Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
1
APUNTS VALENCIÀ
Primer Trimestre
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
2
TEMA 1 QUIN IDIOMA PARLEM Els dialectes del català Tasca 1
Després de vore el vídeo digueu si les afirmacions següents són vertaderes o
falses.: 1. El valencià és una llengua diferent del català 2. El valencià pertany a la varietat occidental
3. Hi ha zones de parla catalana on cutxo o ca s’utilitza per a referir-se al gos
4. A l’ illa de Sardenya hi ha una zona on es parla català. 5. No hi ha cap diferència de vocabulari entre els diversos dialectes del català
Tasca 2
Llegeix atentament el següent text. Text 1 Els valencians parlen valencià o català?
Pot una llengua tenir més d’un nom? Res no ho impedeix o ningú no deuria impedir-ho. La llengua castellana, en algun moment de la seua història, va rebre el nom de llengua
espanyola. Més enllà de polèmiques estèrils, ara per ara és normal considerar que totes dues expressions fan referència a una mateixa llengua. Tots els hispanoparlants
comparteixen la llengua en qüestió i la compartirien encara que no tingués nom, és a dir, el nom no fa la llengua, sinó, com que la llengua existeix, d’alguna forma ens hi hem
de referir; però cada hispanoparlant té la seua forma de parlar, idiolecte, i els trets comuns en la parla d’un determinat grup de parlants s’acaba coneixent com a dialectes
o variants.
Les llengües derivades del llatí són conegudes com a llengues romàniques i la denominació ens condueix directament a l’imperi romà. Quan aquells que creien expressar-se en llatí vulgar, uns quants segles després de la caiguda de l’imperi, començaren a adonar-se que les seues llengües ja no es corresponien amb el llatí, buscaren un nom per distingir-les i els diversos noms tinguéren un origen geogràfic de fronteres polítiques poc definides poc útils a l’hora de definir per elles mateixes el fenomen lingüístic que s’esdevenia amb lògica lentitud en el temps. L’evolució d’aquestes llengües romàniques donaria lloc a diversos idiomes que hui es poden distingir sense dificultat.
La parla d’un andalús és perfectament distingible de la d’un castellà i això no implica que siguen dues llengües diferents; d’igual forma, la parla d’un valencià pot distingir-se
amb claredat de la parla d’un barceloní i aquesta, al seu temps, de la parla d’una persona nascuda a Lleida —i això que tots dos són catalans— i cadascuna d’elles és
diferent de la parla d’un mallorquí: valencians, catalans i balears poden parlar entre ells i entendre’s sense problemes perquè comparteixen una mateixa llengua, es diga com
es diga; evidentment, no passa el mateix entre un italià i un francés, o entre un andalús i un mallorquí que no s’expresse en castellà.
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
3
Fragment de l’article de Javier Cubero Els valencians parlen valencià o català?
Glossari text 1:
Rep: en castellà «recibe». Tret: en castellà «rasgo».
S’esdevenia: en castellà «acontecía».
Segons el que acabes de llegir, digues quines de les següents afirmacions són falses i quines vertaderes:
1. Segons l’autor, una llengua existeix més enllà del nom que rep, i aquest no la determina. 2. Les llengües romàniques no provenen del llatí. 3. No hi ha cap tret diferenciador entre els parlants d’una mateixa llengua, encara que provinguen de zones diferents. 4. L’autor compara les diferències entre la parla d’un andalús i la d’un castellà i la forma de parlar d’un valencià i un barceloní.]
Text 2
Yo cojo no agarro; mi coche tiene maletero no cajuela; yo no prendo los parlantes
enciendo los altavoces, yo no chequeo compruebo, yo no vacuno la carpeta aspiro la alfombra, yo como bollos no tengo bollos... y así podría ponerte infinidad de ejemplos
con el español sudamericano y centroamericano (usé el termino argentino como ejemplo). Ves con cuidado con lo que dices con nuestro idioma universal que puedes "coger" y tocar los "bollos" a más de uno.
