ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES
ACTIVES D’OCUPACIÓ EXECUTADES PEL
SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Barcelona, juny 2008
1
ÍNDEX
1. Presentació, 2
2. Metodologia i col·lectius participants a l’estudi, 4
3. Anàlisi crític dels sistemes d’informació, 8
4. Estudi de les diferents Polítiques Actives d’Ocupació, 11
Formació Professional Ocupacional, 11
Escoles Taller, Cases d’Ofici i Tallers d’Ocupació, 27
Itineraris Personals d’Inserció, 31
Observatoris del Mercat de Treball, 33
Desenvolupament Local, 42
Nous Jaciments d’Ocupació, 58
Igualtat d’Oportunitats, 76
Plans d’Ocupació, 92
5. Propostes sindicals, 94
6. Annex, 100
2
1. PRESENTACIÓ
El present estudi forma part de l’anàlisi de les polítiques actives d’ocupació
a Catalunya que hem portat a terme les organitzacions sindicals CCOO de
Catalunya i UGT de Catalunya i, en el marc de les Unitats de Promoció i
Desenvolupament (UPD) d’assistència tècnica als agents socials per al
desenvolupament local i la concertació territorial, amb la coordinació del
SOC en el període abril 2007 - abril 2008.
L’objectiu d’aquest estudi ha estat analitzar les polítiques actives que
s’executen des del Servei d’Ocupació de Catalunya a través d’una anàlisi
històrica, quantitativa i qualitativa dels diferents programes en diversos
territoris. S’ha analitzat la situació actual de les Polítiques actives d’ocupació
al territori per tal de detectar les necessitats, mancances i problemes que
presenten.
L’elaboració del present estudi ha sorgit de l’establiment d’un mapa
territorial amb les diferents Polítiques actives d’ocupació i el consegüent
repartiment de cadascuna d’elles per cada territori i organització sindical pel
seu posterior anàlisi.
La complexitat de la metodologia emprada, atenent la magnitud de l’estudi,
ha superat les previsions inicials i finalment ens ha portat a optar per fer
dos documents separats, un per cada organització sindical, tot i que tant el
plantejament inicial com l’objecte de l’estudi no s’han modificat. Entenem
doncs que les propostes que aquí es recullen fan referència únicament a les
parts de les polítiques elaborades per la nostra organització sindical i a més
a més que tenen validesa i han servit per a l’elaboració del darrer apartat
de propostes sindicals.
Aquest document s’ha estructurat en diferents apartats que recullin totes
les fases d’elaboració de l’anàlisi i que a continuació passem a detallar:
El primer punt excloent el que ara ens ocupa, recull la metodologia
utilitzada i els col·lectius participants a l’estudi. Aquest apartat explica els
tipus d’anàlisi que s’han desenvolupat i les tècniques que s’han aplicat en
3
cada fase (històrica, quantitativa i qualitativa). A més a més, s’especifiquen
els col·lectius que han participat en cada política així con l’àmbit territorial
del present estudi.
El següent apartat recull un anàlisi crític dels sistemes d’informació que
disposa el Servei d’Ocupació de Catalunya. Concretament, s’expliquen les
limitacions de l’aplicatiu informàtic que es fa servir pel seguiment de les
Polítiques actives d’ocupació i les dificultats que ens hem trobat en el
tractament de les dades d’aquest estudi, així com les conseqüències que
han tingut en el resultat final.
A l’apartat de l’estudi de les Polítiques actives d’ocupació es fa un anàlisi en
profunditat de les següents polítiques – Formació Professional Ocupacional,
(FPO) Escoles Taller/Cases d’Ofici/Tallers Ocupacionals (ET/CO/TO),
Itineraris Personalitzats d’Inserció (IPI’s), Observatori del Mercat de Treball
(OMT), Desenvolupament local (AODL, E+C i I+O), Nous Jaciments
d’Ocupació (NJO), Igualtat d’Oportunitats (IO) i Plans d’Ocupació (PO) -. En
aquest punt es recullen diferents aspectes de les mateixes com són el
context històric, un resum executiu, els punts forts i febles i les propostes
de millora per a cada política.
Concretament, a l’apartat de context històric s’explica breument l’evolució
històrica de la política en qüestió. Al resum executiu es fa un petit esment
de les dades quantitatives més significatives. L’apartat de punts forts i
febles explica les febleses i fortaleses detectades a l’anàlisi qualitatiu. I per
últim, el punt de propostes de millora recull les propostes expressades pels
participants a l’estudi.
Finalment, s’ha elaborat un punt de propostes sindicals, en aquest cas
elaborades per CCOO, a partir dels continguts extrets del present anàlisi on
es plasmen recomanacions adreçades a l’Administració per la millora de les
actuals Polítiques actives d’ocupació.
4
2. METODOLOGIA I COL·LECTIUS PARTICIPANTS A L’ESTUDI
Tal i com s’ha explicat a l’apartat anterior, aquest estudi consta de tres
parts: anàlisi històrica, anàlisi quantitativa i anàlisi qualitativa, que s’han
treballat separadament pel que fa a les diferents Polítiques actives
d’ocupació (PAO) vigents a Catalunya.
El treball s’ha desenvolupat a partir d’un repartiment de tasques inicial
entre les organitzacions sindicals que han realitzat l’estudi, CCOO de
Catalunya i UGT de Catalunya, tal i com es detalla a la taula 1 de l’Annex.
En l’anàlisi històrica s’ha analitzat la definició, l’origen i l’evolució de
cadascuna de les PAO estudiades, tenint en compte les particularitats
observades en el seu desplegament al llarg del temps.
La metodologia emprada en aquesta primera part s’ha basat en una recerca
documental prèvia utilitzant les diferents fonts d’informació a l’abast.
L’objectiu ha estat recopilar tota la informació rellevant relativa a la política
estudiada: documents publicats per diferents institucions, estudis i informes
anteriors, legislació i normativa vigent, pàgines web de referència, etc. A
partir d’aquest material primari i després d’un treball d’anàlisi, selecció i
síntesi d’aquesta informació, l’anàlisi històrica ha quedat estructurada en
una sèrie de subapartats que inclourien la definició de la PAO, una breu
introducció a la mateixa, un resum de la normativa aplicada i un recorregut
pel procés d’evolució experimentat per la política objecte d’estudi. L’àmbit
territorial contemplat inclou una breu referència al marc europeu i estatal,
sobretot pel que fa als apartats d’introducció i normativa aplicada, per
centrar-se finalment en l’àmbit català.
L’anàlisi quantitativa parteix d’un recull d’indicadors estadístics i
mesurables pel que fa a cadascuna de les PAO analitzades, circumscrits a
l’àmbit territorial català. Es tracta concretament de les dades d’atorgament i
execució de cada programa, relatives al pressupost i al nombre de persones
beneficiàries, que han estat facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC). Posteriorment s’ha procedit al tractament d’aquestes dades, amb
l’elaboració de taules i gràfics, i a la seva anàlisi, que ha quedat dividida en
5
tres grans subapartats: evolució de l’atorgament, perfil de les persones
beneficiàries i relació amb el mercat de treball.
El anys contemplats per l’anàlisi quantitativa han estat el 2001 i el 2006,
sent les dades d’aquest darrer any les més recents de les quals disposava el
SOC en el moment d’iniciar l’estudi. No obstant això, en alguns casos els
períodes estudiats han variat en un any i s’ha treballat amb dades de 2002
o de 2005, degut a problemes amb la disponibilitat d’aquesta informació per
als anys inicialment establerts.
Al primer subapartat s’ha estudiat l’evolució de l’atorgament, tant
pressupostari com de persones beneficiàries, previst per al
desenvolupament de les polítiques. En aquest punt s’ha primat l’anàlisi per
comarques, amb l’objectiu de detectar diferències en la distribució territorial
dels programes. S’ha inclòs també l’anàlisi del tipus d’entitats que gestionen
la política objecte d’estudi, en aquest cas en l’àmbit de tot Catalunya, des
del punt de vista de la previsió pressupostària pel període analitzat. Cal
assenyalar que l’estudi del pressupost i del nombre de participants d’aquest
capítol treballa dades d’atorgament i, per tant, de planificació inicial, que
poden diferir en algun cas de les que recullen l’execució final.
El segon aspecte analitzat ha estat el perfil de les persones beneficiàries,
segons la seva distribució per sexe, edat, nacionalitat i nivell d’estudis. En
aquest cas les dades treballades fan referència a l’execució final i, per tant,
a les persones que han accedit realment als programes en els períodes
analitzats.
Finalment, s’ha inclòs dintre de l’anàlisi quantitativa un apartat que
anomenem de relació amb el mercat de treball, per tal d’analitzar la
correspondència entre els programes i alguns indicadors d’atur i d’ocupació
a Catalunya. En concret, es relacionen les dades de beneficiaris finalment
inscrits facilitades pel SOC amb el registre d’aturats i aturades i les
estimacions de població ocupada de l’Enquesta de població activa.
6
Els casos en què aquest esquema genèric pel que fa al contingut de l’anàlisi
quantitativa ha patit alguna variació, degut a les particularitats de la PAO
analitzada, han quedat especificats en l’esmentada taula 2 de l’Annex.
Finalment, l’anàlisi qualitativa s’ha portat a terme a partir del treball amb
diverses submetodologies de tipus qualitatiu. S’han emprat les entrevistes
en profunditat i els grups de discussió i en molt dels casos aquestes dues
tècniques s’han combinat.
Entre les PAO per l’anàlisi de les quals només s’ha emprat la tècnica de
l’entrevista en profunditat trobem els Itineraris Personals d’Inserció, els
Nous Jaciments d’Ocupació, els Plans d’Ocupació, els programes d’Igualtat
d’Oportunitats, els d’Estudis i Campanyes i els Iniciatives d’Ocupació. Hi ha
d’altres on s’ha combinat aquesta tècnica amb una segona fase on s’ha
realitzat un grup de discussió, és el cas de l’anàlisi dels programes d’AODL i
els Observatoris del mercat de treball.
Per fer els grups de discussió, la pràctica generalitzada ha estat la de
seleccionar un grup representatiu de persones per cadascun dels col·lectius.
El nombre de participants ha estat generalment d’entre 4 i 8 persones. De
manera freqüent el grup ha pogut disposar d’una introducció o guió previ
amb el plantejament d’alguns punts clau referents a la PAO en discussió,
identificats a partir de les enquestes o les entrevistes en profunditat
prèviament realitzades.
La major part de les entrevistes i grups han estat enregistrades en format
digital mitjançant gravadores, després que els i les participants haguessin
estat informats d’aquest fet i haguessin donat el seu consentiment.
Posteriorment s’ha procedit a la transcripció, buidatge d’informació i anàlisi
de continguts. En tots els casos, l’anonimat de les opinions ha estat
garantida als membres dels diferents col·lectius.
La tècnica de l’enquesta, tot i ser de tipus quantitatiu, s’ha utilitzat com a
tècnica complementària en alguns casos, com ara en l’anàlisi del programa
de Formació Ocupacional, amb qüestionaris diferenciats per cada col·lectiu,
com a pas previ a la celebració d’un grup de discussió.
7
En relació amb els col·lectius analitzats, s’ha tractat bàsicament del
personal tècnic i dels i les responsables de les entitats contactades,
encarregades d’aplicar les diferents PAO al territori. Hi ha casos on només
s’ha entrevistat als i les responsables, com ara el dels Observatoris o els
Plans d’Ocupació. En la majoria, però, el personal tècnic també s’ha trobat
entre els col·lectius participants. A aquests dos col·lectius s’ha afegit el
col·lectiu de beneficiaris i beneficiàries (FO, AODL) i de vegades també el
món empresarial (cas de la FO i els programes d’I+O).
L’àmbit territorial ha variat segons la política analitzada, centrant-se en la
majoria de casos en una o diverses comarques de Catalunya, per després
tractar d’extreure conclusions que puguin ser aplicades a la totalitat del
territori. S’ha intentat, en tot cas, que aquesta distribució presentés un cert
equilibri territorial i quedés repartida per tot Catalunya. Per obtenir
informació més detallada respecte al disseny de l’anàlisi qualitativa es pot
consultar la taula 3 de l’Annex.
8
3. ANÀLISI CRÍTICA DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ Una vegada finalitzat l’estudi de les Polítiques Actives d’Ocupació a
Catalunya, hem considerat adient dedicar un apartat d’aquest informe a
comentar les incidències relatives als sistemes d’informació dels que disposa
el SOC. A continuació detallem les dificultats que ens hem trobat amb les
bases de dades facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i que
han proveït de les dades necessàries per realitzar aquest treball, així com
les conseqüències que l’existència d’aquestes deficiències ha tingut en el
resultat final.
Les carències detectades a nivell dels sistemes d’informació han afectat
principalment a la part quantitativa i qualitativa de l’estudi.
Pel que fa a l’anàlisi quantitativa les bases de dades d’Accions, emprades
per analitzar l’evolució de l’atorgament presentaven deficiències relatives a
l’aparició de casos amb pressupost assignat però amb el camp de
beneficiaris igual a 0, tant per a l’any 2001 com per al 2006 i, en moltes de
les polítiques, per ambdós. Com a conseqüència, en aquests casos aquests
dos aspectes no s’han relacionat.
En alguns programes analitzats no constaven els beneficiaris atorgats ni el
tipus d’entitat per al 2006. Aquesta incidència no es va poder solucionar i
consegüentment no es va poder fer la comparativa entre el 2001 i 2006.
A les bases de dades d’Execució es van trobar també una sèrie de dades
incompletes o incorrectes que van afectar a la totalitat de les polítiques
analitzades per CCOO, tret dels programes d’Estudis i Campanyes i
Iniciatives per l’Ocupació, en els quals no hi ha beneficiaris directes. Es van
trobar molts camps en blanc (sexe, edat, nivell d’estudis), errors en el nivell
d’estudis dels i les participants, etc., que en molts casos han impedit
treballar durant un temps i en altres han implicat renunciar a analitzar
alguns dels aspectes relatius al perfil de les persones beneficiàries.
Així, inicialment van faltar les dades de beneficiaris del 2006 dels
programes Itineraris Personals d’Inserció, Nous Jaciments d’Ocupació i
9
Escoles Taller i la variable “comarca” en aquestes mateixes bases de dades.
En el cas de les Escoles Taller, finalment es van haver de fer servir dades de
2005.
Aquestes mancances en la informació proveïda han estat presents fins la
finalització de l’informe quantitatiu, i han obligat a adaptar l’estudi de les
diferents PAO a les esmentades carències, el que ha implicat renunciar en
molts casos a l’anàlisi d’aspectes que inicialment havien estat contemplats
per a totes les polítiques i que finalment només s’ha pogut tenir en compte
en relació amb algunes d’elles.
Una de les conseqüències principals ha estat el fet que, si bé com a norma
general els anys estudiats per l’anàlisi quantitativa han estat el 2001 i el
2006, tal i com ja explicàvem a l’apartat anterior, en alguns casos els
períodes estudiats forçosament han hagut de variar en un any, i s’ha
treballat finalment amb dades de 2002 o de 2005. Com a resultat de tot
plegat, no totes les polítiques han estat analitzades en el mateix període i,
per tant, la comparativa perd en molts casos el seu sentit, en no haver-hi
una correspondència exacta pel que fa a la foto fixa (l’anàlisi de totes les
PAO en referència a un any concret) que es volia mostrar.
A més, el fet que alguns dels problemes no s’hagin pogut solucionar en el
moment d’ésser detectats, ha implicat un increment de la càrrega del treball
de coordinació i ha obligat a mantenir oberts informes fins a apurar un
termini que d’altra manera hagués estat menys ajustat.
Per obtenir una visió detallada de totes aquestes incidències en relació amb
l’anàlisi quantitativa pot consultar-se la taula 4 de l’Annex. Destaquem que,
molts dels problemes van quedar solucionats molt a prop en el temps de la
data del 31 de gener, el dia que concloïa el termini inicialment establert per
al lliurament de tots els informes i altres es van solucionar posteriorment.
També per dur a terme la part qualitativa alguns dels tècnics i tècniques
han trobat dificultats relacionades amb els sistemes d’informació del SOC.
10
És el cas de la falta d’informació a alguns dels participants amb prou temps
sobre la realització de l’estudi o les dificultats relacionades amb el retard del
llistat definitiu de les entitats i les empreses facilitat pel SOC perquè fossin
contactades per a l’estudi.
Si bé la interlocució amb el SOC durant tot el període per solucionar totes
aquestes incidències ha estat fluida i la comunicació ha estat bona i
correcta, considerem que cal posar especial atenció a la qualitat del sistema
d’informació que actualment disposa el Servei d’Ocupació de Catalunya.
Aquestes deficiències afecten tant a nivell intern com extern, sobretot si els
sistemes d’informació disponibles es volen fer servir com a instrument de
recollida fiable d’informació i com a base de dades per futurs estudis
relacionats amb las Polítiques actives d’ocupació implementades des del
SOC.
Amb aquest estudi es posa de manifest que l’aplicatiu informàtic que es fa
servir per al desenvolupament de totes les polítiques actives d’ocupació és
el mateix i no està pensat ni dissenyat per treballar amb itineraris ni
processos d’inserció sociolaboral al recollir dades parcials d’un mateix
usuari. Així doncs, genera dificultats en la seva aplicació per a realitzar
seguiments, avaluacions i/o altres tipus d’actuacions.
Tot i que el SOC porta temps posant de manifest aquesta deficiència, els
esforços realitzats per intentar solucionar l’actual situació no han estat del
tot eficaces i continuen treballant cap a la subsanació d’aquest problema.
11
4. ESTUDI DE LES DIFERENTS POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ
FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL
Resum executiu
Entre 2001 i 2006, el creixement, en termes percentuals, de la xifra
d’alumnes de Formació Professional Ocupacional (13,6%) va ser més
del triple que el de l’atorgament pressupostari (4%).
Quant a la distribució territorial de la FPO, s’observa força variabilitat
entre comarques. Algunes d’elles, tot i doblar el nombre de persones
beneficiàries previstes, veuen créixer el seu pressupost en només ¼ part (el
Garraf), mentre que d’altres veuen reduir-se de forma proporcional les
xifres de pressupost i participants (el Solsonès i l’Alt Urgell). El Barcelonès i
les comarques properes són les que més pressupost i persones beneficiàries
agrupen, i s’observa una clara tendència de les comarques nord-occidentals
a la reducció, i fins i tot pèrdua, de l’atorgament en termes de pressupost i
alumnat. Les comarques gironines presenten nivells alts d’atorgament, tant
pressupostari com de persones beneficiàries.
Pel que fa al tipus d’entitats, entre les Societats de responsabilitat
limitada i les Associacions i altres tipus no definits es gestiona al voltant del
60% del pressupost de tots dos períodes, sent també les que aglutinarien el
major nombre de persones beneficiàries. Les Societats de responsabilitat
limitada són, a més, les que més augmenten l’atorgament en nombre de
persones beneficiàries.
La tendència de la FPO en aquest període és la de centrar-se en
especialitats formatives emmarcades dins del sector serveis, en
consonància amb les característiques del mercat laboral català, totalment
sustentat pel sector terciari. Tanmateix, es detecten insuficiències per cobrir
mancances formatives tant en especialitats del sector industrial com de la
construcció.
12
En relació amb el perfil dels i les beneficiàries finals, s’observa un
augment de la feminització del programa, que pot venir donada
indirectament per l’increment de cursos del sector serveis. A l’igual que al
mercat de treball, la FPO presenta sectors molt feminitzats davant d’altres
amb molt poca presència de dones. D’altra banda, el pes relatiu de les
persones majors de 30 anys (especialment a partir de 45 anys) s’ha vist
incrementat de forma important, com també ho ha fet el nombre de
persones amb un nivell d’estudis més baix. La FPO ha acusat igualment
l’increment de la població estrangera en aquests anys i la seva
incorporació al mercat de treball català, amb un augment considerable dels i
les alumnes que no disposen de la nacionalitat espanyola.
