Download - Butlletí 103

Transcript
Page 1: Butlletí 103

INFORMACIÓ COMG. Nou llistat de pèrits OPINIÓ. Protegir la imatge a internet de metges i centres mèdics. Reputació online legal OPINIÓ. Un llibre entretingut LUMIÈRE. El fred, la crisi i el futbol THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Ja hem arribat a Carnestoltes!

COL·LEGI OFICIALDE METGES DE GIRONA

103B U T L L E T Í

F E B R E R 2 012

Page 2: Butlletí 103
Page 3: Butlletí 103

COMG 3

Sumari

Publicació InternaCOMG

President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

Redacció: Meritxell Bonet Costa

Foto portada: Foto: Martí Artalejo.

Realització: NEXE IMPRESSIONS, SL

Consell de redacció: Dr. Joaquim BarcelóDr. Francisco BastidaDr. Jordi CostaDr. Joan Profitós

Col·legi Oficial de Metges de Gironac/ Albereda 3-5 17004 GironaTelf: 972 20 88 00Fax: 972 20 88 08E-mail: [email protected] Web: www.comg.cat

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593

Edició: Febrer 2012

Aquest butlletí no s’identifica neces-sàriament amb les opinions expres-sades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els tex-tos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[5] INFORMACIÓ comgXerrada reputació legal online

[7] INFORMACIÓ comgI Concurs Pitch and Putt COMG

[8] INFORMACIÓEn record del Dr. Garriga

[9] ENTREVISTADr. Ramon Brugada, degà de la facultat de medicina de Girona

[16] FLAUTA DE PANL’os Iogui

[18] OPINIÓCurs de prescripció d’exercici físic

[22] OPINIÓLa medicina orgonòmica

[24] COMG-AJUDAActivitats

[27] JUBILATSLes activitats dels nostres jubilats

[31] FÒRUM C. D’ASSEGURANCES SLUNou conveni de col·laboració: estades de formació pràctica

[37] OPINIÓEls meus mestres a l’Institut

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

Page 4: Butlletí 103

COMG4

alitat. I què millor que aixecar els ànims amb la festa més pintoresca d’aquestes dates.

És possible que la festivitat de carnestoltes es converteixi en un mecanisme de defensa de la vida social davant els temps de crisi que vivim.Durant aquests dies, la societat oblida per uns moments la rutina i recupera l’impuls perdut en els últims anys.

Necessitem distreure’ns i alegrar-nos per afron-tar el fred hivernal que patim i la nova llei laboral.

Però això ja serà un altre dia!

Editorial e

Hem acabat i tancat un any molt dur pel nostre sector, amb retallades, imatges i concentracions importants.

Encetem un 2012 amb moltes incògnites i in-certeses que no auguren res millor del què hem passat.

Però hem arribat a Carnestoltes. I una festa és una festa. Màscares, maquillatge, vestuari, etc... acompanyat d’humor, balls i molta imaginació.

Per uns dies els carrers gironins s’ompliran de llums i disfresses intentant esborrar la crua re-

Dibuix: Maria Escobet

JA éS CARNESTOLTES!

Page 5: Butlletí 103

COMG 5

Informació COMG

XERRADA REPUTACIÓ LEGAL ONLINE

El passat 18 de gener, a l’aula de formació del COMG, es va impartir la xerrada sobre “Repu-tació legal online”, dirigida a metges i professi-onals de la salut, centres mèdics, community managers i responsables de comunicació o màrketing.

La reputació i bona imatge dels professionals de la salut, i la dels seus serveis, és un valuós actiu que ha de protegir-se davant ingerències exter-nes. Un comentari negatiu pot ser un motiu per

no visitar-se o no anar a la consulta, ja que els possibles pacients busquen informació per in-ternet. Saber identificar-ho i gestionar-ho és clau per a la protecció de la reputació online.

La xerrada va anar a càrrec del Sr. Rafael Gi-meno-Bayón del Molino, advocat amb 10 anys d’exercici, especialitzat en l’àmbit de les TIC. Assessoren en agressions online i en control de reputació a professionals, polítics i empreses. www.uneon.es.

Page 6: Butlletí 103

COMG6

iDes del teu col·legi, atenent l’objectiu de representativitat del col·lectiu i facilitar l’exercici de la professió en tots els seus àmbits possibles, s’està elaborant un nou llistat de pèrits on s’inclouran tots aquells metges i metgesses col·legiades que confirmin el seu interès i aportin la documentació per constar en aquest llistat. El llistat elaborat pel COMG s’envia als diferents partits judicials que són qui es posen en contacte directament amb els integrants de la llista. Cal fer esment que no presentar-se quan se sigui cridat pel Jutjat o Tribunal és motiu per quedar exclosos del llistat, per això és convenient que si us criden del Jutjat, assistiu el dia i hora que s’hagi acordat. Requisits

Per formar part del Llistat de Pèrits del COMG, s’han de reunir els següents requisits:

a) Estar col·legiat al COMG com a exercent b) Estar al corrent de pagament de les quotes del COMG c) Acreditar una experiència mínima de cinc anys d) Estar donar d’alta al Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA) o sistema alternatiu (MEL) e) Aportar els títols de l’especialitat mèdica per la que es vulgui exercir de pèrit (si ja estan en possessió del COMG, només cal indicar- ho). Important: en el cas que l’activitat no sigui considerada una especialitat mèdica, com pot ser la Valoració del Dany Corporal: cal aportar els diplomes o documents que

NOU LLISTAT DE PÈRITS

acreditin els coneixements d’aquesta activitat mèdica. En cas de no presentar títol de l’especialitat mèdica, constarà al llistat com a metge general. f) Indicació expressa dels partits judicials de la província de Girona als que es vol actuar Nota: en cas que no s’indiquin, quedareu inclosos a tots els de la província de Girona g) Adreça postal, mail i telèfons de contacte

No es podrà figurar al llistat de pèrits en cas de l’incompliment de qualsevol d’aquests requisits. Procediment

1. Cal presentar la sol·licitud personalment o per mail amb signatura electrònica a [email protected], adjuntant la documentació requerida (o bé indicant que ja està en possessió del COMG) abans del 20 de febrer de 2012. 2. La Junta de Govern del COMG aprovarà la petició de formar part del llistat de pèrits, un cop examinades les sol·licituds i la documentació adjunta. - En cas que falti alguna documentació es requerirà a l’interessat per tal que pugui presentar-la en el plaç de 10 dies. 3. S’informarà per mail a l’adreça indicada per l’interessat, la seva inclusió al llistat. Més informació

Assessoria jurídica del COMG, Sr. Alfredo Rabanal [email protected] I 972208800 Us informem que properament s’organitzarà un curs sobre Peritatges Mèdics a la seu del COMG.

Page 7: Butlletí 103

COMG 7

I CONCURS PITCH AND PUTT COL·LEGI DE METGES DE GIRONA

Concurs tancat a metges, familiars i treballadors del COMG

Modalitat: individual medal

12 h aprox. entrega de premis i pica-pica

Inscripcions:

[email protected]

Tel: 972 162 060

Inscripció mínima: 20 jugadors

Data: 19-05-2012

Horari: 9:30h

Lloc: Pitch and Putt Can Pascual

Preu: 16 euros (pica -pica inclòs)

Page 8: Butlletí 103

COMG8

iEn record del Dr. GarrigaSARDANA HIMNE A LA MEDICINA

En la terra catalanaque estimem amb tot el coruna professió agermanala caritat i l’amor.

Els metges de nostra terrasón com les tropes de xoc,allistades en la guerracontra dels mals i la mort.

Cal esperit de sacrifici,paciència i vocacióper minorar el suplicidel que sofreix un dolor.

Per lluitat amb tant de zeli consciència han lograt,ens guardi un lloc en el cella Verge de Montserrat.

No serà mai prou lloadaen aquest món de mortalsla ciència sacrificadaen pro dels germans malalts.

Si com ballant la sardanaens unim amb cor i mans,no hi haurà terra més sanaque la nostra: catalans!

Visca doncs la Medicinaque per gràcies celestialsa n’els metges il·luminaper curar-nos tots els mals…!

Lletra: Dr. Torrent SacrestMúsica: Dr. Garriga March

Informació

Page 9: Butlletí 103

COMG 9

Entrevista

ENTREVISTA DR. RAMON BRUGADA, DEGà DE LA FACULTAT DE MEDICINA DE GIRONA

Comencem amb l’actualitat. Com afecta la crisi a la facultat de medicina de Girona i als seus estudiants? Bé, la crisi afecta a la universitat en general. A medicina també ens hem d’estrènyer una mica el cinturó. Nosaltres el què hem de fer és, amb els recursos que hi hagin, mantenir al màxim la qualitat docent que ens vàrem proposar per aquests estudis. Això és el que pretenem fer. Cada any hi ha més retallades. Ara per ara mantenim la qualitat i el mateix nivell de docència i d’hores.

Com està el tema de la realització de màsters en matèria de ciències de la salut a Girona?Hi ha el màster en promoció de la salut, portat des d’infermeria, i el màster en biomedicina i biologia, portat des de la facultat de ciències.Els màsters oficials, com que és un nou procés, s’han d’anar desenvolupant perquè la gent pugui especialitzar-se en altres àrees. Ara bé, els màsters avui dia s’han d’entendre com a pas previ per fer el doctorat.

Creu que el Pla Bolonya prepara millor als futurs metges que el pla “convencional”?El Pla de Bolonya és un pla que es va posar en marxa per homologar l’aprenentatge de totes les carreres, no només de medicina, per tal que hi pogués haver mobilitat entre països, i que hi hagués una descripció dels crèdits com a volum de feina per a l’estudiant, tenint en compte que hauria de dedicar 40 hores a la setmana a la seva carrera. Per tant, s’intenta homogeneïtzar la càrrega de treball.

El Pla Bolonya demana que es doni més èmfasi en l’aprenentatge auto dirigit, que l’estudiant participi més del seu propi aprenentatge, que es faci més actiu. Comparat amb el sistema clàssic,

l’enciclopedista, aprenentatge completament passiu, cal dir que aquest és molt millor. La realitat és que els temps han canviat. Anar a classe i que el professor et reciti un capítol de llibre, en el segle XXI no té cap sentit, perquè la informació està disponible per a tothom, fins i tot al mòbil. Imagini’s que hi ha 7.000 malalties rares; això ve a ser 5 malalties per cada dia lectiu durant una carrera, per tant al final de la carrera es podrien haver fet totes, però no hauríem tingut temps per fer les malalties comuns. Aquesta és la realitat de la medicina. Hi ha molta informació. Hem de saber plantejar què ha de saber un estudiant de medicina. La transmissió d’informació, la memorització no té cap sentit ara, cal sobretot la comprensió de la informació. Recordar és important fins a cert punt, però ho

El Dr. Ramon Brugada

Page 10: Butlletí 103

COMG10

és més comprendre, saber interpretar les dades i actuar segons aquestes. S’ha de donar temps als valors professionals, a l’ètica, a les actituds, al treball en equip. Per tant, si comparem amb el sistema clàssic, nosaltres estem molt d’acord amb el model que estem desenvolupant aquí perquè creiem que forma millor als metges.

Respecte les facultats clàssiques, a Girona hem primat la incorporació de la medicina de família a la facultat. La medicina de família ha estat la gran oblidada a les facultats, pel fet que l’ensenyament de medicina ve dictat pels grans hospitals terciaris, a on la medicina de família no tenia cap paper, o un de mínim en un curs. En el fons, la medicina extrahospitalària és el 90% de la medicina que fem el metges. Per tant s’ha de donar un èmfasi a aquesta medicina de família i comunitària.