Després de llegir aquest fragment, indica si la següent afirmació és vertadera o falsa:
1. L’autor exposa la varietat de vocabulari entre hispanoparlants de diferents països i recorda que eixes variacions no impliquen que parlen
llengües diferents
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
4
TEMA 2: PRESENTACIONS Llig atentament el text: Text 1
Estimat diari, com que hem d'acabar sent grans amics, començaré per explicar-te qui sóc. El meu nom és Anna Frank. Tinc tretze anys. Vaig nàixer a Alemanya el dotze de
juny de mil nou-cents vint-i -nou...Com que la meva família era jueva, vam emigrar a Holanda quan Hitler arribà al govern.(...) Les coses es varen posar molt malament per als jueus. Van obligar el pare a abandonar el negoci. Havíem de dur estrelles de David grogues cosides a la roba. Vaig haver de donar-los la meua bicicleta. Ja no podia anar a cap escola holandesa. No podia anar al cinema, o pujar en un cotxe, ni tan sols als tramvies... i moltes altres coses. [ Anna Frank: El diari d'Anna Frank] Com veus, encara que actualment les coses no van massa bé, ha hagut temps molt pitjors. Fixa’t En aquest text utilitza alguns verbs en present:el meu nom és..., tinc tretze anys... També utilitza altre en passat: vam emigrar... Ara et toca a tu fer la teua presentació, però cal que conegues les normes bàsiques
d’ortografia per poder escriure en valencià.
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
5
Ortografia
Per a començar has d’aprendre algunes diferències que hi ha entre l’alfabet en castellà i en valencià
Mai posarem en valencià CH, Y, Ñ,
Escriurem : orxata, xiquet, xocolata, butxaca... Iaio, iogurt, ioga, Alboraia, Aldaia... Espanya, canya, anys, espardenya... També tenim la Ç (ce trencada) i l·l (ela geminada) que voreu en paraules com: plaça, col·legi i que anirem explicant poc a poc. Ús de la x/tx Posarem x: al principi de paraula i entre darrere de consonant: xiquet, xocolata, xoc, punxa, panxa, arxiu... Posarem tx entre vocals: clòtxina, metxa, Natxo... Ús de la g/j En general posarem j davant de a/o/u : taronja, monja, juny... Posarem g davant de e/i : taronges, gerani, conserge... Encara que hi ha algunes excepcions: Posarem j, en els grups jecc, ject : projecte, injecció. També en algunes paraules com: Jesús, majestat , jeroglífic...
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
6
Presents
AR ER/RE IR (jo) cant-e
(tu) -es
(ell/a) -a
(nosaltres) -em
(vosaltres) eu
(ells/elles) en
Perd- -s
- -em -eu -en
serv-isc- dorm- -eix-es dorms -eix- dorm
-im
-iu -eix-en -dormen
SER FER VIURE TINDRE ESTAR
JO Sóc Faig Visc Tinc Estic
TU Ets Fas Vius Tens Estàs ELL/ELLA És Fa Viu Té Està NOSALTRES Som Fem Vivim Tenim Estem
VOSALTRES Sou Feu Viviu Teniu Esteu ELLS/ELLES Són Fan Viuen Tenen Estan
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
7
ELS INTERROGATIUS
1. Funció
La funció dels interrogatius és preguntar, directament o indirectament, sobre les
persones o coses. També s'usen en frases admiratives o exclamatives.
2. El pronom què
El pronom interrogatiu neutre què és invariable. Pregunta per la identitat de les
coses i equival a 'quina cosa':
› Què has fet ara?
› A què es dedica?
3. El pronom qui
El pronom interrogatiu qui és invariable. Pregunta per la identitat de les
persones i equival a 'quina persona' o 'quines persones':
› Qui t'ho ha regalat?
› No sé qui ha portat això.
4. L'adjectiu quin
L'adjectiu quin presenta flexió morfemàtica. Així, per al masculí singular hi ha la
forma quin; per al femení singular, quina; per al masculí plural, quins, i per al
femení plural, quines. Amb el substantiu elidit, esta forma exercix una funció
pronominal. Amb estos adjectius es pregunta per un element (o uns quants)
d'un grup o nombre de persones o de coses:
› A quin amic has de telefonar?
