ARXIUS I CINEMA: FRANCESC BOIX És tasca dels arxius ingressar, gestionar i conservar
fons i col·leccions documentals en qualsevol suport i
format que puguin ser rellevats per a l’ estudi i conei-
xement de la nostra història. Els arxius són els respon-
sables del patrimoni documental, testimoni del nostre
passat i de la nostra cultura. Són plens d’històries i de
vides, algunes molt poc conegudes o oblidades i d’al-
tres poc estudiades i plenes d’ombres. Els nostres ar-
xius conserven totes les realitats i singularitats, els ar-
guments, les històries, les comèdies i tragèdies que fa-
rien feliç als novel·listes i guionistes, la realitat des de
la qual teixir i argumentar una bona història.
Una d’aquestes vides és la de Francesc Boix, el fo-
tògraf barceloní famós pel seu testimoni i aportació
documental als judicis contra el nazisme a Nuremberg.
Boix morí jove, l’any 1951 a París i poc en sabíem
d’ell, però les imatges conservades ens han ajudat a
teixir i a esbrinar la seva vida. D’una banda les famo-
ses imatges de Mauthausen. D’altre, el conjunt adqui-
rit per la Comissió de la Dignitat i conservat a l’Arxiu
Nacional de Catalunya. Amb aquest material s’ha pro-
duït una exposició i una publicació amb el títol “Els
primers trets de Francesc Boix”. L’èxit de l’exposició
comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco i
produïda per l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha estat tan
inusual i la demanda expositiva tan alta que s’han ha-
gut de produir dos jocs per poder donar resposta a tots
els centres i poblacions sol·licitants. Aquesta atracció
del personatge i la necessitat de redescobrir la veritat i
de fer-la arribar a tothom es complementa amb els do-
cumentals sobre la seva figura como el de Benito Ber-
mejo o el còmic de Salva Rubio, Pedro J. Colombo
i Aintzane Landa.
Però encara és un personatge desconegut. Aspectes
de la seva vida mereixen arribar al gran públic per la
porta gran. Per això actualment es treballa en una pro-
ducció cinematogràfica que es preveu s’estrenarà
abans de finals d’any. L’Arxiu Nacional de Catalunya
i col·labora de forma testimonial en la recreació del la-
boratori fotogràfic amb el préstec de material d’atrez-
zo. Esperem que sigui un èxit.
2
COMPTE! PREVENIR ÉS MILLOR QUE CURAR
La problemàtica dels microorganismes: formes de pre-
venció
Els arxius són centres que ingressen documentació
anualment, ja sigui com arxius generals de l’adminis-
tració o com arxius històrics. En el segon cas, la docu-
mentació, que sol provenir de fons privats, i que pot ser
més antiga, és més probable que arribi en unes condici-
ons de conservació general més adverses, a causa de les
situacions d’emmagatzematge en les que s’ha mantin-
gut fins al moment de l’ingrés. Sovint la documentació
històrica ha quedat en espais oblidats que amb el pas
del temps han acumulat pols, brutícia, i potser han patit
filtracions d’aigua i canvis sobtats de temperatura i hu-
mitat relativa, que han propiciat el desenvolupament de
microorganismes, així com la presència d’animals rose-
gadors o altres insectes.
Normalment, els professionals que fan els primers
tractaments d’aquesta documentació són els arxivers.
Per tant, és important que sàpiguen detectar i distingir
les possibles alteracions com la pols, la brutícia o la
presència de microorganismes, per tal que en cada una
d’elles hi puguin associar els riscos que poden suposar
per a la salut. I que sàpiguen com procedir, tant per a
protegir-se a nivell personal com per no contaminar ni
afectar la resta de la documentació que conserva l’arxiu.
En aquest document posarem èmfasi, especialment,
a aquelles alteracions més comunes i que poden supo-
sar un risc per a la salut dels professionals, el qual es
pot reduir amb una sèrie de mesures de prevenció. Les
alteracions que un arxiver ha de ser capaç de reconèixer
són la presència, més o menys acusada, de pols i brutí-
cia, i una possible infecció per aparició de microorga-
nismes, els quals són agents microbiològics que poden
penetrar a l’organisme per diferents vies i provocar
al·lèrgies, infeccions o malalties greus. És important
senyalar la invisibilitat d’aquests riscos, ja que no són
visibles per a l’ull humà, i l’absència d’una conseqüèn-
cia immediata fa que s’infravalori la importància de
protegir-se com a mètode de prevenció.
Primer de tot, cal saber de què estem parlant i, així,
distingir les diferents afectacions. La pols és un agent
físico-químic, està formada per partícules molt petites,
de terra, espores, fibres tèxtils, partícules de pol·lució,
etc. que fàcilment poden ser transportades per l’aire a
causa del seu poc pes. La brutícia és la pols i altres
substàncies alienes a un objecte, que es troba en la seva
superfície i emmascara el suport original (Figura 2).
D’altra banda, els microorganismes són agents de
degradació de caràcter biològic (Figures 3, 4, 5 i 6).
Formats per dos grans grups, fongs i bacteris. La seva
presència provoca diverses alteracions, les principals
són un canvi cromàtic del suport amb taques de diver-
ses coloracions i un canvi en l’estructura molecular de
la cel·lulosa i del col·lagen, la qual cosa provoca la
pèrdua de resistència mecànica, fins arribar a la putre-
facció i desintegració dels materials constitutius.1 La
composició dels materials, paper, pergamí, emulsions
fotogràfiques, etc., que hi ha dipositats en arxius i
biblioteques és adient pel desenvolupament dels micro-
organismes, que els utilitzen com a font de nutrició. A
Fig. 1. Cartell: Feu servir equipament protector adient . CAT ANC1-101-N-85.
Fig. 2. Pols i brutícia acumulada
3
partir d’un anàlisi organolèptic es poden veure en su-
perfície però també es pot apreciar que els microorga-
nismes afecten l’estructura del suport, es troben entre
les fibres del paper i les debiliten. Els fongs són els
principals causants dels problemes per infecció micro-
biològica. En general formen colònies que tenen un
nucli més intens que és el miceli, a partir del qual sur-
ten les hifes de forma ramificada. Aquestes contenen
les espores que són les estructures de reproducció, les
quals són fàcilment transportades per l’aire i es troben a
tot arreu. Les condicions de desenvolupament més idò-
nies són una temperatura d’entre 23 i 28ºC o més i una
humitat relativa superior al 60%.
És important no confondre les taques de foxing amb
microorganismes. El foxing (Figura 7) consisteix en
taques puntuals, més o menys generalitzades, en alguns
suports de paper. Són de color marró amb diverses to-
nalitats. Encara no s’ha determinat la seva causa, però
hi ha dues hipòtesis, una indica que es deu a la presèn-
cia de partícules metàl·liques adquirides durant el pro-
cés de fabricació, ja sigui per l’aigua utilitzada o altres
materials, com els feltres, emprats per assecar els folis
de paper. L’altra assenyala que les taques podrien origi-
nar-se per causa de microorganismes. En tot cas és una
alteració que no s’ha de confondre amb la degradació
per microorganismes perquè les precaucions i protocols
d’actuació no són els mateixos.
Els fongs més comuns en documentació d’arxiu són:
Alternaria, Cladosporium, Aspergillus i Penicillium. A
nivell sanitari són agents etiològics de processos infec-
ciosos (pneumonitis, otitis, etc.) i al·lèrgics, tan a nivell
dermatològic, com respiratori i fins i tot digestiu.
Aquests fongs es troben classificats, segons el seu risc
d’infecció, entre els grups 2 i 3.2 En el grup 2 s’hi in-
clouen aquells agents que “poden causar una malaltia
greu a l’home i pot suposar un perill pels treballadors,
essent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i
existint generalment profilaxis o tractament eficaç”,
Aspergillus, Penicillium. En el grup 3, “poden causar
una malaltia greu a l’home i presenten un seriós perill
per als treballadors, amb risc de que es propagui a la
col·lectivitat i existint generalment una profilaxis o
tractament eficaç”, Cladosporium.
Un ambient carregat d’espores i bactèries fa que
Fig. 3. Degradació i debilitament del paper
Fig. 4. Presència de microorganismes
Fig. 5. Llibre amb presència de microorganismes
Fig. 6. Taca d’humitat amb presència de microorganismes
siguem més susceptibles a patir infeccions, especial-
ment les persones amb problemes immunològics o amb
les defenses baixes. Els microorganismes poden pene-
trar en el cos humà per:
Inhalació de la pols i espores escampades per l’am-
bient.
Ingestió, al tocar-se la boca amb les mans contamina-
des.
Contacte, especialment a través de ferides o de les
mucoses.
Per tant, una vegada sabem a què ens enfrontem la
prioritat és protegir-se un mateix abans de començar a
tractar un material que pot estar infectat. D’aquesta
manera, sempre que sigui necessari s’ha de fer ús dels
equips de protecció individual (EPI’s) (Figura 8) ade-
quats per protegir-nos segons cada cas. Cadascun té la
funció de protegir les diferents vies d’accés:
Pell: bata blanca de cotó o bates sintètiques d’un sol
ús i guants de nitril d’un sol ús.
Vies respiratòries: mascareta per a partícules que
permet purificar l’aire inhalat mitjançant filtres. Les
mascaretes es classifiquen a partir d’una enumeració
que correspon a la mida de les partícules que ha de
filtrar. Les mascaretes FFP3 són les adequades pel
tractament de documentació afectada per microorga-
nismes (Figura 9) i les FFP1/FFP2 serien suficients
per protegir-nos de la brutícia general. Tanmateix,
és important una perfecta adaptació a la cara i seguir
les recomanacions del fabricant sobre el temps d’ús.
Ulls: ulleres de seguretat. No són imprescindibles,
però segons la sensibilitat de cadascú i la dispersió
de pols en l’ambient són recomanables.
A més a més d’utilitzar els EPI’s és important in-
cloure unes normes generals d’higiene i seguretat men-
tre es duen a terme les activitats a l’arxiu com a mesu-
res de protecció personal davant dels riscos:3
Si ho requereix, fer servir els equips de protecció
individual (EPI’s) adequats segons la situació
(guants, bata, mascareta, ulleres, còfia, etc.).
Recollir-se els cabells llargs i evitar que estiguin en
contacte amb la documentació.
Procurar que la roba de treball cobreixi les extremi-
tats per protegir-se bé i, sempre, abans de sortir del
lloc de treball treure’s la bata. Es recomana no anar
al bany o, especialment, als espais de descans i men-
jar amb la roba de treball. També és recomanable
rentar aquesta roba de treball separada de la resta
per evitar la possible contaminació.
Cal rentar-se les mans acuradament, amb aigua i
sabó, en abandonar el lloc de treball i especialment
si hi ha contacte directe amb documentació amb
brutícia i/o microorganismes. Després, cal eixugar-
se les mans amb paper d’un sol ús o amb aire calent.
Utilitzar guants de nitril per tal d’evitar el contacte i
en cas de tenir talls i ferides prèvies, a les mans,
s’han de cobrir amb apòsits impermeables. Compro-
var sempre la integritat abans d’utilitzar-los i s’han
de eliminar després del seu ús. A l’hora de treure’s
uns guants contaminats cal evitar el contacte de la
part externa del guant amb la pell i deixar que tota la
part externa quedi a l’interior.
Evitar qualsevol acció que pugui suposar un contac-
te de les mans (amb o sense guants) amb la cara,
especialment els ulls i la boca, durant la manipula-
ció de la documentació.
Netejar la superfície de treball amb una paper d’un sol
ús i una solució hidroalcohòlica (70% de etanol + 30%
d’aigua), que el treballador hauria de tenir sempre a
mà.
Cal evitar guardar i consumir aliments ni begudes al
lloc de treball. També és recomanable mantenir
lluny els objectes personals, com les peces de roba
de abric, les carmanyoles, les bosses, motxilles, car-
teres i telèfons mòbils.
Han de tenir especial precaució els grups d’especial
risc, com les embarassades, persones amb malalties
o amb tractament farmacològic.
