N ú m e r o 67S Ocíubre

8 Any XIV de la «eva p u b l i c a c i ó

X U T I R a d e c c i * I A d m i n i · < r · c l 6 •

L a d o v í c · P i a · , 7, p r a l . ï e l A f o a 34537

20 P r e n de s a b s o r i p e i é • 5 pessetes semestre

BERKESSY —Ja ho veu! Tant mal que en dèiem i acabarà essent el mig-

cenlre de la Selecció catalana.

EI "Girona» esclafa el el «Júpiíer» per 4 a 0

L'enviat especial que vàrem en-nar a (Jirona encara ha tornat. Suposem que està bé i que s'ha quedat a Girona a prendre part en les celebracions i platxens que s'han organitzat per solemnitzar el magne esdeveniment.

Pel que hem sentit a dir, el "Gi ­rona" va vessar entusiasme i en Ramon i en Truj i l lo , secundats per en Lkic i en Castillo, varen fer proeses.

El «Girona» és el «(Sabadell» de la temporada passada.

L'hi ha costat, però s'ha revelat. En aquesta segona volta, és l'ú­

nic que pot clavar un ensurt al «Barça».

Si abans de vuit dies el nostre enviat especial arriba, ja els faci­litarem detalls.

Una altra vegada hi enviarem 'aviador Pombo.

L'Arnau tornarà a íugar de mig ala

Un espia acreditat i solvent ens ha comunicat oficialment la nova.

La setmana passada, uns direc­tius dd ccBarcelona» varen anar a casa l 'Arnau i l i feren proposicions perquè tornés a ocupar el Hoc de mig ala. L 'Arnau, que en aquests temps està lliurat en cos i àn ima a la collita dels bolets, va restar

E L JUGADOR N E T —Aparta el cap, ruc! Que no

veus que vaig per la pilota?

sorprès i va dir que únicament ac­ceptarà amb certes condicions.

Quines condicions? Jugar com «amateur», sense subjectar-se a les imposicions del professionalisme.

Sembla que es varen entendre i que l 'Arnau debutarà un dia d'a­quests.

Gom poden veure, n 'hi ha per llogar-hi cadires.

El dia del «Barcelona* = «Espanyol» a les Corts, l '"Espanyoi" presen*

tarà l'equip complet Ho avancem amb tota mena de

garanties, per tal de tranquil·litzar els directius, els socis i els de la guixeta. En Canyelles ens ha as­segurat que aquell dia l'dEspanyol» presentarà l'equip de les grans so­lemnitats i que els fa una certa il·lusió vèncer el ((Barcelona».

L '«Espanyol» pot renunciar al campionat de Catalunya, però no pot negligir la m à x i m a emoció ni l'eterna rivalitat.

Ara ja ho saben. Ja no cal que sofreixin més, perquè l'emoció està assegurada.

L americana d'en

L'equip amateur del ((Barça» va anar a jugar a Cervià, i eils acom­panyà, cosa natural, en Llorens.

Arribats a la fonda, en Llorens va deixar l'americana, per a poder anar amb més comoditat pel po­ble, i a jnés per a poder iluir,_ a l'ensems, una magnífica camisa de tricot de seda, i poder enlluer­nar els habitants cervianencs.

Amb aquella pose tan adient va­ren començar a recórrer el poble causant l 'admiració de tothom, i en arribar a l'església van creure convenient d'entrar-hi. La plaça de l'església era plena de gent, i en Llorens no es va atrevir a entrar amb mànegues de tricot i escota-det com anava.

Per a solucionar el conflicte, en Babot l i va deixar la seva ame­ricana. Veure l la gent i esclatar a riure fou tot u.

Perquè se'n facin càrrec sols d i ­rem que en Babot fa metre setanta-cinc d 'alçada i pesa prop de vui­tanta quilos.

Semblava que portés abric.

Detalls estadístics cor= responents a l 'actuació de l'equip «Velles Glò­ries» durant la tempo>

rada d'estiu (Juliol» Agost 1935)

Partits jugats . . . 21 (dos d'ells benèfics)

Partits guanyats . . 14 » empatats . . 2 » perduts. . . 5

Gols a favor . . . 59 Gols en contra. . . 42

Els gols han estat obtinguts pel següent ordre :

Samitier . López . . .

{dos d'ells burxa)

Ramon. Sastre . Cros. . . , Piera . . . Padrón.

de

13 gols 12 »

7 » S » 3 »

59 go's

RESULTATS

Partits guanyats

«C. D . Espanyoll» (primer equip) 4 3 0

«C. D . Júpiter» (primer equip) 2 a

((Selecció Cata lana» (B) . 4 a «Súria F. C 4 a ((Terrassa F. C.» . . . 5 a «C. d'E. Manresa» . . . 3 a «S. Feliu de Guíxols» . 4 a « F . C. Girona» . . . . 4 a <(S. Feliu de Llobregat». 2 a «F. C. Vilafranca» . . . 4 a «Amposta F. C.» . . . 1 a <(U. E. Sans» . . . . 2 a «U. A. Hor ta» . . . . 2 a «F. C. Hèrcules» (((Es­

panyol»)

Partits empatats

«U. E . Vendrell» . ((Levante F. C.»

Partits perduts

((Ripoll F, C 6 a 4 «C. d 'E. Manresa» . . . " S a o "C. d 'E. Súria» . . . . 5 a 2 «Amposta F. C.» . . . 4 3 2 ((Borges Blanques» . . . 3 3 2 Subvencions cobrades, 50,000 ptes.

4 3 0

2 3 2 1 a 1

Repartiment

Vidal . Saura . Alcoriza Mart í . Guzman Castillo (Piera . . Samitier Cros . Padrón . López . Ramon. Duran . Sastre .

2,500 ptes. 1,850 » 3,000 » 3,000 » 3.5oo » 2,575 »

5.450 » 7.250 " 2,125 » 1.355 » 2,150 » 3,000 » 2,000 » 2.975 »

R E S U L T A T S DELS PARTITS D E L D I U M E N G E

PRIMERA CATEGORIA A Barcelona-Sabadell 4-1 Júpiter-Girona 0-4 BadaJlona-Espanyol 3-0

PRIMERA CATEGORIA B Terrassa-Horta 4-1 Europa-Calella 5-2 Sants-Martinenc 3-4 Sant Andreu-Granollers. . . 3-0

—Com pot ésser? Aquest és en Massip, i el que ha jugat era en Florensa.

—Es veu que tenien el dibuix fet abans del partit.

£ 1 ' B a r c e l o n a * g u a n y a e l s i s è part i t d e l C a m p i o n a t de C a t a l u n y a , pas= s a n i per l a p e d r a a l « S a b a d e l l * p e r

4 gols a 1 U N I B O R R A V E R D I U N D E B L A U . — E N FLORENSA ES D E I X E B L E D E LA PAULETA P À M I E S . — UNA BOT1FARRE-TA D ' E N M O R R A L . — F E R N A N D E Z , SUCCESSOR DE RAS-T E L L I . — E L G E N I D ' E N M U N L L O C . — 3 GOLS Ü E D I F E -

RENCIA, COM D E C O S T U M

Al «Sabadell» l i resta e! consol que r«Espanyol», amb aquest es­perit benèfic que se l i ha despertat a darrera hora, ani rà a la cua, i no haurà de disputar el darrer lloc. Hom no s'explica com un equip, gairebé el mateix que la tempora­da passada va portar a cap proe-sese gegantines, enguany no n'en­certi una ni per casualitat.

Diumenge, a Les Corts, la sor­tida del «Sabadell» fou quelcom impressionant. El finalista dol cam­pionat d'Espanya va sortir al camp, s 'entrebancà amb un bri d'herba i va caure de seient. En Munlloc, en veure'ls tan aixafats, va creure arribada la seva avinentesa, i d'un xut va marcar el primer gol. Què va fer en Florensa per deturar-lo? En Florensa, que lluïa un mag­nífic jersei verd de xiprer, va evo­lucionar a quatre grapes, com aquell que busca bolets, però no va poder abastar la bimba.

Hem dit que en Florensa lluïa un magnífic jersei verd de xiprer, però l'Tborra en lluïa un de verd poma que calia mirar-lo amb ulle­res fumades. I , perquè la disbauxa fos més completa, el porter del «Barcelona» portava una gorra es­paiosa com un velòdrom, la qual li donava lot l'aspecte d'un bolet.

L'aspecte dels porters no podia 1 ésser més espectacular ni més alegre.

La davantera del «Barcelona», que avui és un quintet que es fa dir sí senyor, estava de llomillo. En Fernàndez passava com un àn­gel i l 'Escolà sempre tenia el peu a punt per enviar una sorpresa a en Florensa.

En Morral ho veia i xerricava les dents, cosa que a nosaltres ens feia posar pell de gallina.

El segon go' no trigà a venir. En Fernàndez, amb una elegància, una facilitat i un coneixement de joc exquisits, va cedir una pilota

a l 'Escolà. Fou joc de poques tau­les. El davanter centre del ((Barce­lona» va xutar, i el segon gol fou un fet.

Ens va semblar que en Florensa pretenia evitar-lo amb unes exhi­bicions de dansa dignes d'un dei­xeble de la Pauleta Pàmies, i ens sorprengué. Aquest xicot seria un bon professor de plàstica i r í tmica.

En Gual, en veure que en Calvet no es decidia a treure la caixa dels trons i que en Barceló anava amb liento i cautela, apar tà del seu pensament et record de la Mu­tual i envestí l ' Iborra. L'empenta fou samsoniana. L 'Iborra, la bim­ba i en Gual anaren a parar 3 l'interior del fielato, i cjuan els so­cis del «Sabadell» es disposaven a fer voleiar els mocadors, en Cas-tarlcnas anul·là el gol per consi­derar que havia estat faut.

—Quina l i sembla que serà la classificació del Campionat de Ca­talunya?

—El ((Barcelona» tindrà 20 punts i els altres equips quedaran em­patats a la cua.

C O M B A T

S A V O Y O J O E LOUIS MAX BAER O Passeig de Gràc i a , 86 e x c l u s i v a

s e r v e i r à p i d (en avió especial)

x u r i

Como que nosolros. dcsde nues-tra localidad, no pudinios apre­ciar, etc, etc, corrcni-hi un vel i no en parlem més.

Però en Gual no és dels que es resignin així com així. En Gual es va enardir i , prescindim de tots els companys d'equip, es féu amb la pilota i , sense cedir-la a ningú, va fer un quicbro a en Zajalo, va ma­rejar l ' iborra i , quan tothom anava de bòlit, va introduir la pilota a la porta, marcant el primer gol del «Sabadell».

Ignorem si al camp hi havia so­cis del "Sabadell», però si n'hi ha­via ho varen dissimular molt bé.

I és que estan tan desenganyats, que ja no tenen ni esma d'aplaudir.

• • •

A la segona part l ' iborra no va sortir amb el mateix jersei. Es veu que en Zabalo i l'Areso es varen queixar de que els feia mal als ulls, i es va posar un jersei blau. Val a dir que també .era elegant. Aquest Iborra acabarA essent el Brummd dels porters.

El «Barcelona» va iniciar aque­lla pressió clàssica de la segona part. En FernàndCz va voler que els socis dd «Barcelona» gaudissin una estona i va començar a fer extraordinaris. Driblava jugadors.

els passava pilotes per entre les cames, leia I ou com ualla, envia­va pi.olts a en Ajunuoc que l i ana­ven a parar a la outxaca i leia coses que li hauria envejat en Kas-teili. çuaai ais socis os queia la bava i començava a roUai-lus el cap, \a xutai coriucadissim i en Florensa, per mes que es posà de puntetes, uo pofeué deturar la bim-ba, que entra per l angle esquerre amo una precisió maiemàtica.

—Molt u é ! Això es un jugado-rà s l—va cridar el senyor Canuns.

—L'any vinent, a l 'u^ièicules» I —va criuar un escèptic.

— B u i a ! — vàrem exclamar nos­altres.

En Vantoldrà, que, com a bon internacional, lent un parell de j u ­gades mestres per partit ja ha acomplert amb la seva obligació (diem la seva i no la llur, perquè si diguéssim la llur, seria l 'obli­gació dels altres), va arribar opor­tunament en un moment deliciós i va marcar el quart gol.

H i hagué aplaudiments i entu-saisme.

Aleshores, els espectadors, com la victòria ja estava assegurada, varen posar-se a cridar :

—Fernàndez I Que jugui en Fer-nàndez ! Deixeu-lo sol I Que faci filigranes, en Fernàndez

Fou aleshores, i no després de sopar, quan en Fernàndez donà una sessió de malabarisme i precisió, fent rodar el cap a l'Argemf i temp­tant en Font a suïcidar-se. Foren deu minuts de filigrana i de segu­retat que mai no oblidarem.

Si al futbol arriba a haver-hi música, com als toros, el públic hauria demanat un pas-doble.

I en Berkessy? En Berkessy va jugar amb molt seny i gran efi- i càcia. I , a les acaballes, es va i permetre un d'aquells xuts que, si van rasos, per allà on passa la bimba no hi creix més l'heiba. No-m;s els direm que en Florensa ha­gué d'apuntalar-se amb el pal per no veure's arrossegat per la pilota.