No hem inventat res, aquests conceptes, el de donar un paper més important a la medicina extrahospitalària, a les actituds professionals, al treball en equip, ja es varen discutir a mitjans dels

anys 80. Tothom hi estava d’acord. Però costa trencar un ritme establert, disminuir les hores de classe expositiva, donar joc a la medicina de família, parlar de valors professionals. Ha costat molt, encara hi ha facultats que primen per sobre de tot donar informació, recordar dades.

Analogies i diferències entre una universitat canadenca i una de catalana?Home... És difícil perquè ens estem plantejant com serà la universitat en temps de crisi, i a Canadà de crisi no n’hi ha. Aquesta és la primera premissa.

És cert que les universitat canadenques, com les americanes, posen molt d’èmfasi en què és l’estudiant qui es fa responsable del seu aprenentatge: aprèn discutint, no recordant llistes interminables.

Un exemple. Fa 3 mesos es va publicar una enquesta sobre els hàbits de salut dels estudiants de 4t de medicina. Girona no hi va participar perquè es va fer fa 4 anys. En aquesta enquesta es va demostrar que la meitat dels estudiants de medicina no va a classe. Jo he vist encara avui dia universitats amb comissions d’apunts i els apunts penjats perquè els estudiants se’ls descarreguin. La classe del professor, les preguntes d’examen, passar un examen. Aquest és el plantejament de moltes universitats, passar els exàmens. Jo els dic als meus estudiants que el 95% d’ells seran metges el dia de demà. Això ja ho tenim assumit. És la ràtio d’èxit de les facultats de medicina. No cal que ens escarrassem a discutir si aprovaran o no. Ja ho sabem que aprovaran. Ens hem d’escarrassar a estar segur que quan acabin siguin bons metges.

Com i en quin punt està el campus de salut de la Universitat de Girona?Aturat, com està aturat el Trueta. En aquest moment nosaltres ja hem assumit que el campus de salut de la universitat de Girona és l’edifici

e

Page 11: Butlletí 103

COMG 11

d’Emili Grahit. Nosaltres quan vam arribar aquí vam demanar que se’ns condicionés l’edifici conscients que hi romandríem durant molts anys. Jo ja no reclamo un edifici per la universitat de medicina, perquè sóc conscient de la situació en què estem, i crec que actualment estem molt bé en l’actual edifici, compartint espais amb la facultat d’infermeria, i mica en mica compartint un projecte comú en salut. Com li deia abans, posar èmfasi en el treball en equip, no només treballar en equip els metges, sinó també els metges amb els infermers, que al cap i a la fi, serà la seva realitat quan surtin. Estic convençut que d’aquesta sinèrgia en sortiran els millors professionals de salut.

Seria molt bo tenir una facultat de medicina i un Trueta nou. Però tirem endavant amb el que tenim, posant els nostres esforços amb la qualitat docent.

Com a degà, quins són els seus objectius per aquest any?Els objectius actualment són consolidar la plantilla de professorat i la metodologia docent.

Intentar aconseguir que hi hagi més gent que fa doctorats, que hi hagi més tesis doctorals llegides i que hi hagi més promoció de gent cap a places més permanents a la universitat. Aconseguir consolidar el Trueta com a hospital Universitari de referència, que els metges i tots els treballadors vegin els estudiants com part dels equips assistencials. Els dos primers anys amb estudiants, el Trueta ha sabut incorporar-los molt bé. Han estat molt ben rebuts. No és aquest un detall banal, ha estat un esforç molt important per part del Trueta, però que ha donat uns resultats envejables pel que sabem d’altres universitats.

A nivell d’infraestructura docent, amb el centre d’habilitats clíniques crec que hem aconseguit consolidar una infraestructura molt bona, de primera qualitat; segurament de les millors facultats que hi ha actualment.

I, externalitzar la facultat, portar-la a l’exterior. Aquest és un nou repte. Posar la facultat al servei del territori. Ho hem fet parcialment amb la donació del cos a la ciència, amb la biblioteca

Centre d’habilitats clíniques

Page 12: Butlletí 103

COMG12

ede ciències de la salut i amb el centre d’habilitats clíniques. Aquestes són infraestructures que no estaven disponibles tot just fa 3 anys. I ara són de primera qualitat, obertes a la societat. El que queda pendent, és poder utilitzar la facultat de medicina com a centre neuràlgic de creació d’una xarxa de relació entre tots els centre docents, hospitals i àrees bàsiques, per fomentar el treball en equip, la formació via streaming, i la divulgació de les experteses dels nostres professors, que són moltes, a fora de la facultat en forma de cursos i congressos.

Com veu actualment el futur de la facultat de medicina de Girona?Jo crec que s’està fent una molt bona feina. Els estudiants estan contents i els professors també. Ara s’ha de veure com respon el país, perquè cada dia és una sorpresa. Tenim garantida l’entrada d’estudiants i tenim garantida la qualitat docent amb la infraestructura; per tant, hem de garantir que el finançament que tenim es manté. Sé que la facultat de medicina és una aposta clau de molts de nosaltres i crec que es consolidarà sense cap problema. No m’ho plantejaria d’una altra manera.

I el futur dels estudiants després de les retallades? Sobraran metges?Aquí ens hem de plantejar què s’ha fet durant els últims 25 anys, ja que fa 5 anys faltaven metges i es portaven de tot arreu. Potser el sistema assistencial que ens hem plantejat a Catalunya no és el correcte. Potser tenir un hospital comarcal cada 20 km no era la manera. Potser hi hauria d’haver uns grans centres de referència que absorbissin la complexitat clínica i uns centres de salut que absorbissin la urgència immediata; i punt. Però tallar allò que ja tens muntat és molt complicat, tot i que és obvi, ho veiem ara amb les àrees bàsiques: moltes tanquen a la nit, però un s’ha de plantejar si podem tenir de tot a tot arreu;

s’ha de racionalitzar. Si jo fos malalt, i m’hagués d’operar algú, jo vull que m’operi el millor, no el què tinc al costat de casa; per tant, si m’he de desplaçar a Barcelona o a València per ser operat pel millor, ho faria sense cap dubte.

Com afecta als estudiants de medicina? Racionalitzar vol dir retallar, i vol dir menys places, malauradament. Jo tinc l’esperança que quan els estudiants hagin fet el MIR tornarà a haver-hi places perquè hi haurà molta gent que s’haurà retirat. Ara bé, és obvi que molts estudiants hauran de marxar a l’estranger. Però això no és dolent, jo he estat 16 anys a l’estranger.

Personalment crec que el model sanitari que tenim, en temps de crisi, no ha aguantat bé.

Les retallades, eren necessàries? S’han portat bé?Home, no ens agrada que ens retallin el sou. Els metges estan molt mal pagats. És un problema que retallin el sou als metges, quan una guàrdia de nit -salvant una vida- es paga a 23 euros l’hora. Hi ha professions que cobren més, no han hagut d’estudiar tants anys i no treballen de nit.

Tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, però ningú recorda l’esforç que requereix arribar a ser treballador d’una empresa pública, feina per cert que està oberta a tothom que vulgui posar el coll a estudiar durant molts mesos o anys. Ningú es va recordar d’ells durant les “vaques grasses”. Ara, sembla que no tinguem cap altra sortida de la crisi que retallar a la gent de l’empresa pública. Com més et retallen, menys gastes i menys es reactiva l’economia. Em pregunto si ho estem fent bé això. Portugal ha fet els deures, i la seva situació ha empitjorat.Les retallades són necessàries? És necessari una racionalització, en això estic d’acord. Crec que hem estirat més el braç que la màniga,

Page 13: Butlletí 103

COMG 13

només cal veure les infraestructures municipals arreu. Però tornar enrere costa molt.

S’ha de fer un esforç per intentar tirar el país endavant. Ens hem de plantejar què puc fer jo pel sistema enlloc de què pot fer el sistema per mi. Perquè el sistema està en fallida i no podem munyir més aquesta mamella. Però per racionalitzar cal informació, cal divulgació. Per exemple, de les tancades dels CAP’s: jo no puc discutir si s’ha de tancar o no, posa’m números sobre la taula i decidim.

Hi ha una pel·lícula que es diu “Tots els germans eren valents”. Com s’explica el fet de “tots els germanes eren cardiòlegs”?En Pere, el gran, va començar; va fer cardiologia; quan tenia 27 anys se’n va anar a Holanda a fer Electrofisiologia. En Josep llavors en tenia 22, va acabar medicina i va marxar a fer cardiologia a França. Quan ell va marxar, jo en tenia 20; i quan vaig acabar me’n vaig anar a fer cardiologia a EEUU.

Crec que un va empènyer a l’altre, per suposat que sí. Casualitat, no. A casa ningú ens va dir res, només que jo havia de ser metge; la meva mare ho tenia molt clar. En ser metge no vaig poder escollir, tampoc m’hauria atrevit mai a portar-li la contrària a la mare. Sabia sempre què ens convenia.

Quina seria l’actitud del metge de capçalera quan un dels seus pacients pateix una mort sobtada? El 80% de les morts sobtades estan causades per malalties coronàries. Si és una malaltia coronària coneguda, en una persona gran, no s’ha de fer res. Si és una persona jove que s’ha mort de malaltia coronària s’ha d’investigar la família per assegurar els factors de risc, perquè podria ser una malaltia genètica. S’ha d’assegurar que no hi hagi una patologia genètica. Estic parlant de proves clíniques.

Vostè ha dit en alguna ocasió que “ens cuidem més i vivim més anys, però els factors de risc cardiovascular augmenten”. Com es pot prevenir?Estem veient que fumem més que mai, tenim més obesitat que mai degut a la manca activitat física i als malts hàbits d’alimentació. Nosaltres vam fer un estudi a Canadà que vam comprovar que la mort sobtada per malaltia coronària s’havia avançat uns anys perquè hem incorporat pitjors hàbits de salut. És una realitat que hem de tenir en compte. Vol dir que hem de posar molt èmfasi amb la prevenció. La prevenció comença durant la infància, però no atacant els nens. Hem d’intentar canviar els pares; podem fer uns menús molt cardiosaludables i equilibrats a l’escola, i sortiran de l’escola i se’ls donarà menjar poc saludable. Per tant, s’ha d’educar als pares. Però tenim una barrera molt gran, que és la poca preocupació de les famílies pels hàbits de salut. Els pares entenen que s’han de cuidar quan estan malalts, però abans no. Hem de treballar-hi molt. Estic convençut que l’única opció serà canviar les polítiques; per exemple, la sisena hora dedicar-la a l’activitat física.

A Espanya moren unes 40.000 persones cada any per aquesta patologia, fet que suposa deu vegades més que els accidents de trànsit”. Com estan les investigacions del tema?El 80% es moren d’un infart. Amb aquests s’ha de treballar a nivell de prevenció: hàbits de salut, rehabilitació cardíaca, etc.

