CicleEls Orguesde Catalunya

Organitza:

Patrocina:

Col·laboren:

XXXVI

www.acorgue.cat

julio

l - a

go

st 2

016

Juliol

1 BARCELONA, Basílica de Santa Maria del Mar MARIA NACY

8 L'ALEIXAR, Parròquia de Sant Martí NEIL COWLEY

16 VALLMOLL, Parròquia de Santa Maria MARIA NACY

17 CADAQUÉS, Parròquia de Santa Maria JONATAN CARBÓ

17 SITGES, Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla ANA AGUADO

20 GIRONA, Catedral ANA AGUADO

22 CASTELLÓ D’EMPÚRIES, Basílica de Santa Maria MIQUEL GONZÁLEZ

24 MONTBLANC, Parròquia de Santa Maria JOAN CASTILLO

29 El VENDRELL, Parròquia de Sant Salvador EUDALD DANTÍ

30 MONTBRIÓ DEL CAMP, Parròquia de Sant Pere Apòstol EUDALD DANTÍ

31 RINER, Santuari del Miracle JONATAN CARBÓ

Agost

6 ÀGER, Parròquia de Sant Vicenç GUIDO IOTTI

7 LA POBLA DE CÉRVOLES, Parròquia de la M. D. de la Jonquera NEIL COWLEY

13 TORROJA DEL PRIORAT, Parròquia de Sant Miquel JOAN CASTILLO

14 ULLDEMOLINS, Parròquia de Sant Jaume Apòstol MIQUEL GONZÁLEZ

14 VIELHA, Parròquia de Sant Miquèu JOSEP MARIA MAS BONET

15 VILAFRANCA DEL PENEDÈS, Basílica de Santa Maria JORDI CABRÉ

19 BERGA, Parròquia de Santa Eulàlia JORDI CABRÉ

20 TALARN, Parròquia de Sant Martí GUIDO IOTTI

23 TORREDEMBARRA, Parròquia de Sant Pere Apòstol JOSEP MARIA MAS BONET

ELS CONCERTS

Entrada lliure, aportació econòmica voluntària:el vostre suport ajuda a fer possible la continuïtat d’aquest cicle de concerts.

2

PROGRAMA

Joan Baptista Cabanilles Corrente italiana(1644 - 1712)

Pere Alberch i Vila Tiento del primer to(1517 - 1582)

Manuel Rodrigues Coelho Tento do quarto tom natural(ca.1555 - 1635)

Christian Erbach Canzona quarti toni(ca. 1570 - 1635)

Francisco Correa de Arauxo Tiento de medio registro de dos tiples(1584 - 1654) de segundo tono (LIII)

Quinto tiento de medio registro de baxón de primero tono (XXXIV)

Tiento de quinto tono (V)

Hugo Distler Sonatine, de Trenta peces per a orgue petit,(1908 - 1942) op. 18,1 (1938)

IntonationConcertinoChaconneKanon

Johann Kaspar Ferdinand Fischer Chaconne en fa major(ca. 1670 - 1746)

Francisco Correa de Arauxo Tiento tercero de sexto tono, sobre la Batalla de Morales (XXIII)

BARCELONABasílica de Santa Maria del Mar

MARIA NACY, orgue

Divendres

1 de juliol20h

L’ALEIXARParròquia de Sant Martí

NEIL COWLEY, orgue

3

PROGRAMA

Adriano Banchieri Canzon undecima “La Organistina Bella”(1568 - 1634) in Echo (1596)

Girolamo Frescobaldi Canzon dopo l'Epistola (Fiori musicali 1635)(1583 - 1643) Passacagli

Canzona Quarta

Giovanni Battista Fasolo Ricercata Prima. Primo Tono (1645)(ca. 1598 - després de 1664)

Girolamo Frescobaldi Toccata Prima

Dues Chansons franceses del segle XVIG. Le Peletier Sy mon malheur m'y continue(ca. 1550)Nicolas Gombert Hors envieux retirez vous d'ici(ca. 1550)

Fray Antonio Martín y Coll de Flores de Música (1706)(ca. 1660 - 1734) Canzion francessa

Obra de falsas cromáticas de 1º tonoObra de sexto tono (anónimo)

Hugo Distler de 30 Spielstücke, op. 8, núm. 1 (1938/39)(1908 - 1942) 5. Langsam 6. Rasch 7. Rasch

Johann Sebastian Bach Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit, BWV 672 (1739)(1685 - 1750) Christe, aller Welt Trost, BWV 673

Kyrie, Gott Heiliger Geist , BWV 674

Georg Friedrich Händel Sonata(1685 - 1759) Overture

Fuga

Fray Antonio Martín y Coll de Flores de Música (1706)Obra de cuarto tono (anónimo)

Divendres

8 de juliol21h

4

PROGRAMA

Johann Sebastian BACH Fantasia super Komm, heiliger Geist, (1685 - 1750) Herre Gott, BWV 651

Jehan ALAIN Monodie (1938)(1911 - 1940)

Dieterich BUXTEHUDE Passacaglia, BuxWV 161(1637 - 1707)

Hugo DISTLER Sonatine, de Trenta peces per a orgue petit, op. 18, 1 (1938)(1908 - 1942) Intonation

ConcertinoChaconneKanon

Dieterich BUXTEHUDE Ich ruf zu dir, Herr Jesu Christ, BuxWV 196

Jehan ALAIN Choral cistercien (1934)Postlude pour l'office de complies (1930)

Johann Sebastian BACH Herr Jesu Christ, dich zu uns wend, BWV 709Preludi i fuga en sol major, BWV 541