Els , socis estaven contents i aplaudien. Perquè vegin fins a quin punt estaven contents, han de sa­ber que, en ocasió de caure 'le­sionat en Balmanya, va sortir Mr. O'Connell i él varen ova­cionar.

Una delícia ! L'alegria dels socis, especialment

dels de les laterals, es veié estron­cada per una floreta que els de­dicà en Morral. El defensa del «Sa­badell» els dedicà una botifarreta discreta, i això els féu sortir de fogó. Volien saltar al camp i se'l volien menjar. Hi corregué l'ordre públic i la cosa es calmà.

Es calmà pel que respecta al públic. Prop de la porta del «Sa-jadell» es Repartiren uns quants obsequis i fins en Munlloc hagué de treure el geni.

» • • Del «Barcelona», què volen que

! els diguem? Ens varen agradar fins els suèters de l ' iborra. En

Fernàndez, en alguns moments, va estar sublim, i l'Areso va tenir un dia fori;a encerta.

D d «Sabadell», en Florensa va tenir una tarda fatal. En Morral no ens acabà de fer el pes, i en Gual no és ombra del cue era. _

L'equip del «Sabadell» necessita una injecció de moral. Si no reac­ciona, el veiem molt malament.

E L L I D K R C U i S T A

L'« E s p a n y o l » segueix f e n í l ' à n e c amb aque l la alegri. ' , i va p e r d r e

a B a d a l o n a per i re s a c a p Diuen que IVEspanyol» va en­

viar un equip de passar l'estona i fer poc gasto al camp del «Ba­dalona» perquè té els jugadors del primer nafrats. Males 'llengües, però, asseguren que del campionat català no en vol saber res i que els directius han decidit jugar per fer brometa, però que estan uis-posats a prendre-s'ho filosòfica­ment.

Es veu que l'única cosa que els interessa, als senyors de Can Rà­bia, és exhibir en Martorell per aquests camps del Senyor. A Ba­dalona, 1 atracció màxima va ésser en Martorell Grapes, que va fer un partit d'aquells que fan caure la bava a la persona més serena i menys impressionable.

No bavejaven els vells i les cria­tures a Sant Adrià ; bavejàvem tots. Fins un servidor de vostès, que ja fa temps que no tasta els polvos salva-infants ni el xarop de la barra.

Fou l 'única cosa bona que vam veure, puix que uns i altres juga­ven a dar cartons, i l '«Espanyol» encara s'hi lluïa més, perquè ni cartons donava.

En Quesada, el davanter-sargan-tana, bellugava molt, corria i feia molta fressa, però els altres, ni això. La mandra s'imposava amb entusiasme als rengles espanyo­listes.

Tot això quant, en començar, semblava que l'equip d'arreplegats

de Can Ràbia havia anat a Sant Adrià a esmorzar-se els badalonins.

L'Echezaneta, als cinc minuts de començar, \a perdre un gol que ja el del marcador anava a penjar el número. Però tot va ésser man-danga. Un xut als núvols va des­fer l'úrrica ocasió de quedar un xic bé que se'ls presentava, i l'uEs-panyol» passà a la filosofia contem­plativa per deixar que el «Bada­lona» s 'entrenés i fes el que l i do­nés la gana.

A la segona part van tomar a fer l'home. Semolava que el des­cans els havia refet o que els ha­vien donat una injecció com a aquells campions de ball que han d'aguantar les cent hores.

El mestís Chiseta era l 'únic que feia tropa a la segona part. Amb la seva dentadura enlluernadora esverava en Betancourt.

Del «Badalona» cal dir que en Forgas va treure faves d'olla. Com portava la davantera! Estem se­gurs que el Mundo l i haurà dit, a hores d'ara, que és un excel·lent tram viari, que és el mateix que dir conductor de línia.

Ara direm cui va fer els gols. Als deu minuts en Betancourt,

amb aquella gràcia, va tirar un cop franc. La bimba, després de descriure-un arc per l'espai, va caure davant la porta d"en Mar­torell, i en Serra, empalmant-la am'j el topí, aconseguí el primer de la tarda.

C U R S E S D E L L E B R E R S T O T L ' A N Y

Kenne Cub de Barcelona ofereix a v o ^ t è 'ÓCJVIÓ de ptcsencl rld se^a Inl^ua ah'e oiganitza ió A q U ' - ^ t c a * ò - l r o ' o é u d e » m é » i «n « i r t ^ n t » « - ' t u r . (»..

I - m I o > « p u r « M n t f * t i * · > r Í Q e -• < u è « - n l r o n i a t » . n . b C • m p o n » de l e s p i n t: i i > I >• qua t i -

6 0 P A R T I C I P A N T S A C A D A R l U M Ó Ü

A P O s T i S M U I U I S I . O u ' M L L f c i . A t K C A M S

l u t reafNSntS c o m p e t í it»n» t o te» Ij • n i í* D I S S A B T E I F i M I U I A I D M 1 i T

Camp empl..Çat .d ílnnl dr a Di -^ona l Servei de taKiv col·lectius I uiobu»*** de» de la PlaÇ Caíalunya

C U R S E S D E L L E B R E R S La inauguració de la pista del

«Kennel» als terrenys de «Piscines i Esports» és cosa de pocs dies.

Els aficionats es preparen a as­sistir a la reunió.

Com que el dia de la inaugura­ció debutaran una colla de gossos nous, són molts els aficionats que des del camp de l 'iiEspanyol» van a guipar els entrenaments.

El dijous, al «Kennel», es ce­lebrà una cursa que va apassionar fins els profans. Corrien junts «Ra-nero», «Lince», «Duskic», «l 'an-cho» i «Babieca». Els quinielistes cada dos minuts tornaven a la gui-xeta i adquirien un altre número.

La cursa fou emocionant, i «Lin­ce», que no era precisament el lí­der, va guanyar, seguit de iRa-nero».

Els pocs quií.ielistes que ho en­

devinaren varen tornar a casa amb cotxe de dos cavalls.

« ^ • Al «Canòdrom Park» ja tenen

una parròquia addicta que hi com-paieix tant si fa lluna com si plou.

Les curses esdevenen cada dia més interessants.

Hi ha uns quants llebrers, rom «Trencanous», «Gog», «Aguilot», «Navegante», «Mano a Mano» i altres que, si un dia es presenta­ven regidors per la barriada, sor­tirien elegits.

Ja veuen si en són de populars. * * •

«Alacran» segueix fent proeses. D'aquest gos, el que més ens

admira és la despreocupació. L 'a l -tre dia, després de vèncer a «Ching-ford», va alçar la pota i es va fer un r iu.

Es, veu que no hi dóna impor­tància.

C A N O D R O M = P A R K C A M P D E L « S O L D B ' I X .

aníic* terrenys d'entren.tment de F. C. Barcelona T R A V E S S E R A D E i h S C O R T S

GRANS C U R S E S OE l E6RLRS R E U M ' O S N O C T U R N E S

T R A M V I E S : L I N 1 K 5 7 I ••. A U T O B U S O S , L L E T R A E

Servei de taxis col N c t í i i - . de» d e Plaça Catalunya i Plaça Espanya

Fins la segona p.-#t no hi va haver la segona sucada. Fou una segona edició de la primera. Centre de Betancourt, i crac!, capcinada d'en Serra, que té un cap que per pom d'escala no té preu.

Al cap de vint minuts, aprofitant una mena de tumulte que es pro­duïa a la porta, en Torres, d'un xut fort, entrava la bimba, mar­cant el tercer.

S'ha de dir que el més lamen­table a Badalona fou la manca de públic al camp. L'«Espanyol» ha­via fet tanta propaganda a favor del «Barcelona» anunciant l'equip que jugaria a Sant Adrià, que la gent se'n va anar a Les Corts, i els de la costa no van fer una pesseta.

La satisfacció de vèncer els féu oblidar, als directius badalonins, l'amargor del calaix de quatre sei-

xanla-cinc que hi havia a la ta-quilla'.

Arbitrà en Ferrer, l 'àrbitre que el dia del «Badalona»-«Girona» a Les Corts va fer enfadar e'.s se-nyòrs Esteves concedint el gol d'en Truj i l lo , entrat amb les mans.

En Ferrer, que és un bon àr­bitre, ho va fer com un home, i , guanyant el «Badalona», tothom va quedar content i no el van ato­nyinar.

Els equips eren : «Badalona». — Navès, Borràs,

Lladó, Crist ià, Camacho, Schild, Betancourt, Cambra, Forgas, Serra i Torras.

«(Espanvol.», — Martorell, Luna, Teruel, Chiseta, Espadà, Lecuona, Quesada, Echezarrcta, Bonich, Manolín i Domènech.

MEC

E L «C. N . B.D A G I R O N A

©I club no es cansa de fer ex­cursions, i els nedadors enxufables tampoc es cansen d'anar-hi.

Per si això d'«enxufables» no ho entenen, els diré que són enxufa­bles perpetus en P... i en M . . . També sembla que en «Posturitas» va per bon camí. (Doncs adelante i que paguin.)

Ara vénen els que són l'apoi dels ex-bons, i aquests són en Brul l , en Cabrejas i en Martí , i després vénen les vedettes dels festivals, la Carme i l 'Enriqueta Soriano.

Els relleus de 3 x 100 estils es . varen fer amb un equip neutre a base de les Soriano i d'en Parés , el qual va guanyar també a l'equip local, que no valia un ral (xisto gi ­roní !).

| Com cue en Brull , abans de l i -rar-se afs 100 m. lliures s'hi va pensar una estona, en Plaja ho aprofità per fer el primer lloc i deixar-li el segon.

En Parés, sense pensar-s'hi gai­re, s"hi va tirar.. . i se'ns va rifar, com sempre.

L'equip de water-polo el varen fer d'homes sols, ja que les So­riano es varen negar a jugar-hi.

I els gironins en sofriren una decepció, doncs en veure que cor­rien els 3 x 100 es creien també que jugarien a polo. ( I un polo gelat!)

Els vàrem encolomar cinc gols. Es va acabar. I ja els enxufables esperen més «corrent» per apro­fitar el seu poder d'enxuf... xuf... xuf... i agafar el tren altra volta.

« • »

En Burcet ja ha arribat d'es­tiuejar, i també segueix la fal·lera que tenen tots els nedadors de saltar al trampolí.

Entre unes de les costellades que fan venir gana... gana de no tor­nar-hi més, uns del «C. N . B.» varen dir que ja es veia que venia de fora.

F E S T I V A L DE L A «U. E.» D E LA B A R C E L O N E T A »

Per a solemnitzar la festa major de la Barceloneta es va fer aquest festival, que va servir per demos­trar que a les festes majors no tot són envelats i parades de xurros.

La Barceloneta, aquesta barria­da en la qual el que no fa musclos és pescador i cl que no és pescador no pesca res, va emplenar la pis­cina com un sol home (ben acom­panyat I).

Els que es creien que el festival seria solemnitzat amb manubris i xurros van quedar amb un pam de nas, que, juntant-lo amb espe­rar l'hora (que no arribava mai) de començar, va resultar que que­daren amb dos pams de nas, que segurament haurien provocat els comunistes en veure'ls tan «na­zis» !

En Nubiola, o el peinado per­fecta, va ésser el speaker que anun­cià i donà el resultat de les pro­ves, i donà també el «cop» entre el sexe dèbil.

Abans de començar, i vist l 'èxit del començament quant a puntua­litat, la gent mataven (no, no ; res d'Abiss.nia I) , mataven l'esto-

; na cantat la Cucaracha amb tanta i tanta insistència, que més d'un susceptible es començava a gratar.

I per fi la diàfana i radiofònica veu de la Perica donà comença­ment al festival amb allò de :

—Atenció! . . . Atenció! . . . Els .400 m. lliures va ésser la

primera prova i la primera copa •regalada pel senyor Picomell).

El copero Lepage, afluixant tot el que bonament es pot, també va guanyar.

L 'a í t ra copa va ésser per en Bus­quets, segon i primer de la Bar­celoneta.

Segona copa i segon copero als 100 m. lliures. En Sabater, «el Bòlid», va guanyar, i en Cabrejas (el de la illustre dinastia), que sem­bla que es torna més il·lustre, va guanyar l 'úl t ima copa que es donà en aouest festival.

I V ú l l i m a c o p i í a . . . y tio m à s , és el títol de la victòria d'en «Bubv».

En Brull , l 'històric Kelin, amb aquell nou estil... que no l i vàrem veure, va guanyar, però amb un temps catastròfic.

Els altres el varen fer de catas­tròfic reservat.

En Roda, segons els cronòme­tres de la Barceloneta, va igualar el temps d'en Sapés als 100 m. braça.

Ara que en aquest festival, per igualar a en Munoz (i que no el pogué guanyar), va suar i va fer 1 m. 28 s.

O el rècord d'en Sapés es creien que era d ' i m. 27 s., o en Roda no va rodar, dic, rutllar prou bé.

En Munoz no va estar gaire bé, malcrat guanvar.

Els 50 m. infantils els va gua­nyar en Juandó.

Es veu que és un Joan-do que als 50 m. dóna d do i encara li sobra el Joan.

'En Castillo, com oue els 50 m. no els coneix prou bé, va fer el segon lloc.

ES M U R M U R A . . .

...que en Carulla no va córrer els 400 del festival del dissabte pas­sat perquè diu que ja ha demostrat mantes vegades que després d'en Lepage venia ell.

