• Virgili, en la seua Eneida, converteix Enees (que va sobreviure a la guerra de Troia) en fundador de la ciutat. Pero… què hi ha de cert en la llegenda? Va ser Enees el fundador de Roma? I qui sigueren Ròmul i Rem?
• Tit Livi ens conta, a la seua obra, la història de Roma “des de la fundació de la ciutat” (Ab urbe condita).
Roma: HistÒria o llegenda?
Què sabem sobre la fundació de Roma?
• Segons l’obra èpica de Virgili, quan Enees arribà a la península itàlica, estava ocupada per dos pobles: els llatins i els osco-umbres.
• Enees es casà amb Lavínia, filla del rei Llatí i es va establir al seu territori.
• Ascani o Iulius, fill d’Enees, va ser el fundador d’Alba Longa i el seu primer rei.
L’ENEIDA
Rómulo y Remo• Numitor i Amuli eren germans.
Amuli destronà el seu germà i va obligar la filla, Rea Silvia, a esdevindre vestal.
• Amuli ordenà matar a tots els xiquets, però Rea Silvia, que havia tingut dos bessons del déu Mart, els va abandonar al riu Tíber per tal que no foren assassinats.
RòMUL i REM
• Els bebés van ser trobats i criats per una lloba, Luperca. De nens van viure amb uns pastors i quan van créixer, després de matar a Amuli i alliberar Numitor, van tornar al lloc on la lloba els va trobar i van decidir fundar una ciutat, Roma. Però no van assolir posar-se d'acord en qui hauria de dirigir la nova ciutat i finalment Ròmul va matar a Rem.
• Roma creixia pròspera, però tenia un problema, la majoria dels seus habitants eren homes i així la ciutat no podia seguir creixent.
EL RAPTE DE LES SABINES
• Els romans van decidir convidar als seus veïns, els sabins, i raptar a les seves dones.
• Quan els sabins van decidir regressar a rescatar-les, elles ja havien triat espòs i vivien feliços amb ells. Quan els sabins es van enfrontar als romans, la lluita era tan cruenta que podien haver mort tots. Finalment, les dones es van interposar entre els seus marits i els seus familiars (pares, germans…).
A canvi de la seua intercessió, i amb la intenció de viure matrimonis més feliços, les dones van demanar ser les ames de les seues llars, en les quals només estarien obligades a filar la llana.
LES TRES ETAPES
• Els historiadors estan d'acord que Roma va tenir tres etapes que es distingeixen pel seu sistema de govern: MONARQUIA, REPÚBLICA I IMPERI.
• Des de la fundació de Roma el seu sistema de govern va ser una monarquia.
• Distintes dinasties de reis es van succeir en la corona romana, alternant reis etruscs amb reis romans.
La monarquIa753 - 509 AC
Ròmul va ser el primer rei de Roma. Va dividir la població entre homes forts, que van formar el primer exèrcit romà, i plebeus. Entre els plebeus va escollir a 100 homes dels millors llinatges, als quals va fer senadors. Ells van ser els anomenats “pares” de Roma i, els seus descendents, els patricis.
ROmVlVS753 – 716 AC
D'origen sabí. El seu regnat va ser pacífic i pròsper.
Va reformar el calendari romà, fins a completar dotze mesos. Se li recorda com el més religiós dels reis romans, va alçar diversos temples i va instaurar nous rituals.
Numa PompiliVS715 – 674 AC
Rei d'origen llatí. De caràcter guerrer i poc piadós. Va ampliar els territoris de Roma. Va construir la Curia, un edifici per al Senat. Va morir, segons la llegenda, per un llamp que Júpiter li va llançar quan Tuli li va demanar ajuda.
TulLVS HostiliUS
673 – 642AC
D'origen sabí, net de Numa Pompilius. Va construir la primera presó romana en el cim del Capitoli i el port de Ostia.
AncVS MarciVS642 – 617 AC
Rei d'origen etrusc, fill adoptiu d’Ancus Marcius. Va lluitar contra sabins i etruscs, va doblegar així la grandària de Roma i va aconseguir valuosos tresors per a la ciutat.
Va ampliar el Senat a 300 membres i va duplicar el nombre de soldats en l'exèrcit. Va construir el sistema de clavegueram de Roma, la Claveguera Màxima, el Circ Màxim en el cim del Capitoli i va començar el Fòrum.
TarquinIVS PriscVS616 – 579 AC
Gendre de Tarquinius, també d'origen etrusc. Com el seu sogre, va lluitar contra els etruscs. Va erigir els anomenats “murs servians”, les muralles que envolten els set cims de Roma. Va fer reformes legislatives i administratives.
ServIVS TVlLIVS578 – 535 AC
Va conspirar amb la seua dona, Tulia, per assassinar a Servius Tullius, el seu antecessor. Se li coneix com un rei molt més autoritari que els anteriors, fins i tot va derogar algunes reformes constitucionals llevant així poder al poble.
TarquiniVS SVPERBVS535 – 510 AC
LA REPÚBLICA509 - 27 AC
Després de l’abús de poder de Tarquini el Superb, l’exèrcit es va sublevar i l’expulsaren de Roma. Després d’açò, es va instaurar un nou sistema de govern, la República.