Respecte a l’abast del programa entre les persones que estaven
registrades a l’atur al 2006, la FPO com a política activa d’ocupació té una
incidència inferior al 20%. També es comprova com el col·lectiu de persones
aturades menors de 20 anys accedeix en major mesura que la resta a la
FPO. Finalment, en relació a l’atur registrat segons el nivell formatiu,
l’alumnat sense estudis o amb estudis primaris sense certificar, tot i ser el
col·lectiu amb un major creixement al període analitzat, és el que menys es
beneficia de la FPO.
Punts forts i punts febles
Punts Forts
Característiques del programa
I. Es valora la transparència en el procés de sol·licitud i la
facilitat i senzillesa d’aquesta.
II. L’augment en la dotació pressupostària dels cursos permet
pagar millor als formadors i formadores.
13
Desenvolupament del programa
I. Es destaca la qualitat en l’ensenyament i el valor del treball
docent, que repercuteix de manera positiva en el nivell de
coneixements de l’alumnat.
II. L’actualització dels coneixements per part dels formadors i
formadores és constant.
III. La formació impartida és molt real, pràctica i aplicada.
IV. Els cursos s’inicien des d’un nivell bàsic i assequible a
tothom.
V. Les pràctiques en empreses impliquen una formació ràpida i
concreta.
VI. Es valora de manera positiva la possibilitat de fer estades a
l’estranger.
VII. El fet que hi hagi grups reduïts comporta que es pugui
treballar millor amb la gent.
VIII. Des del punt de vista dels i les responsables dels centres, el
sistema de gestió GIA és un aplicatiu eficaç, àgil i que
permet una gestió immediata. Possibilita l’economia de
temps i recursos i la transparència de criteris.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. Els i les alumnes surten dels cursos de FPO motivats per
treballar.
II. La realització dels cursos permet descobrir noves
expectatives de feina per part dels i les assistents i
completar el seu itinerari formatiu.
14
III. Els cursos també faciliten l’establiment de noves relacions
personals.
IV. El fet d’assistir a aquests cursos suposa una teràpia
psicològica positiva i un reforç positiu per l’autoestima per
als i les alumnes en situació d’atur.
V. Cada cop participen als cursos més persones amb molt
baixa qualificació i risc de patir exclusió laboral i social.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. Hi ha bona comunicació amb el personal tècnic de la
Generalitat (promotors).
II. Es considera positiva la descentralització del personal tècnic
de seguiment i aquest personal es percep ara com més
pròxim als territoris.
III. La gestió a l’OTG facilita la feina.
Resultats i/o utilitat del programa
I. Es valora positivament l’oferta laboral per part de les
empreses, que donen cert pes a la formació en el moment
de realitzar les contractacions.
Altres
I. El reforç de la llengua catalana que comporta assistir als
cursos.
II. Els cursos de FPO són també un mecanisme d’alfabetització
informàtica i de reciclatge professional.
15
Punts Febles
Característiques del programa
I. Lentitud en l’atorgament. Es critica el retard en les dades
de la convocatòria i el fet que el procés entre la sol·licitud i
la seva aprovació o denegació és tremendament lent.
II. Les convocatòries, pel que fa al període de temps, són poc
flexibles i es produeix un manca de continuïtat (de vegades
no s’atén a la demanda).
III. Els criteris d’atorgament no són reals ni clars, i es considera
negatiu el fet que n’hi hagi d’ocults. (Es critica, per
exemple, que com que ara es treballa
descentralitzadament, fins el dia de la sol·licitud no se sap
el que sol·licitarà el del costat, i no s’entén que a un centre
que demana uns cursos molt necessaris no els hi donen i sí
d’altres no tan necessaris). En alguns casos no es respecta
la priorització.
IV. L’atorgament i l’execució no responen a les necessitats dels
sectors productius (primari, secundari, terciari).
V. Hi ha un excés de documentació. També hi ha molta
burocràcia per aconseguir l’homologació d’espais.
VI. Poca efectivitat dels instruments de concertació territorial.
VII. Es critica la indefinició del paper que juguen els centres
entre el Departament de Treball i el d’Educació.
VIII. La dotació pressupostària no permet fer inversió en
materials i instal·lacions. Es considera que el pressupost no
s’ajusta a les necessitats i que s’hauria de realitzar un
augment similar per a tots els cursos, ja que hi ha
16
especialitats que continuen descompensades (per exemple,
les especialitats que requereixen la utilització de materials
fungibles). A més, hi ha poca flexibilitat en la distribució
pressupostària.
IX. El pagament (75% i 25%) es fa amb retard i sense terminis
clars, fet que obliga als centres a actuar de financers.
També el pagament de les subvencions per fer l’estada a
l’estranger arriba molt tard i això pot comportar que
l’alumne es tiri enrere.
X. Pel que fa als conceptes a justificar, la rigidesa de les
partides dels mòduls A i B provoca que personal docent
d’especialitats similars se’ls hagi de pagar diferent en funció
del mòdul on està el curs que imparteixen.
XI. El procés “d’aminoració” no és clar. Es critica que aquest
procés faci recaure sobre els gestors les conseqüències del
mercat de treball i de l’estat financer de l’Administració. Es
considera que no s’hauria de cobrar en funció dels alumnes
que acaben el curs, ja que la responsabilitat no és del
centre sinó del mateix alumne o alumna.
XII. Es critica que l’accés als cursos estigui restringit a persones
no ocupades.
Desenvolupament del programa
I. Rigidesa i poca adaptació de l’oferta formativa de la FPO als
canvis que es produeixen en el mercat de treball. Els
continguts dels cursos sempre van darrere de la demanda i
no estan contrastats amb els interlocutors (empresaris).
II. La manca de revisió de les diferents certificacions fa que
aquestes quedin obsoletes. Per tant, ens trobaríem
freqüentment amb programacions o continguts que
17
corresponen als certificats de professionalitat, però no a la
realitat del mercat de treball.
III. Falta consolidar el tema de les acreditacions professionals.
IV. En disposar d’un perfil d’aturats amb un baix nivell, s’hauria
de poder tenir més flexibilitat per adaptar els continguts.
V. Pel que fa als continguts: el professorat considera que es
valoren molt més els continguts teòrics que els pràctics i
que no es fan suficients hores de pràctiques, l’empresariat
es queixa de què els i les alumnes tenen poc assimilats els
coneixements i l’alumnat critica el fet que hi ha molts
continguts i poc temps per desenvolupar-los.
VI. La dicotomia treball-educació dificulta la qualitat de
l’ensenyament.
VII. Hi ha poca diversitat en l’oferta de cursos i, per tant, molta
gent que no hi pot accedir a certa formació. Al mateix
temps, es produeix un excés d’oferta en determinades
especialitats.
VIII. Els cursos són massa llargs en el temps i en la durada
diària, el que impossibilitaria poder compaginar-los amb
una ocupació. Aquest fet també dificulta la conciliació
familiar per a molts i moltes alumnes.
IX. Segons han destacat els i les tècniques, quan el sistema
GIA no funciona genera greus problemes de gestió. A més,
hi ha vegades en què resulta poc àgil. (S’ha criticat, per
exemple, el fet que la informació que s’introdueix es guarda
a un servidor al qual no s’hi té accés).
18
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. Hi ha poca motivació per part de l’alumnat. Entre les causes
principals d’aquesta desmotivació es troben el no adequat
encaix entre oferta formativa i demanda laboral (no hi ha
garantia d’ocupació un cop acabat el curs) i el fet que els
cursos no s’articulin en una oferta modular. A més, hi ha la
percepció que, pel fet de ser gratuït, l’abandonament del
curs no implica cap cost per a l’alumnat. Que el col·lectiu
d’alumnes sigui tan volàtil implica un gran esforç per part
del centre per poder posar una altra persona en el seu lloc.
II. Els i les alumnes presenten un baix nivell educatiu
(educació bàsica, bagatge cultural, TIC, coneixements de
castellà i/o català, etc.) i el seu perfil i expectatives a
vegades no són adequats per seguir els cursos.
III. Es dóna un canvi de perfil de l’alumnat (menys formació,
més diversitat de col·lectius, dificultats amb l’idioma), amb
noves necessitats, i els centres no disposen dels recursos
suficients per atendre-les.
IV. Una problemàtica afegida és el fet que un gran nombre
d’alumnes són persones immigrants, ja que les dificultats
de comprensió de l’idioma i de les pautes socioculturals del
país fan augmentar les dificultats dels i les docents per
explicar els continguts.
V. Manca d’orientació i informació prèvia als i les alumnes
abans d’inscriure’s als cursos.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. No hi ha col·laboració entre les diferents entitats que
imparteixen cursos i només es comparteix informació entre
entitats que habitualment mantenen contactes.
19
II. El personal tècnic de seguiment continua tenint mancances
d’informació, el que fa que s’hagi de continuar demanant
informació als serveis centrals del SOC. Les OTG no tenen
criteris comuns en la gestió i, en funció de l’oficina, són més
col·laboradors o no.
Resultats i/o utilitat
I. Poc valor real d’un títol de Formació Ocupacional, en un
mercat laboral que es regula per temes econòmics i que
desconeix què és la FPO, la qual pot quedar reduïda a
feines precàries.
II. Es considera que el prestigi de la Formació Ocupacional s’ha
devaluat i que aquesta està infravalorada per les
administracions, els empresaris i els sindicats.
Propostes de millora Aquest apartat tracta d’elaborar una visió general dels aspectes que caldria
millorar en el programa de la Formació Ocupacional recollits a partir de la
identificació de algunes de les necessitats detectades pels i per les
participants en el present estudi. Presentarem les nostres propostes de
millora a partir de la mateixa estructura de continguts que hem recollit a
l’apartat de punts forts i febles del programa quedant dividit en:
Característiques generals del programa, desenvolupament del programa,
àmbits d’actuació i/o col·lectius participants, coordinació, seguiment i
avaluació del programa i resultats i/o utilitat del programa. Quan parlem de
FO hem de tenir en compte que ens referim a l’oferta formativa dirigida
prioritariament per a persones aturades, atenent les característiques dels
programes actuals i el nou marc regulador.
20
Característiques generals del programa
Uns dels aspectes que més han ressaltat els i les participants d’aquest
estudi són els relatius a la convocatòria dels cursos de Formació
Ocupacional. L’actual mercat laboral caracteritzat per contínues
transformacions i canvis fa que sigui necessari l’adaptació dels continguts
de la mateixa a les noves realitats per poder superar les limitacions actuals
que presenta.
Hem d’apostar per un model de formació ocupacional que elabori un
itinerari formatiu personalitzat al llarg de la vida, que permeti
orientar i planificar la carrera professional dels i les participants,
sense excloure de l’activitat formativa a les persones per la seva
situació laboral d’aturats/des o ocupats/des. Actualment en el sistema
de Formació Ocupacional no es dona una vinculació directa entre oferta
formativa i ocupació per tant, es fa necessari potenciar els programes
mixtes perquè els i les alumnes un cop finalitzada la formació
puguin tenir un compromís de contractació per part de les empreses
i garantir la seva inserció laboral.
Un altre aspecte tractat per les persones participants a l’estudi és el
calendari d’execució del programa de la FO. Actualment a les convocatòries
no existeix ni una planificació prèvia ni una continuïtat en el temps, el que
fa que no es sàpiga amb la suficient antelació la data concreta en que surt
la convocatòria i la seva durada no s’estén durant tot l’any. Amb tot això,
per una banda resulta molt difícil poder planificar les activitats a
desenvolupar en els marges establerts i per l’altra es produeixen períodes
on la persona en situació d’atur no pot formar part d’una activitat formativa
i a conseqüència d’això no pot desenvolupar altres competències que li
permetin trobar feines més qualificades.
Per tant, s’haurien d’establir unes convocatòries plurianuals amb uns
períodes més concrets pel que fa a la publicació de la mateixa,
d’aquesta manera es planificarien les activitats formatives
21
anualment i es podria garantir la continuïtat dels cursos durant tot
l’any.
Tot i que algunes de les persones participants a l’estudi han ressaltat la
senzilla de la sol·licitud per demanar el programa de FO, la major part
pensa que existeix un excés de documentació que dificulta i endarrereix els
tràmits inicials. Per tant es fa necessària una intervenció per part de
l’Administració per establir un sistema més àgil i eficaç de sol·licitud
que mantingui els standards de qualitat exigibles.
Al llarg del present estudi s’han detectat algunes crítiques en torn a la
lentitud de l’atorgament del programa de FO que fa que sigui una de les
causes perquè es produeixi un desajust entre l’oferta formativa i les
necessitats dels sectors productius. A més els criteris d’atorgament no
resulten transparents i la informació de l’oferta formativa arriba massa tard
com per a planificar els cursos correctament. Davant d’això, es fa
imprescindible agilitzar tots els tràmits relatius a l’atorgament del
programa de la FPO perquè els terminis s’acompleixin el més aviat
possible.
Per part de les persones entrevistades queda constància que tot i que s’ha
augmentat la partida pressupostària del programa de FO aquesta resulta
encara insuficient per adaptar-la a les despeses que ocasionen els cursos de
formació ocupacional. Aquestes rigideses de la normativa estatal fan que no
es puguin ni modificar ni adaptar els costos del programa a les necessitats
de la demanda i els centres no tenen recursos econòmics per adaptar les
seves instal·lacions a l’oferta formativa més adient al seu territori, el que
dificulta que els continguts s’actualitzin adequadament.
Arrel del que es menciona al paràgraf anterior, pensem que s’hauria de
modificar l’actual sistema d’atorgament de subvencions al programa
de la FO per poder invertir més en material i instal·lacions que
s’adaptin als cursos impartits. Un augment de la partida
pressupostària actual o un model de subvenció basat en la
facturació diferenciat per cada activitat formativa o per grups
22
similars serien algunes de les respostes que es podrien donar en
aquest aspecte.
Desenvolupament del programa
Al llarg d’aquest estudi es posa en evidència la manca d’ajust que existeix
entre l’oferta dels cursos que s’imparteixen a la FPO i les necessitats actuals
del mercat de treball. Moltes vegades els continguts es proposen en base a
certificacions professionals obsoletes i per tant que no corresponen a les
necessitats reals del territori ni estan contrastades amb els sectors
productius.
En aquesta línia, pensem que es fa necessària una acurada detecció de
les necessitats formatives del territori per tal de conèixer els perfils
professionals amb major potencial d’ocupació. Al mateix temps, és
necessari utilitzar els mecanismes de concertació al territori, com
poden ser els Pactes Territorials i d’altres. D’aquesta forma la
planificació de la FPO es faria d’acord amb la realitat territorial del moment
tenint en compte també les necessitats de les empreses. A tal efecte, s’ha
d’implantar un Observatori permanent del Mercat de Treball i de
Formació Professional al territori que estigui immers dins d’una
xarxa d’observatoris per a tot Catalunya i que s’encarregui
d’analitzar de forma quantitativa i qualitativa les necessitats del
mercat de treball per vincular-ho amb les especialitats formatives
que cal impartir per a cobrir les noves ocupacions que s’estan
desenvolupant.
Pel que fa a l’oferta formativa es detecta que el nombre de cursos que
s’imparteixen dins del programa de la FO són insuficients per a totes les
persones que hi volen participar i a més no es distribueixen equitativament
per a totes les especialitats existents el que fa que a vegades es produeixi
un excés d’oferta en determinades àrees i en altres sigui insuficient. Resulta
de vital importància que es millorin els mecanismes de coordinació
entre els centres que executin el programa de la FPO per tal de
garantir una oferta més nombrosa i més equilibrada a tot Catalunya
que doni resposta a les necessitats territorials que es detectin.
23
Un altre aspecte que han destacat els i les participants en aquest estudi és
que el contingut del cursos que s’imparteixen a la FPO presenten una
excessiva part teoria en front de la quasi insignificant part pràctica. A més
els i les alumnes participants en els cursos tenen grans dificultats en assolir
els coneixements impartits per la manca de temps en els que s’executen.
Per tot això, resultaria de gran utilitat que es pogués compatibilitzar la
formació teòrica amb períodes de pràctiques en empreses per tal
d’afermar els coneixements teòrics adquirits.
Un altra dificultat que s’ha remarcat en el present estudi és que els cursos
tenen una durada molt llarga en el temps i un horari molt estens. Degut a la
tipologia dels col·lectius que participen al programa de la FPO i les seves
necessitats es fa molt complicat que puguin seguir les classes i en molts
casos finalitzar el curs. No poden compaginar la formació amb la seva vida
familiar i a més no poden passar-se períodes molt llargs de temps sense
cap ingrés econòmic. És important que els cursos de la FPO siguin més
flexibles i adaptats a les circumstàncies dels col·lectius que hi
participen per tal d’assegurar que es completi amb èxit l’activitat
formativa.
A efectes de gestió observem com els i les responsables dels centres
participants en el present estudi valoren positivament els sistema informàtic
GIA considerant-ho una eina àgil i eficaç que permet una gestió immediata,
mentre que el personal tècnic opina que el present programa genera greus
problemes de gestió al ser poc àgil i limitat. Es imprescindible una
millora de les eines informàtiques dels que disposen i així garantir
l’eficàcia i eficiència del servei.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius participants
Pel que fa als col·lectius a qui va adreçat aquest programa s’han percebut
algunes variacions en quant al perfil dels i les alumnes participants en els
cursos de la FO pel que fa al seu nivell de formació bàsica i les seves
24
necessitats. Es detecta que cada vegada són més les persones amb un
nivell baix de formació bàsica i/o cultural que reben formació ocupacional i
que pertanyen, en moltes ocasions, a col·lectius amb risc de patir exclusió
social (dones, immigrants, persones en situació d’atur de llarga durada,
etc...) i per tant tenen mancances que les impedeixin assolir amb èxit els
continguts formatius. A més la seva situació familiar y les necessitats
econòmiques fan que no estiguin ni compromesos ni motivats cap a la
formació i per tant l’abandonin abans de finalitzar-la.
Donat això, cal adaptar l’oferta formativa i els seus continguts al nou
perfil de persones participants en el programa i per tant a les seves
necessitats. Aquesta formació els ha de proporcionar les eines necessàries
per tal de completar satisfactòriament l’itinerari formatiu treballant les
competències professionals i/o socials en general i impartint una formació
bàsica instrumental, informació i orientació prèvia a l’inici del curs. A més,
cal flexibilitzar l’estructura dels cursos de la FO perquè els i les
participants puguin conciliar les seves circumstàncies personals i/o
familiars amb els mateixos.
Algunes de les mesures a aplicar serien per una banda, diferenciar entre
el certificat d’assistència i el d’aprofitament sense comptar únicament
amb l’assistència a les classes i donar-li aquest últim a qui realment hagi
assolit els continguts dels curs. Per altra banda es podrien modificar els
criteris de selecció dels i les alumnes establint cursos inicials
dirigits a les persones que necessiten una formació bàsica com a fase
prèvia per poder assolir les competències professionals impartides en els
cursos. Per últim, s’ha de planificar una oferta modular estructurada
per etapes que afavoreixi que la persona assoleixi parts dels continguts de
la formació i que independentment de la seva situació personal i/o familiar
completi la seva formació.
Coordinació, seguiment i avaluació del programa
Tot i que les persones entrevistades en aquest estudi valoren positivament
la bona comunicació que existeix amb els tècnics i tècniques de seguiment
de l’Administració perceben una manca de coordinació entre els centres que
25
imparteixen cursos de formació ocupacional i una centralització excessiva
del seguiment que es fa del programa. Això es transmet en una manca
d’informació i un desaprofitament dels recursos existents que dificulta la
posada en marxa i el desenvolupament diari del programa.