...que la Soriano no va córrer els 100 femeirins perquè no rega­laven cap copa. (Ho comprenem; com que una campioníssima com ella no en té, de copes. Veritat, Carme?)

...que. vistos els moments inter­nacionals, ara no es dirà : "Eo, xava, i el topí?» Ho esmenaran per : «Eo, xava, i el Negus?»

...que el barnús que ha estrenat la Massanella és nou completa­ment i que no és de can S.E.P.U-

Van a fer reformes a la piscina del «C. N . B.» i segurament la setmana que ve la tancaran fins el setembre.

Com que a falta de pa..., ara se la carregaran els que nedin a la piscina de Montjuïc, els que es dutxin durant més d'una hora se­guida i els que facin el íiií ' i a la palanca del «Barcelona».

En dono fe, a fe fer-ho,

POP D'AIGUA

X U T I

D E S P R È S D E L P R I M E R ACTE

"Barcelona", "Sabadel" i "Espa nyol" de cara a la segona v J ta

Acabada la primera volta del campionat, que òs com si digués­sim la primera part del sainet ca­solà de la pilota, l'optimisme vessa a Les Corts, la indiferència do­mina a Can Ràbia i <"ls mals de cap dansen per la Creu Alta.

A Sabadell no s'hi veuen de con­tents. En SangUesa, que fa d'ofi­cial de secretaria, no es cansa de fer d r i b ü n g s talment com quan j u ­gava, aconhortant els directius per­què no es llancin de cap a la be­guda o a la cocaïna i altres estu­pefaents per somiar que l'equip guanya i que en Gual les endevina totes.

En Forns, el delegat federatiu, ambaixador del maquiavelisme, no para de rondinar, i amb ell coin­cideixen en Betors i el senyor Germà.

—.No en sortirem. L'equip ha perdut sang i empenta. Quan la davantera corre, sembla que surti a portar recados, i en Font té una llosana de mitja tona a cada peu. Nois, ho veig molt negre, això d d campionat.

—Bé, no ens hi enfundem— cuita a dir en Sangüesa, estirant el coll per dalt de la màquina d'es­criure—. Jo crec que tot anirà bé. En Gual ja comença a rutllar. V a veure quina pifiada més maca l 'al-tre dia, senyor president? - —'Vostè és un optimista. Si tot l'optimisme que porta a sobre fos pes a la bàscula, pesaria més que en Primo Carnera, Sangüesa .

—Es que va llançar un xut es-paterrant. Dos pams més avall hauria estat un gol com un tem-pile! •

-il el «Barcelona» va fent de es seves. Toies l i ponen. Jo no

els puc veure ni retratats d 'ençà del cas de l 'Argemí. Creguin que aquella alçada de camisa no la païré mentre visqui — exclama en Forns.

—Ara que parlem del «Barcelo­na». Com tenim allò de la «Ba-languera»? Quan els farem, aquells partits?

—Ara l'escolto I Com que a la Fede els que ara manen són tots del «Barcelona», s'ho tiren tot a l'esquena. Fa prop de dos mesos que tenim presentada 'la reclama­ció del partit que ens deuen, i els federatius diuen que naranjas.

—Què hi diu vostè, senvor Ger­mà? Què fa tan callat?

—Què faig? Que em voldria fondre. Pensar que havent arribat a finalistes de la Copa de l'any passat anem ara més agafats a la cua que els xinesos. Ja plega­ria, j o !

Arribà en Tena. que tornava de Barcelona, de visitar la Mutual amb en Massip.

—Què hi ha? Què diuen a la Mutual?

—Que en té per un meset, en­cara. Maliatsiga la... !

—Tot ens surt de tort, aquesta temporada. En Gual amb el sagí blavejat, en Massip amb un dit a la misèria. Jo em retiraria del campionat. . — I un be!

—Raves! —Ara més oue mai ! Jo sortiré

a córrer si cal i cm posaré da­vanter centre—cridà en Sangüesa , enfilant-se al tamboret.

—Que no veu que no fa ni tres unces i que l'enviaran a la lluna?

—'Res. Si a la segona volta no anem endavant i seguim fent l 'à­nec, ha de sortir en Sangüesa— digué en Tena.

—Eh? —Com ho senten. Es la mascota

de l'equip, i si no juga ell estem a la sopa.

Al xalet tenien feina a fer piles de sacs de calderilUi. En Casa-mitjana, en Camarassa i l'orde­nança recollien els diners a pa-lades i en Cuervas, assegut de cara al llibre de caixa, anava treient comptes.

Don Canaro de La Riva assistia emocionat a la recollida.

—'Diu que ens clavaran una pe­nyora perquè vam vendre més en­trades i el públic envaí el camp de joc—deia en Casamitjana, reposant un xic amb la pala a la mà i suant com un carreter dels que suen.

— Q u e hagaii lo que les salga de les narices. A tní . . . s a ú c o l

— E s que la Fede ahora es del • iHarcelona» y miran muy dclgado.

—Magras con loinale '. UnOS mí-les de peselas que nadie "os los qui la .

—Però jo estic encaparrat. Molt encaparrat—cuità a dir don C a ­naro.

—1 això?—preguntà en Cama­rassa, amb aquella cara de Pep de Thort que fa sempre.

—Vosaltres creieu que un club com ('«Espanyol» ha de quedar a la cua del campionat de Cata­lunya?

—Me permite usled que d é mi modesta opinión?—digué l'ordenan­ça Nicolàs, treient-se la gorra, des-pn's de posar a l'estiba un sac de peces de la perilla.

—iParü. — Y a saben usledes que soy u n

modeslo empleao, e x - l a u r ó m a c o , pero que agarro la cogorza padre cuando le gaiuimos un partido al uBarce lonúp·

—Endavant. — U a b l a conto sir E d e n . —No miente usled al uEdénn,

que ya ha desaparecio. Conto que v a a ser lealro calahin !

I en Nicolàs digué els darrers mots fent l'ullet maliciosament.

—Me cino... y prosigo. Pues, cotno le iba diciendo, don Genaro, habiendo jugado ya con el itBarce-lonan y ganado ese punao de cu-proniqueles que nadie los sonaba, ni los ingleses que tenemos, con perdón sea dicho, creo que el u E s -par'wl» no liene ya na que hacer en el campeonalo. Oue debiéra-inos presentar, s i la C o m i s i ú n de-porliva y el mister no dicen lo con­trario, un equipo de neój i tos , como para solaz de los chicos menores de edad y d e m à s famil ia.

—IHa parlat com un estadista. El senyor Canyelles també diu el mateix i també pensen així el se­nyor Roman i altres membres de la casa.

ü o n Canaro, arronçant-se d'es­patlles, digué :

—Me'n vaig a meditar «al mu­seu».

I , deixant la sala de la moneda, creuà la secretaria per anar a tan­car-se al piset que fou casa dels entrenadors, davant per davant de les oficines, i que ara sembla una paròdia de ca l 'antiquari.

'L'amo, don Santiago de La Riva, hi ha recollit una colla d'an­tigalles, arqueles, butaques con­ventuals. ob:ectes d'art antic, un quadro dc Romero de Torres i qua­tre cornucòpies.

La meditació va durar dues ho­res, i l 'endemà parlava amb la Directiva i amb els senvors de la Comissió esportiva i es feia públic l'equip per anar a Badalona.

Els reserves han trobat el mo­ment de lluir-se.

—'No ho dk'uin alt. Direm que ens tirem a l'esquena el campionat de Catalunya ; tothom ho creurà així, però el que farem serà en­trenar de mig centre l'Espada, per veure si guixa quan arribi el cam­pionat de Lliga. En Soler ja fa

MERAVE LAS I PRODIGIÓS INVENT

C n O C l 1 6 9 les caon osmt

ACEITE VEGETAL MEXICANO ( P E R F U M A T ) Umc premiat en vàries Exposicions. S'usa amb les mans com qual­sevol brillantina No taca. evita la cnspa I la caiguda del cabell Ei inofensiu De venda

a totes les Perfumeries

CoiMmluari: La Florida, Roada Saat Para. 7; Fatrtcant: I. l·itnM, Dlaieoal, 566 - iaraaKaa

aigües, i , fent com que el cam­pionat no interessa, estudiarem elements per quan arribi l'hora d'apretar de \alent. Ara ja no hi tenim res a fer.

El camp de Les Corts estava desert, però cap a la tribuna hi havia xivarri de valent. Què pas­sava?

Davant per davant de les llotges, al passadís «tribunici», hi havia una taula llarga, coberta amb to­valles blanques. Eren les taules del petit bar de la tribuna de Les Corts, posades de renglera, i asse­guts a banda i banda s'hi veien els directius i e'ls jugadors amb l'entrenador.

Es tractava d'una festa ínt ima per celebrar l'acabament de la pri­mera volta i els èxits del «Barce­lona».

Tots endrapaven de valent, i un porró blau, ple de vi cirera, pas­sava de mà on mà i tot eren xer-rics i refilets i feina per en Mo­deslo i en Mariano. que anaven i venien portam porrons plens.

—Carat! 1 que bé que estan les costelles I

—'Posi'm un xic més d 'a l l io l i ! —Que vinguí el XUTI a retra­

tar-los. ara. Ja han fet la fi d'en Cagalàst ics, els bens de Les Corts —deia en Nonell.

— E I dia que pesqui d de la ra­tera... !—deia en Torras, rosegant la pipa.

—.Deixeu-ho córrer. Torras. Hem guanyat. Si haguéssim perdut, lla­vors sí que ens hauríem enfadat

ESTAMPES D E L « X U T ! »

TEMPS M O D E R N S

'Dels diaris de l'any 1047) '• "A S'acabament del partit, el públic va perseguir Tàrbitre amb bombes de gasos asfixiants.»

de debò. Ara el que convé és ce-leNrar el tr iomf de l'equip. No li sembla, mister?

— Yes. E s t a r mucho de lo bueno eslas corderas.

O'Connell. amb la cara plena de greix, mastegava moltó com un famolenc.

— E l dia que vulguin portaré una truja que està a punt de garrinar —va dir en Raich—, i veuran quin Sé de Déu. Si neixen ací a Les Corts, un dia matarem els farrins i els farem à la brasa. No han menjat cosa més bona. Podríem fer-ho per la segona volta.

— N o ! No que vindria el XUT! i retrataria la porcada!

—Que parli el senvor Guardiola ! —Sí. Que par l i ! Que par l i ! Com que ja havien treballat prou

les barres, voüen sentir enraona-ments i fer una mica d'olla. L'op­timisme els ajudaria a.pair bé.

En Guardiola no es va fer pre­gar gaire.

—Senyores i senyors... —Ep No n 'hi ha cap, de se­

nyora ! —Si em contradiuen, plego. —Que parl i ! Que par l i ! —Jo sols he dc dir que cal gua-

nvar el campionat de Catalunya, e! d'Espanya i el de Lliga per quedar bé, i si ho fem així, l'any que ve, en lloc de criar bens a Les Corts, hi criarem elefants i fa­rem unes costellades monstres.

—Visca el «Barcelona» ! — I el mister ! Que par l i ! Que

pa r l i ! —V'o 110 querer desir lonlecuias.

E s t a r muy buenas eslas corderas !

L'ANIMA DEL ROSEGA CEBES

Aqu st núme ro ha pas­sat per la prèvia censura

Damià Canvellas situat al camp de joc per fugir de l'objectiu. [Foto Ratera.)

L'ambaixador del pare L'entrada d'en Canyelles a l '«Es-

panyol» fou semblant a la d'A-taülf a Barcelona portant Gala Placídia. Però la Gala Placídia d'en Canyelles arribà més tard i fou en Casamitjana «Mil·límetre», el secretariet illustre de l 'eminèn­cia gris unironyonística de la Ma-nígua.

Allò era una olla. Tot eren pe­nyes i penyetes carregades de pe-nyeteries. Els jugadors manaven més que l'amo, i l'amo estava cansat de fer d préssec, gastar una pesseta damunt l'altra i no treure un soci ni regalant la quota, amb tot i que r«Espanvol» acabava d'arribar a campió d'Espanya.

En Padrón feia el que li do­nava la gana. en Vàntolrà sem­blava l'hercu de la casa i en Za­mora es menjava els ingressos amb tot i que li quedaven a deure la meitat de les mensualitats.

Amb atribucions de bugadera per fer neteja de la bona i rentar la roba, en Canyelles, arreman-!>ant-se les mànigues , va prendre el picador, el sabó i el llibre de caixa i pati-patam, cop de picador i ensumada de rapè, va deixar l'aigua clara i l 'nEspanyol» es va treure una pila de càrrega dc sobre.

Fins les oficines van reduir per­sonal, i cl xalet, que semblava petit, es convertí cn palau immens emparat amb el volum corpori del micro')ístic Casamitiana, re­presentació a la qual ouedà reduïda 'la burocràcia de la Manígua.

Amb els 'li'ires al dia i els «an­glesos» ensinistrats ner la mirada severa i la framMica parda del maquiavèlic Can elles la casa es convertí en paradís de l'optimisme, ple de pau conventual i de silenci de rectoria.

Fn Cuervas passà a fer de v i ­gilant de la caixa, encarregant-se de regirar llibres i fer sonar les claus com si en lloc de teranvines hi criessin cnpitalassos, i amb un entès en cotons com en Canvelles la casa marxa com una seda.

