1. Agricultura
1.1. Importància del sector agrícola en el món
1. Agricultura
1.2. Característiques del paisatge agrari
Anomenem paisatge agrari el paisatge modificat per l’ésser humà amb la finalitat d’obtenir productes de la natura i que ha anat evolucionant per augmentar l’aprofitament. És molt desigual arreu del món i depèn de diversos factors.
Les parcel·les
Segons la mida
Segons la forma
Segons els límits Openfield i bocage
Regulars i irregulars
Grans o petits
El poblament Concentrat
Dispers
Regadiu i secà
Policonreu i monoconreu
Sistemes de conreu
Intensiva i extensiva Segons aprofitament del sòl
Segons necessitat d’aigua
Segons la varietat
1. Agricultura
1.3. Grans espais agraris del món
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Localització geogràfica
Localización geográfica
Relación con el mercado
Morfología agraria
Sistemas de cultivo
Impacto ambiental
Países subdesarrollados
- Autoconsumo
-Poca producción y productividad
- Irregular - Adapatación al terreno
- Escasa o nula mecanización
- Uso abundante de mano de obra poco cualificada
-Explotaciones familiares (sistemas comunitarios) -Variedad de cultivos (policultivo)
- Impacto inapreciable sobre el medio
- Bajo consumo energético
- Uso fertilizantes naturales
- No usa insecticidas ni pesticidas
- Uso de semillas autóctonas
- Respeta ciclos de la naturaleza
- Respeto a la biodiversidad
-Itinerante por cremación -Sedentaria de secano -Intensiva por irrigación
-Deforestación -Laterización del suelo
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Característiques generals
Agricultura de subsistencia
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Itinerant per cremació
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• Extensiva de secà i rotació de cultius
1. Agricultura
1.4. Agricultura de subsistència
• irrigació de l’arròs
•Fi de la producció per l’autoconsum • Producció per vendre •Dependència dels mercats • Subjecció a la llei de l’oferta i la demanda
•Pròpia del món pre-industrial •Producció per l’autoconsum • Poc excedent comercialitzable • Utilització de poca ma d’obra (familiar) • Rendiments molt pobres • Poca mecanització • Depenen de la meteorologia • Pràctica del policultiu
1. Agricultura
1.5. De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat
Agricultura tradicional
Crisi davant les necessitats de la nova societat
industrial: Incrementar la producció
Inversions de capital: Adobs, fertilitzants, pesticides, etc.
Innovacions tècniques: • Mecanització • Reconversions de cultius
Vendes al mercat urbà per obtenir diners i comprar productes manufacturats
REVOLUCIÓN VERDE
Se fundamenta en…
Incremento de producción en países desarrollados y subdesarrollados
Inconvenientes
Décadas 50-60
Aumento productividad de la tierra por medio de métodos científicos
Química (fertilizantes y pesticidas)
Aplicación tecnología
Modificación de semillas (VAR)
Mecánica (tractores y otras máquinas)
Mayor producción que demanda
Centrado exclusivamente en cereales
Uso generalizado de fertilizantes artificiales
Variedades más vulnerables a las plagas
En países subdesarrollados, su introducción dejó de lado variedades autóctonas, base alimentaria de estas poblaciones. Faltó alimento en algunas zonas, cambió la dieta y se produjo éxodo rural (proletarización y bolsas de pobreza urbana)
Graves consecuencias para el medio ambiente
Uso masivo de pesticidas
1. Agricultura
1.5. La Revolució Verda Orígenes y objetivos
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• Localització geogràfica
Localización geográfica
Relación con el mercado
Morfología agraria
Sistemas de cultivo
Impacto ambiental
- Países desarrollados - Países subdesarrollados (plantaciones)
-Mercado interior y exterior - Producción para la venta
- Parcelas regulares - Grandes superficies
- Elevada mecanización, tecnificación y especialización - Uso abundante de fertilizantes y pesticidas químicos - Selección de especies (OMG) - Uso de poca mano de obra - Empresa capitalista - Monocultivos
- Erosión del suelo - Contaminación del suelo y de las aguas - Contaminación y agotamiento de acuíferos - Cultivos transgénicos - Pérdida de diversidad genética - Deforestación - Gran consumo energético (CO2)
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• Característiques generals
Agricultura de mercado
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
•Explotacions amb formes geomètriques (Township) • Gigantisme de les explotacions • Gran capitalització • Alt grau de mecanització • Introducció tècniques científiques • Productivitat i rendibilitat elevades • Monocultius i gran especialització regional (belts) • Camperol és un empresari (estudis, ordinadors, viu la ciutat, etc.)