› Quina camisa busques?
› De quins mitjans disposes per a fer la pel·lícula?
› No li ha dit quines vol.
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
8
Estos adjectius també poden expressar admiració, enuig o censura:
› Quin gos més bonic!
› Quins homes tan sabuts!
› Quina cara més dura!
› Quines arracades que portes, Emília!
5. El quantitatiu quant
El quantitatiu quant té flexió morfemàtica. Per al masculí singular hi ha la forma
quant; per al femení singular, quanta; per al masculí plural, quants, i per al
femení plural, quantes. Pot realitzar les funcions d'adjectiu o de pronom.
Pregunta el nombre d'elements sobre els quals recau la interrogació:
› Quant de temps estaràs de vacacions?
› Quanta aigua cap al pitxer?
› Quants llibres vols que et compre?
› No sé quantes xiquetes han vingut.
Pot tindre també un ús absolut equivalent a 'quin preu':
› Quant val?
› Per quant ho vas comprar?
6. L'adverbi pronominal on
Amb on s'interroga sobre el lloc i equival a 'a quin lloc' o 'en quin lloc' (on o a
on), de quin lloc' (d'on) i per quin lloc' (per on):
› On has posat el sucre?
› A on vas ara?
› D'on véns?
› Els preguntaré per on vindran.
7. L'adverbi pronominal quan
Amb quan s'interroga sobre el moment en què ocorre una acció:
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
9
› Quan t'ha dit que vindrà?
› Vull preguntar-te quan es va produir la batalla d'Almansa.
8. L'adverbi pronominal com
Amb com s'interroga sobre la manera en què s'executa una acció:
› Com penses arribar a temps?
› No sé com ho faré.
Exercicis
1. Completeu les frases següents amb què, qui o quin, quina, quins quines.
a) __________ és la diferència entre el teu treball i el meu?
b) Per a _________ és el regal que has comprat?
c) ___________ de tots és el teu fill?
d) ___________ no ha pagat encara la matrícula?
e) ___________ exercicis us han semblat més fàcils?
f) ___________ pel·lícula ha guanyat el premi en el festival?
g) En ___________ lloc heu quedat per a agafar l’autobús?
h) _____________ t’estimes més, quedar-t’hi a dormir o tornar-te’n a casa?
i) _____________ t’estimes més, el jersei blau o el negre?
j) _____________ d’aquestes respostes són vertaderes?
1. Ompliu els espais buits amb qui, quan, on, què, quin, precedits de la
preposició adequada. (amb, de, des de, fins...)
a) ___________ ve? Ve pel camí de dalt.
b) ___________ viu? Viu amb una amiga d’Agnés?
c) ___________ parlen? Sempre parlen de l’oratge.
d) ___________ es quedaran? Es quedaran fins que els avise Pere.
e) ___________ porten el pa? El porten del forn del poble.
f) ___________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam aprovar l’oposició.
g) ___________ depén? Depén de tu.
h) ___________ llaves la roba? Amb el mateix sabó que tu.
i) ___________ jersei vindràs? Amb el verd.