Per concloure, és imprescindible una bona comuni-
cació i col·laboració entre l’arxiver i el conservador-
restaurador, tan a l’hora de detectar, manipular i tractar
la documentació infectada. Per aquest motiu es podrien
seguir les següents pautes pel control dels nous ingres-
sos de documentació a l’arxiu:4
La detecció i la identificació de possibles alteracions
és la primera i imprescindible mesura de prevenció.
Abans d’acceptar documentació és important avalu-
ar-ne l’estat de conservació i també tenir en compte
l’estat de l’espai a on es troba emmagatzemada per
preveure factors de risc.
Fig. 7. Taques de foxing
4
5
Dins de l’arxiu, la manipulació haurà de ser en un
espai adequat i aïllat i seguint les mesures de protec-
ció abans descrites.
La documentació infectada haurà de ser aïllada, per
evitar que contamini la resta de la documentació no
afectada.
Els tècnics en conservació i restauració posaran en
pràctica el protocol de neteja i desinfecció abans de
l’entrada de la documentació dins dels dipòsits sem-
pre que sigui necessari.
Una vegada desinfectada la documentació haurà de
ser revisada periòdicament.
La millor forma de prevenció per a possibles infec-
cions és mantenir la documentació i els espais a on
s’emmagatzema nets, lliures de pols i de brutícia.
Garantir un sistema de climatització estable que
controli la temperatura (18-20ºC) i la humitat relati-
va (50-55%), és molt important que aquests valors
es mantinguin constants i amb el mínim de variaci-
ons possibles. Alhora s’ha de garantir un sistema de
ventilació que renovi l’aire constantment i eviti la
concentració de contaminants, amb els filtres HEPA
d’entrada i sortida adequats.
Finalment, comentar que en algunes institucions i
museus comencen a utilitzar, en proporcions molt bai-
xes, els olis essencials d’algunes plantes específiques
per millorar la qualitat de l’aire i controlar la prolifera-
ció amb la inhibició del creixement del microorganis-
mes. Algunes plantes utilitzades són l’arbre del te, el
clau, l’artemisa, l’orenga o la farigola, ja que aquestes
són biocides amb propietats antibacterianes i antifúngi-
ques.
Els extractes dels olis essencials de les plantes re-
presenten una alternativa natural, segura, sostenible i
eficaç que substitueix els productes químics per comba-
tre la biodeterioració dels fons documentals. Durant els
últims anys, els científics s’han interessat per l’ús del
olis essencials aplicats a la conservació de béns cultu-
rals, com la Nieves Valentín,5 premi Nacional de Con-
servació i Restauració l’any 2015 pel seu treball sobre el
control de la biodeterioració dels fons museístics i docu-
mentals. Aquests estudis han demostrat la seva eficàcia i
actualment encara s’està estudiant la seva aplicació, però
sembla una solució prometedora que complementarà les
pautes recollides en aquesta ressenya.
Marta Dot Soldevila
Bárbara Viana García
Bello, Carme; Borrell, Àngels (2007). Protocols d’ac-
tuació en cas de desastres en els arxius. Col·lecció Estu-
dis. Sèrie Recursos Culturals, 2. Diputació de Barcelona.
En línia: https://www1.diba.cat/uliep/pdf/37955.pdf.
[Consulta: 13/11/2018].
2. Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció
dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’expo-
sició a agents biològics durant el treball. BOE 124, de 25
de maig de 1997. En línia: https://www.boe.es/buscar/
doc.php?id=BOE-A-1997-11144 [Consulta: 13/11/2018].
3. Normes de seguretat al laboratori biològic docent de la
Universitat Autònoma de Barcelona. Àrea de prevenció i
assistència i el comitè de bioseguretat. En línia: https://
www.uab.cat/doc_Normes_seguretat_laboratori_biolo-
gic_docent [Consulta: 13/11/2018].
4. Es pot consultar el següent llibre, és molt interesant i útil
com a guia professional. Recull el treball d’un grup d’in-
vestigació multidisciplinari format per experts en la matè-
ria preocupats pel patrimoni documental, que han elabo-
rat diferents protocols relacionats amb documentació
infectada per microorganismes dins dels arxius: Protocols
per a la prevenció, control i tractament de les infeccions
per microorganismes que afecten el patrimoni documen-
tal (2008). Col·lecció Arxivística i Gestió Documental.
Sèrie Conservació i Restauració, 2. Generalitat de Catalu-
nya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació́.
5. Morales, R.; Valentín, N. (2013). et al. “Extractos na-
turales para la desinfección y desinsectación de bienes
culturales. Las plantas medicinales y el patrimonio histó-
rico.” La Ciencia y el Arte IV. Ciencias experimentales y
conservación del patrimonio. Madrid: Ministerio de Edu-
cación, Cultura y deporte. p. 148-162. En línea: http://
www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/
pubinv/RMV/375IPCE.pdf [Consulta: 16/11/2018].
Fig. 8. Equip de Protecció Individual (EPI’s)
DIBUIXOS DE LLUM
Dins la Jornada de portes obertes de l’Arxiu Nacional
de Catalunya, anualment s’ofereix un taller vinculat a
l’edició de paper i adreçat als infants. Enguany, l’Àrea
d’Imatges i l’Àrea de Conservació i Restauració han or-
ganitzat conjuntament un taller de creació de cianotípies.
La cianotípia és un procés fotogràfic monocrom
d’impressió d’imatges per contacte. Es treba-lla sobre
un paper emulsionat prèviament amb la barreja de dos
compostos químics: el citrat de ferro amoniacal i el fer-
rocianur de potassi, col·locant un negatiu de les matei-
xes dimensions o un objecte. Després, s’exposa sota la
llum del sol i finalment, es renta amb aigua. Aviat s’a-
precia com les parts del paper que no han estat cober-
tes es tornen d’un color blau fosc. Precisament és d’a-
questa tonalitat el blau-cian de la que deriva el nom
d’aquesta tècnica.
Va ser l’astrònom anglès John Herschel (1792-1871),
qui el 1842 va inventar el procés de la cianotípia, si bé va ser
la botànica britànica Anna Atkins (1799-1871) qui, un any
més tard, va aplicar aquella tècnica reproduint imatges vege-
tals que va aplegar en el llibre Photographs of British Algae:
Cyanotype Impressions. Si Atkins se la considera la primera
dona fotògrafa, el seu llibre està considerat com el primer
que va ser il·lustrat fotogràficament. En el seu pròleg escriu:
“La dificultad de hacer dibujos precisos de objetos
tan diminutos como las Algas y las Conferas me ha
inducido a aprovechar el hermoso proceso de Cy-
anotype de Sir John Herschel, para obtener impre-
siones de las plantas mismas”. A. A.
La cianotípia va tenir el seu màxim esplendor durant
el segle XIX, sent àmpliament emprada tant per la seva
bellesa com també per ser una tècnica de reproducció
més econòmica que les que utilitzen la plata. La aplica-
ven els fotògrafs que cercaven elevar la fotografia a la
categoria d’art i d’altres que la utilitzaven per a fer pro-
ves d’impressió, abans de fer la còpia definitiva amb
plata. Va tenir també la seva aplicació en la indústria,
ja que va esdevenir una alternativa fiable al calc que re-
produïa els plànols generats per la multitud d’obres
d’arquitectura i enginyeria que es van dur a terme du-
rant la segona meitat del segle XIX. Entrat ja el segle
XX, la cianotípia va permetre la reproducció i circula-
ció d’imatges en targetes postals a baix cost, i va servir
de base a les investigacions lumíniques realitzades per
artistes com Man Ray i Moholy-Nagy , o bé com la que
va adoptar el moviment artístic del surrealisme..
En els fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya es
conserven diversos exemplars d’aquestes aplicacions:
fotografies, plànols i postals com les que es mostren, a
tall d’exemple, en les figures 1 i 2.
En l’actualitat la cianotípia està sent recuperada per
diversos artistes contemporanis i obre noves vies d’ex-
pressió. És per això que en aquesta edició anual de por-
tes obertes per a la ciutadania hem optat per oferir un
taller de creació de cianotípies.
Nosaltres, igual que Atkins, vam optar per fer les
cianotípies sobreposant directament objectes sobre el
Fig. 1
Fig. 2
6
paper. Si bé la toxicitat dels productes químics es molt
baixa en el taller no es van arribar a manipular, ja que es
van utilitzar papers sensibilitzats que actualment es po-
den trobar en botigues especialitzades d’arts plàstiques.
És un procés molt senzill de preparar i manipular,
pel qual no calen ni càmeres, ni lents, ni fixadors però,
en canvi, proporciona imatges permanents.
En el taller els participants –allunyats de les noves i
múltiples tecnologies amb les que actualment es creen i
manipulen les imatges–, van poder experimentar com
les fotografies neixen de l’acció directa de la llum, re-
tornant a la etimologia de la paraula fotografia:
“dibuixos de llum”, terme que va encunyar Sir John
Herschel, l’inventor del procés de la cianotípia.
Merche Fernández
7
L’ARXIU DELS FOTÒGRAFS PERE CATALÀ
PIC I PERE CATALÀ ROCA A L’ARXIU NACIO-
NAL DE CATALUNYA
L’arxiu Pere Català (pare i fill) és un dels conjunts
fotogràfics i documentals més importants per el conei-
xement de la fotografia i de la cultura a Catalunya. Re-
cordem que els Català són una nissaga de fotògrafs ca-
talans iniciada per Pere Català Pic i continuada pels
seus fills Francesc Català Roca i Pere Català Roca, que
fou també historiador, investigador i impulsor en matè-
ria cultural. L’arxiu fotogràfic de Francesc Català Roca
es custodia a dia d’avui al col·legi d’arquitectes de Bar-
celona, i el dels dos Peres (pare i fill), es trobava, fins
al seu ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’edifi-
ci del carrer del Pi, seu d’Editorial Dalmau, on s’ha
conservat almenys els darrers cinquanta anys.
L’Arxiu conté tota l’obra produïda per Pere Català
Pic (Valls, 1889-1971) i per Pere Català Roca (Valls,
1923-2009) i abasta des de 1909 a 2009. Aquests 100
anys de fotografia i de vida cultural catalana ens per-
meten conèixer de primera mà les transformacions vis-
cudes des de la Primera Guerra Mundial, la Guerra Ci-
vil, la dictadura franquista i fins a la transició a la de-
mocràcia.
L’Arxiu Pere Català (pare i fill) està constituït per
quatre grans fons: Fons Pere Català Pic, Fons Pere Ca-
talà Roca, Fons Foto PIC i Fons Alguer. En aquest sen-
tit, els documents fotogràfics i documentals de l’arxiu
són d’una importància cabdal, ja que treballen molts te-
mes diferents: la fotografia costumista de principis de
segle, registre dels monuments arquitectònics més im-
portants de la zona de Tarragona per a la Mancomunitat
de Catalunya, l’ingrés de les avantguardes a Catalunya,
la importància del pensament republicà, publicitari i
psicològic, la creació del Comissariat de Propaganda (i
d’un dels seus cartells més emblemàtics, “Aixafem el
feixisme”), la primera postguerra i la reindustrialització
des de la Fira de Mostres, les penyes literàries pro-
hibides, els Jocs Florals, la biblioteca més important a
Catalunya sobre les relacions amb l’Alguer, els castells
humans i els castells i torres medievals, la catalanitat de
Colom i una col·lecció de 2.000 fotografies de retrats
d’artistes i polítics, entre d’altres.
Podem dir doncs, què la importància d’aquest fons
és inqüestionable per a comprendre l’avantguarda foto-
gràfica del país i és també, un llegat per a comprendre,
al seu torn, el nostre tarannà i el nostre passat.
Pere Català Pic (1889-1971)
Pere Català Pic va néixer a Valls el 15 de setembre
de 1889 al si d’una família de pocs recursos i amb la
mala sort de la mort del seu pare i dels seus dos
germans quan només tenia tres anys. Aquesta situació
obliga a la seva mare vídua a anar cap a Barcelona per
a muntar una dispesa. Amb 12 anys ha de deixar els
estudis per començar a treballar al Banc Hispano
Americà i s’afilia al nou Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) per
demanar la jornada intensiva i poder tornar a estudiar,
cosa que mai no podrà fer. Dins d’aquest sindicat
crearà la secció de fotografia i al febrer de 1914 publica
les seves primeres fotografies al diari carlí Gráfico
Legitimista. La voz de la tradición. Un any després,
8
Fototècnica Publicitària Pic, 1932. Fotomuntatge.
