7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
1/32
Papers
Disseny:Id
ren
Z rgan dexpressi de les CGT de Balears i de Catalunya nm. 115 Mar 2010 0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat
de Balears
Colmbia
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
2/32
Catalunyawww.cgtbalears.orgZ rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears Mar 2010 nm. 115 0,50 www.cgtcatalunya.cat
Disseny:Id
ren
Colmbia
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
3/32
Sobre les ltimes dades de l'a-tur a l'estat espanyol, podemveure que la xifra ens situa en
els 4,1 milions de desocupades idesocupats com oficials, ja que
no comptabilitzen aquelles perso-nes que estant aturades, opten acursos de formaci a travs de l'I-NEM o b han finalitzat el seu cicleformatiu i no han aconseguit unaprimera ocupaci en el seu sector,els prejubilats o els autnoms quetanquen el seu negoci i aquellespersones que opten als 420 eurosd'ajuda i fan el curset obligatori(unes 368 mil persones).Amb aquestes dades podem afir-mar que la xifra real de desocupa-des i desocupats ronda els 5 mi-lions de persones, el que implicaque, amb un 20% d'atur oficial,tindr la major taxa de la Uni Eu-ropea (UE-27) el 2010 i amb aix
duplicar la mitjana i registrar lamajor xifra d'atur de tota la UE.S'assenyala que durant aquest anyla taxa d'atur registrar un moderataugment en el conjunt de pasos
de la UE-27 i que el terme mitjpassar del 9,1% del 2009 al10,2% el 2010. L'atur mascul essituava en acabar lany 2009 en2.012.536 aturats i el femen en1.911.067. Per altra banda, lany2009 es van subscriure 14.021.837contractes, dels quals 1.312.414van ser indefinits, i 12.709.423temporals. Per tant la taxa de tem-poralitat en les contractacions rea-litzades el passat any en l'estat es-panyol va ser del 90,64%.En relaci a la situaci laboral i so-cial que estem vivint, veiem quetots els dies ens trobem amb nousdiscursos, noves decisions, novespropostes formulades per ban-
quers, poltics, patronal, que tor-nen a seguir estrenyent-nos a totsels treballadors i treballadores finsa asfixiar-nos (reforma de les pen-sions, reforma laboral, crides p-
bliques a l'acomiadament lliure perpart empresaris, institucions i or-ganismes del sistema,...). Robato-ri, estafa, engany s l'nica cosaque ens ofereixen aquest planterde personatges pblics que diria-ment intenten determinar les nos-tres condicions de vida poltics.Estem davant una ofensiva des-carnada contra els nostres dretsms bsics.Amb aquests ltims atacs que su-posen els plans per a reformar lespensions, la imminent reforma la-boral, els acords sobre negociacicollectiva, plantejades pel govern idictades pel capitalisme, estemobservant que l'agitaci social co-
mena a donar els seus fruits inoves veus es plantegen ms dedeb la necessitat de la lluita en elcarrer i fins i tot la possibilitat de lavaga general. Aquest s el cam i
com organitzaci anem a trobar elnostre lloc, anem a assumir la nos-tra responsabilitat.Afortunadament, la CGT no es ren-deix i hem comenat el lent procsde reconstrucci de la mobilitzacisocial, constituint teixit organitza-tiu, trobant frmules en les nostresciutats per a buscar cmplices so-cials, venals, juvenils, estudiantils,plataformes daturats, immigrants,organitzacions sindicals antiautori-tries i anticapitalistes, que perme-tin aglutinar forces per a aquestalluita contra el capital, en el camduna vaga general com a eina peraturar les agressions que estempatint.
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Mar de 20102
CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT)DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.971 783 016 - [email protected]
Delegaci MenorcaPlaa de la Llibertat, 5 07760 CiutadellaTel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFE-DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona [email protected] Tel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crdit de Catalunya Federaci Catalana dIndstries
Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat de Catalunya Federaci dEnsenyament de Catalunya
(FEC) Federaci dAdministraci Pblica de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9 - 08003 BarcelonaTel. 933103362. Fax 933107110
FEDERACIONS COMARCALS
AnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.Tel. i fax 938042985 [email protected]
Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977340883. Fax 977128041
Baix LlobregatCra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell [email protected]. 933779163. Fax 933777551
Comer, 5. 08840 [email protected] Tel./fax 93 659 08 14
Baix PenedsNord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax977660932 [email protected]
Barcelons NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 933831803
Garraf-PenedsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr [email protected] Tel. i fax 938934261
MaresmePlaa Cuba, 18, 2n 08302 Matar [email protected] Tel. i fax 937909034
Valls OrientalFrancesc Maci, 51 08100 Mollet - [email protected] Tel. 935931545. Fax 935793173
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
GironaAv. Sant Narcs, 28, entl. 2a 17005 Girona [email protected] Tel. 972231034Fax 972231219
PonentAv. Catalunya, 2, 8. 25002 [email protected]. 973275357. Fax 973271630
Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977242580 i fax 977241528
FEDERACIONS LOCALS
BarcelonaVia Laietana, 18, 9. 08003 [email protected]. 933103362. Fax 933107080
Bergadel Bal 4 baixos. [email protected] Tel. 938216747
ManresaCircumvallaci, 77, 2n. 08240 [email protected] /Tel. 938747260. Fax 938747559
RubColom, 3-5. 08191 [email protected] Tel. i fax 93 588 17 96
SabadellUni, 59. 08201 Sabadell [email protected] Tel. i fax 93 745 01 97
TerrassaRamon Llull, 130-136. 08224 [email protected] Tel. 93 788 79 47. Fax 93
789 45 04Castellar del VallsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del [email protected], tel./fax 93 714 21 21
SallentClos, 5, 08650 Sallent [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61
> ON ENS TROBEM?...
EditorialAmb les dadesa la m, la vagageneral s lnic cam
Edici del Collectiu La Tramuntana (Ramon Aub, Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T., JoseCabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Gargant, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Mart iJosep Torres. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carlus Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Lamo en Pepdes Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informtica:Germn Mozzer. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.(dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: [email protected]. Redacci i subscrip-cions a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.Collaboracions: [email protected]. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a poca, DipsitLegal: B 36.887-1992. Papers, 3a poca, Dipsit Legal: PM 1.177-2005.No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents:- Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior.
Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/
El viaje vertical
dEnrique Vila-Matas
Crisi? No em facis riure...
-Les coses no sn sempre
com pensem.
Agurrelj
Drets dels subscriptors:D'acord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores snincorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGTde Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s l'enviament d'aquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a lesmesures de seguretat necessri es per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercirel seus drets d'accs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-talunya, al correu electrnic [email protected] o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinyas/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, [email protected]
Aquest nmero sha tancat el 15 de febrer de 2010
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
4/32
Mar de 2010
REPORTATGELa minga indgena esdev una ideaveritablement revolucionaria, untrencament en la lgica de la mort
Colmbia,continutat o ruptura
3
Les organitzacions decamperols, estudiants iobrers segueixenresisitint i lluitant
Jaume Fortuo
i Marc del Jess
Aquest reportatge intenta seruna sntesi realitzada ambla intenci d'explicar lacomplexitat colombiana. Ens ha re-sultat molt difcil sintetitzar les lec-tures, converses i vivncies quehem tingut a Colmbia. El text esrealitza amb la idea d'informar a les
persones lectores de la revista sobrela figura dun personatge com l-varo Uribe. Tamb, per parlar sobreun dels conflictes armats ms antics
del mn.La primera part del reportatge, Niliberals ni conservadors: la terra pera qui la treballa, narra el conflictede la tinena de la terra, la base del'economia colombiana i per on
passa en aquest moment histric lalluita de classes. Amb l'aparici delnarcotrfic de la cocana el conflic-te augmenta de forma despropor-cionada ja que els sectors enfron-tats, guerrilles i paramilitars, tenenms diners molts ms diners
per poder continuar el conflicte, in-crementar-lo i fer-lo molt ms mor-tfer.Aquest seria el segon apartat, Nar-coparamilitarisme: la nova oligar-quia. s en aquest perode quanapareix la figura d'Uribe, el filld'una famla relacionada amb elnarcotrfic que aconsegueix el c-rrec de director d'aeronutica civilcom a pagament d'un favor. D'aquaccedeix a la alcaldia de Medelln,a l'poca del crtel del mateix nom idel fams Pablo Escobar. La sevacarrera poltica no s'atura i el se-gent esgla s el de governadordel departament d'Antioquia
amb capital a Medelln, comno. L'objectiu s la Presidnciade la Repblica.Els dos ltims apartats ens expli-quen tot aquest procs. Ni justiciani pau: estan ben mobilitzats ens
parla del procs de pau entre amicsi companys, el govern i els parami-litars i, l'ltim apartat, El pas quedeixa l'uribisme: un carrer sense
sortida?, narra el perfil d'Uribe icom les seves poltiques han afectatel pas. Esperem que aquest repor-tage us serveixi d'introducci perentendre el conflicte colombi.
Ni conservadorsni liberals: la terraper qui la treballa!Durant tot el segle XIX la naci esva dessagnar en guerres entre libe-rals i conservadors, on unes poquesfamlies dun i altre color es repar-tien el pasts amistosament, mentreempenyien els seus treballadors amatar-se entre ells. Les elits d'un ialtre partit estaven dacord a l'horade mantenir intactes les relacionsdexplotaci entre patrons i campe-rols i de reprimir brutalment totaresposta social que poss en perillaquest ordre. I tamb comprenien lanecessitat de no permetre una refor-ma agrria que dons resposta al
problema de la terra, que compre-nia aspectes com la redistribucide la terra, el ttols de propietat perals camperols que colonitzaven te-
rres i la regulaci de les relacionsterratinent-arrendatari-treballador,
per tamb les vies de sortida delsproductes, la seva comercialitzacio la creaci d'infraestructures alcamp. El xoc d'interessos entrecamperols, colons i treballadorsagraris, d'una banda, i una oligar-quia reticent a renunciar a cap pri-vilegi, de l'altra, (fossin conserva-dors o els anomenats liberalsd'ordre) portar a una confrontacique determinar les dinmiques delconflicte social colombi.Jorge Elicer Gaitn, l'home que va
plasmar en els seus discursos lesdemandes populars d'una reformaagrria i una soluci de la injustciasocial, fou assassinat l'any 1948mentre es desencadenava lenfron-tament entre liberals i conservadorsanomenat La Violncia. Per laViolncia fou sobretot una guerracontra els pobres: van morir ms de300.000 camperols i un nombre in-calculable van resultar desplaats,
patint un robatori de terres a mansde l'oligarquia que va deixar en res
les tmides concessions aconsegui-des durant el govern de Lpez Pu-marejo (1934-1938). Els responsa-
bles materials de la neteja vanser grups com els chulavitas o elspjaros, civils en collaboraciamb la fora pblica, predecessorsde les modernes formes de parami-litarisme. Tamb aparegueren lesguerrilles liberals, autodefensescamperoles que en la seva gran ma-
joria es van desmobilitzar amb lespromeses d'amnistia que ofer elgeneral Gustavo Rojas Pinilla al
principi de la seva dictadura militar(1953-1958). La major part delsguerrillers es va desmobilitzar i alintentar continuar la lluita per lavia poltica foren assassinats, unahistria que es repetiria ms d'unquart de segle ms tard, quan lesFARC-EP en mig d'una treva ambl'Estat llenaren el movimentUnin Patritica juntament ambamplis moviments socials i polticsi l'intent d'una sortida poltica alconflicte acabava amb l'exterminide la militncia de la UP.
