�
a. Criteris de denominació i de fixacióACatalunyatenimlasortdeposseirunatoponímiamoltnombrosaimoltrica,quecalpreservarperquèelstopònimsformenpartdelpatrimonihistòriciculturaldelpoblequeelsha creat i en reflecteixen la seva història, la seva cultura i la sevallengua.Enaquestsentit,comharecomanatelGrupd’Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics, cal protegiraquestpatrimoniievitarlaproliferaciódenomsnousdecaràctercomercialobanal,amésd’evitarlapèrduaolasubstituciódelesdenominacionsgenuïnes.
Els noms propis de lloc tenen com a finalitat fonamental l’orientació geogràfica, la localització sobre el territori. Peraquestmotiu,elscanvisdenomresultensocialmentpertorbadors,perquèeliminenreferentsbàsicsiperquèpoden provocar confusions geogràfiques, per la qual cosa no és prudent ni aconsellable realitzar modificacions que no siguinestrictamentobligades.
Elsnomspropisesregeixenperlamateixanormativalingüísticaqueelsnomscomuns,excepteenelfetquelalletrainicialdelsnomspropiss’escriuambmajúscula.D’aquestamanera,doncs,elstopònimscatalansnopodenpresentar formes ortogràfiques contràries a la normativa vigentdel’Institutd’EstudisCatalans(veg.laLlei8/�99�,de�demaig,sobrel’autoritatlingüísticadel’Institutd’EstudisCatalans), tal com especifica la Llei de política lingüística:
Els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa (article�8delaLlei�/�998,de7degener,depolíticalingüística).
�
La forma ortogràfica dels topònims –inclosos els noms delsmunicipisidelsnuclisdepoblació(ciutats,viles,pobles i llogarrets)– s’estableix a partir de la pronúncia genuïnaactualid’acordambladocumentaciómésantiga quan hi ha vacil·lacions gràfiques o dificultat per adeterminarlaformacorrecta,sobretotenelscasosdeneutralització fonètica. Generalment, la solució històrica coincideixamblaformaviva,però,quanl’evolucióhaallunyatelnomdelseuorigen(ésadir,quehihahagutcanvisenelnomquenocorresponenavacil·lacionsgràfiques), s’ha respectat la forma evolucionada i actual:
Santa Linya(lesAvellanesiSantaLinya, Noguera)encaraqueoriginàriamentnohihaviacapsanta,sinóqueprovéd’unsaltus Licinae oIliciniae(‘bosc de Licínia’ o ‘bosc d’alzines’)
Castell de l’Areny(Berguedà)malgratquenotél’origenenl’existènciadecapareny,sinóqueremetaunnommedievald’origengermànic,Adalasind(o)
Al’horad’atribuirnomsalsllocs,itambéalesviespúbliques,caltenirencompte,primer,lesdenominacionshistòriquesgenuïnes,quecalpreservariconservar.Contràriament,nopodenéssernicontenirnomsdecaràctercomercialodemarquesregistrades,que no són noms propis geogràfics i que, a més, són unapropietatprivadainscritalegalment.