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
10
Tema 3: Descripcions
EL COS HUMÀ Característiques
el cap el cervell els cabells el pèl (els pèls) la ratlla/la clenxa el serrell el front la cella (dreta/esquerra) les pestanyes l’ull (dret/esquerre) l’orella el nas la galta la boca la llengua la gola el llavi la dent els incisius els claus els queixals els queixals de l’enteniment les genives la barba el bigot (bigoti) la pereta la barbeta les patilles la nou del coll el coll la nuca/el bescoll/el tos l’esquena el muscle el múscul el braç l’aixella el colze el canell la mà el palmell el puny el dit els artells l’ungla els dits les espatles
l’espina/la columna el pit els pits (les sines) el si el melic la panxa el ventre els budells el cor els pulmons l’estómac la cintura el cul la pell l’engonal el penis (pardal, piu...) la vagina (figa, poma...) els malucs/costats les natges/galtes del cul les cames les cuixes els genolls el panxell/el tou de la cama la canella els turmells el taló el peu
Aspecte general
atractiu/atractiva
bell/bella ben plantat/ben plantada dèbil/feble elegant esportiu/esportiva extravagant interessant alt/alta baix/baixa de mitjana estatura agressiu/agressiva pacífic/pacífica tranquil/tranquil·la nerviós/nerviosa prim/prima alt/alta
-els cabells: rulls, arrissats, curts, estirats, llargs, llisos, ondulats... -els ulls: grans, xicotets, redons, blaus, clars, foscs, marrons, castanys, negres, verds, grisos... -el cap: gran, xicotet, redó, quadrat... -la cara: redona, allargada, prima, lllarga... -la pell: llisa, rugosa, aspra, morena, pàl·lida, blanquinosa, groga -El front: ample, estret, arrugat... -les celles: rosses, primes, poblades, juntes, espesses... -les pestanyes: llargues, curtes... -el nas: gran, xicotet, ample, estret, llarg, prim, xato, aguilenc... -la boca: gran, de rap, xicoteta, redona, torta... -les dents: blanques, arrenglerades, grogues, lluentes, tortes, eixides... -els llavis: fins, grossos, sensuals, rojos, molsuts, carnosos, prims, tallats....
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
11
Tasca 6: Escolta la cançó i ompli els buits Al vent! – Raimon
Al vent, l-- ------ al vent,
----------- al vent, ------------ al vent,
------------ al vent, al vent del món.
I tots, tots plens de ------,
buscant la --------- buscant la --------, buscant a --------,
al vent del ----------
La vida ens dóna penes, ja el nàixer és un gran plor: la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent, ----------- al vent, ----------- al vent,
----------- al vent, ----------- al vent,
al vent del món. I tots,
tots plens de nit, buscant la llum,
buscant la pau, buscant a déu, al vent del món.
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
12
Tasca 7 Llig el poema i contesta les preguntes
Aquest cos que ara veieu
Aquest cos que ara veieu,
vell i decrèpit té el valor
d'un vell pergamí.
Mireu les mans i els dits
que es mouen pel teclat
inquiets buscant plasmar
amb lletra més clara
pensaments encara
fugissers.
I els ulls interrogants
i la boca que ha perdut
el seu esclat. I tanmateix
no deixa d'estimar.
Amb la pàtina sempre
present d'aquest desig intens
del voler ser prop vostre.
Montserrat Abelló
Esclatar: Claror que apareix sobtadament i de gran intensitat; cast. brillo.
1. Amb quins adjectius qualifica el seu cos?
2. Escriu les parts del cos de les que parla al
poema?
3. Creus que la vellesa conté només aspectes
negatius o també molts de positius? A quins fa
referència el poema?
4. Podries escriure un poema amb el mateix títol on
canviés “cos vell” per “cos jove” i altres adjectius
antònims dels que has trobat a l’exercici dos, però
amb un final idèntic. Prova-ho!
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
13
LA ROBA
les sabates (de taló /tacó) les sabatilles les espardenyes els mocasins les botes els socs les sandàlies els calcetins les calces els pantalons(amb / sense butxaca) la falda (o faldilla) els peücs els guants la bufanda el mocador (de coll, de butxaca) les bragues els calçotets (curts, llargs) l’eslip la camiseta / la samarreta la camisa (de mànega curta/llarga) la brusa(amb/sense mànegues) els bolquers (pl.) els sostenidors (pl.) la corretja el cinturó els tirants botons de puny el vestit el banyador la granota la disfressa un uniforme el jupetí (una armilla) el jersei l’abric la gavardina
el capell / barret la gorra el casc les ulleres (de vista / de sol) el barnús el pijama la bata el camisó la faixa la cotilla
altres el trau per als botons las cremallera la bragueta de pell de llana de setí de vellut de cotó acrílic / acrílica de coll alt folrat / folrada cosit / cosida descosit / descosida esgarrat / esgarrada fer-se un trau o forat esfilagarsat / esfilagarsada descolorit / descolorida lluent / lluenta tenyit / tenyida amb piquets amb taques amb llistes amb un estampat apedaçat fil agulla (de cosir, de gafa, de cap, de fer jersei,...)