La resta, el 20%, és degut a la mort sobtada en els joves, que pot ser potencialment genètica. La investigació està avançant ràpidament. Hi ha més de 100 gens causants de la mort sobtada en els joves, una dotzena de malalties, i ja hi ha mètodes de diagnòstic clínic. Anem avançant molt ràpid, però hi ha 4-5 aspectes on s’ha d’incidir molt a nivell de prevenció de la mort sobtada: els hàbits de salut, l’electrocardiografia

Page 14: Butlletí 103

COMG14

ea 14 anys, la valoració mèdica dels esportistes constants crònics, la revisió mèdica als què comencen una activitat física als 35-45 anys i fa temps que estan aturats, la valoració mèdica dels familiars quan hi ha una mort sobtada inexplicada i un bon sistema de desfibril·lació pública.

En quin punt es troba el pla de col·locar desfibril·ladors en llocs públics?Es va començar amb 14 municipis per garantir que hi havia unes connexions informàtiques i que les caixes mantenien la temperatura. Ja s’havien donat els 150 desfibril·ladors mòbils: policia, bombers, etc. Ara ja s’han implantat 190 dels 400. Per tant es creu que s’hauran acabat d’implantar tots a finals de març. És el projecte més gran d’Europa; és espectacular. Gràcies a l’aposta que va fer Dipsalut, hi haurà un abans i un després. Pretenem salvar un 20% de vides. Des de l’inici del pla n’hem salvat dues.

És un projecte que només pot anar a millor. Només pot salvar vides, no pot fer cap mal a ningú. La desfibril·lació pública ja és una batalla guanyada. Si no hi ha desfibril·ladors en els camps de futbol o en un hotel, se’ls compraran.

Un dels últims reconeixements que ha obtingut ha estat al març de 2011. Des de llavors ja és membre numerari de l’Acadèmia catalana (va ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina) Com ho va viure? Què va sentir?Orgull, sobretot. És un reconeixement important a nivell de Catalunya. És interessant perquè veus allà als meus professors i penses; “jo els admirava i ara estic aquí. Alguna cosa haurem fet bé”. És un reconeixement per part de la societat mèdica, per tant, vaig sentir orgull. Em va complaure molt que pensessin amb mi, que em proposessin i sortís escollit. Ara, s’ha de seguir treballant.

Page 15: Butlletí 103

COMG 15

A l’any 2003, en el Butlletí número 58, vaig publicar, amb pseudònim, l’article titulat Idees sobre sexualitat sana. Un compendi de pensaments sobre el tema i punt de partida d’una recopilació i estudi per a forjar una tesi sobre el tema; més concretament sobre el significat del fenomen de l’ejaculació precoç, l’encaix de les respostes d’ambdós gèneres i el frau en la comunicació sexual.

Servia també per preguntar aleshores, què fèiem o fem els metges de família i els metges en general davant del tema de les relacions de les persones que ens consulten; per aquests problemes directament o pels trastorns derivats del mal funcionament de la relació.

Ves per on, que entre les lectures que vaig fent per recollir informació del tema, m’he topat amb una que de forma divertida, amena i força ben referenciada e informada, ve a ser alguna cosa similar a la que pretenia, tot i no arribar a dilucidar encara el perquè del “desencaix” en les respostes de mascle i femella en l’acoblament sexual; crec encara no hem interpretat del tot els designis de la naturalesa.

UN LLIBRE ENTRETINGUT

Con altas dosis de humor, Eslava Galán repasa los distintos estadios de una relación a lo largo de la vida del ser humano y la evolución del erotismo y del sexo a lo largo de la historia, desde la invención de la teta por los bisabuelos de los hombres de Atapuerca, hasta la revolución del Wonderbra y el calzoncillo bóxer, pasando por la aparición de la mujer cazadora y de la píldora liberadora, la mujer pantera, el descubrimiento del sexo recreativo, las tribulaciones del homo salidus, que conducen a la empanada mental del homo asustadus y mucho más…

Amb aquestes i altres paraules es presentava el llibre publicat al març de l’any passat. Posat en contacte amb l’autor, que m’ha expressat un furibund atac de les “feminazis” al seu llibre, aniré fent un intercanvi d’idees amb ell i amb les seves fonts d’informació i potser avanci molt més ràpid en entendre el “desencaix”.

Dr. F. Xavier Carreras

Opinió

Page 16: Butlletí 103

COMG16

L’OS IOGUI

Arrugada com una pansa la vella camina amb un gos lligat amb un cordill i un sac a l’esquena. Fuma. La seva boca és una xemeneia que deixa anar núvols negres que s’esfilagarsen i es confonen en una atmosfera entelada per la boira ploranera. Recorre com cada dia els dos quilòmetres que la separen de casa seva, a les afores de la ciutat, fins els contenidors d’una zona residencial. És una casa de planta baixa de parets en un altre temps blanques i on campen en llibertat gallines escarransides, cabres tinyoses i una truja coberta d’excrements. Un cop de tos atura la marxa erràtica. La vella s’ajup i escup. El gos ha perdut la costum de flairar els gargalls negres que una vegada tenen vida pròpia. Deixa anar el gos davant el contenidor de roba usada. Es treu el fardell de l’esquena i el desfà. Un os de peluix, un retall d’una revista que anuncia un ordinador portàtil, uns calçotets i uns mitjons, peles de patates, cloves d’ou, …. Tot va parar on la gent hi llença la roba usada, però no tan usada com perquè els menesterosos no la puguin aprofitar.

Les cames fan estisores. El ritme és frenètic. Aviat es fatiguen. Durant uns segons es queden dretes i rígides. Es sacsegen espasmòdiques i cauen flàccides. A escassos metres hi ha un parc infantil. Les criatures salten, corren, es barallen o es gronxen com si la felicitat consistís en saltar, córrer, barallar-se o gronxar-se. Un pare desenganxa els ulls d’un diari esportiu i es fixa en les cames que pengen del contenidor de roba usada. Pobre noi, diu un dels sanitaris una vegada aconsegueixen treure el cos del malaguanyat contenidor i dipositar-lo a terra.

Al seu pas deixa una estela de sentor secular. La seva pell negra forma, amb la roba, un conjunt de capes que han perdut identitat, un

sol cos. Un cos que lluita per la supervivència i que s’alimenta de foc de llenya, de nits a la intempèrie, de parets de corts que regalimen aigües fecals, de suor presa, de solitud i de fam, de molta fam. Cada dos dies fa el mateix itinerari. D’un mas on conviuen amb harmonia gent pacífica amb emuladors dels àngels de l’infern a la casa de parets en un altre temps blanques. No saluda a les persones que troba amb gossos juganers o que corren. Baixa el cap i els altres aguanten la respiració. És un espectre que ha sortit de les profunditats atàviques, de temps pretèrits flagel·lats per la pesta bubònica, de terres on els salvatges es mengen a les seves víctimes i violen a les dones blanques. Al seu destí l’espera en Jack, el noi de la casa. Aquest li agafa un paquet que el negre li dona sense dir-li res ni mirar-se’l. El negre entra dins la casa on la vella gargallosa el fa seure vora el foc. Ella agafa un tros de pa sec i el parteix per la meitat. Una part el llença al gos i l’altre la posa a la mà

Flauta de pan fDibuix: Maria Escobet

Page 17: Butlletí 103

COMG 17

del nouvingut. Després li dona un vas meitat llet meitat conyac perquè pugui estovar el pa.

En Jack entra a la seva habitació. Té les parets empaperades amb fotografies gegants dels jugadors del Barça, d’en Pau Gasol amb la camiseta dels Lakers, de diversos llançaments de naus espacials des de cap Canyaveral i una de l’interior d’una estació espacial on es mostren riallers astronautes russos i nord americans. Sobre la taula hi ha retallada la pàgina d’una revista que anuncia un ordinador portàtil. El traç groc de retolador magnifica el preu. Al costat de la fotografia hi ha un foli amb diverses anotacions. Al costat de la data hi ha una xifra en euros. L’acompanya una altra xifra que coincideix amb el resultat de restar el preu de l’ordinador amb la quantitat d’euros acumulats. En Jack obre el paquet i divideix la pols blanca en vuit parts que posa en unes paperines. Les paperines i tota l’estratègia de venta són obra d’un paio que es fa dir “el rata”. Surt de casa corrents, abans d’entrar a l’escola ha de fer la ronda per diversos instituts.

A què es dediquen els teus pares Jack, pregunta el psicòleg de l’escola. Fan el mercat- I què venen. Venen productes ecològics…. Sí, formatges, ous, enciams, tomates, …. Els va bé? Crec que no gaire. Sempre estan de mal humor. El pare diu que amb la crisi la gent prefereix comprar càncer abans que integritat. Integritat? Voldràs dir salut. No el pare parla d’integritat. Diu que les persones íntegres no es deixen comprar pels diners. Les persones íntegres són les que lluiten per uns ideals nobles i no es deixen derrotar per les bufetades de la vida. Diu que el càncer és un càstig de la naturalesa per la pèrdua d’integritat. Jack, què t’agradaria ser quan siguis gran? Astronauta. Astronauta? Com és això? No sé com explicar-ho… estar allà dalt, contemplar la terra i amb la sensació que la pots agafar com si fos una poma… com diria el meu pare no es pot pagar amb tots els

diners del món. T’hagués agradat que els teus pares s’haguessin dedicat a una altra cosa? Sí, a vegades somio que el meu pare i la meva mare treballen en un despatx, que guanyen diners i que vivim en un pis amb calefacció. Per què et vares barallar Jack? En Robert m’insultà, no em volia deixar el seu ordinador, em digué pagès de mans vermelles. El psicòleg mira les mans envermellides i esquitxades de perellons. Per què t’insultà en Robert? Aquell dia li tocava a ell deixar-me l’ordinador i no volia. No tens ordinador? No encara. Si tinc algun record feliç? Quan em posava malalt. Venia el metge i deia que havia de fer llit fins que no em baixés la febre. Sota les mantes i abraçat a en Iogui, el meu osset de peluix, i escoltant a la meva àvia que em llegia el conte de Julio Verne, Viatge a la Lluna, em sentia feliç. No hagués sortit mai del llit. Ara no em puc posar malalt, no perquè no tingui en Iogui, encara em fa companyia a les nits, sinó perquè la meva àvia no està bé del cap. Parla sola, renega, fuma caldo i escup. En els últims temps se li ha donat per llençar tot el que arreplega al contenidor de roba usada.

En Jack agafa en Iogui del llit, amb el cap sobre el coixí. Li fa un petó i se l’emporta a la taula. Li dona la volta i li baixa una cremallera. Del seu interior treu un grapat de diners, bitllets i monedes que estan dins una bossa de plàstic. Conte els diners i comprova que lligui amb el que té apuntat. Li falten cent euros per poder comprar el portàtil. La setmana que bé anirà l’escola amb el seu propi ordinador. Haurà deixat de ser el pobre de la classe. Et podràs comprar els portàtils que vulguis, li va dir “el rata” davant l’aparador de la tenda d’informàtica quan el va conèixer. El rata va pensar en el negre per fer-li arribar la mercaderia. El negre dormia al mas d’en rata en un sac de dormir a la vora dels dòbermans. Put com un senglar, ningú de la bòfia gosarà posar-li una mà a sobre.

Jordi Costa

Page 18: Butlletí 103

COMG18

oOpinió

El passat 26 de novembre, 3 i 10 de desembre es va realitzar el “Curs de prescripció d’exercici físic: prevenció de malalties cardiovasculars i tractament de patologia crònica”, dirigit a metges, personal d’infermeria, fisioterapeutes i llicenciats en educació física.