Dissabte

16 de juliol22h

VALLMOLLParròquia de Santa Maria

MARIA NACY, orgue

5

PROGRAMA

Pedro de Araujo Batalha de 6º Tom(ca.1640 - 1705)

William Byrd The Carman's Whistle(ca.1540 - 1623)

Jan Pieterzoon Sweelinck Pavana Philippi(1562 - 1621)

Francisco Correa de Arauxo Quinto tiento de medio registro de baxón(1584 - 1654) de primer tono (XXXIV)

Pablo Bruna Tiento de falsas de segundo tono(1611 - 1679)

Johann Pachelbel Ciacona en re major(1653 - 1706)

Hugo Distler Sonatine, op. 18, 1, I-IV(1908 - 1942) Intonation

ConcertinoChaconneKanon

Ramon Carnicer Sonata núm. 6 en fa major(1789 - 1855)

CADAQUÉSParròquia de Santa Maria

JONATAN CARBÓ, orgue

Diumenge

17 de juliol20h

PROGRAMA

Johann Sebastian Bach Preludi i fuga en mi bemoll major, BWV 552(1685 - 1750)

Nicolaus Bruhns Fantasia de coral Nun komm, der Heiden Heiland(1665 - 1697)

Johannes Brahms Schmücke dich, o liebe Seele, op. 122, núm. 5(1833 - 1897)

Max Reger Basso Ostinato, op. 69 núm. 3(1873 - 1916) Melodia en si bemoll major, op. 129 núm. 4

Johannes Brahms Preludi i fuga en sol menor, WoO 10

SITGESParròquia de Sant Bartomeui Santa Tecla

ANA AGUADO, orgue

Diumenge

17 de juliol22h

6

GIRONACatedral

ANA AGUADO, orgue

PROGRAMA

Johann Sebastian Bach Preludi i fuga en mi bemoll major, BWV 552(1685 - 1750)

Johannes Brahms Schmücke dich, o liebe Seele, op. 122, núm. 5(1833 - 1897)

Max Reger Basso Ostinato, op. 69 núm. 3(1873 - 1916) Melodía en si bemoll major, op. 129 núm. 4

Charles-Marie Widor Symphonie VI, op. 42, núm. 2(1844 - 1937) I. Allegro

II. AdagioV. Final

Dimecres

20 de juliol20h

7

8

PROGRAMA

Louis Marchand Dialogue, del tercer llibre per a orgue(1669 - 1732)

Anselm Viola Partit de mà esquerra(1738 - 1798) Partit de dos tiples

Johann Sebastian Bach Preludi i fuga en sol menor, BWV 535(1685 - 1750) Preludi i fuga en re menor, BWV 539

Gottfried Heinrich Stölzel Triosonata en si bemoll major(1690 - 1749) Sense indicació

AndanteAllegro

Johann Gottfried Walther Concerto del Signr Vivaldi, LV 133(1684 - 1748) Allegro

AdagioAllegro

CASTELLÓ D’EMPÚRIESBasílica de Santa Maria

MIQUEL GONZÁLEZ, orgue

Divendres

22 de juliol20h

MONTBLANCParròquia de Santa Maria

JOAN CASTILLO, orgue

9

PROGRAMA

William Byrd The Bells(1543 - 1623)

Orlando di Lasso Motet a 5 veus Susanne ung Jour(c. 1532 - 1594)

Andrea Gabrieli Canzon deta Suzanne un iour(1510 - 1586)

Adrian Willaert Motet a 3 veus Qui la dira la peine de mon cueur(c. 1490 - 1562)

Antonio de Cabezón Tiento sobre Qui la dira(1510 - 1566)

Jan Pieterszoon Sweelinck Engelsche Fortuyn(1562 - 1621)

Pablo Bruna Tiento de 1er tono de mano derecha(1611 - 1679)

Johann Pachelbel Aria Quarta de l'Hexachordum Apollinis(1653 - 1706) (amb 6 variacions)

Joan Baptista Cabanilles Pasacalles III(1644 - 1712)

Charles Piroye La Béatitude(ca. 1665 - ca. 1730)

John Stanley Voluntary VIII, op. 7(1712 - 1786)

Henry Purcell Chacone(1659 - 1695)

Diumenge

24 de juliol18.30h

10

PROGRAMA

L'escola de Lübeck: Buxtehude i el seu deixeble Bruhns

Dieterich Buxtehude Toccata in d, BuxWV 155(1637 - 1707)

Passacaglia in d, BuxWV 161

Praeludium in C, BuxWV 136

Nicolaus Bruhns Praeludium in e(1665 - 1697)

Dieterich Buxtehude Praeludium in A, BuxWV 151

Ach Herr, mich armen Sünder, BuxWV 178

Nicolaus Bruhns Praeludium in G

EL VENDRELLParròquia de Sant Salvador

EUDALD DANTÍ, orgue

Divendres

29 de juliol22h

11

PROGRAMA

Michelangelo Rossi Toccata settima (1601 - 1656)

Samuel Scheidt Christe qui Lux es et dies, SSWV 133(1587 - 1654)

Christian Erbach Canzon ex C (ca. 1570 - 1635)

Matthias Weckmann Toccata IV ex a(ca. 1616 - 1674)

Johann Pachelbel Was Gott tut, das ist wohlgetan(1653 - 1706)

Georg Muffat Ciacona in G (1653 - 1704)

Johann Adam Reincken Toccata in g (ca. 1643 - 1722)

