautesÉtudes Scientifiques de París i el Max-PlankInstitut für Mathematik de Bonn.

A part d’això, el centre ha pres part activaen l’organització d’importants esdevenimentsque han projectat Barcelona com a ciutat dereferència internacional en la recerca en mate-màtiques. És el cas del cicle de congressosBarcelona Conference on Algebraic Topology,entre els anys 1982 i 2002; del Symposium onthe Current State and Prospects in Mathema-tics, celebrat a la capital catalana l’any 1991, queaplegà set matemàtics guardonats amb la me-dalla Fields, que va ser la màxima distinció en larecerca matemàtica fins l’any 2002; i del TercerCongrés Europeu de Matemàtiques, que es vacelebrar a Barcelona l’any 2000.

En aquest sentit, també cal tenir en comp-te l’impuls del centre a una sèrie de publicacionsmatemàtiques de difusió internacional que in-corpora el nom de la ciutat comtal a la seva cap-çalera: l’Advanced Courses in Mathematics CRMBarcelona, de l’editorial suïssa Birkhäuser Verlag.Editats i distribuïts amb èxit a Basilea i a Bos-ton, es tracta d’uns volums que recullen ver-sions ampliades del material impartit pel personalinvestigador en els cursos avançats del CRM.

Reptes de futur

Tot i que ja està consolidat com un dels institutsde recerca matemàtica europeus més ben valo-rats per la comunitat internacional, l’objectiuprincipal del centre és romandre al servei de lacomunitat matemàtica catalana. A més, durantels propers anys orientarà la seva activitat en laformació d’un grup reduït d’investigadors i inves-tigadores permanents del màxim nivell, ja sigui

per mitjà de convocatòries competitives obertesa tota la comunitat o bé mitjançant el programaICREA. També vol promoure l’obertura de líniesd’actuació a Catalunya o a la resta de l’estat es-panyol amb participació de grups de recercaestatals, dins del marc del programa Consolider.

Això sense perdre de vista els reptes mésimmediats, com ara l’enfortiment de línies derecerca emergents a Catalunya en el camp dela Neurociència matemàtica, a través d’un con-grés que tingué lloc a Andorra el setembre de2006, i en el camp de la Seguretat de dades,amb un altre congrés que està previst que secelebri el maig de 2007. •

Centre de Recerca Matemàtica (CRM)Apartat 50E-08193 BellaterraTel. +34 93 581 10 81www.crm.cat

Dr. Joaquim BrunaDirector

Dr. Manuel CastelletDirector (1984-març 2007)

Data de constitució1984

EstructuraConsorci des de juliol de 2002

Consell de Direcció• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Institut d’Estudis Catalans

Personal total vinculat al centre25

Pressupost d’explotació 20061.100.000,00 €40% és aportació de la Generalitat


CIÈ

NC

IES

15

D es dels supermercats fins als hospitals,els instruments basats en tecnologiesfotòniques tenen cada vegada més pre-

sència en les nostres activitats quotidianes. Sovintes tracta de dispositius que no podem percebredirectament, però que són imprescindibles per alfuncionament de molts aparells.

Bona part dels avenços tecnològics actualsen diversos camps són deguts a la fotònica, que ésla ciència que estudia la generació, la transmissió,la detecció, el control i la manipulació de la llum. Peraixò, la recerca en les ciències i tecnologies fotòni-ques, basades sobretot en la llum làser, és avui unaprioritat a tots els països avançats i emergents.

Justament, la necessitat d’emplaçar a Cata-lunya un centre per a aquest tipus de recerca vaconduir a la constitució de l’ICFO l’any 2002, perpart de la UPC i la Generalitat de Catalunya.

L’ICFO va néixer amb la voluntat d’esdevenirun centre competitiu a nivell mundial, dotat de l’es-tructura i els instruments adients per tal de situar-se, amb garanties d’èxit, entre els millors institutsdel món en el seu àmbit. A partir d’aquest objectiu,el centre va traçar els seus eixos estratègics, quees resumeixen en tres: el desenvolupament d’unarecerca de frontera, la formació de capital humàespecialitzat i la transferència de coneixement a lesempreses.

La recerca de frontera

El model de l’ICFO es fonamenta en la recercamotivada per la creativitat, capaç de fer avançar lafrontera del coneixement en el camp de les cièn-cies de la llum i, com a conseqüència d’això, obte-nir innovacions conceptuals i tecnològiques signifi-catives.

Actualment, a l’institut es desenvolupen al vol-tant de cinquanta projectes de les diferents àreesen les quals es divideix la recerca, que són la BioÒptica, la Nano Òptica, l’Òptica Quàntica i l’Òpticano Lineal. El personal investigador treballa per tald’assolir resultats científics per a un ampli ventalld’aplicacions.

Els èxits obtinguts han de contribuir a conver-tir l’ICFO en un institut de referència en el camp deles ciències fotòniques i, per això, també és impor-tant l’establiment de lligams professionals ambcentres d’arreu dedicats a disciplines relacionades.En aquest sentit, l’ICFO ha signat convenis decol·laboració amb tota mena d’institucions nacio-nals i internacionals capdavanteres. En la mateixalínia, l’ICFO forma part de diverses xarxes interna-cionals de recerca. Per exemple, els grups dedicatsa la Nanofotònica s’integren en la xarxa d’excel·lèn-cia Phoremost, un consorci que agrupa trenta-cincuniversitats i centres de recerca promogut per laComissió Europea. Una altra xarxa de col·laboracióés QUDEDIS impulsada per l’European ScienceFoundation, que agrupa institucions i grups derecerca capdavanters en informació quàntica.L’ICFO també participa en diversos projectesintegrats i programes NEST finançats per la UnióEuropea, en projectes Consolider del Ministerid’Educació i Ciència, i industrials.

El capital humà

L’ICFO es basa en l’experiència, la dedicació i lamotivació del seu equip investigador, que provéd’arreu del món. Alguns són espanyols que treba-llaven a l’estranger i que, amb el naixement del cen-tre, han decidit tornar al país per seguir treballant en

Institut de CiènciesFotòniques ICFO

El centre de la llum Vaux


CIÈ

NC

IES

16

projectes d’alt nivell, i altres són de països d’arreudel món que han volgut desenvolupar aquí la sevacarrera. La col·laboració amb personal investigadorde les universitats i dels centres de recerca de l’en-torn català, estatal i europeu, així com amb empre-ses i institucions privades, és prioritari a l’ICFO. Lafinalitat és sumar esforços i recursos per augmen-tar la capacitat científica i tecnològica del país en elcamp de la fotònica.

Actualment el centre ocupa prop d’un cente-nar de professionals en diverses especialitats, quin-ze dels quals són caps de grup amb contracte per-manent o amb previsió de permanència. La restasón investigadors i investigadores postdoctoralsi estudiants de doctorat, que, en la seva majoria,són finançats per projectes competitius i per agèn-cies externes de suport a la recerca. Els grups sónpetits, autònoms però cooperatius, i la majoriaestan liderats per personal investigador adscrit alprograma ICREA o a la UPC.

La recerca es finança mitjançant projectescompetitius, d’entitats publiques i privades, nacio-nals i internacionals. Així, han estat claus per al fi-nançament de l’institut el programa de contractacióde la ICREA i el programa de beques de l’AGAUR,ambdós de la Generalitat de Catalunya. També hohan estat els programes Ramon y Cajal, Juan de laCierva i Torres Quevedo, i les beques per a la For-mació de Personal Investigador (FPI) i per a laFormació de Professorat Universitari (FPU) delMinisteri d’Educació i Ciència, a més d’altres sem-blants establerts per la Unió Europea, com elsprogrames Marie Curie. L’ICFO lidera un dels pro-jectes del Ministeri d’Educació i Ciència dins elprograma Consolider. Aquesta iniciativa dónafinançament estratègic durant cinc anys a equipsd’investigadors d’alt nivell que desenvolupen pro-jectes de recerca en la frontera del coneixement.

Tots aquests programes han permès la incor-poració d’un nombre suficient d’investigadors i in-vestigadores, amb les qualificacions científiquesmés altes. Actualment, l’ICFO acull nou caps degrup d’ ICREA, una trentena d’investigadors ambcontracte Ramon y Cajal i Juan de la Cierva, i propde quaranta becaris de doctorat finançats peragències i per projectes competitius nacionalsi internacionals.

Els investigadors postdoctorals i els estu-diants de doctorat són considerats el tresor mésvaluós de l’ICFO. Es tracta de joves graduats enuniversitats d’Europa, Àsia i Amèrica que, formantequip amb investigadors i estudiants que provenende Catalunya i de la resta de l’estat, completen laseva formació gràcies a la recerca de frontera. Aquífan el doctorat en física o en enginyeria, sobretot ala UPC però també a altres universitats catalanes,seguint programes que inclouen diferents aspectesde la fotònica i de la innovació. Amb el suport del’ICFO a través de cursos, seminaris, l’accés ainfraestructures competitives de recerca i la partici-pació en programes d’alt nivell, es pretén que elsestudiants esdevinguin científics madurs, ambcapacitat de lideratge i emprenedoria. Una vegadagraduats com a doctors, deixaran l’institut per con-tinuar la seva carrera professional a un altre centre.Part d’aquests doctors s’incorporarà a empreses, ales quals aportaran l’experiència adquirida a l’ICFO.

La transferència de coneixement

La transferència de coneixement al sector industrialés un dels objectius de l’institut. Per aquesta raó,l’ICFO té col·laboracions amb empreses per trans-ferir directament els resultats de la recerca, i també

afavoreix la creació d’empreses de base tecnològi-ca. A l l’estiu de 2005 es va constituir RadiantisS.L., la primera empresa creada a partir de conei-xement impartit per l’ICFO. Radiantis comercialitzafonts de llum làser multicolor per a aplicacions almedi ambient, per a la detecció remota en entornshostils, i per a diverses àrees de la medicina.Actualment es troben en fase d’estudi noves ideesde negoci, alguna de les quals hauria de fructificaren una nova empresa durant els propers mesos.

L’ICFO participa en les diverses organitza-cions internacionals que promouen la innovacióindustrial basada en dispositius fotònics, entre lesquals destaquen l’EPIC, que és el ConsorciEuropeu d’Indústries Fotòniques, i l’IPCA, l’AliançaInternacional de Comercialització de Fotònica. Aixímateix, l’ICFO col·labora activament a la plataformaeuropea Photonics 21, i al seu mirall espanyol.

La fotònica: una eina transversal

Les aplicacions de la fotònica comprenen una granvarietat de sectors, que són, entre d’altres, les cièn-cies de la informació, les ciències de la vida i de lasalut, el medi ambient, la biotecnologia, la indústriaagroalimentària, l’automoció, l’aeronàutica, l’entre-teniment, la nanotecnologia, els sistemes de segu-retat i els sistemes làser industrials.

Pel que fa a les ciències de la informació, lafotònica fa possible la transmissió de dades a granvelocitat a través de cables de fibra òptica d’altacapacitat. Precisament, aquesta tecnologia ha per-mès el desenvolupament d’Internet arreu del plane-ta i, per tant, el naixement i l’expansió de la presenti futura societat de la informació.

En el sector de les ciències de la vida, lafotònica ha estat determinant en l’avenç de lagenòmica a través de sistemes de lectura i dedescodificació de l’ADN. Actualment, s’estan des-envolupant tecnologies de visualització i controlde reaccions químiques a escala molecular i,aviat, serà possible la visualització i manipulacióen temps real de processos bioquímics cel·lularssense cap tipus d’invasió.

Quant a la salut, la fotònica és a la base detècniques de diagnosi no invasives i, alhora, detractaments fotodinàmics de diverses malalties,incloent-hi algun tipus de càncer. També fa possiblel’ús del làser com a instrument precís de cirurgia,que avui és a l’abast de la majoria d’hospitals i cen-tres de salut del món. Una de les línies de recerca

en aquest camp fa referència a la nanocirurgia,orientada a actuar directament sobre les cèl·lules.

La capacitat de revelar informació d’unamanera no destructiva és el fonament d’una altraaplicació, la teledetecció, que permet construir unagamma àmplia de radars òptics basats en sensorsque responen a la temperatura, a la pressió, a lahumitat i a molts altres paràmetres químics i físics.Això obre noves portes a la gestió ambiental,a l’agricultura i al sector alimentari, entre d’altres.

Per últim, la fotònica també proporciona einesd’alta precisió per a sectors tan diversos com la físi-ca, la química, l’estomatologia, la neurologia o l’ar-queologia.

Reptes de futur

L’ICFO és un centre molt jove, en plena fase decreixement i consolidació, que recentment va ocu-par la seva seu definitiva al Parc Mediterrani de laTecnologia, a Castelldefels. No obstant això, aspiraa oferir uns resultats mereixedors de l’atenció inter-nacional i, així, ocupar un lloc entre els millors cen-tres de ciències fotòniques del món.

Les seves estratègies de recerca creativa, for-mació científica i col·laboració exterior s’encaminenen aquest sentit, sempre en vistes a, finalment, con-tribuir eficaçment a la tasca col·lectiva de fer avan-çar la frontera del coneixement i, al mateix temps,produir riquesa i benestar per a la societat. •

Institut de Ciències Fotòniques (ICFO)Parc Mediterrani de la TecnologiaAv. Canal Olímpic, s/nE-08860 CastelldefelsTel. +34 93 553 40 01www.icfo.es

Dr. Lluís TornerDirector

Data de constitucióMarç de 2002

EstructuraFundació

Patronat• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Universitat Politècnica de Catalunya

Consell científic assessorCompost per deu científics de renom internacional


Pressupost d’explotació 20065.250.000,00 €59,05% és aportació de la Generalitat


CIÈ

NC

IES

17

L a Generalitat de Catalunya, sensible a larealitat de la recerca en química a Cata- lunya i a les necessitats de la indústria

química catalana, va decidir l’any 2000 constituirla fundació privada sense ànim de lucre ICIQ.

L’ICIQ, integrat per la URV i la mateixa Gene-ralitat, va ser creat amb l’ambició de convertir-seen un referent per a la recerca en química dins del’Espai Europeu de Recerca. Per aconseguir-ho, téuna doble missió. D’una banda, promoure unarecerca de qualitat orientada a objectius, posantèmfasi en la protecció dels resultats de la recercaa través de patents per no perdre futures oportuni-tats d’explotació comercial i superar, així, una de lesprincipals limitacions del sistema europeu de cièn-cia i tecnologia. D’altra banda, l’ICIQ pretén contri-buir a augmentar la competitivitat de la indústriaquímica i farmacèutica del seu entorn mitjançantuna política activa de transferència.

La seu de l’ICIQ és un edifici d’uns 7.700metres quadrats, inaugurat el 2003, que en breus’ampliarà amb una segona fase de 4.800 metresquadrats, ara en construcció, que permetrà el crei-xement dels espais dedicats a la recerca, així comla posada en marxa d’un viver d’empreses de basetecnològica.

Òrgans assessors i àrees de treball

La fundació ICIQ té dos òrgans assessors: unComitè Científic format per científics internacionalsde renom que selecciona i avalua els investigadorsresponsables dels equips de l’Institut; i un ConsellEmpresarial, integrat per empreses del sectorquímic i farmacèutic (Repsol-YPF, Bayer, BASFi Laboratoris del Dr. Esteve) que donen suport alpatronat en relació a la transferència de tecnologiaals sectors industrials i recullen les necessitats del’entorn econòmic en la gestió de l’ICIQ.

L’institut, on treballen unes 175 persones,gairebé la meitat amb el grau de doctor, estàestructurat en dues grans àrees: l’Àrea de Re-cerca, formada per catorze grups que, en el seuconjunt, garanteixen una aproximació pluridiscipli-nar als problemes de la recerca; i l’Àrea de Suporta la Recerca, que comprèn una Àrea Estratègica,un Departament de Transferència de Tecnologiai està concebuda per gestionar els aspectes nopurament científics i facilitar, així, la creativitat en latasca investigadora. L’Àrea de Suport aporta al’equip investigador els avenços més recents enels diferents camps instrumentals. En total, estàconstituïda per les següents unitats: Difracció deRaigs X, Ressonància Magnètica Nuclear, Espec-trometria de Masses, Catàlisi Heterogènia, Síntesien Paral·lel, Química de Processos, Fotofísica i Ins-trumentació General.

L’estratègia del centre

Els objectius generals de l’ICIQ són la realitzacióde recerques caracteritzades pel seu valor innova-dor, la seva pluridisciplinarietat i la transcendènciadels problemes científics abordats i, en relacióamb això, la contribució a convertir la indústria quí-mica en un motor de desenvolupament sosteniblea Catalunya.

Les línies estratègiques del centre concedei-xen una importància fonamental al seu equip inves-tigador d’excel·lència, que, després de superar cri-teris rigorosos de selecció i avaluació, disposen,des de bon començament, dels medis materials ihumans suficients per desenvolupar el seu progra-ma de recerca. L’ICIQ està particularment orgullós

Institut Catalàd’Investigació QuímicaICIQ

Per a una recerca de qualitat en químicaVaux


CIÈ

NC

IES

18

del seu Programa Tenure Track, iniciat l’any 2005,que dóna a joves investigadors d’excel·lèncial’oportunitat d’iniciar una carrera independent.Es tracta d’una iniciativa única a Catalunya i aEspanya, que constitueix un trampolí per a la pro-moció d’aquest investigadors durant els anys de laseva màxima creativitat científica, i d’altra bandaassegura la renovació de les línies de recerca del’institut.

D’altra banda, l’institut s’ha estructurat deforma molt simple i orientada a l’eficiència, fentpossible que els investigadors dediquin els seusesforços al treball científic i refermant una capaci-tat de resposta ràpida davant de noves oportuni-tats de recerca o de demandes externes.

Recerca de problemes químics rellevants

L’ICIQ orienta la recerca cap a problemes químicsrellevants des dels punts de vista científic i indus-trial, sense perdre de vista les implicacions socialsi ambientals de la química i la seva indústria. Així,les problemàtiques de sostenibilitat, utilitzacióracional dels recursos naturals i producció d’ener-gia sense emissió de CO2 són al rerafons de larecerca desenvolupada a l’institut

Una de les plataformes principals en què secentra la recerca de l’institut és la catàlisi de pro-cessos químics i la seva contribució a l’establimentd’una química sostenible. En aquest sentit, ésimportant tenir present que més del 80% dels pro-cessos de la indústria química (inclosa la indústriafarmacèutica), d’un valor aproximat de produccióanual de 1.500 bilions d’euros, depenen de les tec-nologies catalítiques. A l’ICIQ es té en compte tantla catàlisi homogènia com la catàlisi heterogèniai es parteix del disseny racional de catalitzadors.

La segona àrea principal de recerca és la quí-mica supramolecular com a entrada al camp de lananotecnologia molecular. Aquesta és una àreamolt prometedora basada en el disseny de siste-mes complexos de molècules que interaccionenentre si de manera específica i que donen lloc anoves propietats col·lectives. Aquest tipus de sis-temes poden generar funcions diverses, que vandes del seu ús com a sensors fins al dissenyi construcció de motors moleculars i nanocircuits.

Al llarg de 2006, l’ICIQ ha dedicat una aten-ció especial a la implantació de grups de recercaque treballen sobre la problemàtica de l’energia,tant des de la perspectiva de l’aprofitament de l’e-nergia solar mitjançant dispositius fotovoltaicscom des de la perspectiva de l’obtenció d’hidro-gen mitjançant la fotodescomposició de l’aigua.

Des d’un punt de vista metodològic, la uti-lització combinada de mètodes experimentalsi teòrics, juntament amb un enfocament multi-disciplinari, es planteja com un factor clau percontribuir a l’èxit dels projectes. A aquest aspectehem de sumar la utilització sistemàtica de mètodesparal·lels i combinatoris, que contribueixen al fetque la recerca progressi més ràpidament.

Vers la rendibilitat dels resultats de la recerca

La dotació econòmica inicial per finançar la cons-trucció de l’edifici i l’equipament científic ha estataportada per la Generalitat de Catalunya i per fonsFEDER. Pel que fa al funcionament del centre, repel suport econòmic de la Generalitat de Catalunya.Tot i això, l’ICIQ persegueix l’assoliment d’un altgrau d’autofinançament mitjançant la concurrència

a convocatòries competitives per a l’assignació defons per a recerca i personal, l’establiment de con-tractes de recerca amb empreses i entitats i, mésa llarg termini, l’explotació dels drets de la propie-tat intel·lectual generada a l’institut. S’espera con-solidar els recursos gràcies a la rendibilitat delsresultats de la recerca i, per això, s’ha donat impor-tància a la protecció industrial dels resultats i a laseva transferència. A més, en el context del ParcCientífic i Tecnològic de Tarragona, l’ICIQ impul-sarà la creació d’empreses de base tecnològicacom a eina important dins d’aquesta política.

Èxits singulars

L’ICIQ ha estat capaç d’atreure científics d’altprestigi dins del camp de la química nacionali internacional, provinents tant d’institucions aca-dèmiques com de la indústria. Això assegura unaelevada productivitat científica, a més d’una bonacapacitat de resolució de problemes industrialsrelacionats amb la recerca.

Un gran èxit aconseguit recentment és laconcessió, en la seva primera convocatòria, delprojecte de recerca «Disseny de Catalitzadors pera una Química Sostenible. Una Aproximació In-tegrada a la Catàlisi». Finançat pel ProgramaConsolider Ingenio 2010, aquest projecte és lide-rat per l’ICIQ i hi participen deu dels grups derecerca de l’institut. A més, el centre participa en elprojecte Genius-Pharma, finançat pel programaCENIT i liderat per un consorci d’empreses farma-cèutiques catalanes.

Per enfortir el seu posicionament en el sectori envers la indústria, l’ICIQ també ha posat enmarxa una Unitat d’R+D en Polimorfisme. Ambaquesta unitat, que cobreix una necessitat de laindústria farmacèutica fins ara desatesa, s’ofereixun servei de suport científic integral en el camp delpolimorfisme i selecció de sals de principis actiuso intermedis, que s’adapta a les necessitats delspartners industrials amb els quals es col·labora encada etapa del desenvolupament. El servei dife-rencial que ofereix l’ICIQ en l’àmbit del polimorfis-me ha despertat un inusitat interès en el sectorindustrial i ja s’han realitzat onze projectes de poli-morfisme en menys d’un any de funcionament.

Altres èxits singulars aconseguits al llarg dela trajectòria de l’ICIQ són el reconeixement com aCentre of Information Technology (CIT), com aOficina de Transferència de Resultats de laInvestigació (OTRI) i com a centre de la Xarxa ITdel CIDEM.

Col·laboracions

L’ICIQ aposta per una R+D cooperativa, no nomésentre els diferents grups de l’institut, sinó tambéamb altres institucions de recerca, el sector privati associacions empresarials, tant a nivell nacionalcom internacional. En particular, es considera prio-ritària la participació dels investigadors de l’ICIQen projectes europeus i Xarxes d’Excel·lència.

Transferència de tecnologia

Malgrat la seva joventut, l’ICIQ ha posat en marxauna trentena de contractes de recerca amb el sec-tor privat, incloent-hi els onze en l’àmbit del poli-morfisme, i ha presentat les primeres quinzesol·licituds de patent. El ràpid creixement del nom-bre de contractes amb la indústria i els bons resul-tats obtinguts posen de manifest l’establiment

d’un clima de confiança i d’una voluntat de treballconjunt entre l’ICIQ i el món empresarial.

Les diferents vies de transferència que con-templa l’ICIQ inclouen la recerca contractual, la lli-cència de patents pròpies, el servei de recerca enpolimorfisme i l’assessorament científic i tècnic.Amb la construcció de la segona fase de l’edifici,s’obren noves vies de col·laboració, com perexemple la creació d’unitats mixtes amb la indús-tria o la creació d’empreses de base tecnològica.

El futur del centre

L’ICIQ ha adquirit el compromís de promoure unarecerca de qualitat i ha establert relacions moltpositives amb els altres agents del sistema deciència i tecnologia de Catalunya. En els anys quevenen, s’assolirà una estructura de personal numè-ricament estable, però necessàriament subjecte aun procés dinàmic de renovació.

Si l’ICIQ funciona tal i com ha estat dissen-yat, el personal investigador treballarà en algunsdels reptes químics més importants del nostresegle i estimularà amb els seus esforços l’enforti-ment de la base tecnològica de l’entramat empre-sarial català.

En aquest sentit, la disposició dels espaisplanificats en el marc del Parc Científic i Tecno-lògic de Tarragona ha de contribuir a la creaciód’un clúster d’activitats de formació i recerca dequalitat que contribueixin a l’establiment d’unaindústria cada cop més innovadora. •

Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)Av. Països Catalans, 16E-43007 TarragonaTel. +34 977 920 200www.iciq.es

Dr. Miguel Àngel PericàsDirector

Data de constitucióDesembre de 2000

EstructuraFundació


i Empresa• Universitat Rovira i Virgili• Bayer Polímero, S.L.• Repsol YPF, S.A.• Basf Española, S.A.• Laboratorios del Dr. Esteve, S.A.

Consell científicCompost per deu científics de renom internacional

Consell empresarialRepsol YPF, Bayer, Basf, Lab. Esteve




CIÈ

NC

IES

19

E n els darrers anys, el Govern de la Ge-neralitat de Catalunya ha apostat per la creació d’instituts i centres de recerca

en àrees científiques, tecnològiques i socials es-tratègiques. És en aquest context que es va cons-tituir l’any 2003 l’ICN, un centre de recerca jove,amb un creixement ràpid i sostingut, amb voluntatd’esdevenir un pol de referència internacional enel camp de la nanociència i la nanotecnologia.

La nanociència no és una revolució a nivellde conceptes, al menys avui dia, com ho fou larelativitat i la mecànica quàntica a principis delsegle XX, però sí que ho és a nivell de fenòmens,ja que estudia la manipulació de la matèria a l’es-cala dels àtoms i les molècules i, així, assenta lesbases per al desenvolupament d’una nova tecnolo-gia revolucionària. Comptant aplicacions mèdiques,mediambientals o informàtiques, la nanotecnologiapromet beneficis de tota mena.

El vessant físico-químic de la nanociència

El ventall de sectors que pot abordar la nano-ciència és molt ampli. Així que l’ICN, còmode enl’entorn del campus de la UAB, on hi ha unaforta implantació de centres de recerca dedi-cats al desenvolupament de sistemes i disposi-tius bàsicament del món inorgànic, ha deciditabordar temes de recerca fins a la frontera de lananobiologia i la nanobiomedicina.

Més en concret, és el vessant més físico-químic de la nanociència allò que centra les prio-ritats de l’institut, és a dir, la síntesi i fabricació, lafuncionalització i l’estudi de les propietats i lesaplicacions de la matèria a escala nanomètrica.L’ICN també s’ha compromès a aprofitar el seuentorn universitari per fomentar la col·laboracióde científics de diverses especialitats (física,química, biologia, enginyeria), dedicar esforçosen la formació de doctors i emprenedors indus-trials, participar en màsters i cursos de doctorati també contribuir a la difusió a la societat delconeixement obtingut.

La constitució del CIN2

L’ICN és una fundació privada que es regeix perun patronat del qual en formen part la UAB i laGeneralitat de Catalunya. Una de les primeresaccions del patronat fou l’aprovació de la cons-trucció d’un edifici propi de l’ICN a Bellaterra i ladotació d’una partida econòmica que li permetésl’adquisició d’equipament científic.

Més endavant, l’any 2005, es va signar unprotocol d’intencions entre la Generalitat, el CSIC,la UAB i l’ICN, amb la finalitat de crear un CentreMixt d’Investigació en Nanociència i Nanotecno-logia (CIN2), de titularitat compartida entre l’ICNi el CSIC. El conveni ha estat signat a finals del2006 i, entre d’altres punts, s’ha acordat que laconstrucció de l’edifici anirà a càrrec del CSIC.De la compra d’equipament científic s’encarrega-rà la Generalitat, que hi destinarà un pressupostde nou milions i mig d’euros, dins del qual hi hainclosos ajuts de la Unió Europea mitjançant fonsFEDER. I, per part seva, la UAB ha aprovat la ces-sió en ús d’una parcel·la dins del campus amb unasuperfície ocupable de 2.160 metres quadrats.S’estima que, quan estigui en ple funcionament, alCIN2 treballaran uns dos-cents investigadors, enun centre amb una superfície total d’uns 6.700metres quadrats.

Institut Catalàde Nanotecnologia ICN

Avançant cap a una novatecnologia revolucionària Vaux


CIÈ

NC

IES

20

A l’espera que les obres acabin a finals de2008, els equips investigadors es van haver derepartir en diversos centres del campus de Bella-terra, abans d’allotjar-se provisionalment en unsmòduls i dependències dins de l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria a prop de l’emplaçamentdefinitiu del centre. Aquests emplaçaments tem-porals acullen ara bona part del personal investi-gador i dels laboratoris de recerca.

Un aspecte destacat de l’institut és la sevainfraestructura i, especialment, la sala blanca denanofabricació, que compartirà amb l’Institut deMicroelectrònica de Barcelona-Centre Nacionalde Microelectrònica (IMB-CNM).

L’organització de la recerca

L’ICN, i per extensió el CIN2, s’estructuren endepartaments, que apleguen grups de recercaamb una afinitat temàtica. La unitat bàsica d’in-vestigació és el grup de recerca, format per ungrup d’entre set i deu persones, aproximada-ment. Un grup típic de set persones té unaestructura d’arbre, amb un cap de grup, que ésresponsable de tota la investigació, dos investi-gadors postdoctorals o superiors i quatre be-caris predoctorals, a més del tècnic de suport,en cas que el grup el necessiti. El centre estimaque, a més del cap de grup, un dels dos inves-tigadors del segon nivell podrà estabilitzar-se allarg termini, de manera que sempre hi hauràuna plaça lliure en aquest nivell que permeti larotació d’investigadors, la qual cosa ajudarà amantenir les expectatives de recerca punterai d’actualitat que són necessàries en tot grup derecerca avançada.