Al 1957 les elits liberals i conserva-dores conformaven el Frente Na-cional: un pacte per alternar-se en el
poder cada quatre anys, blindantl'espai poltic a qualsevol actor que
pretengus canvis reals en la qes-ti agrria i tot el sistema imperant.La problemtica al camp mai no esva resoldre, grans masses de des-
plaats per la violncia es van veureabocats a marxar cap a zones denova colonitzaci i avanar en lafrontera agrcola mentre la fora
pblica socup de resoldre qualse-vol demanda de millores daquella
societat amb la qu es buscava lareconciliaci.En aquest marc es va donar lapari-ci de les actuals guerrilles, com sel cas de les FARC, nascudes enuna d'aquestes zones de recent co-lonitzaci, les anomenades Rep-
bliques Independents, on l'nicapoltica estatal que arribava era larepressi dels camperols per part del'exrcit. Mig segle desprs el pro-
blema de la terra i la qesti agrriano noms no s'han resolt sin quecompten amb un munt de proble-mtiques afegides dentre les qu-sals, el fet que la majoria de la po-
blaci del pas ha passat de sercamperola a engrandir els cinturonsde misria de les ciutats; la prduade protagonisme del medi rural en-vers l'urb en el terreny poltic oeconmic, larribada dels cultiusillcits i els megaprojectes amb lo-
bertura neoliberal; la major concen-traci de la terra en unes poquesmans i l'aparici de nous actorscom el narcoparamilitarisme.
Narcoparamilitarisme: lanova oligarquiaDurant els anys 70 i 80 alguns te-rratinents van abandonar els nego-cis tradicionals per uns altres demolt ms rentables: lexportaci demarihuana, amapola i, sobretot, decoca, molt ms productiva i ben pa-gada. Els diners de la droga eren unmiracle; els oportunistes es feienrics de la nit al dia i els bancs veienen el rentat dactius una forma de
Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudameric
Alvaro Uribe representa un projecte d'ultradreta
fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars,els terratinents, les empreses, la fora pblica i l'Estat corrupte
Foto extreta del Centro de Investigacin y Educacin Popular, Bogot, http://www.cinep.org.co
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
5/32
creixement espectacular. Entre els
molts sectors de lEstat i la societatque es van beneficiar del negoci caldestacar un grup de nous rics que
ben aviat van desenvolupar una es-treta vinculaci amb el paramilita-risme. Els narcos organitzarenexrcits privats per a custodiar lesseves finques, desitjosos com esta-ven de treures de sobre les guerri-lles i de sotmetre o desplaar elscamperols. La collaboraci amblexrcit va ser beneficiosa per a lesdues parts.La formaci i aplicaci del parami-litarisme per a controlar una regiduta a terme a Puerto Boyaca a
principis dels 80, considerada pri-mera capital antisubversiva de Co-
lmbia, fou finanada en gran me-sura amb els diners del narcotrfic.Boyaca s un exemple de construc-ci dun poder paraestatal, on el
paramilitars disposaven dels seuspropis partits poltics, mitjans decomunicaci, associacions civils,sacerdots un model que durant ladcada sestengu per tot el pas.L'any 1982 els capos del narco-trfic creen el MAS (Muerte a losSecuestradores) per fer front als se-grestos que patiren a mans del M-19. Un any desprs la procuradoriava revelar les identitats de 163 delsseus integrants, 59 dels quals erenmilitars en actiu. Aquesta alianaentre narcotraficants i fora pblicano va trontollar fins a finals de ladcada dels 80 quan tingu lloc unacampanya de terror per part dels"narcos" contra l'Estat colombi
per tal de frenar una llei que perme-tria extraditar-los als EUA pels de-lictes de trfic de drogues. Aquesttrencament arrib al seu punt cul-minant amb la guerra interna delcrtel de Medelln, on un sectordels narcos autodenominat elsPEPES (Perseguidos por Pablo Es-cobar) es va aliar amb la fora p-
blica contra Pablo Escobar i elsseus seguidors. Escobar, lies "elPatrn", havia acumulat massa
poder i les seves aspiracions polti-ques aix com el suport popular delqu gaudia eren vistos amb malsulls per part dels seus antics aliats,que vegeren la necessitat de dur aterme una purga dins de l'oligarquia
mafiosa del veritable narcoestat en
qu s'havia convertit Colmbia.
Ni Justcia ni Pau:estan ben mobilitzatsEntre finals dels anys 80 i principisdels 90 es va conformar el que es-devindria una altra fase del projecte
paramilitar; les Autodefenses Uni-des de Colmbia, un veritable exr-cit paramilitar sota les ordres deSalvatore Mancuso i els germansCastao. Al 1997, a la primera tro-
bada nacional d'AUC, 16 grups pa-ramilitars de tot el pas es van unir ies presentaren com a grup contrain-surgent, amb una comandncia uni-ficada, coordinaci interregional,un projecte pragmtic i amb vistes a
aconseguir estatus poltic. Gaudirende la collaboraci de membres deles forces armades i els serveisdintelligncia, i foren finanats
per terratinents, ramaders i narco-traficants (un 70% dels seus dinersvenien de la droga). Entre principisdels 80 i lactualitat desplaarencinc milions de camperols i robarenentre vuit i deu milions dhectreesde terra. Entre 1965 i el 2007 es vandur a terme 50.000 desaparicionsforades i del 1977 fins al 2007 hivan haver 80.000 execucions extra-
judicials.L'any 2002 els paramilitars van
prometre deixar les armes per in-corporar-se al procs de pau; el re-sultat d'aquests dilegs fou la Leyde Justicia y Paz, aprovada al2005, i un conjunt de rutes dimpu-nitat per als responsables de ms de50.000 crims de lesa humanitat. El90% dels desmobilitzats que vanconfessar en versi lliure van obte-nir una amnistia de facto, i tan solsmenys d'un 3% han complert penesmnimes que mai no han arribat alsvuit anys, quedant exempts delscrims de lesa humanitat comesos
per a obtenir la condici de presospoltics. Tot enmig dun bombar-deig meditic tractant dhumanitzarals autors de les massacres de civilsindefensos i els esquarteramentsamb motoserra, mostrant les llgri-mes de Salvatore Mancuso i els dis-cursos del projecte poltic de CarlosCastao, que si b reconeixia havercoms alguns excessos deia haver-
ho fet tot per alliberar la seva ptria
de la guerrilla i defensar lEstat. Imentre es repetia una vegada i unaaltra que els paramilitars eren untercer actor del conflicte que haviaescapat al control de lEstat. A totaix, molts dels paramilitars que enles seves confessions han revelat lacomplicitat (per acci o omissi)d'alts crrecs de la fora pblica o elgovern en els crims de les AUC hohan pagat amb la vida. Els mateixoscaps paramilitars, extraditats alsEUA per delictes de narcotrfic,que estan confessant els seus crimsveuen com maten les seves famlies
per fer-los callar i evitar que se s-piga qui va estar darrere les AUC,com es el cas de lassassinat del
germ de "Jorge 40" el passat mesde desembre.Un cop les AUC van haver fet laseva feina, netejant el camp delscamperols per facilitar lentrada deles transnacionals i duent a termeun espcie de "contrareforma agr-ria" mitjanant el desplaament dela poblaci i el robatori de les te-rres, fou el moment per a escenifi-car la pantomima de la desmobilit-zaci. Perqu si b s cert que lesAUC com a una estructura unifica-da es van desintegrar, tamb ho sque els paramilitars mai no vanmarxar i simplement passaren aanomenar-se Aguilas Negres oRastrojos i adoptaren la faana de
bandes emergents. Aix ho demos-tren les denncies dels ltimsmesos damenaces i ofensives para-militars en regions com el Meta o el
Cauca; o les seves campanyes deneteja social a ciutats com Barran-cabermeja, Medelln o Bogot. Elsque pateixen la seva violncia coin-cideixen en que, tant al camp com ales ciutats, els paramilitars tornen a
estar tan forts com en anys enrere,mentre una Colmbia i un mncecs i sords obliden el que va passari neguen el que tenen davant delsnassos.
El pas que deixa lUribisme:un carrer sense sortida?Per a entendre en mans de qui estla presidncia de la Repblica hemde tenir en compte fins a quin puntlvaro Uribe s un personatge vin-culat al narcotrfic i el parmilitaris-me, una vinculaci que comenaamb lamistat del seu pare amb lafamlia Ochoa, un dels ms podero-sos clans de narcotraficants. Lany1982, en el seu crrec de director de
laeronutica civil, fou ell qui con-ced als Ochoa i a Pablo Escobar lesautoritzacions per a les avionetesque sortien carregades de coca.Com a alcalde de Medelln imple-ment el pla Medelln sin Tugu-rios on Escobar blanquejava di-ners de la droga construint vivendes
per als pobres i, durant el seu paspel Senat, defens la proposta de noextradir els narcos als EUA. Al1994, com a governador dAntio-quia, promogu la creaci de lesCONVIVIR, una nova forma den-cobriment legal de les estructures
paramilitars que havien estat ille-galitzades lany 1989. Fins i tot, elmateix lder de les AUC, Carlos
Castao, arrib a dir a la premsa:Uribe s el hombre ms cercano anuestra forma de pensar. Resultaillustratiu el fet que els represen-tants poltics que van llenar la sevacandidatura a la presidncia l'any2002 foren els mateixos que peraquella poca signaven una sried'acords amb els paramilitars arreude l'estat, el ms conegut dels qualsseria el pacte de Santaf de Ralitodel 2001. En aquests "pactes de re-fundaci nacional" congressistes igovernadors es comprometien a de-fensar les tesis d'ultradreta de lesAUC a canvi del suport dels para-militars per a reconfigurar el mapaelectoral del pas. Molts dels sig-nants d'aquests acords van acabarimplicats en la "parapoltica"; el
poder de l'oligarquia mafiosa era talque eren els narcoparamilitars els
Mar de 20104
REPORTATGE
Cronologia1928: Matana de las Bananeres amans de la United Fruit Company1948: Assassinat de Jorge ElicerGaitn.