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
14
Present d’indicatiu dels verbs vestir, llevar, portar i dur
Present d’ indicatiu
Vest ir
Jo vestisc / vist
Tu vestixes /
vistes Ell vestix /
vist Nosaltres
vestim Vosaltres
vestiu
Ells vestixen / visten
Lle var
lleve
lleves
lleva
llevem
lleveu
lleven
Portar Dur
porte duc
portes
d
uus / dus porta
d
uu / du portem
d
uem porteu
d
ueu porten
d
uen
Ara completa amb el present dels verbs indicats :
1-Joana (PORTAR) una camisa blava i verda molt cridanera.
2-Els meus pares (VESTIR) sempre de manera molt elegant.
3-Jo sempre em (VESTIR) molt ràpidament perquè sempre m’alce tard.
4-El teu germà (DUR) un pentinat que m’agrada! On s’ha tallat el cabell?
5-Júlia, Pere i jo (PORTAR) ara la beguda a la festa.
6-Els cuiners sempre (DUR) un barret per motius d’higiene.
7-Nosaltres tres sempre (VESTIR) de manera alegre i acolorida.
8-La secretària (PORTAR) un abric foradat perquè es va enganxar amb la porta.
9-Jo sempre (DUR) en la bossa de mà un paquet de mocadors.
10-Qui (PORTAR) aquesta colònia tan agradable?
11-Vosaltres us (VESTIR) de pallassos tots els anys?
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
15
Utilitza el diccionari si et cal 1. Posa al costat de cada adjectiu una part del cos .
rull ................ ample ....................... curts ................ desdentegada ....................... elegant ................ roses ....................... poblades ................ grossos ....................... lletja ................ gruixut ....................... rodona ................ lleig ....................... arquejades ................ primes ....................... suaus ................ sensuals ....................... tristos ................ rossos ....................... prim ................ llarg ....................... groguenques ............. 2. Quin és el contrari de...?:
Llis ................ Llarg ................ Aspre ................ Bonic ................ Gros ................ Estret 3. Com és? I com va vestit?
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
16
Escolta la cançó
Els guapos són els raros – Manel
Un home amb ------------- de pasta gruixudes passeja pel port nerviós. Ja fa més d'una hora que la seva dona l'espera al doctor Ramón.
Que avui s'han omplert de coratge i han decidit operar-se -------------. La dona es vol treure papada i l'home es farà fer un penis més ----------.
Però no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson! I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral, i ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.
El Pepe és un noi que ha fet ---------- I es passa el sant dia estirat al llit.
Avui el rodegen tres ------------ I un jove becari amb un bisturí. Amb un permanent delimiten l'essència greixosa que li extrauran. I ell somia en prendre un waikiki envoltat de -------------- que marquen mugrons.
Però el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson! I el tio organitza trobades d'amics del sis-cents i en té un de vermell
I quan puja al poble els nens li demanen que els porti a fer un tomb. No saben que els guapos són els raros,
Que ho sap tothom però no ho diu ningú, Tampoc no s'agraden i tenen complexes per ser diferents.
I no saben que els guapos desafinen, No tenen swing i no ballen bé, També es preocupen i tenen psicòlegs,
i no ------------ res. I no ------------- res.
I no ------------ res.
Què creus que vol dir-nos Manel en aquesta cançó?
