A V U IDIJOUS8 DE JUNY DE 1995 ' ··CULTURA· v

Panorámica:..

d'una societatJQAN TR.IADÚ

NARRATIVA

[

Ceorge Eliot, Middlemarch. ]Traducció' de jordi Arbones.COLU1vJNA.Barcelona, 1995.

a novel-lista anglesa del'epoca victoriana Ce-orge Eliot tingué unaprimera traducció alcatalá fa prop de se-tanta anys, de la má

de Josep Carner, quan el poeta di..rigia l'Editorial Catalana, una deles inÍciatives de la política cultu-ral de Prat de la Riba. L'obra esco-llida fou lanovel-la breu Si1asMar ..ner, la més mítica i per tant, poe-

r- tica de l'autora. A part la reediciófa una dotzena -d'anys (Edicions62, MOLU) d'aquesta exceHent tra ..ducció carneriana, la gran novel ..lista anglesa desapareix de lesnos tres traduccions, que jo sápiga,fins que arriba, amb la versiócompleta i acurada deMidd!emarch,la incorporació al catalá, de la sevanovel-la més important, per la qual'fou comparada en certs aspectesamb Tolstoi, amb l'afegitó, no pasnegligible, de l'humor.

, CRAN NOVEL'LA DEL XIXEs tracta, sense exageració, d'u..

na de les grans novel-les del segleXIX, el segle de la novel·la. Pelsvolts dels anys dé la redaccíó' deMiddlemaréh i de la seva publicacióhavien aparegut Guerra ipau, Crimi'casug, L'educació sentimental, L'idiota,Erewhon i el primer: volurn delsRougon-Macquart. Hi ha raons plau ..sibles per explicar que la novel-lamajor de George Eliot no hagi tin-gut ni tingui l'anomenada de lesesmentades ni de tot d'altres de la-mateixa epoca, malgrat que ensuperi més de quatre en amplitudi en profunditat i. que 'no vagindesencaminats els crítics que situ ..en Thomas Hardy i Henry James,als seus inicis, en la línia de l'obrade George Eliot. El seu estil narra ..tiu és calmós i la narració, senseevitar les convencions de la no-

, veHa del seu temps (écom ho hau ..ria pogut fer ..ho en ple classicismedel genere i per quina raó?), fun ..ciona amb una seguretat que gai .. ,rebé aclapara:

PREPARACIÓ INTEL'LECTUALTot ve d'una preparació intel ..

lectual forca considerable de cairefilosófic i teologic, a la qual Eliotservía amb absoluta devoció i escomplaía a demostrar-he. El lectorno es pot escapar de veure coml'autora es complau a exhibir laseva cultura, fet que obliga que,com en aquesta edició catalana,proliferin les notes al peu de pá ..gina sobre tota mena de noms i dereferencies a que alludeix el textoTQt plegat condueix més a fer ..nos

LA TOMBADEL'ESCRIPTORA,AL POET'SCORNERDEL'ABADrADEWESTMINSTER

pensar que no a fer-nos sentir.Avance aquestes explicacions,

amb l'afegitó d'una de molt vagafinal: George Eliot no es beneficiadel do de la genialitat; d'aquelIsrecursos que proporciona unamena d'estat de gracia que en re-alitat és . obra del retrobament,potser fugac, amb algun món per-

, dut que s'esperava a l'aguait, moltfidel, entre la intuíció i el I11es..jratge,

Si.,virginia Woolf veia en Midd-lemarch una novel-la anglesa de lesnovelles angleses escrites per a:Isadults, venia a dir.. potser sensevoler-ho, que no era el Pickwick niCims borrascosos. És tanmateix, comhe dit iho repeteixo expressamentper tal d'evitar equívocs, ~na grannovel·la.Perqué val la pena de recordar

que una de lescondicions básí ..ques del generenovel-la és de te-nir una extensióconfortable. Peraquesta raó notrobo prou jus ..tificades lesqueixes formu-.Iades a l'exigen ..da d'una bonaextensió que fi..gura a les basesdels premis denovel·la. És unaexigencia queprovoca esgarri ..fances en veureque Cerard deNerval o Txek..hoy, malgrat Sí!-via o Una caceradramatica, nohaurien pogutaspirar, tanma ..teix, al Sant jor-di.Pero és que de