S’hademantenirsemprel’articlequanformapartdeltopònim, és a dir, quan precedeix el nom propi:
•laBisbaldeFalset(municipi, Priorat)
•elRacó(nucli de població, Odèn, Solsonès)
•EthPòntdeRei(nucli de població, Canejan, Val d’Aran)
•laBruguera(edifici, Serinyà, Pla de l’Estany)
•elSegre,laValira(hidrònims)
•laBallestera(orònim, Arnes, Terra Alta)
�
•elCorronco(orònim, la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
•EraUnhòla(orònim, Naut Aran, Val d’Aran)
Es regularitza l’article literari en el nom dels municipis i,
generalment,enelsnuclisdepoblació,peròésmantél’ús
del’articleloenlamicrotoponímiaienelstopònims
relacionats amb el relleu i els cursos d’aigua:
•loFaro(cim, Alt Àneu, Pallars Sobirà)
•loGalatxo(hidrònim, Ribera d’Ebre)
•loPerot(edifici, Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Esmantél’anomenatarticlesalat (es, sa, ses, s’)amb
minúsculainicialal’àreaenquèencaraesconservaviu(entre
l’AltEmpordàilaSelva),mentrequel’escrivimambmajúscula
inicial i aglutinat en les zones en què ja no es fa servir en la
llengua viva:
•s’Encalladora(illot, Cadaqués, Alt Empordà)
•saLlapissada(platja, Blanes, Selva)
Però: •SarrocadeBellera(municipi, Pallars Jussà)
•Sescorts(orònim, Matadepera, Vallès Occidental)
L’articlepersonalsegueixlamateixanormaquelaresta
d’articles:
•fondod’enRoig(relleu, Cunit, Baix Penedès)
•can’Aulet(edifici, Vidreres, Selva)
L’articledelstopònimscatalanss’escriuamblainicialamb
minúscula(sinoestrobaenposicióinicialabsoluta,d’untext
o després d’un punt, o en una llista) i realitza les contraccions
de manera regular: pel, del, al.Enelstopònimscatalansno
és previsible ni sistematitzable l’ús de l’article, és a dir, que
depèn de cada cas concret (si per tradició n’ha portat o no):
•PontdeMolins(Alt Empordà)peròelPontdeSuert(Alta Ribagorça)
•PratdeComte(Terra Alta) peròelPratdeLlobregat(Baix Llobregat)
•PratsdeLluçanès(Osona) peròelsPratsdeRei(Anoia)
�
Enelstopònimsaranesos,l’articles’escriusempreamblainicialambmajúscula,llevatdequanestrobaenposicióinteriordelnom.Enaranès,l’articledeterminattambéfalescontraccionsregularsamblespreposicionsa, de i per(ath, ar; deth, dera, des; peth, per, pes).Tambéescontrauamblespreposicionsenientà(otà):
•EsBòrdes(municipi)
•EthPòntd’Arròs(nucli de població)
•(...)d’aquerapoblacionentàEraArtigadeLin(orònim)
Però: •LacdethHòro
•MalhderaArtiga
•TucdesNeres
Enelstopònimsqueportenarticle,calrespectar-loinoometre’l,jaqueenformapartintrínseca.Nomésenelcasdelnomdelescomarques,espotometrequanelnomd’unacomarcaencapçalaunallistademunicipisoquansegueixentreparèntesiselnomd’unmunicipiperindicaraquinacomarcapertany;cal,amés,recordarqueOsonanoportamaiarticle.
•elVendrellinoVendrell
•l’HospitaletdeLlobregatinoHospitaletdeLlobregat
•SantaMargaridaielsMonjosinoSantaMargaridaiMonjos
Tambécaltenircura,però,anoposar-loquannopertoca: Alforjainol’Alforja
Quanuntopònimhaestatprescomanomcomercial,l’articles’escriuambmajúscula(seriaelcasd’unrestaurantod’uncentrecomercialsituat,perexemple,ales Planes: Les Planes).
7
a.1.Nomsdemunicipisidenuclisdepoblació
Elsmunicipisgeneralmentprenenelnomdelapoblacióquefadecapmunicipal:
•Arnes(Terra Alta)
•Corbins(Segrià)
•Planoles(Ripollès)
Enelcasqueescreïunnoumunicipiapartirdelafusióoagregaciódedosomésanticsmunicipis,obéqueesvulguioptarperunadenominaciódelmunicipiquenosiguiladecapdelsnuclisdepoblacióquel’integren,lapràcticageneralconsisteixaincloureelsnomsdelsdiversosnuclisdepoblacióenladenominaciódelmunicipi(normalmentdos,encaraquepodenarribarasertres,ambeldarrerintroduïtpermitjàdelaconjunciói,noambguionet):