En la República no governa una persona, sinó el Senat, amb més poder que durant la Monarquia.
Tot un sistema de cònsols, assemblees i magistrats es reparteixen els poders per a governar Roma.
• Durant la República, Roma comença a estendre's per tot el Mediterrani i les Galies. Les tres Guerres Púniques (contra els cartaginesos) converteixen a Roma en primera potència mundial.
L’EXPANSIÓ DE ROMA
DRETs Civils i Lex Romana
En els anys de la república destaca la lluita pels drets civils dels plebeus. A més, s'instaura la lex romana, un sistema escrit de lleis com mai havia existit fins a aqueix moment.
CaIUS IuliUS CAEsar69-44 aC
• Es va unir amb Pompei i Cras per tal de formar el primer triumvirat, una aliança per aconseguir major poder.
• Però les desavinences van anar creixent i va esclatar una Guerra Civil entre els partidaris de Pompei i Cèsar.
• Després d'enfrontar-se en Farsalia, Pompei va fugir a Egipte i allí va ser assassinat per Ptolomeu XIV.
• En Egipte, Cèsar es va enamorar de Cleòpatra i la va ajudar a arravassar el tron al seu germà Ptolomeu. Va tenir un fill amb ella, Cesarió, i anys després va regressar a Roma.
• Allí, va ser assassinat pels senadors en l'any 44 aC, el dia dels Idus de Març.
• Marc Antoni, amb Octavi i Lèpid, va formar un segon Triumvirat, que també va acabar en Guerra Civil.
• També Marc Antoni, cònsol romà, es va enamorar de Cleòpatra i va acabar morint al costat d'ella a Egipte alguns anys després.
• Octavi, després de vèncer Marc Antoni, es va proclamar Emperador i va canviar el seu nom pel d’August.
• Després de grans reformes socials, polítiques i econòmiques, va aconseguir estabilitzar l’Imperi amb l’anomenada PAX ROMANA i establir un sistema de govern on, altra volta, tot el poder es concentrava en una única persona.
L’IMPERI27 aC – 476 dC
• Julio-Claudis
• Flavis
• Antonins
• Severs
• Constantinians
DinastiEs d’emperadors
Diverses dinasties es van succeir en l’Imperi Romà
Julio-Claudis
La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. Van governar l'imperi romà des del 27 aC fins al 68 dC, quan l'últim de la nissaga, Neró, va suïcidar-se. Els cinc emperadors estaven emparentats a través de matrimonis i adopcions a les famílies (gens) Júlia i Clàudia.
DINASTIA JÚLIO-CLÀUDIA
Calígula
Neró
Julio-Claudis
• Després del suïcidi forçat de Neró el juny del 68 dC va seguir un breu període de guerra civil que va durar poc més d’un any. Durant aquest període es succeirien un darrere l'altre com a governants suprems de Roma, Galba, Marc Salvi Otó, Vitel·li i, finalment, Vespasià. Aquest darrer seria qui aconseguiria finalment estabilitzar l'imperi i instal·lar una nova línia hereditària en el poder, la dinastia Flàvia.
L’any dels quatre emperadors
Vespasià
Julio-Claudis• La dinastia Flàvia, fundada per l'emperador Vespasià, va
continuar amb els seus dos fills Titus i Domicià. Va durar dels anys 69 al 96; encara que aconseguí estabilitzar Roma va ser una dinastia molt breu. Van construir el Colosseu, el Fòrum de la Pau, els Banys de Titus i l'arc de Vespasiá i Titus al fòrum romà.
DINASTIA FLÀVIA
Domicià
Titus
Julio-Claudis
• Els emperadors d'aquesta dinastia foren, per ordre de regnat: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli (compartint temporalment el poder amb Luci Ver) i Commode. Els cinc primers són coneguts com els Bons Emperadors per la seva política moderada, ben contrastada amb el caràcter tirànic i opressiu dels seus successors.
DINASTIA antonina
Julio-Claudis• La dinastia dels Severs va ser una dinastia imperial
romana que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i 235. La dinastia va ser fundada pel general romà Septimi Sever, que va arribar al poder durant la guerra civil del 193, coneguda com l'Any dels cinc emperadors. El succeí el seu fill Caracal·la, que donà la ciutadania romana a tots els homes lliures. Va ser l'última del llinatge del principat i va precedir la Crisi del segle III.
DINASTIA severa
Septimi Sever
Julio-Claudis• Valerià I i el seu fill Gal·liè es repartiren l'imperi el 253: el
primer es quedà l'Orient i el segon l'Occident. Valerià fou capturat i ajusticiat pels perses. Durant els vuit anys següents, l'anarquia s'accentuà amb els trenta tirans, emperadors nomenats a les províncies que regnaven alhora.
• L'ordre fou reestablert amb Aurelià (270-275) que recuperà la disciplina i unitat de l'imperi. es féu anomenar dominus et deus.
• Dioclecià (284-305) aconseguí ordenar el territori romà.
La crisi del segle iii
Top Related