Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
1
ÍNDEX
1. OBJECTE......................................... ..........................................................4
2. NORMATIVA APLICABLE............................. ............................................4
3. DADES GENERALS.................................. ...............................................12
3.1. DADES GENERALS DE L’EMPRESA.....................................................................12
3.2 DADES GENERALS DE L’ESTABLIMENT...............................................................13
3.2.1 EMPLAÇAMENT....................................................................................14
3.2.2 ORGANITZACIÓ DEL CENTRE DE TREBALL.....................................17
3.3. DADES DE L’ACTIVITAT.......................................................................................18
3.3.1 CLASSIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT......................................................18
3.3.2 BREU DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT................................................18
4. DESCRIPCIÓ DE CADA ZONA......................... .......................................20
4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREP ARACIÓ DE
CDR...............................................................................................................20
4.1.1. BREU DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT....................................................20
4.1.2. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES...............................22
4.1.3. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA........26
4.1.4.SUPERFICIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.........................26
4.1.5. PRODUCCIÓ ANUAL...............................................................................27
4.2. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O
COMPOSTOS METÀL·LICS............................... ..........................................28
4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES...............................28
4.2.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA........30
4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE........................32
4.2.4. PRODUCCIÓ ANUAL...............................................................................33
4.3. PLANTA DE DESBALLESTAMENT I DESCONTAMINACIÓ DE
VEHICLES FÓRA D’ÚS................................. ..............................................34
4.3.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES...............................35
4.3.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA.......38
4.3.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.......................38
4.3.4. DESCRIPCIÓ ZONES DE TREBALL......................................................40
4.4. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO
ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA I PLANTA D’EMMAGATZEMATGE I
TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS (CRT)........... .....................41
4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIAL S I NO
ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA.......................... ......................................41
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
2
4.4.1.1. INTRODUCCIÓ.............................................................................41
4.4.1.2. BREU DESCRIPCIÓ DEL TRACTAMENT...................................43
4.4.1.3. DISSENY DEL MESCLADOR......................................................43
4.4.1.4. RESIDUS I MATÈRIES PRIMERES.............................................46
4.4.1.5. PARÀMETRES D’ENTRADA I SORTIDA.....................................54
4.4.1.6.CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I
TRANSFERÈNCIA..................................................................................... 56
4.4.1.7. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.............56
4.4.1.8. INSTAL·LACIONS DE LA NAU DE TRACTAMENT......................56
4.4.1.9. PRODUCCIO ANUAL....................................................................60
4.4.2. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDU S
ESPECIALS.......................................... ........................................................61
4.4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES....................61
4.4.2.2. CAPACITAT DE TRACTAMETNT, RECEPCIÓ I
TRANSFERÈNCIA......................................................................................61
4.4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE.............62
4.5. PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS..... ............64
4.5.1. INTRODUCCIÓ.................................................................................64
4.5.2. CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS...............................64
4.5.3. DESCRIPCIÓ DELS RESIDUS SANITARIS....................................65
4.5.4. SISTEMES I MEDIS DE GESTIÓ EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE
RESIDU.......................................................................................................66
4.5.5. CARACTERÍSTIQUES DELS CONTENIDORS DE RESIDUS
ESPECIALS.................................................................................................66
4.5.6. ETAPES DE LA GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS..................68
4.5.7. EL CAMÍ DELS RESIDUS SANITARIS............................................71
4.5.8. COMPOSICIÓ I PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS SANIRARIS.....71
4.5.9. PROCÉS D’AUTOCLAVATGE.........................................................74
4.5.10. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES.....................77
4.5.11. CAPACITAT DE TRACTAMENT I TRANSFERÈNCIA..................79
4.5.12. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE..............80
4.5.13. PRODUCCIÓ ANUAL....................................................................81
5. DADES ESPECÍFIQUES DE TOTA L’ACTIVITAT........ ........................83
5.1. DESTÍ DELS PRODUCTES OBTINGUTS DE TOTA L’ACTIVITAT.....................83
5.2. GENERACIÓ DE RESIDUS DE TOTA L’ACTIVITAT..........................................84
5.3. DADES D’ENERGIA.............................................................................................86
5.3.1. ENERGIA ELÈCTRICA...................................................................86
5.3.2. GAS – OIL.......................................................................................86
5.3.3. SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE.....................................87
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
3
5.4. PRODUCTES OBTINGUTS...................................................................................87
5.5. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA.................................................................................88
6. MEDI POTENCIALMENT AFECTAT...................... .................................89
7. DADES COMUNES..................................................................................91
7.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA...............................................................................91
7.1.1. EMISSIONS DE FUMS I GASOS EN XEMENEIES I TORCHES DE
SEGURETAT................................................................................................91
7.1.2. DADES SOBRE LES EMISSIONS DIFUSES...................................91
7.1.3. SOROLLS I VIBRACIONS................................................................92
7.1.4. DADES SOBRE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.................................92
7.2. EMISSIONS D’AIGÜES.........................................................................................93
7.2.1. AIGÜES RESIDUALS SANITÀRIES.................................................93
7.2.2. AIGÜES PLUVIALS...........................................................................93
7.2.3. BALANÇ D’AIGÜES..........................................................................97
8. INFRASTRUCTUERES, SERVEIS I ASPECTES CONSTRUCTIUS.....99
8.1. TASQUES A REALITZAR PER EL CONDICIONAMENT. ....................................99
8.2. INFRASTRUCTURES...........................................................................................99
8.3. INSTAL·LACIONS...............................................................................................102
8.4. QUADRE SUPERFICIES I VOLUMS..................................................................104
ANNEXES
ANNEX I: MEDI POTENCIALMENT AFECTAT
ANNEX II: ANÀLISIS ACÚSTIC
ANNEX III: PROTECCIÓ INCENDIS
ANNEX IV: IL·LUMINACIÓ EXTERIOR
ANNEX V: TAULA RESIDUS PLANTA RECEPCIÓ I
TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS
ANNEX VI: ESTUDI ARQUEOLÒGIC
PLÀNOLS
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
4
1. OBJECTE
La present documentació defineix els aspectes de gestió i mediambientals per a
la futura construcció d’una Planta de Tractament i Valoració de Residus a situar
al Terme Municipal de Forallac, comarca del Baix Empordà, província de
Girona; amb la sol·licitud d’Autorització Ambiental tal i com es defineix a la Llei
20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.
L’activitat prevista està sotmesa al regim d’autorització ambiental, classificada a
l’annex I, punt 10.1: Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos,
inclosa la gestió d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que
no siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.
A l’annex II, punt 10.2: Centre per a la recollida i la transferència de residus
perillosos, amb una capacitat de fins a 30 tones per any i l’annex I, punt 10.7 :
Instal·lacions par a valorització de residus no perillosos amb una capacitat
superior a 100.000 tones per any.
El projecte consta de dos fases, la primera, objectiu d’aquest document, referent
a la valorització i transferència de residus i una segona fase, en curs d’estudi,
referent a la valorització energètica de residus, en l’aspecte d’utilització de
combustible derivat del residu (CDR).
2. NORMATIVA APLICABLE
Normativa de residus
Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures de tractament
de residus i del cànon sobre la deposició de residus.
Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats
d'incidència ambiental que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la
intervenció integral de l'Administració ambiental.
Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
5
modificació de les Lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals,
de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al
medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats
d'incidència ambiental. Correcció d'errades publicada al DOGC n.5484 de 15
d'octubre de 2009.
Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infrastructures de gestió dels
residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.
1. DEROGA la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures
de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus.
2. MODIFICADA per l'article 55 de la Llei 26/2009, del 23 de desembre, de
mesures fiscals, financeres i administratives.
Llei 6/2009, del 28 d'abril, d'avaluació ambiental de plans i programes.
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refòs de la Llei
reguladora dels residus
1. DEROGA la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus
2. DEROGA la Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de
residus
3. DEROGA la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de
15 de juliol, reguladora dels residus.
4. DEROGA la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, del
15 de juliol, reguladora dels residus
Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats.
1. DEROGA la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de
l'Administració ambiental.
2. DEROGA la Llei 1/1999, de 30 de març, de modificació de la disposició
addicional quarta de la Llei 3/1998 d'IIAA
Decrets
Decret 64/1982, de 9 de març, pel qual s'aprova la reglamentació parcial del
tractament de les deixalleries i residus.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
6
Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental.
Decret 230/1993, de 6 de setembre, sobre l'exercici de les funcions d'inspecció i
control en l'àmbit de la protecció del medi ambient.
Decret 245/1993, de 14 de setembre, d'aprovació del Estatuts de la Junta de
Residus.
Decret 327/1993, de 9 de desembre, d'organització i funcionament del Consell
Assessor de la Gestió dels residus industrials de Catalunya.
Decret 115/1994, de 6 d'abril, regulador del Registre general de gestors de
residus a Catalunya.
Decret 323/1994, de 4 de novembre, pel qual es regulen les instal·lacions
d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera.
Decret 158/1994, de 30 de maig, pel qual es regulen i adeqüen a la Llei
30/1992, de 26 de novembre, procediments reglamentaris que afecten les
matèries a les quals intervé el Departament de Medi Ambient.
1. MODIFICAT l'art. 1 pel Decret 361/1994, de 15 de desembre, pel qual es
modifica la composició de la Comissió Central d'Indústries i Activitats
Classificades
2. MODIFICAT l'art. 1 pel Decret 97/1996, de 19 de març, pel qual es modifica la
comsosició de la Comissió Central d'Indústries i Activitats Classificades
3. En el seu article 17 queda derogat pel Decret 93/1999
Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
1. MODIFICATS els articles 5, 6, 11 i la disposició addicional 1 pel Decret
161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,
regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de
Catalunya.
1. MODIFICATS els articles 3, 5 i 6, la disposició transitòria i l'annex pel Decret
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
7
92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual
s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.
Decret 399/1996, de 12 de desembre, pel qual es regula el règim jurídic del fons
econòmic previst al Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual
s'aprova la refosa de textos legals vigents en matèria de residus industrials.
Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en
dipòsits controlats.
1. Tenir en compte el Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es
regula l'eliminació de residus mitjançant el dipòsit en abocador.
Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.
Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener,
pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.
1. MODIFICA els articles 3, 5 i 6, la disposició transitòria i l'annex del Decret
34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.
2. MODIFICA l'annex 1 del Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del
rebuig dels residus en dipòsits controlats.
3. MODIFICA els annexos 3 i 4 de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació
de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.
Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus.
1. DEROGADA la disposició addicional tercera pel Decret 219/2001, d'1 d'agost,
pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6
d'abril, sobre procediments de gestió de residus.
Decret 136/1999,de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de
desplegament de la Llei 3/1998 de la intervenció integral de l'Administració
ambiental i s'adapten els seus annexos.
Decret 170/1999, de 29 de juny, pel qual s'aprova el reglament provisional
regulador de les entitats de control.
Decret 217/1999, de 27 de juliol, sobre la gestió de vehicles fora d'ús.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
8
Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de
juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.
1. MODIFICA els articles 5, 6, 11 i la disposició addicional 1 del Decret
201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
Decret 219/2001, d'1 d'agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera
del Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.
1. DEROGA la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d'abril,
sobre procediments de gestió de residus.
2. ANUL·LAT l'article 24.4 per la Resolució MAB/1218/2003, de 15 d'abril, per la
qual es dóna publicitat a la part dispositiva de la Sentència del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya de 14 de febrer de 2002, dictada en el recurs
contenciós núm. 484/1999.
3. DESPLEGAT per l'Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre, per la qual
s'aprova el procediment de presentació telemàtica de la declaració anual de
residus industrials.
Decret 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració
de residus.
Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de
maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei
3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i
se n'adapten els annexos.
Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones
vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts
agràries. Correcció d'errades d publicada al DOGC n.5505 de 15 de novembre
de 2009.
1. DESPLEGA el Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones
vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts
agràries.
Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol,
reguladora del procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
9
27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions
ramaderes.
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris
ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Decret 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en
el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que
s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció.
Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d'escòries siderúrgiques.
Decret 69/2009, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen els criteris i els
procediments d'admissió de residus en els dipòsits controlats.
Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa d'actuació
aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que
procedeixen de fonts agràries i de gestió de dejeccions ramaderes.
1. L'article 39. b): aplica en matèria sancionadora el Títol III del Decret legislatiu
1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora dels
residus i el Títol III capt. III. de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció
integral de l'administració Ambiental.
2. DEROGA el Decret 205/2000, de 13 de juny, d'aprovació del programa de
mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.
3. DEROGA el Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions
ramaderes, DOGC 3447, 7.08.2001.
4. DEROGA la disposició addicional primera del Decret 50/2005, de 29 de març,
pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés
d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de
modificació del Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions
ramaderes.
5. DEROGA l'apartat b) de l'article 8.2 del Decret 413/2006, de 31 d'octubre, pel
qual s'estableixen les Normes generals de producció integrada a Catalunya.
Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial
d’infrastructures de gestió de residus municipals. Accés als documents del Pla
Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
10
residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) i es regula el procediment de
distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del rebuig dels
residus municipals.
Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de
residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de
6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus
Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de
residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i
gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició
controlada dels residus de la construcció
Ordres
Ordre de 9 de setembre de 1986 de limitació de l'ús de policlorobifenils i
policloroterfenils.
Ordre de 17 d'agost de 1993 sobre acreditació i registre de les entitats
col·laboradores del Departament de Medi Ambient.
Ordre de 6 de setembre de 1988 sobre prescripcions en el tractament i
l'eliminació dels olis usats.
Tenir el compte el Reial Decret 679/2006
Ordre de 7 de juliol de 1993 per la qual es crea el Programa de gestió
intracentre de residus sanitaris.
Ordre d'1 de juny de 1995 sobre acreditació de laboratoris per a la determinació
de les característiques dels residus.
1. Apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i disposicions transitòries primera i segona
MODIFICADES per l'Ordre de 26 de setembre de 2000 per la qual es modifica
l'Ordre d'1 de juny de 1995 sobre acreditació de laboratoris per a la
determinació de les característiques dels residus.
Ordre de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries
Ordre de 26 de setembre de 2000 per la qual es modifica l'Ordre d'1 de juny de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
11
1995 sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les
característiques dels residus.
1. MODIFICA els apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i les disposicions
transitòries primera i segona de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació
de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.
Ordre MAB/329/2003, de 15 de juliol de 2003, per la qual s'aprova el
procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de
control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció al Registre de
productors de residus industrials de Catalunya.
Ordre MAB/401/2003, de 19 de setembre de 2003, per la qual s'aprova el
procediment de presentació telemàtica de la Declaració anual de residus
industrials
1. MODIFICA els apartats 1.1, 1.2 i 2.2 de l'annex 4 i les disposicions
transitòries primera i segona de l'Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació
de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus.
Ordre MAH/94/2004, d'1 d'abril de 2004, per la qual s'aprova i es dóna publicitat
al model d'autoliquidació del cànon sobre la deposició de residus. Correcció
d'errades de l'Ordre MAH/94/2004 de 23 d'abril de 2004, DOGC 4118.
Ordre MAH/394/2006, de 27 de juliol, per la qual es crea el Consell per a la
Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya
Ordre MAH/153/2007, de 4 de maig, per la qual s'apro-va el procediment de la
presentació telemàtica dels informes preliminars de situació i dels infor-mes de
situació d'acord amb l'establert al Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel que
s'estableix la relació de les activitats potencialment con-taminants del sòl i els
criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.
Ordre MAH/36/2008, de 24 de gener, per la qual es dóna publicitat a les taxes
vigents que gestiona l'Agència de Residus de Catalunya
Ordre MAH/60/2009, de 19 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la relació
de les taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
1. Modificada per l'Ordre MAH/204/2009, de 30 de març, de modificació de
l'Ordre MAH/60/2009, de 19 de febrer.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
12
Ordre MAH/204/2009, de 30 de març, de modificació de l'Ordre Ordre
MAH/60/2009, de 19 de febrer, per la qual es dóna publicitat a la relació de les
taxes vigents que gestiona el Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Resolucions
Resolució de 16 d'octubre de 1995 per la qual es fa públic l'Acord de Govern
d'aprovació del Programa general de residus de Catalunya.
Resolució de 12 de desembre de 1996 per la qual es dóna publicitat a
l'aprovació del Programa de gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya,
adoptat pel Consell de Direcció de la Junta de Residus.
Resolució de 16 de juliol de 1996 per la qual es dóna publicitat a l'aprovació dels
programes d'actuació adoptats pel Consell de Direcció de la Junta de Residus.
Resolució de 3 de desembre de 2001 per la qual es dóna publicitat a l'aprovació
dels programes d'actuació adoptats pel Consell de Direcció de la Junta de
Residus.