•Cruïlles,MonellsiSantSadurnídel’Heura(Baix Empordà)
•TorrefetaiFlorejacs(Segarra)
•VilanovailaGeltrú(Garraf)
Enalgunscasos,però,elnomdelmunicipinocoincideixambeldecapnuclidepoblacióconcret,sinóquecorresponaunadenominacióhistòricarellevant:
•municipi:CastelldeMur(Pallars Jussà) capdemunicipi:GuàrdiadeNoguera
•municipi:Lluçà(Osona) capdemunicipi:SantaEulàliadePuig-oriol
•municipi:Olèrdola(Alt Penedès) capdemunicipi:SantMiqueld’Olèrdola
Avegades,determinatscanvis–demogràfics,econòmicsoenlesviesdecomunicació–queafectenelsnuclisdepoblaciód’unmunicipi,podenoriginarelcanvidelnomdelmunicipi,quehapreselnomdelnucliméshabitat:
•elsHostaletsdePierolaenllocdePierola(Anoia)
•PontilsenllocdeSantaPerpètuadeGaià(Conca de Barberà)
8
Ienaltrescasos,s’hanpresdenominacionsgeogràfiques més generals que no coincideixen amb el nom de cap nucli de població:
•AltÀneuenllocdeValènciad’Àneu (Pallars Sobirà)
•NautAranenllocdeSalardú(Val d’Aran)
•laValldeBoíenllocdeBarruera (Alta Ribagorça)
Elcanvimésgeneral,però,haestatlainclusiódelnomd’un altre nucli de població:
•AlàsiCercenllocd’Alàs(Alt Urgell)
•lesAvellanesiSantaLinyaenllocdelesAvellanes(Noguera)
•MontellàiMartinetenllocdeMontellà(Cerdanya)
Itambéésfreqüentl’addició,lasupressióoelcanvideldeterminatiu,quegeneralmentfareferènciaalacomarca.Aquestdeterminatius’emprasitétradicióhistòricaoquanelnomdelmunicipicoincideixambelnomd’unaltremunicipi,demaneraquesenseeldeterminatiu podria ser difícil la identificació correcta.
Addició:
•LlesdeCerdanyaenllocdeLles(Cerdanya)
Supressió:
•BiureenllocdeBiured’Empordà (Alt Empordà)
Canvi:
•AlfaradeCarlesenllocd’AlfaradelsPorts(Baix Ebre)
Enelnomdelsmunicipiscalrecomanarquelesdenominacions geogràfiques resultin adequades a larealitatterritorialquedesignen,comenelcasdelmunicipidelaValldeBoí,antigamentBarruera,queabraçatotalavall.Quanelnomdelmunicipifareferènciaaunarealitatterritorialmésextensaquelaqueabraça
9
administrativamenteltermemunicipal,éspreferibleadoptarelnomd’unodiversosnuclisdepoblaciócomanomdelmunicipi i no un nom geogràfic que correspon a una realitat físicamésgranquel’extensiódelmunicipi.
També cal defugir els noms formats de manera artificiosa i ques’allunyendelatradiciótoponomàsticacatalana(comForallac –en lloc de Vulpellac, Fonteta i Peratallada– o Torrelavit –en lloc de Terrassola i Lavit–). I aquells que poden resultar confusionaris geogràficament (com és el casdeBaix PallarsenllocdeGerri de la Sal,enquèeltermeBaix potprovocardesorientació,perquèésuntermequehabitualmentesfaservirenladenominaciódesubcomarquesiperquè,amés,estrobasituatalacomarcadelPallarsSobirà).
a.2. Toponímiaurbana
a.2.1. Barris,urbanitzacionsipolígonsindustrials
Enelmomentdetriarladenominaciód’unnouelementurbanístic municipal significatiu –com un barri, una urbanització o un polígon industrial–, en primer lloc, cal tenirencompteelstopònimshistòricsqueestrobenenelllocqueocupaoqueocuparà.D’aquestamanera,siunaurbanització s’ha de construir on antigament hi havia un mas (perexempleMas Pau)oenunindretconegutoenunapartidahistòrica(perexempleles Rojales),laprimeraopcióésdenominar-laambaquellnom(urbanització de Mas Pauourbanització de les Rojales).Així,preservemiconservemelpatrimonicultural,enaquestcasonomàstic,delmunicipi.Cal tenir en compte que les urbanitzacions, i en algun castambéelspolígonsindustrials,sovinthanesdevingutbarrisd’unapoblacióonuclisdepoblaciódelmunicipi,demaneraquehanpermèselmantenimentd’unsnomsquejaformavenpartdelpatrimonimunicipal.