En aquest sentit, ens sembla de vital importància que es faci un esforç
per part de l’Administració en potenciar el treball en xarxa per
assegurar l’optimització dels recursos disponibles de les entitats i
centres d’un mateix territori. D’aquesta manera es podria reduir de
forma considerable el cost actual del programa de la FO fent servir alguns
dels centres on les seves infraestructures es trobin infrautilitzades o inclòs
augmentar la qualitat de les mateixes establint uns standards mínims de
qualitat. Això faria que les instal·lacions s’adeqüin millor als cursos que
s’imparteixen i a les empreses demandants de futura ma d’obra.
Al mateix temps, la comunicació entre el personal de seguiment de
l’Administració i el personal tècnic dels centres hauria de ser més
fluida i dinàmica per tal de fomentar una figura més propera.
Resultaria de gran utilitat que es realitzessin estudis d’avaluació del
programa per valorar el seu funcionament i millorar les seves
possibles deficiències.
Resultats i/o utilitat del programa
Totes les persones que han participat al present estudi pensen que aquest
programa resulta necessari i de gran utilitat als col·lectius als qui va adreçat
com a mecanisme, en alguns casos, d’integració en el món laboral
fomentant actituds positives entorn als hàbits personals i professionals, en
altres, aportant noves expectatives laborals als seus i les seves participants.
Tot i així coincideixen que un dels aspectes que caldria millorar és el seu
valor en l’actual mercat de treball ja que la formació professional
ocupacional està infravalorada per la majoria dels agents que intervenen en
ell, i en la pràctica no esdevé una eina efectiva per la recerca de feina en
termes de competitivitat amb altres tipus de formació com és la formació
reglada. Davant d’això es fa necessària una intervenció per impulsar i
26
aconseguir que els certificats de professionalitat dels i les alumnes
participants en la FO adquireixin un reconeixement oficial amb més
pes en el món laboral.
En moltes ocasions són els i les propis participants dels cursos de la FPO els
que denoten una manca de motivació vers la formació que estan rebent,
sembla que entres altres coses, no valorin que tenen a la seva disponibilitat
un abast de formació gratuïta que les permetrà accedir en millors condicions
al mercat de treball. Davant d’això s’hauria de treballar per
augmentar la sensibilització dels costos que representa fer cursos
de FPO.
La FO com la resta de polítiques actives d’ocupació el que pretén és la
inserció laboral dels seus i les seves participants però es detecta que molt
sovint, aquesta actuació no s’assoleix amb ocupacions de qualitat posant als
treballadors davant d’una dinàmica de contínues entrades i sortides en el
mercat laboral caracteritzades per una gran inestabilitat i precarietat.
Per tal de combatre aquest vincle negatiu entre formació i ocupació,
entenem que s’ha d’orientar la formació ocupacional cap a activitats
formatives que preparin als i les seves participants en sectors
d’activitat en creixement i en ocupacions de difícil cobertura per tal
de fomentar l’estabilitat laboral i garantir una ocupació de qualitat.
27
ESCOLES TALLER, CASES D’OFICI I TALLERS D’OCUPACIÓ
Resum executiu Escoles Taller
El primer aspecte que cal destacar és la gran davallada pressupostària, en
termes d’atorgament, que experimenten els programes d’Escoles Taller
entre 2001 i 2005, tot i que caldria contrastar les dades d’atorgament
pressupostari amb les de justificació econòmica un cop finalitzat el període
d’execució per acabar de confirmar l’abast d’aquest descens.
L’anàlisi per províncies ens mostra que, efectivament, totes elles han
patit l’esmentada reducció, però un tret es manté invariable: Barcelona
continua sent la demarcació que rep més part del total, i es produeix, a
més, una altíssima concentració en només tres comarques. Pel que fa a la
resta, Girona amplia l’abast territorial i, paral·lelament, es dóna al 2005 una
distribució més equitativa del pressupost. Lleida, en canvi, és la demarcació
que més acusa la davallada, i juntament amb Tarragona veu reduït l’abast
territorial. Aquestes diferències territorials es confirmen també amb l’anàlisi
del nombre de persones beneficiàries de les accions finalment executades.
Respecte al tipus d’entitats, es pot dir que la gestió del programa és
bàsicament municipal, amb una presència majoritària de les corporacions
locals que s’ha vist incrementada de forma important en els darrers anys.
En relació amb el perfil de persones beneficiàries finals, es redueix més
del 57% la xifra de dones (la seva proporció al 2005 no arriba ni a 1 de
cada 10 participants), mentre que la quantitat d’homes augmenta
significativament, amb un espectacular augment d’homes estrangers.
De 25 especialitats impartides al 2005, en 15 d’elles les dones o bé no hi
són presents o bé estan subrepresentades, en gran part perquè hi ha una
concentració de l’oferta formativa al voltant de la construcció. Pel que fa a
l’edat, guanya pes l’interval de les persones majors de 20 anys, si bé els
més joves (entre 16 i 19 anys) continuen sent la franja majoritària, amb
prop del 70%. Es produeix també una ampliació en la franja d’estudis
28
majoritàriament ostentats pels/per les beneficiaris/àries i, per tant, una
diversificació en el seu nivell de formació.
Finalment, respecte a l’abast del programa, les ET recullen només la
participació d’un petit percentatge (no arriba al 6%) del total de persones
menors de 25 anys registrades al 2005 com a aturades a les oficines del
Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
Cases d’Ofici
Un dels aspectes més destacables que es desprenen de l’anàlisi quantitativa
del programa de Cases d’Ofici entre els anys 2002 i 2006 és
l’impressionant augment del pressupost atorgat i el nombre de persones
beneficiàries previstes. Tanmateix, el tret menys positiu és l’alta
concentració del nombre de beneficiaris/àries en la província de Barcelona.
Tot i que la situació varia una mica en favor sobretot de Tarragona, en el
2006 el gran pes de Barcelona es manté, Lleida té un pes baix i Girona
manté una presència molt testimonial.
En l’anàlisi per comarques aquesta constatació és fa encara més palesa.
A Barcelona és la comarca del Barcelonès la que s’emporta el gruix de
persones beneficiàries i pressupost, tot i que la tendència es suavitza en el
2006. Si bé es dóna un reduït abast territorial del programa tant a les terres
gironines com a les terres de Ponent, la tendència a Tarragona és cap a una
modesta ampliació d’aquest. A Lleida, que rep una important dotació al
2006 (al 2002 no en va rebre cap), i a Tarragona, les comarques que
concentren el gruix de pressupost i beneficiaris són les que acullen la capital
de província.
Entre les entitats que desenvolupen els projectes predominen els
òrgans de l’Administració de l’Estat i Comunitats Autònomes. Tot i això, es
dóna una lleugera tendència cap a la major presència de les corporacions
locals. Les associacions o les societats anònimes tenen una participació molt
menor.
29
Respecte del perfil de les persones beneficiàries finals, es tracta d’un
programa amb predomini masculí. A més, aquesta hegemonia tendeix a
augmentar en els darrers anys, una realitat que s’explica en gran part pel
tipus d’especialitats formatives que s’imparteixen. També s’observa un
predomini de les persones menors de vint anys, dins de les tendències
previsibles, donat que com més grans els/les participants, més gran és el
seu dinamisme a l’hora de trobar una feina. També és una tendència
previsible el fet que més de la meitat de l’augment global de
beneficiaris/àries al 2006 hagi estat degut a l’increment de persones de
nacionalitat estrangera. Pel que fa al nivell d’estudis, es perfila la
tendència a captar participants entre els nivells de formació més baixos.
Per últim, si analitzem l’abast del programa entre les persones en situació
d’atur per sota dels 25 anys registrats al 2006, veiem que tot i l’augment de
beneficiaris previstos en els darrers anys l’índex de participació no arriba al
13,5%.
Tallers d’Ocupació
Entre els anys 2001 i 2005, s’observa una tendència a l’alça de
l’atorgament pressupostari destinat a Tallers d’Ocupació, amb un
augment del 129%. Al seu torn, el nombre de beneficiaris previstos s’ha
duplicat.
Pel que fa a la distribució territorial de persones beneficiàries i
pressupost, es dóna una alta concentració a la demarcació Barcelona, tot i
que la tendència és cap a la reducció d’aquesta centralitat en benefici de la
resta. No obstant això, quan observem la distribució comarcal veiem com es
produeix, al seu torn, una tendència a la concentració a l’interior de les
quatre demarcacions, sobretot en favor de les comarques que acullen la
capital de província. A Tarragona, però, es redueix la concentració territorial
de les persones beneficiàries, tot i que sí que es produeix l’augment de la
concentració pressupostària. Amb tot, a Girona, Lleida i Tarragona s’amplia
l’abast territorial del programa.
30
Pel que fa al tipus d’entitats executores, d’un període a l’altre es
constata la incorporació de nous tipus d’entitats participants, tot i que el
gruix del pressupost és gestionat per les corporacions locals.
Pel que fa al perfil dels i les alumnes, el pes de les dones es redueix i de
superar el 60% al 2001 no arriba al 49% al 2005. Entre els trets definitoris
de l’oferta formativa dels TO en aquest darrer període, comprovem com hi
ha dotze especialitats al 2005 on l’alumnat és exclusivament femení, i cinc
especialitats més on les dones representen entre el 90 i el 99%. Aquestes
estarien majoritàriament relacionades amb l’assistència social i domèstica,
així com amb el medi ambient i el turisme. Si ens fixem en la distribució per
edats al 2005, veiem que els trams majoritaris són el dels alumnes entre
els 30 i els 44 anys i la franja dels de 45 anys o més grans. Segons el
nivell d’estudis, es comprova una tendència cap a la concentració en els
trams més baixos. Per últim, la proporció de persones beneficiàries
estrangeres experimenta una lleugera tendència a l’alça.
Finalment, en relació amb l’abast del programa entre els aturats i
aturades de 25 anys o més registrats a les oficines del SOC al 2005, només
el 0,95% va participar en TO, xifra que denota un baix grau de penetració
del programa en la població a la qual està adreçat.
31
ITINERIS PERSONALS D’INSERCIÓ
Resum executiu
En termes d’atorgament, cal destacar l’augment pressupostari d’un 8,1%
que ha experimentat el programa d’Itineraris Personals d’Inserció entre
els anys 2001 i 2005. Per contra, cal mencionar que el nombre de
beneficiaris/es ha disminuït. Concretament el programa IPI ha passat a
atendre 444 beneficiaris/es menys.
L’anàlisi per comarques ens permet veure, com la major partida de
pressupost es concentra en tres comarques concretes, Barcelonès, Baix
Llobregat i Vallès Occidental. La primera d’elles, aglutina més del 63% del
pressupost total. Aquesta tendència no varia en els dos anys estudiats. De
la mateixa manera, el nombre de persones beneficiàries també recau
majoritàriament en aquestes tres comarques.
L’anàlisi per tipus d’entitat, ens indica que per als dos anys estudiats, són
les corporacions locals i les associacions i altres tipus no definits, les entitats
que ofereixen el programa IPI, majoritàriament. Cal dir que, el major
atorgament i el major nombre de persones beneficiàries, també recauen en
aquests dos tipus d’entitats. En aquest sentit, l’evolució segueix una
mateixa tendència.
Segons el perfil de persones beneficiàries, podem dir que ha augmentat
considerablement la presència masculina (7,6 punts percentuals), tot i que
la femenina també ha augmentat. Aquesta evolució no és del tot precisa, si
tenim en compte que manca informació d’un 10% del total de
beneficiaris/es segons les dades facilitades per a l’any 2001. Segons el perfil
de persones beneficiàries per edat, podem dir que majoritàriament són
homes i dones que tenen entre 31 i 40 anys d’edat, tendència que es
manté al llarg dels dos anys estudiats. Tenint en compte la nacionalitat,
podem dir que la tendència ha sigut d’augmentar la presència estrangera,
tot i que majoritàriament, les persones beneficiàries del programa IPI són
persones espanyoles. Cal dir però que per col·lectius diferenciats per
32
gènere, trobem una major presència de dones espanyoles i d’homes
estrangers, tot i que la diferència entre dones i homes estrangers no és tan
accentuada.
En relació amb el mercat de treball, podem dir que les persones
beneficiàries del programa IPI per a l’any 2005, representen un 8,1% del
total del registre de persones aturades. Segons el gènere, un 8,6% del total
de dones aturades i un 7,4% del total d’homes aturats, s’han pogut
beneficiar del programa IPI l’any 2005. La tendència segons l’edat, de les
persones que s’han beneficiat d’aquest programa és molt similar a la del
registre general d’aturats/es. De la mateixa manera que l’anàlisi per nivell
d’estudis també presenta la mateixa tendència entre les persones
beneficiàries i el total d’aturats/es. En aquest sentit, entorn al 70% es situa
amb un nivell d’estudis de certificat escolar, EGB i BUP.
33
OBSERVATORIS DEL MERCAT DE TREBALL
Context històric Sota el nom genèric d’Observatori del mercat de treball es defineix un
instrument més o menys estable en el temps, amb uns recursos econòmics i
humans suficients, que realitza tasques d’anàlisi quantitativa i qualitativa de
la realitat del mercat de treball i les polítiques actives d’ocupació d’un
territori concret.
Els primers observatoris apareixen al 1990, a nivell local i comarcal. Al
1995 es crea la Xarxa d’Observatoris del Mercat de Treball de la
Província de Barcelona, coordinada per la Diputació de Barcelona, que
facilita l’accés a dades estadístiques, projectes i a la documentació i als
materials dels observatoris que la constitueixen. En els darrers anys han
proliferat els observatoris del mercat de treball arreu de Catalunya, en
molts casos com un instrument al servei de l’Àrea de promoció econòmica
dels ajuntaments.
Respecte a la tipologia d’observatoris, en trobem de diferents tipus i amb
una distribució territorial desigual: els de fora de la província de
Barcelona (només dos, Lleida i Terres de Girona) i els que formen part
de la Xarxa, en total 25, on també hi ha diferències entre municipals i
supramunicipals.
Pel que fa a la normativa, no tenim constància de cap normativa
específica o de referència en la qual s’indiquin els requisits i els
procediments de creació d’un observatori del mercat de treball. Tampoc
ens consta cap normativa de funcionament més enllà de la normativa
interna de l’ens responsable d’aquest servei (ajuntaments, consells
comarcals, etc.).
En relació amb l’evolució d’aquesta política, el principal canvi experimentat
és l’augment de la seva complexitat i en les activitats que duen a
terme. Un nombre elevat es va constituir com una eina funcional de
34
recollida ràpida de dades, d’actualització periòdica de la informació més
rellevant en el territori en matèria laboral –en molts casos complementària
a la informació ja existent i elaborada per l’Observatori del Departament
de Treball de la Generalitat, creat al 2003 i pendent de reforma des
de 2005–, i d’elaboració d’indicadors d’evolució del mercat de treball.
Actualment, bona part d’ells ha esdevingut un punt d’observació de la
realitat laboral, de difusió d’informació recent, i d’elaboració i
suport tècnic als processos de presa de decisions dels actors implicats
en la planificació i la implementació de les PAO.
Punts forts i febles
Punts forts
Desenvolupament del programa
I. L’aplicació de tècniques de prospectiva, projecció i
planificació, permet pensar i dissenyar actuacions per a la
futura activitat del territori.
II. Els productes que es suggereixen donen resposta a una
demanda concreta.
III. Disposar d’eines informàtiques d’anàlisi i tractament de les
dades (SPSS o GIS) enriqueix els resultats dels productes
que ofereix el programa.
IV. La pròpia iniciativa i l’elevat compromís del personal tècnic
fan que es puguin tirar endavant les accions i seguir
evolucionant.
35
Coordinació, seguiment i avaluació
I. La Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local
(XODEL) ofereix ajuda i dóna suport al desenvolupament
del programa.
II. Des de la Xarxa d’Observatoris es dóna resposta efectiva a
través de productes com l’anuari estadístic, els informes de
conjuntura i els específics.
III. Implicació per part del XODEL que ha agrupat tots els
observatoris de la província de Barcelona.
Resultats i/o utilitat del programa
I. Resulten de gran utilitat per als territoris, els productes que
es realitzen i els serveis que ofereixen els observatoris, en
especial el Servei de Consultes.
Punts febles
Característiques del programa
I. Aquest programa pateix una manca de recursos tant
econòmics com humans. Aquest fet obstaculitza el poder
treballar amb tota la informació que es desitja.
Desenvolupament del programa
I. En el desenvolupament del programa s’ha detectat que és
poc visible l’activitat que realitzen els observatoris. Això fa
que no es conegui la seva existència i les tasques que s’hi
desenvolupen.
36
II. Es denota una gran diferència entre observatoris municipals
i supramunicipals. En aquest cas, el grau d’implicació en la
presa de decisions ni l’estructura organitzativa no són
iguals.
III. El perfil tècnic que desenvolupa la tasca d’observador, és
heterogeni. Això pot comportar el fet involuntari de centrar-
se en temàtiques més conegudes deixant de banda altres
aspectes rellevants pel mercat de treball.
IV. La normativa del secret estadístic restringeix l’accés i/o
publicació de dades necessàries per desenvolupar els
Observatoris el que pot comportar el tancament d’alguns
d’ells.
Àmbit d’actuació i/o col·lectius
I. Hi ha províncies que no disposen de cap observatori del
mercat de treball. Hi ha un repartiment força desigual en el
territori català.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. S’ha detectat una col·laboració i implicació insuficients per
part del SOC. Aquest fet ha comportat deixar desemparats
alguns observatoris, sobretot els més petits o els que estan
fora de la XODEL.
II. Manca una forta aposta política, en termes econòmics, vers
els observatoris, fet que condiciona el volum d’activitat.
III. Manca de consens entre les línies d’actuació de la XODEL i
les línies d’actuació política, ja que plantegen dues realitats
diferents.
37
IV. La majoria d’observatoris no realitzen ni el seguiment ni
l’avaluació de les polítiques actives d’ocupació.
Propostes de millora
Aquest apartat intenta elaborar una visió àmplia dels aspectes que caldria
millorar del programa d’Observatoris del Mercat de Treball. La detecció dels
aspectes a millorar han sorgit a partir d’evidenciar certes necessitats
esmentades pels i per les participants del present estudi.
Les propostes de millora les hem estructurat de la mateixa manera que en
l’apartat de punts forts i punts febles del programa, quedant així:
característiques generals del programa, desenvolupament del programa,
àmbits d’actuació i/o col·lectius participants, i coordinació, seguiment i
avaluació del programa.
Característiques del programa
Un bon observatori local ha de tenir tres prioritats: donar suport a la
planificació estratègica, oferir suport a la concertació territorial i saber
gestionar el coneixement. Per tal de realitzar unes bones polítiques
d’ocupació, que siguin exitoses, és molt important i bàsic, saber quina és la
realitat sociolaboral del territori, per tal de poder planificar les accions més
adients per a cada sector o col·lectiu. Per tal d’obtenir aquest coneixement
més exhaustiu, cal disposar d’informació més qualitativa. Aquesta es pot
aconseguir a partir de la comunicació amb la ciutadania, agents socials i les
empreses.
És per això que ja que els observatoris treballen amb dades estadístiques,
caldria dotar-los d’informació més qualitativa obtinguda a partir
d’enquestes i/o entrevistes a determinats agents socials per tal de
tenir un coneixement més ampli. Això permetrà fer una anàlisi
qualitativa més exhaustiva amb opinions d’experts i anàlisi de les
notícies. Aquest tipus d’informació enriquirà en gran part el producte final
desenvolupat des de l’observatori.
38
Els observatoris no es poden limitar a oferir unes dades, han de poder
treballar-les, analitzar-les i comparar-les per tal de treure’n
conclusions i fer propostes de millora de la situació.