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
17
LA CASA
Parts de la casa
el corredor / passadís
l’entrada (rebedor) la cuina
el rebost la terrassa el dormitori
el menjador la sala d’estar
el bany
La cuina i el bany
l’aixeta la baieta
el calfador el ratllador la cassola
l’olla el cassó (casset)
el cullerot l’embut l’escorredor
l’espremedora l’espill
el forn (microones) el fregall la granera
sabó d’escurar la llavadora
el lleixiu l’obrellaunes la paella
la pala la pasta de les dents
la pica la pinta el poal
el pot el raspall
el ratllador
el sabó el safareig el setrill (de l’oli)
la tapadora
la torradora el torcamans/l’eixugamans
les estisores la tovallola
El menjador i el dormitori
l’armari la bombeta el llum
la butaca la cadira
la cadira de braços el cendrer la clau
el cobertor / cobrellit el coixí
la coixinera l’estora el gerró
la llar el llençol
el llit el matalaf (matalàs) el moble
el pany la perxa
el quadre el rellotge el sofà
la taula la tauleta de nit
Diversos
el balcó
la barana
l’escala els escalons (graons) el replà (de l’escala)
el clavill/la clivella el dipòsit
la finestreta la finestra el finestral
el soroll
el terrat el test la teula
la teulada els veïns
el veïnat els vidres el lavabo
el paraigüer la perxa
el penja-robes el desllunat el fumeral
el jardí el pany
la porta
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
18
TEMA 4 : LA CASA
Aquesta és ma casa
Bon dia!
Em dic Hipòlit. Sóc de Cocentaina. La meua comarca és el Comtat. Una comarca amb molta història. Tota la meua família ha viscut sempre per ací:
mon pare era de Benilloba i ma mare d’Alcoleja. Ara jo visc sol en aquesta casa de camp. Vols llegir la història de ma casa?
Ma casa, com pots veure, té dues portes, moltes finestres i, fins i tot, golfes.
Visc en un carrer poc transitat i molt tranquil. És un edifici antic, del segle XIX, però ben conservat. Tinc un jardí xicotet i bastant treballat. Hi ha flors: roses, clavells, margarides i geranis. Hi ha arbres que fan molta ombra: pins,
moreres i algun salze. Hi ha gespa i una font al mig. A la seua vora passe el temps. M'agrada llegir amb la remor de l'aigua i l'ombra dels arbres.
Ma casa és bonica. Vull vendre-la, al preu que siga. S'hi viu bé, però
últimament les coses han canviat. L'edifici no és el mateix des que un bon dia una llum va aparéixer a les
golfes. Jo estava llegint al jardí quan vaig veure aquell raig maleït.
La casa va tremolar. Alguns vidres es van badar. Un crit agut de persona va omplir el silenci dels pardalets. Ràpidament vaig entrar a la casa, vaig pujar
al primer pis, el de les habitacions, i vaig arribar al segon pis, on són les golfes. Allà no hi havia res, tan sols el llit oblidat del meu iaio, mort pocs dies abans del meu naixement. Ell havia decidir
morir ací, lluny de la família, només amb la companyia del meu pare, que li feia d'infermer.
Tot semblava lògic i natural en la cambra. Però aquella llum va fer
presagiar fets estranys posteriors, des de la cuina, al bany, al menjador, a la sala d'estar, al corredor i també al jardí. Les flors es van pansir. Les moreres
i els salzes van perdre les fulles encara que érem al mes de maig. Les parets de la casa es van badar, com els vidres. I encara més, les nits es van omplir
de crits terribles. Algú plorava en la cambra, semblava que patia. De nit no m'atrevia a pujar-hi, sol com estava. Van vindre uns amics i unes amigues a
passar un cap de setmana. Vam esperar que es fera de nit i amb aquesta van vindre els patiments del desconegut. Vam pujar de seguida a l'últim pis però
no hi vam trobar res estrany. Les
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
19
veus ressonaven ara al pis de baix. Pujàvem i baixàvem i els crits sonaven
per tota la casa: el despatx, la biblioteca, la cambra, el soterrani, el terrat, el balcó, el rebost. El patiment ho omplia tot.
No he tornat a entrar a ma casa. Ben bé ja no sé si és meua o és d'algú més. Tinc por. Molta por. És per això que ma casa es ven.
Vols comprar-me-la? Si no t'interessa, pots ajudar-me a resoldre el misteri? Dóna'm idees per a solucionar-lo.
Gràcies per llegir-me.