�0
Durantlasegonameitatdelseglexx,hihaguéunacertatendència a l’hora de posar nom a les urbanitzacions debuscarnomsquetinguessinunsuposatcaràctercomercial,sovintambreferènciesaaspectesturístics(sobreelsol,elmarolaplatja)iavegadesenanglès.Aquestatendència,queesvadonarsobretotalacosta,però,avuihaestatsuperadaicadavegadaméselsmunicipis adopten i utilitzen noms de caràcter històric relacionatsambmasos,partides,indretsoparatgesialtreselementstoponímicscaracterísticsdeltermemunicipal,quesónunsnomsqueambelpasdeltempsmantenen el seu valor cultural i fins i tot estètic, mentre qued’altresnomsdecaràctercomercialoturísticambelsanyshanesdevingutobsoletsoestranys(King Parc, Niàgara Parc, Pine Beach,etc.).
a.2.2. Viesurbanes
Delamateixamaneraqueenelcasdelsnomsdebarris,urbanitzacions i polígons industrials, cal procurar que ladenominaciódelesnovesviesurbanesrespectiicontribueixialaconservaciódelatoponímiamunicipalexistent.Així,enprimerlloc,ésrecomanableque,al’horadeposarnomanovesvies,estinguinencompteelstopònimshistòricsgenuïnsdelterme;ensegonlloc,elsnomsdepersonatgesil·lustresdelapoblació;desprésd’aquestsdossupòsitsespodentenirencompteelstopònimsipersonatgesdelacomarca,iseguidamentdelsPaïsosCatalans,ienelcasdelaVald’Aran,elstopònimsipersonatgesd’Occitània;tambéespodenprendreenconsideracióelstermesrelacionatsambaspectes,activitatsotradicionspròpiesd’aquellterritori,ielsnomsdellocsipersonesd’àmbituniversal.Caldriaqueelsnomsd’aquestespersonesgaudissind’uncertreconeixementconsensuatentrelapoblacióitambécaldrianoabusardelesdenominacionsd’unàmbitconcret,comelpolític,elreligiós,etc.
��
a) Els genèrics
Elsnomsgenèricsqueindiqueneltipusdeviaurbana(carrer, plaça, avinguda, passatge, passeig, rambla, baixada,etc.)sónnomscomunsi,pertant,s’escriuenambminúsculainicial(llevatquevaginenposicióinicialodesprésdepunt).Calrespectarlesformescaracterístiqueslocals(rambla, rial, travessera, travessia, costa, esplanada, etc.).Quans’hagind’escriureenplaquesorètols,esconsideraqueestrobenenposicióiniciali,pertant,s’hand’escriureambmajúsculainicial.
Carrerdel
Cavall Bernat
Quan un genèric ha perdut el seu significat primitiu i, d’aquestamanera,janomantélasevafunciócomanomcomú,calescriure’lambmajúsculainicialentoteslesposicions:
Gran Viade les CortsCatalanes
La Rambla
Enladenominaciódeviesurbanes,noresultarecomanableemprarcomanompropiunmotgenèrictotsol(la Plaça)nilacombinaciódedosgenèrics(carrer de la Carretera),llevatdecasoshistòrics.
b) La preposició de
Lapreposiciódeserveixperenllaçarlapartgenèricaamblapart específica del topònim i, per tant, no s’ha de suprimir en la retolació, encara que s’ometi en la parla col·loquial:
Carrer de Balmes
Passatgedel Canigó
Plaça de Valentí
Almirall
��
Tambéésrecomanablemantenir-laquans’abreujaelgenèric:
C. de Balmes
Quan la part específica és un adjectiu, un número o una lletra,eltopònimnoportapreposició,mentrequeelsadjectiusvanambmajúsculainicialperquèactuencoma nom propi:
Carrer Gran
Carrer K
Plaça Major
c) L’article
Enlaretolacióviària,l’articlesegueixlesnormesgeneralsdemajúsculesiminúscules,decontraccióamblespreposicionsid’apostrofació.Esmantédavantdelnomde persones que van precedits pel seu càrrec, ofici, tractament,etc.(aquestsnomscomunshand’anarambmajúsculaperquèformenpartdelnompropidelaviaurbana):
Avinguda del General Moragues
Carrerdel PintorFortuny
Plaçadel Doctor
Balari i Jovany
Tambés’himantéquanaquestsmotsdescriptiushiapareixen tot sols:
Carrerdels
Almogàvers
Carrerde les
Ramelleres
��
Noportenarticle,però,quanestractadelnomdelapersona sense el càrrec o ofici (carrer de Joan Maragallinocarrer del Joan Maragall)ienalguncasconcret(compasseig de Mossèn Cinto Verdaguer;carrer de Sant Antoni).