Resolució MAH/3210/2005, de 26 d'octubre, per la qual es dóna publicitat a
l'aprovació per part del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de
Catalunya, en la seva sessió d'11 de juliol de 2005, de la revisió del Programa
de gestió de residus de la construcció (2001-2006) per al període 2004-2006
Resolució MAH/2244/2006, de 6 de juny, per la qual es dóna publicitat a
l'aprovació de la revisió del Programa de gestió de residus municipals de
Catalunya per part del Consell de Direcció de l'Agència de Residus de
Catalunya
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
13
3. DADES GENERALS
3.1. DADES GENERALS DE L’EMPRESA
El titular de l’activitat és :
Nom: SERVITRANSFER, SL
NIF: B-17668740
Adreça social : Paratge Vacamorta, s/n 17116 de Cruïlles.
Representant legal: Josep Mayola Comadira
NIF: 40309730 - E
ADREÇA PER A NOTIFICACIONS
Barrau Enginyers Consultors,S.L.
Pujada Creu de Palau, 2, 2on. 4a.
17003 Girona
Persona tècnica responsable de la redacció del projecte: Manel Barrau
Salmerón. Enginyer Industrial, col·legiat amb el nº 10.451 en el Col·legi
d’Enginyers Industrials de Catalunya.
3.2 DADES GENERALS DE L’ESTABLIMENT
Nom: PLANTA DE TRACTAMENT I VALORITZACIÓ DE RESIDUS
Situació: Els Ramals, s/n 17111, dins el T.M de Forallac.
Comarca: Baix Empordà
Classificació i qualificació del sòl:
La parcel·la proposada pel desenvolupament d’aquesta activitat se situa al
nord-est del municipi de Forallac, a una distància de 2.100 m del centre del
poble. Es tracta d’una zona coneguda com a Els Ramals, dins el T.M de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
14
Forallac, concretament en sòl classificat com a Sistema de Serveis Tècnics
(Clau E.10) segons la normativa urbanística del PGOU del municipi.
Règim sòl ubicació activitat
(Aquest sistema es grafia sota la clau genèrica del sistema d'equipaments comunitaris, clau E. La Clau E.10, correspon a sistema de serveis tècnics) Les coordenades UTM del solar, en els seus límits, són les següents:
X= 506608.5
Y= 4646253.5
X= 506613.5
Y= 4646425.5
X= 506502.5
Y= 4646431.5
X= 506517.5
Y= 4646294.5
Segons això, l’activitat proposada per l’empresa SERVITRANSFER, SL, és
COMPATIBLE amb les prescripcions urbanístiques vigents.
Règim de sòl. Pla general d’ordenació de Forallac
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
15
3.2.1 Emplaçament
L’activitat es desenvoluparà en la zona coneguda com a Els Ramals, dins el
T.M de Forallac. Concretament, la finca correspon a les parcel·les 180, 181 i
275 del polígon 5, del cadastre del terme municipal de Forallac.
Les coordenades UTM del centre de la instal·lació són: X=506551.0 m i
Y=4646362.5 m.
La superfície total de la instal·lació és de 16.025 m2 (1,602 ha)
Font: Institut Cartogràfic Catalunya
La Bisbal de l’Empordà
SERVITRANSFER, SL
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
16
Font: Institut Cartogràfic Catalunya
Font: Institut Cartogràfic Catalunya
L’accés al recinte, s’efectua en direcció Nord a 1.500 metres de la carretera C-
66 que va de Palafrugell en direcció a Vulpellac mitjançant un camí asfaltat que
duu fins a l’entrada de l’activitat.
SERVITRANSFER, SL
Planta de tractament i valorització de residus
SERVITRANSFER, SL
Planta de tractament i valorització de residus
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
17
S’efectuarà un arranjament del camí de l’accés a l’activitat, mitjançant un
eixamplament del vial i una pavimentació per tal de facilitar el pas dels vehicles
pesants dins l’activitat.
3.2.2. Organització del centre
Dies de treball a la setmana: 7
Horari laboral: Dilluns a diumenge
24 hores al dia
Nombre de treballadors : 3 torns de 8 persones
Dies de treball a l’any: 365
Camí
d’accés asfaltat
ACTIVITAT
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
18
3.3. DADES DE L’ACTIVITAT
3.3.1 Classificació de l’activitat
D’acord amb la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control
ambiental de les activitats:
RÈGIM D’AUTORITZACIÓ AMBIENTAL
ANNEX I, apartat 10.1 .- Instal·lacions per a la valorització de residus perillosos,
inclosa la gestió d’olis usats, o per a l’eliminació d’aquests residus en llocs que no
siguin els dipòsits controlats, amb una capacitat superior a 10 tones per dia.
ANNEX II, apartat 10.2 .- Centres per a la recollida i la transferència de residus
perillosos, amb una capacitat de fins a 30 tones per dia.
ANNEX II, apartat 10.7 .- Instal·lacions per a la valorització de residus no perillosos
amb una capacitat de fins a 100.000 tones per any.
Segons el CCAE-2009 es classifica com:
38.31. Activitats de classificació i separació de materials.
38.32. Activitats de valorització de materials classificats.
3.3.2 Breu descripció de l’activitat
L’activitat projectada consisteix en: PLANTA DE TRACTAMENT I
VALORITZACIÓ DE RESIDUS EN UNA PRIMERA FASE I
ENERGÈTICA EN UNA SEGONA, OBJECTIU D’UN ESTUDI EN
PROCÉS D’ELABORACIÓ.
Dins la planta es diferenciaran CINC ZONES en funció de la tipologia i tipus de
tractament previst per els diferents residus a tractar i gestionar.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
19
SUPERFÍCIES DE L’ ACTIVITAT DE PLANTA DE TRACTAMENT I VALORACIÓ
MECÀNICA I ENERGÈTICA DE RESIDUS
L’ACTIVITAT CONSTA DE 5 PLANTES DIFERENCIADES
DESCRIPCIÓ SUPERFICIES TOTALS DE L’ACTIVITAT
ZONA OFICINA CONTROL, LAVABO/VESTIDOR, BASCULA
1ª. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR
2ª. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS
3ª. PLANTA DE DESBALLESTAMENT i DESCONTAMINACIÓ
DE VEHICLES FORA D’ÚS
4ª.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS
I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA
i
4ª.2. PLANTA DE SELECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE
RESIDUS ESPECIALS
5ª. PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I TRANSFERÈNCIA
1600 m2
1500 m2
510 m2
510 m2
630 m2
390 m2
TOTAL ACTIVITAT 16.025 m 2
ZONA PAVIMENTADA POSTERIOR NAUS
(INCLOU L’ESPAI RESERVAT PER A LA FUTURA PLANTA
DE VALORITZACIÓ ENERGÈTICA)
ZONA PAVIMENTADA TRÀNSIT
2885 m2
3000 m2
ZONA VERDA 5000 m2
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
20
4. DESCRIPCIÓ DE CADA ZONA
4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I
PREPARACIÓ DE CDR
4.1.1. Breu descripció de l’activitat:
L’activitat prevista és de recepció i triatge de residus per a la preparació de CDR
(Combustible Derivat del Residu) mitjançant una trituració i posterior embalatge
dels residus, per a la seva futura valorització energètica.
Descripció dels processos: A continuació s’indica el diagrama de fluxes de
l’activitat:
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
21
DIAGRAMA DE FLUXES PLANTA RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS:
RESIDUS VALORITZABLES ENERGÈTICAMENT
EMMAGATZEMATGE I EXPEDICIO
COMBUSTIBLE DERIVAT CDR
REBUIG VALORITZABLE ENERGÈTICAMENT PROCEDENTS
D’ALTRES PLANTES
VALORITZACIO
TRITURACIO (MOLÍ TRITURADOR CDR) I PRETRACTAMENT
SEPARACIÓ BALÍSTICA
ZONA DE DESCARREGA I TRIATGE REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT
REBUIG A DIPÒSIT CONTROLAT
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
22
4.1.2. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES
Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a V61
(utilització com a combustible) dins el catàleg europeu de residus (CER).
Els residus que es preveuen tractar a la planta es relacionen a les taules
següents:
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:
PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDRI PREPARACIO DE CDR 0201- Residus de l’agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca
020103 Residus de teixits vegetals
020104 Residus de plàstics (excepte embalatges) 020107 Residus de la silvicultura 0301- Residus de la transformació de la fusta i de la producció de taulers i mobles 030101 Residus d’escorça i suro
030105 Serradures, encenalls, retalls, fusta, taulers de partícules i fulloles diferents dels esmentats en el codi 030104
0303- Residus de la producció i transformació de pa sta de paper, paper i cartró 030301 Residus d’escorça i fusta
030308 Residus procedents de la classificació de paper i cartró destinats al reciclatge
030310 Deixalles de fibres i llots de fibres, de materials de càrrega i d’estucat, obtingudes per separació mecànica
0402- Residus de la indústria tèxtil
040209 Residus de materials compostos (tèxtils impregnats, elastòmers, plastòmers)
040210 Matèria orgànica de productes naturals (per ex. Greix, cera)
040221 Residus de fibres tèxtils no processades
040222 Residus de fibres tèxtils processades 0702- Residus de la FFDU de plàstics, cautxú sintèt ic i fibres artificials 070213 Residus de plàstic
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
23
1501- Envasos (inclosos els residus d’envasos de la recollida selectiva municipal)
150101 Envasos de paper i cartró
150102 Envasos de plàstic 150103 Envasos de fusta 150104 Envasos metàl·lics 150105 Envasos compostos 150106 Envasos mixtos
1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les màquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus de desballestament de vehi cles al final de la seva vida útil i del mantenimen t de vehicles 160103 Pneumàtics fora d’ús 160119 Plàstic 1702- Fusta, vidre i plàstic 170201 Fusta
1902- Residus de tractaments fisicoquímics de resid us (incloses la descromatització, descianurització i neutralització) 090210 Residus combustibles diferents dels especificats en els codis 190208 i 190209 1908- Residus de les plantes de tractament d’aigües residuals no especificats en cap altre categoria 190805 Llots del tractament d’aigües residuals urbanes
190809 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d’aigua / substàncies olioses que contenen únicament olis i greixos
1910- Residus procedents de la fragmentació de resi dus que contenen metalls
191004 Fraccions lleugeres de fragmentació (fluff-light) i pols diferents de les especificades en el codi 191003
1912- Residus del tractament mecànic de residus (pe x. Classificació, trituració, compactació, paletització) no especificats en cap altre categori a 191201 Paper i cartró 191204 Plàstic i cautxú 191207 Fusta diferent de l’especificada en el codi 191206
191210 Residus combustibles (combustible derivat de residus)
2001- Fraccions recollides de manera selectiva (exc epte codi 1501) 200101 Paper i cartró 200110 Roba 200111 Teixits 200125 Olis i greixos comestibles 200138 Fusta diferent codis 200137
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
24
2003- Altres residus municipals
200301 Mescles de residus municipals
200302 Residus de mercat 200307 Residus voluminosos
ELABORACIÓ DE COMBUSTIBLE A PARTIR DE DERIVATS DE R ESIDUS
La matèria prima per a aquest procés són els residus classificats en la taula
anterior.
El procés de l’obtenció del CDR és:
RECEPCIÓ En aquesta etapa es selecciona la matèria prima amb la que s’elaboraran els
combustibles de CDR (Combustible Derivat del Residu). Aquests residus són
transportats a la Planta de Recepció i Triatge mitjançant transportistes
autoritzats i són descarregats a l’interior de la nau (zona de descàrrega). Es
realitza una primera inspecció visual i una selecció de les fraccions valoritzables
mitjançant maquinària de càrrega i elevació, retirant els impropis que puguin
malmetre la instal·lació (Objectes durs, ferro massís, etc.)
Les fraccions no valoritzables resultats de la planta de triatge seran rebutjades i
s’emmagatzemaran en un contenidor destinat al rebuig, a l’espera d’esser
expedit a gestor autoritzat.
REDUCCIÓ GRANULOMÈTRICA Els residus aptes de ser processats, són carregats directament a la tolva del
triturador primari on es realitza una primera trituració a un tamany de 25-30 cm.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
25
ELIMINACIÓ DE METALLS Un cop triturats els residus aptes de ser processats, continuen fins la banda
magnètica per separar els metalls fèrrics, que són conduits mitjançant la cinta
transportadora al contenidor corresponent de fèrrics. Aquesta fase serveix per
tal d’eliminar possibles restes d’altres residus que podrien fer disminuir el PCl
del combustible com són els metalls fèrrics i no fèrrics. S’instal·larà un
separador per corrents de Focault per a materials no fèrrics.
SEPARACIÓ GRANULOMÈTRICA El triturat passa per un separador balístic que genera tres fraccions
diferenciades:
• Fins: Sorres, etc. No assimilables a CDR.
• Objectes sensiblement plans bàsicament de dues dimensions:
Assimilables a CDR.
• Objectes amb relació volum / superfície gran, amb necessitat de selecció
posterior
Es tindrà cura de separar el PVC, el qual no és utilitzable per a l’elaboració de
CDR degut al seu contingut de Clor.
La tecnologia que es preveu utilitzar és la de separació balística amb sistemes
òptics i mecànics combinats.
EMMAGATZEMATGE A través d’un conjunt de cintes, es condueix el producte (CDR) i
s’emmagatzema directament a la zona destinada a aquest fi.
Els CDR s’emmagatzemaran, esperant ésser expedits a gestor autoritzat. Es
preveu la utilització futura del CDR en una planta de valoració energètica
situada a la mateixa zona.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
26
4.1.3. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFER ÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a
les instal·lacions és la següent:
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de
tractament (tones)
CAPACITAT DE
TRACTAMENT
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
V61- Utilització com a
combustible 200 tones 50.000 tones/any 200 tones
4.1.4. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
Zona de descàrrega (recepció material) 300 m2
Zona de triatge 800 m2
Zona d’emmagatzematge 400 m2
TOTAL 1500 m 2
Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada residu es detallen a
continuació:
Rebuig: (Fins, PVC, etc.)
El rebuig no apte per a l’elaboració de CDR, procedent de les tries sel·lectives
dins la instal·lació, són dipositats dins el contenidor de Rebuig de 10 m3 a
l’espera d’esser expedits a gestor autoritzat.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
27
Fèrrics i no fèrrics
Els fèrrics procedents de la separació, tant per banda magnètica, com per el
sistema de corrents de focault, seran emmagatzemats, al contenidor
corresponent de 10 m3, per tal d’ésser reciclats i/o recuperats en la planta de
reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics.
Material apte per CDR
El material apte per una futura valorització, després del procés complert de
separació inicial, trituració i separació final, s’acopiarà a la zona
d’emmagatzematge i expedició de CDR. La composició d’aquests materials
serà heterogènia i composats bàsicament de papers, plàstics, cartró, fusta,
plàstics, roba, etc.
4.1.5. PRODUCCIÓ ANUAL
PRODUCTE QUANTITAT ANUAL
CDR Obtingut 30.000 tones/any
Altres materials valoritzables 10.000 tones/any
Rebuig 10.000 tones/any
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
28
4.2. PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE
METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS
L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus no especials i
inerts (metalls i compostos metàl·lics) mitjançant una activitat de reciclatge i
recuperació. Concretament, es portaran a terme les activitats següents:
- Recuperació de metalls fèrrics no perillosos mitjançant classificació,
cisellat i premsat
Diagrama del procés
4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES
Tots els processos que tenen lloc en la instal·lació tracten com a matèria
primera els propis residus que es recepcionen.
ENTRADA MATERIAL
CLASSIFICACIÓ SEGONS TIPOLOGÍA
EXPEDICIÓ MITJANÇANT GESTOR AUTORITZAT
COMERCIALITZACIÓ
PREMSAT I CISELLAT
METALLS FÈRRICS I NO FÈRRICS
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
29
A les taules següents s’indiquen els residus a gestionar, classificats com a V41
(Reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics) i V45 (Recuperació
de cables) a partir del Catàleg Europeu de Residus (CER).