Georg Muffat Passacaglia in g

MONTBRIÓ DEL CAMPParròquia de Sant Pere Apòstol

EUDALD DANTÍ, orgue

Dissabte

30 de juliol21.15h

RINERSantuari del Miracle

JONATAN CARBÓ, orgue

PROGRAMA

Joseph Ximénez Batalla de sexto tono(1601 - 1678)

William Byrd The Carman's Whistle(ca.1540 - 1623)

Jan Pieterzoon Sweelinck Pavana Philippi(1562 - 1621)

Francisco Correa de Arauxo Quinto tiento de medio registro de baxón(1584 - 1654) de primer tono (XXXIV)

Pablo Bruna Tiento de falsas de segundo tono(1611 - 1679)

Johann Pachelbel Ciacona en re major(1653 - 1706)

Hugo Distler Sonatine, op. 18, 1, I-IV(1908 - 1942) Intonation

ConcertinoChaconneKanon

Ramon Carnicer Sonata núm. 6 en fa major(1789 - 1855)

Diumenge

31 de juliol12.45h

12

13

PROGRAMA

Giovanni Maria Trabaci Toccata Seconda dell'Ottavo Tono(1575 - 1647)

Giovanni Salvatore Canzona Francese Quarta del Settimo Tuono(1611 - 1688) Naturale, sopra il Ballo detto la Bergamasca

Dieterich Buxtehude Praeludium en sol menor, BuxWV 163(1637 - 1707) Fuga en do major, BuxWV 174

Anònim italià de l'Archivio Doria Pamphjli(Roma, s. XVII-XVIII) Toccata per l'Elevazione del Signore

CanzonaPassacaglia

Josep Elies Toccata undecima(1687 - 1755) Grave - Allegro

John Stanley Voluntary VII, op. 7(1712 - 1786) Voluntary V, op. 5

Giuseppe Gherardeschi Rondò II(1759 - 1815) Offertorio

ÀGERParròquia de Sant Vicenç

GUIDO IOTTI, orgue

Dissabte

6 d’agost22h

14

PROGRAMA

Adriano Banchieri Canzon undecima “La Organistina Bella”(1568 - 1634) in Echo (1596)

Girolamo Frescobaldi Canzon dopo l'Epistola (Fiori musicali 1635)(1583 - 1643) Passacagli

Canzona Quarta

Giovanni Battista Fasolo Ricercata Prima. Primo Tono (1645)(ca. 1598 - després de 1664)

Girolamo Frescobaldi Toccata Prima

Dues Chansons franceses del segle XVIG. Le Peletier Sy mon malheur m'y continue(ca. 1550)Nicolas Gombert Hors envieux retirez vous d'ici(ca. 1550)

Fray Antonio Martín y Coll de Flores de Música (1706)(ca. 1660 - 1734) Canzion francessa

Obra de falsas cromáticas de 1º tonoObra de sexto tono (anónimo)

Hugo Distler de 30 Spielstücke, op. 8, núm. 1 (1938/39)(1908 - 1942) 5. Langsam 6. Rasch 7. Rasch

Johann Sebastian Bach Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit, BWV 672 (1739)(1685 - 1750) Christe, aller Welt Trost, BWV 673

Kyrie, Gott Heiliger Geist , BWV 674

Georg Friedrich Händel Sonata(1685 - 1759) Overture

Fuga

Fray Antonio Martín y Coll de Flores de Música (1706)Obra de cuarto tono (anónimo)

Diumenge

7 d’agost19h

LA POBLA DE CÉRVOLESParròquia de la M. D. de la Jonquera

NEIL COWLEY, orgue

TORROJA DEL PRIORATParròquia de Sant Miquel

JOAN CASTILLO, orgue

15

PROGRAMA

William Byrd The Bells(1543 - 1623)

Andrea Gabrieli Canzon deta Suzanne un iour(1510 - 1586)

Antonio de Cabezón Tiento sobre Qui la dira(1510 - 1566)

Jan Pieterszoon Sweelinck Engelsche Fortuyn(1562 - 1621)

Pablo Bruna Tiento de 1er tono de mano derecha(1611 - 1679)

Johann Pachelbel Aria Quarta de l'Hexachordum Apollinis(1653 - 1706) (amb 6 variacions)

Charles Piroye La Béatitude(ca. 1665 - ca. 1730)

Carl Philipp Emanuel Bach Quatre Odes sacres(1714 - 1788) Morgen-Gesang

Die Gütte GottesAbend LiedAm neuen Jahre

John Stanley Voluntary VIII, op. 7(1712 - 1786)

Manuel Espona Sonata XVIII en re major(1714 - 1799)

Michel Corrette Magnificat du 7e Ton: Grand Jeu(1707 - 1795)

Dissabte

13 d’agost21h

PROGRAMA

Robertsbridge Codex Estampie(ca. 1330)

Codex Faenza Bel fiore dança(s. XV) Non ara may pieta questa mia dona

Antonio de Cabezón Diferencias sobre La Dama le demanda(1510 - 1566) Duiensela

Sebastián Aguilera de Heredia Obra de 8º tono alto : Ensalada(1561 - 1627)

Tablatura d'orgue de Linz Entrada(1611/1613) Dansa francesa

Balletta MercuryPaduanaPergamasco

Joan Baptista Cabanilles Tocata (XXX)(1644 - 1712) Discurs primer-Discurs segon-Discurs tercer

Sebastián Durón Tiento de primer to de mà esquerra(1660 - 1716)

Diego da Conceição Batalla de 5è to(s. XVII)

