LLAA GGUUEERRRRAA CCII VVII LL((11 993366‒‒11 993399))
LLaa zzoonnaa rreeppuubbll ii ccaannaa::ll aa rreevvooll uu ccii óó ccoonn ttii nngguuddaa ((II ))
Isaac S
Cartell que encoratja els seguidors de la CNT-FAI a agafar les armes en defensa de la RepúblicaFont: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge amb llicència copyleft no comercial.
2
2.1 El desencadenament de la revolució social
a) Conjunt d'Espanya
b) Catalunya
c) Característiques
2.2 Una economia de guerra: les coŀlectivitzacions
2.3 El govern de Largo Caballero (set. 1936 ‒maig 1937)
AAPPAARRTTAATTSS
Cartell de la CNT-FAI i FIJL(Federació Ibèrica de JoventutsLlibertàries)Font: Wikimedia Commons.Imatge sota el domini públic.
3
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLaa)) CCoonn jj uunn tt dd ''EEssppaannyyaa
Medalla de comissari de la Junta de Defensa de MadridFont: © El-rastro.com
Escut del Consell Regional de Defensad'AragóFont: Wikimedia Commons. Imatge sota eldomini públic.
4
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLbb)) CCaattaall uunnyyaa
Comitè Central de Milícies AntifeixistesFont: J.M. SOLÉ I SABATÉ, J. VILARROYA:La repressió a la rereguarda a Catalunya(1936‒1939) , 1989
ConsellerComissari deDefensa
Delegació de laGeneralitat deCatalunya
ComissariGeneral
d'Ordre Públic
FORCES I ORGANITZACIONS
• Unió de Rabassaires
• Acció Catalana Republicana
• Partits Marxistes
• ERC
• FAI
• CNT
• UGT
COMITÈ CENTRAL DE MILÍCIES ANTIFEIXISTES
FUNCIONS I ORGANISMES
• Transports• Guerra: proveïments i sanitat• Investigació• Secretaria general: premsa i ràdio• Organització de milícies: Barcelona i comarques
Patrulles de control
5
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLbb)) CCaattaall uunnyyaa
Foto de la primera reunió del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de CatalunyaFont: L'Enciclòpedia – enciclopedia.cat, © Fototeca.cat
6
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLcc)) CCaarraacctteerrííssttii qquueess
Allisteu-vos a les milícies antifeixistes(propaganda republicana)Font: Coŀlecció Cartells del Pavelló de laRepública, Universitat de Barcelona Font: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge amb
llicència copyleft no comercial.
7
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLcc)) CCaarraacctteerrííssttii qquueess
Font: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge ambllicència copyleft no comercial.
Font: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge ambllicència copyleft no comercial.
8
EELL DDEESSEENNCCAADDEENNAAMMEENNTT DDEE LLAA RREEVVOOLLUUCCII ÓÓ SSOOCCII AALLcc)) CCaarraacctteerrííssttii qquueess
REPRESSIÓ espontània contra els insurrectesPERSECUCIÓ a l'església, la burgesia i les classes benestants
ASSASSINATSPASSEJADES
DETENCIONS IĿLEGALS a les txequesSAQUEIGS
CREMA d'esglésies i conventsREQUISA DE BÉNS
ASSASSINATS DE PRESOS POLÍTICS de dretes a la Modeli d'altres presons (per exemple: Primo de Rivera, afusellat a la d'Alacant)
9
UUNNAA EECCOONNOOMMII AA DDEE GGUUEERRRRAA::LLEESS CCOOLL·· LLEECCTTII VVII TTZZAACCII OONNSS
Coŀlectivització dels transportsFont: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge ambllicència copyleft no comercial.
Coŀlectivització del sector tèxtilFont: Anarcho-Syndicalism 101 . Imatge ambllicència copyleft no comercial.
10
UUNNAA EECCOONNOOMMII AA DDEE GGUUEERRRRAA::LLEESS CCOOLL·· LLEECCTTII VVII TTZZAACCII OONNSS
• El Decret de coŀlectivitzacions (24d'octubre de 1936) del Conselld'Economia de Catalunya legalitza elprocés coŀlectivista dut a termedurant el juliol de 1936
• Al final de la guerra hi ha 4500empreses controlades per comitèsi 2000 de coŀlectivitzades
• Poques coŀlectivitzacions agràries(govern i d'altres sectors en contra,poca implantació de la CNT al camp)
Decret de coŀlectivitzacions de 1936Font: tacafulla2 (. . .un grano de arena)
11
EELL GGOOVVEERRNN DDEE LLAARRGGOO CCAABBAALLLLEERROO((SSEETTEEMMBBRREE 11 993366‒‒MMAAII GG 11 993377))
• El govern de Francisco LargoCaballero (PSOE) destaca per estarformat, a més de socialistes irepublicans, per comunistes.
• Als quatre mesos s'hi incorporenquatre ministres anarcosindicalistes.Entre d'altres, hi havia FredericaMontseny, una inteŀlectual i dirigentanarquista afiliada a la CNT.
• Pretenia crear una aliança entrerepublicans, burgesos i obrers per aguanyar la guerra.
Francisco Largo CaballeroFont: els fideus republicans