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:
PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS PLANTA DE VALORITZACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS 0201- Residus de l’agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca 020110 Residus metàl·lics 0603- Residus de la FFDU de sals i les seves soluci ons i d’òxids metàl·lics 060316 Òxids metàl·lics diferents dels esmentats en el codi 060315
1201- Residus de l’emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics
120101 Llimadures i llimalla de metalls ferris
120102 Pols i partícules de metalls ferris
120103 Llimadures i llimalla de metalls no ferris
120104 Pols i partícules de metalls no ferris
120113 Residus de soldadura
1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les màquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus de desballe stament de vehicles al final de la
seva vida útil i del manteniment de vehicles 160117 Metalls ferrosos 160118 Metalls no ferrosos 1602- Residus d’equips elèctrics i electrònics
160217 Components retirats d’equips rebutjats diferents dels especificats en el codi 160215
1704- Metalls (inclosos els seus aliatges)
170401 Coure, bronze, llautó
170402 Alumini 170403 Plom 170404 Zinc
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
30
170405 Ferro i acer
170406 Estany 170407 Metalls mesclats
170411 Cables diferents dels especificats en el codi 170410
1910- Residus procedents de la fragmentació de resi dus que contenen metalls
191001 Residus de ferro i acer
191002 Residus no ferris
1912- Residus del tractament mecànic de residus (pe x. Classificació, trituració, compactació, paletització) no especificats en cap a ltre categoria
191202 Metalls ferris
191203 Metalls no ferris
2001- Fraccions recollides de manera selectiva (exc epte les especificades en el subcapítol 1501)
200140 Metalls
4.2.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFER ÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a
les instal·lacions és la següent:
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de
tractament (tones)
CAPACITAT DE
TRACTAMENT
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
V41- Reciclatge i
recuperació de metalls
o compostos metàl·lics
150 tones 20.000 tones/any 150 tones
V45- Recuperació de
cables 15 tones 2.000 tones/any 15 tones
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
31
METALLS FÈRRICS I NO FÈRRICS
Un cop efectuat el registre d’entrada, i el pesat a la bàscula, els residus es
descarregaran, segons la seva tipologia, en el lloc indicat per l’encarregat.
L’activitat a desenvolupar consisteix en la classificació i separació (manual, per
electroimant i per separador de corrents de Focault) de metalls per qualitats.
Un cop classificat el material, la ferralla es disposa, en l’àrea destinada a aquest
ús, on també s’hi troba la premsa cisalla, procedint al seu tall i compactació.
Diagrama de procés
Balanç de matèria
100 kg de material entrant = 100 kg de material destinat a recuperadores
RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS NO ESPECIALS
SERVITRANSFER, SL pretén obtenir l’autorització ambiental pertinent per a
poder exercir com a planta de reciclatge i recuperació de metalls i compostos
metàl·lics, concretament:
- Ferro
- Escòries d’alumini
- Cables (Coure)
- Alumini
- Acer inoxidable
- Llautó
- Calamina
- Residus elèctrics
METALLS FÈRRICS I NO
FÈRRICS
PREMSAT I CISELLAT
EXPEDICIÓ
Classificació
segons tipologia
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
32
- Motors elèctrics
El procés de treball consisteix en una separació prèvia, tall i premsat i
emmagatzematge per a la seva expedició.
4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
Zona de recepció de material (zona
pavimentada posterior naus) 6.000 m2
Zona de triatge (zona pavimentada
posterior naus) 2.000 m2
Zona d’emmagatzematge (NAU) 510 m2
TOTAL 8.510 m 2
Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada re sidu es detallen a
continuació:
METALLS FÈRRICS I NO FÈRRICS
L’espai de la nau destinada a l’emmagatzematge del material recepcionat i el
material per expedir, així com la zona on s’ubica la premsa té una superfície de
2.000 m2. L’alçada d’emmagatzematge és de 3 metres aproximadament.
L’àrea destinada a l’acopi dels metalls o compostos metàl·lics recepcionats,
ocupa una superfície de 135 m2 i un volum de 405 m3
ESCÒRIES D’ALUMINI
La zona d’emmagatzematge d’escòries d’alumini es troba dins la nau coberta.
Aquest tipus de residu es recepcionarà i es transferirà.
Aquestes es disposen en un contenidor de 20 m3
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
33
CABLES
Els cables s’emmagatzemaran dins la nau coberta, disposats en contenidor
d’uns 10 m3
4.2.4. PRODUCCIÓ ANUAL
PRODUCTE QUANTITAT ANUAL Metalls o
compostos metàl·lics
20.000 tones/any
Altres materials valoritzables
1.000 tones/any
Rebuig 1.000 tones/any
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
34
4.3. PLANTA DE DESBALLESTAMENT i
DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES FORA D’ÚS
L’activitat consta d’una planta de descontaminació de vehicles fora d’ús per al
seu desballestament i per tal de reciclar / reutilitzar els possibles residus
valoritzables i descontaminar i retirar els residus especials que continguin
mitjançant una separació controlada.
- Descontaminació, desballestament i compactació o fragmentació de vehicles fora d’ús.
Diagrama del procés
Diagrama de procés
DESCONTAMINACIÓ, DESBALLESTAMENT,
COMPACTACIÓ O FRAGMENTACIÓ COMERCIALITZACIO
GESTOR AUTORITZAT
VEHICLES FORA D’ÚS
VFU
Bateria Combustibles Olis Valvulines Líquids i pastilles de frens Fluids de refrigeració Fluids aire condicionat Filtres Líquids hidràulics Catalitzadors
EMMAGATZEMATGE EN DIPÒSITS
Pneumàtics
cables
DESBALLESTAMENT
DESCONTAMINACIÓ
Ferralla
Classificació
GESTOR AUTORITZAT
Premsat i cisellat
Emmagatzematge
Trituració
PREMSAT I
TROSSEJAT DEL
XASSÍS
EXPEDICIÓ
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
35
Balanç de matèria
1 VFU entrant = 50 litres de combustible
0,5 litres de líquid de fre
4 pastilles de fre
4,5 litres d’olis minerals
5 litres de líquid de refrigeració
2 litres de valvulina
1 bateria
4 pneumàtics
4 llantes
1 tona de ferralla
1 catalitzador
Filtres
4.3.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES
Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els residus derivats del
desballestament i descontaminació de vehicles fora d’us. Els residus
reutilitzables provinents del desballestament i els residus especials provinents
de la descontaminació del vehicle. Dins el catàleg europeu de residus (CER).
Aquests residus provenen de:
- Residus provinents de vehicles fora d’ús.
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:
PLANTA DE DESPLANTA DE DESPLANTA DE DESPLANTA DE DESBBBBALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’USALLESTAMENT DE VEHICLES FORA D’US
1601- Vehicles de diferents mitjans de transport (i nc les maquines no de carretera) al final de la seva vida útil i residus del desballestament de vehicles al final de la seva vida útil i del manteniment de vehicles (excepte capítols 13, 1606, 1608)
160104 Vehicles al final de la seva vida útil
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
36
160106 Vehicles al final de la seva vida útil que no continguin líquids ni altres components perillosos
160107 Filtres d’oli 160112 Sabates de fre diferents de les especificades en el codi 160111 160113 Líquids de frens 160114 Anticongelants que contenen substàncies perilloses 160115 Anticongelants diferents dels especificats en el codi 160114
PROCÉS DE TREBALL
Un cop efectuat el control d’entrada, els VFU es disposaran en la nau destinada
al desballestament i descontaminació dels vehicles. A les instal·lacions
quedaran emmagatzemats, pendents de descontaminar, com a màxim 6
unitats.
Els vehicles fóra d’ús es descontaminaran en un termini màxim de 30 dies.
L’activitat de descontaminació de VFU consistirà en la retirada dels residus
especials del vehicle, emmagatzemar aquests residus (per un període màxim
de 6 mesos) per després ser entregats al gestor autoritzat corresponent.
La retirada dels residus especials consistirà en la separació controlada de la
bateria, els cables, el combustible, els olis i les valvulines, els líquids i les
pastilles de frens, els fluids de refrigeració, els fluids de l’aire condicionat, els
filtres, els líquids hidràulics i els catalitzadors.
Els residus especials retirats s’emmagatzemaran dins la nau, en recipients
separats i aïllats, correctament senyalitzats, sobre una cubeta per a protecció
contra vessaments accidentals i per un període màxim de sis mesos.
Un cop descontaminat, es procedirà al desballestament del VFU.
Es retiraran els pneumàtics i, un cop separats de les llantes, es trituraran
juntament amb els altres pneumàtics arribats a les instal·lacions.
La llanta metàl·lica es classificarà segons el seu material (acer o alumini) i es
triturarà juntament amb la resta de metalls fèrrics i no fèrrics que arriben a les
instal·lacions de Planta de Reciclatge i Recuperació de Metalls o Compostos
Metàl·lics.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
37
Els vehicles descontaminats i desballestats, llestos per a ser premsats,
trossejats i empaquetats formant bales.
El combustible extret dels VFU serà reutilitzat en la diferent maquinària de les
instal·lacions.
Les instal·lacions del premsat i trossejats dels VFU són les existents per a la
ferralla, ja legalitzades i d’acord amb la normativa. Aquesta premsa és mòbil i
no genera emissions.
El procés de treball per a la gestió de les diferents tipologies de residus es
descriu, detalladament, a continuació.
VEHICLES FORA D’ÚS (VFU)
Els VFU són descontaminats i desballestats en un cobert pavimentat.
El residus procedents del desballestament i descontaminació de VFU són
classificats segons tipologia: el xassís, bateries, olis i altres líquids, dipòsit de
gas liquat, catalitzadors, sabates de fre, filtres d’oli i airbags. Tots aquest
material són emmagatzemats en recipients adequats.
Les operacions de descontaminació que es porten a terme són les següents:
- Extracció i retirada de forma controlada dels següents residus perillosos:
combustible, líquid de transmissió i altres olis hidràulics, olis de motor, olis del
diferencial, olis de la caixa de canvis, líquids de refrigeració, líquids de frens,
anticongelants, bateries, filtres d’olis, sabates de fre, fluids del sistema d’aire
condicionat, dipòsit de gas liquat i qualsevol altre residu perillós.
- També es retiraran els components i materials previstos segons l’annex II
del Real Decreto 1383/2002, de 20 de diciembre, sobre la gestión de vehículos
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
38
al final de su vida útil, els quals hauran d’anar marcats i identificats pel
fabricant.
- Els residus perillosos s’emmagatzemaran sota cobert, en recipients
separats i aïllats, correctament senyalitzats, sobre una cubeta per a protecció
contra vessaments accidentals i per un període màxim de sis mesos. Després
seran lliurats al gestor autoritzat corresponent
L’establiment compleix amb els requisits tècnics i les operacions de
descontaminació i tractament establertes en els annexes I i II del Real Decreto
1383/2002, de 20 de diciembre, sobre la gestión de vehículos al final de su vida
útil.
4.3.2. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFER ÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a
les instal·lacions és la següent:
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de
tractament (tones)
CAPACITAT DE
TRACTAMENT
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
V55- Reciclatge i
recuperació de
Vehicles Fora d’Ús
5 unitats
(7,5 tones)
200 unitats / any
(300 tones / any)
5 unitats
(7,5 tones)
4.3.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
39
Zona de recepció de material 150 m2
Zona de tria i descontaminació 200 m2
Zona d’emmagatzematge 150 m2
TOTAL 510 m2
Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada residu es detallen a
continuació:
Vehicles fora d’ús (VFU)
Un cop efectuat el control d’entrada, els VFU es disposaran dins la nau
destinada al desballestament i descontaminació dels vehicles a l’espera de ser
desballestats.
A les instal·lacions quedaran emmagatzemats, pendents de descontaminar,
com a màxim 5 unitats. Els VFU es descontaminaran en un termini màxim de
30 dies.
Residus reutilitzables, reciclables
Els elements reutilitzables i reciclables, com és el combustible extret,
s’emmagatzemaran en recipients aptes per a aquest fi, (dipòsits especials d’1
m3 de capacitat o bé contenidors de 200 L) i es reutilitzaran per alimentar la
pròpia maquinària de l’activitat. Els fèrrics reciclables (llantes, etc.) seran
emmagatzemats en contenidors per tal d’expedir-los a la planta de recuperació i
reciclatge de metalls o compostos metàl·lics
Els Plàstics
Els plàstics retirats dels vehicles fóra d’ús, seran emmagatzemats en una zona
destinada per aquest fi, esperant esser expedit a gestor autoritzat.
Residus especials
un cop descontaminats els vehicles fora d’ús, els residus especials resultants
retirats, (líquid de fre, pastilles de fre, olis minerals, líquid de refrigeració, i líquid
de valvulines, catalitzador, filtres, etc). seran dipositats i emmagatzemats
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
40
separadament dins dipòsits especials d’1m3 de capacitat o bé als contenidors
de 200 L, segons convingui ; a l’espera d’ésser expedits per a gestor autoritzat.
Bateries
Les bateries, seran emmagatzemades al contenidor específic de bateries, a
l’espera d’ésser expedit per a gestor autoritzat.
Pneumàtics
Els pneumàtics retirats, seran emmagatzemats al corresponent contenidor de
pneumàtics de 14 m3, a l’espera d’ésser expedit per a gestor autoritzat.
4.3.4. DESCRIPCIÓ ZONES DE TREBALL
La zona de treball per a la descontaminació de vehicles té una superfície de
510 m2, es troba sota coberta, pavimentada i amb una arqueta per a recollida
de vessaments accidentals. Això garanteix que en cas de vessament
accidental, aquest no traspassarà els límits de la finca. Si un líquid és recollit en
aquesta arqueta es conduirà i s’emmagatzemarà en un dipòsit adient situat fora
la nau i posteriorment es procedirà a la seva recollida mitjançant gestor
autoritzat..
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
41
4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIAL S I NO
ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA
4.4.2 PLANTA DE SEL·LECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESID US
ESPECIALS
4.4.1. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS
ESPECIALS I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA
4.4.1.1. Introducció
Inertització
Es un procés físic-químic que permet modificar les característiques de
lixiviabilitat d’un residu.
Això significa que els components d’un material es transformen en no solubles,
reduint la seva mobilitat i eliminant la seva perillositat. El residu ja inertitzat
(estabilitzat i solidificat ) és apte per ser dipositat en les cel·les del dipòsit
controlat projectat.
Cal tenir en compte que cada residu posseeix característiques diferents. Per
això, abans de dissenyar qualsevol tractament, cal realitzar una caracterització
del residu, el que ens permet marcar un perfil del mateix per la seva posterior
estabilització.
Per la correcta posada en pràctica de l’inertització com a tecnologia de gestió,
és essencial conèixer els mecanismes físics i químics que controlen l’eficàcia
dels reactius d’estabilització. D’aquesta manera depenent del reactiu afegit, el
procés que tindrà lloc serà un dels següents:
Macroencapsulació
Els constituents del residu queden atrapats físicament en una matriu estructural
de gran tamany, és a dir es retenen en els porus discontinus del material
estabilitzant ( additiu ).
Aplicació : fang oliós amb cendres volants, calç i ciment aglomerant.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
42
Microencapsulació
Els constituents del residu queden atrapats en l’interior de l’estructura
cristal.lina de la matriu solidificada a nivell microscòpic. Fins i tot si els materials
estabilitzats es degradessin en partícules de tamany relativament petit, la major
part del residu romandria atrapat.
Aplicació : residu oliós amb cendres volants, calç i ciment aglomerant.
Absorció
La absorció precisa d’un material sòlid que absorbeixi els líquids lliures del
residu aconseguint la solidificació del residu. Els absorbents més comuns són :
sòl, cendres volants, pols de forn de ciment , pols de forns de calç, serradures i
palla.
Adsorció
És el fenomen pel qual els contaminants queden lligats de manera
electroquímica als agents d’estabilització de la matriu. Es consideren fenòmens
de superfície característics i la naturalesa de la unió pot ser per forces de Van
der Waals o ponts d’hidrogen.
Aplicació: L’estabilització de residus orgànics utilitzant argiles modificades
orgànicament.
Precipitació
Alguns processos d’estabilització precipiten els contaminants del residu donant
lloc a una forma més estable dels constituents dins el residu. Els precipitats (
hidròxids, sulfurs , silicats, carbonats i fosfats ) queden continguts en la massa
estabilitzada com part de l’estructura del material.
Aplicació: estabilització de residus inorgànics com els fangs amb hidròxids de
metalls
Detoxificació
Algunes de les reaccions químiques que tenen lloc durant el procés
d’estabilització poden originar un residu de menor toxicitat. Per detoxificació
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
43
s’entén qualsevol mecanisme que modifica un constituent químic en un altre no
tòxic o menys tòxic.
Aplicació: reducció del Crom VI a Crom III amb materials tipus ciment.
4.4.1.2. Breu descripció del tractament
L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus especials i no
especials mitjançant un tractament d’inertització. Es disposarà un mesclador en
continu a on s’hi abocaran diferents matèries obtenint, un cop mesclades, un
producte inert i homogeni final el qual, per les seves característiques físiques i
químiques, sigui possible de transferir a un gestor autoritzat.
Diagrama del procés
4.4.1.3 DISSENY DEL MESCLADOR
Aquest mesclador s’ha dissenyat per tractar aproximadament :
30.000 tones de residus polsosos / any
30.000 tones de residus humits / any .
Considerant que funciona unes 12 hores diàries i 283 dies a l’any.