L’articlepersonal(en/na)segueixlesmateixesnormesgenerals d’ús de majúscules i minúscules:
Camí de Ca n’Amat
Carrerd’en Jaumet
Passeigde Ca n’Albereda
Calmantenirl’articlesalatal’àreaenquèencaraesconsidera viu, encara que estigui en recessió:
Camí de sa Tuna
Camí de sa Riera
Plaça de s’Abanell
Si aquest article es manté fossilitzat, s’escriu aglutinat:
Carrerde Sant Martí
Sarroca
Elsarticlesdelstopònimsnocatalansnoadaptatss’escriuen amb majúscula:
Passatgede Los Angeles
Carrerde Les Houches
��
d) El nom propi
Elsdoscriterisgeneralspelquefaalnompropidelesviesurbanessónladistinció il’economia.Distinció enelsentitquelainformacióquehiapareguihadepermetre identificar sense ambigüitats a qui o a què fa referènciaelnomieconomia enelsentitquenoméshihand’aparèixerelselementsquesónindispensablesperquè la identificació sigui correcta.
Desd’unpuntdevistapràctic,hemdeconsiderarquetotelquevadarreredelgenèriccarrer/plaça/avinguda/rambla,etc.formapartdelnompropidelaviaurbana,perlaqualcosatotselselementsquevanaldarrerehande començar amb majúscula inicial:
Avingudadel Molí
de Can Ferrer
Carrer de la Serra d’Aubenç
Plaçade l’Arquitecte
Sert
d�) Antropònims (noms propis de persona)
No hi ha un criteri fix sobre els elements que inclouen els noms propis de les vies urbanes: generalment contenen elnomicognomdelpersonatge(carrer d’Ausiàs Marc),encaraqueenalgunscasosnomésinclouenelcognomsi aquest ja és suficientment representatiu (carrer de Balmes),oelsdoscognomssenseelnom(carrer de Rubió i Ors), i,end’altres,contràriament,hihaelnomcomplet,ésadir,elnomambelsdoscognoms(carrer de Josep M. Folch i Torres).Mésqueunplantejamentdecaràcterteòricoapriorístic,estractad’unaqüestiópràctica, ja que s’utilitza la part que estrictament fa falta per a poder identificar sense ambigüitats la persona concreta(enalgunscasosnoméscaluncognom,mentrequeend’altressónnecessaristotsdosperevitarerrades en la identificació del personatge).
Delamateixamanera,enalgunscasoselnomvaprecedit del càrrec o ofici del personatge i en d’altres no:
��
Carrer del Pintor Fortuny
però
Passeigde Joan Miró
Quanelscarrersportenelnomdepersonatgescatalans,calposar els noms en català:
Avingudade Lluís
Companys
Plaça de Francesc
Eiximenis
Caladaptaralanormativavigentdelallenguacatalanalesgrafies dels noms i cognoms anteriors a l’establiment del Registre Civil (1870):
Carrerde
Ramon Llullino
Carrerde
Ramon Lull
Avingudad’Ausiàs
Marcino
Avingudad’Ausiàs
March
SielspersonatgessónposteriorsalainstauraciódelRegistre Civil (també si van néixer abans, però van viure fins després de 1870), se’n respectarà la grafia utilitzada per la persona:
Passeig de Santiago
Rusiñol
Carrerde
Puig i Cadafalch
Plaçadel Pintor
Casas
Pelquefaalaconjunciói entrecognoms,esrespectal’úsqueenfeialapersona,jaquehihaquilainclouentreelsdoscognomsiquinohofa(totesduespràctiquessónhabitualsen català):
Carrerde
Sancho Marraco
Plaça de Josep M.
Folch i Torres
��
Enelcasdepersonatgeshistòrics(bíblics,grecollatins,medievals,etc.)imitològicsnocatalans,sitenenunaformaencatalàambtradició,esmantélasoluciócatalana.Delamateixamanera,esfaservirlaformacatalanaenelcasdelsnomsdereis,membresdelescortsreials,papesisants.
Carrerde Miquel Àngel
Avingudad’Aristòtil
Passatgede Joan XIII
Rambla
de Carlemany
Plaçade Santa Joana
d’Arc
Sielspersonatgesnotenenunnomambunatradiciód’úsencatalàconsolidada,faremservirelnomenlallengua originària:
z Avingudade John Fitzgerald
Kennedy
Carrerde Miguel
de Cervantes
Plaçade William
Shakespeare
Enaquestscasos,sielsnomscastellansincorporenlaconjunciócopulativa,esmantindràenaquellallengua(passatge de Santiago Ramón y Cajal).