ULLDEMOLINSParròquia de Sant JaumeApòstol

MIQUEL GONZÁLEZ, orgue

Diumenge

14 d’agost18.30h

16

VIELHAParròquia de Sant Miquèu

JOSEP MARIA MAS BONET,orgue

17

PROGRAMA

Antoni Martí i Coll Batalla de 5è to(ca. 1660 - 1734)

Antonio de Cabezón Pavana italiana(ca.1510 - 1566) Diferencias sobre la gallarda milanesa

Tiento de cuarto tono

António Carreira Canção a 4(ca. 1525 - ca. 1589)

Francisco Correa de Arauxo Tiento de séptimo tono (VII)(1584 - 1654) Canto llano de la Inmaculada Concepción

y tres glosas (LXVIII - LXIX)

Joan Baptista Cabanilles Pasacalles II de primer to(1644 - 1712) Corrente italiana de primer to

P. Antoni Soler Sis versos per a Te Deum(1729 - 1783)

Jusepe Ximénez Batalla I de sexto tono(1601 - 1672)

Diumenge

14 d’agost20.10h

VILAFRANCA DEL PENEDÈSBasílica de Santa Maria

JORDI CABRÉ, orgue

18

PROGRAMA

César Franck Choral n. 2 en si menor, FWV 39(1822 - 1890)

Max Reger Romance en sol menor, op. 69, núm. 8(1873 - 1916) Gigue en re menor, op. 47, núm. 2

Fugue en do menor, op. 47, núm. 6

Maurice Duruflé Prélude, Adagio et Choral varié sur le thème(1902 - 1986) du Veni creator, op. 4

Scherzo, op. 2Fugue sur le thème du Carillon des

Heures de la Cathédrale de Soissons, op. 12

Dilluns

15 d’agost21h

BERGAParròquia de Santa Eulàlia

JORDI CABRÉ, orgue

19

PROGRAMA

Johann Sebastian Bach Preludi i fuga en do major, BWV 547(1685 - 1750) Trio super Herr Jesu Christ, dich zu uns

wend, BWV 655

Johannes Brahms Preludi i fuga en sol menor, WoO 10(1833 - 1897)

Max Reger Gigue en re menor, op. 47, núm. 2(1873 - 1916) Fugue en do menor, op. 47, núm. 6

Romance en sol menor, op. 69, núm. 8

Luís Urteaga Cantabile(1908 - 1992)

César Franck Choral n. 2 en si menor, FWV 39(1822 - 1890)

Divendres

19 d’agost21h

TALARNParròquia de Sant Martí

GUIDO IOTTI, orgue

20

PROGRAMA

Giovanni Maria Trabaci Toccata Seconda dell'Ottavo Tono(1575 - 1647)

Giovanni Salvatore Canzona Francese Quarta del Settimo Tuono(1611 - 1688) Naturale, sopra il Ballo detto la Bergamasca

Dieterich Buxtehude Praeludium en sol menor, BuxWV 163(1637 - 1707) Fuga en do major, BuxWV 174

Anònim italià de l'Archivio Doria Pamphjli(Roma, s. XVII-XVIII) Toccata per l'Elevazione del Signore

CanzonaPassacaglia

Josep Elies Toccata undecima(1687 - 1755) Grave - Allegro

John Stanley Voluntary VII, op. 7(1712 - 1786) Voluntary V, op. 5

Giuseppe Gherardeschi Rondò II(1759 - 1815) Offertorio

Dissabte

20 d’agost19h

TORREDEMBARRAParròquia de Sant Pere Apòstol

JOSEP MARIA MAS BONET,orgue

21

PROGRAMA

Antoni Martí i Coll Batalla de 5è to(ca. 1660 - 1734)

Antonio de Cabezón Pavana italiana(ca.1510 - 1566) Diferencias sobre la gallarda milanesa

Tiento de primer tono

António Carreira Canção a 4(ca. 1525 - ca. 1589)

Francisco Correa de Arauxo Tiento de séptimo tono (VII)(1584 - 1654) Canto llano de la Inmaculada Concepción

y tres glosas (LXVIII - LXIX)

Joan Baptista Cabanilles Pasacalles II de primer to(1644 - 1712) Tiento de falses de primer to