novel-listes, .rnal-grat lIur altíssi-ma qualitat coma narradors, no n'eren. Ni tampocels nos tres Ruyra i Espriu, tot i elsvalors d' El rem de trenta-quatre i deLaia. Sí que ho eren, en canvi, Puigi Ferreter i Xavier Benguerel, i hoés Miquel de Palol (quant a MerceRodoréda, ho era: sobretot per Mi..raIl trencat, mentre que La pIafa delDiamant, més inspirada que cons-truída, es beneficia del do de lagenialitat)., George Eliot imagina un món .que té al davant;, del qual s'ha se-parat per voluntat propia i el pre-senta intacte a la consideració dellector del seu temps i, en bonapart, del mateix medi. Per tant,com que la coneixenca era mútua-autora i lectors, amb inclusió dela crítica- hi havia una exigenciade versemblanca i d'idealitzaciómínima, í l'extensió esdevenia ne-cessária per donar una transcrip-

ció literaria fiable de la realitat.Abans d'arribar a la plenitud del

seu art rrarratiu amb aquesta no-veHa que podriem qualificar debalzaquiana a l'anglesa, CeorgeEliot havia hagut de fer, prop delscinquanta anys, el pas de la filo-sofia i els assaigs crítics a la nar ..rativa i d'aquesta, basada primeren narracionsbreus, a la novel-la.d'extensió i ambició normals a laseva epoca. Ho aconseguí ambl'exteHent novel'la Adam Bede, pu ..blicada quan tenia quaranta anys. '

LA MÉS POPULARPoc després, ja llaneada, vingué

El molí de¡ Floss, la que fou més po-pular de les seves obres i'que en ..cara avúi és la mes coneguda,potser pel model poetic que re-flecteix, amb un final melodra ..

matíc. Hi ha també la Infantesa deMary Ann Evans (el seu nom veri ..table), al costat del seu germá, a lacontrada natal de Warwickshire,'lIocs on al capdavall toma ambMiddlemarch, nom d'una poblaciórural i centre d'una robusta i acti ..va vida provinciana, en la qual eldiner en la seva forma més tangi ..ble, les propietats, domina les re- .lacions socials; fins al punt que la.novel-la es podria titular com la deZola, L'argent, si treiem d'aquesta,cosa que no li· faria cap mal, la fi..losofia determinista del naturalis ..me. Perqué Middlemarch, di..guem ..ho d'un cop, s'acaba raona ..blement bé, és a dir, sense forcarmés del compte les situacions.Pero aixó no treu que els per ..

sonatges tinguin entitat i carácterpro pis, sobretot perqué hi ha en ..tremig, parlant per .ells i d'ells,

AVUI

CEORGEEUOTVASABERFERUNAANALISIADMIRABLEDECARACTERS I SITUACIONS

l'autora, al capdavall, el perso-natgemés important. Entre altrescoses per la seva superioritat i el'seu distanciament, en el temps,-I'acció se situa quaranta anysabans de la.redacqió i quan "les'senyoretes de la ruralia (...) llegienmolt poca literatura francesaposterior a Racine i els periódicsno havien projectat encara la sevamagnífica illuminació actual so-bre els escándols de la vida quo-tidiana" (p. 426); mentre que 'Ce-orgeEliot sabia grec, llatí, hebreu,frances, alemany i italiá. Tanma-teix, Dorothea, el personatgecentral, presentada com una san ..ta Teresa fora del segle que li cor ..-responia, se sabia de memoriapassatges dels Pensaments de Pas..cal. Aquesta noia, que "no erafredament intel-lígent ni indirec- ,tament satírica, sinó adorable-

-ment senzilIa i plena de senti ..ment", esdevé, per la via d'urimatrímoní.v'un ángel enganyat",segons pensa i creu, el seu ena ..morat i redemptor apassíonat.amb mots que l'autora, que l'haescollit per alter ego de la prota-gonista, transcriu, mentre rli fagruar fins a la desesperació l'as ..soliment del seus anhels.Pero la novel-la, tot i l'análisi

admirable dels carácters i el con-trol gairebé perfecte de les situa-cions dramátiques i cómiques. éspanorámica, satírica ("El senyorVincy feia tan poc la seva voluntatcom un primer ministre" p. 340) iun quadre inoblidable de la vidaanglesa del primer terc del segleXIX, amb la sensibilitat dels pro-blemes de l'existencia i l'abast dela seva reflexió propis de tempsmolt posteriors.