1946-1958: La Violncia: enfron-taments entre liberals i conserva-dors.1950-1953: Colmbia participa ala guerra de Corea.1953: Dictadura del general Gus-tavo Rojas Pinilla.
1958: s derrocat el dictador Gus-tavo Rojas Pinilla i sinstaura el
bipartidisme del FN. Alternanadels dos partits en el poder.
1962: Missi Yarborough: lexr-cit dels EUA recomana a lEstat laformaci de grups paramilitars.1964: Neix el ELN inspirat per larevoluci cubana i la teologia delAlliberament.1966: Neixen les FARC, guerrillacamperola d'orientaci marxista-leninista.
1967: Apareix el EPL, fortamentinflut pel maoisme.1974: Robatori de les armes delCantn Norte, una de les primeresaccions del M-19, guerrilla urbanadorientaci socialista i naciona-lista.1978: Apareix el grup paramilitarTriple A (Alianza AnticomunistaAmericana).1981: Es forma el grup paramilitarMAS (Muerte a secuestradores).1984: Inici de les negociacionsentre l'Estat i les FARC, el EPL iel M-19.1985: Neix el partit poltic UninPatritica on convergeixen gent deles FARC i dels moviments so-cials i poltics. S'inicia el genocidide la UP i altres partits poltics.Presa del Palau de Justcia per partdel M-19.
"El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb l'assassinat de Jorge Elicer Gaitn
Soldat dins d'una vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
6/32
Mar de 2010 5
REPORTATGE
qui finanaven als seus candidatspoltics. lvaro Uribe va arribar ala presidncia amb el discurs ms
autoritari i militarista dels qu esvan presentar i la promesa dacabaramb el conflicte per la via bllica.Va continuat amb laplicaci delsPlans Colmbia 1 i 2, i el Pla Pa-triota, que han comportat una crei-xent militaritzaci del pas aix coml'aplicaci de les fumigacions ambglifosat sobre els conreus de lacoca, el que comporta la destruccide cultius tradicionals de subsis-tncia i greus efectes per la salut dela poblaci alhora que no ofereixencap alternativa al camperol i han re-sultat un fracs com a poltica con-tra les drogues. La croada mundialde la lluita contra el terrorisme es-
peronada desprs de l11 de Setem-
bre li ha perms implantar una veri-table poltica de terrorisme destatsota el nom de Seguretat Democr-tica.Luribisme ha vingut a aprofundiruna lgica feixista que des delsanys 60 ve consolidant-se a Colm-
bia: la desborrar la separaci entrelEstat i el civil, i imposar la ideaque o sest amb el govern o ambla guerrilla. Ha posat en marxa di-verses poltiques per a implicar lasocietat civil en el conflicte, com laxarxa dinformants, conformada
per 1.800.000 de persones a sou delEstat o els programes de solda-dos campesinos, i ha empitjorat la
persecuci a les organitzacions delsdrets humans i a tota loposici po-ltica. Els diversos escndols en elsqu sha vist implicat el seu governnoms sn la punta de liceberg delestructura mafiosa i criminal queha consolidat luribisme, per tot iaix sn exemples prou rellevants.Un 30% dels congressistes d'Uribehan resultat ser "parapoltics", fi-nanciats pels mateixos grups para-militars que van arribar a fer votar
poblacions senceres a punta decan. Les escoltes illegals delDAS, la policia poltica i migratriaque depn directament de la presi-dncia i que ha collaborat amb els
paramilitars en la persecuci contradirigents i activistes socials i pol-tics. Els falsos positius, joves po-
bres executats per lexrcit i pre-sentats com a guerrillers donats de
baixa en combat per tal que els seus
assassins poguessin gaudir dascen-sos i permisos.Durant els governs dlvaro Uribe
prop de 20.000 persones han estatdesaparegudes a Colmbia (xiframolt superior a qualsevol de lesdictadures llatinoamericanes delsanys 70), hi ha hagut ms de dosmilions de desplaats per la violn-cia i avui el nombre de presos pol-tics supera els 7.200. Per la veritats que ms enll de la figura dUri-
be el projecte poltic dultradretacom a forma de seguir amb la rees-tructuraci capitalista segueix enmarxa. I s que Colmbia est entreels deu principals exportadors de
petroli als EUAi s el tercer de lla-tinoamrica i el set del mn. Ams, compta amb grans jacimentsde carb, urani, or i altres riqueses,
algunes de les quals encara no hanestat valorades amb precisi, comel coltan que recorre la frontera ve-neolana. Tamb s una terra ricaen aigua, fusta, biodiversitat i unmunt de megaprojectes en curs pera benefici del capital transnacional,com les vastes extensions dedica-des a la palma africana i la canyahawaiana per a produir agrocom-
bustibles i biodiesel, mentre dels 44milions de colombians nhi ha msde 29 que cauen per sota del nivellde la pobresa i quasi 11 viuen ambmenys dun dlar diari. Un munt deriqueses per a unes poques famlies
que sempre sho han manegat tot,com els Ardila Llle, els Santos, elsCaicedo o els Holgun, i tamb per
a unes quantes empreses transna-cionals com les de lEstat espanyol(el segon inversor i espoliador del
pas, desprs dels EUA, amb nomscom Repsol, Endesa, Fenosa,BBVA o AGBAR recentmentvenuda a Suez Frana). Per a dura terme tot aix, linforme governa-mental Visin Colombia 2019 re-coneix que per a aquesta data serannecessaris dos milions ms de des-
plaats del camp colombi per aimplantar els megaprojectes neces-saris per dinamitzar leconomia co-lombiana de cara al mn. Aquestcanvi naturalment anir acompan-yat de la intensificaci del conflicteintern i de les tensions regionals
(actualment centrades en desestabi-litzar el procs veneol amb incur-sions paramilitars a travs de lafrontera). Aquest escenari ja sha
preparat amb el nou acord de coo-peraci militar amb els EUAi la re-cent implementaci de set basesmilitars nordamericans en territoricolombi.En aquesta situaci, en que lEstatnega la possibilitat de dileg amb lainsurgncia mentre veta espais de
participaci poltica a lesquerra noarmada, i en qu les guerrilles res-tants (FARC, ELN i un reducte delEPL) estan llanant-se a lofensiva
tornant a arribar a llocs on shavienreplegat, sembla molt difcil pre-veure una sortida al conflicte. Per
tot i aix les organitzacions de cam-perols, estudiants, obrers i d'altresmoviments segueixen resisitint illuitant desde diverses formes d'an-tagonisme. Iniciatives com Co-lombianos y Colombianas por laPaz i collectius com Movimien-to de Vcitmas de Crimenes de Es-tado plantegen la reparaci delscrims dEstat, lintercanvi humani-tari i una sortida poltica al conflic-te que permeti les transformacionssocials, econmiques i poltiquesnecessries. Fins i tot podem trobarexperincies que aposten per latransformaci de la societat a travsdel moviment de base i la participa-ci directa, com s el cas del movi-
ment indgena i la seva minga so-cial, que construeix uns nous valorsde forma no violenta enmig delconflicte. Desprs de mig segle delluita per la presa del poder, amb unestat feixista que es retroalimentaamb el conflicte i una societat frag-mentada i aptica, el canvi social aColmbia sembla ms lluny quemai, i s en aquesta situaci en quel significat de la minga indgena,"el treball de la comunitat per a lacomunitat", esdev una idea verita-
blement revolucionria, un trenca-ment en la lgica de la mort i el si-lenci que governa Colmbia.
1987: Es trenca la treva amb lesFARC. Les negociacions conti-nuaran amb la Coordinadora Gue-rillera Simon Bolivar que agrupales guerrilles FARC-EP, ELN,EPL, M-19, Quintin Lame i PRT.
1989: Es derroga el Decret 3.398de 1965 que permetia la creacide grups paramilitars.1990: Convocatria d'eleccions
per a una assemblea constituent.Guerrilles com el M-19, la indige-nista Quintin Lame, el PRT i una
part del EPL es desmobilitzen.Sn assassinats quatre candidats ala presidncia en menys de 12mesos; Carlos Pizarro del M-19,Jaime Pardo i Bernardo Jaramillode la UP i el liberal Lus CarlosGaln..1991: Es redacta la Constitucidel 1991, invalidant la que el pasarrossegava des de 1886.1994: Es creen les CONVIVIR,
una forma de legalitzaci delsgrups paramilitars.1996: El president de la Repbli-ca Ernesto Samper rep finana-ment del narcotrafic.
1997: Es formen les AutodefensasUnidas de Colombia, una uni del
paramilitarisme.1998: Comencen les negociacionsSan Vicente del Cagun. Es signael Pla Colmbia.2001: Pacte de Refundaci Na-cional a Santa fe de Ralito; puntde partida de la parapoltica.2002: Es trenquen les negocia-cions amb les FARC-EP. Uribearriba a la presidncia i comencenels dilegs amb les AUC.2005: Es desmobilitzen les AUC is'aprova la llei de Justcia i Pau.
2006: Segona reelecci d'Uribe.2008: Surten a la llum els falsos
positius amb l'aparici d'una vin-tena de joves de Soacha assassi-nats per lexrcit.2009: S'aprova la installaci deset bases nordamericanes.2010: La Cort Suprema de Just-cia decideix no autoritzar la ree-lecci de lvaro Uribe.
recomanacions...
Hernando Calvo Ospina: Co-lombia: laboratorio de embrujo.Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008.
Jos Aristizbal Garca: Meta-morfosis. Guerra, estado y globali-
zacin en Colombia.. Ed. DesdeAbajo, Bogot 2007.
Ivan Cpeda y Jorge Rojas:Alas puerts del berrimo. Ed. Ran-dom House Mondadori, Bogot2008.
Joseph Contreras:El seor delas sombras: biografia no autoriza-da de lvaro Uribe. Ed. Oveja
Negra, Bogot 2002. Alfredo Molano: Los aos delTropel: relatos sobre la violencia.Editorial Presencia, 1985.
Alfredo Molano: Trochas y Fu-siles. El ncora editores, 1994.