1. Escriu el nom de totes les habitacions de la casa que apareixen al text.
2. Compraries tu la casa d’Hipòlit? Per què?
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
20
Tasca 15
Digueu el nom i la part de la casa on ha d’anar cadascun d’aquests elements i expliqueu-ne la utilitat:
1- El pitxer el posaria al menjador, val per posar aigua.
2- E
3- L
4- El
5- El
6- El
7- L’
8- L’
9- L’
10- El
11- El
12- La
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
21
13- La
14- La
15- El
16- L
17- La
18- Els
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
22
ANUNCIS
Venc casa
Magnífica torre amb piscina i vistes impressionants. Està situada al camí de Sant
Bartomeu, al paratge de Can Fanta a les afores de Solsona. Consta de dues plantes més el soterrani on hi ha el pàrquing i tres trasters, a la planta baixa hi ha una gran sala menjador, cuina moblada, dues habitacions dobles i dos banys. La planta superior consta
d'una habitació doble tipus suit amb vestidor, un bany i eixida al balcó. El menjador i la cuina tenen eixida a la terrassa amb la piscina que té unes impressionants vistes.
Disposa d'uns 450 metres de jardí més uns 14.400 metres de terreny.
Preu 450000€
Llogue pis
Pis situat a l'Avinguda de la Generalitat, 115-117 de Burjassot. El pis consta de cuina equipada amb forn, vitroceràmica i campana Whirlpool, amb aixeta amb mànec
extensible, menjador amb eixida al balcó, dues habitacions, una d'individual i una de doble, un bany amb banyera i una habitació-safareig. Els terres són de parquet menys al bany i al safareig, que són de gres, calefacció de gas natural amb caldera Junkers
Euroline, doble vidre amb finestres i persianes d'alumini, videoporter i porta de seguretat
Preu 450€ al mes (més despeses de llum, aigua…)
Venc Pis | Nou
Pis situat al carrer Darocanº5, a 5 minuts de Pont de Fusta. Consta d'una habitació doble tipus suit amb plat de dutxa, una doble, una individual i un bany amb banyera. La cuina està equipada amb forn, vitroceràmica i campana de la marca Zanussi tot i està junta
amb el menjador que té eixida a la terrassa. Disposa de terres de parquet excepte a la cuina i banys que són de gres, tancaments d'alumini amb doble vidre Climalit, l'aixeteria és de la marca Stillo, els banys són Roca model Dama Sensor, la calefacció de gas
natural i l'escalfador Vaillant
Amb possibilitat de garatge.
Preu 42000€
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
23
Un poc de gramàtica: ARTICLES, APÒSTROF I CONTRACCIONS
L'apòstrof (') és el signe ortogràfic que s'usa per a indicar la supressió d'una vocal. S'utilitza en els casos següents:
Apostrofació dels articles el, la, en, na
Com a regla general, els articles determinats el i la es reduïxen a l', i els
articles personals en, na, quan la paraula que els seguix comença per vocal o h muda: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern, n'Isidre, n'Honorat, n'Adel
aida, n'Úrsula. Esta regla general d'apostrofació de l'article presenta les excepcions següents, a més de les regles comunes a l'apostrofació de l'article i de la preposició de que s'exposen més avant:
Davant d'un mot femení començat amb i o u àtones (precedides o no de h) es manté la forma plena dels articles la,
na: la idea, la il·lusió, la hipòtesi, la història; la unitat, la universitat, la humitat, ,
na Irene, na Isabel, na Ursulina.
Davant dels mots una (referi a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma ple-na la: la una, la ira, la host.