L’activitat de recerca es divideix en dosgrans blocs, un de nanociència i un altre de nano-tecnologia. Respecte el primer, al qual es dedi-quen aproximadament entre un 70 i un 75% delsrecursos, inclou tres departaments: «Caracte-rització de propietats electròniques, magnètiques,vibracionals i estructurals de nanoestructuresi materials moleculars a escala nanomètrica:Teoria i simulació», que aplega tres línies derecerca; «Síntesi de materials nanoestructuratsinorgànics, orgànics i híbrids», també amb treslínies de recerca; i «Propietats físiques de nano-estructures», amb quatre línies d’investigació,en què té lloc l’estudi bàsic i les aplicacions deles nanoestructures amb propietats magnèti-ques, electròniques, òptiques i iòniques especí-fiques. Les línies de recerca s’han definit perconsens amb el CSIC, d’acord amb el conveniformalitzat entre les dues institucions.

Quant al bloc de nanotecnologia, s’hi de-dica entre el 25 i el 30% de l’esforç investiga-dor del centre. En aquest bloc són abordadesqüestions de recerca amb una incidència di-recta amb l’entorn científic i social. Excepte undels temes d’investigació, «Nanobiosensors»,estructurat igual que els anteriors com a de-partament amb dues, o més endavant potsertres, línies de recerca, la resta de temes estanconcebuts com a outputs que deriven d’unaconcepció horitzontal de la resta de departa-ments. Hi destaquen la «Producció i emmagat-zematge d’energia», la col·laboració en temesde biomedicina, com ara l’estudi de malaltiesneurodegeneratives, i, en una fase més de pros-pectiva, el desenvolupament de la «Nanometro-logia», la «Toxicologia» i la col·la-boració entrel’ICN i l’ALBA en una línia de llum del Sincrotródel Vallès.

Equipament

L’equipament científic necessari per dur a terme lainvestigació ha estat obtingut fins ara amb l’apor-tació de la Generalitat. La política que segueix elcentre preveu, d’una banda, la compra d’equipa-ment d’ús comú, ubicat al propi centre o a la salablanca de nano/micro-fabricació compartida i, d’al-tra banda, la compra d’equipament específic per acada línia d’investigació, de manera que els grupsde recerca tinguin des de bon principi les einesadequades per tal de desenvolupar la seva feina.

Actualment els recursos de finançaments’obtenen majoritàriament de convocatòries com-petitives de projectes europeus. Mereix una men-ció especial el projecte Quantum probes basedon carbon nanotubes, dotat amb prop d’1,2milions d’euros i atorgat per l’European ScienceFoundation al doctor Adrian Bachtold, investiga-dor del CSIC vinculat a l’ICN. El projecte està lli-gat al premi EURYI que li fou concedit l’any 2005.

Els lligams exteriors

Les col·laboracions amb altres centres és un delsactius més importants de l’institut, perquè elsinvestigadors i les investigadores treballen ambmoltes universitats i instituts de recerca. Cal sub-ratllar la relació estreta amb diferents seus de laUniversitat de Califòrnia i el protocol general sig-nat pel Govern d’Aragó i la Generalitat de Cata-lunya per al foment i coordinació d’actuacionsconjuntes de recerca i desenvolupament en l’àm-bit de la nanociència. En aquest programa, l’ICNdirigeix l’activitat de la part catalana, que està ober-ta a tot el personal investigador d’aquest camp.

En referència als vincles amb el sector pri-vat, l’ICN preveu que, un cop hagi desplegat elseu potencial, desenvoluparà col·laboracionsamb el món de la indústria i l’empresa. De fet, jaha realitzat algunes accions en l’àmbit de lamedicina hospitalària i està ajudant a la creaciód’empreses emergents en el terreny de la sínte-si i funcionalització de nanopartícules.

El futur

El futur del centre passa per l’assoliment d’unasèrie de fites. Pel que fa a nanociència, l’ICN vol

consolidar el creixement sostingut de les seveslínies de recerca, augmentar la massa críticai definir els temes que l’identificaran com a cen-tre de referència arreu del món.

En nanotecnologia, espera poder fabricardispositius, fonamentalment sensors tipus lab-on-a-chip, directament aplicables a determina-des necessitats de la societat, sobretot en elcamp de la biomedicina. També, un dels reptesmés importants que es plantejaran en un futurproper serà donar solucions fàcils a la integra-ció de processos entre els móns macroscòpici nanoscòpic. En aquest sentit, per al centre ésbenvinguda la iniciativa de formar un Nanoclus-ter en el campus de la UAB per aplegar centrescomplementaris.

Per últim, la creació de ponts amb empre-ses privades i sobretot la creació d’empresespròpies derivades és un repte necessari i d’im-plementació assegurada. S’ha de tenir presentque dins d’aquest camp emergent i divers cadacop hi ha més possibilitats d’incidència en elsteixits econòmic i social. •

Institut Català de Nanotecnologia (ICN)Campus de la UABEdifici CM7E-08193 BellaterraTel. +34 93 581 44 08www.nanocat.org

Dr. Jordi PascualDirector

Data de constitucióMaig de 2003

EstructuraFundació


i Empresa• Universitat Autònoma de Barcelona

President del Consell científicDr. Miquel SalmeronLawrence Berkeley National Laboratory (EUA)




CIÈ

NC

IES

21

L’ estudi de la Terra des de l’espai o la de-tecció de planetes fora del nostre sistemasolar són algunes de les activitats de l’IEEC.

Es va crear el 1996 i, des de llavors, ha participaten el desenvolupament, la promoció i la difusió detot tipus de projectes relacionats amb la tecnolo-gia espacial i la recerca científica de l’espai.

De la recerca bàsica a les missions espacials

Les activitats que es fan a l’IEEC estan estruc-turades al voltant de dos models d’actuació:d’una banda, el desenvolupament de la recercabàsica, i, de l’altra, la participació en grans pro-jectes de recerca aplicada i desenvolupamentque requereixen mobilitzar recursos importantsde diverses disciplines. En aquest sentit, durantla seva trajectòria, l’IEEC ha potenciat lescol·laboracions espacials internacionals, sobre-tot en missions de l’Agència Espacial Europea(ESA), com ara INTEGRAL, PLANK, GAIA, LISA,WSO, MAX i GRI, METOP i SMOS.

La principal característica de l’institut és eltractament de totes les activitats d’una maneraglobal, és a dir, tant des del punt de vista de larecerca fonamental i aplicada com des del puntde vista del desenvolupament de nous instru-ments i tècniques. Al final, aquesta estratègia hapermès crear un grup de més de cinquantacientífics de prestigi reconegut.

Planetes extrasolars, energia fosca,estructura de l’atmosfera...

En el camp de l’astrofísica i la cosmologia obser-vacional, el centre estudia l’origen de l’univers,la formació de les estrelles i la detecció de plane-tes extrasolars. L’activitat de recerca inclou ferobservacions, dissenyar instruments, recollir i ana-litzar dades, així com contrastar aquestes dadesamb simulacions numèriques i models teòrics.Els investigadors treballen en diverses àrees:Models cosmològics, Estructura a gran escalade l’univers, Radiació còsmica de microones,Ones gravitacionals, Instrumentació astronòmi-ca, Explosions estel·lars i nucleosíntesi, Mediinterestel·lar i Planetes extrasolars.

Pel que fa a la física teòrica i la cosmologiafonamental, l’IEEC estudia models teòrics per des-criure l’energia fosca que domina l’univers i la gra-vetat quàntica. Aquest camp comprèn el desenvo-lupament de models teòrics compatibles amb lesobservacions i l’estudi de les aplicacions de tècni-ques matemàtiques en cosmologia. Els científicstreballen en Gravitació quàntica i teories fonamen-tals, Estructura del buit quàntic, Models d’energiafosca i Funcions zeta i les seves aplicacions.

El personal investigador també estudia elnostre planeta des de l’espai. Gràcies a les novesconstel·lacions de satèl·lits de navegació (GPS,Galileo, etc.), poden observar la terra, els oceansi l’atmosfera. Així, dissenyen experiments mitjançantl’ús de noves tecnologies i la recollida i reduccióde dades. Les àrees que inclou aquesta línia derecerca són: Geodesia espacial, Teledetecció dela superfície del mar i Estructura de l’atmosfera.

Telescopis al Montsec i a l’Antàrtida

Però, és clar, per dur a terme els seus projectes,l’IEEC també disposa d’importants infraestruc-

Institut d’EstudisEspacials de CatalunyaIEEC

Deu anys examinant l’espai Vaux


CIÈ

NC

IES

22

tures terrestres. Una d’elles és l’Observatori As-tronòmic del Montsec, que, com indica el seunom, està situat en una de les millors zones deCatalunya per a l’observació astronòmica: laSerra del Montsec. L’indret gaudeix d’unes bonescondicions meteorològiques i de transparènciaatmosfèrica, i també d’uns nivells molt baixos decontaminació lumínica. A més, forma part delconjunt d’àrees de màxima protecció contra lacontaminació lumínica, segons el reglament d’or-denació ambiental de l’enllumenament per a laprotecció del medi nocturn aprovat per laGeneralitat de Catalunya, la qual cosa garanteix laqualitat del cel nocturn durant els propers anys.

L’observatori té instrumental per a la realit-zació d’observacions astronòmiques d’alt nivell,així com una tecnologia de control que permetun funcionament robòtic. El telescopi, anomenatJoan Oró en memòria del científic català, té undiàmetre de vuitanta centímetres i reuneix unescaracterístiques úniques a Catalunya. És unaeina molt útil per a la comunitat científica en larecollida de dades per a estudis en el camp de

l’astrofísica, entre els quals destaquen l’obser-vació d’objectes del sistema solar, la cerca deplanetes extrasolars, l’observació de diversostipus d’estrelles en diferents etapes de la sevaevolució i la detecció de contrapartides a fenò-mens energètics de curta durada. En els prò-xims mesos finalitzarà la fase de posada a puntdel telescopi, i s’iniciaran les observacions ambun control in situ per part dels observadors.Durant el 2007 es preveu que començaran lesobservacions mitjançant el funcionament robò-tic. Llavors, serà el sistema informàtic, ajudatper un conjunt d’elements perifèrics, el que ges-tionarà les observacions, amb un procés quecomprèn la selecció dels objectes, la sevaobservació i el tractament final de les imatgesrecollides, tot mantenint un control continu deles condicions meteorològiques.

A més, en el mateix emplaçament de l’ob-servatori, es troba en funcionament una estaciómeteorològica que forma part de la Xarxa Agro-meteorològica, que depèn de la Generalitat deCatalunya, i una estació de mesura per a lacaracterització de la presència de partícules ensuspensió a l’atmosfera, que pertany a l’Institutde Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC.Pròximament, s’hi instal·larà una càmera de grancamp, que formarà part de la Xarxa d’Investiga-

ció sobre Bòlids i Meteorits. Aquests instrumentspermeten ampliar els estudis realitzats en el campde l’astrofísica i complementar-los amb altresde tipus atmosfèric. En el desenvolupamentd’aquests projectes participen l’IEEC, la UB,la UPC, el CSIC, el Consorci del Montsec i laFundació Joan Oró.

A part, l’IEEC també participa en un pro-jecte per instal·lar un telescopi a la Base Con-còrdia, a l’Antàrtida, un lloc excepcional per al’observació astronòmica. Segons han demos-trat diversos estudis atmosfèrics recents, aquestpodria ser el millor lloc del planeta per fer obser-vacions astronòmiques en el rang de l’òptic i l’in-fraroig. Les baixes temperatures, l’elevada estabi-litat atmosfèrica, el baix contingut en vapor d’aiguai la llarga durada de la nit polar en són les prin-cipals virtuts. La Base Concòrdia, construïda perItàlia i França, ha permès, per primera vegada, lapresència continuada de persones i instrumentsde mesura durant l’últim hivern antàrtic, comprèsentre els mesos d’abril i setembre. Durant aquestsmesos, en els quals el Sol es manté de formacontinuada per sota de l’horitzó i es poden dura terme les observacions astronòmiques, les con-dicions ambientals són extremes, amb valorsmínims de la temperatura de 80ºC sota zero.Aquest és un dels motius pels quals la ins-tal·lació d’observatoris astronòmics en aquestlloc representa un gran repte tecnològic, ambun ús inevitable de sistemes robòtics per al con-trol dels instruments.

L’interès de científics de diferents païsosen la instal·lació d’observatoris astronòmics a laBase Concòrdia va motivar la creació d’unaxarxa internacional per coordinar la col·labora-ció en els treballs de desenvolupament de gransinstruments per a la base. La xarxa, anomenadaAntarctic Research, a European Network forAstrophysics (ARENA), va iniciar les seves acti-vitats el mes de gener de 2006. En qualitat demembre, l’IEEC participa en els paquets de tre-ball dedicats a identificar els camps de l’astrofí-sica que es poden dur a terme des d’aquestpunt de l’Antàrtida i a definir els requerimentsque hi necessitarà el desenvolupament de gransinstruments. A més, l’IEEC té un representant alcomitè tècnic d’ARENA, comitè que té perobjectiu identificar els aspectes tècnics i elsestudis que haurien de ser investigats en elmarc de la xarxa, i també participa en la cons-trucció de dos telescopis que seran instal·lats ala Base Concòrdia: l’International Robotic An-tarctic Infrared Telescope (IRAIT), que és unprojecte liderat per la Universitat de Perugia,i l’International Concordia Explorer Telescope(ICE-T), liderat per l’Institut d’Astrofísica dePotsdam.

Formació i innovació tecnològica

A part de tot això, l’IEEC organitza i imparteixestudis d’especialització i d’actualització profes-sional en l’àmbit de l’estudi de l’espai. Entre ells,sobresurten el Màster en teledetecció i sis-temes d’informació geogràfica i la formació enaplicacions del GPS.

Una altra de les seves activitats és la trans-ferència dels resultats de la recerca a personesfísiques i entitats públiques o privades. Entre lestecnologies transferides, hi ha programaris pera radars meteorològics, prediccions meteorolò-giques a microescala i tomografia assistida perordinador del vapor d’aigua atmosfèric.

Un satèl·lit propi?

El principal repte de futur de l’IEEC és fer pos-sible una participació rellevant dels grups decientífics i tecnològics en els programes nacio-nals i internacionals, tot potenciant la creació degrups cohesionats.

Però, qui sap, com que en aquests últimsanys l’institut ha incrementat en gran nombreles seves activitats de desenvolupament tecno-lògic, això fa pensar els seus investigadors quefins i tot seria possible que l’IEEC posés enòrbita un satèl·lit, en un futur no tan llunyà comens pensem. •

Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)Edifici NexusGran Capità, 2-4E-08034 BarcelonaTel. +34 93 280 20 88www.ieec.frc.es

Dr. Jordi IsernDirector

Data de constitucióAbril de 1996

EstructuraFundació


i Empresa• Universitat de Barcelona• Universitat Autònoma de Barcelona• Universitat Politècnica de Catalunya• Consell Superior d’Investigacions

Científiques




CIÈ

NC

IES

23

E ls orígens del consorci IFAE es trobenen el Departament de Física Teòrica i enel Laboratori de Física d’Altes Energies

de la UAB. El grup teòric va constituir-se l’any de lacreació de la universitat, el 1971, i el Laboratori vafer-ho el 1984, amb l’objectiu d’iniciar la recerca enfísica experimental d’altes energies a Catalunya. Enparticular, es volia col·laborar amb el Govern centralen l’esforç de promoure aquesta disciplina desprésdel retorn de l’estat espanyol al Centre Europeu deFísica de Partícules (CERN) a Ginebra.

Però els experiments amb partícules reque-reixen una instrumentació altament sofisticadaque ha de ser dissenyada i construïda expressa-ment pels propis investigadors, per la qual cosaés indispensable la cooperació de personal multi-disciplinar, principalment físics, enginyers i infor-màtics. La resposta a aquestes necessitats vadonar origen a la creació de l’IFAE l’any 1991,amb la convergència dels esforços de la UAB i laGeneralitat de Catalunya. Des de llavors, l’estra-tègia del centre ha estat la participació en experi-ments internacionals capdavanters amb aporta-cions científiques i tecnològiques significatives,així com la investigació teòrica en un contexttambé internacional de primera línia.

L’IFAE integra el seu propi personal ambinvestigadors dels grups de Física Teòrica i deFísica d’Altes Energies del Departament de Físicade la UAB. L’institut està estructurat en dues divi-sions: l’experimental i la teòrica.

El programa científic experimental

La divisió experimental manté en l’actualitat unprograma molt ambiciós de treball que consisteixen el següents projectes.

El primer, ATLAS, és un experiment en pre-paració per al futur accelerador Large HadronCollider (LHC) del CERN. En la física de partícu-les es va arribar, en l’última quarta part del segleXX, a una síntesi coneguda com a model estàn-dard. Però malgrat el seu èxit, el model estàndardno és una teoria completa, ja que deixa sense res-posta diverses preguntes fonamentals. El con-sens, que ha anat en augment durant els darrersanys, és que la millor manera d’anar més enllà delmodel estàndard és estudiar les col·lisions entrecomponents fonamentals de la matèria a energiesmolt altes. Aquest és l’objectiu principal del LHC,l’accelerador en construcció on es faran col·lisio-nar protons contra protons a una energia total decatotze TeV, la més alta assolida en els laboratorisfins a ara. L’IFAE participa de manera rellevant enel projecte ATLAS, un dels dos experiments ambobjectius generals que es portaran a terme en elLHC. De fet, ha estat construïda en el centre deBellaterra una part important del detector ATLAS,anomenada calorímetre hadrònic, que consisteixen seixanta-quatre mòduls, cadascun dels qualsamb un pes de dotze tones, i que actualment jaestà instal·lada en l’accelerador a Ginebra.

El segon projecte correspon al CDF, unexperiment de col·lisions antiprotó-protó que esporta a terme a l’accelerador del Fermi NationalAccelerator Laboratory, a Chicago, Estats Units.En molts aspectes l’experiment CDF és un pre-cursor d’ATLAS. En el Tevatró, feixos de protonsi antiprotons xoquen frontalment amb una energiad’un TeV per feix, produint col·lisions amb unaenergia total de dos TeV. Els objectius són moltsimilars als del LHC, encara que, a causa de lamenor energia dels feixos, pot ser que no siguipossible arribar a l’escala en la qual apareixennous fenòmens, més enllà del model estàndard.

Institut de Física d’Altes Energies IFAE

Investigació internacional de primeralínia en física Vaux


CIÈ

NC

IES

24

K2K és la següent iniciativa de la divisióexperimental de l’IFAE. Es tracta d’un experimentd’interaccions de neutrins que està tenint lloc aJapó. En aquest experiment, un feix de neutrinsproduït en el laboratori japonès KEK és enviat allaboratori Kamioka, situat a 250 quilòmetres dedistància del primer. Els neutrins viatgen per l’in-terior de la terra amb una atenuació insignificant.Amb aquest experiment ha estat possible com-provar, per primera vegada de manera controlada,que els neutrins tenen massa no nul·la, un fet ambgrans implicacions en la teories de l’estructura dela matèria i que, de fet, no estava previst en elmodel estàndard.

Un altre projecte s’anomena MAGIC, unexperiment d’astrofísica de partícules actualmenten fase de presa de dades a l’Observatori delRoque de los Muchachos, a l’illa de La Palma.MAGIC, acrònim de Major Atmospheric Gamma-Ray Imaging Telescope, té l’objectiu d’estudiar elsraigs gamma d’alta energia que arriben a la Terrades d’un nombre relativament petit de fonts.Aquest estudi dóna informació sobre els meca-nismes que produeixen aquesta radiació, quefiguren entre els fenòmens violents coneguts en elcosmos. D’altra banda, la propagació de la radia-ció en distàncies cosmològiques és sensible a lageometria i al contingut en matèria del cosmos ensi mateix. A l’IFAE es va construir la càmera deltelescopi i un membre del centre, Manel Martínez,va ser el responsable científic de tota la col·labo-ració durant dos anys.

La cosmologia observacional és una altralínia recent d’investigació. Un grup de l’IFAE es vaunir recentment al projecte Dark Energy Survey(DES) amb l’objectiu de catalogar i amidar l’espec-tre en quatre bandes d’uns 300 milions de galà-xies i cúmuls de galàxies en una regió de 5000graus quadrats del cel de l’hemisferi sud. Lesmesures serviran per estudiar diversos aspectesd’interès cosmològic. L’IFAE, juntament amb dosgrups, el Centre d’Investigacions Energètiques,Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT) deMadrid i l’IEEC de Barcelona, subministrarà unapart important de l’electrònica de la càmera deDES, que se situarà en el focus principal d’untelescopi de quatre metres.

L’aplicació de la recerca

Una contribució significativa als projectes de físicad’altes energies requereix un equip de personesque puguin contribuir a totes les fases d’un experi-ment: disseny del detector, construcció, col·leccióde dades i anàlisis. D’aquestes fases, solament l’úl-tima és feta enterament per físics, mentre que enles altres també participen enginyers i tècnics alta-ment especialitzats. És difícil organitzar un equipd’aquesta mena en un entorn universitari, encaraque després pugui fer recerca en àrees molt diver-ses. A més, els detectors de partícules, basats ge-neralment en la detecció de radiació i de llum ambuna sensibilitat extrema, necessiten una electrònicasofisticada, que avui dia inclou processament dedades integrat a algun nivell.

Al final dels anys noranta, l’IFAE va provar dedesenvolupar una línia aplicada d’investigació quepogués aprofitar les capacitats tècniques delcentre. Després de diversos intents, l’esforç vacristal·litzar en un projecte per desenvolupar unsistema de raigs X per a l’obtenció d’imatgesd’una qualitat comparable o fins i tot millor que lesconvencionals, però amb una exposició mínima a laradiació. El projecte, aprovat amb les sigles deDEAR-MAMA (Detection of EARly MArkers in

MAmmography), ha conclòs a finals de 2006. Araja estan operatives dues màquines de radiografiaque incorporen el nou dispositiu, que detectacada fotó de raigs X que passa a través de lamostra exposada. Això maximitza la quantitatd’informació teòricament possible per a la radio-grafia i redueix al mínim la quantitat de radiaciónecessària per formar la imatge. La detecció esfa mitjançant l’ús d’un material apropiat per a ladetecció dels fotons, un semiconductor dens,així com d’una electrònica apropiada per a lalectura del senyal, un xip desenvolupat al CERNen col·laboració amb l’IFAE i altres instituts. Uncop acabat el projecte s’ha creat una empresaamb l’objectiu de transformar el prototip en undispositiu que pugui fabricar-se industrialmentd’una manera competitiva.

Una altra línia d’investigació aplicada que vasorgir de l’IFAE és el maneig de quantitats massi-ves de dades. Aquesta línia ha estat portada aterme mitjançant el Port d’Informació Científica(PIC), una iniciativa creada per un acord amb elCIEMAT, la UAB i la Generalitat. El PIC, que sesitua administrativament dintre de l’IFAE, estàmotivat pels experiments del LHC. És sabut desde fa temps que cadascun dels quatre experi-ments considerats en el LHC produirà quantitatsde dades de diversos Petabytes (un milió deGigabytes) per any. La manipulació correctad’aquestes dades és crucial per a l’èxit dels expe-riments. Això suposa un desafiament formidable,ja que les dades han de ser accessibles des d’insti-tuts d’arreu del món no solament com a infor-mació estàtica, sinó també susceptible de sertransformada constantment amb computacionscomplexes. Les idees i les eines desenvolupadesper a aquest propòsit tindran, sense cap dubte,aplicacions en altres àrees.

La cerca de respostes

D’altra banda, l’activitat de la divisió teòrica del’IFAE es classifica en tres línies d’investigació prin-cipals: la física de les interaccions fonamentals, l’as-trofísica de partícules i la informació quàntica.

En la línia de la física de les interaccionsfonamentals, els investigadors promouen la recer-ca d’una teoria que vagi més enllà del modelestàndard. Com ja s’ha esmentat, el model estàn-dard deixa molts interrogants sense resposta,com ara els que es refereixen a l’origen de lamassa, l’existència de famílies de partícules ele-mentals, la inconsistència entre la teoria quànticai la relativitat general, entre d’altres. Així, s’exami-nen els diversos fronts que existeixen per abordaraquests problemes que estan en l’avantguarda dela investigació en física.

Pel que fa a l’astrofísica de partícules, es tre-balla en l’estudi de partícules i les seves interac-cions en un entorn astrofísic i cosmològic en unescondicions que no sempre poden donar-se en ellaboratori. Aquesta línia també inclou la cosmolo-gia, és a dir, l’estudi del cosmos en la seva totalitat.

Finalment, la línia d’informació quàntica ésuna línia emergent d’investigació, que tracta del’aplicació de la física quàntica a camps com lafísica matemàtica, la criptografia, les ciènciesinformàtiques o la nanotecnologia. Explicat demanera molt general, aquest és un camp queamplia la teoria clàssica d’informació al dominiquàntic.

Val a dir que totes les línies de recerca del’IFAE estan finançades amb fons públics, de laUnió Europea i del Pla Nacional de Recercai Desenvolupament

Un creixement sòlid i constant

La investigació de l’institut ha anat creixent d’unamanera constant en quantitat i en qualitat, cosaque ha situat el centre en un lloc molt visible coma referent en el seu camp. Alguns exemples signi-ficatius: els primers dos físics experimentalsespanyols, i fins ara els únics, en aconseguir posi-cions permanents en centres de gran referència,en concret al CERN de Ginebra i al Fermi Natio-nal Accelerator Laboratory de Chicago, FredericTeubert i Aurelio Juste respectivament, van a ferles seves tesis a l’IFAE. També Ramon Miquel, araamb una posició ICREA a l’IFAE, va a tenir un llocpermanent al Lawrence Berkeley Laboratory deCalifòrnia i va fer la seva tesis a l’IFAE. Un altredoctorat a l’IFAE, Pere Mató, va ser el primer físicaplicat espanyol en aconseguir una posició per-manent també al CERN. I Manuel Delfino, direc-tor del PIC, va ser el director de la Divisió deTecnologies de la Informació del CERN durantquatre anys. A més, en el màxim òrgan de decisiócientífica del CERN hi ha dues persones del’IFAE, les úniques dues de tot l’estat espanyol:Enrique Fernández, director del centre, i MatteoCavalli-Sforza, investigador sènior.

Tampoc no cal oblidar que un altre èxit del’institut ha estat la seva participació en l’ALEPH,on s’han fet moltes mesures precises que hananat provant, una rere l’altra, com tot el cos con-ceptual del model estàndard descriu la naturalesade manera molt més precisa que no s’havia fetabans. L’ALEPH va tenir un gran èxit científic i vaser també l’últim experiment dirigit pel premiNobel Jack Steinberger, un dels grans noms enaquest camp, a qui la UAB va fer Doctor HonorisCausa el 1998. •

Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)Facultat de Ciències de la UABEdifici CnE-08193 BellaterraTel. +34 93 581 19 84www.ifae.es

Dr. Enrique FernándezDirector

Data de constitucióJuliol de 1991

EstructuraConsorci

Consell de direcció• Departament d’Innovació, Universitats


President del Consell científicProf. Stavros KatsanevasInstitut National de Physique Nucléaireet de Physique des Particules(CNRS, França)




L a geomàtica és la ciència i la tecnologiaque estudia la informació referenciadageogràficament, és a dir, s’ocupa de l’ad-

quisició, l’organització, l’anàlisi, i la gestió dedades espacials. Inclou disciplines clàssiquescom la cartografia, la topografia, la fotograme-tria, la geodèsia i la navegació; i també altresaparegudes en el darrer terç del segle XX comara la teledetecció, els sistemes d’informaciógeogràfica i la navegació per satèl·lit.

Les tendències de la tecnologia i del mer-cat han permès que la geomàtica sigui avui diaun sector en expansió. D’una banda, ha sorgitun complex tecnològic molt avançat que ha ge-nerat eines geomàtiques noves i precises: perexemple, ara la Terra es pot observar amb sen-sors d’alta resolució des de satèl·lits. D’altrabanda, també existeix una gran demanda sociali econòmica de serveis geomàtics per a aplica-cions d’administració del territori, del mediambient i del transport.

És en aquest context de creixement que vatenir lloc l’acord entre la UPC i la Generalitat deCatalunya, per al desenvolupament de l’IG, queva ser creat el 1997 i va començar les sevesactivitats l’any 1999.

Missió i organització

La missió de l’institut és el foment de la geo-màtica a través de la recerca aplicada, la docèn-cia i la divulgació en benefici de la societat, aixícom la satisfacció de les necessitats socialsi industrials tant a nivell nacional com interna-cional. L’IG vol contribuir decisivament a la creaciód’un nucli industrial geomàtic català, tecnològici de serveis i aspira a ser un centre de referènciamundial en el seu àmbit.

Per aconseguir-ho, disposa de dues unitatsd’operacions: Geodèsia Integrada i Navegació(GIN) i Teledetecció Activa (TA), encarregadesde la recerca i part de la docència del centre.Aquestes unitats són assistides per dues unitatsde suport: Finances, Organització, RecursosHumans, Marqueting i Administració (FORMA),i Tecnologies de la Informació (TI).