Mara Eugenia Vsquez Perdo-mo:Escrito para no morir: bitco-ra de una militancia. Bogot, Inter-medio editores Ltda, 2000.
Carlos Medina: FARC-EP.Temas y problemas Nacionales.Grupo de investigacin en seguri-dad y defensa, Universidad Nacio-nal de Colombia, 2008.
Carlos Medina Gallego:Autode-fensas, paramilitares y Narcotrafi-co en Colombia. Ed. DocumentosPeriodisticos, Bogota 1990.
Mylne Sauloy i Yves Le Bon-niec: A quin beneficia la coca-na? Tercer Mundo editores 1994.
AA.DD.: Las multinacionalesespaolas en Colombia. FICA, Bo-got 2008.
Plataforma Colombiana de dere-
chos humanos, democracia y des-arrollo: Continuidad o desembru-
jo? Ed. Antropos Ltda, 2009. MOVICE (movimiento de victi-mas de crimenes de Estado), CCSP(fundacin comit de Solidaridadcon los presos politicos), i CAJAR(colectivo de abogados Jose AlvearRestrepo): Sin Justicia y Sin Paz.Verdad fragmentada, reparacinausente. Bogot octubre 2009.
Observatorio de derechos huma-nos y derecho internacional huma-nitario. Coordinacin Colombia Europa Estados Unidos: Colom-bia: Ejecuciones extrajudiciales:realidad inocultable. (2007 2008)
Yesid Campos: El baile rojo.Documental 54 min. Colmbia2003.
Minga indgena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i l'Estat espanyol aColmbia. Foto: Arnau Carn i Sala
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
7/32
Secretariat Permanent del
Comit Confederal de la CGT
E
l govern espanyol preten re-
formar el nostre sistema de
Seguretat Social a travs de
les Pensions, en un atac en totaregla a la lnia de flotaci dun sis-
tema que reparteix equitat social i
serveix de sustent a aquelles i
aquells que shan deixat el seu
temps i la seva salut en un treball
assalariat al llarg de tota la seva
vida.
Les mesures anunciades a primers
de febrer i que volen engegar-se
suposen:
1 Rebaixes en els tipus de cotit-
zacions.
Sobre la porta a la rebaixa de les
cotitzacions empresarials al parlar
de possibles modificacions par-
cials, a ms danunciar la reducci
de les mateixes a les empreses que
paguin cotitzacions ms elevadesper les seves treballadores i treba-
lladors.
Per altra banda es vol rebaixar les
cotitzacions de les Mtues amb
largument de la seva eficcia en la
gesti, i per tant caldria premiar-
les.
2 Reformes en la pensions de Ju-
bilaci.
El govern pretn allargar ledat
ordinria o legal de jubilaci fins
als 67 anys.
Es vol que cotitzem almenys 17
anys per a tenir dret a la pensi m-
nima, en comptes dels 15 actuals.
Aix mateix es pretn fer una re-
formulaci del clcul de la quantia
de la pensi allargant dels ltims
15 als ltims 25 anys aquest pero-
de de clcul per a obtenir la quanti-
tat a cobrar (aix s realment el que
pensen i aix ho han escrit).
3 Eliminaci i/o disminuci de
les pensions dIncapacitat, orfan-
dat i vidutat.
Sanuncia la supressi del dret a
la pensi dIncapacitat absoluta
Permanent, quan el beneficiari
sincorpori a qualsevol tipus de tre-
ball.
Es proposa la creaci duna regla-
mentaci mitjanant la qual sesta-
bleixi que les empreses, a travs
dels seus serveis mdics, definei-
xin les situacions de baixes i altes
en situacions de malaltia comuna
amb el control dels seus propis ins-
pectors, i solament subsidiria-
ment, de la Seguretat Social.
Es pretn acabar amb la pensi de
vidutat a travs dun pagamentnic per a nous beneficiaris, a ms
de rebaixar la quantia daquesta
pensi als beneficiaris actuals que
sincorporin a treballar.
Quant a la pensi dorfandat, es
pretn establir una quantitat nica
a distribuir entre tots els beneficia-
ris, independentment del nombre
daquests.
En aquests moments existeixen
ms de 4 milions de desocupades i
desocupats oficials (podem parlar
de 5 milions reals), ms de 19 mi-
lions de persones cobren menys de
1.000 euros mensuals, 1,2 milions
de famlies t a tots els seus mem-
bres en atur i la taxa datur juvenil
arriba al 70%, tot aix aqu, a les-
tat espanyol.
Aix les coses, ens trobem amb
propostes que pretenen aprofundir
encara ms en el model que ens ha
condut a aquesta situaci de crisi i
que a ms siguem nosaltres els que
la paguem.
En els ltims 10 anys sha redut
drsticament les cotitzacions em-
presarials i des de la CGTdiem que
s precisament ara quan correspon
augmentar aquestes cotitzacions a
la Seguretat Social perqu siguin
les empreses, a travs dels benefi-
cis que generem amb el nostre tre-
ball, les que paguin aquesta crisi
que no hem generat nosaltres, sin
lavarcia dels empresaris per les
seves infinites nsies de beneficis i
els governs titelles que manegen.
La gesti efica de les Mtues, de
la qual es parla en el document, es
basa en la manifesta infradeclara-ci dun gran nombre de malalties
professionals i el seu reconeixe-
ment com malalties comunes, amb
el consegent estalvi per a les M-
tues i perjudici per als treballadors
afectats que no perceben les supe-
riors prestacions que tindrien dret i
per als serveis pblics de salut que
planten cara a despeses que no els
corresponen.
En la CGT portem anys anunciant
que aquesta reducci de les cotitza-
cions, tant les realitzades com les
proposades, b siguin empresarials
com de les Mtues, dna lloc a una
important reducci dels ingressos
del sistema de Seguretat Social i,
posteriorment, a lentrada en dfi-
cit del mateix, de manera que aix
justifiquen una reducci de les
pensions per a mantenir lequilibri
financer del sistema de Seguretat
Social.
Aix, ens trobem amb el segent
paquet de mesures, consistent en
aquesta reducci de les pensions a
travs de les tres vies proposades
per a aix. Allargament de temps
de treball, augment del temps ne-
cessari per a generar la pensi i in-
troducci de bases cotizadoras de
fa 25 anys, que sn molt ms bai-
xes, per al clcul de la quantia.
Quant a la intenci deliminar o
minvar les pensions dorfandat, vi-
dutat i incapacitat permanent,
sembla que la intenci s empobrir
i escurar encara ms els pocs in-
gressos daquells perceptors da-
quest tipus de pensions que solen
coincidir amb els estrats ms bai-
xos de la nostra societat quant a in-
gressos econmics i que sn abso-
lutament depenents daquests.
Capitol a part mereix la pretensi
que, de manera normativizada, si-guin les Mtues i els serveis m-
dics propis de les empreses els que
autoritzin les baixes i altes metges-
ses per malalties comunes desviant
recursos de la Seguretat Social,
minvant encara ms la seva capaci-
tat, i propiciant tot tipus dabusos
per part de les empreses, que sn
qui les gestionarien.
En definitiva unes mesures i pro-
postes que ens conduxen a ms
atur, ms pobresa i precarietat, ms
explotaci i ms misria per a les
classes treballadores que som les
que sostenim el seu entramat de
beneficis, paradisos fiscals, corrup-
ci poltica i empresarial.
Des de la CGT impulsem, instem iexigim una mobilitzaci social i la-
boral de tota la ciutadania que
tombi semblants propostes i les
pretensions de reformes anuncia-
des. Som milions de persones les
afectades per aquestes noves reta-
llades socials, ja que amb aquestes
mesures, sectors productius sen-
cers, amb drets adquirits sobre pre-
jubilacions, relleus, etc., es veuran
afectats per aquestes, i altres mesu-
res que aquesta mateixa setmana el
govern proposar, com una nova
reforma laboral en la qual tornar a
atemptar contra els nostres drets
(acomiadament lliure i gratut, re-
ducci de salaris)
Per a la CGT, s absolutament ne-
cessria una gran mobilitzaci so-
cial que culmini en una vaga gene-
ral que sigui capa de donar
resposta a les nostres necessitats
com classe treballadora: les dun
lloc de treball i un salari digne, les
dunes pensions que ens permetin
viure sense ofecs desprs de tota
una vida de treball, les duna pro-
tecci social per a les i els desocu-
pats i les seves famlies, la necessi-
tat dun repartiment efectiu de la
riquesa a travs de la distribuci
dels beneficis empresarials en la
societat, la necessitat dun reparti-
ment del treball, treballant menys
per a treballar totes i tots i la cessi
a les mans de les treballadores i tre-
balladors de les empreses que tan-
quin, amb assessorament i finana-
ment pblic.
TREBALL-ECONOMIAEls empresaris han utilitzat lacomiadamentobjectiu per causes econmiquesde manera massiva en els ltims anys
Es pretn acabar ambla pensi de vidutat atravs dun pagamentnic
La nova reforma de lespensions dinamita elsdrets socials bsics
Mar de 20106
Mobilitzacionsde la CGTcontra la crisi
Acords Plenria Confederal
FEBRER- MAR-ABRIL
1. Campanya contra la crisi: Ni
un pas enrere. Cap a la vaga ge-
neral
Presncia al carrer, recollida de sig-
natures, assemblees, debats, ac-
cions en centres de treball, ocupa-
cions, fer visibles als culpables de
la crisi, cadenes humanes davant
bancs, oficines dINEM, Mtues,
ETT, immobiliries, patronal. Con-tactar amb els treballadors i la so-
cietat en el seu conjunt per a rebut-
jar un nou pacte social, rebutjar una
nova reforma de les pensions, re-
butjar una nova reforma laboral
que permeti lacomiadament lliure
i gratut. Una campanya per al nos-
tre Marc Reivindicatiu Global i la
Carta de Drets Socials. Utilitzaar la
nostra rica imaginaci en lacci
directa fins a provocar la mobilitza-
ci de la societat com resposta a
aquesta crisi del capitalisme.
2. Mobilitzacions al carrer.
Accions en el carrer, prpies i/o en
coordinaci amb les organitzacions
socials i sindicals per a participar
en quantes mobilitzacions puguemplantejar, donant suport les lluites
sindicals, assemblees daturats,
mobilitzacions amb motiu del ca-
lendari de reunions de la UE Par-
ticipaci i implicaci de totes les
Confederacions Territorials, Fede-
racions locals i sectorials en totes
mobilitzacions que sorganitzin per
a transmetre els nostres planteja-
ments, propostes de lluita, propos-
tes de Mobilitzaci Social i Vaga
General.