30.000 T/any = 8833,92 kg/h residu humit * densitat ( aprox. de 0,9kg/l ) =
9815,46 l /h
Detall del granulat inert resultant del procés d’inertització
RESIDUS ESPECIALS I NO
ESPECIALS INERTITZACIÓ
TRITURACIÓ
RECOLLIDA GESTOR AUTORITZAT
ENTRADA RESIDUS AL MESCLADOR
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
44
30.000 T/any = 8833,92 kg/h residu polsós * densitat ( aprox. de 0,5 kg/l ) =
17667,84 l/h
Quantitat total de residu a tractar = 27483,3 l/h ≅ 27 m3/h
Per garantir una correcta homogeneització es requereix com a mínim un temps
de retenció de 3 minuts de manera que la capacitat del mesclador hauria de ser
com mínim de 81 m3/h.
Per garantir aquest temps de retenció es dissenya un mesclador amb “ pales
d’arada ” per processos continus amb les característiques següents:
KM – DW 3000
Volum de pas ( m 3/h) 90
Potència (kw) 110
Longitud (mm) 5650
Amplada (mm) 1860
Alçada (mm) 1395
Pes net (kg) 2100 -
3500
Aquest tambor serà d’acer inoxidable evitant així problemes per abrasió i
corrosió ja que la composició dels residus entrants pot ser molt variable.
El flux de sortida del tambor es pot dimensionar en funció de les necessitats de
cada procés, tant manualment com automàticament. Aquesta sortida té lloc al
final del tambor i es recollirà el producte mitjançant una cinta transportadora
que el portarà fins un contenidor situat al final de la cinta.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
45
PROCÉS DE TREBALL
EL PROCÉS DE MESCLAT
La tecnologia bàsica del procés permet la barreja de productes en les formes
següents:
Sec / sec
Sec / humit
Humit / humit
I moltes altres opcions. En aquest cas concret tindrà lloc la barreja de residu
sec amb humit i líquid.
Aquest tractament consisteix en una inertització del residu mitjançant la barreja
d’aquest amb un additiu mineral inorgànic ( normalment ciment o calç o algun
altre additiu mineral inorgànic amb les mateixes propietats) aconseguint
l’encapsulació del sòlid en forma monolítica d’elevada rigidesa estructural.
No involucra sempre una interacció química entre el residu i l’agent solidificant,
però reté mecànicament el residu dins el sòlid obtingut. La migració del
contaminant és restringida bé disminuint la superfície exposada a la lixiviació o
bé aïllant el residu amb una càpsula impermeable.
Durant l’estabilització, alguns contaminants poden destruir-se, com és el cas de
la decloració d’hidrocarburs clorats. Altres productes orgànics poden
desaparèixer com a resultat de la volatilització.
L’inertització s’ha de considerar com un procés de tractament de residus que
redueix, fins una velocitat acceptable o geològicament lenta, el moviment dels
contaminants en el medi ambient.
Avantatges del sistema de mesclador continu
Qualitat de barreja constant i elevada qualitat d’homogeneització.
Elevat rendiment davant desgast dels elements de mescla i del tambor.
Fàcil neteja i manteniment simple.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
46
Baix consum energètic.
4.4.1.4. RESIDUS I MATÈRIES PRIMERES
Residus
En aquesta planta d’inertització s’ha previst de tractar els residus següents:
1) Residus polsosos:
- Pols
- Cendres
- Sals
- Fins
2) Residus humits
- Fangs
- Llots
A les taules següents s’indiquen els residus a gestionar, classificats a partir del
Catàleg Europeu de Residus (CER).
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:
PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS
0201- Residus de l'agricultura, horticultura, aqüic ultura, silvicultura, caça i pesca
020101 Llots de rentatge i neteja
0202- Residus de la preparació i elaboració de carn , peix i altres aliments d'origen animal
020201 Llots de rentatge i neteja 020204 Llots del tractament in situ d'efluents
0203- Residus de la preparació i elaboració de frui tes, hortalisses, cereals, olis comestibles, cacau, cafè, te i tabac; producció de conserves; producció de llevat i extracte de llevat, preparació i ferme n
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
47
020301 Llots de rentatge, neteja, pelat, centrifugació i separació 020305 Llots de tractament in situ d'efluents
0204- Residus de l'elaboració del sucre
020403 Llots del tractament in situ d'efluents
0206- Residus de la indústria de fleca i pastisseri a
020603 Llots del tractament in situ d'efluents
0207- Residus de la producció de begudes alcohòliqu es i no alcohòliques (excepte cafè, te i cacau)
020705 Llots del tractament in situ d'efluents
0401- Residus de les indústries del cuir i de la pe ll
040106 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents que, contenen crom 040107 Llots, en particular els procedents del tractament in situ d'efluents, que no contenen crom
0402- Residus de la indústria tèxtil
040219 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 040220 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels esmentats en el codi 040219
0501- Residus de la refinació del petroli
050104 Llots d'alquil àcid 050109 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses
0605- Llots del tractament in situ d'efluents
060502 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 060503 Llots del tractament in situ d'efluents, diferents dels esmentats en el codi 060502
0607- Residus de la FFDU d'halògens i de processos químics dels halògens
060703 Llots de sulfat bàric que contenen mercuri
0701- Residus de la fabricació, formulació, distrib ució i utilització (FFDU) de productes químics orgànics de base
070111 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070112 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070111
0702- Residus de la FFDU de plàstics, cautxú sintèt ic i fibres artificials
070212 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070211
0703- Residus de la FFDU de tints i pigments orgàni cs (excepte els del subcapítol 0611)
070311 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070312 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070311
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
48
0704- Residus de la FFDU de productes fitosanitaris orgànics (excepte els dels codis 020108 i 020109), de conservants de la fusta (excepte els de l subcapítol 0302) i d'altres biocides
070411 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070412 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070411
0705- Residus de la FFDU de productes farmacèutics
070511 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070512 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070511
0706- Residus de la FFDU de greixos, sabons, deterg ents, desinfectants i cosmètics
070611 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070612 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070611
0707- Residus de la FFDU de productes químics resul tants de la química fina i productes químics no especificats en cap altre categoria
070711 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 070712 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 070711
0801- Residus de la FFDU i el decapatge o l'elimina ció de pintura i vernís
080114 Llots de pintura i vernís diferents dels especificats en el codi 080113 080116 Llots aquosos que contenen pintura o vernís diferents dels especificats en el codi 080115
0802- Residus de la FFDU d'altres revestiments (inc losos els materials ceràmics)
080202 Llots aquosos que contenen materials ceràmics
0804- Residus de la FFDU d'adhesius i segellants (i ncloent els productes d'impermeabilització)
080414 Llots aquosos que contenen adhesius i segellants diferents dels especificats en el codi 080413
1001- Residus de centrals elèctriques i altres plan tes de combustió (excepte capítol 19)
100107 Residus càlcics de reacció en forma de llots procedents de la dessulfuració de gasos de combustió
100120 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 100121 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 100120 100122 Llots aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la neteja de calderes
1002- Residus de la indústria del ferro i l'acer
100213 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos que contenen substàncies perilloses
100214 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos diferents dels especificats en el codi 100213
100215 Altres llots i tortons de filtració
1003- Residus de la termometal·lúrgica de l'alumini
100325 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos que contenen substàncies perilloses
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
49
100326 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos diferents dels especificats en el codi 100325
1004- Residus de la termometal·lúrgica del plom
100407 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos
1005- Residus de la termometal·lúrgica del zinc
100506 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos
1006- Residus de la termometal·lúrgica del zinc
100607 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos
1007- Residus de la termometal·lúrgica del zinc
100705 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos
1008- Residus de la termometal·lúrgica d'altres met alls no ferris
100817 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos que contenen substàncies perilloses
1011- Residus de la fabricació del vidre i els seus derivats
101117 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos que contenen substàncies perilloses
1012- Residus de la fabricació de productes ceràmic s, maons, teules i materials de construcció
101205 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos 101213 Llots del tractament in situ d'efluents
1013- Residus de la fabricació de ciment, calç, gui x i de productes derivats
101307 Llots i tortons de filtració del tractament de gasos
1101- Residus del tractament químic de superfície i del recobriment de metalls i altres materials (p.e x. Processos de galvanització, de recobriment amb zinc , processos de decapatge, gravat, fosfatació, desgreixatge alcalí i anodització
110108 Llots de fosfatació 110109 Llots i tortons de filtració que contenen substàncies perilloses 110110 Llots i tortons de filtració diferents dels especificats en els codi 110109 110116 Resines intercanviadores d'ions saturades o usades
1102- Residus de processos hidrometal·lúrgics no fe rris
110202 Llots de la hidrometal·lúrgica del zinc (inclosa jarosita i geothita)
1201- Residus de l'emmotllament i tractament físic i mecànic de superfície de metalls i plàstics
120112 Ceres i greixos usats 120114 Llots de mecanització que contenen substàncies perilloses 120115 Llots de mecanització diferents dels especificats en el codi 120114
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
50
1701- Formigó, maons, teules i materials ceràmics
170106 Mescles, o fraccions separades, de formigó, maons, teules i materials ceràmics que contenen substàncies perilloses
1702- Fusta, vidre i plàstic
170204 Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per aquestes
1705- Terra (inclosa l'excavada de zones contaminad es), pedres i llots de drenatge
170503 Terra i pedres que contenen substàncies perilloses 170505 Llots de drenatge que contenen substàncies perilloses 170506 Llots de drenatge diferents dels especificats en el codi 170505
1709- Altres residus de la construcció i demolició
170904 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats en els codis 170901, 170902, 170903
1901- Residus de la incineració o piròlisi de resid us
190199 Residus de llits fluiditzats
1902- Residus de tractaments fisicoquímics de resid us (inclos es la descromatització, descianurització i neutralització)
190205 Llots del tractaments fisicoquímics que contenen substàncies perilloses
190206 Llots del tractaments fisicoquímics que contenen substàncies perilloses diferents dels especificats en el codi 190205
190207 Olis i concentrats procedents del procés de separació
1903- Residus estabilitzats / solidificats
190304 Residus perillosos parcialment estabilitzats 190305 Residus estabilitzats, diferents dels especificats en el codi 190304
1904- Residus vitrificats i residus de la vitrifica ció
190404 Residus líquids aquosos del trempat de residus vitrificats
1906- Residus del tractament anaerobi de residus
190603 Licors del tractament anaerobi de residus municipals 190604 Llots de digestió del tractament anaerobi de residus municipals 190605 Licors del tractament anaerobi de residus animals i vegetals 190606 Llots de digestió del tractament anaerobi de residus animals i vegetals
1907- Lixiviats d'abocador
190702 Lixiviats d'abocador que contenen substàncies perilloses 190703 Lixiviats d'abocador diferents dels especificats en el codi 190702
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
51
1908- Residus de les plantes de tractament d'aigües residuals no especificats en cap altra categoria
190805 Llots del tractament d'aigües residuals urbanes
190809 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses que contenen únicament olis i greixos
190810 Mescles de greixos i olis procedents de la separació d'aigua/substàncies olioses diferents de les especificades en el codi 190809
190811 Llots que contenen substàncies perilloses procedents del tractament biològic d'aigües residuals industrials
190812 Llots procedents del tractament biològic d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190811
190813 Llots que contenen substàncies perilloses procedents d'altres tractaments d'aigües residuals industrials
190814 Llots procedents d'altres tractaments d'aigües residuals industrials diferents dels especificats en el codi 190813
1909 -Residus de la preparació d'aigua per al consu m humà o aigua per a us industrial
190901 Residus sòlids de la filtració primària i garbellament 190902 Llots de clarificació de l'aigua 190903 Llots de descarbonatació 190904 Carbó actiu usat 190906 Solucions i llots de la regeneració d'intercanviadors d'ions
1911- Residus de la regeneració d'olis
191101 Argiles de filtració usades 191103 Residus de líquids aquosos 191105 Llots del tractament in situ d'efluents que contenen substàncies perilloses 191106 Llots del tractament in situ d'efluents diferents dels especificats en el codi 191105 191107 Residus de la depuració d'efluents gasosos
1913- Residus de la recuperació de sols i d'aigües subterrànies de la refinació del petroli
191303 Llots de la recuperació de sols que contenen substàncies perilloses 191304 Llots de la recuperació de sols diferents dels especificats en el codi 191303 191305 Llots de la recuperació d'aigües subterrànies que contenen mercuri 191306 Llots de la recuperació d'aigües subterrànies diferents de les especificats en el codi 191305
191307 Residus líquids aquosos i concentrats aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la recuperació d'aigües subterrànies
191308 Residus líquids aquosos i concentrats aquosos que contenen substàncies perilloses procedents de la recuperació d'aigües subterrànies, diferents dels especificats en el codi 191307
Aquests residus arribaran en els vehicles de transport autoritzats i adequats en
cada cas i correctament caracteritzats. Compliran les condicions de
subministrament que prèviament haurà marcat el gestor del complex .
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
52
Matèries primeres
Com a matèries primeres s’utilitzarà:
- Additiu mineral inorgànic : ciment o calç, o qualsevol altre material
inorgànic que tingui unes característiques adequades per inertitzar el residu.
- Additiu líquid : lixiviat o aigua neta procedent de la bassa de pluvials.
Existeixen diferents tipus d’additius (reactius) utilitzats en els processos
d’estabilització i en un mateix procés es poden utilitzar una combinació d’ells.
En la taula següent es mostra l’eficàcia de cada reactiu d’estabilització sobre
diferents tipus de residus. L’aplicació d’aquests depèn de diferents factors , com
la concentració del contaminant, la quantitat de reactiu i l’efecte sinèrgic de
varis contaminants i reactius entre d’altres.
Font : Gestión de residuos tóxicos. Tratamiento, eliminación y recuperación de suelos. Michael D. Lagrega. Ed. McGrawhill. 1996.
Existeixen, doncs, varies tècniques , però les més usuals són:
CIMENT
El més comú és el ciment portland ( mescla de calç i argila o un altre silicat) .
En l’estabilització amb ciment, els residus es barregen amb el ciment, i en el
cas que el residu no tingui suficient humitat, s’afegeix aigua per la seva
hidratació. La barreja donarà lloc a una massa dura, monolítica d’aspecte rocós.
S’adapta bé a residus inorgànics sobretot aquells amb metalls pesats. Com a
resultat de l’elevat pH del ciment, els metalls són retinguts com hidròxids
insolubles o carbonats en la estructura sòlida.
Component del residu Ciment Puzolanas Termoplàstic
Polímers orgànics
Àcids com : àcid clorhídric, àcid fluorhídric.
Oxidants com: hipoclorit sòdic, permanganat
sòdic, àcid nítric, dicromat potàssic.
Sals com : sulfats, halurs, nitrats, cianurs.
Metalls pesats com : plom, crom, cadmi,
arsènic, mercuri
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
53
Plom, coure, zinc, estany i cadmi probablement s’uneixen a la matriu per fixació
química, formant compostos insolubles, mentre que el mercuri és retingut de
manera predominant per microencapsulació física.
Per reduir la interferència dels contaminants orgànics es poden incorporar
additius junt amb el ciment a la mescla d’inertització :argiles modificades
orgànicament o naturals, vermiculita i silicats de sodi solubles.
Aplicacions més comuns: Llots de d’hidròxids metàl·lics de la indústria de la
galvanotècnia. L’alcalinitat del ciment pot neutralitzar els residus àcids.
“PUZOLANAS”
Material que reacciona amb la calç en presència d’aigua per produir un material
de cimentació. Les més comuns són : cendres volants, escòries d’incineració i
pols de forns de ciment.
Aplicacions més comuns : material inorgànic. Adequat per residus contaminats
amb metalls pesants. Cendres volants es pot utilitzar per residus orgànics i
inorgànics.
CALÇ
L’estabilització de fangs es realitza sovint amb l’addició d’hidròxid de calç o
calç. Es poden utilitzar altres additius afegits per millorar l’estabilització.
Aplicacions més comuns: contaminants inorgànics i llots metàl·lics
SILICATS SOLUBLES
Aplicacions més comuns: Per l’estabilització de metalls. Es poden combinar
amb ciment.
ARGILES MODIFICADES ORGÀNICAMENT
Aplicacions més comuns: Per atrapar contaminants orgànics. La seva eficàcia
és deguda a que al mateix temps pot ser encapsulada mitjançant ciment o
altres aglomerants.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
54
CALÇ MODIFICADA
Aplicacions més comuns: S’utilitzen per residus orgànics. Transforma residus
orgànics tòxics, amb un percentatge d’hidrocarburs significatiu, en una massa
inert.
Estudi de diferents casos de tecnologies d’inertitz ació
4.4.1.5. PARÀMETRES D’ENTRADA I DE SORTIDA
Els residus arribaran caracteritzats prèviament pel productor d’aquests, però
atès la gran existència de diferents tipologies de residus i concentracions, no es
poden marcar uns paràmetres específics d’entrada de residu.