Actualment, a l’IG col·laboren uns vint inves-tigadors. El seu perfil correspon al d’un home ouna dona (el repartiment de gènere és del 50%),d’Europa, al voltant dels trenta-dos anys, i queparla, al menys, tres llengües. La formació delpersonal investigador és variada: hi ha engin-yers de telecomunicacions, matemàtics, cartò-grafs, geodesistes, topògrafs, informàtics, engin-yers civils i geògrafs.

La seu del centre és al Parc Mediterrani dela Tecnologia, a Castelldefels, on ocupa la plan-ta baixa d’un edifici de 3.500 metres quadrats.Disposa d’un laboratori, dues aules de docènciai una sala d’actes per a noranta persones. L’ins-titut es finança en un 66% per recursos propisi subvencions competitives i en un 34% per lesaportacions de la Generalitat.

La Geodèsia Integrada i Navegació (GIN)

Com ja s’ha esmentat, l’IG basa la seva recercaen dues àrees: Geodèsia Integrada i Navegació(GIN) i Teledetecció Activa (TA).

Pel que fa a la primera, val a dir que la geo-dèsia és la ciència que es dedica a la mesura dela grandària i de la forma de la Terra o de gransparts del planeta. Per tant, és una disciplina

Institut de Geomàtica IG

Una ciència en expansió per a la satisfacció de les necessitatssocials i industrials

CIÈ

NC

IES

25


CIÈ

NC

IES

26

fonamental dins de la geomàtica i té repercus-sions importants en la cartografia i la topografia.La unitat GIN de l’institut treballa en les àreesde la geodèsia de posicionament dinàmic (de-terminació de trajectòries amb sensors inercialsi amb el GPS), la geodèsia física (gravimetriaaerotransportada) i el modelatge de sistemes desensors d’observació de la Terra (pel calibratgei l’orientació de sistemes multisensorials).

Entre les tecnologies més importants queutilitza aquesta unitat, es troben la navegacióglobal per satèl·lit (GNSS: GPS i Galileo), lanavegació inercial (INS) i el desenvolupamentde programari avançat utilitzant tècniques deprogramació orientada a objectes. En particular,en la investigació aplicada de la tecnologia denavegació inercial, el grup investigador, formatactualment per nou persones, ha arribat a ser unareferència important a nivell mundial a través deprojectes autonòmics, nacionals i internacionals.

Gràcies a l’obtenció de projectes de re-cerca paral·lels temàticament, la unitat també hapogut desenvolupar el sistema TAG (TrajectòriaActitud Gravetat) amb l’objectiu de disposard’un sistema propi de captació de dadesINS/GNSS per a poder realitzar desenvolupa-ments amb un sistema obert. La plataforma TAGté un caràcter purament científic i experimentali està en fase de desenvolupament continuat.L’institut disposa de quatre unitats de mesurainercial (IMU) amb diferents tipus de rendimenti característiques, que permeten una adaptaciómolt acurada als diferents requisits i condicionssegons els àmbits d’estudi i les aplicacions quese’n volen obtenir. L’IG creu en la utilitat del’aplicació de sistemes inercials en molts àmbitscivils i en molts mercats, i vol transferir aquestatecnologia en benefici de la ciutadania.

Una aplicació de la unitat GIN. El projecte TERRA

El dia 21 de setembre de 2004, un avió del’exèrcit bolivià s’enlairà des de La Paz en direc-ció a Rurenabaque, una petita ciutat de l’Ama-zònia. Aquest avió, amb dos investigadors del’IG a bord, tenia l’objectiu de dur a terme unexperiment geodèsic: mesurar la gravetat alllarg de la trajectòria de l’avió que sobrevolariaels Andes i l’Amazònia. Això va ser possible grà-cies al sistema TAG.

La missió d’aquest vol, i de dos més sem-blants en altres àrees, era obtenir les dades dela part experimental del projecte TERRA. Si l’ex-periment i l’estudi ho confirmessin, la tecnologiaTAG es podria aplicar a tot Bolívia i, amb lesmesures de la gravetat obtingudes, es podriadeterminar un marc de referència d’altituds pera tot el territori. Al seu torn, aquest marc de refe-rència i l’ús del sistema GPS permetrien la geo-referenciació centimètrica d’objectes a tot elterritori de Bolívia.

El projecte TERRA revela que una recercaavançada en geomàtica pot ser aplicada enfavor de la societat, en concret a un país que témancances estructurals que comencen per lacartografia, que és la infraestructura de lesinfraestructures. També mostra que, amb inicia-tives com aquesta, l’IG actua com a consultorextern que pot supervisar projectes similarsaportant-hi la seva experiència en l’execució devols, en el coneixement dels sensors inercialsi en la interpretació geodèsica que duu a ladeterminació del geoide.

La Teledetecció Activa (TA)

La segona àrea de recerca de l’institut està de-dicada a la teledetecció. Aquesta disciplina inclouun conjunt de tècniques orientades a adquirir,analitzar i interpretar dades de la superfície te-rrestre obtingudes a partir de sensors remots,que poden ser aerotransportats o bé muntatsen satèl·lits. Una característica comuna d’aques-tes tècniques és l’adquisició de dades de laTerra des de lluny, sense la necessitat de rea-litzar mesures in situ. En les últimes dècadess’han desenvolupat molts sistemes diferents deteledetecció que treballen amb dades de re-gions diferents de l’espectre electromagnètic,com l’ultraviolat, el visible, l’infraroig i les micro-ones. La importància de la teledetecció en lageomàtica és deguda a diversos avantatges enles tasques d’observació i monitorització de laTerra, com ara la visió de molts fenòmens quetenen una escala global, l’adquisició de dadesde zones remotes del planeta, l’observació pe-riòdica i sistemàtica de zones molt extensesi l’absència d’intromissions en el medi ambient.

Les activitats de la unitat TA de l’institut esconcentren en dos sectors de la teledetecció.El primer inclou l’elaboració i l’anàlisi de dadesde radar mitjançant les tècniques de SAR (Syn-thetic Aperture Radar) interferomètric i diferen-cial (DInSAR). La major part de les activitatsestan basades en dades de tipus SAR captura-des des de satèl·lits. En aquest sector, el mésimportant de la unitat, es desenvolupen noveseines de càlcul i anàlisi per a l’estimació dedeformacions i la generació de models digitalsdel terreny. El segon sector de la unitat TA és elde la fotogrametria digital per a aplicacionstemàtiques, com ara el control de la qualitat del’aigua marina, les aplicacions forestals i l’agri-cultura de precisió.

Una aplicació de la unitat TA. El projecte ARGOS

Per il·lustrar una aplicació de les tècniques deteledetecció desenvolupades a l’institut, es potposar l’exemple d’ARGOS (Aplicacions Inno-vadoRes de Teledetecció per a la Gestió delsRecursOs NaturalS). Es tracta d’un projecte decooperació en matèria de recerca i desenvolu-

pament tecnològic en el marc de la Comunitatde Treball dels Pirineus, finançat per la Gene-ralitat en el període 2003-2004.

ARGOS s’ha basat en l’ús de tècniquesavançades de SAR interferomètric i diferencialper a la gestió dels riscos relacionats ambdeformacions i enfonsaments del terreny. S’haescollit com a zona d’estudi la comarca delBages, en la qual hi ha diferents zones afecta-des per fenòmens de subsidència. En particulars’ha analitzat la zona de Sallent, on aquestsfenòmens, controlats regularment amb mesuresgeodèsiques, tenen un impacte important en lavida dels seus habitants. Amb aquest estudis’ha pretès aportar una altra eina de control deles deformacions, avaluant les capacitats ope-ratives de tècniques interferomètriques propo-sades per realitzar una monitorització de qualitatdels fenòmens esmentats.

Un futur d’expansió

L’activitat dels primers anys de funcionament del’IG ha demostrat el gran potencial del centrei de la disciplina que estudia. Però, per tal demantenir el nivell assolit i poder avançar, l’insti-tut té dos grans objectius per als propers anys:reforçar la recerca i, en col·laboració amb la UPC,incloure la geomàtica ens els estudis de postgraude l’Espai Europeu d’Educació Superior. •

Institut de Geomàtica (IG)Parc Mediterrani de la TecnologiaAv. Canal Olímpic, s/nE-08860 CastelldefelsTel. +34 93 556 92 80www.ideg.es

Dr. Ismael ColominaDirector

Data de constitucióSetembre de 1997

EstructuraConsorci

Patronat• Departament de Política Territorial

i Obres Públiques• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Universitat Politècnica de Catalunya


Pressupost d’explotació 20061.311.016,00 € (pendent d’auditoria)34% és aportació de la Generalitat


ENGINYERIES


EN

GIN

YE

RIE

S

29

E l CIMNE és un consorci amb personalitatjurídica pròpia creat per la UPC, la Gene-ralitat de Catalunya i la Unesco. L’any

1987 aquestes institucions van formalitzar laconstitució del CIMNE com a consorci entre laUPC i la Generalitat. El 2007, el CIMNE com-pleix, doncs, vint anys.

La creació del CIMNE va sorgir de la ne-cessitat de la indústria de disposar de noveseines de simulació per ordinador per al dissenyi la fabricació de productes i de processos.Aquesta necessitat és comuna a pràcticamenttotes les àrees de l’enginyeria (civil, mecànica,aeronàutica, alimentària, telecomunicacions,etc.), i també a molts camps de la ciència apli-cada en què els mètodes numèrics són d’úsquotidià. Entre aquests camps trobem la física,la biologia i la química computacionals, i moltesaltres àrees multidisciplinars com ara l’enginye-ria biomèdica.

La solució de problemes d’enginyeria i ciències aplicades

La missió fonamental del CIMNE és promoureel desenvolupament, les aplicacions i la difusiódels mètodes numèrics per a la solució de pro-blemes d’enginyeria i ciències aplicades, d’acordamb les necessitats de la societat. Aquestesactuacions són desenvolupades mitjançant l’im-puls de noves línies de recerca aplicada a lesdemandes del sector industrial i, fonamental-ment, de les empreses de Catalunya en col·la-boració amb d’altres centres i grups de recercai desenvolupament. Després, els resultats de larecerca són transferits al sector industrial.

En aquest procés també és essencial laformació continuada i la difusió d’informació cien-tífica i tècnica en l’àmbit dels mètodes numèricsen enginyeria i de les ciències aplicades, quealhora contribueixen a la projecció internacionalde totes les activitats del centre i, així, a l’associa-ció amb institucions i organismes de prestigi, pre-ferentment en l’àmbit de coneixement de la UPC.

Nous mètodes numèrics per a diverses àrees

Actualment treballen al CIMNE al voltant decent cinquanta científics i enginyers que prove-nen de diferents camps d’expertesa i de més dequinze nacionalitats diferents. La seu centraldel CIMNE es troba en un dels edificis del cam-pus Nord de la UPC, al cor del conjunt d’edifi-cis de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeriade Camins, Canals i Ports de Barcelona, però elcentre disposa també d’una seu a la ciutat deTerrassa. Al mateix temps, és prevista la cons-trucció de noves instal·lacions al Campus deCastelldefels de la UPC.

Els grups investigadors desenvolupen,principalment, nous mètodes numèrics en rela-ció amb les àrees de recerca següents: Me-cànica computacional de sòlids i estructures:anàlisi de sòlids i d’estructures amb nous mate-rials compostos i geomaterials, estudi de laseguretat i fiabilitat de les construccions, dis-seny òptim de formes i materials estructurals,i materials biològics; Mecànica de fluids: anàliside fluids compressibles i incompressibles, fluidsamb superfície lliure, acústica i pol·lució, i inter-acció fluid-estructura; Electromagnetisme: proble-mes d’electromagnetisme a alta i baixa freqüència,antenes, i optimització de formes i muntatges;

Centre Internacionalde Mètodes Numèricsen Enginyeria CIMNE

Un pont entre la universitati la indústria per afrontar problemesd’enginyeria i ciències aplicades


EN

GIN

YE

RIE

S

30

Pre i post procés gràfic: geometria computacio-nal, generació de malla i visualització gràfica deresultats, sistemes d’informació geofísica, trac-tament d’imatges mèdiques, i interface amb pro-grames de simulació; Processos de fabricació:simulació, entre d’altres, de processos d’estam-pació, fosa, compactació de pólvores, soldadu-ra i mecanitzat; Tecnologies de la informació i lacomunicació: mètodes numèrics a internet, inter-face entre sensors inalàmbrics intel·ligents i mè-todes de simulació, xarxes de neurones artificials,multi-agents i altres tècniques d’intel·ligènciaartificial, sistemes de suport a la decisió, i siste-mes d’ensenyament assistit per ordinador.

Participació en projectes de recerca

La majoria d’aquestes línies de recerca esdesenvolupen en col·laboració amb grups d’in-vestigadors de la UPC i amb empreses, dins delmarc de programes de recerca i desenvolupa-ment nacionals i internacionals. En els darrersanys, el CIMNE ha participat en més de cinc-cents projectes de recerca amb el suport eco-nòmic de la Comissió Europea i dels governsespanyol i català, entre d’altres organismes, aixícom també amb la cooperació de més de dues-centes seixanta empreses espanyoles i europees.

De manera paral·lela al finançament públicper a la recerca, el CIMNE també obté una partdels seus ingressos com a resultat del treballdirecte amb empreses a través de convenis decol·laboració.

Activitats de formació i difusió

El CIMNE organitza periòdicament cursos i semi-naris sobre les diverses àrees dels mètodes numè-rics i les seves aplicacions. Primer, convé destacarque el CIMNE és el secretariat del curs de màstersobre mètodes numèrics pel càlcul i el disseny enenginyeria que s’imparteix a la UPC des de 1989.

També són importants les Aules CIMNE,espais creats amb la col·laboració d’universi-tats, centres de recerca i empreses de tot elmón, amb l’objectiu de promoure la formació, larecerca, el desenvolupament i la transferènciade coneixement en l’àmbit dels mètodes numèricsi les seves aplicacions pràctiques. A l’actualitatestan actives disset Aules CIMNE, quinze deles quals es troben a diferents països llatino-americans.

A més, cal subratllar que el centre tambédisposa d’un departament de congressos, queha organitzat més de cinquanta congressosinternacionals en el seu àmbit.

Finalment, el CIMNE també és el secreta-riat permanent de les principals associacionscientífiques en el camp dels mètodes numèricsa nivell espanyol (Sociedad Española de Méto-dos Numéricos en Ingeniería, SEMNI), europeu(European Community on Computational Me-thods in Applied Sciences, ECCOMAS) i mun-dial (International Association for Computatio-nal Mechanics, IACM).

L’enllaç entre la universitat i la indústria

Des del seu inici, el CIMNE ha fet de pont entreel món universitari i el teixit industrial, de maneraque els avenços del centre poguessin traspas-sar el llindar dels prototipus per esdevenir pro-ductes comercials.

Molts dels resultats de la recerca són codisper a la solució de problemes en enginyeria. Elsmés rellevants són GiD (pre-post processadorper la generació de dades i visualització deresultats de simulació per ordinador), STAM-PACK (anàlisi de processos d’estampació),VULCAN (simulació dels processos de fosa),RAM-SÈRIES (anàlisis de sòlids i d’estructuresamb nous materials), TDYN (anàlisi dels proble-mes de fluidodinàmica), COMET (anàlisi termo-mecànic de sòlids i d’estructures), PFLOW(anàlisis de la interacció fluid-estructura), CODE-BRIGHT (anàlisi de problemes de geomecànica),i ED-TRIDIM, ED-ELAS 2.0 i ED-POISS (codisd’ensenyament assistit per ordinador en temesde mètodes numèrics).

A part, amb vista a fomentar l’explotaciódels resultats de la recerca i la comercialitzacióde molts dels codis, el CIMNE ha promogut lacreació de diferents empreses derivades. Aques-tes són algunes de les empreses en les quals hiparticipa com a accionista: COMPASS Ingenieríay Sistemas, SA, dedicada al desenvolupamenti comercialització de programari per a l’anàlisi deproblemes en enginyeria civil i marina; STRUC-TURALIA, SA, que ofereix serveis de formaciói gestió d’Internet per al sector de la construc-ció i l’arquitectura; i INGENIA Ingeniería Aero-náutica, AIE, formada per catorze pimes i perCIMNE, focalitzada en serveis d’enginyeria per alsector aeronàutic.

El cicle de les idees

El CIMNE vol tenir un paper actiu en el desen-volupament de les idees originades en entornsde recerca més bàsica i la seva transferència alsector industrial, per a la seva posterior indus-trialització i comercialització.

Les idees que fa servir el CIMNE s’origi-nen en un entorn universitari, com el de la UPC.Aquestes idees, elaborades en forma de resul-tats bàsics de la recerca (tesis doctorals, soft-ware de recerca, publicacions científiques, etc.)les recull el CIMNE per desenvolupar-les ambl’objectiu de transformar-les en prototipus sus-ceptibles d’ésser transferits al sector industrial.Aquesta tasca, habitualment intrínseca del CIMNE,exigeix el treball coordinat de grups de recercamultidisciplinars que aporten coneixementscomplementaris per obtenir resultats pràcticsi prototipus innovadors, tant des del punt de laseva excel·lència científica, com des de la sevaoriginalitat i potencial aplicació a la pràctica.

El cicle de les idees segueix amb la trans-formació del prototipus en un producte ambpossibilitats d’èxit al mercat. Aquest treball detransformació es duu a terme en empreses sòciesdel prototipus elaborat al CIMNE, que invertei-xen temps i esforç per obtenir els productesdesitjats.

L’etapa final del cicle és la comercialitzaciódels productes resultants. La finalitat és el triomfcomercial d’aquesta explotació amb l’esperançaque això reverteixi en noves inversions i recur-sos que alimenten les activitats de recerca bàsi-ca a l’entorn universitari, de manera que el ciclede les idees pugui ser sostenible.

Per enfortir cadascuna de les etapes d’aquestcicle, el CIMNE ha implementat interfaces i xar-xes de cooperació i interacció amb els diferentsagents que hi intervenen. És el cas de les AulesCIMNE. En l’àmbit industrial, també és desta-cable la política activa del centre en la creaciód’empreses derivades per industrialitzar i co-

mercialitzar els productes. La participació accio-narial de CIMNE en alguna d’aquestes empresesi l’establiment de convenis específics en d’altresgaranteix el retorn dels beneficis generats a l’eta-pa comercial, a més de ser la font de creació demoltes oportunitats per a nous desenvolupa-ments conjunts amb el sector industrial.

Al capdavant del sector

Amb l’experiència acumulada en els primers vintanys de la seva història, el CIMNE es vol fer unlloc com a centre de referència a nivell interna-cional en la recerca i aplicació dels mètodesnumèrics per a la solució d’un ampli ventall deproblemes en el terreny de l’enginyeria i lesciències aplicades. A més, la institució vol ser cap-davantera en l’oferta de serveis transversals a larecerca, com són la difusió, la formació i la gestiód’activitats de recerca, a través dels seus departa-ments propis d’administració, publicacions, con-gressos i promoció i gestió de projectes.

Finalment, també destaca la voluntat delCIMNE de promoure la transferència de la tec-nologia desenvolupada al sector industrial encol·laboració amb altres centres i organismesde recerca. En els propers anys, el centre para-rà especial atenció a la creació de noves empre-ses derivades i a la recerca de noves formes decol·laboració amb les empreses a través de lesAules CIMNE i altres mecanismes. •

Centre Internacional en MètodesNumèrics en Enginyeria (CIMNE)Campus Nord UPCGran Capità, s/nEdifici C1E-08034 BarcelonaTel. +34 93 205 70 16www.cimne.com

Dr. Eugenio OñateDirector

Data de constitucióMarç de 1987

EstructuraConsorci

Consell de govern• Departament de Política Territorial


i Empresa• Universitat Politècnica de Catalunya• UNESCO

Consell científicConstituït per dinou científics de renom internacional




EN

GIN

YE

RIE

S

31

L’ any 2001 va néixer el CTTC, amb l’ob-jectiu principal d’esdevenir un centre derecerca avançada en les tecnologies de

les comunicacions. Es tracta d’una fundació pri-vada que rep el suport econòmic de la Gene-ralitat de Catalunya, i obté ingressos derivats deles seves activitats de recerca i desenvolupa-ment tecnològic.

Ubicat al Parc Mediterrani de Tecnologia deCastelldefels, les activitats principals del CTTCconsisteixen en el desenvolupament de projec-tes de recerca bàsica i aplicada a llarg termini,relacionats amb les capes baixes dels sistemesde comunicacions. Actualment, hi treballen propde setanta persones, que desenvolupen mésd’una quinzena de projectes de recerca, moltsdels quals es fan en col·laboració amb altresinstituts europeus i amb empreses.

Tres reptes per assolir

Els reptes del CTTC són tres. El primer, per ordrede prioritats, és l’adquisició d’una reputació derang internacional en la seva activitat científico-tècnica. Aquesta reputació, reconeguda en ter-mes de producció científica, hauria de tenir laseva base en la concepció, disseny i realització deprojectes de recerca com a activitat fonamental.

En segon lloc, el CTTC vol contribuir enl’arrelament i el creixement econòmic del teixitindustrial català en el sector de les telecomuni-cacions. Per això és un sòlid col·laborador enrecerca i desenvolupament tecnològic, i tambécom a subministrador de coneixements i de per-sonal investigador.

Per últim, el tercer repte fa referència a l’es-tabliment d’un entorn de formació en recerca decaràcter predoctoral i postdoctoral, o complemen-tari a aquests, que és eminentment experimentalen activitats de recerca en telecomunicacions.En aquest sentit, el CTTC fa palesa la necessitatd’omplir el buit existent entre la formació de tercercicle i les empreses en aquesta àrea, de maneraque, progressivament, augmenti el nombre d’in-vestigador i investigadores en el sector privat.

Les línies de recerca 2005-2007

L’activitat de la Unitat de Recerca del CTTC esdivideix en cinc àmbits de coneixement: les tec-nologies d’accés (wireless, per cable i per sa-tèl·lit), les tecnologies IP (protocols d’Internet),els subsistemes de comunicacions (dispositiusde radiofreqüència i òptics), les comunicacionsràdio (xarxes ràdio, sistemes d’interior i sistemescel·lulars) i les xarxes òptiques.

Distribuïdes en aquests cinc àmbits, alho-ra són onze les línies de recerca que, d’acordamb el Pla Funcional 2005-2007 del centre, estàdesenvolupant la Unitat de Recerca. Es tractade les següents: les tècniques avançades deprocessament del senyal per a arquitectures ambdiversitat, la decodificació iterativa per a esque-mes multi-usuari adaptatius, els protocols d’ac-cés al medi avançats per a xarxes centralitzadesi ad-hoc, les tecnologies avançades d’accés persatèl·lit, els esquemes avançats de GMPLS dis-tribuït per a xarxes òptiques de propera genera-ció, les noves estratègies per a la integració dela gestió en xarxes òptiques intel·ligents, les tec-nologies HTS i ferroelèctriques per a front-endsavançats, les tecnologies dedicades per a front-ends de banda ultraampla, les comunicacions

Centre Tecnològicde Telecomunicacionsde Catalunya CTTC

Donant pas a les telecomunicacions del futur


EN

GIN

YE

RIE

S

32

mòbils adaptables per a xarxes de propera gene-ració, les xarxes inalàmbriques auto-organitzadesi les noves tècniques per a l’estudi del funciona-ment de xarxa.

Moltes d’aquestes iniciatives tenen un fortcomponent de desenvolupament tecnològic i d’in-novació, per aixó el CTTC compta amb la Unitatd’enginyeria, encarregada de construir testbedsi models de demostració competitius per expe-rimentar i validar la recerca, que són el punt departida de la transferència de tecnologia i conei-xement del centre.

Al final, tot aquest treball conjunt ha deconduir a l’obtenció de nous components, tèc-niques o tecnologies de comunicacions perincorporar-los als productes o serveis existents,o fins i tot, a la creació de nous productes i ser-veis que contribueixin a la millora social, culturalo econòmica.

L’èxit dels demostradors precompetitius

Sens dubte, un dels grans èxits del CTTC és eldesenvolupament dels demostradors precom-petitius que, d’una banda, s’utilitzen com a bancsde proves de la recerca que es fa al centre i, del’altra, com a nexe d’unió amb la indústria.Exemples del ressò d’aquestes activitats expe-rimentals són les demostracions realitzades endos esdeveniments internacionals celebrats a Bar-celona, el MEDEA+ Forum 2005, i el congrésd’infraestructures de recerca TRIDENTCOM2006. També cal destacar l’obtenció del premia l’Excel·lència a la Innovació 2005 lliurat pelCol·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Teleco-municació de Catalunya.

Iniciatives pública i privada

El finançament bàsic del CTTC és mixt. La ini-ciativa pública i les contribucions de les empre-ses asseguren els fluxos econòmics derivats del’inici i el desenvolupament de les activitats, men-tre que els contractes i programes derivats de larecerca competitiva, ja siguin fons públicsautonòmics, estatals o europeus, contribueixena finançar la major part del funcionament regu-lar del centre.

El règim de col·laboració amb les empre-ses es basa en les característiques particularsdel sector, per tal de retornar les contribucionsempresarials al desenvolupament del centre.Així, s’inclouen les contribucions plurianuals,tant genèriques com específiques, la integracióen règim de subcontractació de tota o part dela recerca pròpia de l’empresa, i la canalitzacióde contractes específics de projectes o progra-mes d’interès per a una empresa o una indústria.

Quant a les inversions acumulades entre 2001i 2005, s’han destinat prop de 4,3 milions d’eurosen construcció i obra civil, i 2,5 milions d’euros enequipament, majoritàriament de recerca i desen-volupament.

Col·laboracions universitàries i empresarials d’alt nivell

El CTTC té acords de col·laboració amb unavintena d’institucions de recerca i empresestecnològiques. Entre elles, es troben les princi-pals universitats catalanes amb formació cientí-fico-tècnica (la UPC, la URL, la UPF i la UAB)

i diverses universitats internacionals (les nord-ame-ricanes New Jersey Institute of Technology,University of South Florida i Villanova UniversityPennsylvania, i l’alemanya Rheinisch-Westfälis-che Technische Hochschule). També, instituts derecerca de l’estat espanyol (el CSIC i l’InstitutoNacional de Técnica Aerospacial) i diversesempreses (Amena, ADTelecom, GTD, Innova).

Les empreses per a les quals treballaactualment el CTTC tenen un fort interès en eldesenvolupament de productes tecnològicsavançats, però, a vegades, els manquen lescapacitats pròpies per fer recerca. Això fa que,la capacitat de recerca i enginyeria del CTTCsigui la idònia per a aquestes empreses. No enva, des de l’any 2002, el centre ja ha realitzatuna desena de projectes de transferència detecnologia en els sectors de l’aeronàutica, lescomunicacions mòbils i inalàmbriques, i les co-municacions ràdio de curt abast.

L’aposta per la tecnologia òptica en les xarxes de transport de dades

Per al CTTC, els sistemes de comunicacionsseran, a llarg termini, «una extensió del sistemasensorial humà, capaços d’integrar infraestructuresde gestió de la informació complexes, heterogè-nies i dinàmiques». És per això que el personalinvestigador treballa a favor d’una integració cadacop més estreta de la tecnologia en el seu entorn,essent els usuaris al centre d’aquest sistema.Aquesta visió pressuposa la necessitat d’unaxarxa amb gran amplitud de banda i, per tant, elCTTC continuarà apostant per la tecnologia òpti-ca en les xarxes de transport de dades, sempreacompanyada d’una gestió intel·ligent per tald’oferir un ample de banda granular amb qualitatde servei d’extrem a extrem, fins a arribar a la com-mutació de paquets òptics.

El centre també treballarà per optimitzarels subsistemes de microones per a les comu-nicacions via ràdio del futur. Al mateix temps,investigarà les possibilitats de les comunicacionsràdio de curt i llarg abast, així com de les tec-nologies més prometedores per a l’accés a labanda ampla. I continuarà apostant per les tec-nologies IP perquè seguiran sent la base de lesxarxes del futur.

Tot plegat, per aconseguir xarxes troncalsamb més capacitat i una millor interacció delsusuaris amb els sistemes de comunicacions, es-pecialment a través de les tecnologies inalàm-briques, que permeten cada cop major velocitati la proliferació de dispositius connectats a laxarxa, no només els tradicionals, com els ordi-nador o els telèfon mòbil, sinó de tot tipus, comneveres, rentadores o càmeres.

Mirant cap al futur

Com a exemples de reptes de futur en aquestàmbit de recerca, un dels grans objectius delCTTC és consolidar les seves activitats en elscamps de les xarxes tot òptiques i dels subsis-temes de comunicacions, particularment de ràdio-freqüència i microones. Són camps de recercajoves o fonamentals, però, en qualsevol cas, im-prescindibles per a les comunicacions del futur.El camp de les xarxes tot òptiques requereix,encara, perfils de recerca especials i escassos,fet pel qual el centre haurà de continuar formantinvestigadors. El segon camp, dels subsistemes

de comunicacions, demana un gran flux d’infor-mació entre els diferents àmbits de coneixementdel centre, ja que les tecnologies de microonestenen un gran impacte en el conjunt d’un sis-tema de comunicacions.

Un altre repte és consolidar les activitatsd’enginyeria, que són un factor diferencial del cen-tre, i la transferència de tecnologia a les indústries.La combinació de recerca teòrica i experimental,mitjançant la construcció d’escenaris de prova,permetrà validar tots els mecanismes i subsistemesde comunicacions que es dissenyin i, d’aquestamanera, fer-los més propers a l’entorn industrial.