3. Vaga general
En la segona quinzena de Mar, un
Ple Extraordinari decidir la con-
vocatria de la Vaga General.
MAIG
1. Marxes contra la crisi
Durant la segona quinzena del mes
de maig per a confluir a Madrid en
una gran manifestaci i mobilitza-
ci general. Quatre columnes cap a
Madrid des del sud (Andalusia), est
(Valncia), nord (Catalunya, Eus-
kadi, Arag) Nord (Galcia, Caste-
lla-Lle).
2. Manifestaci a Madrid
En la 2a Quinzena de Maig en co-
ordinaci amb les mobilitzacions
socials amb motiu de les reunions
de la UE, conservant la nostra iden-
titat com organitzaci.
La CGT est en lluita permanent
fins a aconseguir les condicions
idnies que permetin una resposta
sindical i social contundent contra
lagressi brutal que estem sofrint
la classe treballadora.
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
8/32
Mar de 2010 7
TREBALL-ECONOMIA
La reforma laboral,
un altre regal delgovern a la patronal
Secretariat Permanent ComitConfederal CGT
Disminueix drets laborals igaranteix a lEmpresariatmenors costos en les con-tractacions i facilitat dacomiada-ments, indemnitzats a 20 dies.En totes les crisis econmiques delcapitalisme hagudes en aquest
pas, la del 1983/1984, la del1993/1995, la de 2000/2001 i araen la gran crisi del 2008/2010,els diferents governs, delPSOE/PP, conjuntament amb lesforces parlamentries ms empre-sarials, han resolt les sortides de lescrisis, amb intervencions directesen la butxaca dels treballadors, (sa-laris) i en el cor (drets laborals).La Reforma del PSOE en el 84, escarregava el contracte estable ifixe, com lnic contracte ordinarien el dret laboral. Es van crear finsa 14 modalitats de contractes tem-
porals i sacabava amb la relaciestable entre el treballador i la sevaocupaci.La Reforma del PSOE en el 94, li-
beralitza les condicions de treballen jornada, horari, sistemes retri-
butius, torns, plusos salarials i Ex-pedients de Regulaci dOcupaci,dotant-los als empresaris de totalautoritat per a modificar de ma-nera unilateral les condicions detreball per qualsevol causa: econ-mica, productiva, organitzativa, i,alhora, lAdministraci s unamera espectadora en els ERO. Se-
liminen drets necessaris mnims,com plusos salarials i sintrodueixla flexibilitat com la norma dorga-nitzar el treball.La Reforma Laboral de 1997 pac-tada per Govern, CEOE, CEPY-ME, CCOO i UGT, instaura unnou contracte de foment docupa-ci, abaratint lacomiadament da-quest tipus de contracte a 33 dies
per any i amb un mxim de 24mensualitats. Es fixa una novacausa per a acomiadaments indivi-duals i collectius: per raons decompetitivitat (Article 54.c) i esgeneralitzen els acomiadamentsobjectius procedents, b indivi-duals, b collectius per qualsevolcausa: econmica, organitzativa,
productiva.Per a la CGT, els canvis legislatius,les Reformes Laborals, representenla legalitat aplicada amb m deferro sobre les classes assalariadesi la flexibilitat ha inspirat tota la le-gislaci laboral des de fa gairebtrenta anys fins a ara, generant unmarc de relacions laborals insegur
per al treballador i precaritzant demanera integral tot el treball.Sha arribat a lhomogenetzaci ala baixa de les condicions de tre-
ball, entorn del criteri de flexibilitati ha possibilitat la reestructuracisalvatge que lempresariat est
portnt a efecte en tots els sectorsdactivitat, sense lmits institucio-nals i sense resistncia sindical, enaquest pas.La proposta del Govern de Refor-
ma del Mercat de Treball 2010, nos una resposta a les necessitatsdels treballadors i treballadores.Tampoc s una proposta de reposarels drets laborals i socials robats alstreballadors. Menys encara, s una
proposta de justcia social i defensadels ms febles en la relaci labo-ral, els treballadors, que s el quetoca en aquests moments. s una
proposta que aprofundeix encarams en el que ja s un fet en el mer-cat de treball: acomiadar en aquest
pas s molt fcil i, a ms, barat.Per a la Confederaci General delTreball el que est sobre la Taula
per part del Govern s una Refor-ma Laboral que totes les seves l-nies dactuaci, en contractes, enacomiadament, en serveis docu-
paci, en control de labsentisme,en cotitzacions empresarials, en in-centius a les contractacions, vnena assegurar a lEmpresariat els seusdos plantejaments essencials, re-
baixa dels costos del contracte iflexibilitat en lacomiadament.La proposta sobre contractaci suna bicoca per als empresaris:contractes a temps parcial flexiblesi en funci de la demanda i, da-munt subvencionats. Contractes in-definits amb rebaixes substancialsen les cotitzacions a latur. Univer-salitzar el contracte de foment do-cupaci, com el contracte tipus queresulti rendible, eficient i alho-ra flexible i, aquest s el de 33dies per any i mxim de 24 men-sualitats.
La proposta sobre cost de laco-miadament s senzillament unatracament a la butxaca dels treba-lladors. Es pretn reformar lEsta-tut dels Treballadors en lacomia-dament objectiu econmic, bindividual, b collectiu diferen-ciant quan s procedent (20 dies
per any i mxim de 12 mensuali-tats) i quan s improcedent (45 dies
per any i mxim de 42 mensuali-tats). Els empresaris han utilitzat lavia de lacomiadament objectiu percauses econmiques de maneramassiva en els ltims anys. Per aestalviar-se embolics en tribunals,reconeixien lacomiadament comimprocedent i abonaven 45 dies.Ara el Govern els est posant ensafata el no tenir embolics en elstribunals i per tant el cost daquestacomiadament sels garanteix que
baixa i baixa molt.Aquesta proposta del Governnoms va en una determinada di-recci: garantir a lempresariat i alcapital, la seva taxa de guany i be-neficis. Els drets laborals arravas-sats, la seguretat jurdica dels tre-
balladors, la dignitat dunaocupaci estable i digne, la JustciaSocial, lEquitat i el Benestar delstreballadors i treballadores, no vanamb aquest Govern, menys encaraamb el PP.La CGT fa una crida a les i els tre-
balladors daquest pas a la mobi-litzaci. Ens han robat els drets la-
borals bsics i la llibertat. Nomstenim un cam, la vaga genera.
El pas que vol
el consellerMaragall sa la LEC
Emili Cortavitarte Carral
Loasi catal sha trasbalsat du-rant uns dies a compte dunafrase del conseller dEducaci, enuna reuni informal amb periodis-tes. Segons Maragall, Catalunyaest fatigada de Tripartit i dexperi-ments estrafolaris i el govern deMontilla no t un projecte de pas.Davant del rebombori, en comptesdacollir-se a all de la trobada in-
formal i que no volia dir aix... vadecidir posar blanc sobre negre elsseus plantejaments en un article aLa Vanguardia. Pocs dies des-
prs, cridat a lordre va rectificar.Quina comprensi lectora t unconseller deducaci que pensa elcontrari del que escriu o que escriuel contrari del que pensa? Per Ma-ragall, com la majoria de lelit pol-tica i econmica catalana, t un pro-
jecte de pas i sha explicitat enaquesta legislatura en el pacte entreel Tripartit i CiU per aprovar la LleidEducaci de Catalunya (LEC).Aquesta llei suposa la introduccide la privatitzaci i la jerarquitzacien el model de gesti de lensenya-
ment pblic (com es pot veure en elprojecte de decret dautonomia decentres) i la subordinaci de laxarxa de centres pblics als privatsconcertats en el Servei dEducacide Catalunya (augmentant el nom-
bre dalumnes per classe i dismi-nuint el professorat en les pbli-ques, concedint ms oferta a les
privades, establint una setmana devacances al febrer o al mar senseoferir cobertura pblica dactivitatsalternatives per als ms desafavo-rits).El projecte de pas maragalli ha
provocat quatre jornades de vaga imoltes concentracions i manifesta-cions del professorat de lensenya-ment pblic i cap comproms de ne-gociaci del DepartamentdEducaci. Maragall es mostra duri inflexible amb els seus sbdits,
per no dubta a doblegar el llom i elcervell davant dels ms poderosos.Cal denunciar i rebutjar aquestmodel que aprofundeix en les dife-rncies socials i cal mobilitzar-se(la CGT dEnsenyament convocauna concentraci pel 24 de febrer;
proposa una vaga a la primera quin-zena de mar i la continutat i pro-gressivitat de les mobilitzacions altercer trimestre) perqu mai siguiuna realitat.Per, de la mateixa manera que ladegradaci i privatitzaci de la sa-nitat no s un problema noms del
personal sanitari, leducaci pbli-ca daquest pas ha de ser una preo-cupaci de tothom.
LA MIRADA
INDISCRETA
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
9/32
Mar de 20108
TREBALL-ECONOMIA
Comit Confederal de la CGT
5milions daturats reals. Aco-
miadament lliure i gratut. 67
anys per a jubilar-se. Embar-
gaments. Desnonaments. Repres-
si. Retallada de drets laborals i so-
cials
Aix no volem sortir de la crisi. Els
treballadors exigim altres sortides.
1. Vaga general,per a qu?
Vaga General, mobilitzaci social,
lluita dels treballadors i treballado-
ress perqu la sortida de la crisi
econmica no sigui cap a un capi-
talisme refundat, enfortit, ms per-
feccionat, sin cap a un Nou
Model Social i Econmic ms just,
en llibertat, que garanteixi la igual-
tat, elimini lexplotaci, generi una
altra forma de vida que ens faci
persones ms felices.
Vaga General i Mobilitzaci Social
per a un Nou Model Social que Re-
parteixi el Treball per a treballar
tots i totes, que redueixi la jornada
laboral sense reduir el salari, que
redueixi ledat de jubilaci, que
ens permeti satisfer les nostres ne-
cessitats bsiques com persones,
que no estigui al servei del mercat
ni als interessos de la patronal, que
produeixi noms prou per a viure
tots millor, per a consumir i treba-
llar menys i poder treballar tots. Un
model que elimini les hores extres,
el treball a preu fet, acomiada-
ments, ERO, embargaments, con-
tractes temporals, contrates, sub-
contrates, privatitzacions, dmping
social, ETT, la doble jornada per a
la dona, i que fomenti el reparti-
ment igualitari dels treballs doms-
tics i de cures entre dones i homes.
Un model que derogui els articles
52 i 56 de lEstatut dels Treballa-
dors i ens retorni als treballadors
els drets perduts.