'Ha passat temps i han anat des-aoareixent figures històriques de IVEsnanvol». El senvor Ciudad, que hnvia nrom^s matar cn duel el director del X I T ! . i l'incompa­rable coronel Ln"i ini | la fan mal­ves ja fa temps. Els do« van morir deixant una ombra trista al dar­rera. Faltant en Ciudad, en Ca­

marassa no té mai bicarbonat a casa, i faltant el coronel, no sap el comandant Orús amb qui ba­rallar-se.

També ha desaparegut en Ser-ramalera, cl federatiu. Aquest viu encara, però a 1'" Espanyol» ha mort pol·licament. Lestrella d'en Senamalera ha sofert l'eclipsi de la lluna plena del regnat canye-llístic. que encara segueix fent el ple al cel tropical de la Manígua.

En Damià Canyelles, flemàtic, amb posa anglesa, però de la bar­rila, encara que llegeixi E l Mati . no parla mai seriosament d'afers futbolístics. Hom diria que vola per un espai enlairat i que el món futbolístic és per ell una cosa baixa do sostre que en Casamitjana po­dria tocar-ne les vigues sense es-lirar-sc gaire.

Nosaltres, que l'hem vist prac­ticar les cent seixanta-cinc mane­res d'ensumar rapè sense acompa­nyament d'estornuls ni que l i plo­ressin els ulls, creiem que és un home IHustre.

Què hi fa que no hi sigui tot perquè l i guarden un ronvó dins un pot de vidre a can Puig Su-reda ! Nosaltres, sidra'listes i con­templatius, ens trèiem la gorra amb respecte i li diem amb 11a-linàries, perquè sabem que li plauen :

«S<i/''e 1 Canyeuis l i c iu ensuma-loris dis rapflus tuus! Glòria in e^relsis Canyellas in sa·cula s a c u -l o r ü m

I ara, per acabar, parlarem del retrat que publica avui el XUT ! Sabem que a ell no li plau sortir en folotlravures i cue no s'ha dei­xat retratar mai. EI nostre incom­parable Ratera, al carn» del «Tú-piler», l'empaitava, i ell. fugint, anà a seure al camp de joc, al costat del massatgista.

Les peripècies de l'objectiu ai-drnlista per cacar-lo no tenen fi ni compte, i creiem que. en veure's tan fotogènic, ens perdonarà l'au­dàcia.

AQUEIX

*a;que en 18 0 isegiLixianl tdrm

W H I S K Y

- J O H N N I E W A h K E R

JOHN •WALKER ít SONS, LTD., Scotch Whisky DUtillen, KILMARNOCK, ScolUnd.

E L D R A M A D E L V A L L È S

—Quin deu ésser el nostre mal? —Tenir un Gual que no fa

guals.

P « * Í U 4

P A N T ' i T T f ~ ' l ' < j " " " l

5 I D R A L I S T A E S T R E N E S

AUOKA v SIEMPRE. — En aquest film resulta que la petita Shirley és filla d'un aventurer anomenat Jerry qup s'ha quedat vidu. La família de la morta es queda amb la nena. Passen els anys, i un dia l'aventurer creu que és l'hora de fer un negociet. Fingeix que vol altra vegada la 'criatura, i única­ment s'avindria a que l'adoptessin els parents a canvi d'una quànt i -

madruga. Dios le ayuda», «Dimc con quien vas y te diré quien eres», «Donde menos se piensa salta la liébre», etc, etc, ha estat subs­tituït per un diàleg sobri i menys casolà.

El film, com tots els films del detectiu xinès, és interessant. Es ple d'aventures i de misteris. Es entretingut i a estones emocionant.

El (cCapitol» era ple! Sí, se­nyors !

Endavant les aixes, i ja veuran

Shirley Temple, la petita estrella de la Fox, preocupada amb la creixença.

tat. I els parents l'adopten. Però :d cap de tres anys, un dia el pare s'enterneix i s'emporta la nena. I per tal de mantenir-la, roba, mata i va a la presó.

Aleshores la nena és adoptada per la vella milionària i l'aven­turer se'n va tranquil.

L'argument és empipador. Però com que Henry Halhaway és un director tan bo i Shirley Temple una artista tan excel·lent, el públic acaba emocionant-se i r iu i plora segons els incidents, lliurat del tot a l'acció.

La setmana Shirley Temple hau­ria de durar quinze dies.

CHARÚE CHAN EN EGIPTO. — Aquest xinès que ja és tan popular com els venedors de collars de per­les i que tots eJs catalans l'a-nomenem en «Xino-Xano», és el protagonista d'aquesta nova aven­tura a Egipte.

Els espectadors, però, aquesta vegada el trobàrem canviat. En «Xino-Xano» ja no diu màximes i proverbis. Aquell diàleg típic dels seus films a base de : «A quien

u f i Q u i n a o n a Mrjona 2S627. - 24.513

Una deliciosa

c o m è d i a musical

L - O T B P i

Í - E W A Y R E Í ^

1 alegre tmbienl

do ' P a r í s

com aquesta temporada els bons programes seran correspostos pel públic.

NUKSTRA HIJITA. — Així com el «Xino-Xano» és el xinès''óficial de tots els aficionats al cinema, Shir­ley Temple és la criatura oficial que s'afillarien tots els matrimonis sense fills. Quina criatura, se­nyors ! Els pobres pares de família que no poden dormir a les nits perquè la criatura plora i que van de bòlit quan la criatura té mal de ventre, o treu les dents, o cau de la trona, amb una criatura com la Shirley serien els pares més venturosos del món.

I és que la petita Shirley és una criatura d'aquelles que ja no en corren. No plora, no fa rareses, no trenca res, no demana impos-sbiles, no empipa. Es una nena ddiciosa que, quan somriu, us obliga a somriure, que us enco­mana l'alegria i la tristesa i us excita la paternitat. Sí, senyors! Amb uns quants films com aquest que es projecta al «Capitol», s'hau­ria acabat la solteria, puix els scíl-fers més recalcitrants s'enternirien i voldrien que els portessin una Shirley Temple de París .

En aquest film tot gira a l'en­torn do Shirley Temple. Ella és la veritable protagonista, i hom no es cansaria mai d'admirar-la.

Es un film que recomanem a xics i grans, puix que a tots us proporcionarà una bona estona.

TARRAGONA. — El dia de la inau­guració del «Savoyi) ens varen pro­jectar un documental de l'Augusta, o sigui de Tarragona (Tarraco).

S À V O Y "Lts darreres noticies del món"

Passeig de Gracia, 86 - Telèlono 76968 Sessió continua 3 tarda a 1 nit

Butaca una pesseta

NOTICIARIS ; LUCEFMNC . ACTUALITÉS FOX - MOVIETONE

AMPLIA INFORMACIÓ DEl CONFLICTE

I T A L O - E T I O P MANIOBRES MILITARS

PROP DE MADRID ALFOMBPA MÀGICA - FOX

DIBUIXOS Combat de boxa

JOE LOUIS - MAX BAER

El documentaü és fet a consciència i sense plànyer-hi detall. No hi manca res. L'arquitectura i l'es­cultura hi desfilen en forma de pro­cessó de pedra picada i hom perd la noció del temps, i no ho diem perquè es refereix a l 'antiguitat, sinó per la durada.

De totes maneres, els realitza­dors hi han posat una música que és tot un Parsifal . Ni fent-la fer a l'estranger n'haurien trobat de més llauna.

Com que està molt bé de foto­grafia, la recorianem a totes les persones que pateixen d'insomni.

Vioi.lNES DE HI-'NCRÍA. — Hon­gria ja no té secrets per nosaltres i en coneixem tot el tipisme i l'es­cenografia com si hi haguéssim passat l'estiu. Teatres d'operetes i cerveseries a l'aire lliure. Música de vals i oficials guarnits conquis­tadors. Sempre fa bonic. I a la pantalla pren un relleu considera­ble. En el film que ens ocupa, tot és modernitzat i té un aire de Prin­cesa de la Czarda i d'opereta que engresca.

L'argument és senzill. La filla d'una ex-cantant casada amb un propietari, i un aviador anglès que s'enamora de la filla ï , natural­ment, al final s'hi casa.

L'argument, però, és el de menys, puix el que distreu és l'ambient. Aquells prats immen­sos, aquella funció de gala en un gran teatre ple de lluminàries, una orquestra que val totes les pessetes i una colla d'episodis se­cundaris que resulten molt d i ­vertits.

El públic del «Maryland», que està molt ben entrenat per aquesta mena de films, va passar la nit amb gran complaença i va sortir satisfet del local.

EI film és parlat en anglès.

GENOVEVA DE BRABANTE. — Ej públic d d «Frègoli», emocionat i orgullós de poder presenciar una estrena, va aplaudir Genoveva en els moments més culminants del seu patetisme. Val a dir que els personatges són diàfans i sense mitges tintes. El que és dolent, és dolent com un ca rabiós, i el que és bo. només l i manquen les ales per resultar més angelical.

Es un film transparent i sense misteri, en el qual hom pot for­mar-se un concepte definit dels per­sonatges així que surten a la pan­talla.

C I N E M A

C A T A L U N Y A

A V U I . D I M A R T S , N I T

en s e s s i ó b e n è f i c a a profit de l'Hospital Clínic, i patrocinat per l'Àssociació de Perio­distes Cinematogràfics,

estrena de

Nobleza Baturra U n film de Florian Rey

amb Imperio Argentina

i M i g u e l L i g e r o Es una superproducció nacional de C l FE, S A

La pel·lícula que mar­carà una data en els annals de la cinemato­grafia nacional, serà

N o b l e z a B a t u r r a

Noticiari "XUTI" Hem vist E l lirio dorado en ses­

sió de prova i ens permetem reco-manarJlo a les nostres amistats.

Es un film bo, en cl qual Clau-dette Colbert hi fa la millor de les seves interpretacions.

S'ha començat a rodar L a Via I^iclea, el film de Harold Llovd que s 'es t renarà aquesta temporada.

Harold és ben al revés de Char-lot. Quan comença a rodar un S!m, al cap d'un mes ja està llest i es­trenat.

Al <iFrègoli» estrenen. De moment no han tapissat les

butaques ni han posat reflectors de cdlors.

Genoveva de Ilrabaii lc , esposa, màrt ir v santa (?), va obtenir un èxit molt relatiu.

Com a record del cinema retros­pectiu, no deixa d'ésser una peça històrica.

L làs t ima que no sigui muda !

A can «Fènix Films» sembla que van a rodar un film nacional ba­sat en una obra de Russinol.

Felicitem «Fènix Films» per l'en­cert d'haver projectat un film sen­se recórrer a la sarsuela.

E l tillimo m ü l o n a r i o , de Réné Ciair, que s'havia d'estrenar la set­mana passada, ha estat ajornat.

Celebraríem que no fos cosa del Consu1.it francès.

Llegiu cada set­mana la secció de Cinema Amateur

del XUT! Sidralistes! El dia que veureu

Charles Laughton fent barrila, restareu encisats.

L'hem vist en sessió privada i us podem assegurar que és genial.

M «Metropol» segueixen rees-trenant.

Ens consta, però, que els pro­pietaris de la font màgica estan en tractes amb diverses cases de pel·lícules per començar la tem­porada d'estrenes.

Es veu que això de que el «Frè­goli» estrenés els ha picat l'amor propi.

Resulta que Nobleza baturra, malgrat d títol de sarsuela pre­històrica, és un gran film.

Diu que és un film tan ben fet, que fins el presenta l 'Agrupació de Periodistes Cinematogràfics.

No guanyem per sorpreses.

Abissínia al «Publi-Cinema». Abissínia al «Savoy». Abissínia a r«Aclualidades». Abissínia a tots els noticiaris que

projecten els Hocals. « » « * • * » * *

La «Warner» diu que està deci­dida a portar les obres de Sha-kespoare a la pantalla.

A veiam si la temporada v i ­nent veurem Vampiresses shakes-pearianes.

» • *

P U B L I - C I N E M A Passeig de Gràcia, 57. - Telèfon 79681 Sessió continua de 3 tarda o 1 matinada

S E I E N T : 1 PESSETA

CURIOSITATS MUNDIALS Interessants reportatges U. F. í . exclusiu

NOTiCARIS D 'CTU'LIIAT MUNDIAL Segom (Ull PtntMOUm 1ECUIB JOURIIIt iieluilg

FL CONFLICTE I T A L O - A B I S S I N I darreres noilcas de nostres agenclas

ABISS 'NIA, L ' I M P E P I D E L NEGUS (Primera part) au tènt ic documental f i l ­mat pel especialista dc U. F. A. Dt, Rikll

X U T i

T e U E f=o N

( 3 ~ C O I B I

n l d à M n d í 1 9 3 5 ' / ^ H o í ^

n c m Fred MacMurray • Ray Milland C. Aubrey Smifh • Edward Crqvan

3 comèdia de l'amy - Es un f l Im Pa aiMl

S'estrenarà un film titulat Co-razones rotos.

El t.tol no sona gaire bé, pero nosaltres ens en fem càrrec, puix ;a no restava cap més paraula per aplicar a corazones per engiponar un títol de film.

I Corazones c a r d í a c o s ?

L a mascota oficiaí de la nostra secció cinematogràfica, que aparei­xerà novament en L a novia del tloelor Frankenste in .