Això sense oblidar l’aspiració del CTTCd’esdevenir un centre de referència mundial. Elcreixent caràcter competitiu de la recerca en elsector de les comunicacions, tant dins com forade la Unió Europea, fa que sigui necessari entraren el circuit de mobilitat internacional i atraureinvestigadors d’arreu del món, que ocupin llocsde treball amb bones perspectives professio-nals a mitjà i llarg termini. També cal afermar elsequips d’investigadors actuals del centre, sem-pre promovent-ne l’especialització i incentivantl’excel·lència al més alt nivell. •

Centre Tecnològic deTelecomunicacions de Catalunya(CTTC)Parc Mediterrani de la TecnologiaAv. Canal Olímpic, s/nE-08860 CastelldefelsTel. +34 93 645 29 00www.cttc.es

Dr. Miguel Àngel LagunasDirector

Data de constitucióJuny de 2001

EstructuraFundació


i Empresa• Universitat Politècnica de Catalunya• Universitat Ramon Llull

President del Consell científic externProf. Ángel CardamaUniversitat Politècnica de Catalunya

President del Consell empresarialJaume SodupeGrupo Iberdrola


Pressupost d’explotació 20062.768.889,00 € (pendent d’auditoria)75,84% és aportació de la Generalitat


EN

GIN

YE

RIE

S

33

L a visió és un procés fàcil i natural per alshumans: un terç del nostre cervell està ocupat en mirar el món, sense que aques-

ta activitat ens resulti costosa. En canvi, la visióper computador és un procés complex, que técom a finalitat reproduir les capacitats de lavisió biològica per tal de dotar les màquinesamb el sentit de la vista. Les capacitats de lavisió humana estan tan ben desenvolupadesi integrades que no ens adonem de la comple-xitat que les nostres tasques quotidianes podensuposar per a les màquines.

Per això, la visió per computador és undesafiament per a la ciència i la tecnologia, que,per afrontar el repte, necessiten una col·labora-ció entre diferents àrees de recerca, com ara lesciències de la visió, l’òptica, la informàtica, lamatemàtica o l’electrònica. Però, tot i les dificul-tats, cada cop són més nombrosos els grupsinvestigadors d’arreu del món que treballen enla creació de sistemes globals de visió artificial.

La recerca en la visió per computador, a partd’ajudar a comprendre com funciona la mateixavisió biològica, pretén tenir un impacte impor-tant en la vida quotidiana de les persones. Espoden trobar aplicacions d’aquesta tecnologia,per exemple, en la medicina, l’assistència a per-sones discapacitades, la millora de la seguretaten el trànsit, el desenvolupament de processosde producció per a les indústries, la creaciód’ambients intel·ligents i de robots humanoidesi un llarg etcètera.

No en va, aquest és un dels camps de larecerca més actius. És fàcil comprovar-ho siens fixem en l’increment permanent del nombrede congressos que se celebren en aquesta àrea,a part de la proliferació de revistes i articles.Un camp de la recerca que també creix a Ca-talunya, gràcies a l’activitat del CVC, que, desdel campus de la UAB, treballa perquè el des-envolupament de la visió per computador esconverteixi en un factor clau en les activitatscientífiques, tecnològiques i industrials del nos-tre país.

Dues dècades d’història

El CVC va ser creat l’any 1994 com un consor-ci públic, però els seus orígens es remunten alsanys 80, quan un petit grup de professors delDepartament d’Informàtica de la UAB va apostarper fer recerca en l’àmbit del tractament de lesimatges digitals, no només generant-les a travésde Gràfics per Computador, sinó també analit-zant-les, és a dir, també extraient informaciód’aquestes imatges a través del Processamenti l’Anàlisi d’Imatges.

Davant les noves necessitats sorgides, elgrup va proposar a l’equip de govern de la uni-versitat la creació d’un servei intern que donéssuport a tots els grups de recerca que necessi-tessin aquestes tècniques, un servei que avuiencara funciona amb el nom de Servei deTractament d’Imatges (STI). L’augment del nom-bre de professors en el servei i també de lespeticions d’algunes de les empreses de l’entorn,van fer palès que hi havia molta demanda desolucions en aquest àmbit, les quals no estavencobertes per la iniciativa privada. Va ser llavorsquan es va plantejar a la Generalitat la creaciód’un centre de recerca i desenvolupament devisió per computador.

L’objectiu estratègic del CVC va ser, i con-tinua sent, la recerca en l’àmbit de la visió per

Centre de Visióper Computador CVC

El desenvolupament de sistemes de visió artificials


EN

GIN

YE

RIE

S

34

computador, la contribució a la innovació i a lacompetitivitat empresarial basada en la recercai el desenvolupament de qualitat en la visió percomputador. Les seves funcions principals con-sisteixen en oferir suport tecnològic en aquestcamp i en preparar doctors i tècnics mitjançantun màster en visió per computador organitzatconjuntament amb la UAB.

Més de cent treballadors

El CVC disposa d’un edifici de dos mil metresquadrats al campus de la UAB a Bellaterra, queinclou laboratoris equipats amb sistemes d’il·lu-minació, càmeres i sistemes òptics, maquinarii programari d’imatges, estacions de treball i d’al-tres elements. Hi treballen prop de vuitanta per-sones en recerca i desenvolupament, a les qualss’han d’afegir unes vint persones de les empre-ses derivades que estan ubicades al mateix centre.

El personal investigador es divideix en vuitgrups per a les diferents línies de recerca, quesón la Visió industrial, els Sistemes d’assistèn-cia avançats per a la conducció, Color i textura,l’Anàlisi de documents, les Imatges mèdiques,l’Anàlisi i reconeixement del moviment, el Reco-neixement d’objectes i la Visió de robots.

La majoria dels investigadors i investigadoressón professorat adscrit de la UAB, en particular deldepartament de Ciències de la Computació. Laresta de personal doctor està format per perso-nes amb contractes dels programes Juan de laCierva, Ramón y Cajal i ICREA. En l’actualitat hiha prop de trenta persones que hi fan la sevatesi doctoral amb algun tipus de contracte o becaobtinguda de diferents fonts. Quant a personaltècnic, el centre té diversos doctors i enginyerscontractats que fan projectes de desenvolupa-ment, i a part també acull sis persones per alsuport administratiu.

Projectes competitius, projectes per a empreses i subvencions

Cadascun dels grups de recerca té els seusobjectius científics i tecnològics particulars, i tam-bé les seves fonts de finançament. Aquestesprovenen de tres vies. Primerament, de pro-jectes competitius, tant autonòmics, estatals o dela Unió Europea, que representen un 40% deles fonts de finançament. En segon lloc, de pro-jectes que es realitzen per a empreses, quesumen un altre 40%. I, per últim, de les subven-cions directes procedents dels membres delconsorci, és a dir, de la UAB i la Generalitat,que aporten el 20% restant.

Cal dir que, com a suport, el CVC disposad’una oficina comercial que l’ajuda a obtenirprojectes gràcies al contacte amb possiblesclients a fires, reunions o seminaris.

La interacció entre recerca i desenvolupament

Per al CVC, la característica diferencial del cen-tre respecte a altres similars és el seu modelbasat en la col·laboració entre la recerca i eldesenvolupament; un model que ha estat d’in-terès per a diverses universitats i organitzacionsde països com Japó, Holanda o Itàlia. La inter-acció entre investigació i transferència de tec-nologia ha tingut com a resultats la col·laboració

amb empreses d’enginyeria i programari, així com lacreació de cinc empreses derivades directamentdel centre i dues més derivades indirectament, ésa dir, creades fora del CVC per persones que s’hanformat en aquest centre.

Les cinc empreses derivades directamentsón ICAR, Visual Century, Inspecta, VyRA i Da-vantis, i les derivades indirectament són Digital-pointer i Data-pixel. Gràcies al seu treball, l’àmbitde la visió per computador ha donat un altregran pas endavant en el seu desenvolupamenta Catalunya.

I és que la transferència de tecnologia és,sens dubte, una de les prioritats del CVC. Caldestacar que el centre ha fet més de dos-centsdiagnòstics i estudis de viabilitat i més de cent-cinquanta projectes per a empreses, moltesd’elles multinacionals alemanyes, franceses, nord-americanes o israelianes, les quals porten al cen-tre nous projectes d’alt valor afegit any rera any.Són empreses com ara Volkswagen, Berguer,Lear, Boston Scientific, Traiber, Givenimaging,Braun, Seat, Alcatel, Fico-Mirrors o HP.

En aquest sentit, no es pot oblidar l’esforçdel CVC per fidelitzar els seus clients gràcies aun servei tecnològic d’alta qualitat. Per aconse-guir-ho, el centre treballa com una empresa efi-cient que s’esforça a satisfer les necessitatsdels compradors.

Un episodi revelador del qual el centre sesent orgullós és haver aconseguit evitar la des-localització d’una empresa multinacional delsector de material sanitari, que va plantejar alCVC el repte de solucionar un problema com-plex d’inspecció. En cas de no rebre una res-posta satisfactòria, l’empresa tenia la intencióde portar la seva producció al sud-est asiàtic,cosa que provocaria la pèrdua de tres-centsllocs de treball. Però, finalment, el CVC va oferiruna solució a l’empresa i aquesta no va traslla-dar-se. Per al CVC, això revela que la nostrasocietat no només té la necessitat de crear nouconeixement, sinó de convertir-lo en riquesa.

Finalment, un altre èxit del centre ha estatla seva projecció a Europa. Les publicacions delseu personal investigador en les millors revistesdel sector són una prova d’aquest reconeixe-ment. El CVC també ha participat en diferentsprojectes europeus, entre els que destaca l’ac-tual projecte Hermes, que és coordinat per ungrup del centre i en què participen alguns delsmillors grups de recerca del continent.

Pròximes aplicacions en molts camps

Dotze anys després de la seva creació, el cen-tre està en una època de maduresa. De cara alfutur, es planteja dues estratègies. La primera fareferència al manteniment i l’estabilitat. I la se-gona, al desenvolupament d’una política de saltqualitatiu que, en l’àmbit de la recerca, puguipermetre el posicionament del CVC entre elsgrups investigadors més importants d’Europa.A més, també es treballarà perquè, en l’àmbitdel desenvolupament, augmenti la creació demés empreses derivades i s’estableixi unaaliança amb grans companyies per constituiruna empresa important en aquest àrea, iguala les que existeixen als Estats Units, Japó,Alemanya o Israel. Sigui com sigui, els avençosen recerca i desenvolupament en visió per com-putador asseguren un futur ple d’aplicacionsd’aquesta tecnologia en tots els sectors, tantsocials com productius. •

Centre de Visió per Computador (CVC)Campus de la UABEdifici OE-08193 BellaterraTel. +34 93 581 18 28www.cvc.uab.es

Dr. Juan José VillanuevaDirector


EstructuraConsorci






EN

GIN

YE

RIE

S

35

E l CIIRC és un centre de recerca interna-cional que va ser creat el 1993 i entràen funcionament el 1994. Establert per

la Generalitat de Catalunya i la UPC, tambécompta amb el suport del Programa de les Na-cions Unides per al Medi Ambient (UNEP). Éshereu d’un centre anterior ubicat a Maastricht(Holanda) i la seva localització a la UPC té lavoluntat d’aconseguir una simbiosi amb el La-boratori d’Enginyeria Marítima (LIM/UPC) de lamateixa universitat, amb el qual col·labora estre-tament des dels seus inicis.

L’objectiu principal del CIIRC és la recer-ca sobre els recursos costaners, amb èmfasi enles diferents escales de temps i espai que espresenten a l’hora de solucionar conflictes i ferprediccions sobre la zona costanera en sentitampli.

El centre està situat al Campus Nord de laUPC, al mateix edifici que el LIM/UPC, amb elqual comparteix els recursos humans i mate-rials, tal i com estableix l’acord marc UPC-CIIRC. L’equip humà està format per personalinvestigador amb un alt nivell de qualificaciói motivació en els diferents camps que estudienels recursos costaners (enginyers, particular-ment de Camins, físics, geòlegs, matemàticsi, naturalment, llicenciats en ciències del mar).

Dins d’aquest plantejament pluridiscipli-nar, el CIIRC col·labora amb altres institucionsdedicades a la recerca sobre els recursos cos-taners. Dins l’àmbit català, es poden esmentardiversos centres de la UB i altres universitatscatalanes, així com els centres CEAB, CMIMAi CID del CSIC. Dins l’àmbit espanyol i europeu,col·labora amb moltes institucions universitàriesi de recerca actives en aquest camp. Finalment,també manté relacions científiques amb grupscostaners dels Estats Units, Canadà, Japó i Aus-tràlia, entre d’altres països.

El present del CIIRC

L’activitat de recerca del CIIRC es finança enmés d’un 80% a través de projectes d’investi-gació competitius. La resta prové de convenisamb entitats públiques i privades, sobretot de l’ad-ministració i empreses. Aquesta activitat de recer-ca, planificada cercant la sostenibilitat a llargtermini, es pot estructurar en cinc línies derecerca principals: dinàmica i qualitat d’aigüescostaneres i estuarianes; enginyeria i dinàmicacostanera (incloent-hi transport sedimentari);clima marítim i estructures portuàries i costane-res; oceanografia i enginyeria de la plataformacontinental (incloent-hi enginyeria offshore); i in-vestigació integrada de les zones costaneres i elsseus recursos.

Dins d’aquesta activitat investigadora calesmentar els projectes competitius de la UnióEuropea, des del segon Programa Marc fins alsetè. El centre també ha participat en diversosprojectes del Plan Nacional de I+D en temesmarítims i costaners, de transport i d’energia.Tota aquesta activitat es basa en tres eines quees fan servir tradicionalment dins del centre: elsmodels numèrics, les campanyes de camp i elsassaigs de laboratori

Les principals fites assolides pel centre enels darrers anys fan referència a aquestes treseines. En el camp del modelat numèric es potesmentar la predicció operativa d’onades,corrents i vessaments que s’ha dut a terme pera diferents administracions. En particular, es fa

Centre Internacionald’Investigació delsRecursos Costaners CIIRC

Recerca orientada cap a les problemàtiques marítimes la docèn-cia en bioenginyeria

©J.

Pui

gdef

àbre

gas,

LIM

/UP

C,

2004

.


EN

GIN

YE

RIE

S

36de manera rutinària, juntament amb el ServeiMeteorològic de Catalunya, la predicció opera-tiva d’onatge per a tot el litoral català. Aquestapredicció operativa també s’ha estès fins arribara diferents ports, com per exemple el de Tarra-gona, on es prediu l’estat meteo-oceanogràficd’explotació de les diverses dàrsenes mitjan-çant «semàfors».

Dins de les campanyes de camp, el centreha participat amb mesures de diferents paràme-tres meteo-oceanogràfics des de l’Antàrtic finsal Mar del Nord. A tall d’exemple, la Xarxa d’Ins-truments Oceanogràfics i Meteorològics de laGeneralitat de Catalunya (XIOM), que propor-ciona informació on-line de l’estat del mar alllarg de tota la costa catalana, és gestionadapel CIIRC conjuntament amb el LIM/UPC.

Pel que fa a la realització d’assaigs delaboratori, val a dir que el Canal d’Investigaciói Experimentació Marítima (CIEM), gestionatconjuntament pel CIIRC i el LIM/UPC, és unagran instal·lació de recerca europea des del’any 1997. Això ha permès el desenvolupamentd’investigacions avançades pels grups capda-vanters de tota la Unió Europea. Més recent-ment, des de l’any 2006, aquest canal d’onatgeés una Infraestructura Científica y TecnológicaSingular (ICTS/MEC) a Espanya.

Com a resultat de tota aquesta activitat, elCIIRC és un centre de referència tant a nivellnacional com internacional. Ha participat i coordi-nat diferents projectes europeus i internacionalsdes de 1994. Un dels més recents tracta de ladinàmica i qualitat d’aigües costaneres i les sevesimplicacions per a l’aqüicultura. Aquest projecteha obert també la col·laboració amb centres derecerca i universitats de Mèxic i Brasil.

La dimensió internacional del centre haabastat no només la Unió Europea i Amèrica,sinó que també s’està ampliant a altres païsosi continents. L’any 2009 el CIIRC col·laboraràen l’organització, conjuntament amb universitatsi centres de recerca de Japó i els Estats Units,de la conferència internacional Coastal Dyna-mics 2009. Addicionalment, i amb el recolza-ment del Màster Erasmus Mundus CoMEM,també engegat pel LIM/UPC conjuntament

amb d’altres universitats europees, el centre haaconseguit obrir un nou front amb països delSud-est Asiàtic.

Finalment, la relació del CIIRC amb em-preses i administració s’ha dissenyat cercantnous camps, com per exemple les energiesrenovables o la seguretat de la zona costanera.Com a il·lustració d’això, actualment s’estan des-envolupant proves i diferents anàlisis d’aparellsextractors d’energia de l’onatge per a empresesa Catalunya i al País Basc.

El futur del CIIRC

La investigació de la zona costanera i els seusrecursos ha avançat de manera notable elsdarrers anys. Els principals desafiaments fanreferència a: la predicció operacional d’onades,corrents i vessaments amb un horitzó temporalampliat i amb una resolució espacial suficient-ment petita com per permetre prendre deci-sions a escala de «platja»; la combinació eficientde models i mesures físico-químico-ecològiques;i el disseny funcional i sostenible d’estructurescostaneres, incloent-hi el projecte sostenible delsusos i recursos costaners.

El plantejament del CIIRC per a la prope-ra dècada es basa en aquests tres eixos dedesenvolupament, buscant un posicionamentadient en base als tres tipus d’eines abansesmentades. Quant al camp del modelantnumèric, s’està treballant en noves tècniques desolució numèrica que combinen els modelsbasats en la física amb els models basats entècniques estadístiques avançades, com podenser les xarxes neuronals i la lògica difusa. En elcamp de les mesures, s’està treballant amb dife-rents institucions per aplicar, tant al camp com allaboratori, noves tecnologies de percepció remo-ta. En particular, al camp de l’experimentacióhidràulica de laboratori s’està treballant conjun-tament amb els principals centres hidràulicseuropeus i dins de la xarxa d’excel·lència HYDRA-LAB per definir l’ús combinat de models numè-rics i hidràulics avançant per la línia del que avuies denomina modelatge híbrid. •

Centre Internacional d’Investigació en Recursos Costaners(CIIRC)Jordi Girona, 1-3Edif. D-1E-08034 BarcelonaTel. +34 93 280 64 00www.upc.edu/ciirc

Sr. Oriol Nel·loPresident

Dr. Agustín Sánchez-ArcillaVicepresident

Data de constitucióSetembre de 1993

EstructuraConsorci

Consell de direcció• Dept. de Política Territorial i Obres

Públiques• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Departament de Medi Ambient i Habitatge• Dept. d’Agricultura, Alimentació i Acció

Rural• Universitat Politècnica de Catalunya


Pressupost d’explotació 2006524.705,66 €26,32% és aportació de la Generalitat


EN

GIN

YE

RIE

S

37L a fundació privada IBEC es va constituira finals de l’any 2005 per un acord del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Els orígens del centre, però, es remunten dosanys abans, el 2003, quan la mateixa Genera-litat va crear el Centre de Referència en Bioen-ginyeria de Catalunya (CREBEC), del qual l’IBECha estat la derivació.

El CREBEC tenia l’objectiu de coordinar lesactivitats vinculades amb la recerca multidiscipli-nària en enginyeria biomèdica que es duien a ter-me a Catalunya. Donada la seva evolució, es vafer evident la necessitat de crear, dins del marc del’actual PRI, un nou centre de recerca que po-gués esdevenir un referent internacional de pri-mera línia en el desenvolupament de la recercai la docència en bioenginyeria. I així va ser com,finalment, sorgí l’IBEC, impulsat conjuntamentper la UB i la UPC, a més de la Generalitat.

La fixació d’ objectius específics

L’IBEC té, entre d’altres, les finalitats específi-ques següents: l’adquisició d’un nivell de coor-dinació i una massa crítica d’investigadors quepermeti afrontar els reptes actuals de la recercaen bioenginyeria; la captació de recursos, totassegurant-ne la bona gestió per obtenir un mà-xim aprofitament i ser competitiu a nivell mundialen l’àmbit dels grans projectes europeus; elrecolzament de les línies de recerca existentsen els grups de recerca fundacionals i l’impulsde nous laboratoris on es desenvoluparan pro-grames específics de recerca en l’entorn de lesnanotecnologies aplicades a la biomedicina;i l’augment del ventall de serveis de transferèn-cia de tecnologia que pugui ser subcontractattant per les empreses com pel sistema sanitari.

La definició dels programes de recerca

Actualment l’IBEC està immers en el procés deselecció dels grups de recerca i dels seus in-vestigadors responsables. Tanmateix, en el seupla d’actuacions, l’institut ha definit que la sevarecerca es portarà a terme dintre de sis pro-grames: Biotecnologia cel·lular; Biomaterials,implants i enginyeria tissular; Biomecànica i bio-física cel·lular; Nanobioenginyeria; Robòtica i imat-

ges biomèdiques; i, finalment, Senyals i instru-mentació mèdiques. Dintre de cada programa hihaurà diferents línies de recerca definides segonsles necessitats i les possibilitats de cobrir-les ambels científics que s’incorporin a l’institut. Cada líniade recerca correspondrà a un grup de recerca li-derat per un investigador sènior.

El model d’institut que es planteja és verti-cal, ja que vol abastar des de la recerca mésbàsica en àmbits associats actualment a lesnanotecnologies aplicades a la medicina, fins a lesaplicacions més tecnològiques, que van dirigi-des al diagnòstic o bé a la cirurgia robotitzadai mínimament invasiva. Aquesta orientació sem-bla la més adient per formar col·laboracionsinternacionals i locals, ja que una de les prioritatsde l’IBEC serà el desenvolupament de tasquesde transferència de tecnologia, tant al sectorindustrial com a l’entorn sanitari, de la mateixamanera que ja ho han estat fent els grups cons-tituents del CREBEC. A més, també està previstque els investigadors del centre participaran en elMàster oficial en Enginyeria Biomèdica que, se-gons els requisits de Bolònia, imparteixen conjun-tament la UB i la UPC.

Herències del CREBEC:investigadors i emplaçament

Una de les accions inicials que ha emprès l’IBECha estat la signatura d’un conveni de col·labo-ració amb tots els grups de recerca de la UBi de la UPC que constituïen el CREBEC. Aquestconveni permet mantenir la sinèrgia entre totsels grups que van impulsar el centre, gràcies almoviment d’investigadors, l’optimització de recur-sos i infrastructures, la participació en grans pro-jectes i la consolidació d’una massa crítica.

A més, l’institut està ubicat inicialment en elParc Científic de Barcelona, que és on el CRE-BEC va crear, en el seu moment, un Laboratori deNanobioenginyeria per poder portar a terme laseva activitat. Aquest emplaçament, que permetiaal CREBEC tenir accés a potents infrastructuresdel Parc, com ara la Plataforma Nanotecnològicai tots els serveis científico-tècnics que s’hi trobeninstal·lats (els cultius cel·lu-lars, per exemple)segueix sent beneficiós per a l’IBEC, que hauràd’anar creixent dins del Parc a mesura que incor-pori nou personal investigador.

El finançament de l’IBEC vé, d’una banda,de la Generalitat de Catalunya, i, de l’altra, delsrecursos propis que generi el desenvolupamentde projectes de recerca i de transferència detecnologia. En aquest sentit, la participació enprojectes finançats per la Comissió Europea,així com pels sistemes català i espanyol, resul-ten estratègics. La recent creació del centre noha estat impediment perquè ja s’hagin negociatdos projectes europeus i un projecte Consoli-der del programa Ingenio 2010. •

Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)Parc Científic de BarcelonaJosep Samitier, 1-5E-08028 BarcelonaTel. +34 93 403 97 06www.ibecbarcelona.eu

Prof. Josep Anton PlanellDirector


EstructuraFundació


i Empresa• Departament de Salut• Universitat de Barcelona• Universitat Politècnica de Catalunya



Institut de Bioenginyeriade Catalunya IBEC

Voluntat d’excel·lència en la recerca i la docència en bioenginyeria


CIÈNCIES DE LA SALUT I DE LA VIDA


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

39

L a prevenció del risc d’incendis als boscos,l’ús sostenible del medi ambient o el man-teniment de la biodiversitat en l’època

del canvi global són alguns dels reptes mésimportants que ha de fer front el CREAF. Estracta d’un centre que genera noves eines con-ceptuals i metodològiques en l’àmbit de l’ecolo-gia terrestre, sobretot la forestal, per millorar laplanificació i gestió del medi natural, rural i urbà.

L’impuls de la investigació en ecologia te-rrestre necessita diverses estratègies i el CREAFn’ha dissenyat tres: el desenvolupament d’unarecerca bàsica d’excel·lència, innovadora i cap-davantera, que pugui ser considerada un refe-rent a escala nacional i internacional; l’aplicaciódels resultats de la recerca, especialment enl’àmbit forestal, que contribueixi a la gestió i con-servació sostenibles dels recursos i dels ecosis-temes; i la difusió de tots aquests coneixementscientífics i tecnològics mitjançant activitats deformació, assessorament i divulgació.

Gairebé vint anys de trajectòria

El CREAF és un consorci creat l’any 1987 entrela UAB, l’IEC i la Generalitat de Catalunya, alqual, posteriorment, també s’hi va incorporar laUB. És un centre adscrit a la UAB com a insti-tut universitari i també està associat a l’IRTA.Alhora, la Unitat d’Ecofisiologia del CREAF ésuna unitat associada al CSIC, a través del Centred’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

Des de la seva seu al campus de la UABa Bellaterra, el CREAF gaudeix de personalitatjurídica pròpia per a dur a terme les seves acti-vitats en tots els àmbits geogràfics, des dellocal fins a l’internacional. El seu màxim òrgande govern és el Patronat, en el qual actualmenthi són representats la UAB, la UB, l’IEC, l’IRTAi quatre departaments de la Generalitat deCatalunya.

Investigadors i àmbits de recerca

El personal del CREAF, al voltant de cent per-sones, està format per un nucli estable d’inves-tigadors i personal de suport del mateix centre,professors universitaris de la UAB i UB querealitzen la seva recerca adscrits al centre, in-vestigadors del CSIC, tècnics de grau superiori mig contractats per al desenvolupament deprojectes específics, i becaris pre i postdocto-rals. La formació dels investigadors és diversai comprèn, en especial, els camps de la biologia,la geografia, les ciències ambientals i l’enginyeriaforestal.

Els àmbits de recerca en què els investi-gadors treballen inclouen, en primer lloc, la recer-ca en el funcionament, diversitat i resposta a lespertorbacions dels sistemes naturals. També,l’estudi dels problemes ambientals que podenafectar severament el funcionament dels eco-sistemes com el canvi en els usos del sòl, canvisatmosfèrics i climàtics. I, per últim, el desenvo-lupament d’instruments conceptuals i metodolò-gics que permetin orientar la presa de decisionsi facilitin la gestió sostenible.

Aquests tres àmbits s’estructuren en quin-ze línies de recerca: el funcionament d’ecosis-temes terrestres, la dinàmica forestal, les po-blacions i comunitats vegetals, les poblacionsi comunitats animals, la biodiversitat, l’ecologiadel paisatge i ordenació del territori, el canvi

Centre de RecercaEcològica i AplicacionsForestals CREAF

La investigació aplicada a l’ecologia terrestre


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

40global, els incendis, la protecció i restauració desòls, la contaminació atmosfèrica, l’ecologiaurbana, la teledetecció, inventaris forestals, elSistema d’Informació Geogràfica MiraMon, i elssistemes d’informació ambientals i les Tecno-logies de la Informació i la Comunicació.

Nombroses i diverses aportacions

Mitjançant les seves activitats de recerca, desen-volupament, formació i transferència, el centre hacontribuït des de la seva creació a millorar elconeixement i les possibilitats d’una gestió sos-tenible en matèria forestal i ambiental. Algunesde les principals aportacions del CREAF quecal esmentar han estat les següents: el desen-volupament i la innovació de nombroses einesmetodològiques, ja sigui en l’àmbit científic comen el tecnològic; la formació de més de seixan-ta nous doctors, nacionals i estrangers, que en-forteixen i renoven el sistema de recerca; la con-cepció i la realització de l’Inventari Ecològici Forestal de Catalunya (IEFC), un inventari pio-ner en el món per la inclusió de paràmetresecològics; el desenvolupament del Sistemad’Informació Geogràfica MiraMon, que ja estroba present en més de trenta països d’arreudel món; la realització del Mapa de cobertes delsòl de Catalunya (MCSC), un mapa digital d’altaresolució per a la planificació, l’avaluació ambien-tal i la gestió del territori; el desenvolupament deMiraBosc, un complet programari per a la consul-ta de bases de dades forestals complexes; eldesenvolupament de GOTILWA+, un model desimulació dels ecosistemes forestals aplicable al’estimació dels balanços de carboni i de la respos-ta del boscos al canvi climàtic; i l’organització decongressos, cursos de postgrau i jornades tèc-niques, tant nacionals com internacionals.

La projecció del centre a nivell internacio-nal és un aspecte destacat que s’ha de tenir encompte. Per això, el CREAF és membre de l’Eu-ropean Forest Institute (EFI) i manté relacionsd’intercanvi i col·laboració amb nombrosos cen-tres europeus, dels Estats Units i del Canadà,concretades sovint en projectes i publicacionsconjunts. D’altra banda, manté projectes de re-cerca vigents o cursos de postgrau a Nicara-gua, El Salvador, Colòmbia, Perú i Xile. Al mateixtemps, dins de Catalunya manté una col·labora-ció habitual amb l’IRTA en temes d’ecofisiologiai restauració, i amb el CTFC en temes forestals.