Un Model Social que Reparteixi la
Riquesa perqu lhem creat entre
tots i totes, que garanteixi un salari
social digne, habitatge social per a
les persones en atur, equipari els
salaris de forma progressiva, ofe-
reixi una banca pblica per a des-
envolupar projectes socials i coo-
peratius. Un model que elevi la
pressi fiscal sobre les fortunes mi-
lionries, els beneficis de les em-
preses i les multinacionals, garan-
teixi la gratutat dels serveis
pblics i drets socials bsics, que
paralitzi tots els processos de pri-
vatitzaci dels serveis pblics, que
incrementi la inversi social i re-
dueixi la militar.
Un Nou Model per a garantir els
drets socials i serveis pblics per a
tots, que instauri el dret a la prpia
identitat i la lliure expressi perso-
nal; el dret a una vida digna que sa-
tisfaci les necessitats bsiques; els
drets laborals i sindicals; el dret a
cuidar i ser cuidat com una respon-
sabilitat collectiva; els drets cultu-
rals, educatius, daccs lliure a la
informaci i opini i no criminalit-
zi el lliure intercanvi de la creaci i
la cultura; drets ecolgics i me-
diambientals que garanteixin la
vida en el planeta; dret a lautoges-
ti social que impedeixi lautorita-
risme i la jerarquitzaci; dret a la
lliure circulaci de les persones a
travs de les fronteres procedint al
tancament dels Centres dInterna-
ment per a Estrangers (CIE); drets
dexpressi, reuni i manifestaci;
dret a que cada persona defineixi i
manifesti la seva orientaci sexual;
dret a la conciliaci de la vida fa-
miliar i professional per a disposar
de temps per a educar els nostres
fills.
Un Nou Model Social per a una
Economia Solidria, Cooperativa i
Sostenible en harmonia amb la na-
turalesa, amb transports i infraes-
tructures de proximitat, que recu-
peri el mn rural, lagroecologia i
la seva indstria derivada. Un
model que elimini les indstries
contaminants per indstries soste-
nibles i de productes duradors, en
el qual sautogestionin els sistemes
de producci i consum a escales lo-
cals, amb inversi en energies re-
novables i desinversi en energies
fssils i nuclears, que imposi gra-
vmens al comer internacional,
que no aspiri al creixement illimi-
tat en el qual es pugui produir
menys per a viure millor. Un nou
model ms auster, que aprofiti le-
nergia i els recursos per a assolir
evitar el desarrollisme i creixement
illimitat que esgoti els escassos re-
cursos naturals, segons ens planteja
el capitalisme.
Un Nou Model per a lAutogesti
de la Societat, les nostres vides i el
treball, des de la participaci i de-
mocrcia directa, des dels pobles,
barris i ciutats fins a les institu-
cions, les empreses, la distribuci,
el comer, posant leconomia al
servei de les persones i de la soste-
nibilitat de la vida humana i del
planeta.
Una vaga general perqu la patro-
nal no segueixi obtenint el mxim
de beneficis a costa del nostre es-
for, perqu no noms pensi a re-
duir al mxim les despeses sala-
rials i pagar el menys possible als
treballadors, alienant-nos perqu
consumim ms, perqu tinguem
moltes hipoteques i aix garantir-se
el control i la desmobilitzaci so-
cial.
Una vaga general per a un nou
model social en el qual els treballa-
dors i treballadores siguem els pro-
tagonistes.
Una vaga general per a dir-li al go-
vern, a la patronal, als rics, prou.
Prou dexplotaci, prou dexclusi
social, prou daugmentar els bene-
Ni un pas enrere,
cap a la vaga general
Velles receptes
Pepe Berlanga
Quan tot apuntava que el governprendria la iniciativa i propo-saria una reforma laboral, el minis-
tre de treball es va fer enrere davant
l'oferiment dels "interlocutors so-
cials" d'un acord possible. Puntual-
ment van presentar les lnies gene-
rals d'una reforma que alguns
consideren insuficient, descafena-
da o de baixa intensitat i uns altres
que abaratir l'acomiadament, bai-
xar els salaris i retallar drets.
Tot aix en un context de profunda
crisi econmica desprs d'un llarg
perode de creixement nascut de la
significativa demanda interna -in-
crement desmesurat del consum- acosta de l'endeutament de les fam-
lies i les empreses.
Les solucions passarien per canvis
substancials i reformes estructurals,
que ho seran de les normes laborals
ja que -diuen- es troben ancorades
en un passat lluny. Conseqent-
ment, velles receptes per les mols-
ties que els treballadors ocasionem
a les empreses per defensar el dret
al treball en condicions dignes.
Com ja hem identificat en altres
ocasions, sn mesures que en el
passat no van resoldre la qesti i
que ara pretenen aflorar. Aix, la su-
posada dualitat entre temporals i
fixos pretenen resoldre-la amb la fi-
xaci de les indemnitzacions peracomiadament que anirien in cres-
cendo en relaci a l'antiguitat. Evi-
dentment, no entenen que el pro-
blema no es localitza en les
compensacions econmiques, sin
en la facilitat d'acomiadament: des
que el PP va congelar els salaris de
tramitaci n'hi ha prou que es reco-
negui la improcedncia de l'aco-
miadament i es realitzi el dipsit al
jutjat, amb independncia que la
vinculaci sigui temporal o fixa.
D'altra banda, recorden que la per-
manncia a l'empresa no est ga-
rantida; per aix, les subvencions a
la contractaci sn una constant
que no ha corregit el que justificava
la seva existncia: desenvolupar la
contractaci dels joves. No s ca-
sual que el major ndex d'atur es
doni en aquest collectiu, que ja es
coneix com la generaci "ni ni", ni
treballen ni estudien.
Altres mesures s'han posat sobre la
taula: contractaci a temps parcial
amb jornada flexible, model ale-
many, negociaci collectiva, parti-
cipaci de les ETT en la interme-
diaci laboral... Obliden que per
reactivar l'economia el sistema fi-
nancer no ha de restringir el crdit a
les famlies i les empreses.
Per la resposta que es requereix
per parar tota aquesta vorgine no
pot recaure exclusivament sobre els
msculs de la CGT, noms la unitat
de les classes desfavorides parar
aquesta agressi contra els drets so-
ciolaborals.
LALTRA REALITAT
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
10/32
Mar de 2010 9
TREBALL-ECONOMIA
ficis de la banca, prou dabusos,
datropellaments, dinjustcies.
2. Com estan resolentla crisi econmica?
Fa dos anys que ens estan explicant
oficialment que existeix aquesta
crisi econmica del sistema capita-
lista. Els culpables i responsables
daquesta crisi (patronal, banquers,
poltics professionals) no assumei-
xen cap responsabilitat sin que
ens han culpat a tots del fracs i ens
estan obligant a pagar la seva crisi.
La patronal culpa als treballadors,
a la joventut, a la dona, a la immi-
graci, amb discursos i lleis racis-
tes i xenfobes (llei destrangeria,
empadronament, centres dinterna-
ment).
Les seves solucions tornen a ser les
mateixes: incrementar la producti-
vitat, la competitivitat, incentivar
el consum a costa dincrementar la
precarietat laboral i lexplotaci,
seguir amb el desarrollisme i les-
peculaci, pujar ms els impostos
directes, continuar amb indemnit-
zacions milionries als seus direc-
tius, augmentar el ventall salarial,
privatitzar els serveis pblics i so-
cials per a convertir-los en negoci,
especular amb el propi estat, amb
els seus prstecs, amb la compra de
deute pblic, no repartir els benefi-
cis sin les prdues, generar ms
economia submergida, robar, ex-
plotar, estafar i enganyar ms i ms
als treballadors.
En aquest temps de crisi, la banca i
la patronal amb el suport del go-
vern, han aprofitat per a agafar els
diners pblics, de tots, sense que
ning li posi cap impediment. Els
pocavergonyes responsables de la
crisi ens han estafat fins a 100 mil
milions deuros en ajudes per a la
banca, estan reduint les cotitza-
cions de les empreses a la seguretat
social, aproven ERO i acomiaden
amb total impunitat, planegen
noves reformes laborals per a re-duir les despeses salarials, garantir
lacomiadament lliure i gratut,
augmentar ledat de jubilaci, re-
duir les pensions, augmentar la jor-
nada laboral, realitzar ms hores
extres, rejovenir les plantilles, eli-
minar la negociaci collectiva. En
resum, retallar drets i llibertats la-
borals, sindicals i socials i reprimir
brutalment a qui es mogui.
3. Com sestresolent la crisi perals treballadors?
Els treballadors i treballadores
estem pagant la major agressi
capa descometre el capitalisme
neoliberal negant-sens a milions
de persones el mnim per a poder
viure. Estem sent explotats i despu-
llats de drets fins a fregar la pobre-
sa, la plena precarietat, la fam. Es
concedeixen prestacions socials
per caritat. Les ajudes, salaris so-
cials i pensions sn de misria,
estem prop els 5 milions daturats
reals, existeixen 1,5 milions de fa-
mlies sendse ajuda, shan produt
200.000 embargaments, desnona-
ments, infelicitat, sofriment, men-
dicitat, violncia, repressi.
Enfront del capitalisme i la seva
crisi CGT exigeix una societat ba-
sada en la llibertat, la justcia, la
igualtat i lautogesti.
Diez Ferran,un exemple
d'empresariVicent Martnez
Fa uns mesos, la crisi sembravaanunciar la fi del capitalismedit salvatge, del neoliberalisme pur
i la desregulaci. Ara tot sembla el
contrari: els problemes estan en les
pensions suposadament insosteni-
bles, en el manteniment de massa
funcionaris o en la prestaci de
massa serveis socials i que l'ob-
jectiu ha de ser netejar els comp-
tes de l'Estat. Ning recorda, o gai-
reb ning vol recordar que s on
hi ha ms serveis socials, ms ocu-
paci pblica i ms protecci delstreballadors aix com ms regulaci
de l'economia on s'est suportant
millor la crisi. Per la classe em-
presarial sembla no tenir fi en les
seues ambicions d'obtenir ms be-
neficis i tornem a les receptes neo-
liberals: ms desregulaci laboral,
menys serveis socials, menys fun-
cionaris i ms pensions privades.
Aquestes sn les propostes de la
patronal i, sembla ser, tamb d'un
govern dit socialista, com l'espan-
yol. Ms neoliberalisme per acabar
amb els mals produts pel neolibe-
ralisme: aix no pot acabar b. El
problema s que portar molt de
patiment a la gent en situaci de
pobresa que veur empitjorar laseua situaci amb la retallada dels
serveis socials.