1. Escriviu la forma d'article masculí que corresponga a cada paraula:
___món
___hotel
___espia
___pa
___aeroport
___error
___innocent
___heroi
___eslip
___viatge
___error
___tres
___humor
___ianqui
___estudi
2. Escriviu la forma d'article femení que corresponga a cada paraula:
___alba
___hiena
___Haia
___hora
___terra
___ira
___ocasió
___harmonia
___alegria
___llei
___Índia
___anormalitat
___boca
___injecció
___imaginació
___televisió
___heroïna
___iaia
___música
___ungla
___avaria
___una
___àvia
___idea
___efa
___orella
___illa
___amiga
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
24
3. Poseu en singular les paraules següents:
les estacions les imperfeccions
les úniques les eines
les articulacions les aigües
les infermeres els ulls
els ídols els 11
els esmòquings les intuïcions
Llegiu atentament aquest text i subratlleu tots els emmudiments vocàlics representats
per escrit:
«Els repartidors de butà d'Alacant van iniciar ahir de matí una vaga de durada indefinida per reivindicar que el cobrament de les bombones es faça pel sistema de bons
davant l'augment dels robatoris fets últimament als treballadors d'aquest sector. Pels mateixos motius, els repartidors van fer vaga durant quaranta-vuit hores el mes passat. Durant l'assemblea general de treballadors, es va decidir reemprendre la faena en cas
que s'acorde que els bons siguen posats en circulació després del dia 31.»
Classifiqueu les paraules que heu subratllat segons que es tracte de formes apostrofades o de contraccions:
APOSTROFADES CONTRACCIONS
Quines són les huit contraccions ( preposició+ article) que utilitzem en valencià:
4.Ompliu els buits amb l'article determinat, preposició, preposició i article o
contracció corresponents:
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
25
1. ______organisme humà és un bon conductor _____ electricitat.
2. Ha lluitat sempre ____ alliberament de la dona.
3. ____ humitat ______ terreny és indispensable tot ___ any
4. El protagonista ______ pel·lícula es caracteritza _____ imaginació, _____ humor i ______ espontaneïtat.
5. Hem _____ anar ____ teatre la setmana vinent.
6. ______ infermera li ha posat _____ injecció amb ____ ajuda de tots.
7. A ____ una de la matinada ____ Úrsula s'ha menjat ___ únic plàtan que queda-
va.
8. __ història de _______home aquell era _______única divertida.
9. _______aigua _______got és _______font _______ací dalt.
10. _______infermera li ha posat _______injecció a _______Irene.
11. Creua el carrer _______pas de vianants amb _______ajuda del gos.
12. _______Índia és un país _______Àsia.
13. Hem anat _______hort _______amic _______meu germà.
14. _______home primitiu no va ser _______únic poblador d’aquell terr itori.
15. Si planteges _______dubte a _______inversa, el professor entendrà millor
_______que vols dir.
16. _______fa uns anys passem _______hivern fora _______ poble.
17. A finals _______any que ve farem un viatge _______Estat francés
5. Ompli amb la preposició més l'article o amb una contracció
toquem al poble toquem als pobles toquem a l'auditori
vinc_______ carrer vinc_______ carrers vinc_______hotel
vénen _______metge vénen ________iaios vénen _______Andreu
vaig_______ concert vaig________ concerts vaig _______ institut
Valencià 2015-2016 Epa Vicent Ventura
Enredrat2.wordpress.com girantfull
26
NÚMEROS CARDINALS
1 u/un/ fem. una,
2 dos/ fem. dues,
3 tres,
4 quatre,
5 cinc,
6 sis,
7 set,
8 huit/vuit,
9 nou,
10 deu,
11 onze,
12 dotze,
13 tretze,
14 catorze,
15 quinze,
16 setze,
17dèsset,
18 divuit,
19dèneu,
20 vint,
21 vint-i-u/vint-i-un/ fem. vint-i-una,
22 vint-i-dos/ fem. vint-i-dues,
30 trenta,
31 trenta-u/trenta-
un/ fem. trenta-una,
40 quaranta,
50 cinquanta,
60 seixanta,
70 setanta,
80 vuitanta,
90 noranta,
100 cent,
101 cent u/cent un/ fem. cent una,
120 cent vint,
121 cent vint-i-u/cent vint-i-un/ fem. cent vint-i-una,
200 dos-cents,
1 000 mil,
1 001 mil u/mil un/ fem. mil una,
2 000 dos mil/ fem. dues mil,,
11 000 onze mil
20 000 vint mil
21 000 vint-i-un mil
30 000 trenta mil
100 000 cent mil,
1 000 000 un milió
Top Related