Els reptes de futur

El CREAF percep molt bones perspectives defutur, basant-se en l’elevada qualitat científicai tècnica de les activitats desenvolupades i en elmagnífic ambient que han aconseguit crear elsdiferents integrants del centre.

Té previst consolidar-se al mapa científica nivell nacional i internacional. Per aconseguir-ho, els propers anys s’incrementaran les rela-cions amb centres de fora de Catalunya i espotenciarà l’estada de visitants estrangers i nacio-nals, incloent-hi tant investigadors consolidatscom personal en formació.

El CREAF també vol augmentar la capaci-tat de transferència dels resultats i les metodo-logies que generi, ja sigui a altres centres derecerca o bé al personal tècnic de l’administra-ció i els representants del sector forestal. L’objec-tiu és que la informació produïda al CREAF arribia tothom en el menor temps i de la manera mésentenedora possible. Una difusió de la informacióque, al mateix temps, s’haurà d’estendre a altrescol·lectius interessats en el medi ambient i, final-ment, a la societat en el seu conjunt. •

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)Campus de la UAB. Edifici CE-08193 BellaterraTel. +34 93 581 13 12www.creaf.uab.es

Dr. Javier RetanaDirector

Data de constitucióAgost de 1987

EstructuraConsorci

Consell de direcció• Departament de Política Territorial


i Empresa• Departament de Medi Ambient

i Habitatge• Dept. d’Agricultura, Alimentació

i Acció Rural• IRTA• Universitat Autònoma de Barcelona• Universitat de Barcelona• Institut d’Estudis Catalans




CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

41

«E l CRG ocupa una posició científicaprivilegiada en el nou escenari de larecerca biomèdica mundial. Cada

cop és més evident que les parts més impor-tants del genoma, respecte a la funció delsgens i les proteïnes, i respecte a la seva relacióamb la salut i la malaltia, no es troben en elsgens, sinó en les estructures genòmiques queels regulen. El CRG, ubicat en un entorn cientí-fic i mèdic, podrà liderar els aspectes més relle-vants de la recerca biomèdica i, alhora, facilitarla transferència de coneixement en l’entorn clí-nic i farmacèutic». Aquestes paraules del doctorXavier Estivill, coordinador del programa Gensi Malaltia del CRG, revelen l’objectiu principaldel centre: aprofundir en el coneixement delgenoma humà per tal de millorar la qualitat devida de les persones.

El CRG és un centre únic a l’estat espanyolque desenvolupa recerca bàsica en biomedici-na, amb especial èmfasi en genòmica i proteò-mica. Va ser creat l’any 2000, com a fundaciósense ànim de lucre constituïda per la UPF i laGeneralitat de Catalunya, i des de llavors hacontribuït decisivament en la consolidació de lainvestigació biomèdica a Catalunya i la sevaprojecció cap a Europa.

La col·laboració amb l’EMBL

Prova d’això és l’abast de la signatura d’un conve-ni entre el CRG, el Ministeri d’Educació i Ciènciai l’EMBL, que és el major laboratori europeu derecerca biomèdica i un dels més prestigiososde món. Aquest conveni, signat el maig de2006, assenta les bases de la creació i posadaen funcionament d’una unitat d’investigació enBiologia de Sistemes EMBL-CRG, que, al seutorn, suposarà la consideració del CRG com ainstitució de recerca associada a l’EMBL per aun període de nou anys, prorrogables.

La nova unitat estarà constituïda per qua-tre grups reconeguts per l’EMBL i quedaranintegrats al programa de Biologia de Sistemespropi del CRG. Seran grups de caràcter multi-disciplinari i internacional, liderats per jovescientífics i compostos per personal investigadorpostdoctoral, estudiants i tècnics. L’àmbit de laseva recerca, la Biologia de Sistemes, és unade les disciplines emergents en biomedicina,estretament vinculada a aspectes clau de lasalut humana. Es dedica a traslladar els proces-sos biològics a models matemàtics, mitjançantel recull de dades, la seva integració i avaluació,per tal d’arribar a una reconstrucció idealitzadagràcies a models informàtics. Sobre aquestamodelització es poden dissenyar nous experi-ments, provar-los i extreure conclusions delscomplexos processos biològics.

Els sis programes de recerca i les unitats de suport

Però cal tenir en compte que el programa de Bio-logia de Sistemes només és un dels sis programesde recerca del CRG. S’hi han de sumar el progra-ma de Bioinformàtica i Genòmica, el programa deBiologia Cel·lular i Desenvolupament, el programade Diferenciació i Càncer, el programa de Gensi Malaltia i el programa de Regulació Gènica.

Cada programa està dirigit per un coordi-nador que té diversos grups de recerca al seucàrrec i, alhora, cada grup de recerca està diri-

Centre de RegulacióGenòmica CRG

Recerca biomèdica per a millorar la nostra salut


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

42

git per un cap de grup. En total, al centre treballen83 investigadors i investigadores, 73 estudiantsde doctorat i 48 tècnics, xifres que augmentaranquan el CRG quedi instal·lat definitivament alPRBB.

A més, tots els programes inclouen, o inclou-ran, una unitat científica i tècnica especialitzadaal servei de tot el personal científic del CRG,del PRBB i de la comunitat dedicada a la bio-medicina. Són els següents: per al programa deBiologia de Sistemes, la Unitat de Programació;per al programa de Bioinformàtica i Genòmica,la Unitat de Microarrays; per al programa deBiologia Cel·lular i Desenvolupament, la Unitatde Microscòpia Òptica Avançada; per al pro-grama de Diferenciació i Càncer, la Unitat deFACS; per al programa de Gens i Malaltia, laUnitat de Genotipació; i per al programa deRegulació Gènica, la Unitat de Proteòmica.

Com a equipament central, el CRG dispo-sa d’una unitat de transgènesi i d’un modernanimalari amb capacitat per a ratolins transgè-nics, peixos zebra, xenopus, i també d’un ani-malari convencional, que comparteix amb lesaltres institucions del PRBB.

Tots els programes del centre depenen del’Àrea Científica, que, juntament amb l’Àrea de Ges-tió, formen les dues grans àrees en què es divi-deix el CRG. Per damunt d’elles, el màxim òrgande govern és el Patronat. El CRG també dispo-sa d’un Consell Científic, que assessora el cen-tre i n’avalua les activitats periòdicament, i d’unConsell Empresarial, que dóna suport a la trans-ferència de tecnologia i a la divulgació científica.

Les línies d’investigació

Les tres principals línies de recerca del centresón: primer, la regulació genòmica, l’epigenòmicai la proteòmica, que agrupa tres programes (Bio-logia Cel·lular i Desenvolupament, Diferenciaciói Càncer i Regulació Gènica); en segon lloc, labiologia computacional, que agrupa dos pro-grames (Bioinformàtica i Genòmica i Biologia deSistemes); i, per últim, els mecanismes molecu-lars de malaltia, que es concentra en el programade Gens i Malaltia, però que també està repre-sentada en cadascun dels altres cinc programes.

Totes aquestes línies d’investigació sónfinançades per fons públics procedents de laGeneralitat de Catalunya i per fons obtingutsmitjançant convocatòries públiques i ajuts com-petitius. En aquest sentit, cal incloure-hi els fonsinternacionals (projectes Europeus, GenomaCanada, projecte Encode) i les Xarxes Nacionals.

La transferència a les empreses, una activitat més

Conscient de la necessitat de transformar elsseus descobriments científics en béns i serveisper a la societat, el CRG promou des de l’any2005 la transferència tecnològica com unaactivitat més del centre. D’aquesta transferèn-cia dels resultats de la recerca deriven tantl’aplicació pràctica de les troballes científiquescom el foment de les relacions entre el centrei el sector empresarial.

De la mateixa manera que a altres centreseuropeus i americans, al CRG la transferènciaconsta de diverses etapes: la identificació denoves tecnologies, la qual requereix el contactedirecte amb els equips investigadors i l’assis-

tència a les reunions i els seminaris; la proteccióde la tecnologia mitjançant patents i copyrights; elcontacte amb empreses rellevants, ja siguin na-cionals o estrangeres, a les quals s’ofereix la tec-nologia amb l’objectiu de comercialitzar-la, bé perventa o bé per llicència; i la creació d’empresesincipients basades en la tecnologia desenvolupa-da, com és el cas de les empreses derivades, queel CRG pot promoure i recolzar econòmicament.

En un context més ampli, també forma partde la política de transferència tecnològica delcentre la formació de personal investigador, pertal que es pugui incorporar posteriorment a lesempreses de nova creació, així com la col·labo-ració entre els investigadors i les investigadoresdel centre i les empreses del sector en projec-tes de recerca i desenvolupament.

La col·laboració del CRG amb el sectorempresarial té diverses vies. A més dels serveisoferts pel centre i els contactes que puguin realit-zar els mateixos investigadors, el CRG treballa enproximitat amb les empreses farmacèutiques delseu Consell Empresarial, mitjançant l’organitza-ció de reunions entre el personal investigadorsd’ambdues parts i la definició de projectes d’in-terès comú. Alhora, el centre també ha creatl’OpenCRG, un esdeveniment en què els dife-rents grups de recerca exposen els seus projec-tes i la seva capacitat tecnològica i de serveisa totes aquelles empreses que vulguin assistir-hi.

Finalment, cal esmentar que el CRG jacompta amb diverses sol·licituds de patent,contactes amb empreses i un projecte d’em-presa derivada, i s’espera que aquesta tendèn-cia vagi en augment.

Aspiració a la competència internacional

En els propers anys, el centre vol desenvoluparels seus serveis científico-tècnics per tal deposar les tecnologies biològiques i informà-tiques més avançades a la disposició dels seuscientífics i de la comunitat científica en general.Si assoleix aquesta fita, el CRG podrà arribar aser un dels centres de recerca biomèdica mésimportants d’Europa i, així, competir a nivell mun-dial, tant pel que fa a la generació de nous conei-xements com a la formació de grups científicspreparats per aplicar-los eficaçment a la sanitat.

De fet, aquesta ja és la via iniciada, en laqual el CRG ha de seguir avançant, tot fomen-tant l’excel·lència, la transparència i la competi-tivitat internacional, tant a l’hora de seleccionarels seus col·laboradors, com a l’hora d’avaluarels seus èxits. En particular, el desenvolupamentde les plataformes de genòmica, proteòmicai bioinformàtica, així com de tot allò relacionatamb la microscòpia i el tractament de la imatge,seran essencials per aconseguir el lideratge enBiologia de Sistemes, amb el propòsit de mode-lar sistemes biològics complexos i les sevespertorbacions patològiques. També serà fona-mental la implantació d’altres centres de recer-ca d’excel·lència i, amb ells, el desplegamentd’un dens teixit empresarial amb voluntat inno-vadora. I tot, perquè la tasca investigadora delCRG pugui donar fruits a la societat. •

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)Dr. Aiguader, 88E-08003 BarcelonaTel. +34 93 316 01 00www.crg.es

Dr. Miguel Beato del RosalDirector


EstructuraFundació

Entitats promotores• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Departament de Salut• Universitat Pompeu Fabra• Ministeri d’Educació i Ciència

President del comitè científic assessor Dr. Kai SimonsMax-Plank-Institut für molekulareZellbiologie und Genetik (Alemanya)

President del Consell empresarialAntoni EsteveLaboratoris del Dr. Esteve, S.A.




CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

43

C om pot augmentar el valor dels nostresboscos? És possible fer compatible laproducció de fusta amb la conservació

i l’ús social del medi natural? Quins són els millorsmodels de producció fustanera i no fustanera?La resposta a aquestes qüestions afecta a mésdel 60% del territori català, perquè el nostre ésun país eminentment forestal. Gairebé dos milionsd’hectàrees de Catalunya reben la consideracióde superfície forestal, de les quals més de la mei-tat són boscos. A més, l’evolució de la superfí-cie forestal durant les últimes dècades mostraun increment constant del nombre d’hectàreesforestals i també un augment de la quantitat defusta disponible als boscos.

Simultàniament a això, s’estan produint can-vis que alteren els usos tradicionals del bosc i laseva forma de gestió. Ens referim a la pèrduacontinuada de rendibilitat dels productes tradi-cionals del bosc, sobretot fusta i llenya, provocadaper l’encariment de la mà d’obra i la davalladadel preu real de la fusta, així com a les novesdemandes d’usos socials dels terrenys forestalsi a la potenciació de les funcions ambientals delsboscos.

Aquesta realitat va impulsar la creació delCTFC l’any 1996, per tal de contribuir a la moder-nització i a la competitivitat del sector forestali al desenvolupament sostenible del medi natu-ral en l’àmbit mediterrani, mitjançant la recerca,la formació i la transferència de tecnologia a lasocietat. Tot això, sumant els seus esforços ambels d’altres institucions que ja existien, com erenel CREAF i l’IRTA.

El CTFC es va constituir com a consorciformat per la Generalitat de Catalunya, la UdL,la FCRI, el Centre de Desenvolupament RuralIntegrat de Catalunya (CEDRICAT), el ConsellComarcal del Solsonès i la Diputació de Lleida.La seva seu es va ubicar a l’edifici de l’anticSeminari Menor de Solsona, construït l’any 1897.

Els programes de treball

El centre és actualment una institució activa enla qual treballen prop d’un centenar de perso-nes, que duen a terme la seva activitat a travésde diferents projectes estructurats al voltant dequatre grans programes. Aquests programes detreball responen a la funció múltiple reconegudaal medi natural (funció productiva, ambiental, so-cial i patrimonial) i estan avalats per la recent publi-cació de l’estratègia de futur de la recerca forestaleuropea per part de l’Institut Forestal Europeu.

El primer programa és la gestió del mediforestal, que té com a objectiu l’establiment demodels de gestió que integrin tant els produc-tes fustaners com els productes no fustaners,és a dir, plantes aromàtiques i medicinals, boletsi tòfones, pastures, etcètera.

Aquest programa es complementa amb elsegon, que pretén desenvolupar tecnologiesd’aprofitament dels productes forestals i donarvalor als serveis que actualment no tenen unpreu de mercat i s’inclouen sota el concepted’externalitats.

La protecció de la biodiversitat i els espaisprotegits, l’anàlisi dels efectes del canvi climà-tic, la recerca de les malalties i les plaguesforestals, la lluita contra els incendis i l’estudide la dinàmica d’aigües, sòls i rius són exemplesde les línies que es desenvolupen en el tercerprograma, consistent en la protecció dels recur-sos naturals.

Centre Tecnològic Forestalde Catalunya CTFC

Vers l’explotació sostenible dels boscosmitjançant la innovació


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

44I el quart programa, de política forestal i de-

senvolupament rural, recull línies de recerca queincideixen en la planificació regional, la diagnosisocioambiental, l’establiment de models degovernança i la participació pública.

A més, el CTFC també promou i participaen altres iniciatives sorgides dins el seu àmbitd’actuació, entre les quals sobresurten lessegüents: la Fundació de l’Institut Català de laFusta (INCAFUST), que, participada pel CTFC,té com a finalitat la promoció i la utilització de lafusta com a element estructural; la Fundació delCEDRICAT; l’Agrupació Europea d’InterèsEconòmic FORESPIR; i el Centre Regional peral Mediterrani de l’Institut Forestal Europeu(MEDFOREX), que suposa la coordinació efec-tiva de trenta-sis institucions forestals de setzepaïsos de la conca mediterrània.

Cap a la sostenibilitat del sector forestal

De manera gràfica, la missió del CTFC es potrepresentar com una piràmide, en la qual el vèr-tex superior, la seva culminació, és el desen-volupament sostenible del sector forestal. Enaquest punt, motiu últim de tota l’activitat del cen-tre, conflueixen tres arestes que donen estabilitata l’edifici, que són els tres mitjans que el centreposa a disposició de l’objectiu final: la recerca, laformació i la transferència de tecnologia.

La recerca s’estructura a través dels qua-tre programes de treball, ja esmentats. Pel quefa a la formació que imparteix el CTFC, aquestaes divideix en formació de treballadors de base,formació continuada i formació de tercer cicle.La formació de treballadors de base, mitjançantuna escola taller i un filó d’ocupació, contribueixa la formació de treballadors forestals, mentreque la formació continuada i de reciclatge con-templa un ventall de cursos, fins a vint-i-cincl’any 2005, que van adreçats tant a estudiantscom a professionals del medi natural. Respectea la formació de tercer cicle, destaca la col·labo-ració amb la UdL en la instrucció de programesde doctorat i en l’únic màster forestal europeureconegut per la Unió Europea mitjançant la dis-tinció Erasmus Mundus. Un altre exemple de lavocació internacional de la formació de pos-tgrau que vol impulsar el CTFC és l’inici del pro-grama MEDFOREM, finançat pel programa

europeu Tempus, que permet fer formació fores-tal a Tunísia, Líban i Síria.

La transferència de tecnologia és el camílògic de continuïtat de la recerca generada pelCTFC, tot i que el sector forestal sempre ha estatconegut com un sector conservador que harebutjat la introducció de tècniques i eines inno-vadores. És, per tant, en aquest camp on el centreintenta vessar els majors esforços per a recon-duir aquesta tradició. Bona mostra d’aquestadeterminació són els cinquanta-set convenis que,durant l’any 2005, el CTFC ha mantingut ambadministracions i agents privats.

El centre intenta respondre a les demandesdel seu públic per mitjà d’uns productes i unsserveis determinats, però també vol ser capaçd’anticipar-se a aquesta demanda, innovant i ge-nerant riquesa al seu voltant, propiciant, en defi-nitiva, un clúster estructurat i competitiu. En aquestsentit, el CTFC ha impulsat diferents iniciativescom són la creació de l’INCAFUST, de l’asso-ciació catalana de productors de plantes aro-màtiques i medicinals, i de l’associació LIFE deproductors de bolets i tòfones.

Trencar fronteres

L’activitat del CTFC, que té la principal font definançament en la Generalitat de Catalunya, noes restringeix a l’àmbit català. L’èxit de la insti-tució es basa en la seva capacitat de trencarfronteres i projectar-se a l’exterior. Així, és inte-ressant observar que, dels cinquanta projectescompetitius vigents durant l’any 2005, disseteren projectes internacionals, incloent-hi la par-ticipació d’investigadors del CTFC en quatreprojectes integrats del sisè Programa Marc derecerca de la Unió Europea.

També cal destacar l’organització de jorna-des tècniques, congressos i seminaris científicsi tècnics, que són els altres pilars bàsics de fun-cionament de la institució. L’any 2005, el centreva organitzar vint-i-quatre esdeveniments en quèhi van assistir 876 persones.

Una nova seu

El futur immediat del CTFC passa per la cons-trucció d’un nou edifici que albergarà l’activitat

quotidiana de la institució. Aquesta nova seu, queestà previst que s’enllesteixi l’any 2008, estaràmés ben adaptada a les necessitats de la institu-ció i permetrà afrontar amb garanties els reptesde futur, que es basen en el pla estratègic.

El primer Pla Estratègic del CTFC (2003-2007) va servir per assentar les bases de la ins-titució, tot consolidant una dinàmica de creixementiniciada l’any 1996. Els futurs plans estratègicshauran de continuar aquesta línia, reafirmant laprogressió d’un centre que ha tingut sempreentre les seves virtuts la capacitat de mantenir-se proper a la realitat.

La filosofia i els eixos bàsics del setè Pro-grama Marc de Recerca de la Unió Europeaincideixen en la necessitat d’una major connexióde la recerca amb el teixit productiu. Cal apro-fundir, doncs, en aquest binomi, refermant enca-ra més els llaços que uneixen les persones quefan recerca amb les que apliquen els resultatsobtinguts i buscant punts de trobada que per-metin fer front, tots plegats, als importants des-afiaments futurs que es plantegen. El CTFC, enfi, aspira a continuar sent aquest punt de troba-da del medi natural. •

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)Pujada del Seminari, s/nE-25280 SolsonaTel. +34 973 481 752www.ctfc.es

Dr. José Antonio BonetDirector

Data de constitució1996

EstructuraConsorci

Junta de govern• Dept. d’Agricultura, Alimentació

i Acció Rural• Departament de Medi Ambient

i Habitatge• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Universitat de Lleida• Fundació Catalana per a la Recerca

i la Innovació• Consell Comarcal del Solsonès• Diputació de Lleida• Centre de Desenvolupament Rural

Integrat de Catalunya, CEDRICAT




CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

45

L es malalties cardiovasculars i vasculars-cerebrals són la primera causa de mortalitata l’estat espanyol i als països desenvolu-

pats. El seu impacte a les poblacions i la sevaalta morbiditat també ocasionen un elevat costal sistema nacional de salut. Per això, els estudisrelacionats amb el sistema cardiovascular i lesseves disfuncions són un dels camps de la re-cerca biomèdica que més ha crescut els darrersanys arreu del món.

N’és un exemple la constitució, per volun-tat del govern de la Generalitat de Catalunya,de l’ICCC l’any 2000. La missió principal del’ICCC, que va iniciar la seva activitat l’any 2004,és esdevenir un centre de recerca sòlid, plenamentpreparat per donar un nou impuls a les activitatsde recerca i desenvolupament de Catalunya i sercompetitiu a nivell internacional.

La tasca del personal investigador de l’Insti-tut és fer recerca relativa a les especialitats car-diovasculars, sempre amb l’objectiu de transferirels resultats científics obtinguts a la pràcticaassistencial, de manera que es desenvolupinnoves estratègies terapèutiques, es millori la diag-nosi i, finalment, augmenti la prevenció de lesmalalties cardiovasculars. En aquest sentit, l’ICCCtambé considera prioritàries la formació avançadad’investigadors en aquest àmbit i la divulgació delsconeixements de les ciències cardiovasculars.

La creació del CIC

L’estructura de l’ICCC és la d’un consorci for-mat per la Fundació de Gestió Sanitària del’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la UABi la Generalitat de Catalunya. Per iniciar el des-plegament de l’ICCC, la Generalitat i el CSICvan signar, el 2002, un protocol en virtut delqual es constituïa un centre mixt anomenat Cen-tre d’Investigació Cardiovascular (CIC).

El CIC s’ubica en els espais de l’edifici del’antic convent de l’Hospital de la Santa Creui Sant Pau, al mateix recinte hospitalari, que vanser cedits al consorci el 2001 per ser rehabili-tats. Es tracta d’un total de 3.889 metres qua-drats de superfície útil, dels quals més de duesterceres parts són destinades a laboratoris.

Està previst que als laboratoris del CIC hitreballin un centenar de persones, que, en l’àm-bit de la recerca bàsica, se centraran en projec-tes que comprenen la identificació de gens queregulen el funcionalisme de les cèl·lules vascularsi cardíaques, la teràpia gènica, el reconeixement i lainteracció cel·lular, les anormalitats genètiquesen patologies cardiovasculars, la genòmica i laproteòmica cardiovascular. I, pel que fa a l’apli-cació de la recerca, es dedicaran principalmenta la investigació de noves dianes terapèutiques,al disseny de fàrmacs dirigits a proporcionarprotecció cardiovascular, als assaigs preclínicsi clínics de fàrmacs en desenvolupament sobredianes terapèutiques i a noves indicacions, aixícom a la recerca preclínica i clínica en marca-dors pronòstics i diagnòstics de les malalties.

Àrees estratègiques i àrees de treball

Les àrees científiques estratègiques de l’ICCCsón la Patologia molecular, el Remodelatgecel·lular, la Genòmica funcional, la Genètica deles malalties cardiovasculars, i la Farmacoge-nètica. Es consideren àrees de tecnologia, rela-cionades amb les àrees científiques, la Micros-

Institut Català de Ciències Cardiovasculars ICCC

Recerca per a la prevenció de les malalties vasculars i del cor


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

46copia confocal, la Proteòmica, i la Citometria deflux. Addicionalment, dins els serveis de suporta la recerca, és necessari esmentar, pel seu ele-vat grau d’especialització, la unitat de Cirurgiaexperimental.

Més específicament, els investigadors tre-ballen en les següents àrees prioritàries: patolo-gia molecular de la malaltia arterioscleròtica:identificació de receptors en cèl·lules de laparet vascular involucrats en el desenvolupa-ment de lesions i caracterització del paper deNOR-1 i d’altres factors de transcripció en laregulació de gens implicats en el procés ate-roscleròtic; patologia molecular de la trombosiarterial: identificació de vies diana pel bloqueigde la trombosi, proteòmica diferencial de pla-quetes i secretoma plaquetar, i senyalització enplaquetes activades; marcadors diagnòstics i pro-nòstics de malaltia cardiovascular: proteòmicadiferencial de sèrum i proteòmica diferencial decèl·lules vasculars amb èmfasi en productescel·lulars secretats; remodelatge cel·lular i terà-pia cel·lular: caracterització funcional i fenotípi-ca de cèl·lules diferenciades a cèl·lula cardíacai d’origen mioblàstic o de cèl·lula mare, segui-ment cel·lular mitjançant sondes fluorescentsde les cèl·lules modificades, i angiogènesi; re-gulació de l’expressió de gens involucrats a lalesió vascular i regulació i genòmica funcional;impacte de la neovascularització en els proces-sos metastàtics i factor tissular; l’establiment i con-solidació d’un grup d’estudi de la genètica deles malalties cardiovasculars; i farmacogenèticai farmacogenòmica de las malalties vasculars.

Ajuts i col·laboracions

El centre es finança mitjançant ingressos proce-dents de l’administració pública i també de pro-jectes de recerca, contractes amb les indústriesrelacionades amb l’àmbit d’activitat i prestació deserveis. Investigadors del centre disposen de fi-nançament competitiu de fons del Plan Nacionalde Salud, FIS, CIBER, RETICS i programes euro-peus i internacionals.

Cal saber que l’ICCC va establir el 2002un conveni amb Merck, Sharp & Dohme (MSD)per col·laborar conjuntament en activitats quepermetin potenciar la recerca bàsica per a laprevenció i tractament de la cardiopatia isquè-mica i altres malalties aterotrombòtiques. MSDcontribueix al desenvolupament del programad’investigació del grup de la Dra. Badimon mitjan-çant un finançament de 600.000 euros anualsper a un període de cinc anys.

També, el 2003 la BMS Foundation «Free-dom to Discover Program» va concedir a la Dra.Badimon una beca de 500.000 dòlars. Aquestajut està destinat a la recerca de noves dianesterapèutiques i, més concretament, a l’estudi degens que poden codificar proteïnes no conegu-des implicades en el creixement de lesions arte-rioscleròtiques.

L’ICCC té diversos estudis en col·laboracióamb empreses farmacèutiques i biotecnològiques.Una de les intencions del centre durant els pro-pers anys és la creació d’empreses derivades quepermetin traslladar els resultats de la seva investi-gació a la ciutadania. •

Institut Català de CiènciesCardiovasculars (ICCC)Hospital de la Santa Creu i Sant PauSt. Antoni Maria Claret, 167E-08025 BarcelonaTel. +34 93 556 59 00www.iccc.cat

Dra. Lina BadimonDirectora


EstructuraConsorci


i Empresa• Departament de Salut• Universitat Autònoma de Barcelona• Fundació Hospital de la Santa Creu

i Sant Pau

President del Consell científic externDr. Valentí FusterHospital Mount Sinai (NY, EUA)


Pressupost d’explotació 20062.811.500,00 € (pendent d’auditoria)61% és aportació de la Generalitat


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

47

E l traspàs ràpid dels nous descobrimentsen biomedicina cap a la pràctica clínica.Aquest és el propòsit cabdal de l’IDIBAPS

d’ençà que va ser creat l’any 1996. Investiga-dors bàsics i clínics treballen plegats per donarresposta, mitjançant la recerca de transferència,als principals desafiaments de la biomedicinamoderna. El seu esforç ha convertit l’institut enun referent al sud d’Europa i també ha consoli-dat un model innovador al nostre país. Tot per mi-llorar, des de les innovacions al laboratori, elsproblemes de salut més comuns dels ciutadans.

El potencial de l’IDIBAPS està avalat perles institucions que el configuren: l’Hospital Clínicde Barcelona, la Facultat de Medicina de la UBi l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bar-celona del CSIC. El suport institucional, polític,i econòmic l’aporta la Generalitat de Catalunya.Així doncs, l’origen de l’IDIBAPS és un entra-mat complex impulsat per una comunitat cientí-fica i política de solvència contrastada. A més,el pes de la història sobre el centre també ésrellevant, ja que tant l’Hospital Clínic com laFacultat de Medicina van celebrar el seu cente-nari l’any 2006.

Equipament i estructura

El nucli científic de l’IDIBAPS es troba en unazona cèntrica de Barcelona, al bell mig de l’Eixam-ple. Des de l’any 2003 l’institut disposa de labo-ratoris propis a la Facultat de Medicina, de maneraque el personal investigador que col·laboravades de diferents institucions ara ja té un espaifísic comú. A més, l’any 2006 es va inauguraruna nova fase de les obres a la Facultat deMedicina, on hi han estat ubicats catorze equipsde recerca. Però no s’atura pas aquí el creixe-ment de l’IDIBAPS. A finals de 2005 es va ferpúblic que la Fundació Esther Koplowitz finan-çarà amb quinze milions d’euros la construcciód’un nou edifici per a la recerca, que comptaràamb una superfície de 9.500 metres quadratsi s’aixecarà al carrer Rosselló, a tocar de l’Hos-pital Clínic. Aquest futur edifici aspira a conver-tir-se en una icona representativa de la ciutat deBarcelona i de la recerca nacional.