En mig de tot aix, la patronal re-
clama una reforma laboral i alguns
responen des dels sindicats que cal
s una reforma empresarial. I tenen
ra, quan Gerardo Diez Ferran s el
president de la patronal espanyola
s que anem molt malament. Tenim
una classe empresarial despiadada,
centrada en obtenir guanys, en pro-
duir i que tracten les persones com
a nmeros. Un lder empresarial,
que hauria de ser exemple d'tica, i
de fet ho s, demostra quina s l'ti-
ca de l'empresari al nostre pas: tot
val. Un lider de la CEOE que t di-
versos problemes de suspensi de
pagaments, que no sap com resol-
dre el seu deute, que persegueix els
sindicats, que no paga als treballa-
dors d'una empresa seva demostra
que en el nostre pas cal un canvi de
cultura empresarial per crear ocu-
paci si, pero ocupaci de qualitat
amb drets i en sectors productius, i
no en especulaci.
El ms lamentable no s la falta
d'tica pel tracte als treballadors,
que tamb, sin cap als clients, que
se suposa que sn el centre de l'e-
conomia capitalista. Diez Ferran va
dir que ell no hagus comprat vols
en la companyia que era de la seva
propietat i fa unes setmanes va tan-
car i cancellar vols perque no era
segur. Llavors; perque els venia si
sabia que no eren segurs? Es pot
ser ms caradura?
QUI PAGA MANA
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
11/32
Mar de 201010
Lloren Buades Castell
El nombre de persones atura-des registrades oficialment ales Balears durant el mes degener va arribar a 90.588. En elmes de gener de 2009 eren 74.447.La composici de latur va ser de48.828 homes i 41.760 dones. La-tur afect un total de 13.536 jovesmenors de 25 anys, (11.763 en elgener de 2009), 7.475 dels quals
homes (6.570 any 2009) i 6.061dones (5.193 any 2009). Per sec-tors els desocupats corresponien a:Agricultura 733 (540 en el gener de2009), Indstria 4.735 (4.032 en elgener de 2009) Construcci 18.614(16.449 en el gener de 2009), Ser-veis 63.800 (52.320 en el gener de2009) sense treball anterior 2.706(1.106 en el gener de 2009)Un total de 25.629 persones estran-geres figuraven en les llistes datur(22.028 en el gener de 2009) ,9.218 de les quals eren comunit-ries (7.497 en el mes de gener de2009) i 16.411 extracomunitries(14.531 en el gener de 2009) . Da-questes 6.865 provenien de la
construcci (6.342 un any abans),16.609 dels serveis (14.223 un anyabans) . La Indstria va tenir 877
persones estrangeres en atur (814un any abans). Agricultura: 318(239 en el gener de 2009).En relaci al mes de desembre de2009, latur ha baixat en 510 perso-nes, i aquesta baixada sha produtnoms en el sector de la construc-ci que va acabar el mes de generamb 700 persones aturades menys.La resta de sectors han incrementatlatur. En relaci al mes de desem-
bre latur femen sha incrementaten 656 persones i el mascul haminvat en 1.156 persones. Laturentre els joves menors de 25 anysha baixat en 341 persones en rela-
ci al desembre (275 homes i 66dones).Aquestes xifres manifesten clara-ment que el sistema capitalista no
pot ni desitja tenir la plena ocupa-ci. El govern central ja ha mani-festat que la xifra datur en el any2013 ser del 15,5%. El fet quesigui el sector del totxo el prioritzat
pel govern balear i el central en ladespesa pblica per tal de poder
presentar un balan positiu de laseva activitat, manifesta tamb queno hi ha idees noves per tal de di-versificar leconomia. Si les idees iles propostes poltiques per fer-nossortir de la crisi segueixen essentles dels que la crearen, com s elcas, no aturarem la crisi sistmicai de civilitzaci que estam patint. Ales Illes Balears, com en altres in-drets, la plena ocupaci noms es
pot garantir amb la reducci de la
jornada laboral i el repartiment deltreball existent sense perdre salaris,i aix s possible i necessari, per-qu tamb s necessari que els sec-
tors que generaren la crisi i que hanobtingut el finanament del rescat a
partir de les despeses pbliques,tornin els doblers que ha pagat laclasse treballadora. Aquesta no suna utopia. s lnic cam, perqualtres camins per a donar feina als90.000 aturats i a les generacionsque cada any shaurien dincorpo-rar al mn del treball i que sn unes9.000 anuals en el conjunt de Bale-ars haurien de realitzarse amb di-nmiques de creixement insosteni-
ble ecolgicament que ms presque tard ens passarien factura, mit-
janant el consum dun territorique no pot expandir-se i que en laseva especialitzaci turstica neces-sita conservarse.
Atur i prestacionsa les Balears
El nombre de persones benefici-
ries de prestacions per atur a lesBalears durant el mes de desembrede 2009 va ser de 101.387 (un anyabans eren 82.275). Daquestes,60.218 eren prestacions contributi-ves (56.959 un any abans) i elssubsidis pujaren a 40.122 (24.774en el mes de desembre de 2008).Les corresponents a la Renda Acti-va de Reinserci eren 1047 (542 unany abans). La quantia mitjana dela prestaci contributiva a Balearsen el mes de desembre de 2009 vaser de 880,80 euros (870,90 eurosun any abans). La prestaci mitjanacontributiva a les balears supera enel mes de desembre de 2009 en 39euros lestatal, i lany 2008 la supe-rava en 40,5 euros. El subsidi assis-tencial actual s de 421,79 euros.
PensionsEl nombre de pensions a les Bale-ars durant el mes de gener ha arri-
bat a 164.759. La pensi mitja a lesIlles Balears sha situat en els700,22 euros , 174,75 euros menysque la mitja estatal situada en874,97 euros. Les pensions de jubi-laci, que sn 97.950, obtenen una
pensi mitjana de 790,97 euros.Les pensions de viudetat, que sn42.851, tenen un import mitj de509,87 euros, les 18.919 dinvali-desa permanent obtenen 765,91euros de mitja. La mitjana en 4.890dorfendat s de 307,06 euros i les149 en favors de familiars, de346,87 euros.
A les Balears la plena
ocupaci no s compatibleamb el sistema capitalista
TREBALL-ECONOMIA
Acaba el suplicidels tripulantsdel Mercedesdel Mar
Enric Tarrida, Secretari Generaldel Sector Mar CGT
Ens alegrem de poder informardel final del conflicte mantin-gut pels tripulants del Mercedes delMar, els quals prcticament aban-donats des del mes de juliol de2009 i sense cobrar els salaris desdel juny, han mantingut una titnicalluita per a reclamar els seus dretsvulnerats, sense abandonar el vai-xell aparcat al port de Valncia.Al llarg daquests ms de sis mesosde dura lluita on lempresa els ne-gava subministraments imprescin-dibles per a la seva vida a bord com
els queviures, laigua i el gasoli,han resistit grcies a la solidaritatde ciutadans i amics que els aporta-ven menjar i altres necessitats, aixcom de companys daltres bucsaliens a Iscomar que van mostrar elseu geners suport i solidaritat.Tamb sha de remarcar que laCGT ha estat en tot moment al cos-tat dels treballadors, i tamb moltsafiliats i simpatitzants han realitzataportacions que han ajudat a supor-tar els rigors de les privacions pati-des. Per sobretot i el ms impor-tant, destacar la calor humana queha perms que els nostres com-
panys no es sentiren tan sols, ni tanvulnerables davant la injustcia que
estaven patint.El 5 de febrer el buc ha estat venut auns armadors grecs, i probablementel Mercedes del Mar solcar de nouels mars, amb un altre nom i unaaltra bandera. Prviament a aquest
procs, lempresa ha realitzat el di-psit en els jutjats de la quantitatacordada per a alar lembargamentque permet aquesta operaci, i alseu torn, i aix s el ms important,que els mariners cobrin els salarisque sels devia fins a la data, junta-ment amb la indemnitzaci pacta-da.Per fi podran retornar a les sevesllars desprs de ms nou mesos enla majoria dels casos sense veure ales seves famlies, i de vuit mesossense cobrar. Ens felicitem per lavictria aconseguida, en defensadels seus drets, per la seva dignitatintacta, i per la seva valentia, enca-ra que ens queda un sabor agredol,
perqu encara que des del principitots rem conscients que aquestaera lnica sortida possible, semprehem de lamentar la desaparicidun altre buc de la nostra flota i pertant dels corresponents llocs de tre-
ball.Tampoc podem oblidar a altres tri-
pulacions amb les seves embarca-cions que estan corrent similar sorten altres ports, als quals desitgemuna prompta soluci, aix com alscentenars de treballadors de les di-ferents empreses del grup Contene-mar / Iscomar que tenen per davantun incert futur.
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
12/32
Mar de 2010 11
TREBALL-ECONOMIA
Secci Sindical de CGTde lHospital Universitari
Mtua de Terrassa
El judici en demanda de tutellasindical, presentat per NuriaMart Sato, membre de la secci
sindical de CGT, es va celebrar el
10 de febrer al jutjat n 2 de Terras-
sa.
Des de la Secci Sindical de CGT
de lHospital Universitari Mtua
de Terrassa volem denunciar que
lempresa respon a la nostra defen-
sa dels drets dels treballadors i de
la qualitat del servei amb mesures
que vulneren la llibertat sindical.
Des de la seva incorporaci al Co-
mit dEmpresa, ara fa un any, els
delegats de CGT hem estat molt
actius, denunciant en tot moment
aquelles situacions lesives pels
drets dels treballadors
Hem fet arribar a la direcci escrits
de queixa per les crregues de tre-
ball a de diferents serveis (plantes,
urgncies, UCI-SEMI i farmcia).
Aquestes queixes shan fet arribar
de forma reiterada a RRHH, Direc-
ci dInfermeria i Supervisi dels
serveis implicats.
La nostra actuaci sorienta a de-
fensar els professionals i alhora la
qualitat dels serveis sanitaris. El
nostre personal est treballant per
sobre de les seves possibilitats. No
es pot fer ms. No shi arriba. Fem
propostes i plantegem alternatives,
per la resposta de lempresa s re-
clamar mesures amb cost zero, s a
dir, caure novament amb ms pres-
si sobre els treballadors. Tanma-
teix, lempresa presenta beneficis,
directes o indirectes, de dos mi-
lions deuros nets, tal com va pu-
blicar el Diari de Terrassa. Aix
mentre existeix un dficit de pro-
fessionals de la salut i encara tenim
un conveni sense tancar per manca
de recursos.