• L’agricultura països nous capitalistes
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• L’agricultura europea
PAC
Objetivos
Garantizar un nivel de vida adecuado a la población agrícola
Favorecer la explotación mediana familiar
Asegurar al consumidor suministro de alimentos a precios razonables
Estabilizar los mercados
Incremento de la productividad
Fomentar la agricultura intensiva
Garantizar la seguridad en el suministro de alimentos
Medidas
Subvenciones a los agricultores
Medidas proteccionistas frente a las importaciones
Facilitar créditos a bajo interés
Imponer precios fijos
Para que reduzcan su producción
Evitar así la caída de precios
Evitar la caída de precios mediante compras de excedentes y stoks
Mantener las rentas de las familias campesinas
Ocupa al 8% de la població activa Agricultura a temps parcial Explotacions de caràcter familiar (molt capitalitzades) Tres paisatges: nòrdic, centro-europeu i mediterrani
Conseqüències: • Abandonament policultius de subsistència • Creació d’un proletariat rural sense recursos que desestructura les relacions socials tradicionals • Els països rics comercialitzen el producte
1. Agricultura
1.6. Agricultura de mercat
• L’agricultura de plantació
•Localitzada en zones tropicals(països subdesenvolupats) • Utilitza mà d’obra assalariada autòctona • Es produeix per a la exportació (fixa preus les bosses occidentals) • Productes tropicals: cafè, cacau, té, sucre, cotó, hevea, pinya... • Esgoten la terra molt ràpidament (els capitals abandonen el país)
• Des de finals del S. XIX i part del XX Espanya ha passat d’una agricultura tradicional a una de mercat • El procés es va accelerar durant el anys 60 del S.XX (mecanització) • La població agrària es va anant reduint progressivament • Avui representa prop del 5% de la població activa total (semblant a Europa) (Catalunya 2%) • La població agrària actual no és tan envellida com fa 50 anys. Una part del jovent tendeix a quedar-se al camp • Una part dels treballador agrícoles són immigrants (treballadors eventuals/de temporada) • No és el mateix població agrària (treballa sector primari) que població rural (viu en zona rural però treballa al sector secundari o terciari)
1. Agricultura
1.7.1. La població agrària a Espanya
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana
La reculada constant de les activitats agràries [als països desenvolupats] en relació amb la seva menor productivitat, i la seva inserció en una economia competitiva en què la producció s’orienta quasi totalment al mercat i no al manteniment de la família pagesa, ha suposat un abandonament generalitzat de les àrees rurals. Juntament amb això, l’agricultura ha sofert una mutació técnico-econòmica que l’allunya completament dels sistemes tradicionals de conreu. La intensa capitalització que s’hi ha produït amb l’objectiu de millorar-ne la rendibilitat i permetre uns nivells de vida no gaire allunyats dels nivells urbans es reflecteix en la mecanització, la posada en marxa del regadiu, la millora de l’adobament, la selecció de llavors i espècies, l’ús massiu de productes químics, etc., la qual cosa ha incrementat notablement la dependència de la indústria que subministra aquests elements o transforma una part creixent de la producció, i ha integrat els dos sectors. La progressiva especialització de conreus i el desenvolupament ramader es relacionen amb l’evolució de la demanda cap a béns de més qualitat i amb les condicions dels preus en el mercat nacional o internacional, fets que generen canvis relativament ràpids en el paisatge agrari. Una evolució semblant cap a unitats d’explotació cada vegada més grans, mitjançant reformes agràries, la promoció de cooperatives o el simple arrendament de les terres deixades pels emigrants, mostren la necessitat imperiosa d’adaptar-se a les condicions d’una economia industrialitzada per subsistir.
R. MÉNDEZ i F. MOLINERO, Espacios y sociedades, Barcelona, 1998
Expliqueu quins són els canvis més importants que s’han produït en l’activitat agrícola i com s’ha adaptat l’activitat agrícola a la demanda del mercat
1. Agricultura
1.7.2. El treball agrari i la superfície agrària a Espanya
• Predomini explotació familiar (de vegades amb algú assalariat) • Desvaloració del treball de les dones • Desenvolupament del treball a temps parcial (agrari i industrial o serveis) • Desaparició gradual d’arrendaments i parceries (gestió directa) • Mecanització provoca l’augment de contractació de treballadors eventuals (majoria immigrants) i la reducció dels assalariats fixos.
71,40%
28,20%
Terres deconreu(71,4%)
Prats ipastures(28,2%)
48,50% 51,40%
Superfícieagrària útil(48,5%)
Zonesforestals id'altres(51,4%)
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana
Característiques generals del sector primari a Espanya:
• Disminució de la superfície de secà i augment de la de regadiu • Augment de la superfície boscosa a costa del retrocés de la pastura • Pèrdua de sòl agrícola degut a l’increment de sòl urbà i infraestructures • Augment de la importància del sector ramader i retrocés del sector pesquer i forestal • Relació molt estreta entre agroramaderia i la indústria agroalimentària: càrniques,
lactis, vi, cava... (20% exportacions i 10% importacions)
1. Agricultura
Petita explotació o minifundi (menys de 10 Has.) : • Localitzats al nord peninsular • Difícil mecanització de les petites parcel·les. Poca productivitat i competitivitat • Canvis profunds: obligats a incrementar la productivitat i la rendibilitat • Són rendibles si es practica agricultura intensiva o molt científica (plantes ornamentals en hivernacles, horta de regadiu, etc.)