Autor: Pere Català Pic
decideix deixar la seva feina al banc i establir-se com a
retratista a Valls. Té 26 anys i és un fotògraf amateur
que tan sols ha estat dos mesos com a ajudant de Rafael
Areñas però fa uns anuncis a la premsa comarcal on es
proclama com a “ex operario de los establecimientos
más importantes de Barcelona”.
A Valls treballa de retratista però també s’interessa
per temes patrimonials, de monuments (fa una gran re-
cerca per a la Mancomunitat de Catalunya), de fotope-
riodisme local i de cultura popular i tradicional. En
aquest moment comença a entendre la necessitat de la
modernització dels pobles, Valls era una ciutat amb un
gran passat però amb un present poc prometedor, i
d’incidir a la premsa local per defensar els interessos de
la Mancomunitat i del republicanisme incipient. En el
periodisme troba l’espai idoni des d’on difondre les
idees i activitats del seu grup de joves amb inquietuds
“els Amics de les Belles Coses”. El 1928 fa un viatge a
Brussel·les i a París per conèixer millor la pintura
avantguardista, però queda atrapat per la fotografia ex-
perimental com a sinònim de modernitat. Els anys entre
l’Exposició Internacional de Barcelona i la proclamació
de la República, a la que hi dóna suport èxplicit, viu
una transició que el porta altra vegada cap a Barcelona
on hi troba el clima intel·lectual, les publicacions i cli-
Pere Català Pic, autoretrat 1920-1925.
Barreteria Prats. Circa 1931.
Autor: Pere Català Pic
Desig de vol, 1931.
Autor: Pere Català Pic
Fotomuntatge Barcelona Barri Gòtic, 1935. Autor: Pere Català Pic
9
10
ents que li permetran desenvolupar la seva nova foto-
grafia moderna.
A la ciutat comtal es dedica plenament a la publici-
tat i en pocs mesos ja té com a clients a les empreses
més importants del país, però a moltes els hi va costar
apostar por la modernitat que ell proposa. Català Pic és
un dels primers en fer servir la fotografia com a ele-
ment central de la publicitat i els fotomuntatges per cri-
dar l’atenció del client. Les seves inquietuds el porten a
formar part del Seminari de Publicitat, el primer espai
acadèmic d’estudis publicitaris creat a Espanya, on aca-
ba sent professor de psicologia de la publicitat, calia
entendre la mentalitat catalana per poder fer una publi-
citat racional i efectiva. La República amb les seves
transformacions socials i l’ascens d’una nova cultura
visual moderna, que es plasma en les grans revistes
amb fotografies a pàgina sencera, li permeten desenvo-
lupar al màxim el seu art. És en aquest context quan fa
la seva exposició més important. La casa Kodak el se-
lecciona, junt amb altres fotògrafs, com a els represen-
tants d’Espanya a l’Exposició Internacional Kodak-
Pathé d’Art Publicitari Fotogràfic, a París, Londres,
Varsòvia i d’altres capitals europees.
Quan esclata la guerra civil, es posa en contacte
amb en Jaume Miravitlles amb qui creen el Comissariat
de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, la pri-
mera oficina de propaganda institucional que s’instaura
a Europa. En el Comissariat fa un dels cinquanta car-
tells de guerra més famosos del món: “Aixafem el Fei-
xisme”, i es dedica a publicar llibres, revistes, cartells i
fer programes de ràdio. És el pas del publicista al pro-
pagandista; calia informar al món de la tasca que feia la
Generalitat de Catalunya en defensa de la democràcia i
en contra del feixisme que prenia força a Europa.
Un cop acabada la guerra i pel seu compromís amb
la República està sis mesos amagat a casa seva, la seva
dona mor a ple hivern i els seus fills, Pere i Francesc,
surten a buscar feina. A l’exili interior decideix repren-
dre la seva vessant literària i escriu una sèrie de textos
autobiogràfics, entre els quals destaca La Herencia, una
obra de teatre “escrita durante las obligadas vacaciones
del año 1939: año de la victoria”. La postguerra és molt
dura, tant econòmicament com personal, però també
professionalment, no hi ha clients i els amics són a l’e-
xili. Amb el retorn de Rafael Tasis el 1948 es comencen
a reorganitzar les penyes, i Català Pic es dedica de dies
a l’empresa de publicitat i de nits a les tertúlies il·legals.
Aquest any, Francesc Català Roca deixa l’empresa
Pompeu Fabra, juny de 1938.
Autor: Pere Català Pic
Aixafem el Feixisme, 1936.
Autor: Pere Català Pic
11
familiar per muntar el seu propi negoci, interessat també
pel cinema i pels artistes, i es produeix una separació
personal que els mantindrà allunyats durant deu anys.
Els altres fills, Pere i Maria Àurea, col·laboren amb
el pare de forma constant fins a la seva mort, tant a
l’empresa familiar de publicitat com amb altres projec-
tes personals. Amb el fill, organitzen el viatge del Re-
trobament amb l’Alguer (1960), el que dóna una mica
d’aire i d’obertura al antifranquisme, tot refermant el
concepte la catalanitat fora del Principat. Amb la filla,
faran molts viatges, principalment a França i Itàlia, per
plaer però també per feina. Entre 1956 i 1960 tots dos
aniran a la casa Kodak de París per aprendre una nova
tècnica de fotografia a color que havia de revolucionar
el mercat i que finalment no s’acabà fent servir; aquesta
aposta per la modernitat és també un gran fracàs pro-
fessional i econòmic.
Els darrers anys de la seva vida els dedica als amics,
a les penyes literàries, a anar a l’Ateneu Barcelonès i a
fer conferències sobre temes molt diversos, des de l’à-
tom i els avions a propulsió, a la personalitat artística i
a la pintura abstracta. Guanya premis literaris, però mai
no podrà publicar un sol llibre, el mateix li passa amb
la fotografia, a l’Espanya franquista grisa li costa gene-
rar espais propicis pel desenvolupament cultural. Pere
Català Pic és un home fet a si mateix, un autodidacta
que va haver de reinventar-se fins a sis vegades durant
la seva vida per sobreviure a tots els entrebancs que va
patir per la història del seu país, com li comenta a Fèlix
Duran i Canyameres a una carta datada el 1963:
“La vida m’ha resultat tan curta com angoixosa, la
voldria tornar a començar... 13 anys de bancari, 54
de fotògraf, 2 de professor de psicologia... 6 boques,
o set quan he tingut minyona, i tot del meu treball,
havent de renunciar al somni de la meva vida: la
carrera de Filosofia i Lletres. Però soc feliç, amb
tot i les angoixes”.
Pere Català Roca (1923-2009)
Pere Català Pic i Anna Roca Puig van tenir tres fills
nascuts a Valls, Maria Àurea (1920-1993), Francesc (1922
-1998) i Pere (1923-2009). Els tres viuen una infantesa
plena en un context de revitalització cultural, econòmica i
cultural de la ciutat on el seu pare feia de retratista, però
també de gestor cultural i escriptor als mitjans locals. Una
vegada traslladats a Barcelona, Pere continua estudiant
però durant la Guerra Civil els ha d’abandonar i mai no els
podrà reprendre; per una altra banda, el seu germà
Francesc comença a treballar amb el pare, que el porta a
col·laborar al Comissariat de Propaganda.
A l’entrada dels nacionals, Pere en té 16 anys i se-
gueix la tradició al treballar al Banc Hispano Americà
fins que, quatre anys desprès, l’economia i la publicitat
tornen a generar un negoci prou rentable. El 1944 es fa
membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca, el
que li permet trepitjar tot el territori, reflexionant sobre
la seva història però també fent fotografies que son un
recull magnífic del nostre patrimoni a la primera post-
guerra. A partir d’aquestes excursions va preparant un
textos, que mai no publica, amb anotacions toponími-
ques, filològiques, genealògiques i històriques producte
del seu contacte directe amb els religiosos i els veïns
Pere Català Roca. Autoretrat 1945-1950 Pere Català Pic. 1950-1955
12
més grans d’allà on va.
Després d’haver de fer el servei militar, el 1948 es
fa càrrec del negoci amb el seu pare, ja que el seu ger-
mà gran, Francesc Català-Roca, deixa l’empresa famili-
ar i obre el seu propi estudi. En aquest moments tornen
les tertúlies literàries i polítiques on participa amb el
seu pare i on es posa en contacte amb tota una genera-
ció d’historiadors, geògrafs i homes de cultura que dei-
xaran empremta als seus temes d’interès. Durant el ser-
vei militar es fa molt amic d’Hipòlit Amorós, que el
convida a anar a Elx per participar a la Festa del Miste-
ri, i fa una sèrie de viatges fotogràfics a les illes Pi-
tiüses (Eivissa i Formentera). Des de l’any 1952 parti-
cipa en diversos Congressos d’Història de la Corona
d’Aragó i en múltiples Assemblees Intercomarcals
d’Estudiosos aportant-hi comunicacions i, posterior-
ment, com a president.
L’any 1954 guanya el premi de fotografia Ciutat de
Barcelona, que ja havia guanyat el seu germà, i, quan
no treballa a l’empresa familiar, es dedica a difondre la
cultura catalana, per exemple a Diario de Barcelona i a
Destino. A l’agost de 1956 va a conèixer la realitat de
l’Alguer i publica un llibre sobre la seva experiència,
Invitació a l’Alguer actual, el que funda les bases del
viatge del Retrobament (1960), un moment clau pel re-
coneixement de la influència catalana fora del princi-
pat. L’any 1958 es fa membre de l’Asociación Españo-
Formentera, molí, circa 1950.
Autor: Pere Català Roca
Ball de faixes al castell de Balsareny. 1950-56.
Autor: Pere Català Roca
Ocells, circa 1950.
Autor: Pere Català Roca
13
la de Amigos de los Castillos on obté accés directe als
propietaris del castells i masies de tot el territori per po-
der conèixer la seva historia i fer reportatges fotogrà-
fics de l’estat de conservació del edificis. El 1966, con-
tinuant amb la seva tasca com a excursionista i fotò-
graf, participa en la fundació de la revista Vèrtex, de la
Federació Catalana de Muntanya.
Pere Català Roca es dedicà al negoci publicitari amb
el seu pare fins l’any 1971 quan aquest mor i es fa càr-
rec, amb la seva dona, de l’editorial del seu sogre, Ra-
fael Dalmau. A partir d’aquest moment, pot aprofundir
en la recerca i divulgació del temes que ja venia inves-
tigant: Colom i el món català, la cultura popular i tradi-
cional, els castells humans, l’Alguer, els càtars, els cas-
tells de pedra i les torres defensives de Catalunya, l’ex-
cursionisme, entre molt altres. Durant la seva trajectòria
com a fotògraf i escriptor va rebre distincions com el
Premi Ciutat de Barcelona (1954), la Creu de Sant Jordi
(1984), el Títol d’Honor de la ciutat de Valls (1999), el
Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Jaume I i la
ciutadania honorífica de l’Alguer (2000) i la Medalla
d’Honor de Barcelona (2009).
Pare i fill formen part d’aquells homes polifacètics,
intel·lectuals, homes d’acció i fotògrafs, persones als
qual l’historia de Catalunya els va marcar de manera
directa. Els Català són una nissaga de fotògrafs iniciada
per Pere Català Pic i continuada pels seus fills Francesc
Català Roca i Pere Català Roca, entre els tres donen una
imatge molt clara del desenvolupament de la historia de
Catalunya entre 1909 i 2009, 100 anys de fotografia.
L’ingrés del fons a l’Arxiu Nacional de Catalunya:
un comodat a 10 anys
El 8 de juny de 2017 se signà el conveni de dipòsit
en comodat entre els hereus de l’Arxiu Pere Català Ro-
ca (pare i fill) i la Generalitat de Catalunya. El conveni
estableix en el seu pacte segon l’ingrés a l’Arxiu Na-
cional de Catalunya i en el pacte quart s’estableix un
període de deu anys, al llarg del qual es realitzaran to-
tes les tasques d’ordenació, classificació, descripció i
digitalització del fons. Transcorregut aquest termini i
acomplerts els objectius, el comodat es transformarà en
una donació. Igualment es crea una comissió de segui-
ment que es reunirà anualment per a comprovar l’estat
de les tasques i s’acorda l’organització d’una exposició
retrospectiva a Barcelona que posteriorment es farà iti-
nerant.