Corrente italiana de primer to

P. Antoni Soler 14 versos per a Te Deum(1729 - 1783)

Dimarts

23 d’agost22h

22

ELS INTÈRPRETSANA AGUADONascuda a Palència el 1984, estudia piano i orgue al ConservatoriProfessional de Música de la seva ciutat natal amb Aurora Dallaresi Roberto Fresco, respectivament. Posteriorment, estudia orgueamb Óscar Candendo a l'Escola Superior de Música de Catalunya(ESMUC), efectuant el seu Projecte Final de Carrera sota ladirecció de Luca Chiantore. Després d'acabar la seva formacióa Barcelona, cursa un màster d'orgue al Conservatori Sweelinckd'Amsterdam, sota la direcció de Jacques van Oortmerssen.Seguidament, es trasllada a França per a estudiar amb MichelBouvard i Jan Willem Jansen al CNR de Toulouse, obtentint elpremi François Vidal al final dels seus estudis. Paral·lelament,s'ha especialitzat en diferents estils de música d'orgue amb gransfigures europees, com B. Haas, O. Latry, P. Crivellaro, J.-C.Zehnder, D. Roth, L. F. Tagliavini, W. Zerer, M. Radulescu, E.Kooiman, A. Cea Galán, E. Bellotti, J. Martín Moro, B. Leighton,J. Laukvik y M. Torrent.Ha ofert concerts en importants festivals de música (Festival deMúsica Antiga de Barcelona, Quincena Musical, Festival deSantander, Setmana de Música Religiosa de Cuenca) tant espanyolscom estrangers (França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Romania iFilipines). Com a intèrpret, ha realitzat la major part dels seusconcerts en solitari, però també col·labora amb altres formacions,com duets d'orgue i percussió o saxòfon, orgue a quatre mans(A2 Dúo), amb agrupacions vocals com Schola Antiqua, el corde RTVE i el cor de la Universitata Politècnica de Madrid i amborquestres com la OBC de Barcelona.Ana Aguado és presidenta de la Asociación Cultural “TadeoOrtega”, dedicada a la preservació i difusió del patrimoni organísticde Tierra de Campos (Palència) i de la música d'aquest instrument.El 2012, creà i dirigí el “Proyecto Custodio”, convertit actualmenten la Escuela Provincial de Órgano de Palencia (EPOP), on esformen principalment persones d'aquesta província, per tal deprotegir i potenciar el llegat organístic palentí. També forma partde l'equip de professors de Curs d'Organistes Litúrgics del Monestirde Montserrat i del Curso Nacional de Música “Ciudad de Rioseco”(Valladolid). En l'actualitat, Ana Aguado és professora d'orguedel Conservatori Superior de Música de Màlaga.

JORDI CABRÉNascut a Riudecols, s'inicià musicalment de la mà dels seus paresi es forma pianísticament amb Josep Maria Raja. Posteriorment,se sent atret per la música d'orgue i el seu instrument, reemprenentels seus estudis d'interpretació amb Jordi Vergés i Riart alConservatori Professional de Música de Tarragona, qui l'ajudà afer créixer de forma decisiva l'estimació i l'interès per la música.Continua la seva formació organística realitzant els estudissuperiors d'interpretació a l'Escola Superior de Música de Catalunya

23

amb el professor Óscar Candendo Zabala. Posteriormentcomplementa els seus estudis a la Hochschule für Musik undTheater a Munic, cursant un màster en interpretació de músicaclàssica i contemporània amb el professor Bernhard Haas.Durant la seva etapa formativa ha realitzat diferents cursosd'interpretació, tant nacionals com internacionals, on ha pogutrebre indicacions d'organistes com Michael Radulescu, MichelBouvard, L. F. Tagliavini, Ludger Lohmann, Jurgen Essl, NajiHakim, Jon Laukvik, Francesco Finotti, Jurgen Kursawa, MontserratTorrent, entre d'altres.Al llarg d'aquests anys ha pogut realitzar diferents audicions iconcerts a Catalunya, País Basc, Espanya, França i Alemanya,participant en cicles de concerts, alguns dels quals enregistratsi retransmesos per Catalunya Música i Radio Nacional.És llicenciat en Enginyeria Informàtica per la Universitat Rovirai Virgili de Tarragona.

JONATAN CARBÓEstudià orgue al Conservatori Superior Municipal de Música deBarcelona amb la professora Maria Nacy, obtenint el Títol deProfessor Superior d'Orgue i els Premis d'Honor de Grau Mitjà iSuperior. Posteriorment realitza estudis de postgrau sobre lamúsica ibèrica dels segles XVI a XVIII al Consejo Superior deInvestigaciones Científicas de Barcelona amb la professoraMontserrat Torrent. També ha ampliat la seva formació ennombrosos cursos d'especialització amb els professors MichaelRadulescu, Daniel Roth, Matteo Imbruno, Andreas Liebig i BernardWinsemius, entre d'altres.Ha ofert recitals en orgues d'arreu de Catalunya, Illes Balears,Espanya i França, destacant els del Palau de la Música Catalana,la Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Basílica de SantaMaria de Maó, Catedral de Perpinyà, Basílica del Monestir deMontserrat, Església de Los Venerables de Sevilla.Ha enregistrat un doble CD amb l'obra “El Llibre d'orgue de SantaMaria de Vilafranca del Penedès” del compositor Josep SolerSardà, al mateix orgue de Vilafranca. També ha estat enregistratper l'emissora Catalunya Música.Ha col·laborat amb un gran nombre de formacions vocals iinstrumentals com Cor Liedercàmera, Cor Vivaldi, OrquestraTerrassa 48 o Orquestra de Cambra del Garraf.És professor d'orgue al Conservatori de Grau Mitjà “Mestre JoanJust i Bertran” d'Igualada i a l'Escola Municipal de Música “PauCasals” del Vendrell.

JOAN CASTILLORealitza els estudis d'orgue amb Jordi Figueras i de clavecí ambJordi Reguant al Conservatori Professional de Terrassa, i ambCarole Parer al Conservatori de Perpinyà, on obté el DEM declavecí. Ha rebut, també, ensenyaments de Montserrat Torrent,Jacques van Oortmerssen i Lorenzo Ghielmi, entre d'altres.Realitza els estudis de fuga i composició al Conservatori deBadalona i obté el títol superior d'orgue al Conservatori Superior

24

Municipal de Música de Barcelona. És també llicenciat en CiènciesFísiques per la UAB.Ha actuat com a solista i amb diferents grups de cambra endiversos cicles a la península i Catalunya nord.Actualment és professor del Conservatori de Terrassa.Interessat en l'orgueneria, ha construït juntamenta amb el seupare, Joan Castillo, un orgue d'estudi i dos orgues transportables.