El curs va tenir lloc a l’UFEC, Unió de Federacions Esportives de Catalunya de Salt, amb el seu president Lluís Barba i impartit pel Dr. Jordi Ibáñez, Dr. Fabricio Frauzino, Llda. Estel Mallorguí, Marta Jimenez i el Dr. Ivan Ibáñez. El Dr. Ricard Serra Grima va realitzar una ponència magistral on va aportar la seva gran experiència en el camp de la cardiologia.

Es varen tractar temes molt interessants des d’un punt de vista pràctic pels assistents, els quals varen valorar amb molt bona nota els

CURS DE PRESCRIPCIÓ D’EXERCICI FíSIC

coneixements adquirits durant el curs.

L’alumnat provenia principalment de Girona i província, però també del Barcelonès, Almeria, Tarragona i Bilbao, entre d’altres localitats.

Les novetats científiques de més interès les varen aportar els Drs. Ibáñez en la millora del rendiment esportiu, medicina predictiva i preventiva mitjançant la hipoxiterapia intermitent, en el camp de la medicina regenerativa, els últims avanços en les proves d’esforç cardio-respiratòries i metabòliques i en els estudis dels polimorfismes genètics.

Dr. Ivan Ibáñez Especialista en Medicina Preventiva y

Longevidad (Anti-Aging)

Page 19: Butlletí 103

COMG 19

Espai metge rural

LA TOPOGRAFIA MÈDICA DE VILOBí D’ONyAR

Les topografies mèdiques eren uns treballs que analitzaven un territori i la seva població, des d’un punt de vista mèdic i higiènic. Apareixen en un moment en què sorgeixen noves idees sobre la importància de les mesures higièniques i en el què cada cop més, es considera el medi ambient com el factor principal de l’aparició de malalties i patologies especials. Normalment eren treballs desenvolupats per metges rurals, que exercien en una població o poblacions determinades i en feien l’estudi des d’un punt de vista mèdic, higiènic i també social.

A finals del s.XVIII, la Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya va instaurar un premi per distingir les millors topografies mèdiques que rebia cada any. A partir de l’anunci d’aquest Concurs de Topografies Mèdiques, molts metges de Catalunya i també de la resta d’Espanya, començaren a fer els seus treballs sobre localitats més o menys petites, però també sobre capitals de província, normalment estudiades pels metges residents. En el concurs de 1953 la R.A.M.C va premiar amb el Diploma de Medalla d’Or i Títol d’Acadèmic Corresponsal, el treball del Dr. Àngel Latorre i Rios, sobre Vilobí d’Onyar.

El Dr. Latorre exercí com a metge rural de les poblacions de Vilobí d’Onyar i Bescanó (Girona) entre els anys 1939 i 1983. El 1952 redacta aquest treball, que es divideix en 13 capítols que tracten temes com l’atmosfera, el clima, els habitants i llurs costums, les ermites i aplecs, la higiene o l’epidemiologia, entre d’antres. En ells, el Dr. Latorre hi anar intercalant textos, mapes i fotografies, per la qual cosa és un document que esdevé una font històrica de gran valor per diferents camps de recerca.

Bona part d’aquestes topografies es conserven al fons de l’Arxiu de la R.A.M.C i algunes les trobareu digitalitzades al web de l’Espai del Metge i de la Salut Rural: www.metgerural.cat.

La Topografia de Vilobí que es conserva al fons de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, està mecanografiada i té el número de registre ALR0040.

Portada i imatge d’algunes planes de la topografia mèdica de Vilobí d’Onyar.

Page 20: Butlletí 103

COMG20

eANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONSAmb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic:[email protected]

ACTIVITATS

CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SO-CIETAT”

Us avancem les conferències programades per als propers mesos de març i abril de 2012.2 de març de 2012, a les 19.30h: Conferència sobre “Medicaments: cara i creu”, a càrrec de la Dra. Fina Camós (Cap del Servei de Farmàcia dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà).Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols).9 de març de 2012, a les 16.00h: Conferència sobre “La deconstrucción de un mito: el caso de Las Hurdes”, a càrrec de Mercedes Granjel (Universidad de Salamanca).Lloc: Sala de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona (Facultat de Lletres, Pl. Ferrater Mora, 1, Girona).16 de març de 2012, a les 19.30h: Conferència sobre “La fibromiàlgia, una de les “mil cares” del Dolor Crònic”, a càrrec del Dr. Cayetano Alegre de Miguel (Cap de Reumatologia del Institut Universitari Dexeus i Reumatòleg del Hospital Universitari Vall d’Hebron).Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols).20 d’abril de 2012, a les 19.30h: Conferència sobre “Cervell i Dolor. Visió neurobiològica actual”. A càrrec de Jordi Montero Homs (Cap de Neurofisiologia. Servei de Neurologia. Hospital de Bellvitge).

Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols).* Reconeixement de 0,5 crèdits de lliure elecció, amb l’assistència a un 80% de les xerrades del cicle.Per més informació sobre les Activitats: www.metgerural.cat o www.udg.edu/salutrural

NOTíCIES

RECUPEREM EL LLENGUATGE MÈDIC CATALà

Un centenar de persones varen assistir a la xer-rada que el passat divendres 16 de desembre es va celebrar a la Sala Albertí del Monestir, or-ganitzada dins el cicle Salut i Societat per l’Espai del Metge i de la Salut Rural i la Càtedra Mar-tí Casals de la UdG. Sota el títol “Del rogall al cap-rodo. Un llenguatge que no hem de deixar perdre”, el Dr. Antoni Beltran va fer una primera sessió de recuperació i recollida de mots i ex-pressions utilitzades popularment per referir-se a malalties o mals que ens afecten i que moltes, es troben en perill de desaparició o de ser subs-tituïdes per castellanismes. La segona sessió se celebrarà a principis del curs 2012-2013.

Page 21: Butlletí 103

COMG 21

Salut i Banys de mar. Una pràctica que propicià l’arribada del primer turisme a la Costa BravaDonat que l’Espai del Metge i de la Salut Rural està gestionat per una Comunitat de Municipis integrada per els tres municipis de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro-S’Agaró), aquest curs 2011-2012 s’han començat a impartir conferències no només a la seu de l’EMSR, l’Edifici del Monestir, sinó també a la resta de poblacions de la Vall d’Aro, així com també a la Universitat de Girona. En el marc d’aquesta nova oferta, el passat divendres 13 de gener de 2012, al Centre Avenir Fanalenc de Platja d’Aro, es va impartir la conferència “Salut i Banys de mar. Els orígens del turisme a la Costa Brava”, a càrrec de Sílvia Alemany (Directora del Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural) i Laura Francès (Tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural). La presentació la va fer Dolors Guirado, (Regidora de Règim Interior i Recursos Humans de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró). Una xerrada que va oferir un recorregut històric pel què va ser una realitat fins no fa tants anys: la pràctica de la talassoteràpia a les nostres platges, a través del Balneari de Sant Feliu de Guíxols i els Banys de Sant Pol i S’Agaró. Una pràctica que s’inicià amb finalitats curatives i saludables i que cada vegada més, anar agafant un caire més lúdic i social, que propicià l’arribada del primer turisme a la nostra costa. Per aquells que no hi varen poder assistir o que estan interessats en la temàtica, avançar que els propers 13, 14 i 15 de juliol de 2012 se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols el IV Curs d’Estiu de la Càtedra Martí Casals de la UdG, que tractarà sobre Aigua, Salut i Balnearis.

Crèdits

Coordinadora de la secció:Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural

Entitats participants:Museu d’Història de Sant Feliu de GuíxolsFundació Pascual i PratsCol·legi de Metges de GironaAjuntament de Sant Feliu de GuíxolsAjuntament de Castell-Platja d’Aro-S’AgaróAjuntament de Sant Feliu de GuíxolsGeneralitat de Catalunya. Departament de Salut.Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores:Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Cata-lunya.Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció:Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: [email protected]

Page 22: Butlletí 103

COMG22

oOpinió

LA MEDICINA ORGONÒMICA(Organització d´un grup de supervisió a Girona)

GAG. Grup Anàlisi de GironaDr. Carles Frigola

Les problemàtiques dels canvis economics i so-cials actuals, que prenen el carácter de “turbu-lencia”, on cada vegada augmenten més els ni-vells de “desordre”, “caos “i “crisi” necesiten ser manejades per noves propostes d´organització. La Fundació Wilhelm Reich a través del GAG (Grup Anàlisi de Girona) proposa un Grup de Supervisió de Casos Clinics a Girona. La Medici-na Orgonòmica amplia el concepte de la relació metge-pacient i terapeuta-client. Aquestes son les propostes:

1.- Si es produeixen algunes reaccions emo-cionals en el metge o en el terapeuta (estréss, cansament, ennuig, etc.) durant el tractament a un malalt, aquestes reaccions del metge i del terapeuta han d´ésser consideradas com a un simptoma més de la malaltia del pacient, que

serà el que les patirà, però de cap de les maneras s’ha d’actuar d’acord amb

aquestes reaccions.

2.- El “concepte” que el malalt té de si mateix; com tractar el malalt al seu metge?, com trac-

tar el metge al seu malalt? Tot això intervé inconscien-tment en la curació, o no, de la malaltia.

3.- El paper que juga la personalitat del metge o

terapeuta. El medica-ment més utilitzat

en la pràctica de la medecina o r g o n ó m i c a és “el propi

metge”. Per això, el metge o el terapeuta han d’adquirir l’habilitat necessària per “saber-se receptar a si mateixos”.

4.- En la medicina psicológica, exactament com a la medicina física, tots el simptomes s’han de pendre seriosament. A la medicina orgonòmi-ca és també el metge que examina el símpto-ma, però conduint l´examen juntament amb el malalt, intentant que el malalt examini també els seus propis símptomes.

5.- Capacitar als malalts a comprendre’s a si mateixos; creant una atmosfera convenient a la qual, el malalt, pugui descubrir allò de sí mateix que el fa patir per tal de què pugui ésser com-près i tractat; mentre que es permet la curiosi-tat científica i emocional del metge o terapeuta.

6.- El metge o el terapeuta han de sortir de la seva passivitat i han d’intervenir emocionalment en l’entrevista o en el tractament amb el pacient. Però hi ha moltes clases d´intervencions” que el metge o terapeuta haurian de conèixer i que s’agrupen sota el tema de la “transferència” i la “contra-transferència”. Molts èxits i fracassos terapèutics depenen d’aquestes intervencions.

7.- En tot malalt tendeixen a enfrontar-se dos patiments en comptes d´un. Mentre es fa la his-toria clínica, amb la seva forma d´entrevistar i examinar al malalt, el metge o el terapeuta con-tribueixen amb tots els elements al seu abast (el tipus de consulta, els aparells, el setting, etc.) a crear una nova malaltia o enfermetat iatrògena del seu pacient“. Cada metge “emmalalteix” in-conscienment –avans o després curar-los– als seus propis pacients.

Page 23: Butlletí 103

COMG 23

Carles Frigola és psiquiatre, psicoanalista. Premi Pascual i Prats del Col·legi de Metges i de l´Agrupació Ciències Mèdiques de Girona. Dip. Tavistock Clínic i Institute of Human Relations. Lon-dres. Director de la Fundació Wilhelm Reich. Membre de l´American College of Orgonomy. Autor de diversos llibres. Treballa a la Clínica de Medicina Orgonòmica de Creixell. Borrassà. Tel. 972 50 62 91. www.wilhelm-reich.org i en el blog: compartir-wilhelmreich.blogspot.com

8.- Les diferències entre la medicina científica i la d´hospital (en la seva forma més o menys pura), i l´altre clase de medicina que anomenen “me-dicina orgonomica”, són cada cop més grans. La medecina orgonómica té una clase diferent d´objectivitat que és la patología de la persona total i que la medicina científica ha omés.