Retrat de Pere Català Roca, 2003-2006
L’arxiu de negatius
14
Els mesos de juny i juliol de 2017 s’inicià ja el trac-
tament de la documentació de l’Arxiu Pere Català (pare
i fill) per a preparar l’ingrés des de la seva seu del car-
rer del Pi de Barcelona a l’Arxiu Nacional de Catalu-
nya, intentant recompondre l’ordre primigeni i posant a
lloc els originals i còpies extraviats. Així el primer in-
grés es va fer el 26 de juliol de 2017, amb altres dos
lliuraments posteriors.
Les tasques foren quantioses, organitzar les sèries,
comprovar l’estat de conservació, iniciar la neteja i res-
tauració (en cas necessari), classificar i establir les uni-
tats de catalogació (simples o compostes) i iniciar les
tasques de descripció.
Per l’abast i contingut de l’arxiu s’ha dividit en qua-
tre fons, dels quals ja han ingressat a l’Arxiu Nacional
de Catalunya 3 fons: el 1236 de l’empresa familiar Foto
-Pic (Àrea de Fons d’Imatges, gràfics i audiovisuals,
estimat a l’ingrés amb 12.500 negatius flexibles, 7.600
plaques de vidre i 3.000 positius paper); el 1237 de
Pere Català i Roca (Àrea de Fons Històrics, estimat a
l’ingrés 30 metres lineals) i el 1248 relatiu a Pere Cata-
là i Pic (Àrea de Fons Històrics, estimat a l’ingrés 3,3
metres lineals). A més s’ha traspassat la biblioteca a
l’Àrea de Biblioteca amb un total 1.999 volums. Resta
pendent l’ingrés del fons relatiu a l’Alguer
(documentació, correspondència i biblioteca) i tots els
positius paper.
Estat de la qüestió: el primer any
Durant aquest primer any de treball s’han dut a ter-
me les tasques d’ordenació, buidatge, descripció i ins-
tal·lació de la documentació textual del fons Pere Cata-
là Pic i de la correspondència del fons Pere Català Ro-
ca. Properament es procedirà a la migració de la docu-
mentació de Pere Català Pic al cercador “Arxius en Lí-
nia” i està prevista la digitalització d’aquesta documen-
tació en el pressupost de l’any 2019.
En quant a les imatges del fons Foto-PIC, s’han ve-
rificat les dades i quantificació de l’ingrés i s’ha consta-
tat que hi ha molt més material del que s’havia compta-
bilitzat en un primer moment. També s’ha classificat el
fons en set sèries: 1) Geografia: país i territori, 2) Re-
trats, 3) Cultura Popular, 4) Publicitat i fotografia in-
dustrial, 5) Reproducció d’obres d’art, 6) Família i
amics, i 7) La vida a la Rambla. Aquesta classificació
és provisional i pot ser modificada en el decurs del
tractament.
Així mateix s’han ordenat, instal·lat i descrit les pri-
meres 1.460 imatges corresponents a 1.280 unitats de
catalogació. Es tracta de negatius blanc i negre, ma-
joritàriament suport vidre però també plàstic, que cor-
responen als anys en que Pere Català i Pic va estar tre-
ballant a Valls i les seves comarques d’influència.
Aquestes imatges han estat netejades, digitalitzades i
associades a la fitxa descriptiva i ja es poden consultar
al cercador “Arxius en Línia”. S’han iniciat també les
tasques de la sèrie següent corresponent a 8.500 imat-
ges relatives a castells, esglésies i muntanyes de tot el
territori català.
Per facilitar la descripció d’aquestes sèries s’han
creat uns grups d’especialistes què, utilitzant les xarxes
socials, col·laboren en la identificació i descripció de
les imatges. El bon resultat d’aquesta tasca cooperativa
es reafirma en la creació de nous grups pel tractament
de noves sèries, en especial cultura popular i retrats,
dos temes que pare i fill van treballar durant tota la se-
va vida professional.
Pablo Giori
Imma Navarro Molleví
15
EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ARXIU
DE LA FAMÍLIA DESVALLS A VILADELLOPS
(OLÈRDOLA, ALT PENEDÈS)
El passat 6 d’abril de 2018, el director-propietari de
finca Viladellops senyor Marcelo Desvalls Leonori i el
director general del Patrimoni cultural, senyor Jusèp
Boya i Busquets van inaugurar el Centre d’Interpreta-
ció de l’Arxiu de la Família Desvalls a Viladellops
(Olèrdola). Es tracta d’un acte pioner en el qual l’Arxiu
Nacional de Catalunya va presentar la intervenció rea-
litzada en l’Arxiu de la Família Desvalls i lliura el seu
inventari. El fons va ingressar a l’Arxiu Nacional de
Catalunya el 7 de febrer de 2017.
L’arxiu de la Família Desvalls és un dels arxius no-
biliaris més rellevants de Catalunya. El fons documen-
tal abasta des de l’any 981 fins al 1983. Està format
per 4.529 pergamins, 289 capses d’arxiu amb manus-
crits i documentació en paper, 554 imatges (172 pla-
ques de vidre, 377 positius b/n i 5 positius color) i 203
plànols i dibuixos en tela, pergamí, paper i paper vege-
tal. Acull documents d’un elevat valor patrimonial i
històric. Esmentem una completa col·lecció de perga-
mins comtals, reials i pontificis (s. X-XVII), entre els
quals es troben cartes de poblament inèdites com les
d’Almenar (1147) i Gimenells (1173) i un nou exem-
plar de les franqueses d’Olèrdola (1114); una completa
col·lecció d’Espèculs dels segles XVI-XVIII; i peces
úniques d’un elevat valor històric i simbòlic, particular-
ment l’original de la Capitulació de Cardona, que va
ser la darrera fortalesa en lliurar-se a l’exèrcit de Felip
V (18 de setembre 1714), i els plànols dels jardins del
Laberint d’Horta signats per l’arquitecte italià Domeni-
co Bagutti (1790-1820).
Vist en conjunt, l’Arxiu de la Família Desvalls aple-
ga els fons familiars i patrimonials de disset grans lli-
natges nobles catalans: el dels seus productors, els Des-
valls, marquesos del Poal; els Masdovelles, castlans de
Vilafranca del Penedès (arxiu incorporat l’any 1758) i
que incloïa alhora els dels llinatges Pujades, Vilarnau,
Vilafranca, Ferran i Rosanes; els Llupià, marquesos de
Llupià (incorporat l’any 1774) i que incloïa també el
dels Marquet, els Icard, els Carcassona, els Vallseca i
els Roger; i finalment, els Ribes, marquesos d’Alfarràs
(incorporat l’any 1796) amb tota la documentació dels
Boixadors, dels Olzinelles i dels Maüll.
Una característica del fons arxivístic és el seu nota-
ble impacte territorial i patrimonial. El seu contingut
esdevé essencial per al coneixement de la trajectòria
històrica de trenta poblacions catalanes, aragoneses i
rosselloneses de les quals els Desvalls van ser senyors
jurisdiccionals o hi tingueren importants patrimonis.
Així mateix, el fons permet documentar un gran nom-
bre de monuments catalans que van pertànyer a la famí-
lia: castells, palaus, esglésies, ermites, molins, ins-
tal·lacions de regadiu, cellers vinícoles, jardins i fins i
tot un pont medieval.
Per tal de divulgar aquest arxiu, Finca Viladellops i
l’Arxiu Nacional de Catalunya han constituït el centre
d’interpretació amb l’exposició “Els Desvalls i Catalunya.
Un llinatge noble català en la història”, que mostra la tra-
jectòria de la família Desvalls a partir de la documentació
textual, gràfica i fotogràfica del fons documental. El cen-
tre d’interpretació permet fer un recorregut per les princi-
pals fites cronològiques dels Desvalls i els llinatges en-
troncats així com per les aportacions més rellevants d’a-
questes famílies a la història, la política, l’arquitectura i
l’art. Sobresurt l’apartat dedicat a la construcció dels jar-
dins neoclàssics del Laberint d’Horta. Així mateix s’ex-
posen els documents més rellevants de l’Arxiu de la Fa-
mília Desvalls, alguns en el seu original i altres en còpia.
Aquest centre és el resultat d’un projecte arxivístic i
cultural col·laboratiu entre el sector públic i el privat.
Explora noves vies per donar valor al patrimoni docu-
mental en el seu context territorial, en aquest cas la co-
marca de l’Alt Penedès i les seves rutes enoturístiques. I
finalment, el Centre d’Interpretació de l’Arxiu de la
família Desvalls està plantejat com un punt de trobada
dels representants de diversos sectors empresarials, cul-
turals i polítics interessats en la preservació del patrimoni
cultural i el seu lligam amb el món del vi i del cava.
Josep Fernández Trabal
LA BIBLIOTECA DE L’ARXIU NACIONAL DE
CATALUNYA S’INCORPORA A DIALNET PLUS
El passat mes de març l’Arxiu Nacional de Catalu-
nya, a través de la seva Biblioteca, s’ha incorporat com
a institució al servei Dialnet Plus. Dialnet és una base
de dades que neix com un projecte de cooperació bibli-
otecària impulsat per la Universitat de La Rioja. Conté
el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major
part de les revistes científiques i humanístiques publi-
cats a Espanya i Llatinoamèrica, en qualsevol llengua,
publicats en espanyol a qualsevol país o que tractin so-
bre temes hispànics. Els tipus de documents que inclou
són: articles de revistes, capítols de monografies col-
lectives, tesis doctorals, llibres, actes de congressos,
etc., en molts d’aquests casos amb accés al text com-
plet. La seva àmplia cobertura converteix Dialnet en la
major base de dades d’articles científics hispans acces-
sible de manera gratuïta a Internet.
Aquesta cooperació bibliotecària està oberta a la
participació de qualsevol biblioteca que vulgui compro-
metres amb el projecte. Es tracta per tant d’una coope-
ració que no gira al voltant d’un territori ni a una temà-
tica específica, sent el principal objectiu el d’unir esfor-
ços per oferir una sèrie de recursos i serveis de qualitat
per a usuaris, biblioteques, autors i editors de revistes.
Les primeres biblioteques que s’incorporen al pro-
jecte, el 2003, van ser les de les universitats de Cantà-
bria i Pública de Navarra. Poc després s’unirien les de
Castella-la Manxa, Saragossa, Extremadura, Oviedo i
País Basc. Des de llavors s’han anat unint altres biblio-
teques universitàries, tant del territori nacional, com de
l’internacional, així com també biblioteques públiques i
biblioteques especialitzades.
Els serveis que ofereix Dialnet són, bàsicament, els
següents: canals d’alertes informatives, realitzar cer-
ques avançades, seleccionar documents per a les nos-
tres recerques, exportar els documents seleccionats al
nostre gestor bibliogràfic i/o enviar-los al nostre comp-
te de correu electrònic. També ofereix informació sobre
la disponibilitat dels documents a la biblioteca de la
nostra institució i facilita la interacció dels usuaris amb
la nostra Biblioteca.
Dialnet Plus és la versió avançada de Dialnet i pro-
porciona una sèrie de serveis de valor afegit, oferint to-
tes les eines necessàries per optimitzar les recerques i
treballar amb els fons disponibles. A més dels serveis
que Dialnet ofereix en obert (cerca simple de docu-
ments i subscripció d’alertes de revistes), Dialnet Plus
dóna accés a nombrosos serveis avançats i personalit-
zats, entre els quals es poden destacar:
Cerca
Cerca avançada de documents. Aplicació de filtres
de recerca (tipus de document, disponibilitat de text
complet, matèria, editor, any, etc.).
Cercador d’autors. Aplicació de filtres de recerca
(matèries, àrees de coneixement, institució, període
de publicació, etc.).
Cercador avançat de Congressos. Aplicació de fil-
tres de recerca (anys, matèries, països, organit-
zadors, etc.).