NEIL COWLEYNascut a Austin, Texas (USA), estudià piano amb Natàlia Klimkevitxi, més tard, orgue amb Frank Speller a la Universitat de Texas.Durant aquesta època, formà part del Collegium Musicumuniversitari i al mateix temps, cursà la carrera de musicologia.Després, treballà com a director de música i litúrgia a l'esglésiade St. Ignasi, màrtir, a Austin.L'any 1981 s'establí a Barcelona on aconseguí un ajut de treballde l'Òmnium Cultural per a realitzar un estudi sobre Els instrumentsde teclat a Catalunya a l'època moderna (1986). Des d'aleshoresha portat a terme nombrosos concerts i ha participat als cicles“Orgues de Catalunya” i “l'Orgue de la Catedral de Barcelona”on el desembre del 2006 interpretà la Messe du Jour de Noël(1842) d'Alexandre Pierre François Boëly, juntament amb elTaller d'Estudis Medievals. Va ser col·laborador de l'OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya entre 1987-2004i, també director musical de dues produccions al Teatre Nacionalde Catalunya: Àngels a Amèrica (1996) i L'Auca del Senyor Esteve(1997). És autor també de diverses obres com Tres cançons pera soprano i orgue (1979-80), Cinc cançons tradicionals catalanesper a cor i piano (1996) encàrrec de la coral Cantiga, Cuina iMemòria: Set peces d'un llibre de cuina del camp de concentracióde Terezín (septet instrumental, 2002), Una multitud dels exèrcitscelestials: Quatre peces per a flauta de bec i piano (CarusVerlag2006) i Resonet in laudibus (SATB i orgue, 2009) encàrrec del'Orfeó Gracienc.Actualment, és organista titular de la Basílica de Santa Maria delMar de Barcelona.

EUDALD DANTÍNascut a Ripoll el 1982. Estudia al Conservatori Superior deMúsica del Liceu de Barcelona amb els professors Josep MariaMas i Bonet (orgue), Anna Maria Cardona (piano) i Lourdes Pérez-Molina (música de cambra). Obté els títols de professor superiord'orgue, piano, solfeig/teoria de la música i música de cambra.Premi d'Honor de Final de Carrera d'orgue del Conservatori delLiceu.Del 2007 al 2013 estudia a la Hochschule für Künste (Universitatde les Arts) de Bremen, on obté els títols de Diplom i Màster enmúsica antiga. Estudia amb Harald Vogel, Hans Davidsson,Edoardo Bellotti i Roland Dopfer (orgue), Carsten Lohff (clavecí),Ulrika Davidsson (clavicord).Posteriorment amplia els seus estudis a la Hochschule für Musik,Theater und Medien de Hannover amb Emmanuel Le Divellec

25

(orgue),Tobias Lindtner (improvisació) i Eckhard Kuper (clavecí).Treballa el repertori renaixentista i barroc ibèric i europeu durantanys al Curs de Música Ibèrica per a orgue de Montblanc ambels professors Josep Maria Mas i Bonet, Wijnand van de Pol,Alfonso Fedi i Martin Böcker.Es perfecciona en nombrosos cursos d'orgue amb els professorsMarie-Claire Alain, Luigi Ferdinando Tagliavini, Olivier Latry,Hans-Ola Ericsson, Jacques van Oortmerssen, Pieter van Dijk,Hans Fagius, Jan Willem Jansen, Lorenzo Ghielmi, William Porter,Pier Damiano Peretti, Joel Speerstra, Stefan Engels, Andrés Cea,Francesco Cera, Joris Verdin, Felix Friedrich i Arvid Gast.Els seus concerts han estat retransmesos per les emissores deràdio Catalunya Música, Radio Clásica (Radio Nacional de España),Deutschlandradio, Radio Bremen i Nordwestfunk (NDR). Ha actuata Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Polònia,Dinamarca, Suècia, Estats Units i Japó. Ha realitzat enregistramentsen orgues històrics alemanys per als segells discogràfics cpo(Classic Produktion Osnabrück) i Nomine.És membre fundador de l'Ensemble Thelxinoe, especialitzat enla interpretació de la música instrumental i vocal dels segles XVIi XVII.

MIQUEL GONZÁLEZNascut a Badalona l'any 1967. Inicia els seus estudis musicalsdes de molt jove, diplomant-se com a professor superior d'orgue,clavicèmbal i llenguatge musical. Estudia la carrera d'orgue ambel catedràtic Josep Maria Mas Bonet, obtenint Matrícula d'HonorFi de Carrera i Premi d'Honor al grau Superior (1988). Complementaels seus coneixements d'orgue amb el mestratge de MontserratTorrent (1990-1997) en cursos de postgrau al ConservatoriSuperior Municipal de Música de Barcelona, al ConservatoriProfessional de Badalona i en el Consejo Superior deInvestigaciones Científicas (a la seva seu de Barcelona),perfeccionant la seva formació amb nombrosos cursos d'orguei clavicèmbal arreu d'Europa. A més a més estudia els cursossuperiors de clavicèmbal amb M. Lluïsa Cortada.L'any 1988 aconsegueix el Primer Premi d'Orgue del ConcursNacional de Joventuts Musicals d'Espanya a l'orgue de la Catedralde Girona; i l'any 1991 és guardonat amb el premi Ruiz-Moralesa una de les millors interpretacions del curs universitari “Músicaen Compostela”. És seleccionat per a participar als concursos deNürnberg, Alemanya (1995) i Chartres, França (1996).Va col·laborar des de l'any 1997 fins al 2001 com a organista-acompanyant dels concerts de l'Escolania i de la Capella de Músicade l'Abadia de Montserrat.Efectua diversos enregistraments discogràfics pels segells DiscosAbadia de Montserrat-DAM (d'orgue sol i amb la Escolania deMontserrat), Tritó Edicions i amb la Institución Fernando elCatólico de la Diputació Provincial de Saragossa per a la difusióde la música catalana i espanyola, on sobresurt el primerenregistrament realitzat al nou orgue monumental de l'Abadiade Montserrat.