Han començat les presentacions i els patrocinaments de les sessions especials.

«Ilot-Club» patrocina L a alegre divorciada.

I ara molts es creuen que «Hot-Club» és un club que s'encarrega de tramitar divorcis.

u s

/(

ISQB£JiTU V i m

La magna epopeia de l e . humanitat

X U T I

1

En Wallace Beery, sorprès per la càmara fotogràfica, ballant una «czarda» a Hongria, durant Ics seves vacances.

F E M I N A G R A N E X I T

LA NUEVA LAMEJOR

E L V E L O P I N T A D O f i l m M e t r o G o l d w l n M a y e r

Aclarim : «Hot-Club» ís un club de discòfils jazz-banistes i patro­cina L a alegre divorciada pel ball «El Continental».

Ea «Metro» finalment s'ha que­dat el "Fèmina» .

Ara veuran com la ie ltalura és un timus, puix cl «Fcmina» res­suscitarà.

' El dia que varen passar de pro­va Homhres contra homhres, el «Publi-Cincma» va resultar insufi-

j cient. H i havia gent enfilada per j les parets i sota les butaques. J E l més curiós del cas és que la j sessió era dedicada a la premsa, j però la premsa no hi pogué entrar,

degut a que cl local estava copat. Ca lgué repetir la prova l 'endemà

i reservar seients als periodistes.

La prova d'Hombres contra hombres constituí un èxit. Els es­pectadors aplaudiren en diverses ocasions i en sortiren molt ben impressionats.

Que diu que hi ha crisi de sar­suela?

I ca I Tots ds artistes del ge­nero cliico són als estudis «Orphea» rodant produccions nacionals.

T I V O L I A v u i i c a d a d i a , ex» i r a o r d i o a r i è x i t de l a g r a n d i ó s a s u p e r p r o ­

d u c c i ó

A M O R D E

M A D R E e n e s p a n y o l

U n gran film que a r r i ­b a r à a l c o r de les mul*

i U u d s A m é s , a l mate ix pro ­

g r a m a

O R O Y P L A T A P a r l a d a en e s p a n y o l , p e r C a r m e G u e r r e r o , J u l i V i l l a r r e a l i A d o l f

G i r ó n

L·Is p r o g r e s s o s d e l . C i n e m à t i c "

Els del «Cinemàtic», que fins ara es servien d'un butlletí tirat amb «Velograf», ja tenen un orgue ofi­cial de la premsa.

I quin orgue! Es titula K l Q u i ­xot (Setmanari independent, paci­fista i defensor dels drets de l'ho­me.) Bufa! (Comprar E l Quixot dignifica.) Ànsia ! • .

En efl darrer número (això de darrer no ho diem amb mala in­tenció) hi va un interviu amb el senyor Ramon Pascual, del «Ci­nemàtic», que cap amateur pot dei­xar de llegir. Es amè i instructiu. Parlant dels films sonors de pas estret, diu :

«No es tracta de cap invent, | sinó d'una aplicació del conegut ; sistema de discos al cinema de j pas reduït.

»En aquest procediment s'im-j pressiona primer el disc i després

es procedeix a prendre les foto­grafies seguint els sorolls-paraules abans gravats en el disc. Es, com si diguéssim, un doblatge del disc, o sia al revés del que correntment es fa en el cinema comercial, de doblar cl film.

»Avantatges per l'aficionat en usar aquest sistema? En realitat

I sols n'hi ha un que pugui citar-se, . però o u é és de capital importància ; per l'amateur modest: l'econo-- mm.»

Ara és quan veiem clar perquè 5 els del «Cinemàtic» tenen tanta • afició als films d'aviació.

cmcha A M A T E U R '

E L C O N F L I C T E F E Ü E R A C I O -O E N T R E

E l s cineistes federats es preparen per a l l iurar una gran batalla. — E l Centre a i t l énaça amh seguir ta­llant el bacal là . — S'espera d'un momeni a l'altrc que seran apli­cades sancions. —• .Verd noiiieiioiiu

ima c o m i s s i ó neutral d ' i n v e s t i g a c i ó ?

Barcelona, i octubre. — Els ner­vis estar, tivants com cordes de guitarra i no ens estranyaria que ab:ns que comencessin les pluges d'hivern ja hi hagués cops de pa­raigua entre els cineisles amateurs. El Centre vol continuar pel camí que s'ha traçat i ha declarat que no eslava disposat a federar-se. La Federació, per altra banda, ha amenaça t amb la creació de divuit concursos de cinema amateur si les coses continuaven enmig d'a­quest ambient de tiv.mtor general. Es temen copels. — H a v a s .

Barcelona, i octubre (9 nií). — Els periodistes que fan informació

PUBLI-CINEMA de 3 tarda a una matinada

Butaca: 1 pta. La producció dc gran metratge

A B I S I N 1 A E l I m p e r í o d e l N e g u s

Un excepcional documental UFA producte dc

S I S M E S O S A A B I S S Í N I A amb la cambra del Dr. Rikli. filmant amb l'autorizacío oficial i baix els aus' picis de l'Emperador Hailc Sélassié

SUBTÍTOLS DEL FILM Addis Abeba, capital d'una extensió igual a París. — Els seus deserts, sel­ves i ciutats. — La vida religiosa, els seus cultes, la pompa dels ritus, les danses guerreres, etc. — La vida ín­tima del descendent del rei Salomó, de la família imperial i dels dignataris de la cort. — Quatre setmanes en el tren reial i en caravana inspeccionant la frontera i els cims agrestos del país. — Preparatius guerrers, grans manio­bres a Harrar, etc, etc. En una pa­raula, MOLT MÉS DEL QUE VOS­TÈ PODRIA VEURE SI VISITÉS

PERSONALMENT ABISSÍNIA

E l d o c u m e n t a l - c i m de la t e m p o r a d a per la seva r e a l i t z a c i ó i ac tua l i t a t

a la Federació han pogut parlar amb un dels federatius que més activament treballen per la solució del conflicte. La conversa ha anat així :

—'Ingressarà el Centre?—ha pre­guntat un periodista.

—No ho creiem. —En aquest cas, la Federació

adoptarà sancions?—ha demanat un altre periodista més xafarder que l'anterior.

—Veurem, veurem. De moment

A V U I A L

T r i o m f a altre cop;

r O R Q U E S T R A R O D E

V I O L I N E S

H U N G R I A amb la gran estrella

M A R C E L L E C H A T A L i el s i m p à t i c F E R N À N D G R A V E Y

U F I L M S

només us puc manifestar que jo sóc allà on era.

— I on era, vostè? — A Sant Hi lar i , prenent les

aigües. L'n cop feta aquesta declaració,

el federatiu ha pujat al seu taxi predilecte i ha emprès el camí que l i ha semblat més convenient. — Havas tendres.

l iarcelona, 1 octubre. — En la reunió celebrada avui a la Fede­ració s'ha pres l'acord de no coope­rar a cap concurs internacional l 'organització del qual vagi a càr­rec de la Secció de Cinema Ama­teur del Centre,

Es esperada amb gran expecta­ció l'actitud que adoptarà d Centre després d'aqiusl acord. — Havas .

liarcelona, 2 octubre (cap al tard). — El Centre segueix indi­ferent a la política federativa i es­pera tranquilanient el primer con­curs internacional de cinema ama­teur que es celebri per a fer de les seves. Els periodistes, amb aquella imparcialitat que els ca­racteritza, han interviuat un direc­tiu de la primera entitat catalana dedicada al cinema amateur, i la conversa s'ha produït en els tons que transcrivim :

—iPensen ingressar a la Fede­ració?

—Com diu? —Que si pensen ingressar a la

Federació? —Ah-J Em pensava que deia si

pensàvem ingressar a la Federació. E n arribar aquí els periodistes

han quedat molt confosos, cosa que ha servit als fotògrafs per a pro­testar enèrgicament, doncs s'ex­posaven a fallar sengles fotogra­fies. Aviat, però , s'han reprès les preguntes :

—Calculen -ebre molts films aquest any?

—Els de sempre. Nosaltres ens hem creat una clientela addicta que no ens abandonarà per res ni en cap circumstància.

—'Doncs, em sembla que aquest any tindran sorpreses. No m'es­tranyaria que en Jorro...—ha al·lu­dit malèvolament i fent una ria­lleta de conill 1111 periodista que s'ha especialitzat en aquestes ria­lletes.

El directiu del Centre ha encai­xat amb els periodistes, al·legant oue no podia dir res més perquè després els seus companys de Junta el farien objecte de càstig. — H a ­vas (fill)

l iarcelona, 3 octubre {darrera hora). — S'ha pogut arribar al to­tal aclariment de quina mena de càst ig hi ha acordat pels directius del Centre on cas de respondre cer­tes compromeses preguntés: Se­gons persones que immodestament es diuen ben informades, al Cen­tre s'ha creat una sala de martiris cineístics la criminalitat dels quals no té precedents. —• United Press.

Barcelona, 4 octubre {de bon mat:). — Aquest mat í els perio­distes, valent-se d'una estratage­ma, han aconseguit penetrar a la sala de martiris del Centre. Els aparells de tortura són els se­güents :

Una còpia del film Sangre en ta P a m p a .

EI retrat d'en Manuel Mora-gues.

Una col·lecció de capvespres d'en Roig.

Sis xassis en encallada perma­nent.

r w · ' e assots fets amb tires de cel·luloide.

1 UÍverses caixes que ds perio­distes no s'han atrevit a obrir per­què en tocar-les fiblaven elèctrica­ment. Esperem poder donar més detalls. — United Press.

Barcelona, 5 octubre. — Comu­niquen els nostres corresponsals de Madrid que és imminent la crea­ció d'una Federació de Cinema Amateur. Els valencians, d'altra banda, també s'estan organitzant per a instituir una Federació. El projecte és de crear una xarxa dc federacions regionals a la manera de l 'organització nacional de futbol.

E l Centre, en assabentar-se de la notícia, ha somrigut olímpica­

ment per sota el nas. Però, de to­tes maneres, els amics dc la casa reconeixen que darrera d'aquesta diplomàtica rialleta la processó l i anava per dins. Realment, la cosa comença a prendre unes propor­cions que sembla imminent la crea­ció a Ginebra d'una Societat de

1

Gcorgc Arliss.

Nacions Cinematogràfiques amb la qual podrien evitar-se seriosos con­tratemps. — Havas {a la cata­lana).

Barcelona, 5 octubre (7 tarda). — Un |)eriodista de rAgència Reu-ter creu saber que molt aviat arri­baran a Barcelona els cineistes amateurs madrilenys, el bagatge dels quals farà sensació. — United Press.

Barcelona, 5 octubre (10 nií). — Tots els rumors anteriors han anat confií mant-se i sembla imminent una guerra diplomàtica entre cí Centre i la Federació. Es parla de nomenar una comissió neutral d'investigació constituïda pel doc­tor M'iragues, Monsieur l.aval i Sir Samuel l loaré . L'opinió gene­ral és que no faran res, car una cosa jés arreglar un conflicte in­ternacional i una altra un conflicte amb toies les característ iques d'u­na disputa entre porteres. — H a ­vas [pare).

iPer la transcripció dc telegra­mes,

MlNlMAX

EN EL MAGNÍFIC L O C A L

A S T O R I A Saló de les grans exclusives RADIO

TOTS ELS OIFS TARDA I NIT l'èx-t <J«ts ixíls oti la parella d 'es i i t i l í J at "La tanoca"

c o n .

ONTINtNl/Xtí La dansa que balla (ol Barcelona

Una melodia cantada t n espanyol per RAÜL RAULIEN

CONJ-NT INENARRABLEI

.NATURALMENT Un film-UUttóf

Pàg laa I

TOT; CATALUNYA 1 1

V I C . — Hp causat el consegüent sentiment entre l'opinió esportiva local la desgràcia que suara ha so­fert el jugador del «Vic F. C.» Pere Botella.

'En Pere Botella va venir al IrVicn, procedent del «Sabadell», a començaments de la temporada pas­sada, i amb el temps que portava de viure a Vic s'havia creat un sens fi de simpaties, el qual fa que l'accident sofert hagi estat acollit amb la natural pena.

NECROLÒGICA Després dè llarga agonia ha dei­

xat d'existir el «C. C Ausà», a la tendra edat de mig any.

Els que el ploren : l 'àrbitre i els jugadors del mateix, que en el dar­rer partit es quedaren sense cobrar els honoraris.

Els que el riuen : el «Vic F. C.» i demés equips pertanyents al pri­mer grup de la segona ordinària, que s'estalviaran un desplaçament.

La mort ocorregué a conseqüèn­cia d'un atac que sofrí el diumen­ge passat en el seu propi l l i t , a causa d'haver-li fet ingerir-—el ci­rurgià «A. E. C. Manlleu»—una quantitat excessiva de gols, que havien de produir la mort de ne­cessitat. El darrer sospir l 'exhalà el dimarts passat, sense que tin­gués <"l consol que l 'acomiadés un sol familiar.

* * » Els de Tàrrega diuen que tenen

gana de punts. Si almenys fos de punts suspensius! Pensar que el «Vic», amb tant que l i convenen els dos puntets de Tàr rega , els ha d'anar a posar a la graella, amb la majoria de possibilitats que 'la gana targarina en faci un net!