9.- La medicina orgonómica –que els metges anglosaxons consideren la més important– no és desenvolupa bé dins de l´ambient “fred” i “impersonal” dels congressos, cursets, etc., sinó dins de petits grups de supervisió que comparteixen “l’ofici” de la professió” (Balint).

10.- Objectius del grup de supervisió: “Només relacionant-se amb els altres col·legues, és com hom pot conèixer-se a si mateix” (Foulkes). Les percepcions del metge o terapeuta es fan des d´un punt de vista egocèntric. En conseqüència, cada metge o terapeuta reacciona de forma di-ferent a una situació, estímul o símptoma de-terminat.

11.- D´aquesta manera, comparant i contras-tant la seva propia cultura, conducta i expe-

riència professional com a metge o terapeuta amb la dels altres col.legues pot ésser més conscient de les pròpies limitacions perso-nals i professionals, dels èxits i fracassos i formes “inconscients” de pensar i treballar.

12.- Estructura del grup de supervisió: En el grup de supervisió es traballarà amb l’estress emocional i mental que el treball amb pacients comporta i amb els aspectes inconscients

del treball en equip. La seva tasca serà els te-mes de la col·laboració i cooperació professio-nal, analitzant la competitivitat i l’aïllament del treball i amb les rel·lacions humanes i els pa-cients, siguin nens, adults o gent gran.

13.- Contingut del grup de supervisió: En aquest grup es comença a compartir en una atmosfera d’empatía, regularitat, disciplina i simpatía (sense empatía i simpatía no pot ha-ver curació) les experiències del nostre treball mèdic o terapèutic. I es fa amb els problemes professionals (privats i públics) i personals. El grup creu en la necessitat de la supervisió dels “nostres” casos clínics, mitjançant la lliure cir-culació d’idees, experiències profesionals acu-mulades i emocions humanes.

Els metges o terapeutes interessats en partici-par en un Grup de Supervisió de Casos Clínics a Girona (GAG Grup Analisi de Girona entre 8 y 12 metges o terapeutes solament) poden posar-se en contacte amb el Dr. Carles Frigola a la Fundació Wilhelm Reich. Tel. 972 50 62 91.

Page 24: Butlletí 103

COMG24

COMG - AJUDA aMéS FORçA AL COMG-AJUDA

Com cada any Laboratoris Esteve a través d’ATAAF (Associació de Tècnics en Farmàcia de Girona) ens va fer a mans, el dia 19 de desembre de 2011 a l’Hotel NH de Girona, les mil dosis de medicaments que des de fa uns quants anys ens està proporcionant d’una manera altruista. De moment la meitat d’aquests medicaments (antibiòtics, antiinflamatoris, analgèsics, etc) van a FLABOUGOULA (Malí) el proper mes de març. Els mateixos malinesos expatriats a Salt, són els que els portaran juntament amb material mèdic cedit pel Dr. Velázquez de Lloret de Mar a qui li agraïm des del COMG-Ajuda la seva desinteressada col·laboració.

Referent a Malí podem afegir que l’ajuntament Castell- Platja d’Aro ens ha concedit la quantitat de 5.000€ pel projecte de lluita contra la MGF.

Referent als projectes que tenim oberts a Guinea Conakry, enguany no els hem pogut acabar per problemes de salut de la presidenta de l’associació de dones de Télémelé, que ha estat absent del seu país durant la seva convalescència. Sembla que d’aquí a pocs mesos podrà tornar a Guinea. Esperem que la seva recuperació sigui definitiva i que pugui continuar encapçalant els projectes que tenim iniciats.

Com ja sabeu, fa més de 10 anys que el COMG va ser el pioner en la creació d’una secció de cooperació sanitària, el COMG-Ajuda, que des del 2002 està estructurat com a consell de gestió dins la Fundació Pascual i Prats. Aquesta, va ser creada per tal de poder oferir als metges gironins la possibilitat d’entrar en el món de la cooperació. Recentment s’han creat a la resta dels col·legis de metges de Catalunya les seves

pròpies seccions dedicades a la cooperació. I a partir de la iniciativa de la secció del COMB, ens estem posant en contacte per tal de col·laborar.

Finalment, el dissabte dia 11 de febrer el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Girona, juntament amb el Banc Farmacèutic de Barcelona, farà una jornada de recollida de medicaments que esperem es pugui repetir cada any. Aquesta jornada consisteix en comprar medicaments destinats a les persones ateses en entitats assistencials sense ànim de lucre de la nostra província. És una iniciativa italiana que s’està implantant a Catalunya per ajudar a aquella gent que no pot obtenir la medicació que precisa per falta de recursos econòmics.

Page 25: Butlletí 103

COMG 25

PROTEGIR LA IMATGE A INTERNET DE METGES I CENTRES MÈDICS. REPUTACIÓ ONLINE LEGALS’ha convertit en una pràctica habitual la de buscar a persones o empreses a Google, i també en l’àmbit sanitari. En aquesta primera pàgina del cercador, els 10 primers resultats són claus per crear-nos una primera opinió sobre el metge o centre.

Aquesta imatge inicial és un element fonamental del què coneixem per reputació, que és l’opinió o consideració d’ algú o alguna cosa.

Vaig tenir la sorpresa quan buscava un metge en què va aparèixer aquest resultat en primera posició:

Evidentment em vaig plantejar seriosament no anar, però altres estic segur que directament ni van trucar.

Hi ha certes dades que poden fer entendre la importància de la reputació online. Segons la consultora Guidance, internet és la principal font d’informació en l’àmbit del consum, amb independència que la compra s’acabi formalitzant a través d’internet o no. A més, s’afirma que el 88% dels consumidors busquen a la xarxa abans de comprar, el 67% dels consumidors miren altres opinions a internet, i, d’aquests, el 89% reconeix que se senten influenciats o molt influenciats per aquests comentaris a l’hora de prendre una decisió.

Doncs bé, a la vista d’aquestes dades, res no impedeix negar que aquesta activitat pugui extrapolar-se a la recerca prèvia de metges i clíniques, amb la corresponent incidència que això pot tenir en la seva imatge a la xarxa.

Opinió

Així doncs, la reputació online s’està convertint en un actiu per als metges, de manera que la cura de la identitat digital ha de ser un dels objectius per a qualsevol professional, tant si desenvolupa la seva activitat online com si no. Aquest objectiu es pot assolir a través de dues activitats: mitjançant el desenvolupament de la pròpia identitat digital i monitoritzant els continguts que apareixen a la xarxa i que afecten el professional.

Quant a la primera d’aquestes tasques, podem considerar la “identitat digital” com la gestió de la nostra presència a la xarxa, en tant que una gran part de la nostra presència a internet depèn de cada un, a través de continguts elaborats per nosaltres o amb la nostra participació, que optem per compartir i fer públics (per bloc, twitter, linkedin, entrevistes, etc ...).

Evidentment, una altra part important de la nostra reputació online es compon d’aquella informació elaborada per tercers i que, per tant, escapa al nostre control. La reputació online no només depèn de nosaltres, i, per tant, estem exposats a continguts molestos o perjudicials. Davant d’aquest risc, el monitoratge de continguts és un element essencial que ens permet conèixer quin tipus de contingut accessible a internet ens afecta, i de quina manera. Aquests serveis de monitorització constant són oferts per empreses especialitzades, com la nostre, permetent-nos conèixer en tot moment aquells continguts que afecten la nostra reputació.

A nivell molt més senzill hi ha eines gratuïtes com GOOGLE ALERTS o bé SOCIALMENTION, que poden ser un primer pas en aquesta matèria.

Page 26: Butlletí 103

COMG26

oLògicament, un dels majors problemes davant dels quals ens podem enfrontar pel què fa a aquest tema és de l’existència a internet d’un comentari negatiu per als nostres interessos. Segons la consultora Guidance, una reputació online negativa pot suposar fins a un 23% de pèrdues en facturació. El seu origen pot provenir d’un pacient descontent o de la pròpia competència.

Com reaccionar davant aquesta situació?

Al meu entendre s’ha de fer un estudi del contingut vexatori abans d’abordar la seva gestió, el que requereix paciència, immediatesa pel què fa a la valoració, coneixement i experiència en aquest tipus de successos.

Després d’això podrà determinar quina és la millor acció a emprendre, ja que una reacció inadequada pot tenir com a conseqüència una reacció de major virulència que la què es tractava d’evitar, fet aquest que s’ha vingut coneixent com “efecte Streisand”.

En el cas de trobar-nos davant d’una determinada agressió, han de, així mateix, valorar altres aspectes que incideixen en el concret supòsit, com pot ser el grau de visibilitat, el grau d’influència i el grau de difusió d’aquest contingut, el que es veurà afectat pel mitjà emprat per a això.

Un cop valorats tots aquests aspectes, estem en posició de valorar aquelles alternatives que ens poden permetre gestionar una crisi reputacional de la millor manera possible.

Entre aquestes opcions podem destacar, per exemple:

1. Positivitzar continguts.2. Realitzar una estratègia a internet per aconseguir un millor posicionament dels continguts positius sobre els negatius. (Només el 80% dels usuaris accedeix a la segona pàgina de resultat en el cercador Google).3. Retirada legal d’un contingut.

Respecte a aquest tercer apartat, la legislació no és aliena al medi internet, de manera que davant una situació de crisi de reputació online s’ha d’atendre a la normativa que protegeix la nostra imatge pública, i que, en moltes ocasions, ens permetrà donar una resposta ràpida i efectiva a situacions que considerem perjudicials per als nostres interessos (insults, informació no veraç o intemporal, dades personals tractades sense autorització, etc).

Enfront de la llibertat d’expressió, per què no defensar també la desindexació de la informació?

En definitiva, en un sector en què necessitem ser reconeguts, la reputació online és un actiu molt important, el que exigeix mantenir una actitud preventiva, per estar preparats i reaccionar ràpida i adequadament en cas de necessitat.

Construïm la nostre Identitat Digital, monitoritzem el què es diu a la xarxa i gestionem, en el seu cas, la reputació negativa.

Ens Googlegem ja per buscar-nos?

Rafael Gimeno-Bayón del Molíno és advocat especialitzat en reputació online, soci de

Uneon www.uneon.es

Page 27: Butlletí 103

COMG 27

Jubilats

LES ACTIVITATS DELS NOSTRES JUBILATS

Com cada any venim fent per les festes de Nadal, ens reunim per felicitar-nos i desitjar-nos un bon Any Nou.

El 15 de desembre ens varem citar a la Caixa Fòrum per fer una visita guiada a l’exposició “un altre Egipte, col·leccions coptes del Museu del Louvre”. Es tracta d’una mostra molt interessant que contempla l’evolució de la civilització copte que neix a Egipte en l’època romana i que arriba fins a mitjans del segle VII amb la invasió àrab. La guia va fer una magnífica i amena dissertació.

Acabarem la jornada amb un sopar de germanor en el Restaurant l’Argadà i finalitzarem amb les neules i torrons tradicionals d’aquestes diades.