Una coincidència de quasi tots els observatoris és la manca de recursos dels
què disposen, tant humans com econòmics. Aquesta manca de recursos
dificulta la possibilitat d’evolucionar cap als observatoris de tercera
generació com vol la Diputació de Barcelona. Per tant, caldria disposar de
més recursos, tant econòmics com materials i humans que siguin
proporcionals al territori que analitzen i en concordança amb el volum
d’activitat que desenvolupen. Tot això ampliaria l’àmbit de coneixement i els
productes que es realitzen des dels observatoris i al mateix temps
s’aconseguiria tenir les mateixes oportunitats per tal de realitzar estudis de
prospecció, planificació i projecció alhora que aquests serien de més
qualitat.
Al llarg de l’estudi s’ha comprovat que en un futur proper, es pot donar la
situació d’haver de deixar de fer accions per la manca de recursos
econòmics. Front aquest obstacle, i per tal que els observatoris puguin
gaudir d’una categoria dins les polítiques actives d’ocupació, cal crear una
partida pressupostària específica destinada al finançament dels
observatoris, que garanteixi la seva estabilitat i existència en el temps.
Desenvolupament del programa
En el desenvolupament del programa, es creu que hi ha determinats
indicadors que caldria continuar elaborant o que s’haurien de
considerar a l’hora de fer les anàlisis ja que es coneix que aquests són els
que aporten una informació més precisa i comprensiva del territori. Els
indicadors són els següents: demogràfics, de mercat de treball,
d’activitat econòmica, d’activitat empresarial, de formació,
d’urbanisme i habitatge, de consum, de transport i de societat de la
informació.
39
L’anàlisi en profunditat d’aquests indicadors permetrà parlar d’eficiència i
ampli àmbit de repercussió dels observatoris, ja que els observatoris es
conceben com a instruments de generació i difusió de coneixement.
S’han detectat una certa diversitat en el tractament de les dades i en les
tasques que desenvolupen cada Observatori. Per tal d’assegurar un nivell de
tractament de les dades homogeni, s’han d’unificar les metodologies
utilitzades malgrat ser una tasca difícil. Per aconseguir això, els tècnics/es
haurien de poder tenir els mateixos recursos a l’hora d’obtenir i analitzar la
informació. I per això, caldria realitzar formació tant de determinats
programes informàtics com d’aspectes més generals d’un
observatori.
Per això, també es considera necessari contemplar dins el programa la
formació per al personal tècnic dels observatoris ja que es considera
important formar als tècnics/es per tal que sàpiguen com fer un ús correcte
de l’observatori, explotant al màxim totes les possibilitats que ofereix com a
tal.
Realitzant tota aquesta formació adequada a les necessitats dels propis
tècnics, es podrà treballar d’una manera més àmplia i profunda, qualitat
que repercutirà als productes resultants.
Tanmateix, també es podrien organitzar jornades amb experts on
s’exposessin temes referents als àmbits de coneixement específic que
poguessin interessar als tècnics/es dels observatoris.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius participants
Els observatoris estudien la realitat sociolaboral i són una eina útil que
permeten conèixer el territori i l’entorn on es desenvolupa el mercat de
treball. Molts dels entrevistat, creuen que els observatoris han de funcionar
com una eina útil de suport a les Polítiques Actives d’Ocupació, sent una
referència a l’hora de planificar i avaluar o elaborar qualsevol acció sobre
aquestes.
40
És per això que es creu que l’àmbit d’estudi dels observatoris hauria
d’ampliar-se, ja que hi ha aspectes que poden donar molta informació per
pensar, dissenyar i planificar noves polítiques que afecten a la ciutadania,
amb temàtiques com salut, educació, formació, transport i mobilitat, les
TIC, etc.
Degut a la certesa que no hi ha observatoris en determinats territoris
catalans i que aquests resulten molt útils, es considera que el Departament
de Treball de la Generalitat, hauria d’impulsar la creació de més
observatoris del mercat de treball o de desenvolupament local a tots
aquells territoris on no n’hi ha. D’aquesta manera, hi hauria territoris
que disposarien de la seva pròpia informació sociolaboral.
Coordinació, seguiment i avaluació
L’observatori ideal hauria de formar part en tot el procés de planificació,
execució i avaluació de les polítiques actives d’ocupació. S’ha detectat que
hi ha una manca de coordinació entre departaments de la pròpia entitat.
Aquesta coordinació interna es podria millorar impulsant i difonent
el paper de l’observatori dins de l’organització a la qual s’adscriu.
D’aquesta manera l’observatori deixarà de ser una eina poc integrada i poc
coneguda. Per fer això, cal desenvolupar mecanismes de comunicació i
col·laboració interdepartamentals. Aquesta comunicació cal que sigui
fluïda per tal de donar una màxima difusió dels productes i els serveis que
proporciona l’observatori.
Es considera molt important l’existència d’un feedback per part d’agents
polítics, socials i econòmics del territori que enriquiria i afavoriria la bona
coordinació externa. Conèixer l’opinió d’aquests actors, es faria a través de
la realització d’enquestes d’opinió i debats estratègics. D’aquesta manera,
es fomentaria la participació tant dels processos de concertació com
la d’altres espais de decisió de la programació d’actuacions.
Aproximant-nos a la idea de comunicació, caldria contemplar l’opció que
ofereix el treball en xarxa, ja que aprofitant les possibilitats
d’aquest, es pot realitzar una millor coordinació. Cal tenir en compte
41
que les noves tecnologies agiliten l’intercanvi de coneixement i
d’experiències de cada territori.
La normativa de secret estadístic dificulta als observatoris l’obtenció de
dades primàries amb les quals treballar, el que fa que molts observatoris
puguin desaparèixer per la manca d’informació a la que podem accedir.
Aquest obstacle fa que es consideri important establir convenis per
garantir l’accés a les dades generals del Observatori del Mercat
Laboral de Catalunya i d’aquesta forma assegurar el traspàs
d’informació de dades entre les entitats i els observatoris locals.
D’aquesta manera, s’hauria de poder arribar a un acord entre observatoris i
el Departament de Treball per tal d’establir una metodologia de
funcionament comuna amb la finalitat de que l’accés a les fonts d’informació
fos més àgil i sense obstacles.
Aquesta dificultat a l’hora d’accedir a les dades primàries provoca un
desequilibri en el tractament de dades entre els observatoris locals. S’ha
d’impulsar el treball en xarxa entre els diferents observatoris locals
per tal que els límits territorials no suposin un obstacle per a la mobilitat de
les persones que cerquen ocupació.
A més, també caldria establir convenis de col·laboració entre els
observatoris i agents socials com sindicats i associacions empresarials,
per tal de facilitat la tramesa de dades i informació.
42
DESENVOLUPAMENT LOCAL (AODL, E+C I I+O)
Context històric
L’objecte del programa és afavorir l’activitat econòmica i la generació
d’ocupació en l’àmbit local, amb tres tipus d’iniciatives: Agents d’ocupació i
desenvolupament local, Estudis i Campanyes i Iniciatives locals d’ocupació.
Els AODL són “treballadors i treballadores de les corporacions locals o
entitats dependents o vinculades a l’Administració local que tenen com a
missió principal col·laborar en la promoció i implantació de les polítiques
actives de treball relacionades amb la creació d’activitat empresarial”.
Inicialment, sorgien sempre lligats al desenvolupament d’iniciatives locals
d’ocupació. Avui tenen com a missió col·laborar en la promoció i la
implantació de les PAO relacionades amb la generació d’activitat
econòmica i d’ocupació. També, havien de ser diplomats o llicenciats
preferentment en l’àmbit de les ciències socials o bé enginyers industrials o
agrònoms, mentre que ara no s’especifiquen titulacions. Pel que fa a
subvencions i pròrrogues, anteriorment l’import ascendia al 75% dels costos
salarials totals, fins un màxim de 12.000 €/any per AODL, i les pròrrogues
eren com a màxim, d’un any. Actualment, la subvenció pot ser fins d’un
80%, amb un màxim de 27.045,55 €/any, amb pròrrogues anuals fins a un
màxim de quatre anys.
Així mateix, es subvencionen parcialment els costos d’estudis, informes i
campanyes amb la finalitat de conèixer les possibilitats de
desenvolupament i implantació d’empreses a la zona, sempre que siguin
alienes a les entitats beneficiàries. La seva aparició data de 1999, a
diferència dels AODL i I+O (1994), sense haver experimentat variacions
significatives, tret de la introducció, al 2006, d’una tercera tipologia
d’accions: Jornades, seminaris i intercanvis de coneixements i
experiències.
L’objecte del programa I+O és el suport a les petites empreses de nova
creació, viables i que generin llocs de treball de caràcter estable, en els
àmbits o sectors que es vagin determinant, si cal amb la col·laboració local.
43
Els canvis més destacables els trobem a les subvencions, ja que la nova
normativa, de 2006, inclou la subvenció per a la integració de socis
treballadors desocupats en cooperatives i societat laborals, i la
subvenció per a l’assistència tècnica per contractar experts d’alta
qualificació. També baixa la reducció dels tipus d’interès per
inversions I+O (de 6 punts a 3).
Resum executiu
Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL)
Entre l’any 2001 i 2006, el pressupost econòmic per al programa AODL,
ha augmentat considerablement. El primer any es va dedicar un import
econòmic del 7.712.136,46€ i el segon un import de 12.540.378,48€. Això
representa un augment del 38,5%. Tot i ser la província de Barcelona la
que rep més atorgament, aquest s’ha vist reduït en aquests anys. L’any
2001 va rebre el 61,49% del total d’atorgament per Catalunya i l’any 2006
va passar a rebre’n el 59,01%. En aquest últim any, la comarca de
Barcelona que ha rebut més pressupost, ha estat el Vallès Occidental.
Respecte als tipus d’entitats que participen en el programa, es pot dir que
en els dos anys estudiats, són les corporacions locals les més nombroses.
Aquestes reben alhora el major percentatge d’atorgament, un 89,86% del
total per a l’any 2001 i un 85,13% del total per a l’any 2006.
Pel què fa al perfil de persones beneficiàries, en tots dos anys, la major
presència ha sigut femenina. Les dones representen un 66% per al primer
any i un 69% per al segon. Per edats, es pot dir que el col·lectiu contractat
com a AODL, majoritàriament comprèn edats entre 30 i 44 anys. L’any
2001, en aquesta franja d’edat hi havia un 89% del total d’AODL i a l’any
2006 un 69%.
44
Estudis i Campanyes (E+C)
Per a la realització del programa d’estudis i campanyes a Catalunya, l’any
2001 es va atorgar un pressupost econòmic de 781.366,31€. D’aquest
pressupost, entorn al 80% es va atorgar a la província de Barcelona, sent la
comarca del Baix Llobregat, la que més en va rebre.
A l’any 2006, l’atorgament ha sigut de 2.433.366,36€, suposant un
augment del 67,89%, però en aquest cas, la província de Barcelona, tot i
ser la que rep més pressupost, només va rebre’n un 46,87% del total. Dins
d’aquesta província, la comarca que ha rebut més pressupost ha sigut el
Vallès Occidental. Per tant, l’atorgament per aquest últim any, a més de
d’haver augmentat considerablement, ha estat més repartit entre les
províncies catalanes.
Respecte el tipus d’entitat que han desenvolupat aquest programa, per als
dos anys estudiats, són les corporacions locals les més nombroses i les que
reben més atorgament. Aquest tipus d’entitat va rebre un 80,64% del total
d’atorgament per a l’any 2001 i un 81,07% del total atorgat per a l’any
2006.
Iniciatives Locals d’Ocupació (I+O)
Per al programa de qualificació d’empreses com a iniciatives d’ocupació,
l’any 2001 es va dedicar un pressupost econòmic de 2.586.378,76€, sent
la província de Barcelona la que va rebre més atorgament, en concret un
72,1% del total.
En canvi, per a l’any 2006, el pressupost atorgat a aquest programa va ser
de 2.055.155,55€. Això representa un 25,84% menys. En aquest any,
també va ser la província de Barcelona la que va rebre més pressupost tot i
que aquest és força més reduït, en concret un 52,77% del total. Amb
aquests resultats, cal destacar la forta davallada en la subvenció total
rebuda a tot el territori català.
45
Respecte el tipus d’entitat que han participat en aquest programa en els
anys 2001 i 2006, aquestes són bàsicament societats de responsabilitat
limitada. Al primer any, aquest tipus d’entitat va rebre el 67,59% del
pressupost total atorgat i el segon any en va rebre un 69,23%. En un segon
lloc, trobem les associacions i altres tipus no definits. Aquestes entitats han
rebut al voltant del 16% del total atorgat per als dos anys estudiats.
Punts forts i punts febles A l’hora d’analitzar els punts forts i febles, per a cada un dels programes de
Desenvolupament Local (AODL, Estudis i Campanyes i I+O) hem pogut
constatar que tots tres tenen un punt feble en comú. Aquest fa referència a
la manca de recursos econòmics, materials i humans. En aquest sentit
doncs, els entrevistats han destacat que tant l’atorgament com les
infrastructures i els tècnics/es que duen a terme els programes, són
insuficients. A part d’aquest inconvenient comú a tots tres programes, la
resta de punts els hem tractat per separat en cada programa, ja que
presenten característiques diferents.
Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL)
Punts forts
Coordinació, seguiment i avaluació
I. És destacable el fort suport que rep el programa per part
d’altres departaments d’alguns dels ajuntaments on es
desenvolupa el mateix.
II. Existeix una bona coordinació entre els diferents departaments
i els propis tècnics/es que duen a terme el programa.
Desenvolupament del programa
I. L’execució del programa permet plantejar noves polítiques
d’ocupació, provocant cert canvi en la visió política existent. En
46
aquest sentit, permet una avenç polític en matèria de
desenvolupament.
Resultats i/o utilitats del programa
I. El programa d’AODL, fomenta el creixement econòmic,
d’aquesta manera es duen a terme accions que repercuteixen
positivament en el desenvolupament del territori creant riquesa
i extraient les potencialitats del mateix territori.
II. Es crea ocupació al territori, a partir de l’activació del patrimoni
dels municipis en els que s’aplica el programa, per evitar el
despoblament sobretot dels col·lectius més joves.
III. Dóna una diagnosi prèvia de les necessitats del territori i els
seus col·lectius.
IV. Es canvia la mentalitat dels polítics de l’Administració Local, en
matèria de desenvolupament econòmic a partir dels resultats
obtinguts del programa d’AODL.
V. Ampliació dels serveis als territoris com a resultat del
programa, això provoca molta acceptació per part de la
ciutadania.
VI. És un programa que afavoreix la contractació de més personal
tècnic.
Punts febles
Característiques del programa
I. A l’hora de desenvolupar el programa, es detecta una manca
de recursos financers. Es dóna el cas que un tècnic AODL ha de
desenvolupar les seves tasques per a diversos municipis.
47
II. La limitació dels programes en quant a temps perjudica a la
continuïtat dels tècnics/es. Després de quatre anys, els
projectes no veuen continuïtat i això pot desmotivar al
personal contractat com a AODL.
III. Manca d’anàlisi d’indicadors claus en el programa AODL.
IV. L’atorgament dels programes estan basats més en criteris
polítics i no tècnics, quan haurien de regir-se més, per aquests
últims.
V. Les funcions pròpies dels tècnics/es AODL, no estan clarament
delimitades. Aquesta situació pot desenvolupar a la llarga,
“burn-out” (estat de buit i desgast interior per part d’un
treballador, aquest ha gastat les seves energies
recarregables).
Desenvolupament del programa
I. La manca d’una diagnosi concreta per als territoris provoca que
no es detectin les necessitats reals. Caldria doncs, fer una
diagnosi per tal de veure quines necessitats presenta el
territori i poder-les cobrir.
II. Manca de reconeixement de les decisions del personal tècnic a
l’hora de desenvolupar la part tècnica del programa. Això és
degut a l’excessiu pes polític en decisions tècniques.
Resultats i/o utilitat del programa
I. S’ha detectat poca difusió dels resultats obtinguts, quan fer-ne
la màxima difusió permetria un millor coneixement del
programa, dels seus objectius i dels seus resultats beneficiosos
per al desenvolupament econòmic dels territoris.
48
Coordinació, seguiment i avaluació
I. Manca de contacte i coordinació amb altres tècnics/es AODL.
Manca una xarxa d’AODL que permeti intercanviar opinions,
experiències i en moments, servir d’ajuda i recolzament.
II. Manca de suport del SOC en el desenvolupament del
programa.
III. Manca d’informació a l’Administració Local sobre la figura dels
tècnics/es AODL. Aquest fet dificulta la coordinació que podria
haver-hi entre les entitats i la pròpia Administració Local.
IV. El programa AODL en el territori respon massa a interessos
polítics.
V. Manca una visió més global del territori ja que hi ha
ajuntaments que mostren una visió molt limitada de
desenvolupament del territori.
VI. La manca d’infrastructures aïlla els territoris en tant que
dificulta la mobilitat el que provoca una manca de coordinació i
comunicació entre ells.
Altres
I. La formació dels tècnics/es AODL és assumida per la pròpia
entitat.
II. La formació està massa centralitzada a Barcelona i Tarragona.
Manca de formació contínua necessària per a desenvolupar
correctament la tasca com a tècnics/es AODL, i manca
d’informació sobre aquesta.
49
III. No hi ha plans d’acollida en alguns territoris per als AODL.
Aquesta necessitat sorgeix de la poca continuïtat laboral que
s’ofereix a aquests tècnics/es.
Estudis i Campanyes (E+C)
Punts forts
Característiques del programa
I. L’estructura del programa permet realitzar accions concretes i
a llarg termini.
Desenvolupament del programa
I. El programa permet disposar d’una actualització permanent
dels resultats que s’obtenen a través dels estudis realitzats.
Resultats i/o utilitat del programa
I. Permet fer una diagnosi de l’estat actual de les entitats que
participen en el programa.
II. Representa una eina molt útil per tal de conèixer el territori i
les seves necessitats.
III. Els projectes que es duen a terme dins el programa es
contextualitzen dins el pla d’acció de desenvolupament
econòmic del territori.
50
Punts febles
Característiques del programa
I. Discontinuïtat laboral dels tècnics/es que desenvolupen el
programa després de la finalització del període de quatre anys.
Aquest fet afecta a la qualitat dels projectes.
II. Manca de recursos econòmics i materials adequats a les
necessitats del territori.
III. S’ha detectat poca agilitat en l’atorgament i la resolució de la
subvenció.
IV. Els criteris d’atorgament de la subvenció segueixen bàsicament
criteris polítics i no tècnics.
Resultats i/o utilitat del programa
I. La difusió dels resultats es duu a terme des de les mateixes
entitats. En aquest sentit, es fa poca difusió a més d’haver
d’assumir, les entitats mateixes, les despeses d’aquesta.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. Manca consciència de globalitat del territori per part d’alguns
ajuntaments, fet que fa que tinguin una visió molt limitada del
desenvolupament al territori.
II. Manca de seguiment i avaluació per part del SOC.
51
Iniciatives locals d’Ocupació (I+O)
Punts forts
Resultats i/o utilitat del programa
I. El programa impulsa la creació d’empreses en tant que
fomenta l’ocupació i l’autoocupació al territori.
Punts febles
Característiques del programa
I. Excessiva documentació i tràmits inicials massa complexos.
Aquesta excessiva burocràcia, dificulta el desenvolupament del
programa.
II. Els ajuts econòmics que s’atorguen a les empreses, són
préstecs i no subvencions.
Propostes de millora Aquest apartat ha sorgit a partir de les aportacions tant dels tècnics/es com
dels representants de les pròpies entitats que apliquen els programes
d’AODL, Estudis i Campanyes i I+O dins la Política Activa d’Ocupació de
Desenvolupament Local. En aquest informe, es presenta una visió general
dels aspectes que caldria millorar en el programa de Desenvolupament
Local a partir dels dèficits detectats pels participants en l’estudi.