CONTAMINANT FORMA
FÍSICA AGLOMERANT %AGLOMERANT
AFEGIT
Cu, Cr, Ni Fang Ciment portland 20%
Pb, Cd Replè sec Ciment portland i
silicats
7-15% ciment
(variable)
Llots d’oli, Pb, Cr, As Fang, variable Pols de forn amb
elevat contingut
en CaO.
15- 30%
Oli saturat: sòl, Pb, ( 1000 ppm), PCB ( 200
ppm ), As ( 1-200 ppm )
Sòls Puzolanes i
patents
Aprox. 30%
Residu àcid, PCB, ( <500 ppm ), dioxines Fangs viscosos Pols de forn i calç Aprox. 15% calç
Aprox. 5% pols
Residus de creotosa Fangs Pols de forn 20%
Varis/combinats Varis Calç
Metalls combinats, sofre, fangs d’olis,... Fangs ( Fangs
d’olis sintètics)
Ciment portland i
patent
-
Al (950 ppm ), Ni ( 750 ppm ), Cr ( 220 ppm ),
Cu ( 2000 ppm ).
Fangs Calç 10-25 %
Font : Gestión de residuos tóxicos. Tratamiento, eliminacion y recuperacion de suelos. Michael D. Lagrega. Ed. McGrawhill. 1996.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
55
D’aquesta manera es realitzarà un control de la composició dels productes
entrants per tal de quantificar la dosi necessària de cada matèria en el procés i
per preveure i evitar possibles incompatibilitats de mescla entre residus
diferents.
A la sortida , també es realitzarà un control per tal d’assegurar que la
composició del producte inertitzat compleix els paràmetres d’acceptació que
marca l’Annex 1 del Decret 1/1997 per tal de dipositar un residu en el dipòsit
controlat de classe III.
Avaluació de l’estabilització del residu
La avaluació de l’eficàcia de l’estabilització necessita valorar les propietats
físiques, tècniques, i químiques del material estabilitzat. La propietat mesurada
depèn de la tècnica emprada, és a dir, diferents assajos per una mateixa
propietat poden donar diferents valors.
S’utilitzen una gran quantitat d’assajos de laboratori per avaluar l’eficàcia de
l’estabilització de manera que no existeix un assaig model per tots els residus i
aplicacions. Cada un d’ells , ben interpretat, proporciona una visió parcial de
l’eficàcia d’una tècnica d’estabilització i la mescla de reactius per un residu
específic.
Els més utilitzats són:
- Assajos d’extracció i lixiviació
- Assaig amb filtres
- Assaig d’alliberació de líquids
- Assaig de toxicitat, procediment d’extracció ( EP )
- Assajos químics
- Assajos de propietats físiques i tècniques
- Contingut en humitat
- Pes unitari màssic humit i sec ( densitat màssica humida i seca )
- Pes específic
- Granulometria
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
56
- Penetròmetre de camp
- Examen microestructural
- Assaig de resistència a compressió lliure
- Consolidació
- Conductivitat hidràulica
4.4.1.6. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSF ERÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a
les instal·lacions és la següent:
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de
tractament (tones)
CAPACITAT DE
TRACTAMENT
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
T33- Estabilització 200 tones 30.000 tones/any 200 tones
4.4.1.7. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
4.4.1.8. INSTALACIONS DE LA NAU DE TRACTAMENT Tambor de mesclat
Zona de recepció de material 125 m2
Zona de tria i tractament per inertització 100 m2
Zona d’emmagatzematge 85 m2
TOTAL 315 m 2
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
57
El sistema consta d’un tambor cilíndric horitzontal d’acer inoxidable amb dues
portes d’inspecció en el tambor amb una unitat mecànica de tancament.
Aquestes permeten l’accés al tambor.
Dins el tambor existeixen pales dentades, els braços de les quals estan soldats
a l’eix central del tambor.
Les pales del tambor encarregades de realitzar la barreja són dentades, en
l’extrem que es troba en contacte amb les parets del tambor, per evitar la
formació de pel·lícules de residu .
L’alimentació del tambor és única i per aquesta s’hi aboquen totes les matèries
primeres i residus. Els tubs d’alimentació líquida o injectors poden ser instal·lats
dins la mateixa entrada d’alimentació o com una entrada addicional per
processos que calgui humitejar.
Detall de les pales del tambor i eix central
Mesclador KM-DW 3000
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
58
Tota la maquinària compleix els requisits de l’etiquetatge CE referent a la
seguretat i qualitat industrial.
La temperatura dels mesclador pot ser controlada durant el procés. Aquesta
pot oscil·lar entre 0 – 300 ºC ) en el cas que es volgués controlar, s’instal·laria
un sistema de refrigeració.
La forma constructiva del mesclador en continu permet un ràpid canvi en les
formulacions i productes a formular i garantitza seguretat i qualitat del producte
resultant i la seva reproductibilitat amb un constant control dels productes de
mesclat.
Tolves
S’instal·laran dues tolves per tal de recepcionar per una banda el residu polsós i
per l’altra emmagatzemar l’additiu mineral inorgànic.
El producte de cada tolva , residu en una i additiu mineral inorgànic en l’altra,
s’abocarà al mesclador mitjançant un visensfí connectat a la zona d’alimentació
d’aquest.
Exemple d’instal.alció de tolva prèvia al mesclador.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
59
Dipòsits
Es preveuen 3 dipòsits diferents :
- Dipòsit per emmagatzemar aigua neta (mitjançant camió cuba) de 25 m3 .
- Dipòsit per emmagatzemar lixiviat de 25 m3
- Dipòsit per emmagatzemar els residus humits ( fangs, llots,...) de 25 m3
Tots tres dipòsits estaran connectats amb les seves conduccions i canonades
corresponents i independents a la zona d’alimentació del mesclador. Això
permetrà dosificar cada producte segons sigui convenient.
Cinta transportadora
A la sortida del mesclador s’hi col·locarà una cinta transportadora per tal de
conduir el producte inert resultant a un contenidor de 20 m3.
Zona de descàrrega i zona de transferència
Dins la nau es diferenciarà una zona de descàrrega pels vehicles industrials
que aboquin els residus.
Per altra banda existirà una zona de transferència on emmagatzemar els
contenidors de 20 m3 a l’espera de ser omplerts.
Mesures de control de vessaments accidentals
Tota la superfície de la nau es trobarà pavimentada i amb la pendent i les
arquetes corresponents per tal de recollir els possibles vessaments accidentals
que es puguin donar.
Aquestes arquetes estaran connectades a un dipòsit específic i homologat.
Sistema de ventilació
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
60
S’instal·larà un sistema de ventilació encarregat de filtrar l’aire de la nau i
eliminar les possibles emissions de partícules a l’atmosfera i protegir la salut
dels treballadors.
Els filtres es netejaran semestralment . Els productes residuals d’aquesta neteja
es recircularan en el propi procés d’inertització ja que es tractarà de residus
polsosos.
Tot i això cal recordar que els residus polsosos i l’additiu mineral inorgànic es
subministraran al mesclador mitjançant un visensfí el qual evitarà l’emissió de
partícules.
4.4.1.9. PRODUCCIÓ ANUAL
Es durà a terme una inspecció visual del residu, d’aquesta manera la totalitat de
residus a tractar seran inertitzats. D’aquesta manera no s’obté rebuig del residu.
Tots els residus recepcionats, seran inertitzats.
PRODUCTE QUANTITAT ANUAL
Producció anual 30.000 tones/any
Residu inertitzat 30.000 tones/any + Additius inorgànics i/o líquids
Rebuig 0 tones/any
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
61
4.4.2. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE
RESIDUS ESPECIALS
L’activitat projectada es basa en la gestió de diferents residus especials,
mitjançant una activitat de recepció i transferència. Concretament, es portaran a
terme les activitats següents:
- Recepció i transferència de residus especials
Diagrama del procés
4.4.2.1. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES
Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a
Especials dins el catàleg europeu (CER).
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT
(S’ADJUNTA ANNEX V PDF AMB ELS RESIDUS ESPECIALS A
EMMAGATZEMAR I TRANSFERIR A GESTOR AUTORITZAT)
4.4.2.2. CAPACITAT DE RECEPCIÓ, I TRANSFERÈNCIA TR ACTAMENT,
RECEPCIÓ I TRANSFERÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a ser valoritzats a
les instal·lacions és la següent:
RESIDUS ESPECIALS RECEPCIÓ
RECOLLIDA / TRANSFERÈNCIA PER GESTOR AUTORITZAT
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
62
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de tractament
(tones)
CAPACITAT DE
RECEPCIÓ I
TRANSFERÈNCIA
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
T62- Recollida i
transferència 200 tones 20.000 tones/any 200 tones
PROCÉS DE TREBALL
El procés de treball es limitarà a l’emmagatzematge dels diferents residus
segons les seves tipologies i l’expedició final d’aquests al corresponent gestor
autoritzat.
Els residus especials s’emmagatzemaran en contenidors destinats a aquest fi,
correctament senyalitzats, sota cobert i per un període màxim de sis mesos.
4.4.2.3. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
Zona de recepció de material 125 m2
Zona d’emmagatzematge 100 m2
Zona d’expedició 85 m2
TOTAL 315 m 2
Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada residu es detallen a
continuació:
RESIDU ESPECIAL SISTEMA
D'EMMAGATZEMATGE SUPERFÍCIE (m2) VOLUM (m 3)
Llots CONTENIDOR 10 20 Quitrans CONTENIDOR 10 20
Àcids DIPÒSIT 1 2 Bases DIPÒSIT 1 2 Sals CONTENIDOR 10 20
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
63
Dissolvents CONTENIDOR 10 20 Tortons CONTENIDOR 5 10
Olis DIPÒSIT 1 2 Solucions DIPÒSIT 1 2 Escòries CONTENIDOR 10 20
Partícules i pols CONTENIDOR 5 10 Lligands residuals CONTENIDOR 10 20
Emulsions CONTENIDOR 5 10 Gasos DIPÒSIT 1 2
Productes químics CONTENIDOR 10 20 Catalitzadors CONTENIDOR 10 20 Detergents DIPÒSIT 1 2
Substàncies oxidants DIPÒSIT 1 2 Envasos CONTENIDOR 10 20
Residus elèctrics CONTENIDOR 5 10 Piles, bateries i acumuladors CONTENIDOR 10 20
Fusta CONTENIDOR 10 20 Vidre CONTENIDOR 10 20
Construcció CONTENIDOR 10 20 Cendres CONTENIDOR 5 10 Metalls CONTENIDOR 10 20 Sutge CONTENIDOR 5 10
Carbó actiu usat CONTENIDOR 10 20 Residus amb hidrocarburs DIPÒSIT 1 2
Quitrà CONTENIDOR 10 20 Residus d'equips elèctrics i electrònics CONTENIDOR 10 20
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
64
4.5. PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I
TRANSFERÈNCIA
4.5.1. Introducció
L'autoclau és un dispositiu que serveix per esterilitzar el material mèdic o de
laboratori, utilitza vapor d'aigua a alta pressió i temperatura, evitant amb les
altes pressions que l'aigua arribi a bullir tot i la seva alta temperatura. El
fonament de l'autoclau és que desnaturalitza les proteïnes dels
microorganismes degut a les pressió i temperatura.
4.5.2. CLASSIFICACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS
- GRUP I : Sense risc, assimilables a municipals. (TRANSFERÈNCIA A
DIPOSIT CONTROLAT)
- GRUP II : Sense risc, inerts i no tractament específic. (TRANSFERÈNCIA
A DIPOSIT CONTROLAT)
- GRUP III : De risc, necessitat de tractament. (ESTERILITZACIÓ PER
AUTOCLAU I TRANSFERÈNCIA A DIPOSIT CONTROLAT
- GRUP IV : De risc, tractament especial. (EMMAGATZEMATGE I
TRANSFERÈNCIA A INCINERADORA)
-
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
65
4.5.3. DESCRIPCIÓ DELS RESIDUS SANITARIS
- GRUP I : Són residus municipals que per la seva naturalesa i composició
són inerts i no especials, que no plantegen exigències especials en la seva
gestió.
- GRUP II : Tots aquells residus inerts i no especials, els quals no
plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre generador.
Aquests es consideren municipals. Poden suposar un risc dins el centre
generador, si no són manipulats correctament
- GRUP III : Residus especials que requereixen l’adopció de mesures de
prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i
disposició del rebuig, tant dins com fora del centre generador ja que poden
generar un risc per la salut laboral i pública. (ESTERILITZACIÓ AUTOCLAU)
- GRUP IV: Són els residus sanitaris de risc no inclosos en el grup III i els
residus citotòxics. (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)
TOTS 4 GRUPS DE RESIDUS SANITARIS SON TRANSFERITS A LES
CORRESPONENTS PLANTES DE TRACTAMENT FINAL EXTERNES
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
66
4.5.4. SISTEMES I MEDIS DE GESTIÓ EN FUNCIÓ DEL TIPUS DE RESIDU
Grup I Grup II Grup III Grup IV
Envasat Bosses de plàstic, Contenidor vidre, Contenidor paper
Carros tancats, contenidors > 240l. ,
normalitzats
Contenidors tancats en carros o plataformes
Contenidors tancats en carros o plataformes
Transport intern Contenidors de 800l. normalitzats
Carros tancats, contenidors > 240 l. ,
normalitzats
Contenidors tancats en carros o plataformes
Contenidors tancats en carros o plataformes
Magatzem Contenidors normalitzats
Contenidors normalitzats, Sala
específica Sala específica Sala específica
Recollida Camió mecanitzat Camió mecanitzat Recipient hermètic Recipient hermètic
Transport extern Recol·lectors amb compactació
Recol·lectors amb Compactació
Recol·lectors amb Compactació
Camió tancat especial
4.5.5. CARACTERISTIQUES DELS CONTENIDORS DE RESIDUS
ESPECIALS
- GRUP I: Els residus del grup I, no tenen recipients especials per al seu
emmagatzematge i transport; així doncs poden anar al contenidor de brossa.
Aquests són residus assimilables als municipals que no plantegen exigències
especials en la seva gestió.
- GRUP II i III: s’hauran de recollir en bosses i recipients amb característiques
tècniques que s’adaptin als següents criteris:
• Segellament total, opacitat a la vista, resistents al trencament, asèptic
en el seu exterior, absència total d’elements sòlids punxants i tallants, volum no
suficient a 70 litres i amb un tancament especial hermètic de fàcil obertura i que
no pugui obrir-se de forma accidental.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
67
RESIDUS TALLANTS I PUNXANTS : Independentment del grup on es trobin,
necessiten un emmagatzematge especial. Característiques dels recipients:
• Impermeables, rígids i a proba de punxades. Una vegada els recipients
estan plens, hauran d’eliminar-se com a residus sanitaris específics.
- GRUP IV: Es recolliran en contenidors d’un sòl ús amb les següents
característiques:
• De polietilè o poliestirè; de manera que permetin la incineració completa,
que siguin resistents a alguns agents químics i als materials perforants; i que
tinguin un tancament hermètic especial.
• Tots els envasos han d’estar identificats de forma ben visible amb el rètol
indicatiu de precaució: Residus de risc.
Imatge. Envasos especials Residus Sanitaris
Imatge. Rètols indicatius de precaució dels Residus Sanitaris
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
68
Han d’estar reconeguts pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Això
afecta a tots els models d’envàs i cada una de les capacitats existents dintre de
cada model.
Han de ser compatibles amb el sistema de tractament o disposició que els
rebrà.
Si el tractament és per desinfecció en autoclau, els envasos han d’ésser
autoclavables.
Si el tractament posterior és per incineració, de forma gairebé segura podrà
utilitzar-se qualsevol tipus d’envàs reconegut, però caldrà donar prioritat als que
no produeixin emissions tòxiques durant la seva combustió.
4.5.6. ETAPES DE LA GESTIO DELS RESIDUS SANITARIS
Degut a les característiques dels residus sanitaris, la seva gestió a de ser molt
específica i acurada.
En els últims anys l’ús abusiu de material rebutjable a fet augmentar la quantitat
total de residu. Per aquest motiu s’ha d’intentar dur a terme una reducció en la
utilització d’aquest tipus de material.
La descontaminació i l’eliminació de residus són operacions molt relacionades,
ja que l’esterilització constitueix la primera fase de l’eliminació.
Una gran part del material i dels equips es poden tornar a donar el seu ús un
cop esterilitzats com el material de vidre, l’instrumental o la roba de treball, però
amb el temps tots els components i materials d’un equip han d’acabar
eliminant-se.