El dia 20 de gener ens varem citar a la Casa de Cultura per gaudir de la conferència del cronista oficial de Girona, Dr. Enric Mirambell i Belloc, titulada “La Girona dels vint convents”.Davant d’un auditori de mes d’una cinquantena d’assistents, el Dr. Mirambell va exposar un estudi cronològic dels monestirs i convents que ha tingut Girona, començant pel monestir de Sant Pere de Galligans (segle X) i acabant amb el retorn dels dominics i jesuïtes el segle XX.

El Dr. Mirambell ha tingut la gentilesa de fer-nos un resum de la seva conferència que copiem a continuació:“En la pedra gris de les voltes de la Plaça del Vi, un dia encara més gris de l’any 1936, va aparèixer una inscripció en pintura vermella que deia:

Page 28: Butlletí 103

COMG28

j“Girona conserva encara l’esperit dels trenta convents”. La nostra ciutat no ha tingut mai tants convents, però sí un nombre considerable com també un ambient molt clerical: franciscans, dominics, mercedaris, carmelites calçats i descalços, agustins, caputxins, minims, jesuïtes, benedictines, clarisses, caputxines, bernardes i beates tingueres casa a Girona.L’any 1835 els religiosos es veieren obligats a abandonar els seus convents, i els seus edificis i propietats passaren a pertànyer a l’Estat, en compliment dels decrets de Desamortització. Alguns edificis es convertiren en oficines de l’Administració pública mentre que altres foren enderrocats permetent canvis substancials en determinades zones urbanes. La secular existència d’aquelles comunitats religioses influí notablement en la vida gironina, en l’aspecte espiritual, però també en el cultural i social. A partir de la segona meitat del segle XIX altres instituts religiosos, de més moderna fundació, s’instal·laren a Girona, dedicats especialment a l’ensenyament i a l’assistència sanitària i caritativa. Dels que anteriorment havien estat foragitats de la ciutat només retornaren els jesuïtes i els dominics.”

La conferència va resultar molt interessant seguida d’un animat col·loqui i fortament aplaudida.

Page 29: Butlletí 103

COMG 29

j

CRISIS ECONÓMICA, DIAGNÓSTICO y TRATAMIENTO

…Después de muchos (demasiado) años mirando comportamientos incoherentes, me decidí a escribir un libro sobre la Crisis Económica, no porque tenía más la razón que antes, pero porque la mayor parte de los humanos, solo en caso de desgracia absoluta, se ponen a pensar.Cuando las cosas se ven llegar de lejos, se llama Prevención. Cuando por falta de Educación, de consciencia, y falta de respeto hacia todos los demás y también hacia sí mismo, se dejan derivar las cosas tanto, se llama Necedad.….Me dicen que hay que presentar el libro en una página para mis colegas y me alegra, pero me preocupa tener que explicar en unas líneas un libro de 270 páginas que propone soluciones

Opinió

reales a la Crisis Económica. Lo mejor sería que lo lean completo, y ya unos colegas lo están haciendo, y solo espero que muchos otros lo harán.¿Que podemos decir en unas líneas? Que estoy subrayando que hemos llegado hasta aquí porque hay trastornos de organización de la sociedad (española, catalana, europea, mundial) que fabrican una Crisis imprescindiblemente. Que estoy demostrando cómo y por qué. Que estoy explicando que no hay de otra que actuar de forma diferente que lo propuesto a partir del capítulo 19, página 126 hasta la página 274. Que ya tenemos un segundo libro escrito sobre el tema, precisando las soluciones. Que no hay otro libro que proponga soluciones

Asunto: libro: CRISIS, DIAGNOSTICO y TRATAMIENTO, Autor: Emmanuel SKANTZ

Tel.: 66 01 01 680, Ed. Punto Rojo Libros, sobre la Crisis Económica, 274 páginas, 14 Euros

Page 30: Butlletí 103

COMG30

ointernacionales aplicables rápidamente… En realidad, parece que nadie sabe de que se trata, pero está por todos lados: en los periódicos, en los …Butlletins…, en la televisión de la mañana a la noche, en las noticias, en las series serias y cómicas, etcétera: Crisis…Es como una religión que se practica aunque no se conozca bien, no se conoce ni su contenido, pero todo el mundo cree en ella. Y de tanto creer que existe, como todo, existe ahora. Se han perdido empleos, todo el mundo miente, los “ricos” se callan, intentando esconder lo que tienen, creyendo que como los otros están agotados, los van a apresurar más como buitres para enriquecerse más. Los pobres creen que no hay que buscar más trabajo, y se quitan el futuro… Todos se equivocan porque los billetes que no circulan van a crear problemas sociales tan grandes que se van a fabricar (…y en realidad ya se fabrican…) billetes sin valor para convencer el pueblo que alguien que gobierna gestiona algo. Lo que no es cierto… Y los billetes más numerosos van a perder entonces valor…Manejado así, todos van a perder con esta historia de Crisis…¿Pero si es solo el fin de créditos delirantes, para pagar algo que nadie puede comprar y el fin de esta incitación a la avaricia y a la presunción?:

Es otra cosa!!!Es una oportunidad para re-estructurar la sociedad de forma más sana, agradecer los que dan un servicio real a la comunidad, y evitar el suicidio, incluso de los listillos que han sacado algo hasta ahora. Porque si no, estamos fabricando aquí un Tercer Mundo, un Infierno Bis (ver capítulo 9). Mal ambiente…Estamos explicando porque hemos llegado hasta aquí, en una sociedad un poco mejor que la Edad Media. Estamos demostrando porque una cierta Moral (o Ética) produce Economía, que hay que aplicar la Ley del camino Medio (la MAAT egipcia), que Derecha, Izquierda peleándose, los problemas se quedan sin arreglo en el medio del camino. Esta bipolaridad (…”maniaco depresiva”?, dirían los psiquiatras) está rebasada y no lleva a ningún sitio…Tenemos 50 capítulos que proponen soluciones para dar otra vez coherencia a la sociedad, y Futuro, que, como dicho en el prologo, tiene que ser por delante, y no a la Derecha o a la Izquierda, porque si no, no es un Futuro. No hay Futuro.Y poco podemos decir de más en una página…Es un tema importante y grave que necesita al menos …274 páginas…

Page 31: Butlletí 103

COMG 31

Corredoria

NOU CONVENI DE COL·LABORACIÓ:ESTADES DE FORMACIÓ PRàCTICA

Atesa la importància que tenen, tant per a l’alumnat com per a les empreses, les estades de formació pràctica en centre de treball (FPCT), la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, amb la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, va considerar oportú posar en marxa el procés d’homologar empreses que puguin rebre alumnat on fer aquesta formació pràctica.

Per tot això, Fòrum C. d’Assegurances SLU ha estat proposada a participar en el procés d’homologació per considerar-la especialment adient per aquesta iniciativa, per aportar valors i coneixements a la formació dels alumnes.

• D’aquesta manera, us informem que aquest mes de febrer hem incorporat a la Corredoria d’Assegurances a la Sra. Isabel Garcia López, per donar suport i desenvolupar, en compliment del Pla d’Activitats, les següents Activitats formatives:

- Tractament de la correspondència- Elaboració de documents- Tractament de la informació- Organització de l’agenda i d’activitats- Presentació de documents- Manipulació de mitjans informàtics

Les finalitats i objectius de la FPCT són:- Facilitar als alumnes la possibilitat de trobar-se en un entorn laboral.- Facilitar la possibilitat a les empreses de conèixer les aptituds i actituds d’un possible futur treballador.- Facilitar la inserció i la qualificació professional dins del món del treball dels alumnes de formació professional.- Desenvolupar estratègies que portin cap a un apropament entre la formació acadèmica i la laboral.

Page 32: Butlletí 103

COMG32

Lumière lEL FRED, LA CRISI I EL FUTBOL

Portem uns inicis d’any d’allò més distret. I això que gairebé, només es parla de dues o tres coses: la cri-si, el fred súper polar i el futbol.

He triat tres paraules de les que s’utilitzen corrent-ment tant en la ràdio com a la televisió que marquen la fi del 2011 i el començament de 2012. “Hat-trick”, calabruix i “rating”.

“Rating”. Les agències de “rating” són empreses que, per compte d’un client, qualifiquen uns deter-minats productes financers o actius. Les seves no-tes valoren el risc d’impagament i el deteriorament de la solvència de l’emissor.

“Margin Call” és la crònica de la vida de 8 treballa-dors d’un banc d’inversió poderós les 24 hores abans de la crisi financera del 2008. És una pel·lícula estu-penda amb un gran repartiment i un excel·lent guió. Aquest repartiment fa, que les xerrades sobre finan-ces es converteixin en diàlegs força atractius. Fa una foto potent dels taurons financers tot explicant amb lucidesa i profunditat els seus comportaments, i en alguns moments et posa la por al cos amb el retrat tan creïble que fa dels personatges. L’escena en la què Kevin Spacey parla amb Jeremy Irons, al pis res-taurant del banc, sobre el què cal fer, et deixa clavat.

J.C. Chandon, amb la seva òpera prima, ens arrosse-ga amb bon pols i una immillorable atmosfera, fins a un territori desconegut i vetat als simples mortals com nosaltres. Ens porta fins al “core” d’un gegant financer de Wall Street on l’ètica i la moral es rendei-xen a l’egoisme i l’avarícia.

“Calabruix”. Precipitació en forma de grans blancs i opacs, constituïts per una barreja de gel i neu que es trenquen en tocar a terra (caure calabruix).

Hi ha una cosa que crec que ens ha deixat a tots gla-çats. L’ inauguració, força sonada per cert, d’un aero-port provincial, un aeroport privat, que no pot entrar en funcionament atès que no ha sol·licitat encara el permís per a la navegació aèria. Però això, no és un cas aïllat. Ni ha d’altres. Tot un caos.Treballs d’experts com els economistes de la UB Germà Bel i Xavier Fageda, recomanen estudiar els casos dels aeroports “fantasmes” un per un per tal d’analitzar les possibilitats de la infraestructura i determinar si s’ha de potenciar, privatitzar o clausu-rar tenint en compte una sèrie de paràmetres com ara, el nombre de passatgers esperats, els vols, les mercaderies, etc. Hi ha experts que afirmen que la configuració de la xarxa actual no té ni cap ni peus. Hi han aeroports que ni tenen volum de transit ni compleixen cap funció social. Estem apanyats. Això no ho arreglen ni els homes i dones del temps. És de suposar que algú havia fet estudis de mercat abans de posar les primeres pedres. O..... és de suposar que no.

“Hat-Trick”. Si bé, hat es pot traduir generalment per barret i trick es tradueix com a broma, truc o engany; hat-trick segons el diccionari Collins vol indicar el fet que un mateix jugador ha marcat tres gols en un par-tit de futbol. D’això de l’anglès no me’n sortiré mai.

I un hat-trick és el que ha fet David Cronenberg en els seus tres darrers films. Tres encerts: “Una histò-ria de violència” (2005), “Promeses de l’est” (2007) i ara “Un mètode perillós” (2011).

Page 33: Butlletí 103

COMG 33

lA principis del segle XX, Zurich i Viena s’han convertit en epicentres de la vida intel·lectual i científica d’Eu-ropa. En aquest marc, assistim a les relacions pro-fessionals i personals entre Carl Jung i el seu mentor Sigmund Freud així com la dona que els separa i els uneix, Sabina Spielrein. D’això tracte “Un mètode perillós”.