Gran explotació o latifundi (més de 100 Has.): • Històricament: baix rendiment, gran número d’assalariats, absentisme propietari • Localitzats al sud d’Espanya • Actualment situació d’avantatge:
-grans extensions on la terra es pot mecanitzar -grans produccions per la comercialització
• Nou tipus de treballador que sap utilitzar les màquines (tractors, recol·lectors...)
1.7.3. La terra i l’estructura de les explotacions agràries a Espanya 51,80%
4,74% 4,63%
55,50%
0,00%
10,00%
20,00%
30,00%
40,00%
50,00%
60,00%
Explotacions Superfície
menys de 5 Has.
més de 100 Has.
Explotacions mitjanes (30 Has.): • Afavorides per la Unió Europea: foment de les explotacions familiars i l’agricultura intensiva • Obtenir productes de qualitat per al mercat • Incentivació del reagrupament de parcel·les d’una mateixa explotació i augment de les seves dimensions • Concessió de crèdits, primes a la producció, desgravació d’impostos...
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana
1. Agricultura
1.7.4. L’adaptació de l’agricultura espanyola a la U.E.: la PAC
Conseqüències de la Política Agrària Comunitària (PAC): • Mantenir un nombre suficient d’agricultors que assegurin la producció d’aliments i preservin l’existència
d’un paisatge agrari familiar amb molts segles d’existència. • Evitar l’emigració rural per garantir la preservació del medi ambient • Potenciar el desenvolupament de les regions agràries endarrerides amb ajudes dels fons de l’U.E. • Establir un control sobre la pesca: quotes de captures, mides de la malla de les xarxes, límits de les zones
de pesca, nombre de vaixells, acords de pesca internacionals... • Limitacions a la producció en certs sectors amb sobreproducció a Europa: llet, tabac, cotó, etc., però
recepció d’ajudes als agricultors sotmesos a aquesta mesura. • Mantenir las rendes agràries i apropar-les a les de les zones urbanes.
L’agricultura i ramaderia espanyola depenen en gran mesura de les directives que s’apliquen a la Unió Europea (des de l’entrada d’Espanya el 1986) Les claus d’aquesta política agrària són: seguretat alimentària, relació qualitat preu i preservació del medi ambient rural.
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana
1. Agricultura
1.7.5. La producció agrícola espanyola
La producció agrícola depèn de
La intensitat dels conreus
La qualitat del sòl
La superfície dedicada a cada tipus de conreu Les superfícies de regadiu van augmentant gràcies a la construcció de sèquies i canals. L’aportació d’aigua és factor bàsic per augmentar la productivitat.
Conreus de regadiu: • Fruita: cítrics per l’exportació, • Horta: zones mediterrànies, regadiu, ús molt fertilitzants i alt rendiment
Conreus de secà: • Cereals: mecanitzat, extensiva (blat) zones de la Meseta. • Vinya i oliveres no permeten alt grau de mecanització • Vinya: especialització en vins de qualitat (Rioja, Duero, Penedès) • Oliveres: producció d’oli (Andalusia)
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana
1. Agricultura
1.7.6. La producció agrícola a Catalunya
Importància econòmica de l’agricultura: La població activa dedicada a l’agricultura és del 2,2% (Espanya és el 4,5%) La participació al PIB és del 1,3% La superfície dedicada a conreus és del 30% del territori
Característiques: • Domini de la petita i mitjana propietat i l’explotació familiar • Alt nivell de capitalització (grans inversions de capital) • Gran diversificació: carn, llet, cereal, vinya, fruita... • Estructura productiva moderna i orientada al mercat • Agricultura i ramaderia intensiva i d’elevada productivitat • Gran pressió sobre els aqüífers
Zones agrícoles: • Maresme: petites explotacions molt intensives, hivernacles i especialització en flors d’alt preu i maduixes • Llobregat: hortes en retrocés (creixement de l’aeroport de Barcelona) • Delta i Baix Ebre: arròs • Segre i Urgell: fruita en explotacions petites i organitzades en cooperatives • Prepirineus: farratge per la ramaderia • Interior: cereals (Sagarra), vinya (Penedès) i oliveres (Garrigues)
Tendències: • Descens de la superfície conreada • Augment dels regadius • Millora de la renda camperola
1.7. L’ agricultura espanyola i catalana