Quanelspersonatgestenennomsenllengüesqueutilitzen altres alfabets, cal emprar la forma transcrita, és adir,adaptadafonèticamentalnostresistemaalfabètic,ja que és la més adequada per a un ús públic:
Avingudade
Txaikovski
Carrerd’Abd
al-Rahman
Plaçade Dostoievski
Lapràcticageneraldesaconsellalaimposiciódenomsdepersonesvivesalesviespúbliques.
�7
d�) Topònims (noms propis de lloc)
Elstopònimscatalanshandeseguirelscriterisexposatsanteriormentpelquefaal’úsdelatoponímiacatalana(mantenimentdel’articlequaneltopònimenporta,regularització ortogràfica en el cas de la microtoponímia, ús normatiu de les aglutinacions, etc.):
Carrerdels Horts
Plaça de les Eres
Camí de les Cabanelles
Elstopònimsdeforadel’àrealingüísticacatalana,elqueconeixemcomaexònims,generalmentnotenenunaformaencatalà,llevatdelnomdelspaïsos,delessevescapitals,delnomdelesprovínciesespanyolesodelsdepartamentsfrancesos i de les poblacions més pròximes geogràficament od’aquellespoblacionsamblesqualshihahagutunarelació històrica significativa. Solament farem servir la forma catalanadelstopònimsestrangersquanlesadaptacionstinguinunatradicióhistòricad’úscontrastadaencatalà(ilespuguemtrobarenlesprincipalsobresdeconsultaencatalà):
Carrerde Londres
Passatgede Tunis
Plaçadel Japó
Quanelstopònimsexògensnotinguinunaformacatalanad’úshistòricbenconsolidada,empraremlaformaenlallengua originària:
Avingudade Newcastle
Carrerde Buenos Aires
Plaçade Düsseldorf
Enelcasdelstopònimsqueprovenendellengüesambaltressistemesalfabètics,caldràrecórreralesformesadaptadespermitjàdelatranscripcióal’alfabetllatíd’acord
�8
amb les formes ortogràfiques catalanes, sempre que no hi hagi tradició gràfica en català d’escriure aquell nom:
Baixadade
Txetxènia
Carrerde Khartum
Plaçade
Yokohama
AlaVald’Arans’aplicaràaquestanormareferidaal’aranès.
e) Dates
Enelsnomsdelesviesurbanes,lesdates(llevatdelsanysenlesdatescompletesidelssegles)s’escriuenamb lletres:
Carrer del Vint-i-sis
de Gener de 1641
Passatgedel
Segle XX
Passeig de l’Onze de
Setembre
f) Partició de noms en la retolació
Sienunaplacaderetolacióelnomesdivideixendueslínies,lapreposicióde (itambéd’) ilaconjuncióinopoden quedar al final de la primera línia:
Carrerd’Àngel Guimerà
ino
Carrer d’Àngel
Guimerà
LaPobladeMafumet
ino
LaPobladeMafumet
VilanovailaGeltrú
ino
VilanovailaGeltrú
�9
a.2.3. Equipaments Al’horadedenominarunequipamentpúblic,espottenirencomptetambéenprimerlloceloelstopònimspreexistentsallloconsesituaranaquestsequipaments,mentreque,ensegonlloc,s’acostumaatenirencompteelnomdepersones del mateix municipi –o àrea geogràfica– que han tingutunaactuaciómeritòria.Desprésd’aquestsdoscriteris,iquannohihapossibilitatdetrobarunadenominacióques’hirelacioni,estenenencompteelsnomsdepersonalitatsd’unàmbitmésgeneral,primer,catalanesi,després,universals.