Diu Cronenberg “tenim la sort que moltes de les cartes que es varen intercanviar Freud, Jung i Sa-bina Spielrein s’han conservat i formen la base del guió de la pel·lícula”, i afegeix “tenim a Jung que considera Freud com el seu mentor. Després està Sabina, una dona russa i jueva, pacient de Jung, amb qui va tenir relacions amoroses. és un estrany “ménage a trois”, en el què hi va haver sexe entre Jung i Sabina, però en el què es varen creuar tot tipus d’afectes, devocions, traïcions i rancúnies”.

També comenta Cronenberg que ha tingut molta sort amb els intèrprets seleccionats. Keira Knightley, Michael Fassbender i Viggo Mortensen; són tres per-fectes encarnacions dels homes i dones de principis de segle XX.

KEIRA KNIGHTLEY. El seu accent britànic de noia de casa bona i la seva elegància mes aviat clàssica li do-nen tot un aire que a vegades es trenca quan l’artista demostra que tampoc té cap problema en utilitzar diferents variants de la paraula “fuck”, una de les pa-raulotes més populars de la nostra era.Keira als seus 26 anys i amb 40 títols, entre cinema i televisió, i després d’haver estat nominada a l’Òscar

per “Orgull i prejudici”, haver saltat a la fama mundial amb la trilogia dels “Pirates del Carib” i obtenir el títol de segona actriu més ben pagada de Hollywood al 2008, busca encara noves experiències. S’entrega en cos i ànima a “Un mètode perillós” i comenta que la seva autoexigència està per damunt de la por a perdre una gran oportunitat. Prefereix rebutjar projectes.

Al parlar del text de “Un mètode perillós” comen-ta: “quan t’enfrontes amb un text de Christopher Hampton (famós dramaturg britànic amb guions com “Les amistats perilloses” i “Expiació”) saps que el text és perfecte. Així que, si falla alguna cosa, és per culpa teva. El diàleg és tan dens, complex i precís que pot aclaparar-te. Has de tro-bar el tempo i la vibració correctes. A més, com no sabia gairebé res de psicoanàlisi vaig estar quatre mesos llegint texts de Freud, Jung i Ni-etzche”.“Ha estat meravellós treballar amb David Cronen-berg, tot i que molt exigent. David és una persona molt amable, devota dels seus actors, però, al ma-teix temps, és un tipus complicat i obscurament intel·ligent. La seva ment s’endinsa cap a territoris que estan vetats per a la majoria. I .... això és just el que necessites quan t’enfrontes a un personat-ge turmentat pels traumes i el desig sexual”.

Keira resol un doble desafiament: posar-se en la pell de la dona que va fascinar i enfrontar Freud i Jung, així com treballar a les ordres de David Cronenberg.

Enhorabona!

Joan ProfitósHematòleg

Page 34: Butlletí 103

COMG34

Maria Escobet

CATALUNyA EMMUDEIXEl Parlament català ha aprovat una llei que permet caçar uns seixanta mil ocells cantaires. Després de l’Orfeó Català, els refilades de cardines, pinsans i tota la pesca representaven la música d’una nació. Millet no aconseguí exterminar de gana l’Orfeó del Palau de la Música. Aconseguirà el conseller Pelegrí, l’Herodes d’ocells, exterminar la música dels nostres boscos? L’eliminació dels ocells forma part del pla de retallades. THT ha tingut accés a l’esborrany d’un decret que permetrà que gats, gossos, hàmsters... i canaris, pardals, lloros i cacatues puguin ser caçades a trets pels carrers de les nostres ciutats per caçadors amb llicència per a matar.

GUERRA DEL FRANCÈS El Canal + francès ha disparat un míssil al cor de la pàtria espanyola - i per extensió de la catalana – en fer sàtira dels nostres esportistes més condecorats. Mentre la sàtira política és paradoxal: la ridiculització del polític real és per comparació amb el polític ninot, més espavilat i eixerit que aquell. Ara bé, fer befa, com ha fet el Canal +, dels nostres gladiadors, dels nostres herois, dels qui són mirall per la mainada i satisfacció dels adults, dels qui rescaten la nostra vida de la melancolia, dels qui salven la nostra vida conjugal, dels qui fan hissar banderes i senyeres, és una altra cosa. És un sacrilegi. Contador es dopa? Nadal es dopa? Pau Gasol es dopa? On és la Legió? Per què tenim els aguerrits carnissers, cabra inclosa, si quan fa falta que ens defensin no ho fan?

NO ERA UNA POMADesprés de molts anys la poma ha estat rehabilitada. Per fi ha estat alliberada del pes de la culpa de la humanitat. La vegetació de la Bíblia és un llibre escrit per José Javier Nicolàs, traspassat l’any passat, on diu que la pèrfida Eva no temptà el bo de l’Adam amb una poma. Una fruita de superfície de color grog com l’aura dels sants, o vermellós com un cel crepuscular, i un interior blanc sense màcula com l’ànima dels justos o la camiseta del Madrid o el pa d’àngel, no podia haver expulsat la humanitat del paradís i deixar-la enmig d’una crisi de pare i senyor meu. Nicolàs postula com a culpables el codony, o el pomelo, o un préssec. Sí, el codony, la fruita dels llaminers o golafres, o el pomelo, la fruita dels qui busquen emocions fortes, o el préssec, la fruita per qui els agrada sentir la humida carnositat entre els llavis.

Pomes anomenades gala, ginger gold, honeycrisp, mcintosh, red delicious, pink lady,... no podien ser culpables. Per una altra bada fruites com el préssec, el pomelo o el codony són delatades pel seu nom.

CUIDAR LA BUTXACAAbans, en l’època preICS molts metges feien caritat pel matí en hospitals rònecs que feien olor a desinfectant i a cloroform. No sabien que eren treballadors d’ONG’s. Per la tarda es dedicaven a la privada, la medicina per la qual s’havien inflat el cervell. Ara, en l’època de l’ICS torna aquella moda. Pels matins els metges fan caritat en el seu hospital, i per la tarda fan privada en el mateix hospital. Coses de la crisi. És veritat: no hi ha malalties sinó malalts.

CONSULTORI SEXOLÒGIC a càrrec de la Dra. Olívia Miramar.Pregunta: Estimada Dra. El meu xicot era molt fogós fins que un dia va anar a una conferència sobre macrobiòtica i vida sana. Des d’aleshores només menja arròs integral amb soja i corre a trenc d’alba. No seria greu si no fos perquè el volcà en erupció que posava a prova les molles del llit s’ha apagat. Els veïns de baix ja no es queixen i una servidora m’estic posant mústia com una fulla de tardor. Què està passant? El meu xicot ha estat abduït per alguna secta? Espero la seva resposta.

Page 35: Butlletí 103

COMG 35

Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent.

Maria Escobet

Resposta: Estimada Sra. El seu xicot pateix la síndrome del mirallet. La persona es mira al mirall i el que veu li agrada. Els nostres col·legues de TheJapanTimes ens informen que en el país nipó són cada vegada més freqüents els homes soushokukel que traduït vol dir home hervívor. Alimentació ecològica, cremes per la cara, exercici per cisellar la figura i un oblit de la parella. En aquestes circumstàncies la dona sol ser una nikushokukelo, dona carnívora amb tots els apetits a flor de pell. També es dona la situació inversa. Conec a persones que practiquen ioga per poder autosatisfer-se. Molts arriben al nirvana. Dit això, estimada Sra, només cal esperar que el seu xicot se n’adoni que el camí de la perfecció el portarà a l’avorriment absolut o al clot abans d’hora. En cas de no produir-se cap canvi li presentaré un amic. Seva Dra. O.M.

SENTÈNCIES ANTIAJUDA La felicitat és la màscara que la desgràcia es posa per atraure els càndids.Un llibre d’autoajuda només resulta profitós per una sola persona, pel seu autor. Sempre i quan hagi tingut èxit. Parleu amb les dones o els homes dels autors d’autoajuda, i segur que us faran cinc cèntims sobre la rectitud dels seus estimats gurús. En la nova religió de l’autoajuda la classe sacerdotal es coneix com a coaching. Són mestres de la psicologia, de conflictes de parella, de clamar l’ansietat..., i sobretot excel·leixen en guiar-nos pel camí del paradís, de la felicitat. Com els clergues han estat ungits pel dit de la transcendència i com ells i com tots els mortals els seus pets són nauseabunds i els seus rots avinagrats.

NOU DICCIONARI HIPOCRATES TIMESFLAGEL·LACIÓ: La crisi ha tancat l’última fàbrica de flagells. El jovent està per altres coses. Pels qui es prenen la vida com si fos un màster amb la confiança que un altre dia obtindran una ocupació eterna, a la manera dels calvinistes, el treball, la família… és motiu de resignació, ascesi i martiri.

FLIRTEJAR: Primer pas per a la procreació. El següent seria el festeig. La modernitat ha alterat l’ordre. El PP, nostàlgic d’un temps en què els senyor portaven

barret i les senyores no desenganxaven els ulls de terra, instaurarà l’obligació del festeig cèlibe durant deu anys com a pas previ al sagrament matrimonial.

FOLLAR: Paraula que ha comptat amb la benedicció de la cultura popular per designar l’acte de procrear per excel·lència sense pretendre-ho. S’ha imposat a altres dits vulgarismes com picar, cardar, xinar, fotre, tirar-se,….

FONAMENTALISME: Doctrina que predica que només hi ha una veritat que es pugui escriure amb majúscula. Les altres, veritats adúlteres, han de ser eliminades de la capa de la terra. El bon gust admet un sol fonamentalisme: el del futbol.

FORENSE: Facultatiu que està convençut que hi ha vida després de la mort.

FRANCMAÇONERIA: Institució curiosíssima que entre els seus mèrits està haver estat perseguida per Franco. Predica la llibertat, la igualtat i la fraternitat, la qual cosa ens hauria de fer sospitar. Llegida la lletra menuda ens trobem davant d’un ésser suprem, d’uns juraments, d’unes obediències, i patatim i patatam, el conte de mai acabar.

Jordi Costa

Page 36: Butlletí 103

COMG36

ACORDS JUNTA

JEAN LUC H. SALOUM

JOAN MANEL MARTÍNEZ MACIAS

LOURDES REYES LEIVA

SANTIAGO ARZUAGA CASADO

SARA FRANCH PASCUAL

YULEIDIS VELAZQUEZ ALFONSO

NADIA MARTIN ALEMANY

SORIN CRACAN

ANTONI JUAN PASTOR

ANA MARIA LARA ANERO

NICOLE VICENTE REYES

MONTSERRAT CARRERA AGUSTÍ

FERNANDO BARRANCO PEÑA

LAURA MARQUÈS MARTÍN

MONTSERRAT NEGRE BUSÓ

ALTES COL·LEGIALS

23 DE NOVEMBRE DE 2011

S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 03/11.

S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 05/11.

S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 06/11.

S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 09/11.

S’acorda aprovar la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 11/11.

S’acorda dissoldre Fòrum Sanitari S.L.

21 DE DECEMBRE DE 2011

S’aprova per unanimitat l’acta del 23 de novem-bre de 2011.

S’acorda adreçar la queixa que una col·legiada ha presentat a la bústia de la pàgina web del COMG, on exposa un cas paticular que un pa-cient ha patit arrel de les retallades, a la Delega-ció de Salut de Girona.

S’aprova el calendari de reunions de la Junta de Govern per l’any 2012.

S’acorda respondre al mail que una col·legiada va adreçar al COMG en referència a la campanya electoral del PP.