•No vull avançar pronòstics, en­cara que no em fessin quedar tan bé com els del <(C. E. Ausa», que amb dues derrotes que li pronos­ticava, l i han fet setze gols i sola­ment n'ha pogut marcar un. Espe­rem, esperem. A veiam si quan sortirà el XUT ! estarem empatats a nou punts amb el «Manresa» i T'iIluro» o si ens haurem de m i ­rar classificats en tercer lloc.

L'ESPIA 3333

TORTOSA. — E m diu el meu espia «Naseres» que en Ramírez (a) «Nano» estava que ballava de goig en veure la pregunta que jo, des d'aquestes columnes, feia a en Medinaceli sobre els jugadors, j a que ell és un dels afectats per aque­lla pregunta.

Doncs, nNano», allò no anava per tu ni ha estat cap rectificació dd que vaig dir sobre tu, i si vols encara t'ho repeteixo : vas ésser expulsat i expulsat quedes, i . prou.

Ara que si en Medinaceli ho fa anar recte i més de quatre vega­des ha estat tan «dictador», ha estat per culpa de vosaltres matei­xos, perquè enlloc s'ha vist que no tinguin gens d'amor al club i , el que és més greu, gens d'amor propi.

« « « També em diu en «Naseres» que

en Segura, per on s'asseu, diu que paga cafè i puro a en «Mec ! Mec !» el dia que el seu cognom surti es­tampat a les columnes del XUT !

Home, a propòsit : has de saber, tu i tots, que jo no faig mai això d'acceptar cafès d'aquesta manera i que si valguessis un xic més j u ­gant a futbol, potser a aquestes hores i des d'aquestes mateixes co­lumnes ja hauries estat elogiat.

I no comprenc com la Junta del «Club Deportiu Tortosa» arrengle­ra fracassats com tu , tenint-ne de millors.

MECI MEC!

F R O N T Ó

N O V E T A T S COHTS. 830 I CABF. i a

TOTS ELS DICS GRANS PARTITS

I «QUINIELAS»

I G U A L A D A . — Tot el senyor equip de r«Airun» no va poder contra un «AtMetic» incomplet i s 'hagué d'acontentar amb un em­pat, el qual diu molt poc en favor de l'nAirun», i en canvi IVAthle-tic», que molts es pensaven que ja està acabat, pot donar molta feina.

« « * l . 'nlgualadí» va anar a fer la

mona ridiculitzada a Guardiola, i amb un equip inferior a ell perdé per tres a zero.

El resultat catastròfic es pol culpar a la poca voluntat i falta de dignitat esportiva de la major part de components de l'equip que en una data fou campió d'Igua­lada i que ara, amb els resultats que fa, sols sembla un escarni del lulbol igualadí.

« • « Dissabte, i amb una represen­

tació de socis que feia fàstic, t in­gué lloc la reunió de IVIgualadí» per entrar al campionat, i en no poder quedar amb res de concret, tornaren a fer reunió dijous, amb una altra representació de socis que, entre els que es quedaren a jugar a cartes i els que hi assis­tiren quasi eren tants com dissabte.

Veinte aiios después de l'hora anunciada començà la reunió, i després de parlar molt de coses poca-soltes i que no feien el cas, enmig d'una emoció no delirant i fàcilment descriptible s 'acordà prendre part al campionat... si, fent una subscripció, podien reco­llir les pessetes necessàr ies ; si la Federació els accepta ; si els demés clubs s'avenen a desplaçar-se a Igualada, i si els jugadors hi vénen bé. Es a dir, tonteries que no cos­ten res de solucionar tenint en compte que fins el dia 13 hi ha la mar de temps. Amb tot, els de­sitgem una bona sort i bon encert als dirigents en els moments crí­tics que estan passant.

La invasió d'Alemanya a Bèl­gica, la d ' I tà l ia a Abissínia i altres invasions hagudes i per haver no seran res comparades amb la que farà el dia que vagi a Barcelona, i amb el carnet de periodista a la mà ent rarà a la redacció del XUT!, cl mai prou alabat i admi­rat Botinoff, model d 'àrbi t res caso­lans i conservadors, per venjar-se de tot el que l i diu en

XÀFEC

M O L L E T . — A hores d'ara ja ha estat venjat l'honor futbolístic de la «Penya Escacs». Com que aquests feien qüestió de vida o mort el guanyar els xicotets del reserva del «Mollet», reforçat amb valuosos elements com són, per exemple, en Peret Volador, en Cuasch, etc, no fou res d'estrany que els de la penya comencessin amb el joc de la patacada lliure. Per exemple, en Gordi gran, en Blasco i en Cavo es van distingir en aquesta nova modalitat de joc, que consisteix en jugar un partit amistós que tenia tot el caràcter «l'una costellada fent ús dels re­cursos que s'emprarien si hagues­sin jugat, per exemple, contra el «Granollers» d'aquells temps pas­sats. De resultes del caire que van donar a aquest partit, no em vull adjudicar el mèrit que reclamava d'haver sortit la iniciativa d'aques­tes pàgines. La idea <jue havia llançat era que el partit tingués un caire benèfic i no pas el d'ara, que fou per assegurar un ingrés a les respectives caixes de les so­cietats organitzadores i que serví per excitar un fals amor propi dels ganàpies de la penya.

• • » L'organització d'aquest festival

Via ésser senzillament desastrosa, i només se'n salvà la mobilització de fotògrafs que invadiren el camp. De la colla va excel·lir, per la seva posa i pels llargs preparatius, cl fotògraf Boix, el qual passà per la lamentable pena de no haver-li sortit bé cap fotografia.

• » » A dir veritat, el partit va avor­

rir ; sort de l'actuació d'en Peret

Volador, que tingué la virtut de saltar molt, però les pilotes l i feien pam i pipa i no les podia caçar. En Tarrés , que no es mo­lesta que l i diguin «el nas curt», no va poder frenar la seva impe­tuositat i va tenir la desgràcia de topar amb en Cayo, i ja n'hi ha­gué prou per desbordar la indig­nació d'en Blasco, el qual, d'allò més enfadat, va voler fer pa­gar els plats trencats a en Solé, ja que aquell no podia suportar que aquest se'l passegés.

Ha cridat poderosament l'aten­ció que en la darrera crònica no es parlés d'en Garchi i eh Ramon. Klls mateixos es van sentir mo-lestats que no en parlés, ja que el seu nom cada dia es cotitza més i no s'hi val que els tinguem de banda. .

Continuen aguantant el tipus, malgrat la recollida de firmes de socis per a demanar una reunió general, i no els preocupa poc ni gaire el que digui la gent, després d'haver ouedat descansats amb la

Tonyita > Rsntnfs - Apreaios i Planxava • I Vapor - líentot» a sac e>iil amarioA • Uiama SHARPLES • dols rApida

T I N T O R E R I A

J O S E P R I B É Enric Granadoa. 64 • TaUfon 74394

Sucursal»: Oonavil de Can*. 319 i Tallarà. 81 - Telèfon 21466

B A R C E L O N A

publicació d'aquell dissortat full anònim. Aquest full és inspirat per en Garchi i en ell s'ataca a en Sandunga d'una manera despecti­va. Que sàpiga que la família San­dunga serva parentesc amb la fa­mília del Negus i que tocar aquest punt tan delicat pot desencadenar una guerra, que seria molt sensi­ble en aquests moments de prous preocupacions.

El cas d'en Sanui portarà molt rebombori. H i ha socis que dema­nen que l 'eliminin de l'equip, al­tres que es donen de baixa si no

2> Cl mil lor desinfecfdnr. U—J Indispensable d s espoitius. B B

L'amiíèptic cicatritzant qnf cara min ràpidament U* (crideí

el fan jugar, i la Junta (Ramon i Garchi) anant d'un costat a l 'al-tre fent cas de tothom i sense saber imposar la seva autoritat.

Ens temem que a últ ima hora demanaran humilment a en Sanui que torni a figurar a l'equip, i aquest tls demanarà «satisfac­cions».

» * * iL'Iriondo Palau, una de les figu­

res més destacades de l'esport mo-lletà, està satisfet fins a les solcs de les espardenyes. I el cas no és per menys. En el Boúí de dilluns va sortir la seva fotogènica cara

The i Elixir Pujol Purgant i Desinfectant

De venda en F a r m à c i e s , Drogueries, Centres d'Espe­

cífics I Herboristcries

PRBPARA.T EN KL X.ARORATOB 1

PRODÜGTQS PUJOL. S. A. Sant P«re Màrtir, 6-Telèf. 7373

B A J I C E L O N A ( O . )

retratada a la plana principal i al costat d'en Martorell. Podeu con­tar el seu goig i la seva alegria, que contrastava, però, amb el seu posat esllanguit i trist en veure com el «Barça» apallissava el club dels seus amors. En veure's foto­grafiat, sols tenia feina a ensenyar el Haúï a totes les seves amistats,

i en Peret Volador i en Nas Curt, per tal de celebrar-ho van execu­tar una sèrie de combinacions ma­labaristes al pont de l'Ateneu, junt amb uns quants rounds de boxa, cosa que amb tanta de destresa està practicant en Peret Volador. Per aquest motiu, tant ells com l'Iriondo, reben moltes felicita­cions.

SANDUNGA (FILL)

SANTS. — I quin bany grec ens clavaren a Granollers! I els que rebrem encara! Tothom diu el mateix : «L'equip del ((Sants» és formidable!» Però la realitat trista i tràgica ensems,- ens diu que hem fet cinc partits ben par­tits, i solament un de sencer, la qual cosa vol dir que només tenim dos punts. Fem per ara el més lleig i recriminable paper al tor­neig actual. Es veu una desgana que no hi ha manera de treure-la dels nostres jugadors. La davan­tera ens portarà disgustos grans si no es canvien tres elements que no tenen cap interès pel Club i fan anar de bòlit a socis. Junta i als mateixos jugadors. La ratlla mitja i un defensa van bé. Tam­poc no es pot dir res d'en Mateu, ja que el xicot està que treu foc pels queixals.

Es fa córrer que el ((Sants» no paga i deu pessetes, cosa que no es pas certa. El que es veu és que no hi ha voluntat, i això farà que ploguin baixes, disgustos, cares larrenyes...

Molts ja comencen a dir pestes dels directius.

1 no hi ha dret, senyors! Ara, de fer el tonto els consellers

i de no buscar la fórmula d'ar­ranjar l'equip, aviat vindria el de­sastre del «Sants»,

Cal buscar la fórmula més pro­pícia per a no quedar a la cueta i per a no baixar de categoria. En­cara, si no es dorm a la palla, podem ésser-hi a temps.

UN QUE NO ÉS ESGUERRAT

H O R T A . — Una de freda i una de calenta. Vàrem perdre com tots uns homes en el terreny de les bones mitges de punt. Perdérem dos punts i fem punt i coma.

Hem de dir, sense enganyar-nos, que el «Calella» jugà més, i que el porter Banús va salvar-nos d'una desípta.

El primer gol el férem nosaltres, i no cal dir que l'alegria vessava per tot arreu ; però l 'epíleg fou fatal, i deixàvem la pàtria del bon peix i del bon teixit de punt, jJer à entornar-nos a là plaça d'Eiviça sense els cobejats punts, que a dir veritat, ens fan molta falla, davant la puntuació que tenen els nostres contrincants. En Busquets va ai­gualir-nos la festa, perquè crèiem de veres que passaríem els propie­taris del camp pel colador, i ens varen colar a nosaltres amb una gràcia ben calellenca.

La defensa enemiga era dc pro­nòstic. Dels nostres, els millors foren Banús , Sanxo, Sabadell, Cambra i Domínguez. Dels con­traris, en Busquets fou el millor de tots els homes que trepitjaven cl terrer de l'original camp, mena dC botifarra llarga i estreta. També ens agradaren Miró, Colomer, Co­romines i Reixach.

Ja tornem a tenir la pell de ga­llina, i el panorama es comença a enfosquir.

JOAN CASALS

SANT A N D R E U . — Vàrem tor­nar de Terrassa al poble, sense x i -ribecs i amb el cutis imperforat. Allà, a la terra del bon panyo, va­ren repartir trossos de tela així, a l 'engròs, al mig del camp, que les canes anaven sense amidar. I quin repartiment de teixit cru, i quina manera d'endastar el vellut a les cares del públic! De l'escàn­dol en va tenir la culpa en Brió, per la qual cosa estem segurs que d'avui endavant el faran sortir al camp ficat dintre una gàvia.

A la meitat de la segona part va acabar-se el bròquil. El senyor àrbitre va donar per vàlid un gol el qual va semblar a Brió que era una cosa injusta, i amb una mena de cara de lleó de set anys ben fets, va a trobar l'enribetat i me

X»• T i

Joventut en la vellesa

Naturalment, l 'home arriba a la senectut, i en aquest període de la vida és quan l'organisme va perdent les seves forces, per manca d'assimilació.

Si s'aconsegueix combatre en un vell la prostració nerviosa, do­nar energia al seu cor i restablir les seves forces, t indrem un ho­me jove.

EÍs metges han comprovat que l'acció de la Kola isolada pro­dueix sols una exc i tac ió ; és pre­cís associar-li, com ho és en l'e­nèrgic reconstituent FOSFO-GLI-C O - K O L A D O M È N E C H , el gli-cero-fosfat de calç, producte que per la seva acció regeneradora cor­regeix el defecte de la Kola i aug­menta el seu poder reconstituent en el m é s alt grau.