Sovintesdonenvacil·lacionsal’horad’escriureladenominació dels equipaments: els escriurem amb minúsculaquantenenuncaràcterdescriptiu(dispensari municipal, pavelló poliesportiu),mentrequehofaremamblainicialambmajúsculasicorresponenalnompropidelainstal·lació(Escola d’Expressió, perquèéselnomenregistratdel’escola).
a.2.4. Masies
ACatalunyahihadiversosmilersdemasies,moltesambun valor històric i cultural molt significatiu. En molts casos, elnomdelesmasieshaestatpresd’antropònims(prenomsocognoms)d’algunsdelsseushabitants,generalmentenperíodesreculatshistòricament.Encaraqueoriginàriamentelnomprovinguésd’unnompropidepersonaod’uncognom,avui,però,jahanesdevingutveritablestopònims,és a dir, referències geogràfiques que tenen un ús social general.Aixíhopodemcomprovarenelfetqueenlamajoriadecasoselsmasosconservenelmateixnomencaraquehi hagi hagut un canvi –i a vegades molts canvis– dels seus propietarisohabitants,demaneraqueavuilamajoriademasosportennomsquenocoincideixenambelcognomdelafamíliaquearaelshabita.
�0
Enaquestsentit,elfetqueenelscognomsesmantinguin grafies arcaiques (com ch, ñ oy)novoldirquecomatopònimsnos’hagid’aplicarlanormativavigent: l’existència de cognoms com Perpiñá oVichnoimpedeix que, com a nom de lloc, s’utilitzin les formes correctesPerpinyà iVic.
•canFerrerinocanFarré
•masBlancinomasBlanch
•torred’enCarreresinotorred’enCarreras Idelamateixamaneraquanformenpartdelnomd’unavia pública:
•carrerdeMasBoscinomasBosch
•camídeCanFigueresinocanFigueras
Per a l’establiment de la forma gràfica correcta del nom d’unmas,calconsultarelNomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunyai,enelcasquenohiconsti,caladoptarlaformanormativamentcorrecta.Aixímateix,calrecordarqueavui,icomrecullelpunt�del’article�9delaLlei�/�998,de7degener,depolíticalingüística,els“ciutadansiciutadanesdeCatalunyatenendretal’úsdelaformanormativamentcorrectaencatalàdellursnomsicognoms”,demaneraqueaquellsquevulguinpodenatítolpersonalnormalitzar els seus cognoms.
Escrivimambminúsculainicialelsgenèricscal, can, mas, etc.quanmantenenelseuvalorcomamotcomúi fan referència estrictament al nom d’una edificació (mentrequeelsescrivimambmajúsculasidesignenuna altra realitat: un paratge, un nucli de població, un municipi,etc.).
��
a.3. Accidentsgeogràfics
La denominació dels accidents geogràfics segueix, d’acord amblanormativalingüísticavigent,elscriterisgeneralsesmentatsanteriorment,tambépelquefaal’úsdemajúsculesiminúscules.Desd’unpuntdevistageneral,esconsideraqueelsgenèricsmantenenelseuvalorcomamotcomú –i, per tant, s’escriuen amb la inicial amb minúscula– si el seu significat es correspon amb l’element que designen:
•puigdelesAgulles(és un element del relleu)
•torrentdelaCreu(és un hidrònim)
•fontNegra(és una font)
Però amb majúscula inicial si és un rètol:
FontNegra
Itambéambmajúsculasinoconservaelseuvalordescriptiu:
Prat de Comte (Terra Alta): escrivim Pratambmajúsculainicialperquènofareferènciaaunpratsinóquedesignaunnuclidepoblacióiunmunicipi.Siesreferísaunprat,escriuríemprat de Comte.
Font del Bou (Bigues i Riells, Vallès Oriental): en aquestcasFont nodesignaunbrolladord’aiguasinóquecorresponalnomd’unnuclidepoblació.