Cercador de Tesis. Cerca per paraula clau, títol, au-
tor i Universitat.
Visualització de resultats
Visualització de la pàgina d’autor.
Navegació pel llistat d’autors.
Enllaç d’autors a altres catàlegs (BNE, Researche-
rID, GoogleScholar, Scopus, etc.)
Visualització de núvols de coautories.
Visualització de l’arbre acadèmic de tesis doctorals
pròpies, tesis dirigides i participació en tribunals
doctorals.
Visualització de revistes.
Informació sobre disponibilitat dels documents a la
biblioteca de la institució.
Enllaç entre les revistes a Dialnet i el catàleg propi
de la institució.
Treballar amb els resultats
Selecció de documents, que es guarden durant la
sessió oberta com a usuari registrat.
Exportació de documents seleccionats en diversos
formats (Refworks, RIS, format text i BibTex) o en-
viament per correu electrònic.
Emmagatzematge de les recerques realitzades per
recuperar-les o rebre alertes després de la in-
corporació de nous documents.
Creació de llistes bibliogràfiques per compartir.
Possibilitat de tramitar la petició de documents a la
biblioteca a través de Dialnet.
Enllaç al solucionador d’enllaços OpenURL de la
Biblioteca, proporcionant als usuaris enllaços direc-
tes al text complet.
Descàrrega de registres analítics
Permet incloure en el catàleg de la nostra biblioteca
els registres analítics de les revistes de la institució
que estan a Dialnet, en diversos formats.
Altres serveis
Personalització de la imatge del portal.
Personalització de les alertes subscrites pels usuaris
de la institució.
La integració de la Biblioteca de l’Arxiu Nacional
s’ha dut a terme juntament amb altres biblioteques de la
xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat
de Catalunya (BEG), i gràcies a l’impuls i la
col·laboració del Servei de Biblioteques del Departa-
ment de Cultura i de la Universitat de La Rioja.
L’objectiu de la integració és millorar el servei d’in-
formació bibliogràfica de l’Arxiu Nacional, adaptar i
fer més competitius i útils els serveis i els recursos que
16
ofereix la biblioteca als seus investigadors, personal
tècnic i resta d’usuaris de l’Arxiu.
Rosa Maria Cruellas i Serra
EL CATÀLEG DEL FONS EUGENI D’ORS JA ES
POT CONSULTAR A ARXIUS EN LÍNIA
La descripció del fons Eugeni d’Ors ja es pot con-
sultar a Arxius en Línia. Va ser un dels primers fons
que va ingressar l’Arxiu Nacional de Catalunya el juli-
ol de 1989, en compliment del contracte de cessió sig-
nat al Palau de la Generalitat el entre Andreu Gispert i
Llavet, Secretari General Adjunt de la Presidència, i el
senyor Joan Pablo d’Ors i Pérez-Peix, en nom i repre-
sentació dels hereus d’Eugeni d’Ors. El fons es trobava
a la residència que la família d’Ors tenia a Sitges. A
més de la documentació, el contracte inclou alguns ob-
jectes personals i obres d’art d’Eugeni d’Ors. El fons es
va completar el 9 de març de 1992 amb diferents docu-
ments aportats pels hereus i que es trobaven a Madrid.
En una sumària exposició, hauríem de dir que Euge-
ni d’Ors i Rovira, escriptor i filòsof, va néixer a Barce-
lona l’any 1881 i va morir a Vilanova i la Geltrú l’any
1954. Va utilitzar els pseudònims d’Octavi de Romeu
per a les seves col·laboracions a “El Poble Català” i el
de Xènius, nom que emprà definitivament el 1906 en el
Glosari de “La Veu de Catalunya”. La preocupació per
desvetllar una moral col·lectiva seria una de les grans
constants del seu pensament. Es va proposar una euro-
peïtzació rigorosa de la cultura catalana, atenent els
models clàssics i els nous corrents estètics, amb una
volguda superació del moviment modernista recent. Es
va convertir així en el màxim teòric del noucentisme.
El Glossari fou el seu portaveu més eficaç. Va ésser
elegit secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans
(1911); director de l’Escola de Bibliotecàries i director
d’Instrucció Pública de la Mancomunitat (1917), càrrec
del qual va dimitir l’any 1919. El 1923 es va establir a
Madrid i va publicar un Glosario al “ABC”, “El Deba-
te”, “Arriba” i a altres publicacions periòdiques. El
1938 va crear l’Instituto de España i durant la guerra va
ser nomenat Director General de Belles Arts per al ter-
ritori que ocupaven les forces franquistes. El 1953 li va
ésser atorgada la càtedra de Ciència de la Cultura a la
Universitat de Madrid.
El volum del fons és de 15’5 m (155 unitats d’ins-
tal·lació) de documentació textual, paper, que inclou
biblioteca i hemeroteca. També, 12 unitats d’ins-
tal·lació que contenen 1037 imatges (999 positius b/n,
19 negatius vidre i 19 negatius flexibles), 1 microfilm,
1 diploma i 8 goigs. El fons conté la documentació ge-
nerada i rebuda per Eugeni d’Ors; documentació perso-
nal i familiar, documentació produïda en funció de la
seva activitat professional com a escriptor, correspon-
dència i documentació sobre el productor del fons. Del
conjunt del fons destaca, especialment, l’obra original
(manuscrits de llibres, conferències, discursos, pròlegs,
articles de premsa, glosses, textos publicats i material
de treball) i la documentació relacionada amb el Insti-
tuto España y la Dirección General de Bellas Artes.
També destaca, la correspondència, tant pel volum de
cartes que reuneix com per l’interès dels corresponsals
que hi apareixen. La documentació s’ha organitzat d’a-
cord amb el quadre de classificació de fons personals
de l’Arxiu Nacional. S’ha identificat les següents sèries
documentals: Documentació genealògica, familiar, pa-
trimonial i personal, activitats professionals , obra crea-
tiva, correspondència, activitat associativa i cultural,
obra aliena, documentació referent a l’autor i la seva
obra, dossiers i col·leccions factícies. S’ha descrit la
documentació a nivell de descripció d’unitat simple i
composta amb un total de 6.995 registres informàtics.
Jordi Domingo Sánchez
17
Anvers i revers d’una postal enviada per Salvador Dalí a Eugeni
d’Ors l’any 1940 des de Nova York
18
PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PLA D’ARXIUS I
GESTIÓ DOCUMENTAL DE CATALUNYA
El passat 30 de maig va tenir lloc la presentació al
sector professional del Projecte de Pla d’Arxius i Ges-
tió Documental de Catalunya, que es va realitzar en el
marc de la XIII Jornada d’Estudi i Debat de l’Associa-
ció d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya
(Barcelona, Museu Marítim). La presentació va ser rea-
litzada per Jusèp Boya e Busquets, director general de
patrimoni cultural i director del Pla, i pel seu coordina-
dor Josep Fernández Trabal.
El contingut de la presentació va girar entorn dels
eixos següents: dades bàsiques per a conèixer el mo-
ment actual del Sistema d’Arxius de Catalunya; carac-
terístiques i objectius del Pla d’Arxius i Gestió Docu-
mental; documents finals, que han de ser el d’Horitzó
Arxius 2030 i el Pla estratègic 2021-2024; planificació
i desenvolupament.
Es tracta d’un pla de govern, que ha de ser elaborat
pel Departament de Cultura a través de la direcció ge-
neral del patrimoni cultural i finalment aprovat pel go-
vern català. És a l’hora l’actuació més rellevant de la
legislatura en matèria d’arxius i documents i una opor-
tunitat per obrir un procés participatiu de diagnosi i debat.
En tractar-se d’una presentació al món professional
dels arxivers i gestors documentals, es fa ver especial
esment al procés participatiu, que tindrà tres moments
claus: a) El debat en taules territorials (gener-febrer
2019), en el qual es convocaran un mínim de set taules
a Barcelona ciutat, comarques de Barcelona (nord i
sud), Girona, Lleida-Pirineus i Tarragona-Terres d’E-
bre. Posteriorment es crearan taules d’expert per a de-
batre ja els principals temes (maig-juny 2019). I final-
ment, un cop es disposin dels esborranys dels docu-
ments, s’obriran noves taules, anomenades de contrast,
per a fer el corresponent debat i perfeccionament.
L’òrgan que ha de fer el seguiment del projecte és el
Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental
(permanent i plenari) que s’anirà reunint conforme
avancin les diferents fases. En l’equip promotor hi té
una participació permanent la direcció general de Mo-
dernització del Departament de Polítiques Digitals. Com
actors externs rellevants hi ha el CONCA i l’Associació
d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya.
Josep Fernández Trabal
L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA ADE-
QUA EL SISTEMA DE GESTIÓ DE QUALITAT
A LA NOVA NORMA ISO 9001
L’Arxiu Nacional de Catalunya compta des de l’any
2004 amb un Sistema de Gestió de la Qualitat certifi-
cat, d’acord amb la Norma ISO 9001 Sistema de gestió
de la qualitat. Requisits. L’objectiu d’aquest Sistema de
Qualitat és doble:
1. La millora contínua dels processos de treball i de la
qualitat dels serveis que ofereix el centre.
2. L’orientació de l’organització cap a la satisfacció
dels destinataris dels serveis, els seus usuaris.
Des de l’any 1987 fins a la darrera versió publicada
el setembre de 2015, la nova ISO 9001 que substitueix
a l’antiga ISO 9001:2008, ha evolucionat força. Aques-
ta és la primera revisió important de la norma des de
l’any 2000. Les organitzacions han disposat de tres
anys des de la seva publicació, és a dir fins el 2018, per
realitzar la transició a la nova versió. Per a la qual cosa,
enguany ha estat necessari enllestir els treballs d’ade-
quació a la nova ISO 9001, que ha incorporat canvis
importants.
El primer canvi és la nova estructura ja que la ISO
9001:2015 s’adapta al model de normes de la resta de
sistemes de gestió ISO, facilitant d’aquesta manera la
seva integració amb altres normes internacionals de sis-
temes de gestió.
Un altre canvi important és l’enfocament basat en la
gestió del risc. Des de la definició dels objectius fins
als plans per aconseguir-los, la gestió del risc és una
part imprescindible de la nova versió de la norma.
Aquest nou enfocament fa que les activitats preventives
passin a ser estratègiques i no només operacionals, com
fins ara.
L’anàlisi de riscos de l’organització és una de les
primeres activitats que cal realitzar i per tal de dur-la a
terme és necessari el coneixement de l’organització i
del seu context.
Finalment, un altre canvi destacable de la nova ver-
sió de la norma és la introducció de l’anàlisi i la com-
prensió de les necessitats i de les expectatives de les
parts interessades. L’organització ha de determinar les
parts interessades per al sistema de gestió de la qualitat
i els requisits pertinents d’aquestes per al sistema.
Així, doncs, el passat 5 d’abril l’empresa de certifi-
cació TÜV Rheinland va realitzar una Auditoria de se-
guiment i de verificació del Sistema de Gestió de la
Qualitat implantat a l’Arxiu Nacional i la seva adequa-
ció a la Norma ISO 9001.
19
L’auditor va emetre un Informe favorable d’au-
ditoria i va recomanar la renovació del Certificat de
Qualitat que l’Arxiu Nacional de Catalunya va obtenir
per primer cop el mes d’abril de l’any 2004. Amb
aquesta recertificació s’acredita que el seu sistema de
qualitat de l’Arxiu Nacional compleix els requisits que
estableix la nova Norma ISO 9001:2015.
Rosa Maria Cruellas i Serra
PRESÈNCIA DE L’ANC A LES II JORNADES
SOBRE ARXIUS, DRETS HUMANS I VÍCTIMES
DEL FRANQUISME CELEBRADES A MADRID
Els passats dies 9 i 10 de març i sota el títol “Por el
derecho a la verdad, al libre acceso a los archivos, a la
Justicia, reparación y la garantia de no repeticion para
las víctimas”, es van celebrar a Madrid les II Jornades
sobre Arxius, Drets Humans i Víctimes del Franquis-
me.