26

És autor del llibre Els Orgues de les comarques de Lleida i delPrincipat d'Andorra (Ed. Pagès Editors) sobre el patrimoni organísticactual i històric de les terres lleidatanes i Andorra.Actualment és professor d'orgue del Conservatori Professional iMunicipal de Música de Lleida, organista de la Parròquia Majorde Santa Anna de Barcelona i de l'església de Santa Maria deBadalona i treballa en la elaboració de la seva tesi doctoral (UAB)sobre la evolució de l'orgue a Catalunya durant el segle XVIII.

GUIDO IOTTINascut a Gènova (Itàlia), obtingué el Títol Superior d'Orgue, deComposició Organística (1982), i el de Clavicèmbal (1985) alConservatori Superior de Música “N. Paganini” de Gènova. Haperfeccionat els seus estudis a la Schola Cantorum de Basilea,a la Norddeutsche Orgelakademie, a l'Accademia di Musica Italianaper Organo de Pistoia, a l'Academie Internationale d'Orgue deJ.S. Bach de Porrentruy, i a nombrosos cursos arreu d'Europa,amb M. Radulescu, H. Vogel, J.B. Christensen, E. Kooiman, L.F.Tagliavini, M. Torrent.Realitza concerts d'orgue i clave, a Itàlia, Àustria, França, Suïssa,Espanya, Alemanya, i també ha donat concerts i conferències aAmèrica. Ha enregistrat per a Catalunya Música, RNE-2 (RadioClásica), RNE-4, la RAI i RTV Mexicana.Des de l'any 1999 exerceix la direcció del Curs d'Orgue delMaresme, comptant amb el mestratge d'organistes-pedagogs deprestigi internacional com M. Torrent, E. Kooiman, LF. Tagliavini,J.W. Jansen i M. Radulescu.Professor durant anys a l'Istituto di Musica Sacra de Gènova icol·laborador al Conservatorio Statale di Musica N. Paganini, desde l'any 2002 és professor de Repertori Instrumental específicd'Orgue a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).El seu CD: Bach, al Centre del Barroc Europeu editat per segellDISCANT (juliol 2011), assolí el primer lloc del rànquing de novadiscografia internacional emès per Catalunya Música (setembre2011).

JOSEP MARIA MAS BONETNascut a Centelles (Osona), és professor d'orgue i baix continui organista de concert.Va estudiar piano i orgue al Conservatori Municipal de Música deBarcelona, on obtingué el títol de professor superior d'orgue.Va fer estudis de perfeccionament a Haarlem amb Anton Heilleri a Saint-Maximin-en-Provence amb Xavier Darasse. Va estudiardurant quatre anys a la Musikakademie i a la Schola Cantorumde Basilea amb Eduard Müller, on obtingué el diploma de concertistai d'especialització en música antiga. També va estudiar amb M.S.Kastner a Lisboa la música ibèrica antiga.El 1980 va fundar el curs d'interpretació de música antiga pera orgue a Torredembarra i Montblanc, que es realitza cada estiu,actualment amb seu a Montblanc.Ha estat convidat a impartir classes magistrals en diversosconservatoris d'Europa i forma part del jurat en concuros d'orgue.

27

Ha enregistrat nombrosos discs i per a radios europees. El CD"Los Órganos Históricos de España", editat per Auvidis, va obtenirel "Grand Prix du Disque".Dóna concerts a tot Europa, Amèrica Llatina i Àsia.

MARIA NACYEstudià orgue amb Jordi Alcaraz i Montserrat Torrent al ConservatoriSuperior Municipal de Música de Barcelona, amb Michael Radulescua la Hochschule für Musik und darstellende Kunst de Viena i anombroses acadèmies europees de perfeccionament.Des del 1991, és professora d'orgue del Conservatori Municipalde Música de Barcelona. Imparteix regularment classes magistrals,principalment de música antiga ibèrica, al nostre país i a l'estranger,i forma part del jurat de concursos internacionals d'orgue.Maria Nacy porta a terme una intensa activitat concertísticainternacional, actuant arreu d'Europa i a Amèrica del Nord i delSud. La seva àmplia discografia inclou música d'estils i èpoquesmolt diversos, amb una atenció especial als instruments històrics.Especialment destacables són el seu enregistrament amb músicade Francisco Correa de Arauxo, a l'orgue d'Ulldemolins, i el CDque presenta la restauració de l'orgue històric del Vendrell.Com a complement de la seva activitat concertística, té unaàmplia experiència com a organista litúrgica. En l'actualitat ésorganista del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona.Una forta personalitat interpretativa, un toc clar, precís i vital, iuna capacitat especial per saber combinar les múltiples possibilitatssonores de cada orgue, són qualitats reconegudes pel públic i lacrítica en els seus recitals.

28

ELS ORGUES

ÀGER, PARRÒQUIA DE SANT VICENÇ. L'orgue fou construït l'any1865 per Juan Florenzano. Restaurat els anys 1991-92 per WilfriedPraet.

BARCELONA, BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL MAR. Orgue originaridels trinitaris de Vic, construït a mitjans del s. XVIII. Fou traslladati resconstruït per Gerhard Grenzing el 1998.