V e n d a : Lab. D o m è n e c h , Ron­da de Sant Pau, n ú m . 7 1 , i Far­màcies .

l i clava un sacsó, i el pobre home necessitarà nou mesos per treure's la batzegada del ferotge embrió-nat.

I aquí acabà tot, i quedaren per a nosaltres els dos punts, els quals vénen a ésser el consol de la fa­mília.

H i hagué innovacions a la da­vantera, però no van plaure pas. En Roig se'ns torna groc ; en Mo­rales, massa moral i poca eficàcia: on Vallribera, un tros de bescuit g l a c é ; en Pinero, b é ; també bé en Gómez. Admirables en Cruz i la defensa.

Els contraris feren quant pogue­ren per fer-nos suar la gota... se­rena, sense serenitat.

PAU BASTÉ

SANT M A R T I . — Vingueren els europeus a casa amb unes dents que treien foc i amb ganes de cros-pir-se'ns sencers. Però no fou així. Ells començaren a jugar heroica­ment, i el porter a no deixar-se passar cap gol, i els nostres, Ídem de lienzo. Petrus i Montserrat fo­ren els amos del camp i guardaren la virginitat porteril amb una fe apostòlica, europea i martinenca.

H i hagué cosses, patades i bat-zacs, però l'Alvarez, que era el ca­pità general del camp, va fer un arbitratge bo, i encara que se'l criticà d'un penal que no arribà a ((presó», era realment càstig as­senyalat en el anals enciclopèdics del missal anomenat «Reglamentii.

El jove de les im'í dues-centes pessetes, com li diuen a Ballester (a) Potro, va fer de les seves, i li feren obsequi de dos rocs que si ei toquen el deixen tou i disposat a jugar més net que una patena. I consti que, tret de clacar el por­ter amb el peu, inutilitzant-li per­què pogués fer un gol IVEuropa», si s'arriba a tirar bé un còrner, fou un Sant Llu ís Gonçaga. El mig i l'extrem esquerra, apagados y sin luz. En canvi, en Mas, l'Ar­quer, en Montaner, en Barbarà, bé de debò.

Dels nostres, en Catafal, Mas, l ' Iranzo i en Moreno foren els més encertats.

La sala d'espectacles plena, molts crits, molt soroll i poques nous.

Els fanàtics de fora i els nos­tres disfrutaren de veres cada ve­gada que veien perill a la porta de cadascú, la qual cosa passà so­vint i alternativament.

L '«Europa» és una cosa sèria, però té la davantera defectuosa, malgrat els seus naturals èxits fins avui dia.

EN JOAN DE LA CALMA

C I C i . C S #

SANROMA Malmet, « 2 - BARCELONA -Jfc

E S P O R T S ? A ACCESORIS . 7 7 /

REPARACIONS v - S

G I R O N A - — Corren rumors que I un mifí centre estranger s'ha ofert L j r jugar amb cl « G i r o n a F . C » . I £ s tracta res menys que d'Otto Sianlr1'r· d'aquell cè lebre avi mie defensava els colors de la di­funta i enterrada « U n i ó Depor-liva».

Sembla que en Sanllehy en sap i quelcom.

» « »

A Sabadell, quan l'equip del I jGifona» guanyava i quan eren L-ap a l'acabament, el p a p à « m i s -ler» cridava als jugadors : « P e l o -

lltts o j u e r a , pclolas a fuera'.n Els gironins, portats per l'eu-

1 (òria del triomf i pensant amb la barrila que faria el F u l l Esport iu , no en feren cas i anaren marcant la ceba pel camp.

En canvi, els de Sabadell, tant I va ésser sentir al lò de pelotas a

juera com venir-los ganas de tirar pilotes a dins, i , tal dit tal fet,

I fercTi en un moment els gals ne­cessaris per empaftir i guanyar i

I deixar el «Girona» aclaparat, tan aclaparat, que va continuar mar­cant la ceba i rifant-se del p a p à «mister» i dels socis acompanyants.

Un d'ells d i g u é : u P s é l Olro dia serà .»

O/é ! , diem nosaltres. TOMASET

M A N R E S A . — E l partit de la màxima.. . taquilla j a e s t à liquidat. Segons referènc ies , m é s de quatre mil pessetes. D é u n'hi doret. A m b uns quants partits a ix í , el « M a n ­resa» podria adquirir fins el Ne­gus, si l i d o n é s la gana. O , m é s Dé, en Joe L o u i s , que diumenge passat ens hauria anat molt bé , perquè uls de V i c són molt bons pugilistes.

E l resultat fou de dos a un a favor dels bons. 1 els fabricants del «Cerebr ino Mandri» tingueren un èxit bàrbar i vengueren m é s el dia 29 de setembre que en tot un any. E l s nervis foren els que

i manaren en aquest partit. H i ha­gué una altra sorpresa. L'àrbi tre lambé manava, ü i que és estrany? Nosaltres estem avesats a que, quan l 'àrbi tre diu una cosa, els jugadors l'agafen per la solapa, el públic crida i , nnalment, qui mana é s el respectaole. Diumenge, el de l americana enribetada tre­ballava mes s erè que el « N i n o de de la B r o c h a » quan np té cap brau al davant.

E n Castel ls , per e x c é s de ner-viosisme, m a l m e t é un penal.

Jo, comprenent la s i t u a c i ó en què es trooava, li dispenso, i crec que el d e m é s públ ic e s t à d'acord amb mi .

Després , el «Vic» va marcar el primer gol. Fil lets, i quin desori ! Allò semblava el Sarre després de les eleccions. To t s els vigatans es van treure els mocadors i , en lloc de mocar-se, com hauria estat n a ­tural, els feien voleiar.

E n Serra , que no hi estava con­forme, a la primera o c a s i ó va aga­far la pilota i , amb una bala fan­tàstica, colossal, mussolinesca, es­tupenda i d e m é s adjectius, m a r c à el primer gol. J a havia arribat l a

[ nostra. Vingueu mocadors enlaire. Als vigatans se'ls menjava la

ràbia. Per demostrar-ho, un d'ells va «sa ludar» en Gr iera , i es va haver de retirar. ( E n Griera , eh I No confonguem.) E l s manresans som molt bruts. Sempre rebem.

E l que vam patir l'estona que va durar l'empat n o m é s es pot comparar amb el que va patir fa pocs dies en Max Baer .

Per fi en Serra , no volent que patíssim m é s , m a r c à el desempat, precisament en el moment que en Griera tornava a sortir, i a ix í l'o-

1 vació fou doble.

Ja ha sortit la Cròniccf d'Esports . Sortí amb un xic de retard, però els que l'hem llegida podem asse­gurar que val la pena esperar-se. Pelicitem els seus dirigents i re­comanem als sidralistes manre­sans que no deixin d'adquirir cap número, pel b é de l'esport m a n -

I r«sà. DON GIL

ilS^ELTAUP tOiEP OERtlA - SABA DEU

C O N V E R S A A M B 1 . ' A B N E G A T A F I C I O N A T A L A S O R T I D A

D E L « N O U M O N »

— D ' o n surt a aquestes hores, don Miqn|· l?

— O e l l o í o u Món». — C a r a m ! Observo que e s t à

ronc. V o s t è no hauria de sortir de nits.

— T é tota la raó. S i no sort í s de nits, m'estalviaria molts dis­gustos. Aquesta ronquera em ve de tant cridar.

— J a conec que els jutges han fet de les seves.

—'Han trencat la .neutralitat. H a n perjudicat el Negus.

— C o m ? E l s jutges intervenen en q ü e s t i o n s internacionals? E l Negus boxava al Nou M ó n ?

—'No, home, no. E s veu que, vos tè é s profà. E l Negus, aquesta nit, estava representat per l'Alí.

— A h ! — I l'AM, després d'un combat

molt disputat amb en M a r t í n , ha aconseguit decantar la b a l a n ç a a favor seu, aprofitant-se de la ner-viositat del seu contrincant. I quan tothom esperava que el Negus se-

E l públic va disfrutar, puix po­g u é constatar la barra de l 'àrbitre va l enc ià , e l , q u a l , amb el mateix aplom que si arbitrés a Mestalla, va declarar que G a r c i a Alvarez havia guanyat en Portillo. F o u un cas de penques que el púWic v a premiar com es mereixia.

A m b tot i aquest timus, els ca­talans venceren per 5 victòries a 3.

D e s p r é s del que v à r e m presen­ciar, no ens sorprèn que els ama­teurs catalans fossin passats per la pedra a V a l è n c i a i que els va­lencians n o m é s sofreixen derrotes quan surten de casa seva.

F L A T U S C a d a dimecres diem el mateix :

A r a ! A r a ! A r a ! iPerò el combat de l 'Ara es va

ajornant. L ' A r a s 'haurà de canviar el nom.

I la conjuntivitis de l 'Alfara, com e s t à ?

AMATEURS WLENCIAMS

E L S V A L E N C I A N S P A S S A T S P E R L A P B D R A

- H o veus, home, com no se'n treu res de fer trampes.

r ia declarat guanyador, els jutges. . . — H a n declarat guanyador en

Mart ín ? —No tant. H a n fallat matx nul. — ' L a neutralitat t é certes exi­

g è n c i e s . . . —Doncs el públic no e s t à per

r o m a n ç o s . L a bronca s'ha sentit des d'Addis Abeba.

— J a seria hora que es suprimis­sin els cartonets. I no hi ha hagut cap m é s incident?

—No. E n el combat d'en Safont i en S i m ó , no calien cartonets, j a que en Safont s'ha imposat Clara­ment i ha repicat les costelles d'en S i m ó , guanyant d'una manera clara.

— V a l m é s a ix í . — E n Llorens t a m b é ha triomfat

netament d'en Pellicer. —'Una altra bronca que s'han

estalviat. — B é ; s ó n les dues i la dona

j a deu passar à n s i a . — C u i d i ' s la ronquera, i fins el

dimecres vinent.

E L S A M A T E U R S V A L E N C I A N S F O R E N P A S S A T S P E R L A P E D R A

C o m que quan nosaltres v à r e m anar a V a l è n c i a els jutges valen­cians varen fer un vaitot i tiraren per casa , el públic , en veure anun­ciats els valencians a IVIris» , es va apassionar i' va córrer a atapeir la sa la (? ) del carrer de V a l è n c i a . Riguin-se dels campionats d ' E u r o ­pa a la « M o n u m e n t a l » ! S'esgo­taren les localitats i restà una colla de gent al carrer.

H o preguntem perquè en S o l à j a c o m e n ç a a perdre la pac iènc ia 1 a Sardanyola ja hi fa una fresca que no s'hi pot estar.

Jeff DicUson ha donat la rega-dora al f a m ó s Pancho V i l l a r (a) E l Tarzdn e spaüo l .

E s diu que la regadora ha estat motivada degut a que el Tdrzdn espanol, a causa de tantes pallis­ses, a r r u ï n a v a cn DicUson d 'àrnica i tafetà .

L ' u l l c l ín ic d'en Dickson, aques­ta vegada, ha fallat.

Boxa a 1 0 ymp is Demà dimecres • un quart d onze

G P A N V E T L L A D A

E l s 3 nous i irans valors del pugi lúme dels nostres r injs

2 C O M B A T S P R E L I M I N A R S , 2

3 G R A N S C O M B A T S I N T E R N A C I O N A L S . 3

F E N O Y l l - B E N I S S A

A R I A S - P A R I S I S

Y O U N G P É R E Z

L O Z A N O Entrada genaral: 2'50 pessetes

<—.o·-a»o

L ' A T R A C A M E N T A L E S O F I C I N E S D E L C L U B

—:Mans enlaire! I ara doneu-nos dues entrades amb seient pel partit del diumenge.

m m i c T - B O L DEL CAMPIONAT D'ESPANYA QUE 'NO ES PARA PEL SETEMBRE:

Q u a n v à r e m assabentar-nos que el senyor Brical l havia citat els p lomí fers per a donar-los la gran not í c ia de la definitiva ce lebrac ió dels campionats d 'Espanya , vam cuitar a enfilar-nos per aquella in­acabable escala que condueix a les golfes del gratacels de la V i a L a ­ietana, en el qual hi ha instal·lades les oficines de la sucursal de la Federac ió Espanyola .

Amb el copa!ta i la levita de les solemnitats ena d i s p o s à r e m , fent-nos passar per turistes, a in-quirir totes les noves que ens fos possible.

E l vice-president, senyor Brical l , i el seu assistent Sust ens reberen molt amablement, sense deixar de mirar-nos de cua d'ull com si dub­tessin de l'autenticitat de la barba que ens cobria les barres.

— E s cert, senyor Brical l , que els campionats es celebraran du­rant la primera quinzena de se­t e m b r e ? — p r e g u n t à r e m .

— S í , senyor. E l s campionats d 'Espanya s'efectuaran els dies 12 i 13 d'octubre.

V o s t è s pensaran que la resposta no s ' a v é amb la pregunta. Nosal­tres p e n s à r e m el mateix, però vam fer el p a g è s .

—'Què m é s pot dir-nos d'aquest assumpte?