Organitzades per la Fundación 1º de Mayo, la Fun-
dación Francisco Largo Caballero, la Plataforma Co-
misión de la Verdad i la Federación de Asociaciones
de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólo-
gos y Documentalistas (ANABAD), les jornades es van
desenvolupar a la sala d’actes de l’Escola Sindical Juan
Muñiz Zapico, de Comissions Obreres (CCOO), i van
tenir un alt nivell d’assistència de públic.
La inauguració va anar a càrrec de la directora de la
Fundación Francisco Largo Caballero, Almudena
Asenjo; el president de la Fundación 1º de Mayo, Ra-
món Górriz; el president d’ANABAD, José María No-
gales; i el president de la Plataforma Comisión de la
Verdad, Jaime Ruiz.
Durant els dos dies de seminari hi van intervenir
professionals del dret, experts en la defensa dels drets
humans, arxivers, historiadors i investigadors de la re-
pressió, la Guerra Civil i el franquisme. Les jornades
foren clausurades el dissabte 10 de març pel magistrat
Baltasar Garzón.
Al llarg de les sessions es van abordar problemàti-
ques com la dificultat d’accés als arxius, les restricci-
ons que existeixen i les solucions proposades; i s’ana-
litzaren les recomanacions i experiències d’organismes
arxivístics internacionals i de països de l’entorn de l’es-
tat espanyol amb una història similar, com és el cas de
Portugal.
Entre les persones intervinents s’hi trobaven, entre
d’altres, Silvestre de Almeida Lacerda, Director Gene-
ral del Llibre, els Arxius i les Biblioteques de Portugal;
Antonio González Quintana, Subdirector General d’Ar-
xius de la Comunitat de Madrid; María Teresa Hermo-
so de Mendoza y Baztán, ex directora tècnica de De-
fensa i de l’Arxiu de l’Exèrcit de Terra; i Jesús Espino-
sa Romero, Subdirector de l’Arxiu General de l’Admi-
nistració (AGA).
El segon dia de les jornades l’arxiver de l’Àrea dels
Fons de l’Administració de l’Arxiu Nacional, Enric Ter-
radellas, va presentar les principals actuacions dutes a ter-
me per l’Arxiu en matèria de recuperació de la memòria
històrica i reparació de les víctimes del franquisme.
En concret es van explicar les tasques realitzades
per l’Arxiu que han permès la devolució de la docu-
mentació requisada durant la Guerra Civil a la Genera-
litat i a particulars, entitats, partits polítics i sindicats i
el seu procés de restitució als seus legítims titulars; es
van exposar les línies bàsiques del tractament arxivístic
dels procediments judicials militars “sumaríssims” dut
a terme a la seu de l’Arxiu del Tribunal Militar Territo-
rial Tercer de Barcelona i que ha permès elaborar un
catàleg de persones a qui s’acusà d’haver comès delic-
tes polítics contra la dictadura franquista i aplicar la
Llei 11/2017 de reparació jurídica de víctimes del fran-
quisme aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de
juny de 2017; i en darrer terme, es van descriure les ac-
tuacions portades a cap per l’Arxiu Nacional per con-
servar, descriure i fer accessibles els expedients dels in-
terns dels fons dels centre penitenciaris de Barcelona,
especialment els de la Presó Model.
Des de l’Arxiu Nacional de Catalunya volem felici-
tar a les entitats organitzadores de les jornades tant pels
continguts tractats com per la seva impecable organit-
zació, així com agrair-los una invitació que ens ha per-
mès mostrar alguns dels tractaments arxivístics efectu-
ats per l’Arxiu Nacional, vinculats amb la recuperació
de la memòria històrica i la reparació de les víctimes
del franquisme.
Enric Terradellas i Prat
20
Aisa, Ferran. ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona : la voz
de la revolución : selección de textos: alocuciones,
conferencias, entrevistas y reportajes, emitidos por
la emisora confederal / Ferran Aisa. Barcelona : En-
tre ambos : Ajuntament de Barcelona, 2017. 734 p.
Breu, Ramon. Tractar la memòria a l’aula a través del
cinema / Ramon Breu i Panyella; amb la col-
laboració de Gemma Tribó i Traveria. Barcelona :
Memorial Democràtic : Generalitat de Catalunya,
2015. 199 p. (Eines de memòria ; 7)
Castellví, Josep M. La Segona Guerra Mundial al mar
de l’Ebre i a Tarragona : les traces del conflicte / Jo-
sep Maria Castellví i Viladegut. Tarragona : Autoritat
Portuària de Tarragona, Servei de Publicacions : Aro-
la, 2016. 255 p. (Saturnino Bellido ; 8)
Cien empresarios catalanes / [dirigido por:] Francesc
Cabana ; prólogo de Jordi Maluquer ; [autores: Juan
Carles Alayo Manubens ... [et al.]]. Madrid : LID,
2006. 784 p. (Historia empresarial)
Colomer i Rovira, Margarida. Josep Abril, alcalde de
Mataró afusellat pel franquisme / Margarida Colo-
mer. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2018. 200 p.
El Rec Comtal : passat, present i futur / comissari:
Manel Martín Pascal. Barcelona : Centre d’Estudis
Ignasi Iglésias, DL 2018. 90 p.
Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mi-
jana i l’Època contemporània / coordinació de l’edi-
ció: Alexis Serrano Méndez ; autors/es textos: Alexan-
dre Capdevila [i 3 més]. Mataró : Generalitat de Cata-
lunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del
Maresme ; Dosrius : Ajuntament de Dosrius, 2018.
150 p. (Documents i estudis maresmencs ; 4)
Estrada i Rius, Albert. La Casa de la Moneda de Bar-
celona : les seques reials i els col·legis d’obrers i de
moneders a la Corona d’Aragó (1208-1714) / Al-
bert Estrada-Rius. Lleida : Pagès, 2015. 611 p., [19]
p. de làm. (Estudis ; 72)
Fabre, Jaume. Periodistes, malgrat tot : 1939-1966 : la
dificultat d’informar sota el franquisme a Barcelo-
na : resistents, possibilistes i col·laboracionistes /
Jaume Fabre ; documentació: Néstor Bogajo; prò-
leg: Borja de Riquer. Barcelona : Ajuntament de
Barcelona, 2017. 409 p.
Freixa, Mireia. Josep Puig i Cadafalch : 150 anys d’un
gran arquitecte / Mireia Freixa i Eduard Riu-
Barrera. P. 24-41
Garcia, Betsabé. Maria Dolors Bargalló, feminista i
propagandista d’Esquerra / Betsabé García.
Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017. 259 p.
Garcia Padrosa, Carme. Carme Garcia : des del ter-
rat / cap de projecte: Jordi Serchs i Serra ; textos:
Isabel Segura Soriano, Victòria Bonet Carbonell.
Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de
Cultura de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelo-
na : El Cep i la Nansa, 2018. 124 p.
Gil Garrusta, Marc. Barcelona al servei del Nuevo
Estado : depuració a l’Ajuntament durant el pri-
mer franquisme / Marc Gil Garrusta. Vic : Eumo ;
Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2017. 230 p.
(Referències ; 60)
Giner i la Institución Libre de Enseñanza, des de Ca-
talunya : cent anys després de la mort de Francis-
co Giner de los Ríos (1839-1915) / Isabel Vilafran-
ca, Conrad Vilanou (eds.). Barcelona : Edicions de
la Universitat de Barcelona, [2018]. 280 p.
(Pedagogies UB)
Guillamon, Julià. Els Mitjons Molfort’s i la publicitat
racional / a cura de Julià Guillamon. Mataró :
Ajuntament de Mataró, Direcció de Cultura, [2018].
201 p.
Guillamon, Julià. Travessar la riera / Julià Guillamon ;
amb una il·lustració de coberta d’America Sanchez i
un dibuix de Toni Benages i Gallard. Barcelona :
Comanegra, 2017. 35 p.
Josep Puig i Cadafalch : visió, identitats, cosmopoli-
tisme / a cura de Lucila Mallart. Mataró : Ajunta-
ment de Mataró, Direcció de Cultura, 2018. 263 p.
Les Mans del PSUC : militància / Josep Puigsech i Gi-
aime Pala (ed.). Barcelona : Memorial Democràtic,
2017. 298 p. (Documents del Memorial Democràtic ; 7)
Memorial Democràtic (Catalunya). Col·loqui Internaci-
onal| (4t : 2015 : Barcelona, Catalunya). Del passat
al futur : memòria i processos de transició : IV
Col·loqui Internacional Memorial Democràtic.
21
Barcelona : Memorial Democràtic, 2016. 250 p.
(Documents del Memorial Democràtic ; 6)
Palau i Fabre i Barcelona / edició de Julià Guillamon.
Barcelona : Ajuntament de Barcelona : Galàxia
Gutenberg, 2018. 189 p.
Planes i Albets, Ramon. L’Arxiu de Josep Puig i
Cadafalch / Ramon Planes Albets. Solsona : Arxiu
Comarcal del Solsonès, [2018]. 26 p.
Puigdemunt i Puig, Eusebi. Art i artistes al Ripollès /
Eusebi Puigdemunt i Puig. Girona : Diputació de Gi-
rona : Obra Social “la Caixa”, 2018. 96 p. (Quaderns
de la Revista de Girona ; 190. Guies ; 83)
Rohrer, Judith Campbell. La Nova escola catalana :
arquitectura i política a l’època del Modernisme
(1888-1906) / Judith Rohrer. Barcelona : L’Avenç :
Ajuntament de Barcelona, 2017. 268 p.
Sánchez i Agustí, Ferran. Sallent desaparegut / Ferran
Sánchez Agustí. El Papiol : Efadós, 2018. 184 p.
(Catalunya desapareguda ; 42)
Segura Soriano, Isabel. Cuines de Barcelona : el la-
boratori domèstic de la ciutat moderna (1859-
1976) / Isabel Segura Soriano. Barcelona : Comane-
gra : Ajuntament de Barcelona, 2017. 201 p.
Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric (5è : 2016 :
Hostalric). Històries del dia a dia a l’Edat Mitjana :
actes del V Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric
(17 i 18 de novembre de 2016, Hostalric) / [Neus Puig
i Amat, Montse Viader i Crous (eds.)]. Hostalric :
Ajuntament d’Hostalric, 2017. 204 p.
Symposium Mies van der Rohe, Barcelona 1929
(2016 : Barcelona, Catalunya). Mies van der Rohe,
Barcelona 1929 / edition and coordination: Joana
Teixidor (editorial Tenov), Llorenç Bonet (editorial
Tenov). Barcelona : Fundació Mies van der Roche
Barcelona : Tenov Books, [2018]. 248 p.
Teixidor i Colomer, Anna. Un Segle d’història de la
premsa a Palamós : (1879-1975) : catàleg de periò-
dics, editors, redactors i impressors / Anna
Teixidor Colomer, Josep Teixidor Planas. Palamós :
Ajuntament de Palamós : Servei d’Arxiu Municipal
de Palamós, 2017. 424 p.
Vinyes i Roig, Pau. Sant Andreu de Palomar fotogra-
fiat : Josep Boixadera, de pastor a fotògraf de po-
bles i ciutats / Pau Vinyes i Roig. Barcelona : Llop
Roig, llibres i Cultura, 2018. (Col·lecció de postals
andreuenques ; 1)
ÀREA DEL FONS DE L’ADMINISTRACIÓ
Fons de la Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya
Llistats de nòmina (1984-1999), 2,5 m. Base de da-
des Access format d’intercanvi amb 64 registres.
Transferits per l’Arxiu central del Departament d’A-
gricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Accés
restringit. [Fons 492, ingrés 3929]
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat de Catalunya
Expedients d’autoritzacions d’obres, serveis i usos
en zones d’influència de les carreteres. (1991-2005),
58,8 m. Base de dades Access format d’intercanvi
amb 10.110 registres. Transferits per l’Arxiu central
del Departament de Territori i Sostenibilitat. Lliure
accés, amb restriccions. [Fons 352, ingrés 3941]
ÀREA DELS FONS HISTÒRICS
Fons d’associacions i fundacions
Fons Abacus Cooperativa
Documentació generada per l’activitat comercial de
l’entitat. Destaquen les sèries administració general
i organització que apleguen des dels precedents de
l’entitat fins les actes dels diferents òrgans de go-
vern. D’altra banda, cal remarcar la l’apartat de rela-
cions externes i internes que integra la correspon-
dència rebuda i emesa per l’organització. I, final-
ment, cal una menció a la sèrie d’activitats pròpies
de l’organisme que recull les campanyes de l’entitat,
les activitats educatives, els premis i convocatòries,
els catàlegs i els projectes. 1934 - 2016. 3,2 m.