BERGA, PARRÒQUIA DE SANTA EULÀLIA. Orgue de l'any 1896 fetper Francesco Teppati a Barcelona. Restaurat el 1988 per GerhardGrenzing.

CADAQUÉS, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA. Construït entre el 1689i 1691 per Josep Boscà, es pot considerar l'orgue en ús més anti cde Catalunya. Restaurat per Gerhard Grenzing.

CASTELLÓ D'EMPÚRIES, BASÍLICA DE SANTA MARIA. Orgue iniciatprobablement per J. P. Cavaillé el 1803 i acabat per Gaietà Vilardebódel 1854. Reconstruït per Gerhard Grenzing.

EL VENDRELL, PARRÒQUIA DE SANT SALVADOR. Construït perl'orguener Ludwig Scherrer el 1775-1777. Vinculat a la figura dePau Casals. Darrera i important restauració a càrrec de HermanosDesmottes l'any 2010.

GIRONA, CATEDRAL. Orgue de concepció romàntica construït perSalvador Aragonès i el seu taller entre el 1941 i el 1944.

L'ALEIXAR, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ. L'orgue fou construïtl'any 1735 per Joan Baptista Ferrer, de Falset, i reconstruït pe rGerhard Grenzing el 1986.

LA POBLA DE CÉRVOLES, PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DELA JONQUERA. Orgue construït per Anton Cases el 1752 i acabatde reconstruir per Wilfried Praet el 1999.

MONTBLANC, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA. Cadireta de facturaanònima del 1607. Construcció de l'Orgue Major per Josep Boscàel 1703 i Anton Boscà el 1750. Restauració a càrrec de GeorgesLhôte i Gabriel Blancafort el 1977.

MONTBRIÓ DEL CAMP , PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL.Instrument construït el 1792 per Josep Folch, de Riudecanyes.Restauració, reconstrucció dels tubs i harmonització per GerhardGrenzing entre 1980 i 1992.

29

RINER, SANTUARI DEL MIRACLE. Orgue original d'Antoni Bordonsdels anys 1593-94. Reconstrucció de Gerhard Grenzing.

SITGES, PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU I SANTA TECLA. Orgueoriginal construït per l'orguener Bartomeu Triay el 1699. Reconstruccióde Gerhard Grenzing el 1985.

TALARN, PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ. Orgue construït l'any 1746per l'orguener barceloní Josep Boscà. S'ha conservat intacte fin savui, llevat de la trompeteria exterior. Restaurat completamentl'any 1975 per Gerhard Grenzing.

TORREDEMBARRA, PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL. Construïtpels germans Guilla, de Tremp, el 1705. Reconstrucció per GerhardGrenzing del 1975 al 1979.

TORROJA DEL PRIORAT, PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL. Construïtl'any 1799 per Jean-Pierre Cavaillé. Probablement l'any 1880 JuanFlorenzano hi féu reformes. Durant la Guerra Civil (1936-39), es vafer servir l'orgue per a acompanyar el ball, i així es va salvar de ladestrucció. Fou restaurat per Wilfried Praet.

ULLDEMOLINS, PARRÒQUIA DE SANT JAUME APÒSTOL. Construïtels anys 1636-38 per dos orgueners aragonesos de nom incert,probablement els mateixos que van fer l'orgue de Puigcerdà. Fouremodelat al s. XVIII pels Casas. Malmès durant la Guerra Civil(1936-39). Els anys 2002-2008, Wilfried Praet restaurà la caixa ireconstruí l'orgue.

VALLMOLL, PARRÒQUIA DE SANTA MARIA. Orgue construït perl'orguener Juan Florenzano el 1885. Restaurat per A&K Orgues devent.

VIELHA, PARRÒQUIA DE SANT MIQUÈU. Orgue construït perl'orguener Joseph Vicens el 1778.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, BASÍLICA DE SANTA MARIA. L'orguefou construït al 1942 per Gaietà Estadella i restaurat al 2006 p erla firma Späth Orgelbau.

Què és l'Associació Catalana de l'Orgue?

És l'àmbit que pretén aglutinar tots els elements que conformenel món de l'orgue.

L'Associació Catalana de l'Orgue organitza el cicle de concerts“ELS ORGUES DE CATALUNYA”, una iniciativa de la Generalitatde Catalunya creada l'any 1981 per tal d'afavorir l'ús, el gaudii la conservació dels orgues històrics que es troben a Catalunya.L'Associació Catalana de l'Or gue s'encarr ega de la sevaorganització i gestió des de l'any 1993.

El cicle contribueix a la dinamització cultural de les comarquescatalanes, incidint en un fet singular: els or gues històricsde Catalunya, així com la música pròpia d'orgue.

Els membres de l'Associació r eben informació setmanal percorreu electrònic dels concerts d'orgue que es realitzen arreudel Principat i també el programa del cicle “ELS ORGUES DECATALUNYA”.

Qui pot ser membre de l'ACO?

En poden ser membres tots els interessats en el món de l'orgue,els organistes professionals i els amateurs; els amants i estudiantsde música en general, i els d'orgue en particular; els orguenersi els aprenents d'orguener; els musicòlegs i historiadors; elsmembres de les diverses Associacions locals d'Amics de l'Orgue;els simpatitzants i protectors de l'Orgue.

L'ACO té establerts tres categories de socis: el soci numerari,el soci estudiant o jubilat i el soci protector, amb les corresponentsquotes.

Com fer-se soci?

Emplenant degudament la Butlleta d'inscripció adjunta itrametent-la a la nostra secretaria:

30

L’ASSOCIACIÓ