Les propostes de millora es presenten amb la mateixa estructura de
continguts que s’han recollit a l’apartat de punts forts, punts febles,
amenaces i oportunitats per a cada un dels tres programes. Així doncs,
aquest informe queda estructurat de la següent manera: característiques
generals del programa, resultats i/o utilitats del programa i coordinació,
seguiment i avaluació.
52
A partir del coneixement de les opinions recollides podem dir que en general
per a tots tres programes, s’ha detectat certa precarietat laboral dels
tècnics/es que duen a terme aquests programes a la vegada que s’ha fet
palesa la infravaloració de l’aportació tècnica, a favor de la recepció
econòmica de les subvencions i de l’opinió política. A més, s’ha constatat
que faria falta afavorir la connexió entre els diferents programes i el treball
en xarxa de les entitats incidint en la millora general de la coordinació,
seguiment i avaluació del SOC.
Davant aquesta situació, es proposa una millora de la situació laboral
dels tècnics/es equiparant les condicions laborals entre els
tècnics/es AODL, Estudis i Campanyes i I+O. A més, es considera que
s’hauria de millorar l’oferta formativa i especialitzada cap a aquest
col·lectiu, ja que també s’ha detectat que es dóna poca formació específica,
tot i que les entitats no posen obstacles per tal que els tècnics/es assisteixin
a cursos de formació externa a l’entitat.
Agents d’Ocupació i Desenvolupament Local (AODL)
Característiques generals del programa
Després de constatar que manca estabilitat laboral per als tècnics/es
d’AODL, ja que un cop finalitzat el programa automàticament se’ls acaba el
contracte, cal doncs més implicació dels i les responsables de les
entitats per tal de poder consolidar les places dels tècnics/es,
buscant la continuïtat dels projectes. Aquesta consolidació de la plaça de
tècnic/a AODL es podria definir per normativa i seria viable ja que és una de
les polítiques actives d’ocupació amb més possibilitats de continuïtat.
Moltes vegades, per tal que les entitats rebin la subvenció corresponent al
programa, es tendeix a no escoltar tant les aportacions que fan els
tècnics/es del programa i considerar més les propostes de caire polític. En
aquest sentit, es proposa que l’atorgament de les subvencions es
sustenti fonamentalment en criteris tècnics i no només polítics, ja
que els primers són els que coneixen més el terreny i les situacions en les
53
que es troben dia a dia. La figura d’AODL pot ser un interlocutor clau entre
societat civil i l’Administració ja que està plenament en contacte amb la
realitat i els instruments polítics.
Alguns dels responsables de les entitats i tècnics/es del programa d’AODL,
han afirmat que per al correcte desenvolupament del programa, manquen
infrastructures a la vegada que recursos tant materials com econòmics. En
aquest sentit, es proposa establir un reequilibri territorial en el
repartiment dels recursos i les subvencions destinades al programa
a la vegada que augmentar les infrastructures. Amb tot això,
s’afavorirà a la comunicació entre entitats i a la realització d’accions a curt i
a llarg termini.
En aquest estudi, s’ha detectat que les funcions pròpies dels tècnics/es
AODL, no estan clarament delimitades. Caldria doncs, establir un protocol
clar de les funcions a desenvolupar per part del personal tècnic per
tal d’evitar a la llarga experiències de “burn-out” o desgast psicològic dels
treballadors a la feina.
Desenvolupament del programa
El programa d’AODL, parteix de realitzar primerament una diagnosi del
territori per tal de detectar les necessitats d’aquest i actuar fent propostes
de dinamització del territori i generar idees per tal de crear riquesa
fomentant el creixement econòmic. Si bé, es duen a terme aquestes
diagnosis prèvies, s’ha detectat que aquestes no són del tot concretes.
D’aquesta manera cal doncs, ressaltar la necessitat de realitzar
diagnosis prèvies, concretes i rigoroses de les necessitats i
mancances que presenten els territoris. Amb aquest bon
començament, es podrà elaborar el pla de treball sent aquest, l’eix
vertebrador per al desenvolupament idoni de les actuacions del programa.
A més, també s’ha detectat un excessiu pes polític en les decisions
tècniques en el desenvolupament del programa. En aquest sentit, caldria
més reconeixement de les decisions del personal tècnic, ja que
54
aquest personal és part implicada i amb ple coneixement de la realitat a
l’hora de dur a terme el programa.
Resultats i/o utilitat del programa
Els productes que sorgeixen de l’aplicació del programa d’AODL, són de
gran utilitat i promouen el desenvolupament local i la dinamització
territorial.
Quan es finalitzen aquests productes, seguidament i perquè tota la feina
feta sigui útil i reconeguda, cal que es procuri per fer-ne una màxima
difusió.
En aquest estudi s’ha detectat que un cop obtinguts els productes, a
aquests no se’ls fa tota la difusió que caldria. És per aquest fet que es
proposa fer una màxima difusió dels resultats obtinguts, per tal que es
tingui un millor coneixement del programa, dels seus objectius i resultats
beneficiosos per al desenvolupament econòmic dels territoris.
Coordinació, seguiment i avaluació
A vegades, la manca de recursos humans que s’ha fet notable a nivell
general del programa de Desenvolupament Local, fa que un mateix tècnic
AODL sigui utilitzat com a “comodí” i que faci altres tasques i funcions que
no li corresponguin pròpiament.
Per això, es proposa que existeixi un control més minuciós per part del
SOC en el seguiment de les activitats que desenvolupen els i les
AODL en les seves respectives entitats, per tal d’evitar una situació que pot
dur a aquests treballadors/es a patir “burn-out” (estat de buit i desgast
interior per part del treballador, aquest ha gastat les seves energies
recarregables). D’aquesta manera el tècnic/a AODL podrà centrar-se en les
seves funcions com són: dinamització del territori, detecció de necessitats i
generació d’idees per tal de contribuir a la promoció econòmica i al
desenvolupament local.
55
Al llarg de l’apartat de punts forts i febles de l’estudi present, s’ha destacat
la pèrdua de percepció global de desenvolupament del territori que tenen
alguns ajuntaments. Front això, es considera convenient la creació d’una
xarxa d’AODL des d’on es pugui tenir una visió global de tots els tècnics/es
que treballen al territori. Això permetrà una major coordinació entre entitats
i una complementació compartint opinions, experiències i projectes.
D’aquesta xarxa sorgiran també propostes d’activitats, informació de cursos
i altres activitats formatives. D’aquesta manera s’evitarà caure en la visió
local limitada al territori en el que desenvolupen la seva activitat.
Estudis i Campanyes (E+C)
Característiques del programa
El programa d’Estudis i Campanyes, és una eina molt útil en tant que
treballa aspectes molt concrets del territori, centrant-se sobretot en
l’ocupació. Permet fer una diagnosi de l’estat actual i fomenta l’ocupació en
el territori.
Per a poder desenvolupar correctament el programa s’ha detectat que hi ha
problemes de gestió en el sentit que no arriben els recursos econòmics per
a realitzar els estudis. Per tant, es proposa que s’adeqüin els recursos
econòmics i el volum d’estudis a desenvolupar. D’aquesta manera, es
podran complir les expectatives creades, sempre i quan no hi hagi
endarreriments dels atorgaments.
A més, s’ha detectat que les entitats no tenen un coneixement exhaustiu
dels recursos i oportunitats que el propi programa genera i això dificulta
l’aprofitament just i el bon ús que se’n pot fer d’ell. Per tant, es considera
important que s’agilitin les resolucions de les convocatòries per tal
que els tècnics/es puguin preparar-les adequadament.
Coordinació, seguiment i avaluació
Moltes vegades els responsables de les entitats han remarcat que al llarg
del desenvolupament del programa, el SOC no ha fet cap tipus d’intervenció
56
a nivell de seguiment. Conseqüentment, existeixen només mesures internes
que a partir de reunions entre tècnics/es i responsables de les entitats es fa
un cert seguiment i avaluació del programa. És per això, que es demana
més suport tècnic per part del SOC. D’aquesta manera, es podran
solucionar problemes sorgits al llarg del desenvolupament del programa així
com actualitzar resultats i anar-se adequant al programa i a les dificultats
que poden anar sorgint.
Si aquesta demanda es compleix i s’afegeix més control en
l’atorgament, automàticament s’evitaran duplicats de propostes al territori
dins els projectes d’estudis i campanyes, com s’han donat en alguns
territoris.
Resultats i/o utilitat del programa
Al llarg de l’estudi, s’ha detectat que la difusió que es fa dels resultats
obtinguts, és mínima. A més, les despeses que genera fer aquesta difusió
van a càrrec de les pròpies entitats, fet que també limita la difusió. Per tant,
creiem que cal fer més difusió dels resultats obtinguts, per tal que es
donin a conèixer al màxim els productes obtinguts i si cal, que les entitats
deixin d’assumir la totalitat de les despeses d’aquesta.
Iniciatives locals d’Ocupació (I+O)
Característiques del programa
En l’anàlisi del programa d’Iniciatives per a l’Ocupació, s’ha recollit la
problemàtica de l’excessiva burocràcia del programa en quant a la
documentació prèvia que cal presentar per part de les empreses. Per tant,
caldria facilitar els tràmits tant de sol·licitud de qualificació com de
compliment de les ajudes.
Al començament de l’activitat empresarial, les empreses que es beneficien
d’aquest programa, reben préstecs inicials per tal d’iniciar la seva activitat.
Caldria doncs, rebre subvencions enlloc de préstecs, al menys en els
primers anys de començament de l’activitat.
57
Tenint en compte que el programa ajuda a la creació d’empreses i
representa un forta injecció per a les empreses fomentant l’ocupació i els
valors socials, hauria de ser un programa del que se’n fes molta difusió per
tal que els emprenedors/es poguessin sol·licitar la qualificació prèvia, un
cop tinguin la seva idea empresarial. Per tant, caldria disposar d’un
millor coneixement i difusió del programa d’I+O i d’una informació
renovada sobre ajuts i subvencions per a les empreses que estan en
fase de creixement.
Coordinació, seguiment i avaluació
Alguns participants de l’estudi comenten que, les empreses que s’inclouen
dins el programa d’I+O i han rebut algun tipus d’ajuda, no han estat
sotmeses a cap control de seguiment per part del SOC. Creuen que això pot
provocar pràctiques deshonestes per part d’algunes empreses. És per això,
que es considera important que el SOC faci un seguiment exhaustiu i
una avaluació posterior a les empreses que s’han beneficiat d’aquest
programa. Aquest control servirà per assegurar el compliment de tots els
requisits a les empreses participants.
Malgrat aquesta demanda, representants d’entitats i tècnics/es del
programa valoren molt positivament el suport rebut per part del SOC a
l’hora d’elaborar el pla d’empresa inicial.
58
NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ
Resum executiu Les dades analitzades en aquest informe i recollides en el present resum
només inclouen projectes de formació ocupacional o formació en el lloc de
treball dins els programes de nous jaciments d’ocupació (NJO).
El programa de NJO va rebre un pressupost econòmic a Catalunya de
6.443.020,30 € per l’any 2001 i 6.488.395,87€ pel 2005 el que significa una
augment del 0,7% respecte a l’any 2001.
Pel què fa a la distribució territorial d’aquest pressupost, podem dir que
les dues províncies que van rebre un major atorgament per a l’any 2005,
van ser Barcelona (4.218.670,12€) i Girona (1.056.573,42€). Aquestes
dues províncies són també, les que han rebut un major nombre de persones
beneficiàries.
En ambdós anys d’estudi els tipus d’entitats que han gestionat la major
part del pressupost total han estat les associacions i altres tipus d’entitats
no definits i les corporacions locals, concentrant així mateix a gran part de
les persones participants al programa.
En quant a les persones beneficiàries del programa a l’any 2001 van
participar 1.281 persones front a les 975 persones de l’any 2005, és a dir
que es va produir una disminució del 23,9% respecte a l’any 2001.
Respecte el perfil d’aquestes persones beneficiàries, es pot dir que s’ha
donat una certa feminització del programa, ja que les dones han passat
d’un 59% l’any 2001 a un 70% l’any 2005. Per tant, la presència masculina
s’ha vist força reduïda en aquest últim any. Per edats, les persones que van
accedir als projectes de formació ocupacional o formació en el lloc de treball
dins el programa de NJO tenen edats compreses entre 30 i 44 anys,
majoritàriament.
59
Per nivell d’estudis, el col·lectiu que ha accedit més al programa de NJO,
l’any 2005, és aquell que té estudis universitaris. Aquest, representa quasi
el 40% de beneficiaris amb estudis de grau mitjà i superior. Per
nacionalitat, podem dir que al llarg dels dos anys estudiats, les persones
beneficiàries estrangeres han doblat la seva presència. Cal fer l’incís que
aquest augment l’han protagonitzat dones estrangeres. Exactament s’ha
passat d’un 3% a un 6% d’estrangers/es beneficiaris/es.
En relació amb el mercat de treball, podem dir que sobre la mitjana
d’atur registrat durant l’any 2005, només un 0,4% de persones s’han
beneficiat del programa de NJO. Concretament, les dones beneficiàries
representen un 0,4% sobre l’atur femení i els homes un 0,2% sobre l’atur
masculí. Per edats, hem pogut veure que el col·lectiu de 30 a 44 anys, és el
que aglutina més persones beneficiàries del programa. No obstant això,
quan relacionem les dades del total de beneficiaris/es i el registre d’aturats,
cal destacar que és el col·lectiu de joves d’entre 20 i 24 anys i de 25 a 29
anys, el que presenta un major pes. Aquests col·lectius, suposen un 0,7%
cadascun d’ells sobre el total del registre de persones aturades per a l’any
2005. Finalment, segons el nivell d’estudis, s’ha vist que el col·lectiu que té
estudis superiors és el que més accedeix a aquest programa. En relació amb
el mercat de treball aquest col·lectiu representa un 2% sobre el total de
l’atur registrat.
Punts forts i punts febles
Punts Forts
Característiques del programa
I. En relació amb les mancances percebudes en altres polítiques
actives d’ocupació (PAO), els programes de NJO impliquen una
millora pel que fa als següents aspectes: foment de
l’experimentació i la innovació; interrelació estreta amb el territori
i el mercat treball, i treball a mig i llarg termini, i que passem a
descriure a continuació:
60
II. Així, es considera un valor afegit el fet de poder treballar en
sectors d’ocupació novedosos o emergents, amb
l’experimentació que això implica, i poder fer-ho sense una
temporalitat massa estricta.
III. Pel que fa a la interrelació amb el territori i el mercat laboral,
es valoren aspectes com la formació en el mateix lloc de
treball, l’oportunitat d’afermament per les entitats beneficiàries
del programa i la possibilitat de realitzar estudis per obtenir
una diagnosi sobre les necessitats del territori, els perfils
professionals o les necessitats productives.
IV. Respecte als terminis d’actuació, es valora l’horitzó del llarg
termini contemplat per aquest programa (en contrast amb el
caràcter excessivament temporal d’altres PAO) i el seu caràcter
proactiu, tenint com a principal objectiu la creació de nous llocs
de treball i l’estimulació de la demanda.
V. Pel que fa als terminis es valora així mateix la capacitat
d’aprofundir en l’estudi o consolidació d’una línia de treball a
mig i llarg termini.
VI. Es considera molt positiu el fet de poder demanar el mateix
projecte en diferents convocatòries i poder així donar
continuïtat al servei, ja que això permet millorar la planificació,
treballar de manera paral·lela a l’evolució del projecte i
procedir a la seva reformulació en funció dels resultats
obtinguts. La continuïtat facilita, a més, poder fer un acurat
seguiment de tot l’itinerari formatiu i laboral que realitza la
persona beneficiària.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. Es tracta d’una de les polítiques actives que permet
desenvolupar una feina molt vinculada a les condicions i la
61
dinàmica del mercat de treball, tot facilitant a la persona
beneficiària potenciar unes aptituds que altres PAO no
potencien.
II. El programa constitueix una oportunitat de creació d’ocupació
per a col·lectius femenins que han estat inactius laboralment.
Resultats i/o utilitat del programa
I. Es tracta d’un programa amb un gran potencial de creació
d’ocupació. Facilita la generació de noves activitats i/o la
consolidació d’altres ja iniciades, amb la consegüent creació i
consolidació de nous llocs de treball que, d’altra manera, o bé
no es podrien generar o trobarien molta més dificultat per fer-
ho.
II. Relacionat amb el punt anterior, aquesta política permet
generar i consolidar noves figures professionals i constitueix un
al·licient per incorporar noves línies d’actuació en les entitats,
o bé consolidar-ne les ja existents.
III. Es valora positivament la possibilitat de consolidació i
enfortiment que significa per a les entitats, ja que aporta la
possibilitat de realitzar activitats que generin beneficis per
aquestes, en vista a consolidar-les.
IV. Els projectes tenen valor no només per a les entitats i les
persones beneficiàries sinó també a nivell comunitari.
Punts Febles
Característiques del programa
I. Si bé el finançament proporcionat per aquest programa permet
endegar projectes i contractacions que d’altra manera no es
62
podrien realitzar, la dotació econòmica no cobreix totes les
despeses generades i es perceben desigualtats en la seva
assignació a les diferents partides.
II. Relacionat amb el punt anterior, es critica la no cobertura de
totes les despeses vinculades a les contractacions i es
destaquen com a negatives les dificultats que experimenten les
entitats per finançar la part de la contractació que no
contempla el programa.
III. Donat que el finançament és parcial, i unit al fet que la
temporalitat de la contractació és força alta i que la retribució
mínima establerta no és excessivament elevada, aquesta
situació es pot utilitzar en alguns sectors com una eina de
precarització de la contractació.
IV. Pel que fa a la durada de les actuacions, si bé aquesta és
superior a la que contemplen altres programes, en ocasions
pot no ser suficient per la realització de projectes amb el nivell
de complexitat propi dels NJO. Així doncs, la temporalitat
estricta en referència a la data de finalització dels projectes pot
no acomodar-se a les necessitats reals d’aquest.
V. Respecte a la gestió de les convocatòries, es critica la manca
de flexibilitat i la complexitat i el volum excessiu de les
gestions administratives requerides a l’hora d’accedir al
programa.
VI. Pel que fa a les justificacions de la subvenció, tenint en compte
que es tracta de projectes tan amplis i vinculats freqüentment
a diversos àmbits, es critica la complexitat de les justificacions
i la no coincidència d’aquesta amb el moment de
desenvolupament del projecte.
VII. Es considera un aspecte negatiu el retard de sortida de la
convocatòria i el retard i la incertesa en les dates de resolució i
63
de cobrament de les subvencions, fets que dificulten la
planificació de l’activitat i poden endarrerir l’execució de les
actuacions, a més de generar problemes a les entitats a l’hora
d’haver d’avançar els pagaments.
VIII. L’obligatorietat de consolidació de llocs de treball per poder
tornar-se a acollir al programa per a l’acció de creació directa
de llocs de treball és vista com una dificultat afegida per
algunes entitats, com també ocorre amb l’obligatorietat de
contractar a persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació
de Catalunya (SOC).
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. El programa d’estimulació de la demanda, dins dels NJO,
treballa en un sector molt feminitzat (segregació ocupacional
horitzontal) que es caracteritza per la precarietat laboral
(horaris, contractació, rotació, retribucions econòmiques, etc.).
II. Es critica la manca de formació per capacitar el personal dels
serveis en el marc de les accions d’estimulació de la demanda
dins dels NJO.
III. El programa no preveu la incidència en les problemàtiques
familiars i personals que poden dificultar la posterior inserció
de les persones beneficiàries.