Des del sindicat de la CGT hem
afrontat els problemes laborals que
sens han anat plantejant, com co-
rrespon a la nostra responsabilitat.
La resposta de lempresa ha estat
intentar allar els nostres companys
canviant-los el lloc de treball sense
avs previ, sense que els afectats ho
haguessin sollicitat i sense tenir en
compte la formaci, lexperincia,
lantiguitat o els anys en serveis
nocturns.
Des del comit dempresa sha in-
terposat una demanda judicial per
la imposici dels nous horaris, de
la qual estem esperant resoluci.
Tamb sha interposat una deman-
da per incompliment de conveni.
Hi han hagut tamb represlies a
companys daltres sindicats que els
han portat a presentar tamb, les
seves respectives demandes, enca-
ra sense data de judici.
Persecuci sindical a Mtua de Terrassa
Essa Palauretira lERO quehauria afectat170 persones
Redacci
Desprs de molts mesos de con-flicte i cinc expedients de re-gulaci docupaci (ERO), un
dells en vigor des del mes de des-
embre passat, els treballadores
dEstampacions Sabadell SA han
aconseguit un breu respir. A resul-
tes de la pressi exercida per la
convocatria duna vaga indefinida
que havia de comenar el 13 de
gener, lempresa va decidir retirar
el darrer ERO -el que feia sis- pre-
sentat al Departament de Treball a
principis dany, en plenes festes na-
dalenques. I no noms aix: les ne-gociacions del comit dempresa,
integrat per membres de la CGT i
FTC, van aconseguir que lempresa
presenti un Pla industrial, tal com
reclamava des de feia temps, un pla
que estan debatent amb lobjectiu
que asseguri la viabilitat econmi-
ca del projecte empresarial.
Aquest darrer ERO que ha estat re-
tirat plantejava una reducci de jor-
nada per 170 persones de la planti-
lla durant divuit mesos. Si tenim en
compte que aquest darrer expedient
es presentava mentre hi havia un
altre expedient en vigor des de feia
menys dun mes -i que permet que
lempresa sestalvi dues hores i 40
minuts de sou diari per cada treba-llador, un cost que sufraga lINEM
i que els suposa la prdua dun dia
sencer de subsidi-, aquest nou ex-
pedient era poc menys que una in-
vitaci velada perqu bona part de
la plantilla abandons el seu lloc de
treball.
Per la situaci laboral de la planti-
lla, tot i aquesta darrera passa enre-
re de lempresa, no deixa de ser
dextrema fragilitat, i ms encara si
tenim en compte els retards reite-
rats en els pagaments de les nmi-
nes de la plantilla i que lempresa, a
canvi de la retirada de lERO,
tamb va aconseguir establir un
mes de termini per negociar un
total de 50 baixes incentivades o
amb retorn assegurat.
Judici contra 5 treballadors
El 8 de febrer es va realitzar a Sa-
badell el judici penal contra 5 com-
panys treballadors dEssa Palau,
inculpats injustament (amb fals tes-
timoniatge per part de lempresa)
per la defensa dels llocs de treball
en lexpedient dextinci plantejat
per lempresa el juliol passat.
Van ser absolts per falta de proves
de les faltes dinsults i amenaces,
per si seguir el procs legal pel
delicte de danys materials, que po-
dria inculpar a ms treballadors
dEssa Palau.Una hora abans del
judici es va realitzar una concentra-
ci solidria amb els treballadors
on van participar una trentena de
persones.
Secretariat Permanent ComitConfederal CGT Catalunya
La CGT estem a favor duna
sortida de la crisi que no
perjudiqui als treballadors i
treballadores. Per aix entenem
que les solucions reals, entre altres,
haurien de ser el repartiment del
treball, un salari mnim de 1.200
euros i la millora dels serveis p-
blics (ensenyament, sanitat i trans-
ports). Les solucions de la CEOEvan per un altre cam: abaratiment
de lacomiadament, major flexibi-
litat laboral, criminalitzaci dels i
les treballadores malaltes i mesures
que han demostrat altres Reformes
Laborals que sn ineficaces.
Que els empresaris intentin explo-
tar-nos ms i millor no ens ha de
sorprendre a ning, per que des
del govern es proposi allargar la
vida laboral dos anys i ampliar el
clcul de les pensions deu anys
ms, ens sembla una demostraci
ms de que el partit en el poder no
est aplicant poltiques desque-
rres, lexemple ho tenim en lapli-
caci de la seva poltica fiscal, que
afavoreix als que ms tenen.La CGT portem un any mobilit-
zant-nos contra els efectes de la
crisi, que ha generat ms de quatre
milions de persones aturades en el
conjunt lEstat Espanyol, de les
quals 600.000 a Catalunya. Ams,
actualment 1,2 milions de persones
a lEstat Espanyol no perceben sa-
lari, ni cap mena de subsidi, mentre
hi ha empreses on sapliquen ERO
alhora que promouen hores ex-
traordinries. A laltra cara de la
moneda, en canvi, hi ha els benefi-
cis supermilionaris de la banca i les
caixes destalvis i els magres
comptes de resultats de lexercici
del 2009 de les multinacionals.
Abans de lanunci dallargar ledat
laboral, aplaudit tant per empresa-
ris i banquers com pel centre i la
dreta poltica, la CGT vam propo-
sar a totes les organitzacions sindi-
cals reunions per a analitzar la si-
tuaci i preparar una Vaga General,
que servs per a aturar la sagnia
dacomiadament i preparar una
resposta conjunta ms enll de la
debilitat que suposa reaccionar em-
presa per empresa, obrir un debat
en la societat i fer propostes que
compensessin la situaci, s a dir,
que no recaiguessin en les costelles
dels treballadors. Dels sindicats
majoritaris noms hem obtingut el
silenci com a resposta.
CCOO i UGT van convocar mani-
festacions a les principals ciutats
de Catalunya el 23 de febrer. La
CGT no hi vam ser com organitza-
ci perqu no es van posar en con-
tacte amb nosaltres i perqu creiem
que aquesta actuaci t poc reco-
rregut, com aix ha succet en ml-
tiples docasions. Tant de bo ens
equivoquem! Malgrat aix, vam
rebre amb moderat optimisme
aquesta mobilitzaci, i estem a
lespera de que en el futur imme-
diat sigui possible posar en com
propostes, objectius i un calendari
de mobilitzacions. Molt ens temem
que com gaireb sempre sigui la
mobilitzaci del dia 23 una posada
en escena de cara a la galeria me-
ditica per, signar executivament i
sense comptar amb els treballa-
dors/es, una reforma laboral que
respongui al programa de la patro-
nal. Esperem que no sigui aix.
La CGT fa una crida als i les treba-
lladors de Catalunya, cap a la mo-
bilitzaci i a organitzar-nos en de-
fensa dels nostres drets bsics,
noms ens deixen un cam, la vaga
general.
Davant les mobilitzacions
convocades per CCOO-UGTel 23 de febrer
7/31/2019 Catalunya- Papers CGT n 115 mAR 2010
13/32
Mar de 201012
SFF-CGTwww.sff-cgt.org
La Generalitat de Catalunya,
des de la Conselleria de Po-
ltica Territorial i Obres P-
bliques, ha iniciat una ronda de
contactes amb totes les organitza-
cions sindicals per a explicar-nos
els seus criteris i plans per a un
futur immediat en les Rodalies de
Barcelona.Dintre daquesta ronda, el passat
dia 27 de gener es va reunir amb
CGT. Tenim clar que quan es parla
amb els poltics, lexperincia ens
indica que tot el que diuen cal
prendre-ho amb molta prudncia i
reserva, des de la perspectiva que
mai es rep tota la informaci al
complet i que aquesta pot interpre-
tar-se daltra manera a la qual en
principi se sembla percebre.
De lescoltat en la reuni, desta-
quem entre en altres coses les se-
gents:
- A dia davui no es plantegen altra
possibilitat que no passi per que
Renfe Operadora sigui la que se-
gueixi donant el servei a Barcelo-na.
- A labril o maig tenen intenci de
comenar les negociacions per a la
consecuci dun nou Contracte
Programa amb Renfe per als pr-
xims quatre anys (pel mig est la
data del procs electoral a Catalun-
ya).
- Que la seva intenci, sobre la
base de la normativa europea ja
que es tracta dun servei pblic, s
que hi hagi un sol operador per a
Rodalies.
- Si en un futur lluny, Renfe dei-
xs de ser loperador i haguessin
dassumir plantilla i material, no es
plantegen en cap cas la fusi amb
Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya (FGC), plantejant-se
com soluci poltica la possibilitat
de crear un holding empresarial
amb les dues empreses.
- Que ja estan negociant un con-tracte a tres bandes amb ADIF i
Renfe-Operadora, perqu aquesta
ltima gestioni les estacions de ro-
dalia.
- Que estan disposats a respectar
els acords de desconvocatoria de
vaga que signem amb Renfe i el
Ministeri de Foment, a pesar de no
ser signants ni estar presents en
lacta de la reuni (la matinada del
9 de juny estaven a laltre costat te-
lfon, encara que no els agradi re-
conixer-lo).
- Que el que demanaran a RENFE-
Operadora sn uns nivells de qua-
litat, per no es ficaran en com els
aconsegueix, s ms, van lloar mo-
dels dexplotaci amb poc perso-
nal: una poltica semblant a la que
ells fan a FGC, amb la qual la
CGT, lgicament no est dacord.
- Volen tenir tamb els trens regio-
nals i el ms aviat possible.- No tenen prevista la transferncia
de cap infraestructura ferroviria.
- En la primera etapa, no es pre-
veuen canvis importants en el ser-
vei de les Rodalies de Barcelona.
Aquests arribaran ms endavant
quan sinaugurin les noves infraes-
tructures ara en execuci.
- La partida pressupostria aporta-
da per lestat, que serveix per a
compensar el dficit, la utilitzaran
en les millores ms immediates.
Des de CGT li vam transmetre que
continuarem treballant, com sem-
pre, per un ferrocarril pblic i que
defensarem la no divisi de Renfe-
Operadora: la segregaci no ens
interessa als treballadors.
Vam posar tamb en dubte que els
nivells de qualitat i seguretat que
busquen es puguin assolir mentre
no saugmenti la plantilla (de per-
sonal operatiu, clar, que directius jaen tenim molts), deixin de regalar
les crregues de treball a les em-
preses participades i privades o se-
gueixin tancant les taquilles de
venda de bitllets i atenci al client,
tal com ha ocorregut aquest mes a
Montcada-Santa Maria.
El Ministeri de Foment
Top Related