Excepcionalment,podemescriureambmajúsculainicialelsgenèrics que es troben molt toponimitzats o que no tenen un ús general i que, per tant, no remeten a un significat geogràfic clar per a la major part de la població:
•laBoraGran(Vilademuls, Pla de l’Estany)bora=’cova’
•laCrosadeSantDalmai(Vilobí d’Onyar, Selva)crosa=‘depressió’
��
•l’EsplugaRodona(Gósol / Saldes, Berguedà)espluga=‘cova’
•GalatxoGran(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)galatxo=‘canalnaturalentreunaillaiterraferma’
Enalgunscasos,elgenèrics’haaglutinatperaformarelnom propi i s’ha integrat en la denominació:
•elRiutort,elMontsec,Puigpedrós,Roca-llarga
En els accidents geogràfics, a més de respectar les formesdialectals(redó / rodó, jonc / junc, etc.: coll Redó [el Pinell de Brai, Terra Alta]/collet Rodó [Rubió, Anoia];rasa del Joncar [Berguedà]/barranc del Juncar[Pallars Jussà],etc.)comfemambelsnomsdelsmunicipisidelsnuclisdepoblació(Campredó [Tortosa, Baix Ebre]/Camprodon[Ripollès];la Jonquera[Alt Empordà]/ Juncosa [Garrigues],etc.),tambéesmantenenformesdecaràcterméslocalopopular,jaqueenaquestàmbitnoesdónaunasituacióderebuigsocialquesíqueesprodueixenelnomdelespoblacionssis’inclouenformesqueespodenconsiderarointerpretarcom a molt col·loquials o poc formals:
•barrancdelsPèlics(Priorat)
•colldelaBauma(Gisclareny/Saldes),torrentdelaBauma(Ripollès)
•elRidaura(per al curs fluvial, mentre que el municipi manté la forma històrica Riudaura, malgrat que la pronúncia general sigui la mateixa que per a l’hidrònim)
Sielstopònimsinclouenxifres,aquestess’escriuenamblletres:
•fontdelVint-i-u (hidrònim, Artesa de Segre, Noguera)
•serraldelesOnze (orònim, Santa Margarida de Montbui, Anoia)
•turódelsQuatreVents (orònim, Valls, Alt Camp)
��
a.3.1. Hidrònims
Enelcasdelscursosd’aigua,s’hadetenirunacuraespecialal’horadepreservarl’úsdel’article.Enaquestsentit,caltenirencomptequeladenominaciódelsriusmésgrans(queoriginàriamenteraflom,mentrequerius’aplicavaantigamentsobretotacursosd’aiguairregulars,que avui qualificaríem com a rieres otorrents)generalmentprescindeix del genèric:
•l’Ebre,elFrancolí,elLlobregat,elSegre,elTer
Peròenelcasqueelgenèricriu mantinguielsentitanticisiguiindissociabledeltopònim,caldràmanteniraquestgenèric: riu de la Pedra, riu de Targasona, riu Major.
Itambécaltenirencomptequehihaalgunsnomsderiusquepresentenl’articlefemení,quenos’hadecanviarnidesuprimir:
•laMuga(Alt Empordà)
•laNogueradeTor(Alta Ribagorça)
•laTordera(Maresme, Selva, Vallès Oriental)
Enaquestcas,éspreferiblenofer-hiservirelgenèric,quepot provocar la pèrdua de l’article femení:
•laValirainoelriu(la)Valira (o, encara menys, el Valira)
Tambécaltenircuraarespectarl’úsdelapreposiciódeenladenominaciódecursosd’aiguaqueprenenelnomdellocs per on passen:
•riudeSiuranainoriuSiurana
•riudelaSéniainoriuSénia
��
Els genèrics varien també segons l’àrea geogràfica i cal ser precisos en la utilització de les formes pròpies de cadalloc(tossal obarranc sóngenèricsméspropisdeldominilingüísticcorresponentalcatalàoccidental,mentrequeturó otorrent sónméscaracterísticsdel català oriental). Cal respectar i utilitzar les formes genèriquesgenuïnescomcadolla, clamor, pèlec,toll, etc. d’acord amb la seva distribució geogràfica.
a.3.2. Orònims
Abandadelscriterisgenerals,caltenirencomptequeenalgunscasoselgenèrics’haaglutinatambelnompropiinicialiaquestaaglutinacióhadonatllocaltopònimactual:
•Collsacabra,Collsacreu,Puigmal,Puigpedrós,Rocacorba
Enaquestàmbit,ésadir,llevatdelnomdelsnuclisdepoblació,esrespectal’úsdel’articleloquanformapartdeltopònim(ésadir,quanprecedeixdirectamentelnompropi):
•loCollet(les Borges Blanques, Seròs)
•loTossal(Barbens, Sarroca de Bellera, Sort, Tremp, etc.)
Però no si determina el genèric:
•(el)colletBlanc (Cornudella de Montsant, Priorat)
•(el)tossaldelMoro (Batea, Terra Alta)
També cal mantenir els genèrics específics de cada àrea geogràfica (malh, mall, pic, pica, puig, tuc, pla, plana, solana, solella, etc.).
Top Related