Resultats i/o utilitat dels programa
I. No sempre un nivell alt d’inserció en el marc dels programes de
NJO implica una estimulació del mercat en l’àmbit en el qual es
desenvolupava l’acció, sinó que aquest pot estar més aviat
vinculat a una millora en el nivell d’ocupabilitat de la persona
beneficiària.
64
II. S’observen dificultats d’inserció en àmbits novedosos, ja que es
pot estar formant una persona en un sector que no està lo
suficientment desenvolupat i/o consolidat com per incorporar a
professionals.
III. D’altra banda, en el cas dels llocs de treball excessivament
protegits, es pot estar dificultant la posterior inserció laboral de
la persona beneficiària.
IV. En el marc de les accions d’estimulació de la demanda, la
presència d’estereotips de gènere en la societat, en
l’Administració i en les persones usuàries del servei, es
tradueix en una manca de valoració social i econòmica
d’aquestes funcions, considerades pròpies del sexe femení.
V. Directament relacionat amb el punt anterior, existeix una
manca d’accions positives per trencar amb estereotips de
gènere i amb la segregació ocupacional horitzontal present en
el programa d’estimulació de la demanda.
VI. Alguns dels serveis que es posen en marxa a través del
programa de creació directa de llocs de treball són cars i, per
tant, difícils de mantenir quan finalitza la subvenció.
VII. Hi ha el risc que els programes de NJO s’interpretin com una
via més de finançament de les entitats.
VIII. Pel que fa a les accions d’estimulació de la demanda, un cop
finalitzats els cinc anys establerts per sol·licitar la subvenció es
percep un cert grau d’incertesa en la continuïtat del programa,
davant d’una nova necessitat creada.
Propostes de millora
Aquest apartat presenta una visió global dels aspectes que caldria millorar
en el marc dels programes de Nous Jaciments d’Ocupació (NJO), a partir de
65
la identificació de necessitats obtinguda a través de l’anàlisi de les opinions
dels i les participants en el present estudi. Les propostes s’articulen seguint
la mateixa estructura de continguts emprada a l’apartat de punts forts i
febles del programa: característiques generals del programa; àmbits
d’actuació i/o col·lectius participants; resultats i/o utilitat del programa i,
finalment, altres aspectes a destacar.
Característiques del programa
Una part important de les propostes de millora recollides entre els
participants del present estudi fa referència a aspectes relacionats amb la
temporalitat i el finançament. I és que, tot i que en comparació amb altres
PAO les accions de NJO són uns dels que presenten més flexibilitat i
continuïtat pel que fa a la durada i finançament dels projectes, també són
els que poden contemplar una combinació d’actuacions més complexa, a
més de requerir una avaluació d’objectius a mig i llarg termini.
Així, es dóna el fet que, si bé el termini per realitzar aquestes accions és
superior a l’estipulat per a altres PAO, la temporalitat establerta fins al
moment resulta en molts casos insuficient a l’hora d’assolir els objectius de
determinats projectes. És per això que resulta necessari augmentar la
durada i la flexibilitat en els terminis establerts, com a mínim pels
projectes per als quals s’argumenti suficientment la necessitat d’un temps
de desenvolupament més llarg per la seva consolidació.
S’hauria de facilitar, doncs, que la durada de les accions es pogués
adaptar a les característiques de l’activitat sol·licitada, per tal d’oferir
possibilitats reals d’engegar aquestes en els terminis que determina el
programa i contribuir així a una optimització dels resultats.
D’altra banda, també pel que fa als marges temporals establerts en el marc
dels NJO, destaca especialment la problemàtica relativa a la temporalització
de les convocatòries.
En primer lloc, es comprova com la periodicitat actual de les convocatòries
(només és anual en els casos d’estimulació de la demanda), no està
66
pensada en termes de continuïtat, ja que perquè aquesta fos real i efectiva
es requeriria necessàriament una planificació interanual. Es fa palesa, per
tant, la necessitat de modificar la periodicitat de les convocatòries
perquè aquestes siguin com a mínim de periodicitat anual, amb
l’objectiu de facilitar una continuïtat real i efectiva dels projectes.
Així mateix, el fet que l’aparició i posterior resolució de les convocatòries de
NJO no tingui una data prefixada (o, a falta d’això, que no es puguin
preveure aquestes dates amb una aproximació més o menys fiable)
comporta que hi hagi indeterminació i inseguretat pel que fa a la posada en
marxa i execució de les actuacions previstes, i impossibilita que des de les
entitats es pugui realitzar una planificació realista del desenvolupament
d’aquestes.
Caldria, per tant, que es fos més rigorós a l’hora d’establir i complir
amb els terminis de les convocatòries i resolucions, ja que això
redundaria en una millora de la planificació de les activitats a les entitats
que s’acullen al programa.
Si ens centrem en els aspectes relacionats amb el finançament dels NJO, tot
i que es valora positivament que cobreixi una part important de la despesa
en contractació, veiem com les crítiques es concentren bàsicament en el fet
que aquest és parcial i que moltes vegades resulta insuficient. També és
vista negativament l’existència d’un finançament desigual pel que fa a les
diferents actuacions.
Així, s’ha destacat al llarg de l’estudi que el finançament és molt generós
per a algunes accions (75% del cost total de l’estudi, la difusió o els
seminaris i jornades), però que en canvi no cobreix adequadament les
despeses vinculades a les contractacions (en el cas dels projectes
d’estimulació de la demanda, el tercer, quart i cinquè exercici només es pot
subvencionar el 50% dels salaris bruts).
En aquest sentit, caldria portar a terme una avaluació que s’ajusti a la
realitat de les demandes relatives al finançament dels diferents tipus de
67
projectes i facilitar, en la mesura del possible, una adaptació més
acurada a l’evolució dels mateixos.
Continuant amb els temes de finançament, s’ha comprovat com les entitats
experimenten freqüentment dificultats per finançar la part de contractació
que no contempla el programa. Aquest seria, per tant, un altre aspecte
important a revisar.
Caldria, doncs, tractar de fer possible el finançament de les
contractacions en el marc del NJO al cent per cent. Això sí, tenint
sempre molt present que l’objectiu últim és aconseguir que els projectes
encetats puguin tenir continuïtat com a projectes autònoms.
Pel que fa a la necessitat de garantir la viabilitat econòmica dels projectes,
s’ha observat el cas d’entitats que, tot i haver-se complert els terminis,
arribades al final del període de subvenció no han pogut consolidar els llocs
de treball per manca de temps suficient.
És per això que considerem que caldria donar facilitats, en els casos que
sigui necessari i sempre que aquesta necessitat s’hagi argumentat
adequadament, a les entitats que es trobin en aquesta situació. Una de les
possibles solucions a aquesta problemàtica, sorgides arran del present
estudi, és la proposta de què el SOC continués finançant un
percentatge dels sous dels llocs de treballs generats durant un
període de temps determinat posterior a la finalització de la
subvenció.
Una problemàtica on conflueixen temporalització i finançament és el fet que
sovint els retards i l’allargament del període d’espera per rebre el pagament
de les subvencions poden arribar a constituir un impediment important a
l’hora de desenvolupar el projecte.
Per tal d’evitar aquest efecte negatiu, es fa necessari insistir en la
necessitat d’una agilització en el pagament de les subvencions que
pugui facilitar la tasca a les entitat beneficiàries. En aquest sentit, caldria
així mateix adequar els pagaments al ritme de desenvolupament de
68
l’activitat, ja que complint rigorosament amb els terminis de
pagament s’evitarien possibles problemes de solvència de les
entitats i es podria ampliar la participació de moltes d’elles en el
programa. Sense perdre de vista, com ja hem assenyalat, que l’objectiu
final és aproximar-se el màxim possible a l’autofinançament.
Pel que fa a les ocupacions generades en el marc dels NJO, s’ha destacat com
la subjecció d’alguns projectes a la presència de subvenció pot acabar implicant
que tant les persones beneficiàries com el personal tècnic acabin sotmesos a les
dinàmiques pròpies d’aquesta situació (temporalitat, discontinuïtat,
finançament parcial de la contractació, establiment d’una retribució mínima no
massa elevada, etc.). Per tant, hi ha un alt risc que tot plegat pugui conduir cap
a la precarització dels llocs de treball generats.
En relació amb això, es ressalta que el treball protegit hauria de ser
exemplificant com a bona pràctica en contractació i relació laboral i
que, amb aquest fi, caldria realitzar un seguiment molt més estricte i
normativitzar especialment les relacions laborals i contractuals que es
realitzen en el marc dels NJO.
Un altre dels aspectes assenyalats com significativament millorables són els
tràmits administratius necessaris per accedir al programa. Aquests han
estat criticats pels participants en l’estudi com excessivament burocràtics i
complexos, tot constituint a efectes pràctics una mena de barrera d’entrada
per entitats “no iniciades” en aquests tràmits.
En aquest sentit, seria molt convenient fer les convocatòries del
programa NJO més accessibles per a totes les entitats.
Entre les mesures a contemplar per tal d’aconseguir-ho, s’hi hauria de
facilitar l’accés, millorar-ne la difusió, agilitar els tràmits, utilitzar
un llenguatge més comprensible i oferir un suport continuat des del
SOC a les entitats interessades en el programa, per tal que totes elles,
tinguin més o menys recursos tècnics, disposin de les mateixes facilitats per
accedir a les subvencions.
69
Finalment, s’han recollit una sèrie de queixes relatives a alguns requisits
establerts a la convocatòria de NJO.
En primer lloc, el fet que les ofertes per cobrir els llocs de treball hagin de
passar obligatòriament pel SOC. Si bé es troba comprensible des de la
lògica del programa, es considera que en certes ocasions dificulta el poder
trobar perfils específics adients als serveis que es volen engegar. En
conseqüència, el fet d’haver de contractar una persona sense aquesta
formació específica fa que el procés s’endarrereixi.
En el cas concret de llocs de treball que requereixen uns requisits o
formació específiques, s’hauria d’oferir a les entitats la possibilitat de
presentar ofertes específiques per aquests llocs de treball a
personal ja format. Es tractaria, per tant, de separar els projectes en
funció de la seva finalitat i establir aquesta opció únicament per als
projectes amb una determinada necessitat de perfils molt específics, que un
cop posats en marxa contribuiran a la generació de més llocs de treball.
L’obligatorietat de consolidació d’un percentatge important (com a mínim, el
75%) dels llocs de treball creats per poder tornar-se a presentar en
posteriors convocatòries, en el cas de les accions de creació directa de llocs
de treball, és un altre dels aspectes assenyalats com problemàtics pel que
fa als requisits de la convocatòria, ja que constitueix una limitació per les
entitats a l’hora de tenir una segona oportunitat.
Com a possible solució, es planteja la demanda d’intentar flexibilitzar
aquest requisit i donar la possibilitat de tornar-se a acollir una
vegada més al programa a les entitats que no hagin aconseguit
consolidar els llocs de treball durant la primera convocatòria per manca de
temps.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
Pel que fa als àmbits d’actuació, la primera observació que caldria fer és
que els projectes de NJO s’han vinculat de forma prioritària a l’àmbit dels
70
serveis relacionats amb la vida diària i l’atenció a les persones, descurant
possiblement altres àmbits que també presenten grans potencialitats com a
jaciment d’ocupació i que possiblement no s’han explotat de manera
suficient. Destacar, doncs, en primer lloc, la necessitat d’aprofitar a fons
el potencial d’aquesta política activa pel que fa a l’abast dels seus
àmbits d’actuació.
Per tant, tot i que és necessari mantenir aquesta línia de serveis a les
persones, cal incentivar i potenciar altres àmbits d’activitat que
s’identifiquen com a nous filons d’ocupació on es generarien
nombrosos llocs de treball, prèvia estimulació de la realització d’estudis
al territori.
En relació amb els col·lectius en els quals incideix preferentment el programa,
en el cas específic de les accions d’estimulació de la demanda s’observa una
important presència del col·lectiu de dones en recerca d’una primera feina
remunerada.
Com a problemàtica associada a aquest col·lectiu, a la possible precarització
laboral derivada de les condicions de contractació en el marc d’aquest
programa (temporalitat, jornades parcials, etc.) s’hi afegeix el fet que els
serveis d’atenció a les persones i de la vida diària estan socialment
menystinguts i, com a conseqüència de tot plegat, econòmicament mal
retribuïts i poc valorats pels mateixos usuaris i usuàries del servei.
Es fa necessari en aquest punt una intervenció per part de les
administracions que lluiti efectivament contra la precarització laboral
del sector i acabi amb la segregació ocupacional horitzontal existent a
hores d’ara.
I és que, si bé per una banda es valora positivament el fet que aquest
programa permeti la incorporació en el mercat laboral de dones que fins ara
havien estat inactives o havien treballat en l’àmbit informal, no s’estan
tenint en compte, però, mesures que evitin fer més evidents i àmplies les
desigualtats socials entre dones i homes. Així, es deixa que les dones
s’ocupen en els sectors més precaris i es continuen atribuint al sexe femení
les tasques de cura i atenció, basant-se en raons biològiques.
71
En aquest sentit, cal plantejar-se seriosament, mitjançant l’establiment d’una
sèrie d’objectius a curt, mig i llarg termini, la superació d’inèrcies d’aquest
tipus i l’assoliment d’una valoració i un reconeixement ple de les
funcions de cura i atenció a les persones, amb la consegüent planificació
de mesures concretes que contribueixin a la conscienciació del conjunt de la
societat en aquest sentit.
Relacionat directament amb el punt anterior, també pel que fa
específicament les accions d’estimulació de la demanda es perceben
carències en la formació i capacitació del personal contractat. Hi ha una
preocupació, explicitada fonamentalment per les persones responsables dels
Serveis Socials, vers la manca de formació de les persones que es
contracten per desenvolupar aquestes activitats remunerades.
Es tracta d’unes mancances que es fa urgent pal·liar mitjançant
accions específiques de formació i capacitació, si es vol realment
professionalitzar i dignificar socialment el sector. Aquesta formació hauria
d’adequar-se a les carències detectades i ser qualificada i
reconeguda.
També caldria prendre les mesures per tal de facilitar als i les potencials
alumnes poder compaginar la formació, el treball i les
responsabilitats familiars i personals.
Resultats i/o utilitat del programa
Tot i que l’estreta relació dels projectes engegats en el marc dels NJO amb
el mercat de treball és contemplada com un aspecte molt positiu, s’han
detectat diversos efectes no desitjats que poden sorgir arran d’aquest
vincle. Si bé no tots, potser alguns d’ells es podrien minimitzar posant una
major cura en el disseny de les accions.
S’han comprovat, per exemple, dificultats d’inserció de les persones
beneficiàries quan es treballen jaciments d’ocupació novedosos. D’aquesta
dada es pot deduir que el fet de formar a una persona en un sector que no
72
està preparat per incorporar-la potser impliqui que alguna part del treball
coordinat entre la persona treballadora i l’estimulació del mercat no està
sent prou incentivada.
Es fa per tant imprescindible un treball d’estimulació de la demanda
que no està coberta i es fa aflorar, i que aquest es faci de manera
coordinada amb la generació d’ocupacions en àmbits nous. En cas
contrari, s’està formant a persones en ocupacions no suficientment
demandades, el que suposa una dificultat afegida en el seu procés
d’inserció.
Una problemàtica relacionada amb la inserció laboral de les persones
beneficiàries que ha aparegut també durant l’estudi són les dificultats
d’inserció relacionades amb aspectes com la conciliació o les problemàtiques
de salut de les persones formant part del procés.
S’ha detectat que en aquests tipus de projectes no s’estan treballant tant
com en altres PAO els aspectes personals i de conciliació, els quals, en
no ser resolts satisfactòriament, dificulten l’accés al mercat de treball i
poden dificultar enormement la inserció. Es tracta d’uns aspectes en els
que caldria incidir si es vol millorar l’eficiència del programa i
obtenir una millora significativa dels seus resultats en termes
d’inserció.
Concretament pel que fa als temes de conciliació, així com a les
problemàtiques de salut específiques observades, es proposa un doble
enfocament basat en la necessitat d’un treball previ més gran per tal
que aquests aspectes no dificulten la inserció.
Per una banda, s’hauria de poder portar a terme un enfocament global
de la situació de la persona i un diagnòstic d’ocupabilitat molt més
ampli i acurat. Per altra, és igualment necessari un treball amb les
empreses en les quals aquestes persones es puguin inserir, per tal
que els temes de conciliació no constitueixin un impediment per a la
contractació del treballador o treballadora.
73
D’altra banda, s’observa que les característiques pròpies d’alguns dels
serveis que es posen en marxa en l’acció de creació directa de llocs de
treball limiten la seva consolidació, donat que són cars i, consegüentment,
són també difícils de mantenir quan finalitza la subvenció.
En aquests casos es fa palesa, per tant, la necessitat de buscar fórmules
per poder potenciar els serveis generats i afavorir la seva viabilitat,
més enllà de la finalització de les accions.
Pel que fa específicament a les accions d’estimulació de la demanda
mitjançant el xec-servei, és encara més manifesta la necessitat d’establir
algun mecanisme que asseguri la continuïtat dels projectes encetats,
un cop finalitzats els cinc anys establerts per sol·licitar la subvenció i una
vegada l’acció ha aconseguit el seu objectiu d’augmentar la demanda social
d’aquests serveis.
Cal insistir, doncs, en la importància de buscar fórmules de suport a les
activitats generades amb el programa un cop la subvenció finalitza,
potenciant els serveis perquè aquests puguin continuar en el cas que
l’activitat no generi suficients recursos per poder funcionar de forma
completament autònoma.
Pel que fa al risc que les subvencions es prenguin com un mitjà per ampliar
les vies de finançament de les entitats, caldria evitar que aquest
esdevingués un dels objectius implícits del programa. Des del SOC s’hauria
de vetllar per tal d’evitar atorgar subvencions a través del programa
de NJO a entitats que només busquen obtenir finançament per
donar continuïtat a una activitat que tenen dificultats de finançar
per altres vies.
Caldria ser especialment vigilants en aquest sentit, sobretot quan es pugui
preveure, ja des de l’inici, la impossibilitat de consolidar els llocs de treball
creats un cop finalitzada la subvenció. No s’ha d’oblidar que el que cal és
potenciar que la finalitat real sigui que les entitats es puguin
expandir mitjançant la posada en marxa de nous serveis o activitats
74
adreçats a cobrir noves necessitats detectades, amb criteris de qualitat, i
arribar sectors i àmbits on no arribarien per si mateixes.
Com a reflexió global entorn dels resultats del programa de NJO, no es pot
deixar de destacar l’enorme potencialitat dels projectes en aquest marc, ja
que aquest és un programa que no només enriqueix professionalment a les
persones que hi participen sinó que també reverteixen molt positivament en
la comunitat i el territori.
Es tracta d’una de les PAO més versàtils, flexibles i que més poden aportar
si s’explota tot el seu potencial. És per això que limitar-la a ser un mitjà
per facilitar la contractació resultaria certament empobridor, una
reflexió que caldria tenir-se molt present a l’hora de la seva implementació.
Altres
Com aspecte a destacar en aquest últim apartat, cal apuntar que projectes
tan innovadors com els que poden sorgir en el marc d’aquest programa
posseeixen un valor afegit en termes de l’augment i ampliació de
coneixements que impliquen. Tanmateix, durant el transcurs del present
estudi s’ha detectat una manca de mecanismes de transferència del
coneixement generat en aquest marc. Es tracta sens dubte d’un
coneixement que seria molt interessant poder transferir a altres entitats que
treballen temes de NJO o hi estiguin interessades a fer-ho.
Es fa necessari, per tant, algun mecanisme d’aquesta mena que resulti
eficaç pel programa de NJO, per la qual cosa seria molt recomanable o bé
crear-los o, en el cas que existeixin, donar-los difusió, millorar-los i
optimitzar-los.