L’òrgan rector de l’IDIBAPS és la junta degovern, presidida pel Director general de Re-cerca. El director científic disposa d’un amplicomitè científic, en el qual hi ha investigadorsde renom internacional com Joan Massagué,que treballa al Memorial Sloan Kettering CancerCenter de Nova York, o Valentí Fuster, al Cardio-vascular Institute del Mount Sinai Hospital,també a Nova York. La gestió administrativa dela maquinària de recerca de l’IDIBAPS recau enla Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.El seu paper és crucial en la sol·licitud debeques i ajuts pels projectes que desenvolupenels científics, als quals ofereixen suport en totaquest procés.

Més de cinquanta equips de recerca biomèdica

Els cinquanta-quatre equips de recerca del’IDIBAPS desenvolupen una recerca queabraça les principals àrees del coneixement bio-mèdic: agressió biològica i mecanismes de res-posta; biopatologia i bioenginyeria respiratòria,cardiovascular i renal; fetge, sistema digestiu i me-tabolisme; neurociències clíniques i experimen-

Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer IDIBAPS

Un dels motors de la recerca biomèdica catalana


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

48

tals; i oncologia i hematologia. Dins les diferentsàrees, cada equip gestiona les seves pròpieslínies de recerca. Els caps d’equip coordinen l’ac-tivitat dels diversos integrants que, juntament ambels seus becaris, tècnics de laboratori i d’altrescol·laboradors, són els protagonistes de la recer-ca de l’IDIBAPS.

La producció científica del centre ha anatcreixent any rere any, i ho ha fet d’una maneraforça equitativa entre les cinc àrees esmenta-des. Això és degut a que totes elles tenen equipsmolt productius que protagonitzen recerquesrellevants en tots els camps de la recerca bio-mèdica. Alguns exemples significatius són la SalutInternacional, amb la vacuna de la malària quel’IDIBAPS assaja al Centre d’Investigació enSalut de Manhiça, a Moçambic, o la vacuna tera-pèutica de cèl·lules dendrítiques que ha dissenyati està assajant l’equip investigador en SIDA.

Tot i que històricament l’àrea dedicada alfetge, el sistema digestiu i el metabolisme és undels principals referents de la institució, cadacop es fa més difícil destacar un àmbit de larecerca sobre els altres. Per exemple, el camp deles neurociències és un dels valors emergentsdins de l’IDIBAPS, que alhora també comptaamb especialistes reconeguts internacional-ment en camps com les malalties respiratòries,l’oncologia o la cirurgia. Per aquesta raó, elsinvestigadors tenen un paper destacat en inicia-tives com les Xarxes Temàtiques de RecercaCooperativa, els Centres d’Investigació Biomè-dica en Xarxa (CIBER), dels quals l’IDIBAPScoordina el d’Hepatologia i Gastroenterologia,patrocinats per l’Instituto de Salud Carlos II I,i els projectes internacional impulsats des de laUnió Europea.

L’IDIBAPS ha establert col·laboracions es-tables amb diversos hospitals comarcals, espe-cialment amb l’Hospital Sant Joan de Déu, ondos equips de recerca de l’IDIBAPS treballenen l’àmbit del desenvolupament en l’edat pedià-trica i l’adolescència. El centre és també un delsmotors de la Bioregió Catalana.

L’IDIBAPS considera que el treball coordi-nat entre les diferents institucions catalanes derecerca i les empreses pot convertir Catalunyaen un referent biomèdic europeu. Per això, mésenllà de Catalunya, la institució lidera iniciativescom l’IBD Project, un consorci europeu que tre-balla en la validació d’un xip de DNA per al diag-nòstic de les malalties inflamatòries intestinals,especialment la malaltia de Crohn i la colitisulcerosa. En aquest projecte participen centresd’arreu d’Europa i dues empreses, una de lesquals està vinculada a l’Asociación de Inves-tigación Cooperativa en Biociencias de Bizkaia(CIC BIOGUNE). Pel que fa a la cooperacióamb la indústria privada, dos bons exemplessón el treball amb Bayer i el Parc Científic deBarcelona per desenvolupar un fàrmac antiobe-sitat a partir del tungstat sòdic, o el conveni sig-nat amb Olympus que ha permès disposar d’unade les instal·lacions quirúrgiques més avançadesd’Europa. Col·laboracions com aquestes per-meten al centre ésser pioner en el desenvolu-pament de fàrmacs i en la implementació detècniques quirúrgiques experimentals.

Recerca internacional en salut

També cal subratllar la participació en altresprojectes internacionals, com ara el ja esmentatCentre de Salut Internacional de Manhiça, a Mo-

çambic, o la Maternitat de l’Hospital Español deTetuan, al Marroc. Aquests dos centres, capda-vanters en l’àmbit de la recerca internacional ensalut, compten amb nombroses fonts definançament entre les quals destaquen l’Agen-cia Española de Cooperación Internacional (AECI)del Ministeri de Afers Exteriors, la Fundació Billand Melinda Gates, la Fundació BBVA, la Fun-dació «La Caixa» o la mateixa Generalitat. Altresiniciatives han portat l’IDIBAPS a prendre part endiferents projectes de recerca fomentats per laUnió Europea o els National Institutes of Healthamericans.

Tots els projectes requereixen un finança-ment important que tradicionalment provenia,a parts iguals, de fons públics i privats. A partirde l’any 2003 es va trencar aquesta tendènciaa causa, en bona part, de les aportacions desti-nades a les Xarxes Temàtiques d’InvestigacióCooperativa. Una altra via destacada de finan-çament públic són els projectes del Fondo deInvestigaciones Sanitarias (FIS) que han acon-seguit que l’any 2005 el total d’inversió públicaper a la recerca concedida a l’IDIBAPS ascen-dís a més de 23,4 milions d’euros.

Les inversions públiques i privades comple-ten el circuit que cal esperar. D’una banda, esfinancen recerques que reverteixen en millorespalpables per als pacients. L’IDIBAPS constitueixel marc idoni per dur a terme diverses de les eta-pes crucials en el procés de desenvolupament denous medicaments, o per iniciar assaigs clínics quepermetin comparar diferents tractaments i valorarnoves estratègies terapèutiques dissenyades allaboratori. D’altra banda, els resultats de la recer-ca també arriben a la resta de la ciutadania a tra-vés dels mitjans de comunicació.

La importància de la divulgació de la recerca

L’Informe Quiral situa l’Hospital Clínic com undels principals referents científico-sanitaris pera la premsa nacional, després de l’OrganitzacióMundial de la Salut. En molts casos aquestsimpactes en premsa han estat generats perrecerques fetes en el marc de l’IDIBAPS i hanestat fruit de la seva voluntat d’oferir a la socie-tat eines per valorar i conèixer millor els avençoscientífics. Alguns temes, com la vacuna contra

la malària que assagen els investigadors a Mo-çambic, han tingut un elevat impacte mediàticinternacional.

En l’àmbit de comunicació de la ciència, elcentre està fent un esforç suplementari per arri-bar a l’opinió pública a través de vies innovado-res. A les iniciatives de caire institucional com lapàgina web o la Memòria d’activitats anual, s’hiafegeixen accions divulgatives específiques.Destaquen algunes accions com les exposi-cions que han apropat el càncer, els trasplanta-ments o les vocacions científiques als visitantsde l’Hospital Clínic, la participació en les cincedicions de la Fira Recerca en Directe queorganitza el Parc Científic de Barcelona, l’expo-sició Quan la ciència s’uneix a l’art, o una mos-tra fotogràfica als passadissos del Clínic sobrel’activitat investigadora de l’IDIBAPS.

Un creixement constant

Actualment l’institut es troba en procés de crei-xement, com ho demostra la seva ampliació a laFacultat de Medicina o el projecte per al propernou edifici de recerca. Això farà possible afrontarreptes encara més importants. Mentre l’adminis-tració pública treballa per millorar la situaciólaboral del personal investigador català i es-panyol, a través de la carrera investigadora i denoves opcions laborals, l’IDIBAPS treballa ambl’objectiu d’oferir-los un entorn adequat perquèdesenvolupin la seva tasca.

De cara al futur, el centre vol renovar el seucompromís amb la salut de la ciutadania i dobla-rà els esforços per dotar els investigadors d’unentorn d’excel·lència i per desenvolupar de ma-nera equilibrada la recerca bàsica i clínica feta ala casa. •

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS)Campus CasanovaVillarroel, 170E-08036 Barcelonawww.idibaps.ub.edu

Dr. Joan RodésDirector


EstructuraConsorci


i Empresa• Universitat de Barcelona• Hospital Clínic i Provincial de Barcelona• Consejo Superior de Investigaciones

Científicas CSIC




L’ IRTA és una empresa pública de laGeneralitat de Catalunya que centra laseva activitat en la investigació cientí-

fica en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia,l’aqüicultura i la indústria agroalimentària. Té elsobjectius generals d’impulsar la recerca i el desen-volupament tecnològic dins el seu camp de treball,facilitar la transferència dels avenços científics i valo-rar els avenços tecnològics propis, tot cercant lamàxima coordinació i cooperació amb els sectorspúblic i privat.

Des de la seva creació, l’any 1985, l’IRTA hapromogut l’establiment d’acords permanents decol·laboració amb altres institucions públiques queactuen en el sector de la recerca i el desenvolupa-ment tecnològic a Catalunya. Aquesta política hadonat com a resultat l’existència d’una xarxa de cen-tres consorciats del que formen part el mateix institut,les universitats, les diputacions o el CSIC, entre d’al-tres. Aquesta xarxa pot definir-se com a sistema coo-peratiu de recerca agroalimentària de Catalunya.

Els centres d’investigació i les estacions experimentals

L’IRTA realitza la seva activitat de recerca a travésde centres d’investigació i d’estacions experi-mentals. Aquests dos són els elements bàsicsde l’organització funcional de l’institut.

Els centres d’investigació poden classifi-car-se, segons una òptica institucional, en cen-tres propis, que depenen completament delsòrgans de govern de l’IRTA i són gestionats peraquest, i en centres consorciats, que són fruitd’acords institucionals de col·laboració ambaltres organismes públics o privats i que, en vir-tut dels diferents acords, tenen una composicióvariable en els seus òrgans de govern, peròamb la presència de l’IRTA com a factor comú.Els centres propis són sis: Mas de Bover, Cabrils,Control i Avaluació de Porcí, Tecnologia dels Ali-ments, Torre Marimon i Aqüicultura; i els centresconsorciats són vuit: Centre UdL-IRTA, CreSA,CREAF, CRAG, Serveis de Millora i ExpansióRamadera i Genètica Aplicada (SEMEGA), Cen-tre Tecnològic de Gestió Integral de Residus Or-gànics (GIRO), Unitat d’Ecosistemes Aqüàtics(UEA) i Centre de Recerca en DesenvolupamentEconòmic i Agroalimentari (CREDA, UPC-IRTA).

Pel que fa a les estacions experimentals, cen-tren la seva actuació a un territori concret i lesseves tasques són, bàsicament, d’experimentaciói divulgació, a més de suport de l’activitat dels cen-tres d’investigació. L’IRTA disposa de tres esta-cions experimentals pròpies, l’Estació Experimentalde Lleida, l’Estació Experimental de l’Ebre i l’Esta-ció Experimental del Prat, i una estació consorcia-da que és l’Estació Experimental de Mas Badia. Elsistema cooperatiu s’ha vist recentment ampliatamb la constitució del Centre de Noves Tecnolo-gies Alimentàries (CENTA), un centre tecnològicamb seu a Monells i a la UdG.

A més d’aquest seguit de centres de treball,cal tenir en compte les unitats operatives de Cuni-cultura i Remugants instal·lades al recinte de TorreMarimon, la gestió del qual ha estat traspassadarecentment a l’IRTA.

Quatre-cents vuitanta treballadors

En conjunt, a l’IRTA treballen més de quatre-centes vuitanta persones, que en l’actualitat duena terme cent vuitanta projectes de recerca i des-

CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

49

Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentàries IRTA

Investigant el present, apropant el futur


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

50

envolupament i gairebé set-centes activitats con-tractuals encarregades per empreses del sectoragroalimentari.

Les activitats de les diferents unitats opera-tives de l’IRTA estan incloses dins diversos pro-grames d’actuació, cadascun d’ells amb diferentslínies de treball: Horticultura (Material vegetal,Tecnologia hortícola, Ecofisiologia de la produc-ció, i altres), Fructicultura (Material vegetal, Tec-nologia de la producció i reg, i altres), Conreusextensius (Material vegetal, Agronomia de con-reus i altres), Protecció vegetal (Control integralde plagues, Patologia i altres), Biotecnologiavegetal (Cultiu in vitro, Genòmica de plantes,Biologia molecular de plantes i altres), Postco-llita (Tecnologia de la conservació, Fisiologia i bio-química, patologia de la conservació i altres),Genètica animal (Selecció i millora genètica,aplicacions informàtiques a la gestió i altres),Nutrició animal (Valoració nutritiva i efectes dela dieta, additius i productes, Tecnologia de lafabricació, i altres), Sanitat animal, Sistemes de

producció animal (Sistemes de producció envaquí, Sistemes de producció en altres remugants,i altres), Aqüicultura (Control del medi, cultius ma-rins, aqüicultura terrestre, i altres), Indústriescàrnies (Qualitat de la canal i de la carn, Químicai microbiologia de la carn, enginyeria i tecnolo-gia de la fabricació, i altres activitats d’indústries),Enginyeria ambiental, Altres àmbits alimentaris(Seguretat i qualitat alimentària, Tecnologies deconservació i envasat, i altres) i Altres activitats(Producció forestal, Vinyes, i altres).

El finançament dels projectes de recercaes fa majoritàriament a càrrec del Plan Nacionalde Innovación y Desarrollo o d’organimes inter-nacionals com els Programes Marc de la UnióEuropea. Al mateix temps, part de l’activitat derecerca és finançada pel sector privat a travésde la recerca contractual.

El traspàs del coneixement

L’IRTA duu a terme activitats de divulgació i trans-ferència de tecnologia en totes les seves línies detreball. També promou l’establiment de convenisde col·laboració amb organitzacions i associa-cions agràries com a mètode per arribar al majornombre possible d’agricultors i ramaders d’arreu

del país. Les estacions experimentals de l’IRTAsón els centres de treball que millor compleixenaquest objectiu, tant per la seva ubicació terri-torial com per la seva concepció d’organismesintermedis de transferència de resultats al sec-tor agrícola i ramader.

A més, l’IRTA té una presència en el sec-tor industrial i empresarial mitjançant contractesde recerca i desenvolupament, d’assessoramenti d’explotació de llicències. També està presenten els òrgans de decisió i ha estat un elementimportant per a la dinamització dels centres tec-nològics de l’anella de la bioindústria (Monellsi Girona, Lleida i Reus).

Fins i tot, l’IRTA ha creat dues empreses deri-vades en societat amb la companyia IRTApplus:IRTApplus Anàlisis Genètiques, i el Servei Tècnicde Postcollita (STP), el qual contribueix a lamillora tecnològica en els aspectes relacionatsen el tractament de la postcollita i la conserva-ció de la fruita.

Col·laboracions amb altres institucions

L’institut col·labora amb el centre de recercaHortResearch, de Nova Zelanda, per al desen-volupament d’un programa de millora genèticade fruita dolça. Així mateix, l’IRTA també dis-posa d’una antena a la Universitat de Califòrnia,al campus de Davis, on un investigador de l’ins-titut realitza tasques en el camp de l’enginyeriagenètica i de millora de la reproducció in vitrode cultius d’interès comercial. Igualment, l’IRTAcol·la-bora amb l’Institut Tècnic del Porc (IFIP), deFrança, per al desenvolupament de noves tèc-niques de producció i benestar animal aplicadesal porcí, i amb l’Agencia Española de Coopera-ción Internacional (AECI) per a la realització decursos d’especialització en tecnologia de la carn.Alhora, ha establert acords estables de col·la-boració amb l’INIA de l’Uruguai i l’INTA de l’Ar-gentina, per desenvolupar programes de millorade la qualitat en la producció de carn i fruitad’aquests països. I, per últim, és membre actiudel SAFE Consortium, que agrupa experts dediversos països europeus en temes de segure-tat alimentària. Tot això es vol fer mantenint unalt grau d’exigència i qualitat en la gestió interna,que l’any 2002 va ser mereixedora de l’acredi-tació ISO 9001 i el 2005 va ser renovada pertres anys més.

Millorar la qualitat

De cara als propers anys, l’IRTA aspira a man-tenir-se com l’institut de recerca de referènciaen l’àmbit agroalimentari a Catalunya. Les polí-tiques de col·laboració amb la resta d’entitatscatalanes que també fan recerca i innovació enàmbits afins permetran estendre la recercaagroalimentària per tot Catalunya.

Els nous reptes de futur que l’institut esplanteja són, d’una banda, la satisfacció de lesdemandes d’una societat que cada vegadadóna més importància a la utilització sostenibledels seus recursos. Aquest fet és especialmentimportant en l’agricultura i es reflectirà amb lapotenciació de les línies de recerca i innovació,en l’ús sostenible de l’aigua en l’agricultura i enel desenvolupament de tècniques per minimit-zar l’impacte dels productes fitosanitaris. D’al-tra banda, el consumidor serà igualment una deles forces que orientaran les línies de recerca.

En l’àmbit de l’agroalimentació això es traduiràen la necessitat d’innovar en els aspectes deconveniència i seguretat dels productes alimen-taris que arriben al mercat. •

Institut de Recerca i TecnologiaAgroalimentaries (IRTA)Serveis centrals:Passeig de Gràcia, 44, 3ª plE-08007 BarcelonaTel. +34 93 467 40 40www.irta.es

Dr. Josep TarragóDirector

Data de constitucióNovembre de 1985

EstructuraEmpresa pública de la Generalitat de Catalunya

Consell d’Administració. Composició• Director general de l’IRTA• Dept. d’Agricultura, Alimentació

i Acció Rural• Departament d’Economia i Finances• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Departament de Salut• Departament de Medi Ambient

i Habitatge• Representació de les Diputacions

catalanes• Representació del personal

President del Consell científicDr. Joan Albaigés (CSIC)




CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

51E l CReSA és una fundació privada consti-tuïda l'any 1999 per iniciativa de l’IRTA i la UAB. Ubicada al campus d’aquesta

universitat, al costat de la Facultat de Veterinària, elCReSA promou la recerca, el desenvolupamenttecnològic i la formació en l’àmbit de la sanitat ani-mal a Catalunya, tot donant suport a l’administraciópública i a empreses del sector agroalimentari.

El centre agrupa el potencial humà de lesdues institucions fundadores i aprofita unes ins-tal·lacions tecnològicament avançades que perme-ten fer estudis de virologia, immunologia, biologiamolecular i microbiologia. La seu del CReSA,inaugurada el 2003, consta d’un equipament moltespecialitzat, amb laboratoris d’alta seguretat bio-lògica de nivell de biocontenció 3 que inclouen unestabulari per allotjar espècies animals de granjai de laboratori: porcí, aus, boví, oví, cabrum i conills.

Biocontenció de nivell 3

L’activitat investigadora del CReSA s’estructura alvoltant de sis unitats de recerca: Patogènia d’in-feccions bacterianes; Patogènia d’infeccions víri-ques; Parasitologia i entomologia; Epidemiologiai estudis de camp; Immunologia; i Laboratori dediagnòstic de malalties espongiformes (PRIOCAT).

Com que la recerca de malalties en animalsrequereix freqüentment l’adopció de sistemes debioseguretat, el CRESA disposa d’una unitat debiocontenció de nivell de 3, on l’equip investigadorpot fer recerca amb agents patògens greus, inclo-sos a la llista de malalties de declaració obligatòriade l’Organització Internacional d’Epizoòties (OIE).

Els investigadors treballen en la cerca devacunes innovadores i eficaces, estudien l’epide-miologia, la resposta immunològica i els mecanis-mes patogènics, valoren els riscos per a la saluthumana, i desenvolupen models d’infecció estan-darditzats i de tècniques diagnòstiques.

Entre les malalties investigades, hi ha la pestaporcina africana, el virus de la síndrome repro-ductora i respiratòria porcina, el virus de la gripporcina, el circovirus porcí, el virus de l’hepatitis E,la influença aviària, la malaltia de Gumboro, laneosporosis bovina, la malaltia de la llengua blava,el reovirus i la salmonel·la entèrica.

Una recerca d’interès general

El CReSA també duu a terme accions per a laGeneralitat de Catalunya. Per encàrrec del De-

partament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural, el centre ha establert plans de vigilànciai control de diverses malalties, com ara la influen-ça aviaria, la malaltia de Newcastle, el virus deWest Nile, la tuberculosi en el boví i el cabrum, lesmalalties epizoòtiques, la llengua blava i la neos-porosi. També col·labora amb el Departament deSalut en el diagnòstic de malalties espongiformesi en la formació i assessorament a veterinaris d’es-corxador, i amb l’Agència de Salut Pública de Bar-celona en malalties de les aus urbanes.

Al marge de l’interès científic, els estudisque es duen a terme al CReSA tenen implicacionsde diversa mena per als consumidors, produc-tors i institucions reguladores. El centre actua coma dinamitzador d’una recerca molt enfocada alsproblemes i reptes dels sectors productius. No enva, el Consell Assessor del centre està format percatorze empreses del sector agroramader.

Ingressos

Els ingressos de l’activitat del CReSA provenende projectes obtinguts mitjançant convocatòriescompetitives europees i nacionals i per contractesamb empreses. Els principals projectes competi-tius estan finançats pel Pla Nacional i per l’Accióestratègica de Genòmica, ambdós del Ministerid’Educació i Ciència, el VI Programa Marc de laUE, els Subprogrames INIA-CCAA, els Projectesd’Infraestructura Científica Tecnològica (FEDER),les Accions Integrades i la convocatòria de Su-port als Grups de Recerca de la Generalitat deCatalunya. Pel que fa al finançament privat, elCReSA té signats contractes de recerca ambmés de 35 empreses del sector agroalimentariamb les que col·labora en recerca bàsica, tec-nologia, proves clíniques per registre de medica-ments, recerca per suport de màrqueting, farma-covigilància i models experimentals.

Lideratge en l’àmbit de la sanitat animal

El CReSA ha estat capaç d’aglutinar esforçosper a la recerca en sanitat animal a Catalunya i hacreat una massa crítica de personal especia-litzat. També s’ha mostrat com un centre com-petitiu a nivell nacional, participant amb moltbons resultats a les convocatòries competitivesde projectes públics. Al mateix temps, ha col·la-borat amb empreses per la via de recerca con-tractual. En el curt període d’existència del centre,

s’han dipositat tres patents, i n’hi ha dues mésen elaboració.

El lideratge del CReSA també es posa demanifest en el fet que coordina, dins del ProgramaCONSOLIDER del Ministeri d’Educació i Cièn-cia, el projecte multidisciplinari PORCIVIR (Pato-gènia de les malalties víriques porcines), en elqual participen els cinc grups nacionals d’investi-gació més avançats en aquesta matèria.

Alhora, els membres del CReSA participenen comitès nacionals i internacionals, com ara elCVMP de l’European Medicine Agency (EMEA),el CODEMVET de l’Agencia Española del Medi-camento (AEM) i el panel AHAW de l’EuropeanFood Safety Authority (EFSA).

Cercant la consolidació

El CReSA es troba en un procés de creixement,com ho demostren l’augment d’inversions, projec-tes i personal en els últims anys. De cara al futur,vol consolidar-se com a centre de referència ensanitat animal a Catalunya i, per tant, fomentarà lainversió de més esforços i recursos per dotar elsinvestigadors d’un entorn d’excel·lència. •

Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)Campus de la UAB. 08193 BellaterraTel. +34 93 581 32 84www.cresa.es

Dr. Mariano Domingo Director

Data de constitució 1999

Estructura Fundació

Patronat• Universitat Autònoma de Barcelona• IRTA



Centre de Recercaen Sanitat Animal CReSA

Investigació per al control de les malalties dels animals


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

52 S ens dubte les plantes són fonamentalsper al desenvolupament de l’espèciehumana. No només formen la base de la

nostra alimentació, sinó que també, al llarg de la his-tòria, han proporcionat altres productes impres-cindibles: fibres, combustibles, medecines, etc. Enel passat, el coneixement de les plantes va ser es-sencial per a la supervivència de l’espècie i no hi hacap dubte que això continuarà sent així en el futur.

Avui dia, aquest coneixement el donen lestècniques moleculars i, en particular, la genòmica,que ofereix noves possibilitats per afrontar elsproblemes d’elaboració d’aliments i d’altres pro-ductes industrials que són destinats a una pobla-ció cada cop més nombrosa i exigent. A mesuraque augmenta la demanda d’aliments amb mésqualitat i seguretat, la recerca bàsica en genòmicad’espècies vegetals i animals i la seva aplicació enagroalimentació s’ha convertit en una prioritat en lamajoria dels països desenvolupats.

EL CRAG fa servir les eines desenvolupadesa l’àrea de la genòmica per estudiar l’estructura i lafunció dels gens d’espècies vegetals, i també ani-mals, que són d’interès agroalimentari. L’objectiués trobar-hi aplicacions, des del desenvolupamentde marcadors moleculars a la millora genètica deles espècies, d’acord amb les necessitats delssectors agrícola i ramader i en col·laboració ambles empreses.

L’aplegament de diversos grups investigadors

El centre té el seu origen en el Laboratori de Genè-tica Molecular Vegetal, que va ser creat el 2003com a consorci entre CSIC i l’IRTA i que, arran dela incorporació recent de la UAB, ha adoptat el nomde CRAG. Així doncs, reuneix el personal i elsrecursos de diversos departaments: el de GenèticaMolecular de l’Institut de Biologia Molecular deBarcelona del CSIC, situat al Centre d’Investigaciói Desenvolupament a Pedralbes; el de GenèticaVegetal de l’IRTA, a Cabrils; el de Genètica Animalde la Facultat de Veterinària de la UAB a Bellaterra;i el de Biologia Molecular de Plantes de la mateixauniversitat.

Enguany començarà la construcció d’un nouedifici que aplegarà tots els grups de recerca queintegren el CRAG. Ubicat a Bellaterra, es preveuque hi treballaran 150 persones i que s’hi consti-tuiran serveis que, a més de ser d’ús intern, tambés’oferiran a altres institucions acadèmiques o a em-

preses. Entre aquests serveis hi ha hivernacles,cultius in vitro, microscòpia i anàlisi d’imatges,genotipat, genòmica, seqüenciació d’ADN, prote-òmica i anàlisi de presència de components genè-ticament en aliments.

La connexió amb la indústria

El CRAG vol convertir-se en una institució cabdala Catalunya per l’impuls i la transferència de lespossibilitats de la biotecnologia moderna al sectorprivat. Els grups del CRAG han tingut una intensaactivitat de recerca contractada amb empreses.Es pot destacar l’existència d’una unitat mixta derecerca de Llavors Fitó, la primera empresa de lla-vors amb capital íntegrament espanyol, a l’interiordel centre de Cabrils; la participació dels investi-gadors del CRAG en el llançament de dues spin-offs: Oryzon genomics i ERA-Plantech; i l’acordde col·laboració amb Applus-Gen.

La recerca contractada amb empreses ésuna de les fonts de finançament del CRAG, a mésles aportacions de les institucions que constituei-xen el consorci i de la Generalitat, així com amb laparticipació en programes de recerca competitiusd’abast català, espanyol i europeu.

Èxits del centre

Els grups de recerca aplicada del CRAG treballensobretot en programes de Genòmica de cucur-bitàcees i prunus pel que fa a les plantes, i de gosi de porc pel que fa als animals. S’han desenvolu-pat eines per al genotipat que permeten utilitzarmarcadors moleculars que són usats com a con-trol de qualitat i permeten la millora genètica dediferents espècies.

En recerca bàsica es treballa amb Arabi-dopsis thaliana, tomàquet i cereals, per a l’estudide diferents processos relacionats amb el desen-volupament de les plantes i la seva relació amb elmedi ambient, amb fenòmens com ara l’estrèsbiòtic (atacs bacterians, vírics o fongs) i abiòtic(sequera, salinitat). Cal destacar també l’estudidels mecanismes de regulació dels gens en plan-tes i la recerca de producció de proteïnes en lesespècies vegetals.

Els investigadors del CRAG van ser dels pri-mers que van aïllar gens a Catalunya i uns delspioners a estudiar l’estructura i expressió de gensvegetals i a desenvolupar marcadors moleculars a

Europa. També han participat en projectes inter-nacionals per obtenir genomes de diferents espè-cies d’interès científic i econòmic, com ara el meló,la prunera i les maduixeres.

Futur

S’han produït converses perquè la UB i la UdL s’in-tegrin al CRAG. L’objectiu és augmentar la dimen-sió del centre i afavorir la col·laboració amb altresgrups acadèmics i empreses perquè el CRAGsigui institució de referència en el sud d’Europa.

Abans, però, caldrà esperar l’acabament deles obres de la nova seu i la plena integració delsdiferents grups. Tot i que el model de consorcientre institucions de recerca dels governs de Ca-talunya i d’Espanya és una novetat al nostre país,aquesta experiència ha estat altament positiva i cal-drà explotar-ne totes les possibilitats en la novaetapa del centre. •

Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)Carrer Jordi Girona, 18-2608034 BarcelonaTelèfon +34 93 400 61 29

Dr. Pere PuigdomènecDirector

Data de constitució Abril de 2004

Estructura Consorci

Consell de Direcció• IRTA• CSIC• Universitat Autònoma de Barcelona

President del Consell científicDr. Michel Delseny. CNRS (França)



Centre de Recercaen Agrigenòmica CRAG

Recerca en genòmicaper al sector agroramader


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

53L a missió bàsica del CMRB és investigaramb embrions i cèl·lules mare embrionà-ries de diferents espècies amb la finalitat

de conèixer els mecanismes bàsics del desen-volupament inicial i de l’organogènesi, així coml’aplicació de les línies cel·lulars que es deri-ven de les cèl·lules mare en malalties dege-neratives mitjançant la recerca en medicinaregenerativa.