Fons Casa Nostra (Associació de gent de parla cata-
lana a Suïssa)
Documentació de l’entitat Casa Nostra de Baden
Wettingen Grup Montseny, adscrita com a delegació
local a Casa Nostra (Associació de gent de parla ca-
talana a Suïssa): 1 carpeta que conté principalment
els estatuts, butlletins, circulars i correspondència
del seu període d’activitat entre 1964 i 2014. 0,1 m.
Fons Fundació Salvador Vives i Casajuana
Documentació constitutiva: estatuts i documentació
testamentària de Salvador Vives i Casajuana (3
capses); llibres originals d’actes manuscrites (1968-
1980) (2 unitats); actes manuscrites fotocopiades
(1968-1990) (6 paquets); llibretes d’actes (còpies
mecanoscrites) (1968-1990) (3 unitats); actes en
suport electrònic (1 CD-R, 2 DVD i 8 disquets);
* Aquest apartat inclou algunes de les referències bibliogràfi-ques de les darreres obres rebudes a la Biblioteca procedents de compres i donatius, que estan relacionades amb l’estudi dels fons documentals que es conserven a l’Arxiu.
22
llibres de pressupostos (1973-1982) (2 unitats); lli-
bre d’inventaris i balanços (1973-1982) (1 unitat);
llibres de “premis” (1968-1976) (4 unitats); cartells
de premis i altres activitats (1 capsa); i carpeta d’ac-
tivitats de la Fundació (1 unitat). 1968 – 1990. 1 m.
Fons Organització pel Multilingüisme (OM)
Precedents, estatuts, acta fundacional, inscripció i
definició d’objectius; conveni amb la Diputació de
Barcelona; memòries d’activitats; organització; nò-
mines; gestió de la despesa: pressupostos, factures i
impostos; subvencions: justificants, sol·licituds i re-
solucions; documents de recerca sobre el multilin-
güisme; inscripció a censos i portals d’entitats; cor-
respondència general; trobades; notes de premsa: in-
fomes i articles; recull de premsa; adhesions; cam-
panyes: “Euro plural”, “Segells plurals”; “Docu-
ments plurals”, “Correus plurals”, Loteries i apostes,
“Monarquia plural” i etiquetatge multilingüe. 1996
– 2013. 2,4 m.
Fons patrimonials i familiars
Fons Família Vidal de Cambrils (Arxiu de la família
Vidal-Barraquer)
Espècul de pergamins del 1759; certificats de bap-
tisme, casament i defunció, capítols matrimonials, tes-
taments i inventaris; documentació relacionada amb la
gestió del patrimoni: vendes, permutes, divisions de
terrenys, establiments emfitèutics, donacions, àpoques,
censals, debitoris, atorgament de poders, constitucions
d’empreses i llibres i llibretes de comptabilitat; corres-
pondència familiar; documentació de caràcter judicial
plets, citacions, sentències i concòrdies; documentació
de caràcter públic (diferents membres de la família van
ser batlles, notaris i regidors); documentació del Sindi-
cat Agrícola i Caixa Rural de Cambrils; relacionada
amb l’Església i l’establiment dels caputxins a la vila
de Cambrils; i col·leccions factícies de diferents publi-
cacions i monografies de mitjans del segle XIX. 1621
– 1991. 5,3 m.
Fons Arxiu de la Família Fortuny, barons d’Esponellà.
Pergamí que conté la venda d’una peça de terra al
terme de Terrassa (1 de febrer del 1004); “Libreta de
recaudación para el año de 1874”; “Libro de ar-
rendatarios de las fincas que en Balaguer y Castelló
de Farfaña posee en propiedad don Epifanio de For-
tuny” (segle XIX); Llibreta de “Gastos de carrua-
ges” (1865); i moble fitxer de catalogació per tipo-
logies dels documents de l’arxiu. 1004 – 1980. 0,5 m.
10 privilegis de noblesa atorgats als llinatges Cortia-
da (1637, 1647 I 1725), Berart (1641), Sentromà
(1676), Hoces Sarmiento (1732), Carles (1737),
Fortuny (1753) i Guàrdia (1754 i 1774), privilegi re-
ial atorgat a Jeroni d’Antist (1472); 2 privilegis re-
ials sobre la jurisdicció d’Esponellà (1401 i 1420);
títol de doctor a favor de Bru de Sentromà (1710),
certificació de les armes dels Fortuny (1835); Privi-
legi reial en facsímil atorgat als Berart (1728); còpia
del segle XVIII en paper d’un privilegi atorgat per
Jaume II (1300); 8 pergamins (1 fragmentari) (986-
1401); capbreu del Castell d’Esponellà (1699)
(llibre manuscrit); “Llibre de la renda de censos i
censals que percebeix i reb la Casa de Senromà i de
Carles de Mataró en lo any 1806” (llibre manuscrit);
libre imprès de la Guerra dels Segadors (1652); no-
menament de batlle d’Esponellà (1743); llicència de
separació del servei a favor de Josep Llovera, ator-
gat per Enrique O’Donnell, mariscal de camp dels
reials exèrcits (1810); fragment imprès sense data; 2
bans impresos (1750 i 1811); 2 retrats amb ressenya
biogràfica de Carles de Fortuny i Miralles i Epifani
de Fortuny i de Carpi (c. 1918); I 1 segell de metall.
986 – 1918. 0,6 m.
Llibre de rebudes de la Cartoixa de Montalegre
(1471-1491) (manuscrit, 240 folis); “Monografía.
Milicia y Armas. Siglo XIII” (segle XIX)
(manuscrit, 39 folis); “Livre des Gardes Wal-
lonnes...” (1702-1767) (manuscrit, 764 folis); “Livre
du Planet des vëus du Chateau et Parc de Bellagarde
en Gastinois...” (1711) (manuscrit amb dibuixos i
plànols acolorits); censos de Montgat (segles XIX-
XX) (1 carpeta); amillaraments i afrontaments del
patrimoni de Tiana i Sant Andreu de Palomar
(segles XIX-XX) (1 carpeta); correspondència, del-
mes, plets i escriptures patrimonials (segle XIX) (1
carpeta); “Cartas y pagos” de l’herència Fortuny
(1854-1926) (1 lligall). 1471 – 1960. 0,4 m.
Títol de baró d’Esponellà atorgat per l’emperador
Carles VI a favor de don Gaspar de Berart i de Cor-
tiada (Viena, 1717) (en pergamí); títol de baró d’Es-
ponellà atorgat per Felip V a favor de don Gaspar de
Berart i de Cortiada (el Pardo, 1728) (en pergamí);
títol de doctor en dret civil atorgat per la Universitat
de Barcelona favor de don Gaspar de Berart i de
Cortiada (14 de novembre de 1692) (en pergamí i
amb segell penjant). 1692 – 1728. 0,1 m.
Fons comercials i d’empreses
Fons Torras, Herrería y Construcciones, S.A.
Expediente de valoración, realizado por Galtier His-
pania” (1963.-1965) de les instal·lacions industrials
23
de Poble Nou a Barcelona i les de Tarragona;
“Balance-Inventario y de resultados del ejercicio
1963”; campanya publicitària de Nersid i catàleg de
materials; gestió de les explotacions de mines de
manganés situades a la Cerdanya i a l’Alt Berguedà.
1963 - 1968. 0,4 m.
Fons personals
Fons Francisca Monzó Blanch
Documentació identificativa, certificats, activitat re-
ligiosa i acadèmica, targeta de proveïment i assegu-
rament mèdic; documentació de Florentín Pardo
Blázquez: documentació d’identitat, laboral i mili-
tar, certificats de bona conducta, penals i del camp
de concentració, reconeixement com a antic militar
de la República; documentació de Manuel Monzó
Manzanera i de Francisca Blanch Martínez: certifi-
cats i documentació d’identitat, militar, lliurament
de moneda republicana i activitat professional; asse-
gurances laborals, certificat de treball de la Genera-
litat republicana, contracte de treball a l’empresa
Alfredo Pons i arrendament d’una màquina de cosir;
carnet d’afiliació sindical, fulls volanders de la
“Afición Teatral” i correspondència amb el RACC.
1907 – 1996. 0,1 m.
Fons Pablo-Ignacio de Dalmases y Olabarría
Informes, memòries i correspondència de la Delega-
ción Provincial de Cultura de Barcelona, del Sindi-
cato Universitario Español i del Frente de Juventu-
des. 1951 – 1971. 0,1 m.
Fons Narcís Verdaguer i Callís–Francesca Bonnemaison
Testaments, memòries testamentàries, codicil i
comptes i rebuts de liquidació de disposicions testa-
mentàries de Francesca Bonnemaison i Farriols.
1929 – 1949. 0,1 m.
Fons Antoni Gutiérrez Díaz
Correspondència i invitacions de caire polític. 1976-
2004. 0,4 m.
Fons Joan Lluhí i Vallescà
Documentació professional de Joaquim Lluhí i Ri-
sech com a advocat de diverses famílies i empreses.
1907 - 1928. 0,1 m.
Fons Marina Lie de Goubonina (Marina Noreg)
Àlbum dedicat al ballet “Zapatillas Verdes”, de Joan
Valls Volart, dedicat a Marina Noreg el 27 de febrer
de 1972: conté fotografies, dibuixos de figurins, re-
talls de premsa i altra documentació de l’obra; parti-
tures de “Pas de Deux” de “Don Quixote”, de Louis
Minkus (Londres, 1959) i “Humoreske” de M. Lévi-
ne (Londres, sense data); i 13 exemplars de “Danza
79. Butlletí informatiu”, números 2 (febrer 1979) a
7 (juliol 1979), 10 (desembre 1979), 13 (juny 1980),
14 (estiu 1980), 20 (setembre 1981), 22 (desembre
1981), 23 (febrer 1982) i 26 (setembre 1982). 1955
– 1982. 0,2 m.
Fons Joan Cortès i Vidal
Documentació identificativa; carnets professionals
de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de Barcelona i
de l’activitat com a periodista; originals d’articles
publicats en premsa; notes, esborranys i originals de
treballs, articles i conferències, poemes, cançons i
composicions dramàtiques; correspondència rebuda;
vinculació i col·laboració amb associacions i enti-
tats culturals i artístiques; articles sobre ell publicats
en premsa, distincions, necrològiques i documenta-
ció de la publicació pòstuma d’un recull dels seus
millors articles, del llegat de la seva biblioteca i
obra pictòrica, així com un conjunt d’articles i poe-
mes d’altres autors amb dedicatòries personals.
1923 – 1988. 0,5 m.
Fons Epifani de Fortuny i Salazar
Projecte final de carrera per a l’obtenció del títol
d’enginyer agrícola a l’Escola Superior d’Agricultu-
ra (juny 1920); “Estudio de instalaciones deportivas
y sociales del Club Natación Montjuich” [1974]; 5
dossiers de correspondència i documentació perso-
nal d’Epifanio de Fortuny i Salazar (1975-1982); i 5
documents emmarcats amb honors i reconeixements
rebuts (1973-1977). 1920 – 1982. 0,2 m.
Lligall de treballs d’Epifani de Fortuny sobre la his-
tòria de Tiana (al dossier sobre el segle XVII inclou
un document original de 1668 i 4 segells originals
de la Cartoixa de Montalegre); 6 llibretes del dietari
personal (1920-1922); i dossier sobre les excavaci-
ons de Sentromà (anys 70). 1920 – 1970. 0,2 m.
Felicitació nadalenca dels prínceps de Mònaco
(1979); full volander del “Bal de la Rose” (festa
benèfica, Montecarlo, 1985); “El estatuto internaci-
onal del Principado de Andorra”, de Pierre Raton
(dedicat per Òscar Ribas Reig, cap del Govern
d’Andorra); certificats de la Delegación de la Fron-
tera de los Pirineos Orientales de la Cruz Roja Espa-
ñola (1939) (2 unitats); facsímil d’una Reial Cèdula
de 1778 (relacionada amb la família Salazar); tre-
balls sobre la Cartoixa de Montalegre (1 camisa);
treballs de genealogia familiar (1 camisa). 1939 –
1985. 0,1 m.