Finalment, com a proposta per futures recerques entorn del programa de
NJO, s’hauria de destacar el fet que en moltes de les entitats contemplades
inicialment per participar d’aquest estudi i finalment descartades, el
projecte de NJO, tot i haver estat un projecte potent, no havia tingut
continuïtat i les persones que l’havien gestionat ja no treballaven a l’entitat,
75
el que ha dificultat en gran mesura l’anàlisi portada a terme per a aquesta
PAO.
Es tracta d’un darrer aspecte que s’hauria d’estudiar amb més profunditat
del que permet el present estudi, ja que tanta informació sobre un
projecte pot aportar saber quines són les característiques que en
faciliten l’èxit com saber quines són les que el fan fracassar.
76
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Context històric Les polítiques d’igualtat d’oportunitats tenen com a objectiu garantir l’accés,
presència i permanència de les dones i dels col·lectius amb especials dificultats
per a la inserció sociolaboral al mercat laboral en condicions dignes i de qualitat,
en funció de les seves necessitats específiques. Els programes es classifiquen en
programes per al foment de la igualtat d’oportunitats home-dona en el mercat de
treball i programes d’inserció sociolaboral de col·lectius amb especials dificultats.
Fins l’aprovació de l’Ordre TRI/95/2006, de 3 de març, reguladora de les accions
per al foment de la igualtat d’oportunitats en el mercat de treball, les accions
dutes a terme han estat actuacions concretes adreçades a cada col·lectiu.
Respecte a la promoció de la dona, el 1989 es crea l’Institut Català de la
Dona. Després s’aproven quatre plans: 1989-1992, 1994-1996, 1998-2000,
2001-2003, més l’actual V Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de
dones a Catalunya 2005-2007.
Entre les actuacions adreçades a persones amb discapacitat destaca el Pla
interdepartamental d’integració laboral per a persones amb disminució (1990) i la
creació de la Comissió tècnica interdepartamental per a la coordinació
d’actuacions adreçades als infants i adolescents amb disminució (1993) i del
Consell per a la promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres
arquitectòniques (1995). Al 1998 es posa en marxa el Pla d’inserció
sociolaboral. Per últim, es crea el Consell Sectorial d’Atenció a Persones
amb Disminució.
Pel que fa a les persones extracomunitàries, al 1992 es crea la Comissió
interdepartamental per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria
d’immigració. Més tard s’elabora el I Pla interdepartamental d’immigració. Al
2000 es crea la Secretaria per a la Immigració, que elabora el II Pla
interdepartamental. Actualment hi ha el Pla de ciutadania i immigració 2005-
08.
77
La llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, modificada per 8/2000, de 22 de
desembre, garanteix als estrangers el dret d’exercir una activitat remunerada per
compte propi o aliè. Per això, s’ha de garantir l’accés al Servei Públic
d’Ocupació de Catalunya, i als programes de formació professional
ocupacional, orientació laboral i altres accions de foment de l’ocupació.
En el cas de les persones amb risc d’exclusió social, al 1990 s’inicia el
Programa integral de la renda mínima d’inserció (PIRMI), al 1995 s’aprova
el Pla integral de lluita contra la pobresa i l’exclusió social i, al 2006, el Pla
d’inclusió i cohesió social a Catalunya 2006-2009.
Punts forts i punts febles
Punts Forts
Característiques del programa
I. Es valora positivament l’existència del programa en si mateix i
de les subvencions per desenvolupar les accions, donat que
això permet abordar la problemàtica actual de la desigualtat en
el món laboral.
II. Es valora la flexibilitat metodològica del programa, ja que
aquest permet un gran ventall d’accions, i es destaca que la
normativa és molt més flexible en la darrera convocatòria, fet
que permet treballar amb més comoditat amb col·lectius
vulnerables i de difícil inserció.
III. Relacionat amb l’anterior punt, es considera molt positiva la
possibilitat de treballar amb itineraris personalitzats d’inserció,
en front d’altres polítiques actives d’ocupació (PAO) menys
flexibles i no personalitzades.
78
IV. Es considera que la darrera convocatòria és més concisa que
les anteriors, descrites com més genèriques, i que aquesta
classifica més els programes i dóna opcions més clares.
V. El programa permet la imputació a la justificació econòmica
d’una part dels sous dels tècnics i tècniques que executen el
programa.
Desenvolupament del programa
I. El programa permet llibertat de disseny de les actuacions i
accions concretes, així com flexibilitat de planificació i
execució.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. És un programa molt específic, dedicat a uns col·lectius amb
unes característiques concretes, que permet així cobrir
carències addicionals a la problemàtica laboral d’aquests grups,
com poden ser l’aprenentatge de l’idioma, rebre informacions
bàsiques o desenvolupar recursos socials.
II. En el cas de les accions adreçades al col·lectiu de dones, es
valora el poder treballar sempre amb dones, i que aquestes
provinguin de diferents col·lectius.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. Es considera positiva la col·laboració directa amb el/la
responsable de la delegació territorial del Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC).
79
Resultats i/o utilitat del programa
I. La valoració del programa és molt positiva: els objectius
s’assoleixen i hi ha una participació elevada i molt activa.
II. Importància de l’obtenció de certs materials formatius o
productes finals elaborats durant l’execució del programa, que
poden ser aprofitables i útils per a futures accions.
Altres
I. Recolzament en la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de
dones i homes. Es considera positiu per al desenvolupament
dels programes per al foment de la igualtat el fet que es vagi
avançant en l’àmbit legislatiu en aquestes polítiques.
Punts Febles
Característiques del programa
I. Es critica l’excés de burocràcia i l’elevada càrrega
administrativa al llarg de tot el procés: en la sol·licitud, en
l’execució i en la justificació.
II. Pel que fa a la temporalitat, el fet que el programa no tingui
una durada anual implica que no es puguin oferir les accions
vinculades a aquests programes durant tot l’any, el que fa que
en aquest període de temps les persones usuàries no se’n
puguin beneficiar. Es considera negativa la curta durada del
programa (entre 6 i 8 mesos) i el fet de no poder comptar amb
una continuïtat dels mateixos en anys posteriors.
III. D’altra banda, la temporalitat del programa dificulta també la
consolidació de l’equip tècnic i dóna lloc a la precarització, amb
contractacions laborals inestables, temporals i de baixa
80
qualitat. Es ressalta que aquest fet repercuteix negativament
en la qualitat de les accions.
IV. Manca de recursos suficients: econòmics, humans i tècnics.
V. Tot i que existeix una gran flexibilitat metodològica, es critica
la insuficient adaptació dels programes a les necessitats reals
de la població i del territori, degut en gran part a què es basen
en polítiques obsoletes. En termes generals, es critiquen els
plantejaments de les PAO com massa teòrics i allunyats de la
realitat.
VI. El pagament retardat de les subvencions per part de
l’Administració obliga a les entitats participants a haver
d’autofinanciar-se. Aquest fet pot provocar que les entitats
més petites desisteixin en la seva participació, degut al fet que
aquest avançament dels diners no és assumible per a elles.
VII. Es critica la incertesa pel que fa a les dates de publicació de la
convocatòria i, posteriorment, a la data de comunicació de
l’atorgament del programa, el que condiciona l’inici de
l’actuació i de les accions previstes.
Desenvolupament del programa
I. Existeix una manca de planificació, deguda principalment a la
incertesa respecte a la data de publicació de les convocatòries
del programa.
II. Es critica que l’aplicatiu informàtic que controla el programa, el
GIA, no està pensat per treballar amb itineraris ni per
processos d’inserció sociolaboral. Els i les entrevistades el
consideren ineficaç i es queixen de què dificulta els aspectes
burocràtics i provoca pèrdua de temps.
81
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
I. Falta de participació i implicació per part del gènere masculí i
del teixit empresarial, tant a nivell de les accions del programa
com de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.
Coordinació, seguiment i avaluació
I. Hi ha un dèficit de coordinació entre els agents implicats. En
general, es percep una manca de treball transversal i la
necessitat que el traspàs de la informació sigui més fluid (entre
les mateixes entitats, entre les entitats i el SOC, entre les
entitats i les OTG). En aquest sentit, hi ha també una falta
retorn d’informació per part de l’Administració, el que
condueix, entre altres coses, al desconeixement, per part de
les entitats, del conjunt de programes similars que es
desenvolupen en el territori.
II. Es critica la poca coordinació i suport per part del SOC. A més,
els canals de comunicació entre les entitats beneficiàries i el
SOC no funcionen correctament: hi ha massa interlocutors,
una falta d’espai comú, etc.
III. També és vist com negatiu el baix nivell d’autonomia dels i les
responsables territorials, ja que es considera que aquests
haurien de tenir més capacitat d’actuació per no dependre tant
dels serveis centrals del SOC.
IV. Es critica que, a diferència dels primers anys d’existència del
programa, en l’actualitat el SOC és més rígid i controlador, tant
en el plànol administratiu com pel que fa a l’aplicació del
programa. A més, es critica també que només es resolen
dubtes a nivell de gestió, pel que fa a aspectes administratius
o econòmics, però no hi ha un suport a nivell tècnic.
82
V. Pel que fa al seguiment i avaluació del programa, es critica el
fet que es dóna més rellevància a la part quantitativa
(assistència de participants, nombre de persones beneficiàries,
compliment estricte dels terminis, etc.) que a la part
qualitativa. Relacionat directament amb aquest aspecte, es
critica que la inspecció realitzada per part del SOC només
tracta el punt de vista de les persones beneficiàries, amb un
qüestionari estàndard, quan el que caldria és una anàlisi i
avaluació més profunda del programa.
Resultats i/o utilitats
I. Es critica la inestabilitat del programa (manca de planificació,
no continuïtat, etc.), el que pot ocasionar una disminució en la
qualitat dels resultats.
II. Es percep la necessitat de millores en els processos d’inserció
dels i les beneficiàries, que hauria d’anar més enllà de la
simple orientació cap a la recerca de feina.
Altres
I. El desconeixement de la Llei per a la igualtat efectiva de dones
i homes, per part dels agents participants en els programes, fet
que pot afectar a l’eficàcia d’aquest.
Propostes de millora
Aquest apartat presenta una visió global dels aspectes que caldria millorar
al programa d’Igualtat d’Oportunitats, a partir de la identificació de
necessitats obtinguda a través de l’anàlisi de les opinions dels i les
participants en el present estudi. Les propostes s’articulen a partir de la
mateixa estructura de continguts emprada a l’apartat de punts forts i febles
del programa: característiques generals del programa; desenvolupament
del programa; àmbits d’actuació i/o col·lectius participants; coordinació,
83
seguiment i avaluació del programa; resultats i/o utilitat del programa i,
finalment, altres aspectes a destacar.
Cal tenir en compte, però, que aquesta política activa d’ocupació (PAO)
compta amb poc més de dos anys de recorregut. Això pot fer que algunes
de les propostes de millora que tot seguit presentem s’incorporin al
programa d’Igualtat d’Oportunitats de forma natural amb l’evolució dels
mateixos, mentre que d’altres poden constituir l’oportunitat de solucionar
algunes de les problemàtiques detectades des dels inicis del programa i
evitar així que es converteixin en dificultats inherents al mateix.
Característiques del programa
Una de les queixes més recurrents aparegudes al llarg d’aquest estudi fa
referència a l’excessiva càrrega burocràtica i administrativa que comporta
tot el procés, des de la sol·licitud fins a la justificació final de la subvenció.
El fet d’haver d’invertir tant de temps en aquestes tasques pot fins i tot
reduir el temps dedicat a l’atenció directa a les persones beneficiàries,
sobretot en el cas d’entitats petites. A més, pot provocar que es prioritzin
accions que impliquin menys temps per desenvolupar-se, en lloc de les que
realment serien necessàries al territori.
És per això que es considera que l’establiment de processos
administratius més fàcils i ràpids de desenvolupar afavoriria
l’assoliment d’uns resultats més òptims. Així, seria convenient realitzar una
millor organització de les tasques i portar a terme una revisió de les eines
utilitzades per als procediments burocràtics, per tal d’evitar possibles
duplicitats i justificacions innecessàries.
Tot reconeixent que les tasques administratives són necessàries per al
correcte desenvolupament de qualsevol PAO s’ha detectat que la majoria
dels participants en aquest estudi pensen que poden restar temps a
l’atenció personal de l’usuari del programa. Així doncs, resulta necessària
una reducció d’aquesta càrrega burocràtica, per a la qual cosa caldria
minimitzar i estandarditzar la gestió del programa.
84
Un dels aspectes més destacats que s’han comentat en aquest estudi és el
fet que no existeixen unes dates concretes pel que fa al moment de
comunicació de l’atorgament de la subvenció del programa, el que provoca
situacions d’incertesa que impedeixin fer una correcta planificació de les
accions a portar a terme dins del programa d’Igualtat d’Oportunitats.
Així mateix, seria necessari l’establiment d’un calendari de gestió del
programa on es determinés de manera clara quan està previst que surti la
convocatòria. També és molt important que la concessió de la subvenció
no es demori en el temps i que la justificació es realitzi de manera
immediata després de la finalització del programa.
El fet que les accions desenvolupades en el marc del programa d’Igualtat
d’Oportunitats no tinguin una durada anual repercuteix directament en la
qualitat del mateix. En aquest sentit, cal tenir present que els col·lectius als
quals s’adrecen aquests programes són moltes vegades persones en risc
d’exclusió, amb els quals l’actuació s’ha de fer de la manera més immediata
possible per evitar que aquesta es pugui cronificar. Tampoc no és gens
positiu que el benefici que el programa aporta a aquestes persones es vegi
limitat per la seva temporalitat i manca d’estabilitat.
En relació amb aquest aspecte, es considera imprescindible augmentar la
durada dels programes d’Igualtat d’Oportunitats perquè siguin, com a
mínim bianuals. S’ha de treballar perquè hi hagi una prorrogació
automàtica, concreta i ràpida de les accions. També es considera que
seria necessari apostar pels contracte-programa com a modalitat de
subvenció d’aquest tipus d’accions.
En relació amb la temporalització del programa s’ha detectat que degut als
períodes discontinus en els que es desenvolupa aquest programa, els i les
professionals que l’executen pateixen una situació de precarització de les
seves condicions laborals el que repercuteix negativament en la qualitat de
les accions.
Per això és imprescindible la millora de les condicions de contractació
d’aquest personal tècnic, per tal d’oferir-los contractes estables i de
85
qualitat que garanteixin la continuïtat de manera bianual i redueixin
la rotació. D’aquesta manera es podria evitar la pèrdua del coneixement
transversal que acumulen els equips de treball estables i que la
discontinuïtat de programes pot acabar limitant.
Caldria, així mateix, fer atenció a la insuficient dotació de recursos
econòmics i materials denunciada pel personal de les entitats. A més a més,
un tema important a solucionar és la demora en el cobrament de la
subvenció, ja que això provoca que hi hagi petites entitats que no poden
assumir el cost de l’autofinançament inicial i en conseqüència poden veure’s
obligades a deixar de realitzar els programes.
Pel que fa a la millora dels recursos econòmics, el fet d’augmentar les
subvencions i adequar-les a les necessitats concretes associades a
cada tipus d’acció redundaria en benefici de la seva qualitat, que moltes
vegades pot veure’s afectada per les mancances materials i econòmiques
referides.
És essencial que es tingui en compte aquest fet, per tal d’acomplir
puntualment els terminis establerts pel pagament de la subvenció, i
fins i tot contemplar la possibilitat d’avançar aquests terminis en el
cas concret d’entitats amb pocs recursos econòmics.
Desenvolupament del programa
A l’hora de desenvolupar el programa es denota una manca de recursos
tècnics posats a l’abast dels i les agents del programa (responsables de les
entitats, tècniques i tècnics, etc.), sobre tot amb el sistema informàtic GIA.
Es tracta d’una eina bàsica de gestió per a la feina del personal tècnic, que
ha estat descrita per aquest col·lectiu com ineficaç, feixuga i amb molts
errors, la qual cosa influeix negativament en les tasques que es realitzen.
Aconseguir transformar aquest aplicatiu en una eina àgil, flexible i
simple amb la qual es pugui treballar amb la major eficiència
86
possible seria, doncs, un objectiu bàsic i urgent, al qual caldria dedicar els
esforços que fossin necessaris.
Com ja hem comentat anteriorment es destina més temps a la gestió
burocràtica del procés que no pas a l’aplicació i l’execució del mateix i això
pot incidir en la qualitat de les accions que es desenvolupin. Aquest fet es
vist per part dels agents com que pel SOC la part quantitativa és més
important que la qualitat de l’acció duta a terme i que, consegüentment, els
majors esforços es dediquin als aspectes de presentació i justificació de la
convocatòria.
Per tant, es considera que cal una minimització i estandardització dels
tràmits administratius associats al desenvolupament dels programes,
sent necessària una millora de la planificació temporal del procés. S’ha
d’aconseguir que hi hagi un equilibri entre el temps destinat a la
convocatòria, a l’execució, a la concessió i a la justificació de l’acció.
En aquest mateix sentit, considerem que cal comptar amb el temps
dedicat a les tasques administratives a l’hora de planificar les
tasques del personal tècnic, de manera que l’atenció directa a les
persones beneficiàries no es vegi perjudicada qualitativa ni
quantitativament per l’existència d’aquestes.
Àmbits d’actuació i/o col·lectius beneficiaris
El programa d’Igualtat d’Oportunitats presenta com a punt fort la gran
quantitat de col·lectius als qual pot arribar, i el fet de fer-ho de forma molt
personalitzada. Fins ara aquest programa s’ha centrat sobretot, en el
desenvolupament de projectes on la dona n’és la beneficiària principal
Malgrat les dones han de representar el col·lectiu principal d’aquest
programa es considera que un dels seus reptes de futur hauria de ser
el d’ampliar el seu camp d’actuació a altres col·lectius en risc
d’exclusió i aprofitar el potencial que aquests programes ofereixen.
87
Durant l’estudi els experts han posat de manifest que la llei no planteja
aportacions pel homes i que per tant no els implica plenament i el mateix
ocurreix amb les empreses que no veuen l’obligació de dur a terme el seu
compliment.
Aquesta falta de participació i implicació tant del col·lectiu d’homes com de
l’empresariat, fa necessari que el programa contempli com a agents
directament implicats a participants del gènere masculí i a
empreses del territori amb una planificació del programa que tingui en
compte, més del que ho fa ara, a totes les parts implicades en la
problemàtica, per tal d’aprofundir en la realitat existent i generar un canvi
efectiu cap a la igualtat de gènere.
Coordinació, seguiment i avaluació
Les necessitats detectades pel que fa als temes de coordinació es poden
traduir en dos dèficits bàsics que passem a detallar a continuació: manca de
coordinació des dels diferents àmbits i un deficient traspàs de informació
fluida.
En referència al primer aspecte, la major part dels entrevistats i
entrevistades en el present estudi pensen que la coordinació que fa des del
SOC no és eficient i que es centra principalment en temes relacionats
merament amb la gestió per donar un suport administratiu o econòmic.
Considerem, per tant, imprescindible que la figura del tècnic/a col·labori
de manera activa en el desenvolupament dels programes d’Igualtat
d’Oportunitats, a fi de millorar la coordinació global i augmentar la
comunicació i el suport a les entitats, sobretot pel que fa als aspectes
tècnics, on s’han detectat carències en l’atenció a les entitats per part del
SOC.
Caldria també afavorir la implicació en el programa per part de l’OTG
al territori, la qual cosa es podria aconseguir augmentant el nivell
88
d’autonomia dels responsables territorials, sense que això sigui
incompatible amb la coordinació efectiva des dels serveis centrals del SOC.