S’acorda que s’atorguin 1.000€ a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques pels premis accèsit de les seves beques.

S’acorda no crear cap quota per a metges a l’atur però sí estudiar cada petició col·legial en casos “especials”.

S’acorda que es pengi al web del COMG la notí-cia de poder inscriure’s al llistat de metges peri-cials i les condicions que es demanen per a ser-ho.

S’acorda exposar la problemàtica sobre Health-sign al Delegat de Salut de Girona Dr. Trias.

S’acorda finançar el cost del projecte dels pneu-mòlegs, l’adaptació del servidor del COMG per un import de 522€ i proposar-los que ells es facin càrrec del cost de l’adsl.

S’acorda que el Dr. Ayats sigui el representant del COMG en les reunions del Consell de la Re-gió Sanitària de Girona.

cCol·legi

Page 37: Butlletí 103

COMG 37

c Opinió

Quan hom va fent anys, més ganes té de mirar en-rere i descobrir aquelles fites importants en la vida de cadascú. Aquestes festes de Nadal he buscat re-cords sobre els mestres de l’Institut de Girona, el vell Institut del Carrer de la Força, traslladat després a les Pedreres. I vull parlar de mestres i no de professors. Entenc que el títol de professor és acadèmic, que pot dependre d’unes oposicions o un concurs de mèrits. El títol de mestre és el que només pot donar l’alumne quan reconeix un mestratge, una influència positiva en la seva vida, a determinades persones.Dels qui foren, doncs, els meus “mestres” a l’Institut en vull recordar tres que, per mi, mereixeren aquest nom: el Sr. Sobrequés, el Sr. Bonnín, i la Senyoreta Mariné.Del senyor Santiago Sobrequés, mestre en Història, en vull escriure dues anècdotes que el de-fineixen.Juny del 65. En un vell despatx del vell institut del carrer de la Força tenia lloc l’examen final d’història de quart de batxillerat. Teníem 14 anys. El catedràtic, el senyor Santiago Sobrequés, havia decidit que l’exa-men seria oral i en grups de quatre. Allò, més que un examen, era una mena de col·loqui entre el professor i els alumnes on ell tenia que avaluar el nostre grau de coneixement de la matèria. Ens va sorprendre la no-vetat. Al nostre grup, el Sr. Sobrequés ens va propo-sar un col·loqui sobre Egipte en la seva època faraòni-ca i la influencia que havia tingut en el món. Cadascun de nosaltres intentava demostrar un coneixement so-brat sobre la matèria, tot rememorant faraons, impe-ris i obres cabdals de l’arquitectura egípcia. Tot d’una, el Sr. Sobrequés ens va sorprendre de nou. Aquell catedràtic (quin respecte ens feia aquesta paraula tan solemne) es va interessar pels nostres coneixements sobre l’Egipte contemporani. I ens va preguntar direc-tament si coneixíem el nom del qui dirigia en aquells moments els destins d’Egipte, el “rais”. Ai las! Allò que ens preguntava no era matèria d’estudi... El Sr. Sobrequés ens va dir que no ho trobaríem escrit al llibre d’història, però que ho hauríem llegit als diaris. I, mentre deia això, el Sr. Sobrequés s’anava acariciant el nas de manera ostensible... Era la pista. “Nasser!”, va dir un dels quatre (no puc recordar ara qui va ser). I, efectivament, el nom del rais egipci havia ocupat planes dels diaris en haver estat escollit com a tal el mes de març d’aquell mateix any. D’aquesta manera,

ELS MEUS MESTRES A L’ INSTITUT

el Sr. Sobrequés, amb una praxis sense precedents, ens deixava ben clar que l’estudi de la història del pas-sat no es podia entendre sense la mirada dels fets actuals, que són els que donen perspectiva als fets de l’antigor que, per un adolescent, poden semblar mancats de sentit. 15 de desembre de 1966. El dia anterior, 14 de de-sembre, s’havia celebrat el Referèndum per aprovar la Llei Orgànica de l’Estat. Seria l’últim referèndum del franquisme i, com era d’esperar, la participació fou absoluta i els resultats aclaparadorament favo-rables al règim. Aquell dijous 15 de desembre, es va convocar una manifestació dels joves. L’objectiu era que tots aquells qui, per no tenir els anys reglamen-taris per votar i no havíem pogut dir el nostre “Sí” a les urnes, expresséssim al carrer el nostre suport a la llei votada i, sobretot, al seu legislador. Ho orga-nitzaven des de les estructures juvenils del Règim i l’Institut ens havia de donar dues hores per acudir a aquesta manifestació. Dues hores que corresponien a classe d’Història de sisè de Batxillerat. El senyor Santiago Sobrequés, ens va explicar el nostre dret a acudir a la manifestació i el seu propi dret a im-partir la classe prevista. Va donar l’oportú permís per anar a la manifestació, i afegí que ell es quedaria a l’aula i impartiria la lliçó del dia. Val a dir que la gran majoria baixarem cap a la Rambla. Més aviat per la possibilitat de saltar-nos unes hores de classe, que

El Sr. Sobrequés, director de l’Institut, em lliura un diploma. Era el 6 de març de 1967 (actes de la festa de Sant Tomàs, patró dels estudiants)

Page 38: Butlletí 103

COMG38

opel coneixement que en podíem tenir del què s’havia votat el dia anterior. Es quedaren a la classe un parell o tres d’alumnes. Després de manifestar-nos orde-nadament, fer els parlaments i els crits de rigor des del balcó de l’Ajuntament, i dissoldre’ns pacíficament (com afirmava la premsa de l’endemà), tornarem a l’Institut. A la nostra aula el senyor Sobrequés seguia exposant el tema. I sense fer cap comentari, l’ende-mà el va repetir per a tots els manifestants. Tampoc volia que ens perdéssim la seva lliçó. He pensat so-vint sobre aquest fet. El professor d’Història, amb la seva actitud, ens havia fet viure el que és la toleràn-cia democràtica.El Sr. Ignasi Bonnín era el mestre en llengua i literatu-ra castellanes. Imagino que no era fàcil donar classes de llengua i literatura espanyoles a uns alumnes de batxillerat de ciències, delerosos per conèixer les inti-mitats de l’àtom o els secrets de la cadena de l’ADN. Però, de sobte, ens vàrem trobar amb un veritable mestre, amb un magisteri gens comú. No ensenyava la matèria. Ens transmetia les vivències que li produ-ïa. I ens encomanava aquella capacitat per estimar i gaudir amb les obres literàries que analitzàvem. No va exercir de catedràtic: va exercir de mestre.Gràcies al seu estímul em vaig llegir gairebé tota l’obra dels autors de la generació del 98, vaig gaudir (i gaudeixo encara) amb la poesia d’Antonio Machado i de Miguel Hernández, i puc dir, amb orgull, que tinc una cultura literària bastant completa. Tanmateix, amb el seu estímul, vaig començar a escriure. Guardo com un tresor les seves targetes, escrites amb una lletra atapeïda, en què m’anima a continuar escrivint.El Sr. Bonnín ens va descobrir el teatre. Érem vailets de setze anys. Poc més. I, quin devia ser l’engres-cament que ens contagiava, que ens apuntàvem a invertir les sagrades hores de descans del dissabte a la tarda en anar a Barcelona, al Romea, per tal de in-troduir-nos, de puntetes, en el món del teatre de qua-litat. Ens va descobrir Bertold Brecht, en plena dicta-dura, a través de “La bona persona de Sezuan”, i de la magnífica interpretació que en feia la Núria Espert. I amb la “Ronda de mort a Sinera” ens descobria els versos i la sensibilitat, tant arrelada a la vida i a la ter-ra catalana, d’un encara desconegut Salvador Espriu.Les seves classes eren vives. Així ho recordo. Res millor per comprendre el teatre espanyol de l’època que la representació en format de “teatre llegit” de la “Historia de una escalera” de Buero Vallejo. I res

millor per copsar tot l’esperit inconformista i rebel del mestre Azorin (aquell que, des de la desfeta de Cuba, mai va deixar de dur a la mà un estrident pa-raigua vermell) que escoltar, el dia en què va morir, alguns fragments de les seves obres, recitats de viva veu, en un gramòfon que es va dur de casa (no crec que a l’institut tinguessin, en aquell temps, aquests “recursos pedagògics”).Però, a més, el Sr. Bonnín ens va acompanyar al vi-atge d’estudis (allò sí que eren viatges d’estudis). Ja prèviament ens ho va fer preparar amb tots els detalls, permetent, fins tot, l’error. Aquestes eren lli-çons de responsabilitat davant els companys. Aquell viatge ens va ensenyar a conviure, i ens va ensenyar a descobrir un món que, per a molts de nosaltres, era desconegut. Queden avui, ferms, els records.I de la senyoreta Conxita Mariné, mestra de biolo-gia, n’he de dir que, senzillament, fou qui va ende-vinar la meva vocació cap a la medicina. Fou l’atzar qui volgué que la meva professora, tant a cinquè de batxiller com al “preu”, fos la senyoreta Concepció Mariné?.De la senyoreta Mariné en tinc ben present una qua-litat molt important per un docent: l’entusiasme per la matèria que ella explicava i la capacitat per trans-metre aquest apassionament. Així, recordo més els experiments amb roques i minerals que no pas la descripció dels eixos cristal·logràfics. Però recordo, sobretot, les sessions de pràctiques al laboratori de l’edifici de “Les Pedreres” en aquell curs preuniver-sitari. Allà vaig aprendre a manejar el microscopi i a dibuixar tot el què veia pel seu ocular. Allà va desper-tar la meva inquietud per les ciències de la natura, tot fent hores extraordinàries com a alumne ajudant de laboratori. Quan un matí li vaig confessar el meu desig de seguir els estudis de biologia, la senyoreta Mariné no va dubtar en aconsellar-me la carrera de medicina. Coneixia la meva manera de treballar i els meus neguits per conèixer el funcionament intern del cos humà. No li calien proves psicotècniques.Tres mestres, dels de veritat, que van ser capaços de posar els fonaments de la inquietud intel·lectual. Avui calen mestres. Més que professors acreditats, calen mestres amb capacitat de fer costat els joves i acom-panyar-los, sense imposicions, en la descoberta dels propis camins de futur, els de cadascú.

Dr. Josep Cornellà i Canals

Page 39: Butlletí 103

o

Page 40: Butlletí 103

AMB EL MUTUALISME TOTS GUANYEM

Mutual Mèdica s'ha consolidat com a referent dels metges en la seva previsió social. Ara també en la dels seus familiars i companys de professió, per això oferim l' AASSSSEEGGUURRAANNÇÇAA DDEE JJUUBBIILLAACCIIÓÓ CCOOMMPPRROOMMÍÍSS, per a que tots es beneficiïn de pertànyer a la mutualitat de previsió social dels metges. Gaudeixi ara:

· Un 4,5% d'interès tècnic garantit* el primer any i un 2,5% a partir del segon any fins a la seva jubilació. · Augment del capital garantit per la participació anual en beneficis a partir del segon any. · Possibillitat de cobrar en forma de capital o renda, creixent anualment. I a més , amb una desgravació fiscal de fins al 100% en l'IRPF.

**IInntteerrèèss ttèèccnniicc ggaarraannttiitt eell pprriimmeerr aannyy,, sseennssee ppaarrttiicciippaacciióó eenn bbeenneeffiicciiss ii ffiinnss aa eessggoottaarr ll''eemmiissssiióó..