Identificació
La part d’identificació inclou la segregació dels residus a partir de les
procedències que hauran de ser representades prèviament. La classificació es
basa en la naturalesa del residu i el seu risc associat, en funció d’aquest factor
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
69
s’adaptarà l’ordenament jurídic vigent. Fer aquesta prèvia classificació facilita
una millor manipulació a posteriori reduint el risc de possibles accidents.
Degut a la cessió del propi residu, per part del centre a un transportista i
tractador autoritzat, transfereix la responsabilitat de possibles efectes sobre el
medi ambient a causa d’una mala gestió, per aquets motiu es poden proposar
un seguit de mesures com poden ser una declaració anual de producció de
residus, un document de control i seguiment, el temps d’emmagatzematge, i la
presentació dels residus
Recollida
Una vegada feta la identificació dels residus es recolliran en recipients de
residus específics per cada tipus de residu i mai barrejant-los. A les zones on
es produeixen aquests residus s’han de disposar bosses específiques dins d’un
contenidor. La recollida ha de ser sempre en criteris d’innocuïtat i asèpsia.
La freqüència de la recollida s’ha d’establir d’acord amb les necessitats
específiques de cada centre i la empresa autoritzada responsable de la
recollida
Trasllat
Pel que fa al trasllat dels residus dins del propi centre s’haurà de tenir en
compte el previ transport al magatzem del propi centre en menys de 12 hores,
els contenidors s’hauran de netejar en llocs adients per la activitat amb aigua a
pressió i productes específics, no deixar bosses en llocs no previstos per
aquest propòsit i que els contenidors i les bosses siguin fabricat amb material
reciclat i a l’hora resistent per poder evitar fuites o trencaments.
El transport extrahospitalari de residus s’ha de fer en condicions de màxima
seguretat per protegir el medi ambient i la salut pública. Els vehicles que es
dediquin a aquest transport hauran de reunir unes característiques
específiques. Finalment els residus arribaran a una planta de tractament
específic pel seu posterior tractament. Amb els residus no especials s’haurà de
fer un trasllat a part per portar-los a un abocador controlat.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
70
Emmagatzematge final
Els residus sanitaris generats als centres hospitalaris es podran emmagatzemar
al mateix
centre durant un període màxim de 72 hores, que es pot allargar a una setmana
si el magatzem de residus disposa d’un sistema de refrigeració adequat
(temperatura màxima 4ºC). Els residus sanitaris generats en centres, serveis i
establiments no hospitalaris es podran emmagatzemar dins el mateix centre en
funció del volum de producció i de les característiques del residu i durant un
període màxim d’un mes.
Els contenidors poden ser propietat del centre o bé poden llogar-se al
transportista autoritzat que en fa la recollida, amb el manteniment inclòs en el
preu del servei.
L’empresa que efectuï el transport extern ha d’estar expressament autoritzada
per la Junta de Residus. Per al lliurament de residus sanitaris del grup III i
citostàtics s’ha d’utilitzar un full de seguiment de residus sanitaris, que pot ser
un full específic per a cada lliurament o bé un full itinerant, juntament amb un
justificant de lliurament. Aquests fulls de seguiment s’han de conservar durant
un període de cinc anys.
Els residus generats com a resultat de l’activitat sanitària, és a dir, en centres
sanitaris i laboratoris associats, es classifiquen en quatre grups, en funció del
seu origen i el seu risc d’infecció o perillositat.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
71
4.5.8. COMPOSICIÓ I PROCEDÈNCIA DELS RESIDUS SANITA RIS
COMPOSICIÓ PROCEDÈNCIA
Grup I
Material d’oficines i despatxos, bars, restos de menjar, tallers, jardineria, i en
general tots aquells residus que no deriven directament d’una activitat
sanitària.
Consultes, cuina, despatxos, WC, habitacions,
magatzem, menjador, vestuaris, jardinera
Grup II
Material de cures, guixos, robes i material d’un sol ús bruts amb sang, secrecions i/o
excrecions, així com altres residus no englobats dins la categoria dels residus
de risc
Sales de cures, d’exploració, infermeria,
zones brutes, hemodiàlisis
GRUP III
GRUP IV
PLANTA D’INCINERACIÓ
ABOCADOR CONTROLAT
PLANTA DE TRACTAMENT
GRUP I i II
4.5.7. EL CAMÍ DELS RESIDUS SANITARIS
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
72
Grup III
La sang i hemoderivats en forma líquida, agulles I material tallant, vacunes vives i atenuades, residus anatòmics (excepte cadàvers i restes humans amb entitat
suficient procedent d'avortaments, mutilacions i operacions quirúrgiques), cultius i reserves d’agents infecciosos,
residus d’animals d’investigació i/o experimentació inoculats biològicament
UCI, Urgències, Hemodiàlisis, Oncologia,
Sales d’Autòpsies, Laboratoris de Bioquímica,
Hematologia, Anatomia Patològica y Microbiologia
Grup IV
Compostos amb restes de medicaments citotòxics i tot el material amb ells que
presenti propietats cancerígenes, mutagèniques i teratogèniques, com
també les restes de substàncies químiques, els medicaments caducats,
els olis minerals, els residus de laboratoris radiològics i els residus
radioactius, objecte de regulació en altres normes específiques. Restos de
medicació, agulles, xeringues, mascareta, guants, etc. Mes citotòxics
Consultes, laboratoris, radiologia, etc.
Diagrama general del procés
De manera general, el procés que tindrà lloc és el següent:
ENTRADA CONTENIDORS
CAMBRA D’AUTOCLAVATGE
ARRIVADA DELS RESIDUS EN
ENVASOS HOMOLOGATS
MAGATZEM REFRIGERAT
ESTERILITZACIÓ TRITURACIÓ I COMPACTACIÓ
RECOLLIDA GESTOR
AUTORITZAT
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
73
Descripció dels processos
Envasat i emmagatzematge
Recollida i transport
AUTOCLAU (esterilització)
Vapor a alta Tª
Generador de Vapor
Electricitat
Descalcificador
Aigua
Electricitat
Bombes de Buit
CHCLF2 Clorur
de Sodi
Aigua
Trituració
Trasllat Gestor
autoritzat
Residus secs esterilitzats
Carros Bruts
Carros Nets Electricitat
Estació de rentat
Dipòsit aigua residual
Compactació
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
74
PROCÉS DE TREBALL
Els autoclaus funcionen permetent l'entrada o generació de vapor d'aigua però
restringint la seva sortida, fins a obtenir una pressió interna de 103 kPa, la qual
cosa provoca que el vapor arribi a una temperatura de 121 ºC. Un temps típic
d'esterilització a aquesta temperatura i pressió és de 15-20 minuts. Els
autoclaus més moderns permeten realitzar processos a majors temperatures i
pressions, amb cicles estàndards a 134 °C a 200 kPa durant 5 minuts per
esterilitzar material metàl·lic; arribant fins i tot a realitzar cicles de buit per
accelerar l'assecat del material esterilitzat.
Aquest tractament es un mètode d’esterilització per mitjà de vapor a alta
temperatura. S’ha d’assegurar que en la manipulació dels contenidors, aquests
no siguin oberts abans de la esterilització, evitant així qualsevol contacte dels
residus amb el personal de la planta. Els contenidors són carregats en uns
carros especials i transportats a l’interior de la cambra d’esterilització; un cop
tancada hermèticament es procedeix a realitzar el tractament.
4.5.9. GESTIO RESIDUS SANITARIS
GRUP I i II: Assimilables a municipals, no necessitat de tractament, només es
realitzarà emmagatzematge i transferència
Grup III: Seran esterilitzats mitjançant el procés d’autoclavatge.
La composició dels residus (Grup III) que hi ha dins de cada contenidor es
heterogènia. Això pot comportar problemes en el moment de la esterilització;
per evitar aquests problemes es realitza un tractament de 4 cicles.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
75
PROCES D’AUTOCLAVATGE (ESTERILITZACIÓ RESIDUS SANITARIS GRUP III)
· Fase 1: Es fan tres buits fins arribar a una pressió relativa de (-0,85 atm).
Després de cada buidat es realitza una injecció de vapor, fins arribar a una
pressió de 0,45 atm. Un cop realitzada la tercera injecció de vapor
s’aconsegueix la proporció d’aire següent: Aire 0,9% i vapor 99,2% .Al primer
buidat es produeix l’obertura de tots el contenidors. Al final del cicle
s’aconsegueix la suficient homogeneïtzació del residu com per a que es
garantitzi la total esterilització. Temps total de la fase 10 minuts
aproximadament.
· Fase 2: S’escalfa per injecció continuada de vapor fins a arribar a la pressió
d’esterilització de 2,2 atmosferes i a una temperatura de 134ºC. La duración
aproximada es de 5 minuts.
· Fase 3: Es produeix la esterilització per injecció continuada de vapor,
conservant la pressió a 2,2 atmosferes a l’interior de la cambra i una
temperatura de 134ºC. La duració aproximada es de 15 minuts.
· Fase 4: Acabats els cicles es realitza una extracció del vapor fins a quedar a
l’interior de la càmera un buit de -0,9atm; d’aquesta forma es facilita que el
material quedi sec.
La cambra interior de l’autoclau està plena de vapor contínuament. D’aquesta
forma s’aconsegueix el grau de temperatura esterilitzador més ràpidament i un
major rendiment en cada cicle d’esterilització.
Els paràmetres de control durant tot el tractament són: la temperatura,
pressions, buit i temps del cicle.
El tractament ha de complir les especificacions tècniques que estableix la
normativa vigent. S’aconsella que s’assoleixin les recomanacions següents:
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
76
• El nivell de desinfecció ha de ser l’adequat per eliminar totes les formes
vegetatives dels bacteris, els micobacteris, els fongs i les espores de fongs, ha
d’eliminar els virus i ha d’eliminar les espores del Bacillus anthracis (àntrax).
• S’han de fer servir autoclaus de buit, amb un mínim de dues fases (buit-vapor-
buit) i cal permetre l’evacuació controlada de l’aire i de les aigües de
condensació.
• Es recomana la utilització d’autoclaus amb vapor saturat.
• S’han de fer servir envasos que permetin la sortida de l’aire i l’entrada de
vapor. Si porten una capa impermeable, cal que es trenqui en la primera fase
de buit. Només poden utilitzar-se envasos tancats hermèticament si contenen
líquids. La quantitat de líquid ha de ser suficientment petita perquè tot el volum
assoleixi la temperatura de desinfecció durant la fase d’actuació del vapor.
• En funció del tipus d’envàs, la càmera de càrrega podrà omplir-se més o
menys. És convenient no sobrepassar les tres quartes parts de la seva
capacitat, però en tot cas cal seguir les instruccions del fabricant.
• Amb una periodicitat trimestral cal fer un test microbiològic, a fi de comprovar
que es compleixen les condicions de desinfecció en tota la massa de residus.
• Cal aplicar un programa de manteniment preventiu rutinari de l’autoclau.
Immediatament després de ser esterilitzat el residu es tritura i es recull
directament en una compactadora de brossa. Un cop esterilitzat i triturat el
residu sanitari (residus Grup III), esdevenen residus assimilables a municipals
Finalment es transporta el residu esterilitzat i triturat a gestor autoritzat per el
seu posterior transport a l’abocador de RSU.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
77
Procés d’esterilització mitjançant autoclau
Grup IV : Residus amb necessitat de tractament especial, no seran processats,
només se’n realitzarà l’emmagatzematge i transferència a gestor autoritzat.
4.5.10. RESIDUS A GESTIONAR I MATÈRIES PRIMERES
Tots els processos que tenen lloc en la instal·lació tracten com a matèria
primera els propis residus que es recepcionen.
Els residus a gestionar en aquesta instal·lació són els catalogats com a T34
(Esterilització) i els altres residus sanitaris els quals seràn emmagatzemats i
transferits a gestor autoritzat; dins el catàleg europeu (CER). Aquest residus
provenen de:
- Residus Sanitaris
Gràfic. Fases procés d’autoclavatge per a residus sanitaris Grup III
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
78
RESIDUS ADMISSIBLES A L’ACTIVITAT:
PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS
1801- Residus de maternitats, del diagnòstic, tract ament o prevenció de malalties humanes RESIDUS SANITARIS GRUP II
180104
Residus, la recollida i eliminació dels quals no es objecte de requisits especials per prevenir infeccions (per exemple, embenatges, buidats de guix, roba blanca, roba d’un sol us, bolquers)
RESIDUS SANITARIS GRUP III (TRACTAMENT PER AUTOCLAU)
180101 Objectes tallants i punxants (excepte el codi 180103)
180102 Restes anatòmiques i òrgans, incloent bosses i bancs de sang (excepte el codi 180103)
180110 Residus d'amalgames procedents de cures dentals RESIDUS SANITARIS GRUP IV (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)
180103 Residus, la recollida i eliminació dels quals es objecte de requisits especials per prevenir infeccions
180106 Productes químics que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses
180107 Productes químics diferents dels especificats en el codi 180106
180108 Medicaments citotòxics i citostatics
180109 Medicaments diferents dels especificats en el codi 180108
1802- Residus de serveis mèdics o veterinaris o d’i nvestigació associada (llevat dels residus de cuina i de restaurant no procedents dire ctament de la prestació d’assistència sanitària) RESIDUS SANITARIS GRUP III (TRACTAMENT PER AUTOCLAU)
180201 Objectes tallants i punxants (excepte el codi 180202)
180203 Residus, la recollida i eliminació dels quals no es objecte de requisits especials per prevenir infeccions
RESIDUS SANITARIS GRUP IV (EMMAGATZEMATGE I TRANSFERÈNCIA)
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
79
180202 Residus, la recollida i eliminació dels quals es objecte de requisits especials per prevenir infeccions
180205 Productes químics que consisteixen en, o contenen substàncies perilloses
180206 Productes químics diferents dels especificats en el codi 180205
180207 Medicaments citotòxics i citostàtics
180208 Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207
MATÈRIES PRIMERES
4.5.11. CAPACITAT DE TRACTAMENT, RECEPCIÓ I TRANSFE RÈNCIA
Capacitat de tractament i transferència
La capacitat màxima de tractament per els diferents residus a les instal·lacions
és la següent:
TIPOLOGIA DE RESIDU
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans de tractament
(tones)
CAPACITAT DE
TRACTAMENT
Anual
CAPACITAT
Emmagatzematge
abans d’expedició
(tones)
Residus Sanitaris Grup I 20 tones 10000 tones/any 20 tones
Residus Sanitaris Grup
II 20 tones 10000 tones/any 20 tones
Residus Sanitaris Grup
III 10 tones 4.000 tones/any 10 tones
Residus Sanitaris Grup
IV 2 tones 500 tones/any 2 tones
MATÈRIA PRIMERA QUANTITAT UNITAT SISTEMA D'EMMAGATZEMATGE
Clorur de sodi (Sal) 6000 Kg/any Arriba a l'establiment amb l'envàs
que proporciona el proveïdor
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
80
4.5.12. SUPERFÍCIES I CAPACITATS D’EMMAGATZEMATGE
De manera general, la superfície que ocupa l’activitat està distribuïda de la
següent manera:
Zona de recepció de material 125 m2
Zona de tractament 150 m2
Zona d’emmagatzematge 115 m2
TOTAL 390 m 2
A la zona de recepció és on arriben els camions i es descarrega el material
degudament emmagatzemats en recipients especials per a cada tipologia de
residus.
A la zona d’esterilització és on són tractats els residus sanitaris del Grup III
mitjançant una esterilització per autoclau, a l’espera d’esser emmagatzemats i
transferits a gestor autoritzat.
Els residus del Grup IV, només s’emmagatzemaran a l’espera d’esser destinats
a gestor autoritzat.
Les superfície d’emmagatzematge destinada a cada residu es detallen a
continuació:
Residu Sanitari esterilitzat (Grup III) per Transferència
Dins bosses i recipients amb característiques tècniques que s’adaptin als
següents criteris:
Segellament total, opacitat a la vista, resistents al trencament, asèptic en el seu
exterior, absència total d’elements sòlids punxants i tallants, volum no superior
a 70 litres i amb un tancament especial hermètic de fàcil obertura i que no pugui
obrir-se de forma accidental
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
81
Residus tallants i punxants
Independentment del grup on es trobin, necessiten un emmagatzematge
especial. Característiques dels recipients:
Impermeables, rígids i a proba de punxades. Una vegada els recipients estan
plens, hauran d’eliminar-se com a residus sanitaris específics.
Residu sanitari emmagatzemat (Grup IV) per transferència
Es recolliran en contenidors d’un sòl ús amb les següents característiques:
De polietilè o poliestirè; de manera que permetin la incineració completa, que
siguin resistents a alguns agents químics i als materials perforants; i que tinguin
un tancament hermètic especial.