Pel que fa a la informació s’han detectat deficiències en els canals de
comunicació establerts entre els agents que treballen en les entitats que
desenvolupen el programa, les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i
el SOC produint-se una manca de informació sobre el programa i un no
retorn de la mateixa cap a les entitats, el que dificulta el desenvolupament
de les respectives accions.
S’hauria d’afavorir el treball en xarxa entre els diferents agents implicats
i la creació d’espais comuns de treball on es pogués produir l’intercanvi
d’experiències i es poguessin donar a conèixer exemples de bones
pràctiques. Aquest espai podria articular-se en forma de xarxa virtual i en
ell haurien de participar la totalitat d’entitats implicades en el
desenvolupament de programes d’Igualtat d’Oportunitats.
Per tant, es necessari reduir als interlocutors que hi participen en el
procés i establir protocols clars que facilitin la ràpida comunicació i
millorar, al mateix temps, els canals de comunicació entre els
diferents nivells del SOC i els agents que treballen a les entitats.
Aquestes millores, però, haurien d’anar acompanyades d’un augment de
les vies d’implicació en el desenvolupament del programa per part de
l’Administració.
En general, un augment en la qualitat en la comunicació, la coordinació i el
suport del SOC repercutirà directament en la millora de la qualitat del
programa, donat que això comportarà una millora en les condicions de
treball dels agents implicats, una ràpida i efectiva resolució dels dubtes i
possibles contratemps, un augment del coneixement compartit, etc.
Un altre aspecte a millorar és el seguiment i control que actualment
exerceix el SOC sobre el programa d’Igualtat d’Oportunitats que en moltes
ocasions resulta insuficient, massa rígid i poc flexible. En ocasions, el
personal responsable de les entitats no disposa de la suficient llibertat per
desenvolupar certes accions necessàries per al territori per tal d’aconseguir
89
una major adaptació dels objectius i de les accions concretes del programa
al seu territori.
Així doncs, resulta necessari que es produeixi un augment del seguiment
que els tècnics i tècniques del SOC realitzen a les entitats beneficiàries.
Aquest seguiment hauria de ser constant i conseqüent amb els objectius del
programa, i s’hauria de traduir en una major implicació per part del
personal tècnic del SOC envers aquest.
Tot i així, caldria donar cert grau d’autonomia i flexibilitat a les
entitats per poder planificar les actuacions concretes al territori.
En la mateixa línia, és important que hi hagi un retorn d’informació o
feed-back per part del SOC cap a les entitats beneficiàries pel que fa als
resultats obtinguts al llarg del seguiment i l’avaluació dels
programes.
S’ha detectat la manca d’una eina continua i integral que servés per a
avaluar de forma efectiva les accions que es porten a terme en el marc
d’aquest programa. Aquest fet provoca que es tingui la percepció que
l’Administració només està interessada en els aspectes quantitatius i no pas
en els qualitatius, fet que podria desembocar en certa desmotivació per part
dels agents avaluats.
Seria convenient contemplar la possibilitat de realitzar una avaluació
contínua amb la introducció de més indicadors de tipus qualitatiu en
el seu disseny, que evités als i les agents haver de passar cada any un
control exhaustiu de tot el que s’està fent. Una possibilitat seria posar en
marxa aquesta avaluació a través de comissions mixtes de seguiment
dels projectes que resultarien molt útils a l’hora de reduir les tasques
administratives i com a bon instrument d’integració d’experiències i
intercanvi de bones pràctiques.
A més a més, s’ha constatat la necessitat d’augmentar l’abast d’aquesta
avaluació, tot afavorint la posada en marxa d’iniciatives més
ambicioses per analitzar i avaluar amb profunditat les PAO.
90
Així, la realització del present estudi ha estat valorada molt positivament
pels agents participants i ha estat vista com una iniciativa que permetrà
l’anàlisi profunda i l’avaluació dels programes d’Igualtat d’Oportunitats.
S’han generat expectatives elevades respecte a la seva utilitat per
modificar, actualitzar i adaptar els programes del SOC, sense oblidar, però,
que aquesta avaluació ha de tenir continuïtat i ha de servir com a eina
metodològica real.
Resultats i/o utilitats
Tot i que la valoració general d’aquest programa a nivell de resultats és
molt positiva, es detecten algunes carències que provoquen certa
desmotivació per part dels i les beneficiàries participants al mateix amb
accions que s’orienten en moltes ocasions cap a la simple orientació en lloc
de cap a la recerca de feina.
Amb l’objectiu de millorar els resultats del programa, es fa necessari
planificar i executar tècniques per incrementar la motivació dels i
les participants.
En aquest sentit, convindria poder comptar amb una planificació de
mesures que permetin incrementar la motivació dels i les
participants cap els programes oferts per les entitats. Aquestes accions
s’haurien de portar a terme de manera prèvia a l’inici del programa i
s’haurien de fer efectives a les diferents delegacions del SOC.
Considerem que d’aquesta manera milloraria la implicació assolida durant el
desenvolupament del programa i es podrien obtenir uns resultats més
efectius.
Altres
Entre les diverses accions concretes del programa d’Igualtat d’Oportunitats,
la major part de les entitats beneficiàries han impartit accions formatives a
les persones participants al programa. En aquest sentit, creiem que és
necessari el reconeixement dels coneixements adquirits en les
91
accions formatives a través de l’homologació dels diplomes o
certificats corresponents en cada cas.
Per finalitzar, davant el baix nivell de coneixement detectat respecte a la
Llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, veiem necessari proposar
la realització d’accions de difusió per donar a conèixer amb més
profunditat els aspectes innovadors o claus de la normativa entre
els agents que desenvolupen el programa.
Això permetrà que responsables i tècnics/ques apliquin els principis en
cadascuna de les accions i que, de la mateixa manera, puguin fer un millor
traspàs d’aquesta informació als beneficiaris i beneficiàries. Tot i que encara
queden per desenvolupar molts aspectes de la llei pel que fa a la seva
aplicació, cal superar aquesta primera fase per aprofundir en el seu
desplegament i difusió al conjunt de la població.
92
PLANS D’OCUPACIÓ
Context històric
Els plans d’ocupació són projectes destinats a la contractació de
treballadors/es desocupats/ades per a la realització d’obres i serveis
d’interès general i social en col·laboració amb corporacions locals o entitats
dependents o vinculades a una administració local o sense ànim de lucre.
Aquesta és una de les polítiques de suport a l’ocupació relacionades amb
el desenvolupament local que tenen caràcter estatal, és a dir, les
denominades “mesures transversals” aplicables a tot l’Estat espanyol amb
independència que la seva gestió correspongui a les comunitats
autònomes, que tenen, a més, la possibilitat d’establir polítiques
actives i de mercat de treball que complementin les polítiques
estatals i que, generalment, responguin a plans d’ocupació de la comunitat
consensuats amb els agents socials. Així mateix, les comunitats autònomes
poden presentar, davant la Comissió Europea, plans locals d’ocupació
per ser finançats pel FSE d’acord amb els processos de transferència
respectius.
Tot i la seva antiguitat –la primera normativa és de 1982–, han estat pocs
els canvis patits per aquesta política.
Respecte a la quantia de la subvenció, en un inici estava estipulada entre
el 40 i el 100% dels costos totals de mà d’obra. Al 1984 es va passar a
subvencionar entre el 40 i el 75% i, a partir del 1985, l’INEM finança els
costos salarials totals.
Pel que fa als criteris de selecció dels treballadors, una de les
modificacions més importants ha estat la desaparició del criteri “major
adequació al lloc de treball ofert”. Aquests criteris engloben una gran
quantitat de col·lectius i es pot dir que qualsevol aturat/ada pot
participar d’un pla d’ocupació.
93
Referent al tipus de contracte, a partir de l’ordre TRE/32/2002, de 28 de
gener, s’estableix que els treballadors seran contractats en la modalitat de
contracte temporal d’inserció. Arran de les queixes dels municipis petits,
la normativa actual no impossibilita que sigui la mateixa persona qui realitzi
periòdicament un pla d’ocupació en la mateixa entitat, només estableix que
aquesta serà contractada en la modalitat de contracte de duració
determinada, preferentment el d’obra o servei determinat.
94
5. Propostes sindicals
Seguidament fem un seguit de propostes, de caràcter general i transversal
a tots els programes de les Polítiques actives d’ocupació.
a) Plurianualitat dels programes – Tot i tenir els pressupostos anuals, això
no ha de ser obstacle per a elaborar projectes pluriranuals amb
pressupostos anuals, però aplicant un criteri similar als programes dels
FSE.
b) Articulació entre programes per tal que hagi continuïtat en el temps i
itineraris clars de transició entre programes.
c) Treballar en xarxa, a nivell telemàtic i entre entitats, per tal de conèixer
les bones pràctiques, compartir experiències i optimitzar recursos.
d) Estabilitat en la contractació del personal tècnic/experts que
desenvolupen els diferents programes de les PAO per tal de potenciar la
qualitat de l’ocupació.
e) Beneficiaris de les accions - Revisar les PAO per tal de que es facin el
màxim d’accions que continguin un itinerari integrat d’orientació-
formació-ocupació. Reserva de major partida pressupostària per a
aquests programes.
f) Creació d’un observatori de les polítiques i programes de
desenvolupament local i tots aquells que impliquen actuacions directes
des dels ens locals, per tal de conèixer amb antelació suficient, les
mancances reals existents i permetin ajustar els programes per tal de
ser més eficients i útils.
g) Organitzar Fires – exposicions itinerants que permetin difondre les
activitats del conjunt de polítiques actives i sobre tot els productes
elaborats.
95
h) Seguiment in situ i ex-post de les accions que es realitzen dins les PAO,
per part del SOC. Avaluació i implementació d’aquestes.
i) Participació dels agents socials en els processos de seguiment i avaluació
de resultats.
j) Simplificació de tràmits administratius de les convocatòries.
96
En relació a en alguns d’aquests programes, fem un seguit de propostes
específiques, complementàries a les de caràcter general.
OBSERVATORI MERCAT DE TREBALL
L’Observatori del Mercat de Treball és una peça clau per a la planificació de
les Polítiques actives.
El seu funcionament ha de permetre disposar dels indicadors quantitatius i
qualitatius que es determinin per a la realització de la diagnosi de les
necessitats del mercat de treball, de forma continuada i estable, amb
recursos tècnics i humans suficients i connectats en xarxa amb altres
observatoris, de caràcter local, sectorials o específics com els de la indústria
i amb metodologies comunes.
IGUALTAT D’OPORTUNITATS
En aquest programa s’evidencien els dèficits de motivació que tenen
algunes persones, per diverses raons, que incideixen negativament en el
seu desenvolupament.
Es fa necessari modificar l’enfocament de la formació d’aquest programa en
dues vessants:
1) amb accions de motivació, prèvies a les accions formatives
específiques, per millorar els resultats del programa.
2) Incloure el reconeixement i acreditació de la formació rebuda, per
tal d’afavorir la inserció posterior i incrementar l’estabilitat de
l’ocupació.
Una mesura complementaria pot ser la implicació de les Oficines de Treball
en el desenvolupament del programa.
97
DESENVOLUPAMENT LOCAL (AGENTS D’OCUPACIÓ I
DESENVOLUPAMENT LOCAL – ESTUDIS I CAMPANYES –
INICIATIVES LOCALS D’OCUPACIÓ)
Tots els programes de desenvolupament local han d’estar vinculats i
coordinats entre sí. No te sentit que es facin per separat i sense connexió,
tant des del punt de vista tècnic com de resultats.
NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ
Aquest programa s’ha de redefinir, tant per la rigidesa de la seva aplicació
com per la necessitat d’adequar-lo als constants canvis del mercat de treball
en relació als perfils professionals demandats, molt més polifacètics i
qualificats que no pas en especialitats concretes, tot i la seva característica
de “nou jaciment”, que realment pot ser no ho sigui, sinó que és el resultat
de la transformació de perfils obsolets en perfils emergents o de futur.
FORMACIÓ OCUPACIONAL
Les rigideses de la normativa no permeten actuar amb agilitat, per donar
resposta als perfils més adequats a l’evolució dels sectors, tot i la seva
vinculació amb els certificats de professionalitat.
Els grans dèficits en la detecció de necessitats formatives del territori, no
resolts encara, es sumen a l’esmentat anteriorment de la normativa.
Aquests factors incideixen molt negativament en els resultats de la inserció
de les persones aturades però sobre tot en el reconeixement social, des del
punt de vista de les empreses, de la utilitat i qualitat de la formació
ocupacional.
Cal doncs insistir en la necessitat d’estructurar l’oferta de forma modular,
vinculada als Certificats de professionalitat i al Catàleg de qualificacions, i
garantir les pràctiques durant el procés formatiu, però especialment vincular
98
aquesta formació amb l’orientació i l’ocupació per afavorir un itinerari
complert d’inserció professional.
Finalment, manifestar que esperem tenir ocasió de tractar aquests temes en
profunditat, per tal de reflexionar sobre les propostes formulades,
consensuar les vies de solució dels problemes actuals i conèixer les
previsions de terminis de revisió i implementació de les PAOs.
99
100
6. Annex
Taula 1: Repartiment de tasques CCOO – UGT
Anàlisi històrica
Anàlisi quantitativa Anàlisi qualitativa
IPI’s UGT CCOO En cada territori per separat segons metodologia acordada FP Ocupacional UGT - En mateix territori segons metodologia acordada TO ET CO UGT CCOO En mateix territori segons metodologia acordada PEMO UGT UGT UGT Igualtat Oportunitats CCOO UGT En cada territori per separat segons metodologia acordada Plans Ocupació CCOO UGT En cada territori per separat segons metodologia acordada Desenvolupament local CCOO CCOO CCOO NJO UGT CCOO En cada territori per separat segons metodologia acordada Observatoris CCOO CCOO CCOO Observació, anàlisi i innovació ocupacional UGT UGT UGT Pactes territorials UGT UGT UGT
101
Taula 2: Anàlisi quantitativa. Continguts
Programa Comparativa Evolució atorgament
Perfil persones beneficiàries Relació amb el mercat de treball
Observacions
AODL 2001-2006 Sí
Les persones beneficiàries serien els i les tècniques contractades per dur a terme el programa. S'afegeix un apartat amb el perfil de les entitats beneficiàries
No
E+C 2001-2006 Sí Perfil de les entitats beneficiàries No
I+O 2001-2006 Sí Perfil de les entitats beneficiàries No
FO 2001-2006 Sí Sí Sí
En les dades facilitades no apareix tota la informació respecte al nombre de persones beneficiàries atorgades a les entitats durant els anys 2001 i 2006. Coneixem el pressupost atorgat per entitats però en alguns casos ens manca saber el nombre de beneficiaris previstos. La tipologia més afectada per aquesta manca d’informació són els Òrgans de l’Administració de l’Estat i Comunitats Autònomes, dels quals sabem l’assignació pressupostària per a 2006 però no el nombre de beneficiaris atorgats.
IPI 2001-2006 Sí Sí Sí
NJO 2001-2006 Sí Sí Només s’han analitzat les dades d’aturats i aturades i no les de l'EPA
ET 2001-2005 Sí Sí Sí
L’anàlisi del nombre de persones beneficiàries del programa d’ET ha estat realitzat amb les xifres de beneficiaris d’accions finalment executades, i no ja amb les d’accions atorgades, tal i com s'ha fet amb els altres programes, degut a que a les bases de dades d’atorgament facilitades pel SOC aquesta informació no era disponible
CO 2002-2006 Sí Sí Sí
TO 2001-2006 Sí Sí Sí
Observatoris No s'ha fet anàlisi quantitativa per no disposar de dades mesurables quantitativament
102
Taula 3: Anàlisi qualitativa. Definició de metodologies i col·lectius
Programa Àmbit territorial Col·lectius Tècnica d’investigació Observacions Personal tècnic Responsables del servei Itineraris Personals
d’Inserció Baix Llobregat Responsables IPI a l’OTG
Entrevista en profunditat
Persones beneficiàries Personal docent
Responsables del servei Formació
Ocupacional Vallès Oriental, Maresme Mon empresarial
1a fase: Enquesta 2a fase: Taller de valoració (tots els col·lectius)
S’ha treballat amb entitats de diferents municipis, tenint en compte elements com ara la seva tipologia, presència al territori, diversitat d’especialitats i de grups formatius.
Persones beneficiàries Enquesta Tècnics Grup de discussió
Escoles Tallers, Cases d’Ofici i
Tallers d’Ocupació Vallès Occidental Responsables del servei Entrevista en profunditat Persones beneficiàries Enquesta Personal tècnic Nous Jaciments
d’Ocupació Girona Responsables del servei Entrevista en profunditat
Plans d’Ocupació Lleida Responsables de les entitats Entrevista en profunditat
Personal tècnic
Igualtat d’Oportunitats Osona, Bages, Berguedà
Responsables de les entitats Entrevista en profunditat
1a fase: Entrevista en profunditat Persones beneficiàries (AODL) Agents d’Ocupació i
Desenvolupament Local
Responsables de les entitats 2a fase: Grups de discussió AODL
Estudis i campanyes Responsables Entrevista en profunditat I+O
Alt Penedès, Garraf, Anoia, Camp de
Tarragona i Terres de l’Ebre Mon empresarial Entrevista en profunditat
1a fase: Entrevista en profunditat
Observatoris del Mercat de Treball Barcelonès (Catalunya)
Responsables dels observatoris
2a fase: Grup de discussió
L’àmbit territorial d’anàlisi ha sigut tot Catalunya (només 2 Observatoris es troben fora de la demarcació de Barcelona.
103
Taula 4: Resum d'incidències dels informes quantitatius Programa Comparativa BD Accions BD Beneficiaris
AODL 2001-2006 Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.
Camps en blanc i errors en el nivell d'estudis (2001 i 2006). No s'ha treballat.
E+C 2001-2006
I+O 2001-2006 Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.
* No quadren els totals entre la BD de Beneficiaris 2006 incialment rebuda amb la BD de Beneficiaris 2006 que inclou les especialitats formatives. S'ha treballat amb la segona. * Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han
relacionat. * No quadra la distribució per sexe, edat, nacionalitat entre la BD de Beneficiaris 2006 amb especialitats formatives i la mateixa BD amb l'afegit del nivell d'estudis.
FO 2001-2006
* Alguns casos en blanc en la columna de tipus d'entitat (2001 i 2006). S'ha explicat en l'informe.
* Camps en blanc en sexe, edat, nivell d'estudis (2006). S'ha explicat en l'informe.
* Camps en blanc en sexe (2001). S'ha explicat en l'informe.
* Columna de nivell d'estudis completament en blanc (2001). No s'ha treballat.
IPI 2001-2006
* Falta BD Beneficiaris 2006. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005
* Camps en blanc en edat (2001). S'ha explicat en l'informe. * Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001). No s'han relacionat. * Columna de nivell d'estudis completament en blanc (2001). No
s'ha treballat. NJO 2001-2006
* No consten beneficiaris atorgats 2006 (columna amb 0). No s'ha pogut fer la comparativa de l'atorgament de beneficiaris 2001-2006. * Falta BD Beneficiaris 2006. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005
* Alguns casos de pressupost assignat i Benef = 0 (2001 i 2006). No s'han relacionat.
ET 2001-2005 * No s'ha pogut fer la comparativa de l'atorgament de beneficiaris 2001-2006. S'ha fet amb les dades d'execució.
35 persones amb nivell d'estudis 3r cicle universitari (2005). Error sol·lucionat amb el SOC.
CO 2002-2006 * Camps en blanc en edat (2001). No s'ha treballat.
TO 2001-2006 1 camp amb pressupost assignat i Benef = 0 (2001). No s'ha treballat *BD Beneficiaris 2006 només 65 persones. Es treballa amb la BD Beneficiaris 2005
104
Top Related