Invitacions i correspondència, principalment com a
cònsol de Mònaco, amb els presidents de la Genera-
litat, la Casa Reial espanyola i altres autoritats pú-
24
bliques (1978-1982); butlletí de l’Agrupació Excur-
sionista de Badalona de juliol-agost de 1936, que in-
clou la transcripció d’una conferència d’Epìfani de
Fortuny sobre la història de Senromà; 1 diploma; i 3
plaques. 1936 – 1984. 0,1 m.
Fons Carles-Alfred Gasòliba i Böhm
Targetes i paper de carta; comptes; monografia so-
bre CDC; articles d’opinió i entrevistes; dossiers
anuals de correspondència; activitat associativa al
“Círculo de Economía”, “Círculo Ecuestre”, “Ligue
Europeenne de Cooperation Economique” (LECE),
Fundació Llibertat i Democràcia, Institut d’Estudis
Catalans (IEC), Patronat Català Pro-Europa (PCPE)
i Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Finan-
ceres; activitat política: CDC, correspondència amb
el president de la Generalitat, Generalitat de Catalu-
nya, Parlament europeu i Senat espanyol; reculls de
premsa; dossiers temàtics; i publicacions periòdi-
ques. 1976 – 2015. 22 m.
Fons Carles de Fortuny i Miralles
Títol de baró d’Esponellà (1912); i “Libro de presu-
puestos del interior, 1908” (Ajuntament de Barcelo-
na). 1908 – 1912. 0,1 m.
Fons Rosa, Montserrat, Elvira, Pilar i Ramon Tomàs i
Farell
6 sobres que contenen recordatoris, correspondència
i poesies de l’àmbit familiar; i “Geografia elemental
de Catalunya”, de Pere Blasi (Barcelona: Associació
Protectora de l’Ensenyança Catalana, 1922) (1 lli-
bre). 1896 – 1984. 0,1 m.
Col·leccions
Col·lecció de manuscrits i documents textuals solts de
l’Arxiu Nacional de Catalunya
Certificats personals, testaments, capítols matrimo-
nials i cartes dotals, i documentació hereditària, pa-
trimonial, empresarial, bancària i militar de les fa-
mílies Matarrodona, Serra, Serracanta i Viladoms,
propietaris de Manresa, Mura i Sant Vicenç de Cas-
tellet, i de la família Feixas, propietaris i fabricants
d’aiguardents de Castellgalí, Sant Joan de Vilatorra-
da i Manresa. 1859 – 1959. 0,1 m.
Àlbum de programes de concerts (principalment, a
Barcelona i París), de crítiques en premsa i dues car-
tes rebudes pel pianista Enric Montoriol i Tarrés
(nascut a Figueres el 1876). 1893 – 1961. 0,1 m.
Col·lecció documental sobre la Segona República i la
Guerra Civil espanyola
“Diario de operaciones. Historia”, 60 fulls en papers
relligats en forma de quadern. 1938 – 1939. 0,1 m.
Col·lecció Bibliogràfica de l’Arxiu Nacional de Catalunya
“Generación consciente : anatomía, fisiología, pre-
servación científica y racional de la fecundación
no deseada / Franck Sutor. Barcelona : Biblioteca
de “Salud y Fuerza, 1923 (4a edició). 61 pàgines.
0,1 m.
“Bella terra. Revista Mensual”, números 1 a 19.
1923-1927. 0,1 m.
“Decisiones Sacri Regii Senatus Cathaloniae”. Ge-
neuae [Ginebra]: sumptibus Samuelis Chouët,
1662 / Joan Pere Fontanella (1576-1649). 2 vo-
lums. 1662. 0,2 m.
“Diccionari de Medicina”, compilat per Manuel
Corachan i Cuyàs, publicat a Barcelona per l’edi-
torial Salvat el 1936, amb pròlegs d’August Pi
Sunyer i Pompeu Fabra; 829 pàgines. 1936. 0,1 m.
Col·lecció documental sobre la repressió i la lluita anti
-franquista de l’Arxiu Nacional de Catalunya
“Aula”, revista d’estudiants de COU de l’Institut
Jaume Balmes de Barcelona (curs 1973-1974);
inclou també dos números corresponents a la re-
vista del curs 1969-1970 (8 unitats, mecanoscrits
ciclostilats). 1969 – 1974. 0,1 m.
Corpo Truppe Volontarie. Dossier amb 121 imatges
original de 8,5 x 11,5 cm blanc i negre segella-
des per la “Intendenza Aviazione Legionaria Uf-
ficcio Armamento e Munizionamento” sobre els
efectes materials devastadors produïts per les
bombes llançades sobre edificis públics i habitat-
ges a diferents poblacions catalanes. Aquest do-
cument porta per títol: “Relazione sugli effetti
del munizionamiento usato dall’aviazione legio-
naria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939)” i
està signat per A. Monti, “il commandante
dell’aviazione legionaria. Generale Brigata Ae-
rea”. 1938 – 1939. 0,1 m.
Col·lecció de Publicacions Periòdiques de l’Arxiu Na-
cional de Catalunya
“Midi Libre. Numéro spécial Jeux Olympiques de
Barcelone”. 1992. 0,1 m.
Publicacions periòdiques de grups i casals catalans
als Països Catalans, Europa i Amèrica: Hamburg
(Alemanya), Andorra, Buenos Aires (Argentina),
Nova Gal·les del Sud i Victòria (Austràlia),
Brussel·les (Bèlgica), Sao Paulo (Brasil), Mon-
treal i Toronto (Canadà), Bogotà (Colòmbia),
San José (Costa Rica), Copenhague (Dinamar-
ca), Saragossa (Espanya), Los Ángeles i Was-
hington (Estats Units), Angulema, Marsella,
París i Tolosa de Llenguadoc (França), Londres
25
(Gran Bretanya), Guatemala, Luxemburg, Me-
norca, Mèxic, Amsterdam (Països Baixos),
Ginebra, Lausana i Winterthur-Schapfhausen
(Suïssa), i Santiago i Valparaíso (Xile). 1980 –
1997. 0,8 m.
Col·lecció documental sobre la Transició política de
l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Col·lecció “Universitat Catalana d’Estiu” (2a tonga-
da), núm. 0 i 2-9 (3-13/08/1976); col·lecció del
“Butlletí de la Universitat Catalana d’Estiu
(BUCE)” (3a tongada), núm. 1-10 (20-
30/08/1976); documentació de Convergència So-
cialista de Catalunya i el Partit Socialista de Ca-
talunya (1975-1977): manifestos, informes, but-
lletins generals i locals, documents d’estratègia i
discussió interna, relacions de militants i actes
d’assemblees territorials (1 camisa); revista
“L’Hora. El setmanari de Catalunya”, números
0/94 (15 de gener de 1979 a 4 de març de 1981)
(86 exemplars); i “Diario de Barcelona”, núm.
233 (9 d’octubre de 1977): “Los partidos
políticos de Catalunya”. 1975 – 1981. 0,1 m.
ÀREA DELS FONS D’IMATGES
Fons personals
Narcís Verdaguer i Callís–Francesc Bonnemaison
Reproducció d’un retrat, 1 positius b/n.
Xavier Cruanyes i Matas
Fotografies de caire personal i professional, 3 nega-
tius b/n i 159 positius b/n.
Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Arxiu Nacional de
Catalunya) (Arxiu Vidal–Barraquer)
Documentació gràfica sobre la seva activitat perso-
nal i de diversos “Sants papes”, 6 negatius b/n, 1270
positius b/n, 151 positius color i 1 orla.
Ricard Giralt Miracle
Col·lecció completa de les plaquetes i felicitacions
que el taller d’Arts Gràfiques Filograf, del propi au-
tor. Inclou alguns cartells i publicacions sobre l’obre
de Ricard-Miracle –d’ell o de tercers–, 62 cartells,
20 llibre i 74 plaquetes.
Joan Cortès i Vidal
Documentació gràfica de caire personal, 28 dibuixos.
Fons patrimonials i familiars
Família Vidal de Cambrils (Arxiu de la família Vidal i
Barraquer)
Documentació gràfica sobre la vida familiar dels Vi-
dal i Barraquer, 338 negatius b/n, 1297 diapositives
b/n, 1850 positius b/n, 22 negatius color, 219 positius
color, 1 orla, 2 dibuixos, 3 gravats i 15 diplomes.
Família Ribas
Documentació gràfica de temàtica familiar, 12 posi-
tius b/n, 27 postals, 1697 cromos, 2 segells, 1 capsa
metàl·lica, 6 bosses de fil per a monedes i 8 gravats.
Agrupació de supervivents de la lleva del biberó 41
Imatges sobre l’activitat pròpia de l’entitat, 1248 b/n
i 2 postals.
La xarxa, xarxa d’entitats cíviques i culturals dels paï-
sos catalans pels drets i les llibertats nacionals
Imatges sobre l’activitat pròpia de l’entitat, 6 positius
color.
Col·leccions
Col·lecció de fotografies de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Cinc imatges fotogràfiques d’un grup musical feme-
ní dels anys quaranta, cinquanta i seixanta, 5 posi-
tius b/n.
Col·lecció d’àlbums fotogràfics de l’Arxiu Nacional de
Catalunya
Àlbum amb un recull d’imatges de la vida de la fa-
mília Ranch durant la seva estada al nord d’Àfrica,
on el pare era tinent coronel –probablement al regi-
ment d’Alcántara–, 83 positius b/n i 2 dibuixos aco-
lorits.
Col·lecció fotogràfica de la Guerra Civil Espanyola
Fotografies panoràmiques realitzades amb càmera
mòbil (maquinària militar) de poblacions no identi-
ficades, probablement del front d’Aragó. Imatges
encarregades pel general Pablo Martín Alonso –al
capdavant de la divisió 83 del front d’Aragó, l’any
1938– al caporal Ramon Comella, 10 negatius b/n.
Col·lecció de documentació fotogràfica procedent d’he-
rències intestades
Documentació fotogràfica aplegada per la Direcció
General del Patrimoni del Departament d’Economia
i Coneixement, procedent d’herències intestades
desconeixent el/els productors o col·leccionistes.
Aquest lliurament aplega un visor estereoscòpic de
mig format, uns prismàtics, una càmera fotogràfica
Kodak junior 620 i cinc caixes amb un total de 81
plaques de vidre estereoscòpiques positives i diver-
sos objectes.
26
Francesc Balada
Àngels Bernal, Rosa Cruellas, Josep Fernández, Gemma Goicoechea, Ingrid Gómez, Imma Navarro i Francesc Olivé.
Francesc Olivé
2013-2484
B. 27.802-2002
“Jocs Olímpics. Fotografies del fons Avelino Pi”
Exposició a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya
Horari: de 9:00 a 20:00 de dilluns a divendres.
Del 31 d’agost al 26 de novembre de 2018
“Jornades del Patrimoni Sonor i Audiovisual”
Biblioteca de Catalunya i Arxiu Nacional de Catalunya
El 25 d’octubre del 2018 a la Biblioteca de
Catalunya i el 26 d’octubre del 2018 a l’Arxiu
Nacional de Catalunya
Accés gratuït
En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural
que enguany se celebra, la Biblioteca de Catalunya i
l’Arxiu Nacional de Catalunya organitzen aquestes
Jornades sobre el Patrimoni sonor i audiovisual amb la
voluntat de promoure la creació d’un espai de
coneixement, debat i presentació d’experiències adreçades
a diferents professionals i estudiants del sector. El
Patrimoni sonor i audiovisual és un testimoni viu de
l’herència cultural de les societats, que presenta una
diversitat especial de tipologies i característiques,
vinculades al seu contingut, gestió, suports i procedències.
Les Jornades donen veu a una mostra representativa de les
entitats i d’institucions culturals i acadèmiques que al
nostre país –i també a fora– treballen dia a dia amb fons i
col·leccions sonores i audiovisuals, entre les quals les
mateixes institucions organitzadores i d’altres GLAM
(Galeries, Biblioteques, Arxius i Museus).
Top Related