- Tots els envasos han d’estar identificats de forma ben visible amb el rètol
indicatiu de precaució: Residus de risc
Han d’estar reconeguts pel Departament de Sanitat i Seguretat Social. Això
afecta a tots els models d’envàs i cada una de les capacitats existents dintre de
cada model.
Han de ser compatibles amb el sistema de tractament o disposició que els
rebrà.
Si el tractament és per desinfecció en autoclau, els envasos han d’ésser
autoclavables.
4.5.13. PRODUCCIÓ ANUAL
Es durà a terme una tria selectiva dels residus sanitaris a gestionar/tractar.
D’aquesta manera els únics residus sanitaris esterilitzats per l’autoclau, seran
els residus sanitaris del Grup III. Els residus sanitaris del Grup IV, es realitzar``a
emmagatzematge i transferència.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
82
D’aquesta manera, tots els residus recepcionats a la planta de tractament de
residus sanitaris, seran tractats o emmagatzemats, a l’espera d’esser expedits
per gestor autoritzat, sense obtenir rebuig.
Producció anual
Tipus de residu Producció anual Capacitat màxima
emmagatzematge Unitat Tipus
d'emmagatzematge Tipus de gestió
en origen
Tipus de gestió
externa
Residu Gestionat (Grup I)
10.000 tones/any 20 Tones Contenidors Emmagatzematge i transferència
Planta de tractament de
RSU
Residu Gestionat (Grup II)
10.000 tones/any 20 Tones Contenidors Emmagatzematge i transferència
Planta de tractament de
RSU
Residu Esterilitzat (Grup III) 4.000 tones/any 10 Tones Contenidors zona
refrigerada
Esterilització, emmagatzematge
i posterior tractament mitjançant
esterilització en autoclau per medi
de vapor d'alta temperatura dels residus sanitaris del grup III, amb la seva posterior
trituració i compactació
Planta de tractament de
RSU
Residu Gestionat (Grup IV) 500 tones/any 2 Tones Contenidors zona
refrigerada Emmagatzematge
i transferència
Incineradora de residus especials
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
83
5. DADES ESPECÍFIQUES DE LES DIFERENTS ACTIVITATS
DE LA PLANTA
5.1. DESTÍ DELS PRODUCTES OBTINGUTS DE LES
DIFERENTS ACTIVITATS DE LA PLANTA DE TRACTAMENT
I VALORITZACIÓ DE RESIDUS
Els productes obtinguts són els següents segons cad a planta:
En la taula següent es caracteritzen els residus generats en cadascuna de les 5
plantes de tractament.
PLANTA PRODUCTES
OBTINGUTS OBTENCIÓ GESTIÓ
1. PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE
DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR CDR
Triatge,compactació
i elaboració de CDR
Recollida per
gestor extern
autoritzat i/o
Futura planta de
valorització
2. PLANTA DE VALORITZACIÓ DE
METALLS O COMPOSTOS
METÀL·LICS
Metalls fèrrics i no
fèrrics
Classificació i
trituració
Recollida per
gestor extern
autoritzat
3. PLANTA DE DESVALLESTAMENT i
DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES
FORA D’US
Components
vehicles fora d’us
Descontaminació i
desballestament
Recollida per
gestor extern
autoritzat
4.1. PLANTA DE RECEPCIÓ I
TRANSFERENCIA DE RESIDUS
ESPECIALS
Residus
Especials
Recepció i
transferència
Recollida per
gestor extern
autoritzat
4.2. PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A
RESIDUS ESPECIALS I NO
ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA
Material Inertitzat Inertització i
trituració
Recollida per
gestor extern
autoritzat
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
84
5. PLANTA DE TRACTAMENT DE
RESIDUS SANITARIS I
TRANSFERÈNCIA
Emmagatzematge
i transferència
(Grup I i II)
Material
Esterilitzat (Grup
III)
Emmagatzematge
i transferència
(Grup IV)
Esterilització,
trituració i
compactació i
emmagatzematge
Recollida per
gestor extern
autoritzat
Els materials no aptes per al procés seran emmagatzemats en contenidors
apropiats fins a la seva recollida per part d’un gestor autoritzat.
5.2. GENERACIÓ DE RESIDUS DE TOTA L’ACTIVITAT
Focus de generació de residus i procés associat
Els principals focus de generació de residus són els següents:
- Gestió de les aigües residuals: Residus procedents de depuradora i el
desarenador de partícules – desengreixador.
CER DESCRIPCIÓ
CLA CAPACITAT MÀXIMA
EMMAGATZEMATGE
PRODUCCIÓ
ANUAL GESTIÓ
130506
Decantador-
Dessorrador-Separador
d’hidrocarburs
E 75 m3/hora 35 tones/any Gestor
autoritzat
130506 Fossa sèptica E 1,5 m3 0.02 tones/any Gestor
autoritzat
- Residus d’oficina: Els residus d’oficina es consideren residus assimilables a
domèstics (Residus Sòlids Urbans).
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
85
CER DESCRIPCIÓ
CLA PRODUCCIÓ ANUAL GESTIÓ
200301 Mescles de residus municipals NE 1,6 tones / any Dipòsit controlat
- Residus de procés de l’activitat:
CER DESCRIPCIÓ
CLA
CAPACITAT
MÀXIMA
EMMAGATZ.
SISTEMA
D’EMMAGATZ.
EN EL LLOC
DE
GENERACIÓ
PRODUCCIÓ
ANUAL DESTINACIÓ
191209
Fins (per
exemple, sorra,
pedres)
NE 10 m3 Contenidor 75 tn Gestor autoritzat
150102 Envasos de
plàstic de (PVC) E 10 m3 Contenidor 25 tn Gestor autoritzat
160103 Pneumàtics NE 14 m3
Acopis en zona
específica per
a pneumàtics
9 tones/any
de VFU
Trituració en les
mateixes
instal·lacions i
expedició a
gestor autoritzat
160601
Bateries estretes
de VFU i aparells
elèctrics i
electrònics
E 3 m3 Contenidors 2 Tones / any Gestor autoritzat
160111
160112
Sabates de fre
dels VFU E/NE 0,2 m3 Dipòsit
800 unitats /
any Gestor autoritzat
160113 Líquids de frens dels VFU
E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat
160107 Filtres d'oli dels
VFU E 0,4 m3 Contenidor
200 unitats/
any Gestor autoritzat
160801 Catalitzadors dels
VFU NE 0,2 m3 Contenidor
200 unitats /
any Gestor autoritzat
130113 Olis hidràulics
dels VFU E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat
130208 Olis usats de
motor dels VFU E 1 m3 Dipòsit estanc 0,5 m3 / any Gestor autoritzat
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
86
160121
Altres
components
perillosos: fluids
de refrigeració
dels VFU
E 1 m3 Dipòsit estanc 4 m3 / any Gestor autoritzat
160121
Altres
components
perillosos:
Valvulina dels
VFU
E 1 m3 Dipòsit estanc 2 m3/ any Gestor autoritzat
130701 Fuel oil i gas-oil E 1 m3 Dipòsit estanc 10 m3 / any
Reutilització a la
mateixa
instal·lació
200301
Rebuig del
procés: Mescles
de residus
municipals
NE 0,5 tones Contenidor 100 tones /
any Gestor autoritzat
130702 Gasolina E 1 m3 Dipòsit estanc 75 m3 / any
Reutilització a la
mateixa
instal·lació
130208 Olis lubricants
(sanitaris) P 1 m3 Bidó 2 tn any Gestor autoritzat
5.3. DADES D’ENERGIA
5.3.1. Energia elèctrica
- Tipus d’energia: Elèctrica
- Procedència: Subministrament de l’empresa ENDESA
- Potència nominal: 1000 Kw
- Consum anual: 1.200.000 kw/any
- La tensió de servei: 3*380/220 volts
- Freqüència: 50 Hz.
5.3.2. Gas – oil
El gas-oil s’utilitzarà pel funcionament de la maquinària.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
87
- Consum de gas-oil: 9.000 l/any
- Subministrament: Mitjançant camió cuba que alimentarà un dipòsit de gas-oil
de 2000 l degudament legalitzat.
Dades del combustible :
- Tipus: gas-oil
- PCI : 7,5 KJ/m3
- PCS : 10, 6 KJ/m3
5.3.3. Subministrament d’aigua potable
SUBMINISTRAMENT D’AIGUA
Es preveurà la instal·lació d’un dipòsit d’aigua de 2m3 que s’omplirà mitjançant
camió cisterna i que permetrà l’abastament d’aigua potable pels edificis
d’oficina, control, banys, etc. Les aigües de rec i per abastir els hidrants per a la
prevenció d’incendis provindran de la bassa 2, (aigües netes).
5.4. PRODUCTES OBTINGUTS
Els productes obtinguts són els propis residus un cop gestionats, els quals es
tramiten al corresponent gestor final autoritzat. S’especifiquen a continuació:
PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I
PREPARACIÓ DE CDR
PLANTA DE VALORITZACIÓ DE
METALLS O COMPOSTOS METÀL·LICS
PLANTA DE DESVALLESTAMENT
i DESCONTAMINACIO DE VEHICLES FORA
D’US
PLANTA DE RECEPCIÓ I
TRANSFERENCIA DE RESIDUS ESPECIALS
PLANTA D’INERTITZACIO PER A RESIDUS ESPECIALS I NO
ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA
PLANTA DE TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I
TRANSFERÈNCIA
UNITAT
CDR 30.000 Metalls 20.000 Components VFU 300 Especials 20.000 Inertitzat
30.000 + Additius
inorgànics i/o líquids
Grup I i II 20.000
Altres valoritzables 10.000 Altres
valoritzables 10.000 Grup III 4.000
Rebuig 10.000 Rebuig 10.000 Grup IV 500
Tones / any
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
88
5.5. RELACIÓ DE MAQUINÀRIA
La maquinària necessària és la que s’especifica a continuació:
a) Planta de recepció i triatge de residus i preparació de CDR
- Carretó elevador
- Trituradora doopstand
- Cinta transportadora
- Separador balístic
- Banda magnètica
- Separador corrents focault
b) Planta de reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics
- Giratòria amb cisalla Liebehr
- Premsa
- Maquina pelar cables
- Radial
- Plasma
c) Planta de desballestament i descontaminació de vehicles fora d’ús.
- Planta de descontaminació
- Equips bufadors
- Premsa
- Banc de treball amb eines
- Equips homologats per a la retirada de líquids i gasos.
d) Planta d’inertització per a residus especials i no especials i transferència i
Planta de selecció i transferència de residus especials
- Equip de mesclat
- Cinta transportadora
- Sistema de ventilació
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
89
e) Planta de tractament de residus sanitaris
- Autoclau
- Cinta transportadora
Les característiques tècniques de la maquinaria es descriuen a continuació:
6. MEDI POTENCIALMENT AFECTAT
L’activitat no es troba dins de cap Hàbitat d’Interès Comunitari, ni dins de cap
Espai de Protecció Especial, així com tampoc forma part de cap espai dels
inclosos a la Xarxa Natura 2000, de cap Zona Humida ni dins de cap Forests de
les Gestionades pel Departament de Medi Ambient.
MAQUINÀRIA ÚS POTÈNCIA (Kw) DIMENSIONS PRODUCCIÓ
(tones / hora) ALIMENTACIÓ
BASCULES PES DEL RESIDU 10 16x4x2 - ELÈCTRIC CINTA
TRANSPORTADORA TRANSPORT RESIDU 10 15X1X0,5 10 GAS-OIL
SEPARADOR BALÍSTIC SELECCIO GRANULOMETRICA
10 10x10x1 15 ELÈCTRIC
SEPARADOR MAGNÈTIC SELECCIÓ FÈRRICS 5 2X1X0,5 1 ELÈCTRIC
PREMSA CISALLA LINDEMAN
TALL I PREMSAT FÈRRICS
200 8X3X2 10 ELÈCTRIC
SEPARADOR CORRENTS FOCAULT
SEPARACIÓ METALLS
ELÈCTRIC
CARRETÓ ELEVADOR TRANSPORT 30 2X1,80X2 1,5 GAS-OIL GIRATÒRIA AMB
CISALLA LIEBHERR 902 TRIA I CÀRREGA 90 3X2X2,5 15 GAS-OIL
PREMSA MOVIL FERRALLA PREMSAT METALL 20 3X1,5X2 10 ELÈCTRIC
AUTOCLAU
ESTERILITZACIÓ
RESIDUS SANITARIS (Grup III)
20
8X4X1,5 5
ELÈCTRIC
PREMSA PREMSAT VFU 20 3X1,5X2 10 ELÈCTRIC
EQUIP DE MESCLAT INERTITZACIÓ RESIDU 5 3X1,5X2 1 ELÈCTRIC
TRITURADOR DE RESIDU (CDR) TRITURACIÓ RESIDU 25 5x3x1 10 ELÈCTRIC
SISTEMA DE VENTILACIÓ VENTILACIÓ 5 0,5x1x0,5 - ELÈCTRIC
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
90
Pel que fa al Pla d’Espais d’Interès Natural, la zona objecte de l’activitat no es
troba dins de cap espai dels inclosos en aquest pla, essent els més pròxims els
corresponents a Les Gavarres, el Parc del Montgri- Illes Medes, Les Muntanyes
de Rocacorba i La Closa de Sant Dalmai.
La zona tampoc es troba dins de cap Espai d’Interès Geològic de Catalunya, i
els que té més pròxim són els del Paleozoic del massís de Begur, La Crosa de
Sant Dalmai i Cala Pedrosa -Tamariu.
La zona no es troba en cap jaciment arqueològic concret, tot i que es troba en
els entorns de protecció dels Clots de Sant Julià de Forallac (Baix Empordà)
(VEURE ANNEX VI: ESTUDI ARQUEOLÒGIC)
L’activitat no preveu que afecti cap aqüífer protegit ni cap llera protegida o
classificada. Tampoc es troba en cap zona de protecció especial d’aigües
superficials o subterrànies destinades a consum humà, ni proper a cap aqüífer
protegit.
Segons els mapes de combustibilitat i inflamabilitat, l’espai on tindrà lloc
l’activitat correspon a una zona de conreus.
Pel que fa a la vulnerabilitat de tots els contaminants estudiats, referents a la
zona d’estudi, és inexistent i/o nul·la, essent molt baixa al municipi de La Bisbal
d’Empordà. Pel que fa a la capacitat dels contaminants en la zona d’estudi,
aquesta és inexistent, essent alta al municipi de Palamós, la qual és la població
categoritzada més propera a la zona d’estudi.
(VEURE ANNEX I: MEDI POTENCIALMENT AFECTAT)
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
91
7. DADES COMUNES
7.1. EMISSIONS A L’ATMOSFERA
7.1.1. Dades sobre emissions de fums i gasos en xem eneies i torxes de
seguretat
- Els vapors del generador de vapor de l’autoclau
7.1.2. Dades sobre les emissions difuses
En l’activitat no hi ha producció, ni fums, ni olors, ni bafs, ni tampoc en el pati
exterior.
Les emissions difuses que existiran són bàsicament dues :
- Els gasos de combustió dels camions que entren a la instal·lació a deixar els
residus.
a) Gasos de combustió dels camions.
S’estima una efluència de 40 vehicles industrials per dia.
El tub d’escapament de la maquinària és un punt d’emissió difosa a l’atmosfera.
A la taula següent es fa una caracterització estimada de les emissions
corresponents als gasos d’escapament:
Coordenades UTM Num. Focus
Descripció procés Llibre registre
X Y Paràmetre
analític Concentració Unitat Analitzador en continu
CO < 1 ppm No
NOx 50 ppm No
SO2 < 2,85 mg/Nm3 No 1 Generador de vapor
T-0301 506542,5 4646363
COV's 22,5 mg C/Nm3 No
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
92
FOCUS DESCRIPCIO MESURES MAGNITUD EMISSIONS
Tub escapament Maquinària
(Gas-oil )
-Control fums escapament
- Manteniment motor
PST: 0,25 mg/m3 5 kg/any
SO2: 100 ppm 2 kg/any
NOx: 100 ppm 2 kg/any
HC: 20 ppm 1 kg/any
Les mesures correctores que s’aplicaran són les següents:
− El motor de la maquinària serà DIESEL.
− Tots els camions que entrin a les instal·lacions hauran realitzat i superat els
controls de fums periòdics de la revisió ITV.
7.1.3. Sorolls i vibracions
El soroll previst serà originat per maquinària. Part de la maquinaria, es troba
molt aïllada dins la zona pavimentada posterior a les nau. La resta de
maquinaria s’ubicarà dins la nau tancada, en la zona de planta corresponent, fet
que disminuirà les emissions de soroll i vibracions a l’exterior de l’activitat i
disposarà de les mesures d’aïllament i antivibratòries adequades per tal de
rebaixar aquestes emissions.