El novembre de l’any 2003 va ser aprova-da la nova llei de reproducció assistida que per-met investigar a l’estat espanyol amb embrionshumans congelats i amb les cèl·lules mare deri-vades dels mateixos. Pocs mesos després, eljuliol de 2004, un conveni de col·laboració cien-tífica entre la Generalitat de Catalunya i l’Ins-tituto de Salud Carlos II I del Ministeri deSanitat i Consum va donar llum verda a la crea-ció del CMRB.

Ocupant una superfície de 2.500 metresquadrats en l’edifici del PRBB, el CMRB estàformat per dos components: el Centre d’Investi-gació i el Banc de Línies Cel·lulars, que reben elsuport de plataformes tecnològiques.

El Centre d’Investigació

Constituït per laboratoris d’investigació bàsi-ca i aplicada, el Centre d’Investigació és launitat estructural de major volum del CRMB.La seva activitat es fonamenta en la recercaen medicina regenerativa que, mitjançant lateràpia cel·lular i tissular, està dirigida a subs-tituir cèl·lules i teixits deteriorats o perduts coma conseqüència de malalties degeneratives. Elsresultats d’aquesta recerca podran ser aplicatsa camps com la medicina cardiovascular, les ma-lalties neurodegeneratives, la patologia degenera-tiva osteoarticular i certes malalties endocrinescom la diabetis.

A la vegada, els estudis bàsics en biologiadel desenvolupament estaran dirigits a la investi-gació bàsica en el desenvolupament precoç delsembrions i la diferenciació cel·lular, els mecanis-mes de l’organogènesi i els mecanismes de laregeneració cel·lular, tissular i orgànica.

També des del Centre d’Investigació s’afa-vorirà la formació de personal investigador espe-cialitzat, en col·laboració amb altres institucions.

El Banc de Línies Cel·lulars

El Banc de Línies Cel·lulars de Barcelona (BLCB)és una unitat funcional del CMRB dedicada a laderivació, manteniment, caracterització i preser-vació de cèl·lules mare embrionàries amb la fi-nalitat de desenvolupar activitats de recerca enl’àrea de la medicina regenerativa. Tindrà la mis-sió de generar i mantenir un registre de línies decèl·lules mare tant de producció pròpia comdipositades per altres bancs per tal de millorarla recerca en l’àrea de les cèl·lules mare embrio-nàries amb un projecte de recerca propi. Quanta les seves infraestructures, el Banc es componde laboratoris de cultiu cel·lular, caracteritzaciói criobiologia.

Com a objectiu principal i a mig termini,el projecte del BLCB assolirà la capacitat dederivar línies cel·lulars lliures de xenobiòticsi en condicions GMP (bones pràctiques deproducció, de l’anglès Good ManufacturingPractices) per tal d’obtenir material utilitzableen recerca clínica. L’estreta col·laboració delBLCB amb el laboratori de recerca del CMRBpermetrà optimitzar les condicions de cultiuamb la finalitat de dur a terme recerca en l’àm-bit terapèutic.

Les plataformes tecnològiques

Per tal de poder donar un suport tecnològic d’altnivell a l’equip investigador, el centre disposade les plataformes de bioimatge, histologia, cito-metria de flux, micromanipulació d’embrions, ani-mals aquàtics i cultiu cel·lular.

Les plataformes del CMRB estan dissenya-des en qualitat d’espais de cooperació entreespecialistes tècnics i investigadors. Davant eldesenvolupament dels objectius científics, encada plataforma s’aborda com orientar i establirels processos, emprant la tècnica més adequa-da i l’equip més precís. Amb aquesta finalitats’han dotat d’equipaments i tecnologia altamentsofisticats, i s’ha incorporat personal especialit-zat en cadascuna d’elles.

Amb un model d’intercanvi d’informacióconstant i dinàmic entre les diferents plataformesés possible completar i interrelacionar els dife-rents estudis i experiments que es duen a terme.

Col·laboracions capdavanteres

Per últim, val a dir que el CMRB ha establert rela-cions internacionals amb els centres en els qualses realitza investigació d’avantguarda en medicinaregenerativa, incloent l’Institut Salk i la Universitatd’Harvard, als Estats Units, la Universitat de Cam-bridge, al Regne Unit, i les Universitats de Tòquioi Kobe, al Japó. •

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)Doctor Aiguader, 88E-08003 BarcelonaTel. +34 93 316 03 00www.cmrb.eu

Dr. Juan Carlos IzpisúaDirector


EstructuraFundació

Patronat• Departament de Salut• Departament d’Innovació, Universitats

i Empresa• Ministerio de Sanidad y Consumo• Consejo Superior de Investigaciones

Científicas, CSIC• Universitat de Barcelona• Universitat Autònoma de Barcelona• Universitat Pompeu Fabra• Ajuntament de Barcelona



Centre de MedicinaRegenerativa de Barcelona CMRB

Recerca de cèl·lules mareamb un objectiu terapèutic


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

54 C om afecta l’ambient en què vivim al risc depatir malalties? Aquesta és la preguntaque esperona l’activitat del CREAL, una

institució creada a finals de l’any 2005 amb la mis-sió de promoure i desenvolupar recerca epidemio-lògica avançada sobre els factors ambientals queafecten a la salut humana, per tal de facilitar la pre-venció i el control dels seus efectes perjudicials.

La recerca del CREAL se centra, sobretot,en l’estudi dels determinants ambientals de lesmalalties respiratòries, del càncer i dels efectesprecoços dels contaminants ambientals en elsprimers anys de vida dels infants. Es tracta d’unainvestigació amb una finalitat molt pràctica, enca-minada al desenvolupament de polítiques de pro-tecció de la salut que permetin la disminució deles malalties i les discapacitats socials degudesa exposicions ambientals.

Una experiència contrastada

El CREAL és una iniciativa conjunta de l’IMIM-IMAS, la UPF i la Generalitat de Catalunya. Però, toti la seva recent constitució, aquest centre és l’hereud’una trajectòria en recerca epidemiològica ambi-ental fomentada inicialment per la Unitat de Recer-ca Respiratòria i Ambiental (URRA) de l’IMIM.

Així, el personal investigador que hi treballaté una llarga experiència en recerca i en assesso-rament de sistemes d’informació, avaluació de ris-cos ambientals i gestió de situacions de crisi, aixícom de formació en mètodes d’epidemiologiaambiental i gestió del coneixement. Es preveu que,en el futur, el CREAL comptarà amb un mínim dedeu investigadors independents i una plantilla devuitanta persones, incloent-hi investigadors post-doctorals, investigadors predoctorals, assistentstècnics i personal administratiu.

Durant el 2006 el CREAL va quedar ins-tal·lat al PRBB. En aquest nou edifici, la convivèn-cia amb altres centres científics permetrà augmentarles oportunitats de transferència de tecnologiai de coneixement i garantir la racionalització derecursos i serveis.

Recerca en malalties molt freqüents

Les línies de recerca dels investigadors són degran revellància per a la salut pública de la nostrasocietat.

La primera està dedicada a la prevenció demalalties respiratòries. A través d’estudis nacio-nals i internacionals, s’examinen els determinantsambientals de malalties com ara la malaltia pul-monar obstructiva crònica i l’asma, tant en nenscom en adults. També és prioritària la recerca enfactors de risc laborals, incloent-hi l’estudi delsefectes respiratoris de les exposicions a produc-tes de neteja i la interacció d’exposicions ambien-tals amb factors genètics.

La recerca en càncer és la segona líniad’actuació del CREAL. Té com a iniciativa princi-pal l’etiologia del càncer de bufeta urinària, posantespecial atenció en els factors laborals i ambien-tals, com ara els contaminants de l’aigua potablei les seves relacions amb factors de susceptibilitatgenètica. A més, el grup investigador participa enaltres estudis que analitzen a l’estat espanyoli a Europa el càncer que és degut a motius laborals,les causes ambientals i genètiques del càncer depàncrees, la carcinogenicitat de les dioxines, i elsaspectes clínics i moleculars de l’etiologia i el pro-nòstic del càncer de bufeta.

Per últim, l’avaluació dels efectes contami-nants ambientals en la salut dels nens és consi-derada una àrea prioritària de recerca a nivellinternacional. Per això, el CREAL s’ha centrat enl’avaluació del creixement intrauterí i postnatal,incloent-hi la maduració del sistema neurocon-ductal en els nens i l’avaluació d’altres efectesreproductius. Les principals exposicions recerca-des són la contaminació atmosfèrica, la contami-nació de l’aigua amb subproductes de la cloració,l’exposició a agents organoclorats i a metalls pe-sats, l’exposició a camps electromagnètics demolt baixa freqüència, la contaminació dels am-bients interiors i la nutrició.

Projectes fora de Catalunya

Actualment, el centre participa en sis projectesinternacionals, dins del consorci internacional delcàncer de bufeta i també dins de xarxes europeescom són GA2LEN-The Global Allergy and Asth-ma European Network, EARNEST-Early nutritionprogramming, i NewGeneris-Newborns and Geno-toxic Exposure Risks, entre d’altres. I, alhora, col·la-bora en onze projectes nacionals, entre ells, la Redde Centros de Investigación en Epidemologíay Salud Pública (RCESP), Infancia y Medio Am-biente (INMA) y la Red multidisciplinar para el es-

tudio de la etiología, clínica y genética molecularde cáncer de vejiga urinaria (EPICUR-RED).

Futur: consolidació de l’experiència del passat

El futur immediat del CREAL depèn de la con-solidació en aquest centre dels beneficis del’experiència de l’URRA, tenint sempre presentel compromís amb la salut ambiental. Per això,el CREAL vetllarà per promoure la màxima qua-litat científica i la formació de postgrau en temesd’epidemiologia ambiental.

Actualment, ja s’ha iniciat el pla de contracta-ció de nous investigadors, així com la constituciódel Comitè Científic Assessor, format per investiga-dors internacionals de gran renom. També s’estàtreballant en una consultoria amb la Direcció Gene-ral de Salut Pública sobre la contaminació atmos-fèrica i la contaminació de l’aigua. •

Centre de Recerca en EpidemiologiaAmbiental (CREAL)Edicifi PRBBDoctor Aiguader, 88. E-08003 BarcelonaTel. +34 93 316 05 80www.creal.cat

Dr. Josep M. AntóDirector

Data de constitució Desembre de 2005

Estructura Fundació


i Empresa• Departament de Salut• Institut Municipal d’Investigació Mèdica• Universitat Pompeu Fabra

President del Consell científic externProf. John Samet. Johns HopkinsBloomberg School of Public Health (EUA)



Centre de Recercaen EpidemiologiaAmbiental CREAL

Recerca per a la prevenció de les malalties causades per factors ambientals


CIÈ

NC

IES

DE

LA

SA

LU

T I

DE

LA

VID

A

55D esprés d’un període d’incubació en el ParcCientífic de Barcelona, l’IRB Barcelona esva constituir com a fundació el 2005 amb

la participació la Generalitat de Catalunya, la UBi el Parc Científic de Barcelona.

L’IRB Barcelona ha mostrat, des dels seus ini-cis, una ferma voluntat d’esdevenir un model dereferència de futurs centres de recerca d’alt nivell.La qualitat, la cooperació entre els diferents grupsinvestigadors i la projecció exterior són els tretsdefinitoris de la recerca desenvolupada a l’institut.

L’estructura científica inicial

El centre agrupa investigadors d’excel·lència cientí-fica demostrada que encapçalen línies de recercacomplementàries entre si. Els investigadors princi-pals de l’IRB Barcelona provenen del propi institut,de la UB, de la ICREA i del CSIC.

Actualment, són vint-i-cinc líders científics,que s’agrupen en cinc programes de recerca:Biologia cel·lular i del desenvolupament; Biologiaestructural i computacional; Medicina molecular;Oncologia; i Química i farmacologia molecular. Ladefinició dels programes respon a cinc àrees prio-ritàries de la biomedicina i s’han dissenyat ambvisió de futur, amb la possibilitat que creixin o es rees-tructurin en funció de noves oportunitats sorgides.

En els propers anys, l’IRB Barcelona ha deconsolidar-se com a centre d’excel·lència. Mitjançantconvocatòries a escala internacional, s’incorporarannous científics que s’integraran en cadascun delscinc programes de recerca. Així, està previst queels vint-i-cinc grups actuals s’ampliaran a prop dequaranta. Entre els programes que més han de créi-xer hi ha el d’Oncologia, on s’inclou el Laboratori deMetàstasi, supervisat pel prestigiós científic Joan Mas-sagué, que alhora és el director adjunt del centre.

La visibilitat internacional de l’institut depènen bona mesura de la contractació de personalinvestigador de primera línia, l’avaluació continuadade la recerca, l’adequació de les plataformes tec-nològiques i els serveis científics, i l’aposta decidi-da per la recerca capdavantera.

Ciència i transferència

Cada grup de recerca disposa de laboratoris total-ment equipats que es beneficien d’una extensaxarxa de serveis científico-tècnics que inclouen,entre d’altres, microscòpia avançada, ressonància

magnètica nuclear d’alt camp, robots de cristal·lit-zació, servei de proteòmica i un estabulari. Alhora,l’institut està establint un seguit de serveis propisencapçalats per científics d’alt nivell tècnic. Ja s’hanposat en marxa el Drosophila Injection Service, elMouse Mutant Core Facility i el Genomics CoreFacility.

Quant a la recerca, el valor afegit de l’IRBBarcelona és el fet que disposa d’un gran potencialper al disseny i el desenvolupament de nous fàr-macs. La interacció dels científics amb les empre-ses farmacèutiques nacionals i internacionals delparc permet un flux continu d’idees que facilita latransferència de tecnologia.

Conscient que Barcelona ha esdevingut unade les ciutats més importants en recerca biomèdicadel sud d’Europa, amb la constitució de la BioRegióde rerefons, l’IRB Barcelona manté lligams que en-forteixen la capital catalana com a pol d’atracció pera científics competitius. Aquestes col·laboracions esdirigeixen tant als hospitals i centres de recerca enbiomedicina de l’entorn més proper, com als princi-pals instituts d’aquest àmbit a Europa i als Estats Units.

Els estudiants de doctorat: un valor de futur

Una peça clau dels centres de recerca de qualitatla formen els seus estudiants de doctorat. L’institutacull estudiants de tot el món amb ganes d’innovari produir nou coneixement en les àrees d’interès delcentre. El recolzament a la carrera investigadoradels estudiants de pre i postdoctorat es tradueix enel propi projecte de recerca, i també en una ofertavariada de seminaris i conferències. L’IRB Barcelo-na organitza cada set o quinze dies seminaris espe-cífics dins de cadascun dels programes de recerca,a més dels seminaris plenaris setmanals, on parti-cipen ponents de centres d’arreu del món.

Projecció internacional

També s’organitzen congressos en què intervenencientífics destacats. El primer, amb la col·laboracióde la ICREA, es va fer l’octubre de 2006 i tractàsobre la Drosophila, la mosca de la fruita, coma model per a la diagnosi i la cura de les malaltieshumanes.

L’institut també organitza una sèrie de confe-rències biomèdiques de caràcter internacional,anomenades Barcelona BioMed Conferences.

Les dues primeres s’han dut a terme l’octubre i eldesembre de 2006: NMR in Drug Discovery i RNAi:basic biology to clinical impact, amb un èxit desta-cat. Per al 2007 se n’ha programat tres més: Theregulation of Chromatin functions, Inflammationand chronic disease i Stem cells and cancer.

Alhora, s’estan duent a terme altres activitatsencaminades a apropar la ciència a la societat, comara el Fòrums i el Workshops, amb els quals es dis-cuteixen temes biomèdics d’interès general.

L’IRB Barcelona disposa, així doncs, del po-tencial científic, les idees i la motivació per desen-volupar coneixement avançat en biomedicina,fomentar riquesa local amb idees de negoci sorgi-des de la recerca, i emprendre iniciatives científi-ques i divulgatives de gran impacte en la ciènciai la societat. •

Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona)Parc Científic de BarcelonaJosep Samitier, 1-5E-08028 BarcelonaTel. +34 93 403 71 11www.irbbarcelona.org

Dr. Joan GuinovartDirector

Data de constitucióOctubre de 2005

EstructuraFundació

Patronat• Departament d’Innovació, Universitats i

Empresa• Departament de Salut• Universitat de Barcelona• Parc Científic de Barcelona

Consell CientíficEn constitució durant l’any 2007



Institut de Recerca Biomèdica IRB Barcelona

Cap a un model d’investigacióen biomedicina


CIÈNCIES SOCIALS I HUMANITATS


CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

57

L’ objectiu primordial del CED és el segui-ment sistemàtic de les pautes i tendènciesde les demografies catalana, espanyola

i europea. Dins d’aquest marc, les seves activitatsgiren entorn de la recerca bàsica i aplicada, ladocència i la formació especialitzades en estudisde la població, la difusió del coneixement, i l’es-tabliment i el manteniment de lligams científicsi institucionals amb altres centres nacionals i inter-nacionals amb tasques afins.

El CED és un consorci públic integrat perla Generalitat de Catalunya i la UAB que gau-deix de personalitat jurídica pròpia, tal com s’es-tableix en el decret de la seva constitució de l’any1985. El centre, però, ja havia iniciat les sevesactivitats a inicis de 1984, quan se signà un pri-mer conveni entre les institucions consorciades.

Un equip de cinquanta persones

Des de 1994 el CED ocupa un edifici de novaconstrucció, amb una superfície de prop de1.400 metres quadrats, situat al campus deBellaterra de la UAB. Aquest edifici acull, actual-ment, al voltant de cinquanta persones, comp-tant-hi investigadors doctors propis i associats—un total de quinze—, becaris predoctorals, tèc-nics de suport a la recerca, personal tècnic degestió i personal administratiu. A més, hi fanestades un nombre variable de professors i inves-tigadors d’altres universitats i centres de recercaque participen en les activitats de recerca i docència.

El centre disposa d’una biblioteca i d’uncentre de documentació especialitzats, en què lacomunitat científica i universitària té a l’abast totesles estadístiques demogràfiques catalanes desde 1787, a més d’una àmplia bibliografia temàticaamb prop de 9.000 volums i de subscripcionsa noranta revistes i publicacions periòdiques.

Els temes de la recerca

Les línies de recerca són portades per diferentsequips d’investigació que s’organitzen en tresGrups de Recerca Consolidats. Són el Grupd’estudis de la població, el Grup d’estudis de-mogràfics i de migracions i el Grup de recercaen demografia espacial.

Els principals temes què tracten fan referèn-cia, entre d’altres, a les previsions i la prospectivademogràfica, les migracions internacionals, la dis-tribució espacial de la població i l’habitatge, lamobilitat i l’ús del temps, els estudis històrics depoblació, la demografia econòmica, la demogra-fia regional, els estudis sobre la família, l’envelli-ment i la mortalitat.

Els mecanismes de divulgació

Les conclusions de les diverses recerques sóndifoses, inicialment, a través del working paper«Papers de demografia», que, amb prop de 300números editats, és la primera eina de publicaciódels treballs, articles i ponències del personalinvestigador. A més, la divulgació també s’acom-pleix mitjançant un butlletí electrònic mensual, lacol·laboració en llibres i revistes especialitzades,i la participació en congressos i reunions cientí-fiques tant nacionals com internacionals.

Per exemple, amb motiu dels seus vintanys d’existència, al llarg dels quals el CED s’hapromogut com a centre de referència de la investi-

Centre d’EstudisDemogràfics CED

El seguiment de l’evolució de la població


CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

58gació aplicada en demografia a Catalunya i a Es-panya, el febrer de 2005 s’organitzaren unesJornades sobre la Població de Catalunya on elcentre va presentar els principals resultats de larecerca recent en aquest àmbit. En aquestamateixa línia, el CED serà l’organitzador del pro-per Congrés Europeu de Demografia que tindràlloc el juliol de 2008.

Formació i projecció exterior

Pel que fa a les activitats formatives, cal des-tacartant el programa de postgrau Mètodes i tècniquesper a l’estudi de la població, que el CED ha pre-parat entre 1988 i 2006, com el Doctorat de De-mografia, que ha organitzat conjuntament amb elDepartament de Geografia de la UAB des de 1994.

A partir del curs 2006-2007, i a causa dela reforma dels postgraus en el marc de l’EspaiEuropeu d’Educació Superior, aquest doctorats’ha integrat en el Programa Oficial de Postgraude «Geografia, demografia i ordenació del terri-tori» i s’hi accedeix a partir del Màster d’estudisterritorials i de la població.

Finalment, també és important esmentar queel CED fou designat per la Comissió Europeacom a Marie Curie training site en el cinquè Pro-grama Marc, i que ha liderat dues edicions de laxarxa d’estudis de població ALFAPOP, que hapermès l’intercanvi de doctorants entre universi-tats europees i llatinoamericanes.

De fet, seguint amb els seus lligams interna-cionals, el CED pertany a una altra destacada xarxade centres de docència i investigació en demogra-fia, la European network of training programmes inpopulation studies. Pel que fa a l’estat espanyol, elCED també participa en el grup d’Interès en pobla-ció, desenvolupament i salut reproductiva, i a nivellestrictament català en la xarxa temàtica d’Estudissobre la família i el parentiu.

Recentment, el CED ha cercat cada copmés la seva projecció internacional. Els darrers

cinc anys han representat una etapa d’incentivacióde la recerca bàsica orientada cap a una majorinternacionalització de les activitats del centre,gràcies a l’acceleració del procés de maduracióacadèmica del personal investigador. El personalinvestigador participa majoritàriament en les acti-vitats de les principals associacions científiquesde la disciplina: la Unió Internacional per l’EstudiCientífic de la Població (IUSSP), l’AssociacióEuropea d’Estudis de Població (EAPS), l’Associa-ció Americana de Població (PAA) i l’AssociacióLlatinoamericana de Població (ALAP).

Ingressos competitius i no competitius

El finançament del CED es basa en dues gransfonts: la primera, els ingressos no competitiusque comprenen les aportacions per part de lesdues institucions consorciades, la Generalitatde Catalunya i la UAB, les quals aporten, entretotes dues, prop del 45% finançament del cen-tre, un 35% i un 10% respectivament; i la se-gona, els ingressos competitius obtinguts bémitjançant convocatòries públiques per la rea-lització de projectes d’investigació i finançamentcomplementari a la recerca, o bé mitjançant encà-rrecs de recerca per mitjà de contractes o con-venis, que suposen l’altre 55% del finançamenttotal del centre. Aquest darrer 55% comprèn,doncs, la recerca bàsica i la recerca aplicadadel CED, i es pot desglossar en un 20% i un 35%respectivament.

El futur

El CED és una institució ja consolidada queafronta el futur amb els objectius de promourel’excel·lència de les seves activitats, d’interna-cionalitzar en major grau els equips de treball, demillorar la difusió de la recerca i d’universalitzar, enla mesura del possible, l’abast dels resultats. •

Centre d’Estudis Demogràfics (CED)Campus de la UABEdifici E2E-08193 BellaterraTel. +34 93 581 30 60www.ced.uab.es

Dra. Anna CabréDirectora


EstructuraConsorci

Consell de govern• Departament d’Innovació, Universitats





CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

59

C al contribuir a una millor comprensió delfuncionament de l’economia en la socie-tat contemporània, perquè aquesta

comprensió, basada en l’estudi rigorós, és neces-sària per tal d’assolir una millora en el disseny depolítiques i institucions que permetin augmentar elcreixement econòmic i, en últim terme, el benestardels ciutadans d’arreu del món. Aquest és el com-promís del personal investigador del CREI.

Es tracta d’una institució creada el 1994 perla Generalitat de Catalunya i la UPF. Ubicada alcampus de Ciutadella d’aquesta universitat, farecerca al voltant de l’economia internacional i lamacroeconomia, enteses en un sentit ampli, és adir, incloent-hi l’estudi del creixement econòmic,els cicles econòmics, l’economia monetària, elcomerç i les finances internacionals, la geografiaeconòmica, etcètera. Això sí, atès el seu origen,localització i esperit, el centre intenta emfasitzar ladimensió europea d’aquests camps d’estudi.

El CREI vol promoure una recerca amb elsestàndards acadèmics més alts. I, a més, sempreen contacte amb l’activitat investigadora, tambévol ser un focus de formació i de divulgació denoves idees. Per això, considera molt favorable laseva proximitat amb el Departament d’Economiai Empresa de la UPF, amb el qual col·labora enmoltes activitats de recerca i de docència.

Pla estratègic de contractació

Les activitats de recerca del centre són portadesa terme per un grup d’investigadors propis, aixícom pels investigadors associats de la comunitatde la UPF. L’any 2001, el consell rector del CREIva signar un acord per afavorir el pla estratègicque comportava, entre d’altres aspectes, la con-tractació de dotze investigadors a temps completdurant els propers cinc anys, i el desenvolupa-ment de noves instal·lacions per acollir els nousinvestigadors i expandir l’abast de les seves acti-vitats. El suport d’un comitè científic assessor, for-mat per un significant nombre d’acadèmics lídersen el camp de la macroeconomia i l’economiainternacional, és una peça clau en aquesta novafase de creixement.

Imperfeccions del mercat i bombolles especulatives

Les principals línies de recerca actuals dels inves-tigadors del CREI són dues. En primer lloc,«Imperfeccions de mercat, polítiques d’estabil-ització i benestar», que té com a finalitat l’apro-fundiment en el coneixement sobre la naturalesade les fluctuacions econòmiques experimentadesper les economies modernes i, específicament, elpaper que tenen com a causa o mecanisme depropagació de les mateixes per diferents tipusd’imperfeccions o friccions. Dues d’aquestesimperfeccions que la recerca estudia són: lesimperfeccions financeres, que limiten la capacitatdels consumidors i de les empreses de finançarde forma eficient despeses de consum o inversionsactuals contra ingressos futurs; i les rigidesesreals en el mercat de treball, l’efecte immediat deles quals és el dificultar o alentir l’ajust de salarisreals com a resposta a variacions en l’ocupacióque resulten de diferents shocks.

I l’altra línia de recerca examina els «Efectesmacroeconòmics de les bombolles especula-tives». El seu objectiu és la modelització de l’anà-lisi dels efectes econòmics de les anomenades

Centre de Recercaen Economia Internacional CREI

L’estudi de l’economia per a la millora de la societat


CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

60bombolles especulatives, un fenomen que consis-teix en l’existència d’una desviació persistent en elpreu d’un actiu (financer o real) i el seu valor fona-mental (justificat per les rendes que s’espera quegeneri) . La investigació sobre aquest tema parteixde la hipòtesi que els agents són racionals i lesbombolles no constitueixen una fallada del mer-cat, sinó que s’originen com a conseqüènciad’una fallada ja existent.

Un nou edifici

Actualment el CREI té dos projectes d’investi-gació finançats pel Ministeri d’Educació i Ciènciaper a les dues línies de recerca abans explicades.A més, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitarisi de Recerca (AGAUR) ha concedit al CREI unajut de suport a la recerca dins de la convocatòriade l’any 2005.

Pel que fa a la distribució de les inversions,el 2002 es va signar un conveni entre el CREI, laUPF i la Generalitat de Catalunya pel qual s’acor-dava la construcció d’un edifici al campus de laCiutadella de la UPF que acollirà la nova seu delcentre. La inversió estimada per a la construcciód’aquest edifici és de 1.813.000 euros per al pe-ríode 2002-2006. D’aquest import, 1,5 milionscorresponen a l’obra civil i la resta a l’equipamentcientífic. La Generalitat subvencionarà al CREI latotalitat del finançament necessari perquè aquestfaci front a la construcció del centre.

Ressò internacional

Per al CREI, el seu èxit més destacat ha estataconseguir la contractació d’un grup d’investi-gadors de primer nivell mundial tant sèniorscom júniors. A causa d’això, el centre ja ha pro-duït recerca sobre polítiques macroeconòmiques,monetària i fiscal, bombolles especulatives i elsefectes de la globalització, amb resultats quehan tingut un fort ressò internacional. Malgratésser un centre de recerca petit, el CREI hatingut influència en la recerca d’altres investi-gadors arreu del món.

Un altre dels èxits més singulars del CREIés l’organització de la Barcelona Macroecono-

mics Summer School (BMSS), una escola d’estiuon els membres del centre difonen la seva recer-ca a professors, estudiants de doctorat i policymakers, o sigui, aquelles persones que adoptenles polítiques, com ara membres de bancs cen-trals o organitzacions governamentals.

Val a dir que el centre també participa acti-vament en moltes de les iniciatives, conferènciesi projectes del Centre for Economic Policy Re-search (CEPR) als Estat Units d’Amèria i delNational Bureau of Economic Research (NBER)al Regne Unit. Alhora, actua com a coordinadord’un projecte de Research Training Network(RTN) de la Comissió Europea, en què altres enti-tats participants són la Humboldt University deBerlín, la Universitat d’Amsterdam, el Centre forEconomic Policy Research (CEPR), l’EuropeanUniversity Institute de Florència, la London Bu-siness School, la Universitat de Copenhagueni el Graduate Institute of International Studiesde Ginebra.

Resultats pràctics

Si parlem de transferència de tecnologia, s’ha detenir en compte que, amb motiu de la naturalesade la producció científica del CREI, els seusresultats no són comercialitzables. Això no vol dirque aquests resultats no tinguin una aplicaciópràctica a mig i fins i tot a curt termini, per exem-ple, en el disseny de polítiques macroeconòmi-ques i financeres. Per això els membres del CREIhan anat a explicar la seva recerca al BancCentral Europeu, la Reserva Federal dels EUA,els Bancs centrals, el Fons Monetari Internacio-nal, el Banc Mundial i el Banc Internacional deDesenvolupament, entre d’altres.

Ambició de futur

El repte de futur del CREI és duplicar la seva midafins a poder acollir dotze investigadors permanentsi augmentar la producció científica i el seu ressòinternacional. El centre desitja mantenir l’excel·lènciai convertir-se, junt amb el Departament d’Economiai Empresa de la UPF, en el millor centre de macro-economia i economia internacional d’Europa. •

Centre de Recerca en EconomiaInternacional (CREI)Universitat Pompeu FabraRamon Trias Fargas, 25-27E-08005 BarcelonaTel. +34 93 542 24 98www.crei.cat

Dr. Jordi GalíDirector


EstructuraConsorci


i Empresa• Departament de Presidència• Universitat Pompeu Fabra




CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

61

L es restes de l’antiga Tarraco, capitalesplendorosa de la província tarraconen-se de l’Imperi Romà, són l’entorn més

adient per a l’estudi de la civilització i la culturaclàssiques a Catalunya. No en va, és a l’edifici del’antic Mercat del Fòrum Provincial de Tarraco onl’ICAC té la seu.

L’ICAC fa recerca, formació i divulgació delsconeixements que proporciona l’arqueologia clàs-sica, concretament de les antigues civilitzacionsmediterrànies, com la grega, la romana i d’altresque es van relacionar directament amb aquestes.Fundat l’any 2000 com a consorci públic integratper la URV i la Generalitat de Catalunya, té encompte, especialment, la riquesa del patrimoniarqueològic català i vetlla per ampliar-ne el reconei-xement.

Altres objectius del centre són l’aplicació dela ciència i la tècnica més innovadores a la recer-ca arqueològica; la coordinació amb altres centresde recerca nacionals i internacionals del mateixàmbit; l’afavoriment de la relació amb les universi-tats, per crear una plataforma de cooperació inter-nacional que sigui un referent científic en l’EspaiEuropeu de Recerca; la cooperació amb les ins-titucions dedicades a la gestió del patrimoniarqueològic per tal de contribuir a la seva explo-tació científica; el suport a la investigació interdis-ciplinària amb l’experimentació de noves tècniquesauxiliars d’anàlisi; la promoció de la formació avan-çada en aquest camp del coneixement i la difusiódels resultats de la recerca.

L’especialització de la recerca

La tasca científica de l’ICAC, molt diversa i inter-disciplinària, s’estructura a partir de quatre líniesde recerca que comprenen les especialitats fona-mentals de l’arqueologia clàssica. De cada línia,se’n deriven projectes promoguts pel mateix instituto per les universitats, centres i grups de recercaassociats amb els quals l’ICAC ha signat conve-nis de col·laboració.

La primera de les línies de recerca s’anome-na «Arqueologia de la ciutat antiga» i analitza elsprocessos d’establiment, creixement, organitzaciói evolució de les ciutats antigues a partir de lesseves restes arqueològiques. La segona és«Arqueologia del paisatge, poblament i territori»,que estudia el paisatge, les formes de poblamenti l’organització mediambiental, social i humana delterritori en l’antiguitat. «Instrumentun domesticum.Materials i comerç en el món antic» és la terceralínia, dedicada a examinar els materials arqueolò-gics de l’antiguitat per determinar-ne l’activitat co-mercial i les seves implicacions polítiques, socialsi econòmiques. I, en darrer lloc, «Arqueologia clàs-sica i produccions artístiques» estudia el fenomende la creació artística de l’antiguitat i els docu-ments arqueològics que se’n deriven: l’escultura,la pintura, els mosaics, les arts menors, etcètera.Aquesta línia també s’ocupa d’altres camps d’es-tudi que hi estan íntimament relacionats, com són,per exemple, la iconografia, les produccions arte-sanals, l’ús social de les arts plàstiques i els seusaspectes més ideològics.

Alhora, l’ICAC també ha establert tres pro-grames de recerca transversals, de caràcter me-todològic, que desenvolupen disciplines aplicadesque són afins a l’arqueologia clàssica. Aquests pro-grames transversals són: «Mètodes i tècniques deles ciències experimentals aplicades a l’arqueolo-gia clàssica. Arqueometria, paleoambient i arqueo-logia ambiental», «Tecnologies de la informació i la

Institut Català d’Arqueologia ClàssicaICAC

L’estudi de les antigues civilitzacionsmediterrànies fet des de Tàrraco


CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

62

comunicació (TIC) aplicades a l’arqueologiaclàssica» i «Arqueologia clàssica i ciències de l’an-tiguitat. Fonts textuals, epigrafia i numismàtica».

L’exemple de projectes destacats

Articulats en les diferents línies i programes,a l’ICAC s’estan portant a terme actualmenttrenta-nou projectes de recerca, que procurenfomentar la interacció entre les diverses institu-cions i agents de l’àmbit de l’arqueologia clàssica.A tall d’exemple, es poden destacar els projectessegüents:

«Planimetria arqueològica de Tarraco» pre-tén realitzar una planta arqueològica de la ciutatromana de Tarraco en diferents períodes cronolò-gics. Aquest projecte ha disposat de la col·labo-ració de tots els arqueòlegs, més de cinquanta,que han treballat a Tarragona en els darrers anys.Està cofinançat pel Museu d’Història de Tarrago-na i l’ICAC i rep la col·laboració de la DireccióGeneral del Patrimoni Cultural, a través de l’Àreade Coneixement i Recerca i el Museu NacionalArqueològic de Tarragona.

Un altre projecte és «El jaciment romà deCan Tacó i el seu entorn (Montmeló-Montornèsdel Vallès)», nascut de la cooperació entre elsAjuntaments de Montmeló i Montornès del Vallèsi l’ICAC. S’encarrega d’estudiar la cronologia i latipologia d’un castellum dels primers moments dela romanització i el seu context territorial, en unpunt estratègic de la via Augusta.

També cal destacar l’«Estudi del paisatgearqueològic antic a l’ager Tarraconensis», en quèparticipen setze ajuntaments del Camp de Tarra-gona, la Diputació de Tarragona, el Consell Comar-cal del Tarragonès, el Consell Comarcal del BaixCamp, l’Institut d’Estudis Catalans i l’empresa Ace-sa, amb l’objectiu d’estudiar l’evolució del paisat-ge de l’ager Tarraconensis, a la dreta del riuFrancolí, entre el període ibèric i l’antiguitat tardana.

Per últim, un altre projecte fa referènciaa l’«Ocupació del sòl i formes de paisatge de mun-tanya als Pirineus Orientals, de l’antiguitat a l’èpocamedieval», centrat en l’estudi dels signes arqueo-lògics de l’antropització dels espais muntanyencspirinencs, amb una atenció preferent pel pastora-lisme en l’antiguitat. Es tracta d’una col·laboracióamb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòri-ques de la Universitat de Barcelona, l’Institut deCiències de la Terra Jaume Almera del CSIC, laUnitat de Limnologia del Centre d’Estudis Avan-çats de Blanes i el Servei de Recerca Històricadel Govern d’Andorra.

Recursos

Els projectes són conduïts per personal investi-gador propi o adscrit, per personal investigadorextern, en qualitat de col·laborador o visitant, i perpersonal investigador becat. En total, ara a l’ICACtreballen prop de vint-i-cinc investigadors i investi-gadores, que reben l’ajut del personal de suporta la investigació i del personal d’administració.

Per damunt de tots ells, l’òrgan de govern del’institut és el Consell de Direcció, que disposa, pera les tasques executives, d’un director i un adminis-trador. A més, un Consell Científic Assessor, formatper diverses personalitats reconegudes internacio-nalment i pels coordinadors de les línies i els pro-grames, segueix i avalua les activitats del centre.

El finançament de l’institut prové de la Ge-neralitat i es complementa amb les aportacions

d’altres administracions, via convocatòries com-petitives, i amb la contractació dels serveis peraltres institucions públiques o privades. L’instituttambé gaudeix del patrocini d’altres empreses endiversos projectes. Així, per exemple, l’ICAC harebut finançament del Ministeri d’Educació i Cièn-cia, del Govern d’Andorra, de diversos ajuntamentsi de les empreses Repsol i Acesa, entre d’altres.

Pel que fa a la seu de l’ICAC, que té 1.129metres quadrats i s’ubica al campus de la URV, vaser cedida per l’Ajuntament de Tarragona l’any2003, data de la seva inauguració.

La contribució a la formació

A més de la recerca, un altre dels objectius acom-plerts per part de l’ICAC ha estat la preparació,per al bienni 2006-2008, d’un Màster interuniver-sitari i internacional en arqueologia clàssica. S’estàfent conjuntament amb dues universitats catalanes,la URV i la UAB, i dues estrangeres, la Universitéde Provence i la Seconda Università degli Studidi Napoli. El màster ha rebut el reconeixement dePrograma oficial de postgrau.

Aquesta contribució a la docència avançadas’ha complementat amb el programa de Bequesd’iniciació a la recerca (BIR), que compta amb laparticipació de diverses empreses d’arqueologia.L’institut ha incorporat becaris predoctorals ambl’objectiu que desenvolupin, en el marc dels pro-jectes científics de l’ICAC, treballs de recerca pera l’obtenció del Diploma d’estudis avançats (DEA),a més de pràctiques laborals. L’institut comptatambé amb becaris que, un cop han obtingut elDEA, hi duen a terme la tesi doctoral.

Consolidació i creixement

De cara al futur, el repte bàsic de l’ICAC és la con-solidació de la seva estructura i de les seves acti-vitats. En el camp de la recerca, vol estabilitzar elsequips d’investigadors en col·laboració amb lesaltres institucions catalanes perquè esdevinguinun referent en la recerca en arqueologia clàssica,tant a Catalunya com a Europa.

Per això, necessita consolidar les unitats desuport a la recerca, dues de les quals estan enmarxa des de finals del 2005: la Unitat de docu-mentació gràfica, dedicada a la documentació,

mitjançant el dibuix o la fotografia, de jaciments,monuments i materials arqueològics; i la Unitatd’estudis arqueomètrics, centrada inicialment enl’aplicació de tècniques analítiques als materialsarqueològics inorgànics, com marbres, mortersi ceràmiques, i en la interpretació en clau arqueo-lògica dels seus resultats. Aquestes dues unitatstenen un objectiu doble: d’una banda, donar suportals projectes propis de l’institut, i, de l’altra, oferirel seu servei a institucions i empreses externes.

Pel que fa al Centre de Documentació–Biblio-teca, l’ICAC continuarà treballant perquè concen-tri la informació científica generada pel propi instituti els llibres i bases de dades necessaris per al seufuncionament. Està connectat al Catàleg Col·lec-tiu de les Biblioteques Universitàries de Catalunyai vol coordinar-se informàticament amb altres cen-tres documentals que disposin de fons relacio-nats amb l’arqueologia clàssica.

I, quant a la docència avançada en arqueo-logia clàssica, l’institut creu que també caldràconsolidar l’oferta en el marc d’una intensa col·la-boració universitària a nivell nacional i internacional,per tal de contribuir a la formació de professionalsi investigadors capdavanters en aquest camp. •

Institut Català d’ArqueologiaClàssica (ICAC)Pl. Rovellat, s/nE-43003 TarragonaTel. +34 977 249 133www.icac.net

Dra. Isabel Rodà de LlanzaDirectora

Dr. Josep Guitart i DuranDirector 2002-2006

Data de constitucióMaig de 2000

EstructuraConsorci


i Empresa• Universitat Rovira i Virgili




CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

63

L a singularitat humana constitueix un delsfenòmens més sorprenents en el curs del’evolució de la matèria. La complexitat de la

nostra espècie és el fruit de milions d’anys d’evolu-ció i de la integració successiva de diferents formesbiològiques i culturals. El bipedisme i el consum decarn expliquen el creixement de la nostra capacitatcranial i l’emergència i el desenvolupament de latècnica. Sense ella, els homínids no hauríem supe-rat la nostra precarietat física ni l’hostilitat del medi.En altres paraules, la tècnica va permetre l’hominit-zació. El procés d’hominització ha incorporat totesles adquisicions biològiques i tècniques generadesper les diferents espècies del gènere Homo al llargdel seu esdevenir. La nostra espècie és l’única queha integrat tots els coneixements de les espèciesque ens van precedir. Gràcies a això, a la coopera-ció intraespecífica i a la intel·ligència social, l’Homosapiens s’ha transformat en l’animal més versà-til i adaptable.

La comprensió de l’especificitat del gènerehumà, del seu origen i dels mecanismes i proces-sos que n’han permès la permanència, adaptaciói progressió en el planeta és el principal vectord’investigació de l’IPHES. Aquest centre va cons-tituir-se l’any 2004 com un institut transdisciplinarde recerca avançada dedicat a la investigació i laformació en les ciències de la terra i de la vida,aplicades a l’estudi de l’evolució humana i la his-tòria social. A través del treball de camp, de labo-ratori i d’estudis de gabinet, la seva finalitat éspromoure un coneixement de prospectiva d’espè-cie per projectar els resultats obtinguts a unainvestigació social de caire evolucionista.

L’aplicació del coneixement d’espècie a l’àmbit social

Davant d’altres eines prospectives, l’IPHES reivin-dica el valor científic de l’anàlisi dels processosevolutius de la nostra espècie. El seu coneixementconstitueix el millor punt de partida per abordar elsnous canvis als quals s’enfronta la humanitat.L’institut es concep així com un observatori des delqual s’analitzen els reptes i cruïlles del gènerehumà i de la nova interacció amb l’entorn, tot ge-nerant un coneixement d’origen empíric, científic,crític i obert que es transforma en pensament.D’aquesta manera es pot produir una aplicació delconeixement d’espècie a l’àmbit social, a partir deldesenvolupament de conceptes i models sorgitsd’una concepció evolucionista del fet humà.

La recerca se centra, preferentment, en elscamps de l’arqueologia, la geologia, la biologia i labotànica. No obstant això, com a contrast a unacerta inèrcia de pensament fragmentat en com-partiments, l’IPHES no considera aliena cap bran-ca de la ciència i propugna una línia d’investigacióintegral, estructurada a través de nòduls de conei-xement que s’organitzen i interactuen en xarxa.

L’equip que genera el saber

El nucli científic del centre el constitueix unequip transdisciplinar de prestigi internacionalen els seus respectius camps, fundat a partir dela integració de personal investigador de laURV, concretament del Grup de Recerca d’Au-toecologia Humana del Quaternari, i d’altresuniversitats i grups investigadors, entre els quedestaquen els membres de l’equip d’investi-gació d’Atapuerca, a Burgos, i de la Conca deGuadix-Baza, a Granada.

Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social IPHES

Un observatori dels reptes i cruïlles de l’espècie humana


CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

I H

UM

AN

ITA

TS

64

El centre consta a hores d’ara amb personalpropi i adscrit que és finançat des de diverses ins-titucions, com ara la URV, la ICREA, el Ministerid’Educació i Ciència i la Fundació Atapuerca. Sóngairebé una vuitantena de persones les que hanpassat pel centre durant el 2006 entre investiga-dors, professors associats i visitants, tècnics desuport a la recerca, tècnics laborals, becaris i per-sonal administratiu.

La seu de l’IPHES és a Tarragona, al cam-pus de la URV, i disposa de les instal·lacionsnecessàries per a l’inici de les seves activitats:laboratoris d’arqueobotànica, d’arqueologia mole-cular, de geoarqueologia, de paleontologia evolu-tiva, de restauració arqueològica i de tecnologia,a més d’anelles del Servei de recursos científicsi tècnics de la URV.

A part, les col·laboracions amb altres orga-nismes nacionals i internacionals es realitzen sobrela base dels projectes coordinats (CENIEH,ISCIII) i de les noves relacions per a instituciona-litzar (INAH, Georgian State Museum).

Els cinc eixos de la recerca

Els eixos de recerca del centre s’organitzen enlínies de recerca i mòduls de treball interactuantsque, sobre la base del fet de la evolució, projectenobjectius de prospectiva relacionats. Aquestseixos són cinc.

El primer, anomenat Memòria bioclimàtica,es divideix en les actuals línies de recerca refe-rents a la biocronologia, el clima al Plio-Plistocè, elclima a l’Holocè i la filogènia i les migracions fau-nístiques. Entre d’altres objectius, cerca l’estudidel canvi climàtic i les relacions entre els homínidsi la natura.

En segon lloc, l’eix dedicat a l’evolució homí-nida desenvolupa les línies de la coevolució gen-cultura, els modes de subsistència, la ocupaciódels continents i l’origen de l’Homo sapiens. Lesseves finalitats, per tant, se centren en les ten-dències evolutives de l’espècie, el seu origen bio-lògic, la relació entre evolució genètica i cultura,i la relació entre evolució, dentició i nutrició.

El tercer eix s’encarrega del desenvolupa-ment tecnològic, estudiant les primeres tecnologiesi tractant de quantificar el grau de desenvolupa-ment tecnològic i definir un catàleg diacrònic globald’objectes.

El quart fa referència a la intel·ligència i l’apre-nentatge socials. Les seves línies de recerca, quecomprenen l’estudi de la deshumanització de pri-mats humanitzats, de les organitzacions domèsti-ques i del comportament espacial, estableixenanàlisis de cohesió social i del lligam entre com-petència i evolució.

Finalment, l’eix sobre socialització homínidaexamina els mitjans gràfics de comunicació a laPrehistòria i també la socialització del coneixe-ment de l’evolució humana. Així, la seva prospec-tiva abraça els elements d’integració social, lacomunicació lligada a l’evolució, i les noves tec-nologies en relació a la resocialització homínida.

Cap a un pressupost consolidat

Durant el primer any de funcionament de l’institut,les seves fonts de finançament han estat fona-mentalment públiques. Sobre la base dels costosde personal que ja aportava la URV i dels recur-sos obtinguts per via competitiva, s’ha afegit lacontribució de la Generalitat de Catalunya. Peròl’IPHES també ha definit altres grups d’interèsper ampliar el finançament privat i arribar a establirun pressupost consolidat en què el 50% l’aportiGeneralitat, el 25% la URV i el 25% restant lesempreses privades.

Com que ja estan cobertes les necessitatsbàsiques en equipaments, el percentatge mésgran de la inversió es dirigeix al personal de recer-ca. Dins del context del centre, l’aportació funda-cional de l’Ajuntament de Tarragona com a patrónat correspon al cofinançament de l’edifici definitiuque ja està en fase de redacció de projecte. Val adir també que un dels eixos d’activitat de l’IPHESés la prestació de serveis d’anàlisis arqueològi-ques mitjançant tècniques instrumentals d’altaresolució i que això permet el finançament d’unapart important del personal tècnic laboral.

La contribució a la transferència tecnològica

Com a generador de coneixement en les àreesde prehistòria i evolució humana, la capacitat dedesenvolupament de noves tecnologies no ésun objectiu primordial del centre. No obstantaixò, l’IPHES contribueix a desenvolupar ambempreses de base tecnològica i centres tecno-lògics noves aplicacions per a les seves àrees derecerca, que desprès poden ser esteses a d’altresàmbits.

La creació de ponts amb empreses privadesha propiciat diferents projectes i fins i tot el regis-tre d’una patent.

La presència del centre al sector industriales realitza mitjançant col·laboracions, tal i comsucceeix, per exemple, amb el projecte en curs3COOR amb l’empresa IBM per al desenvolupa-ment de sistemes d’informació en arqueologiades de la plataforma d’assaig d’Atapuerca.

A més, la col·laboració amb l’empresa Nub3Dha permès l’aplicació d’escanejats tridimensionalsa la restauració i la realització de motlles d’objec-tes arqueològics i fòssils, i també la participació enun projecte per escanejar superfícies arqueològi-ques que desprès poden ser exposades enmuseus sense malmetre el jaciment.

Com ja s’ha dit, alhora el centre ofereix lesprincipals tècniques d’anàlisis arqueològiques a lacomunitat científica, entitats i administracions rela-cionades amb el patrimoni històric, així com altres

aplicacions informàtiques, serveis de restauració,activitats didàctiques, serveis editorials i d’imatge.

Tot aquest recorregut haurà de permetre, alfinal, definir una política de creació d’empresespròpies.

El futur

Aquest és un centre emergent. Per tant, el seul’èxit ha de respondre a la capacitat de constituir-se com un instrument d’anàlisi del funcionamentde l’espècie a partir del coneixement del registrefòssil i la seva inferència a l’anàlisi social. L’estudide l’evolució humana al llarg de tres milions d’anysofereix claus, pautes de comportament i elementsde reflexió per prospectar el nostre desenvolupa-ment com a éssers humans que caminem cap a lahumanització.

De cara als propers anys, les fites del’IPHES són, d’una banda, posicionar-se entre elscinc millors centres al món dins el seu àmbit dis-ciplinar, i, de l’altra, incorporar la transdisciplina-rietat com a forma de treball científic. També ésprioritari assegurar que la integració del coneixe-ment serà factible en un tipus de centre comaquest, que uneix les ciències de la vida i de laterra amb la història social de l’espècie humanai pretén que el coneixement del passat condueixia la inferència crítica del futur.

Aconseguir donar nom a una nova espèciehomínida de fa 800.000 anys, Homo antecessor,contribuir al canvi de paradigma sobre la presèn-cia humana a Europa i promoure que la tècnicai el seu ús social són els factors que ens distin-geixen com a humans, tot això dóna sentit a l’acti-vitat d’aquest centre. Fa milers d’anys, la lògicaevolutiva va desplaçar definitivament l’atzar coma motor dels canvis en la nostra espècie. Actual-ment la selecció tècnica i cultural està substituintla selecció natural, de manera que entre tots hemde contribuir a la socialització del coneixement del’evolució humana. •

Institut Català de PaleoecologiaHumana i Evolució Social (IPHES)Escorxador, s/nE-43003 TarragonaTel. +34 977 558 703www.urv.cat/iphes

Dr. Eudald CarbonellDirector


EstructuraFundació


i Empresa• Universitat Rovira i Virgili• Ajuntament de Tarragona




Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB)

L’objectiu principal del CRESIB és fer recerca biomèdica lligant els campsde la salut i el desenvolupament. Immigració i salut, malalties associades a lapobresa, globalització de la salut i la malaltia, epidèmies, noves malaltiesemergents i reemergents, conseqüències econòmiques de la salut i la malal-tia en el desenvolupament són algunes de les línies a les que es dona priori-tat en els països en vies de desenvolupament, i en especial a l’Àfrica. Sóntambé en les que vol incidir el centre, fent recerca per arribar a trencar el cer-cle viciós de pobresa i malaltia en que viuen molts d’aquests països.

Director: Dr. Pedro AlonsoUbicació: Hospital Clínic de Barcelona, IDIBAPS i campus de la UB.Data de constitució: 12 juliol 2006Estructura: FundacióPatronat:• Departament de Salut• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Universitat de Barcelona• Hospital Clínic de Barcelona• Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)

La constatació de la importància de l’aigua com a recurs fonamental i l’àm-plia problemàtica que l’envolta ha fet que es creï aquest organisme que téper objecte la recerca de qualitat a nivell internacional en l’àmbit del’aigua, incidint en el seu ús racional i els efectes de l’activitat humanasobre els recursos hídrics.

Directora: Dra. Victòria SalvadóUbicació: Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de GironaWeb: http://icra.udg.catData de constitució: 26 d’octubre de 2006Estructura: FundacióPatronat:• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Universitat de Girona• Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC)

La seva activitat se centra en la identificació i promoció de la recerca bio-mèdica en oncologia, especialment en la medicina predictiva i personal-itzada del càncer en un àmbit hospitalari, a prop del pacient.

Director: Dr. Manuel PeruchoUbicació: Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de BadalonaData de constitució: 30 d’octubre de 2006Estructura: FundacióPatronat:• Departament de Salut• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Universitat Autònoma de Barcelona• Ajuntament de Badalona• Institut Català de la Salut• Hospital Germans Trias i Pujol

Institut Català de Paleontologia (ICP)

L’objectiu de l’ICP és conduir i fomentar la recerca en paleontologia devertebrats i humana, tan en el ric patrimoni paleontològic català com tambéen aquells projectes, fora d’aquest entorn, d’especial significació i interèscientífic.

Director: Dr. Salvador MoyàUbicació: Universitat Autònoma de BarcelonaData de constitució: 22 de novembre de 2006Estructura: FundacióPatronat:• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Universitat Autònoma de Barcelona

L’institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC)

L’ICRPC té la missió d’aportar a la societat elements d’anàlisi sobrel’herència històrica i cultural de Catalunya. Així, pretén esdevenir un cen-tre de referència capaç d’integrar tots els actors que participen en l’àmbitdel patrimoni cultural català, amb voluntat també de projectar-lo interna-cionalment.

A partir de la definició que dona la Llei del patrimoni cultural català(1993), la recerca bàsica i aplicada que desenvolupi l’ICRPC se centrarà,bàsicament, en dues grans àrees prioritàries: els processos de patrimo-nialització i l’ús del patrimoni cultural.

Director: Dr. Gabriel AlcaldeUbicació: Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de GironaData de constitució: 22 de novembre de 2006Estructura: FundacióPatronat:• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa• Universitat de Girona

Les actuacions més recents

Centres creats durant l’any 2006

Al darrer any, la relació de centres s’ha incrementat amb la creació de quatre noves entitats de recer-ca, dues dins l’àmbit de la biomedicina, una de paleontologia i una dedicada a l’aigua, la seva gestiói el seu aprofitament.

Són entitats que tot just comencen a caminar i que encara es troben en una primera fase d’as-sentament en la que la seva principal activitat és la implementació dels equips de recerca i de l’equipdirectiu.

Tot i així, són centres creats íntegrament seguint el model proposat pel Programa CERCA, dinsla xarxa que coordina, i que vindran a ser un exemple per a futures actuacions.

NO

US

CE

NT

RE

S

66


AGAUR Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de RecercaCEAB Centre d’Estudis Avançats de BlanesCED Centre d’Estudis DemogràficsCENIEH Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución HumanaCENIT Consorcios Estratégicos Nacionales de Investigación TécnicaCIBER Centro de Investigación Biomédica en RedCID Centro de Investigación y DesarrolloCIDEM Centre d’Innovació i Desenvolupament EmpresarialCIEMAT Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y TecnológicasCIIRC Centre Internacional d’Investigació dels Recursos CostanersCIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en EnginyeriaCIRIT Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació TecnològicaCMIMA Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i AmbientalsCMRB Centre de Medicina Regenerativa de BarcelonaCNRS Centre Nationel de la Recherche Scientifique (França)CRAG Centre de Recerca en AgrigenòmicaCREAF Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions ForestalsCREAL Centre de Recerca en Epidemiologia AmbientalCREI Centre de Recerca en Economia Internacional CReSA Centre de Recerca en Sanitat AnimalCRG Centre de Regulació GenòmicaCRM Centre de Recerca Matemàtica CSIC Consell Superior d’Investigacions Científiques CTFC Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaCTTC Centre Tecnològic de Telecomunicacions de CatalunyaCVC Centre de Visió per ComputadorEMBL Laboratori Europeu de Biologia MolecularESA European Space AgencyFCRI Fundació Catalana per a la Recerca i la InnovacióFEDER Fons Europeu de Desenvolupament RegionalFIS Fons d'Investigació Sanitària. Ministeri de Sanitat i ConsumHERMES Human Expressive Representation of Motion and their Evaluation in SequencesIBEC Institut de Bioenginyeria de CatalunyaICAC Institut Català d’Arqueologia ClàssicaICCC Institut Català de Ciències CardiovascularsICFO Institut de Ciències FotòniquesICIQ Institut Català d’Investigació QuímicaICN Institut Català de NanotecnologiaICREA Institució Catalana de Recerca i Estudis AvançatsIDIBAPS Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i SunyerIEC Institut d’Estudis CatalansIEEC Institut d’Estudis Espacials de CatalunyaIFAE Institut de Física d’Altes EnergiesIFIP Institut de la Filière Porcine (França)IG Institut de GeomàticaIHÉS Institute des Hautes Études Scientifiques (França)IMIM Institut Municipal d’Investigació MèdicaIN2P3 Institut National de Physique Nucléaire et de Physique des Particules (França)INAH Instituto Nacional de Antropología e Historia (Mèxic)INSERM Institut Nationel de la Santé et de la Recherche Médicale (França)IPHES Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució SocialIRB Barcelona Institut de Recerca Biomèdica de BarcelonaIRTA Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesISCIII Instituto de Salud Carlos IIILIM/UPC Laboratori d’Enginyeria Marítima/Universitat Politècnica de CatalunyaMEC Ministeri d’Educació i CiènciaNEST New and Emerging Science and Technology. Projectes de suport

dins el 6è Programa MarcOTRI Oficina de transferència de resultats de la investigacióPRBB Parc de Recerca Biomèdica de BarcelonaPRI Pla de Recerca i InnovacióRETICS Redes Temáticas de Investigación Cooperativa Sanitaria

Instituto de Salud Carlos IIIUAB Universitat Autònoma de BarcelonaUB Universitat de BarcelonaUdL Universitat de LleidaUG Universitat de GironaUPC Universitat Politècnica de CatalunyaUPF Universitat Pompeu FabraURL Universitat Ramon LlullURV Universitat Rovira i VirgiliXarxa IT Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica del CIDEM

ACRÒNIMS