En cap cas es sobrepassarà el límit legal de soroll i vibracions
S’ha d’assenyalar que l’activitat es troba en una zona d’ equipaments, allunyada
dels habitatges, els quals no es veuen afectats.
(VEURE ANNEX II: ESTUDI ACÚSTIC)
7.1.4. Dades sobre contaminació lumínica
En el cas de la present activitat, en els mesos d’estiu no es treballarà en horari
nocturn, mentre que en el cas dels mesos d’hivern, hi ha una franja horària que
coincideix amb horari de vespre.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
93
En aquesta petita franja horària dels mesos d’hivern, hi haurà varis projectors a
l’activitat.
Per a la il·luminació de l’activitat, s’instal·laran punts de llum amb làmpades de
major eficiència energètica i de mínima emissió de flux lluminós en radiacions
de longitud d’ona, com per exemple una làmpada de sodi d’alta o de baixa
pressió, tot seguint les indicacions del decret 82/2005 de 3 de maig.
Tot i així, es compilarà amb les característiques que es demana en el decret per
i es realitzarà un programa de manteniment de dita il·luminació.
Pel que fa a la contaminació lumínica, serà mínima, ja que es tractarà d’una
activitat que treballarà en hores diürnes. En el cas dels mesos d’hivern quan
sigui necessari un punt de llum aquest complirà amb els requisits que indica el
decret 82/2005 de 3 de maig.
(VEURE ANNEX IV: ANNEX IL·LUMINACIÓ)
7.2. EMISSIONS D’AIGÜES
7.2.1. Aigües residuals sanitàries
Les aigües residuals generades als banys o oficines, sala de control i vestuaris,
seran dirigides a una fossa sèptica que serà buidada periòdicament a un gestor
autoritzat.
Es preveu un cabal d’aigua en aquesta instal·lació de 1248 l/dia.
dialdiapersltornspers /1248/52*3*8 =−
7.2.2. Aigües pluvials
A l’activitat es poden distingir dos tipus d’aigües pluvials:
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
94
1. LES AIGÜES PLUVIALS CAIGUDES SOBRE LES COBERTES DE LES
NAUS.
Aquestes es consideren aigües netes i mitjançant unes baixants i unes
canalitzacions, es conduiran a la bassa nº 2 (bassa netes).
2. LES AIGÜES PLUVIALS CAIGUDES SOBRE LA SUPERFÍCIE DE
L’ACTIVITAT.
La superfície ocupada per l’activitat es troba convenientment pavimentada, amb
rases i canals per a conduir les aigües pluvials a la bassa nº 1 (bassa recollida
aigües paviment).
Les aigües pluvials en cap moment tenen interacció amb residus especials o
perillosos ja que aquests estan emmagatzemats en zones cobertes.
Des d’aquesta bassa es conduiran cap a un decantador-desarenador-separador
d’hidrocarburs. Una vegada efectuat aquest tractament, l’aigua neta es conduirà
a la segona bassa (aigua neta). Aquesta bassa s’utilitzarà per al reg i com a
dotació per alimentar els hidrants contra incendis.
A continuació es detalla les característiques tècniques del decantador–
desarenador de partícules - separador d’hidrocarburs:
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
95
Els fangs procedents del desarenador de partícules – desengreixador seran
gestionats per una empresa externa (ECOIMSA, amb nº de gestor de residus
E-49-92). El buidat es realitza 10 cops l’any, amb una producció de fangs
aproximada de 50 tones/any.
Segons analítiques estimades, les aigües abocades, un cop tractades en el
decantador– dessarenador de partícules - separador d’hidrocarburs, tenen les
característiques següents:
ASSAIG MÈTODE UNITATS RESULTATS
DQO Sense decantar PNT AG31A mg/L O2 34
pH PNT AG33 u. de pH / ºC 7,9 a 17,2ºC
Conductivitat elèctrica PNT AG32 Ms/cm a 25ºC 785
Clorurs PNT AG34A mg/L Cl 34,1
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
96
N – Kjeldhal PNT AG51 mg/L N <4
Olis i greixos UNE 77038 – 83 mg/L <1
Fluorurs PNT AG68 mg/L F- 0,11
Analítica efectuada per CECAM (Entitat Ambiental de Control acreditada pel
departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya), a data 28/11/2005.
Aquest valors, en cap cas, superen els valors límits fixats en l’antiga taula III de Real
Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el reglamento del dominio
publico hidráulico, aquests valors límits són els següents:
TAULA III (RDPH)
ASSAIG UNITATS RESULTATS
DQO Sense decantar mg/L O2 160
pH u. de pH / ºC Entre 5,5 i 9,5
Clorurs mg/L Cl 2000
N – Kjeldhal mg/L N 10
Olis i greixos mg/L 20
Fluorurs mg/L F- 6
Si la segona bassa en un moment determinat es preveu que pugui sobrepassar
el seu límit, mitjançant una prèvia analítica que confirmi la seva aptitud seran
dirigides al punt d’abocament
Punt abocament : X= 506606.50 m / Y= 4646248.00 m
Per a recollir possibles vessaments accidentals, aigües de neteja procedents de
l’interior de les naus, aigües brutes (planta de recepció i triatge de residus i
preparació de CDR) o bé les aigües residuals provinents de la condensació del
vapor i l’aire de l’autoclau (planta de tractament de residus sanitaris); cada
planta disposarà de les corresponents arquetes que dirigiran els vessaments
dins un dipòsit soterrat, situat al pati interior de l’activitat i que periòdicament
buidarà un gestor autoritzat.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
97
7.2.3. Balanç d’aigües
1.- ZONA SERVEIS
DIPÒSIT 2m3 (CUBA EXTERNA AUTORITZADA)
2.- AIGÜES PLUVIALS
a)
b)
ZONA
SERVEIS
OFICINES
AIGÜES
PLUVIALS
PAVIMENT
FOSSA SÈPTICA
GESTOR
AUTORITZAT
DECANTADOR I
SEPARADOR
D’HIDROCARBURS
GESTOR
AUTORITZAT
BASSA 1
(1.125 M3)
BASSA 2
NETES
(540 M3)
BASSA 2
NETES
(540 M3)
PUNT
D’ABOCAMENT
REG ZONA JARDINADA, PROTECCIÓ
CONTRA INCENDIS
AIGÜES PLUVIALS
ZONA COBERTES BAIXANTS/CONDUCCIONS
COBERTES NAUS BASSA 2 NETES
1 m3/dia
0.02 m3/dia
66,5 m3/dia
3,5 m3/dia
Llots 35 tones /any
70 m3/dia
30 m3/dia 30 m3/dia
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
98
3.- VESSAMENTS ACCIDENTALS
DIMENSIONAMENT BASSES
Dades pluviometria Baix Empordà (La Bisbal d’Empord à)
Pluviometria : Com a base de càlcul, s’ha agafat la pluviometria màxima diària
respecte els 10 últims anys, mesurats per l’estació meteorològica de La Bisbal
d’Empordà.
PLUVIOMETRÍA SUPERFÍCIE CABAL BASSA Anual (l/m2) Diària mitja (l/m2) Diària màxima (l/m2)
ZONA (m2) (m3/dia) Nº CAPACITAT (m 3)
734 2,1 9,5 PAVIMENT 7.485 70,82 1 1.125 734 2,1 9,5 COBERTA 3.200 30 2 540
ANY PRECIPITACIÓ MÀXIMA MENSUAL TOTAL PRECIPITACIÓ
(mm) precipitació (mm) mes
2001 151,4 Gener 472,4 2002 178,2 Maig 818,2 2003 196,2 Octubre 802,2 2004 194,2 Abril 687,4 2005 283,4 Octubre 818,6 2006 173 Gener 634,6 2007 120 Abril 174,8 2008 119,6 Maig 693,3 2009 82 Abril 618,8 2010 155 Febrer 880,6
VESSAMENTS
ACCIDENTALS INTERIOR
NAUS, AIGUES RESIDUALS
DE PROCES INTERIOR
NAUS
DIPÒSIT
SOTERRAT
GESTOR INTERN
AUTORITZAT O
EXTERN
AUTORITZAT
(SEGONS
NECESSITATS)
0.04 m3/dia 0.04 m3/dia
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
99
8. INFRASTRUCTURES, SERVEIS I ASPECTES CONSTRUCTIUS
Les infrastructures i serveis seran els següents:
8.1. TASQUES A REALITZAR PEL CONDICIONAMENT
Treballs preliminars
Consistents en neteja, desbrossada i extracció de la capa vegetal de la zona,
així com el condicionament d’accessos interiors.
Moviments de terres
Per tal d’efectuar la preparació de la totalitat del fons de la finca, es procedirà a
la desbrossada general de les capes vegetals i al sanejament de les capes que
presentin graves.
8.2. INFRASTRUCTURES
Una vegada efectuat el moviment de terres, l’anivellació del terreny i la
compactació necessària per ubicar els edificis (naus) previstos es procedirà a la
construcció de les instal·lacions, edificis, basses i plantes projectades, amb la
corresponent urbanització
Edifici oficines
Es construirà un edifici d’oficines situat a l’entrada de la instal·lació, on es
portarà tot els sistema de gestió de l’activitat. En aquest edifici s’hi ubicaran els
despatxos, la sala de reunions i els lavabos.
Es construirà un edifici de control, mitjançant un mòdul prefabricat o d’obra de
32 m2, situat a l’entrada de la instal·lació al costat de les bàscules, per tal de
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
100
controlar els camions que entren i surten del recinte, el tipus de residus que
entren, el pesatge d’aquests residus, etc.
Bàscula
S’instal·laran dues bàscules, de 16,20 metres de llargada i 3,41 metres
d’amplada, amb els accessoris adients per efectuar pesades automatitzades
que hauran de permetre dur a terme un control exhaustiu de les entrades i la
quantitat de residus entrants.
Zona pavimentada posterior nau i Zona pavimentada trànsit
Una vegada efectuat el moviment de terres, l’anivellació del terreny i la
compactació necessària, s’efectuarà una pavimentació de la totalitat del recinte
interior de la parcel·la on es durà a terme l’activitat. Alhora s’arranjarà el camí
que voreja l’activitat, mitjançant un eixamplament del vial i una pavimentació per
tal de facilitar el pas dels vehicles pesants dins l’activitat.
Zona verda
La zona verda és aquella franja de vegetació que voreja tot el recinte de
l’activitat, aquesta franja actuarà de pantalla visual fet que reduirà
significativament l’impacte.
Bassa d’aigües pluvials netes i la bassa d’aigües pluvials zona pavimentada
En la mateixa zona d’infraestructures es preveu la construcció de dues basses
en un recinte tancat. En la bassa d’aigües netes s’emmagatzemen les aigües
netes de la recollida de pluvials en les zones cobertes dels edificis i en la bassa
d’aigües pluvials zona pavimentada s’emmagatzemaran les aigües procedents
de la zona pavimentada d’infraestructures.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
101
En cas de necessitar la bassa d’aigües pluvials netes per la de pluvials zona
pavimentada es transvasaria per bombeig, de forma que en casos
d’emergència es procediria a buidar la bassa d’aigües netes.
Les basses s’impermeabilitzaran mitjançant l’extensió d’una capa d’argila
degudament compactada i una làmina de PEHD d’1,5 mm de gruix.
Volum bassa aigües pluvials netes: 540 m3
Volum bassa aigües pluvials zona paviment: 1.125 m3
Naus de l’activitat
Es construiran cinc naus a base d’estructura i tancaments de formigó amb
coberta de xapa per albergar les activitats corresponent de cada planta de
tractament. Aquestes naus estaran ubicades de forma contigua entre elles. Les
dimensions de les naus seran de 1500 m2, dues de 510 m2, una de 630 m2 i
una de 390 m2 de superfície respectivament i de 8 m d’alçada neta.
Urbanització
La zona d’infraestructures, amb una superfície de 16.025 m2, estarà
completament pavimentada, es preveuen les pendents adequades per a la
conducció i recollida de les aigües pluvials.
Accés exterior
La carretera d’accés a la instal·lació, serà l’existent, S’efectuarà un arranjament
del camí que voreja l’activitat, mitjançant un eixamplament del vial i una
pavimentació per tal de facilitar el pas dels vehicles pesants dins l’activitat i es
mantindrà en bon estat.
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
102
8.3. INSTAL·LACIONS
Subministrament d’aigua
Es preveurà la instal·lació d’un dipòsit d’aigua de 2m3 que s’omplirà mitjançant
camió cisterna i que permetrà l’abastament d’aigua potable pels edificis
d’oficina, control, banys, etc. Les aigües de rec i per abastir els hidrants per a la
prevenció d’incendis provindran de la bassa 2, (aigües netes).
Subministrament elèctric
El subministrament d’energia elèctrica es destinarà a les oficines, caseta de
control, lluminària exterior, bascula, naus, maquinaria i altres instal·lacions
complementaries. La potència prevista serà de 1000 Kw i el subministrament
elèctric serà de l’empresa ENDESA.
Fossa sèptica
Les aigües procedents dels serveis higiènics s’evacuaran fins a una fossa
sèptica situada segons plànol. Els llots de la fossa sèptica seran tractats
expedits a gestor autoritzat.
Xarxa i mesures contra incendis
Es disposarà una xarxa a base de canonada de fosa per l’alimentació de 3
boques d’hidrants amb el corresponent grup de pressió. Es procedirà a una
neteja i desbrossada d’una franja de 25 metres en el perímetre de l’explotació,
així com una franja de seguretat de 10 metres d’amplada lliure de vegetació.
Els edificis es disposaran dels preceptius agents extintors i blocs d’enllumenat
d’emergència.
(VEURE ANNEX III: PROTECCIO INCENDIS)
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
103
Tancat perimetral i pantalla visual
Es disposarà un tancat perimetral en tot el recinte a base de malla de simple
torsió de 2 metres d’alçada. S’instal·larà una porta metàl·lica en la tanca
perimetral que evitarà l’entrada no autoritzada a la instal·lació i que donarà
l’accés a la zona de recepció.
Es preveu la plantació d’arbres en el perímetre de la zona d’infraestructures que
farà de pantalla visual.
Cartell a l’entrada de la instal·lació
A l’entrada de la instal·lació es col·locarà un cartell indicador en el qual es farà
constar:
- Nom de l’activitat
- Data i número de l’autorització
- Raó social i adreça de l’entitat explotadora de l’activitat
- Hores i dies d’obertura
- Telèfons de contacte i urgència
- Autoritat responsable del permís de funcionament i del control
de la instal·lació
Panells solars per ACS
En front a la demanda d’aigua calenta sanitària necessària en els lavabos i
vestuaris del personal es disposarà d’una instal·lació solar mitjançant la qual
s’obtindrà un estalvi energètic important per a la generació de ACS. Aquets
panells es col·locaran sobre les dependencies i s’orientaran cap al sol per tal de
captar la màxima energia solar.
Els panells solars per ACS compliran amb la normativa del Real Decreto
1751/1998, de 31 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de
Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE) y sus Instrucciones Técnicas
Complementarias (ITE).
Planta de Tractament i Valorització de Residus Forallac
104
8.4. QUADRE DE SUPERFICIES I VOLUMS
La superfície construïda que ocupa l’activitat està distribuïda de la següent
manera:
INFRAESTRUCTURES SUPERFICIE
O VOLUM
ZONA D’OFICINES, BASCULA 1.600 m2
EDIFICI MÒDUL D’OFICINA, CASETA CONTROL 32 m2
NAU PLANTA DE RECEPCIÓ I TRIATGE DE RESIDUS I PREPARACIÓ DE CDR
1500 m2
NAU PLANTA DE RECICLATGE I RECUPERACIÓ DE METALLS O COMPOSTOS
METÀL·LICS 510 m2
NAU PLANTA DE DESBALLESTAMENT I DESCONTAMINACIÓ DE VEHICLES FORA D’ÚS
510 m2
NAU PLANTA D’INERTITZACIÓ PER A RESIDUS ESPECIALS I NO ESPECIALS I TRANSFERÈNCIA I PLANTA DE SELECCIÓ I TRANSFERÈNCIA DE RESIDUS ESPECIALS
630 m2
NAU PLANTA TRACTAMENT DE RESIDUS SANITARIS I TRANSFERÈNCIA 390 m2
BASSA 2 AIGÜES PLUVIALS NETES 540 m3
BASSA 1 AIGÜES PLUVIALS ZONA PAVIMENTADA 1.125 m 3
ZONA PAVIMENTADA POSTERIOR NAUS 2.885 m2
ZONA PAVIMENTADA DE TRANSIT 3.000 m2
ZONA VERDA 5.000 m2
TOTAL RECINTE ACTIVITAT 16.025 m2
Manel Barrau Salmerón
L’Enginyer Industrial redactor del projecte
Col·legiat número 10.451
Girona, maig de 2011
Top Related