— A h ! Que després de moltes trifulgues hem aconseguit trobar una v í d u a rica disposada a car­regar-se amb el mort del pressu­post i , g r à c i e s a aquesta bonda­dosa dama, podrem demostrar als de Madrid que, organitzant i pa­gant un altre, en Sust i jo som els amos.

A m b el que ens acabava de dir ens d o n à r e m per satisfets. Per fi h a v í e m escatit si els campionats d 'Espanya es farien d'una vegada.

Contents com uns pèso l s dava­l làrem l'escala saltant i ballant. È x i t ! H a v í e m estat els primers a conè ixer la not íc ia i ens a p r e s s à ­rem a comunicar-ho al d e g à perquè aquest ho t i n g u é s present a l 'hora de les gratificacions.

P e r ò , en arribar a la R e d a c c i ó , una inesperada reve lac ió d'un mis­teriós passarell missatger ens de ixà estupefactes, esmaperduts.

—No siguis pavero i no presu­mis d'un è x i t que no et pertany, à n i m a vanitosa ! — d i g u é l'ocellct.

— H e estat el primer !—protes­t à r e m .

— ' I un be! E n Maunier t'ha passat davant !

— L l a m p ! E s possible? —Esco l ta : fa dos dies, el se­

nyor Bricall fou demanat per con­ferència te lefònica des de Madrid. E n Segurado va dir-li que, per tal de gestionar el bitllet del jugador V i t ò r i a , del « R a y o » , necessitava saber en concret si el campionat d 'Espanya es faria a Barcelona o bé a Madrid. I en Brical l , reco­manant-li una absoluta d iscrec ió , li d i g u é que sí , que es faria a la nostra ciutat. A r a ve la part su­cosa. L a senyoreta que a n u n c i à la conferènc ia no era altra que una empleada del despatx d'en Mau­nier i cl suposat Segurado era un company de treball d'en Maunier. Per arrodonir l'encerada, el m a ­teix Maunier, mentre el seu com­pany parlava amb el senyor B r i ­

call , bufava l'aparell perquè fes un sorollet sord com el de les a u t è n ­tiques c o n f e r è n c i e s . . .

E l passarell no d i g u é res m é s i a ixecà el vol, deixant-nos astorats i amb un pam de boca.

Passats els moments de sorpre­sa, vam riure de bona gana en pensar l'enredada de q u è havia es­tat objecte le bonifaci del senyor Brical l .

E l periodista d ' E l Mundà havia afaitat la not íc ia abans, però ens r e s i g n à r e m pensant que fou molt m é s llest que nosaltres.

ZAROFF

H O C K E Y D O R M I L E G A F I L M S

V o s t è s ens preguntaran : «I els de T e r r a s s a ? » , i nosaltres els con­testarem : « S a n s i bons, g r à c i e s a D é u » . E l torneig del «Terrassa H . C.» toca a la seva fi i j a es pot donar com a segur que tíl ven­cedor s e r à el ((Terrassa A». No ens negaran que no podia donar mi­llor resultat. . . pels organitzadors.

Hem trobat la pedra filosofal! E n Byla fa uns quants dies que no fa el viu per les columnes del l laú l perquè é s en viatge de nuvis . I>e casat cont inuarà practicant (si convé amb m é s intensitat) l'esport de la pala. (Diss imul in l'acudit.) H o advertim perquè els lectors del ISuúl no s'espantin.

E l que vo ldr íem saber és si , j a que no pot fer el viu des del diari de paper groc, el continua fent amb la dona durant el seu viatge de nuvis.

A m b tot, però , li desitgem que sigui ben feliç i que visqui amb la senyora com un parell de co-lomets.

Anem a donar una not í c ia per a fer tornar en si els ((morts» ama­dors del l i a ú l ) que amb les ante­riors s'hagin desmaiat.

A Barcelona encara hi queda el germanet del nuvi, Byl i ta , que el supleix en les tasques de crític del .l/l(il(/o.

l'reveiem que d'aquí uns mesos la s e c c i ó de hockey del Haúl serà exacta a una esquela mortuòr ia , amb la firma dels germans, ties, nebots, cosins'i d e m é s famí l ia d'en Byla.

E l ((Polo» ha fel una crida a tots els socis que vulguin jugar en el campionat de Cata lunya perquè s'inscriguin en els seus rengles.

J a estem veient el senyor M a -caya enmig del camp i amb uns pantalons fins el genoll, amb bar­ret hongo i amb lliga-cames auto­m à t i q u e s .

V à r e m dir que a la Fede n'hi hauria, de raons ; i ho vam endevinar, no són pas pretensions. E n Mart ínez , de ^ « A g f a » , va fer un parlament, prò en Palet, del ((Terrassa», va sortir amatent i amb quatre parauletes que hi va afegi en Massip, tot va acabar com abans, sense cap esgarip.

THINC-SHON

— -

P à f t u 8 X U T i

33%

Cada dia hi ha més concurrents a la Mútua.

Visca el joc net i patada a la melsa!

I només hi manca que hi enviïn una col·lecció d'àrbitres com el de Terrassa.

Tableau !

Sembla que als partits de cam­pionat de reservistes que celebren els clubs de primera categoria B només hi assisteixen els jugadors (i encara) i el barraquer.

Ha estat un èxit com per passar el platet després de cantar un cec.

No es guanya ni per desplaça­ments !

E n Brió, del «Terrassa», serà proclamat campió, pes brut, del futbol.

Va clavar un pinyac a l'àrbitre que li féu saltar les dents.

L a canalla les collia pensant que eren pinyons tendres.

Recomanem als clubs . que es deixin guanyar per 1'«Europa».

Podran perdre el partit, però guanyaran cent vegades el doble amb la guixeta, perquè allà on van els europeus es venen dotze mil mitges entrades.

No falla. Són faves comptades.

De Terrassa ja vàrem dir, refe­rint-nos a la confecció de l'equip, que pateixen del mal de tots els clubs.

Referint-nos a les adquisicions, podem dir cl mateix.

Quan varen adquirir en Polo (3,000) i en Colomer (1,000), tot Terrassa va exclamar :

—Tindrem una ala esquerra mo­numental !

Resultat? De quatre partits ju­gats, en Colomer n'ha jugat tres d'extrem dreta.

E l senyor Germà, de Sabadell, està amoïnat. Després dc les der­rotes, tots els amics van a tro­bar-lo i li diuen :

—Home, senyor Germà : per què no ho adoba? Si vostè voflgués...

I el senyor Germà està amoïnat perquè ell, fent d'alcalde, no té temps per ocupar-se del «Sabadell».

Els sabadellencs esperen, però, que el senyor Germà acabi de fer d'alcalde perquè torni als vestidors a fer aquells discursos que feien vibrar els jugadors i els tornaven 3a moral.

E n Màrius Valls pateix d'in­somni.

No pot dormir de dia, i quan va al futbol ha de contemplar el partit.

Si sabem algun remei contra l'insomni diürn, ja li recomanarem.

E l «Júpiter» també vol imitar les gestes del «Barça» acaparant jugadors. Actualment té mig cen tres : Soler, Sala i Sànchez, i no vol despendre"s de cap.

E l s de Sabadell li festejaven en Sala, però no hi hagué res a fer.

En Sala els ha guanyat lots els partits amb el reserva i se l'es­timen com un titular;

En Clipson, per fer-nos quedar bé a tots plegats, se n'entorna cap a casa seva.

No ha tingut temps ni de fer-se • pesat.

E n Padrón ha fet sort i juga a 1'«Arles». 2,000 francs cada mes i la música de Bizct a part.

Les velles glòries voldrien se­guir-lo, i tots es mostren uns en­tusiasmats de L'Arlesiatia. .

Aquell pis del xalet que servia per a viure-hi els entrenadors, ara s'ha convertit en museu d'antiga-

E L R E G U L A D O R I O A N B O I X

-Jellotgcr de I JUadém!* de Ciència,

Fàbrica de Joieria l Relloígerio Rambla de lea Plori, 971 Carme. 1

lles, on hi ha quadros, trastos an­tics i retaules.

Aviat hi podran posar algunes velles glòries de l'equip que ja no guixen, per a augmentar la collec-, ció de relíquies venerables.

E l Consell de la Federació, d'en­çà que el presideix l'immens se­nyor Roca i Tatano, té excessos de debilitat que revelen la bona in­tenció i la blancor d'ànima dd president federatiu.

Al (cSans» li van inhabilitar un jugador, en Borràs, per haver fet la traveta a un àrbitre, el qual no es va trencar la nou del coll en caure perquè encara hi ha mira­cles. E l Comitè de Competició li havia imposat mig anyet de vacan­ces, com manen els reglaments, però a la Fede hi ha en Miró, que d'ençà que l'han nomenat burot federatiu a la Lliga Amateur sap treballar-se la presidència, i han perdonat a en Borràs tres mesets del càstic per correspondre als seus serveis.

E s clar. E n Miró va començar amb d conte de la llàgrima i va enlernir l'humanitari senyor Roca.

—Miri que el ((Sans» està fent el mec, senyor Roca. Compadeixi's de nosaltres. Pensi que si no hi posem un pedaç, som a l'aigua. Després... en Borràs np li volia pas trencar res a l'àrbitre. E l va fer caure i encara li va dir : ((Dis­pensi».

.S'ho va creure tan bé el presi­dent, 'que fins va cridar l'Arribas, del Col·legi d'Arbitres, i li va dir :

—Miri, L i alçarem la inhabili­tació. Es un bon xicot, sap? Vos­tès facin els ulls grossos i ningú se n'assabentarà.

I ara resulta que el Mundo hi ha fet olla i que hi ha clubs que posen el crit al cd.

A ca la Cucurulla sempre en pas­sen de crespes.

A Terrassa van estovar l'àrbitre Menal, i mai dirien per què? E n Menal era amateur i el ((Terrassa» sabia que és un àrbitre que no ho fa del tot malament. Tan engres­cats hi estaven, que en Torrella, el delegat federatiu del ((Terrassa», el va votar perquè entrés a les llistes d'àrbitres de la primera ca­tegoria B.

Convençuts que l'àrbitre no els tractaria malament, el «Terrassa» demanava sovint en Menal, i cor­rien veus per Terrassa que era un bon amic del ((Terrassa». Però ar­ribà d partit ((Terrassa»-((Sant An­dreu», i en Menal anul·là dos gols als terrassencs.

—Aquest dèieu que era dels nos­tres? Però si és un mal hernwno'.

—Clava-li una bufa ! I ja hi van ésser. Va començar

en Brió I , i hauria acabat amb drama. E l partit no arribà a la fi.

Ves per on es fan bolets! L ' A l -coriza ha anat al ((Terrassa», pa-"rocinat per en Piera, que n'és l'entrenador.

Les velles glòries es protegeixen.

Allò d'en Cabanes sembla que està arranjat, però en Cabanes ara s'haurà de consolar fent de suplent d'en Munlloch. E l nano de la sang freda li menja sjpes al cap perquè juga més i no té el seu canguelo.

Sembla que a l'«Espanyol» ja comencen a mirar de cua d'ull l'en­trenador. En Roman se l'estima entranyablement

Diuen que abans del partit amb el ((Barcelona» hi va haver raons de les grosses. Mister Lcwe tenia la intenció de fer jugar en Clipson de davanter centre perquè en Green estava malalt.

Tanmateix hauria fet molta grà­cia veure el camell d'en Clipson, que ni de defensa sap jugar bé, fent de davanter centre i quedant en ridícul.

En Roman diuen que va dir a l'entrenador que si sortia en Clip­son al camp li clavaria un raig de trets.

A Sabadell no baden. Veient que les coses van un xic malament, cer­quen jugadors per tot. Ara han pescat el davanter centre del «Tàr­rega» i un jugador del «Monumen­

tal» de Terrassa que diuen que és un fenomen.

A Terrassa comencen a mirar malament en Forns. E l delegat sa-badellenc és de Terrassa, i d'ençà que s'ha emportat aquest xicot del «Monumental», el vigilen i diuen que si en pesca un altre li faran la cara nova.

Ja estem veient el Sant Lluís Gonçaga del ((Sabadell» amb el cap embenat.

Diumenge passat els poulains d'en Piera, jugant contra el «Sant Andreu», guanyant perdien.

E l ((Terrassa» va marcar dos gols que, segons en Vicentet, eren més passadors que un duro sevi-llimo, però que l'àrbitre, amb dis­posicions a ésser santificat per màr­tir, es va entestar a anul·lar-los, quan ni ds mateixos jugadors del «Sant Andreu» no protestaven.

L'home, amb llur abnegació, no es donava compte que es jugava la vida a cara o creu, i després d'haver anul·lat els dos gols es va veure amb cor de donar un gol de bandera i més net que una pa-tena als contraris del «Terrassa».

Va ésser com apropar una tela encesa a un barril de pólvora, i la pólvora fou en Brió, que, anant envers l'àrbitre, el va obsequiar amb uns presentants tan delicats, que la cara d'en Menal, que així li deien a l'àrbitre, va quedar transformada en un magnífic pa­norama abissini.

I no el van estripar per un ver­tader miracle.

Ens han explicat que la conducta heroica d'en Menal, arbitrant el «Terrassa»-«Sant Andreu», va dei­xar astorats els seus companys, els Unesmen.

Sembla que un l'ells, en veure com, amb aquell desprendiment de la seva poc preciosa vida, es veia amb cor de contrariar els fanàtics, tot era dir-li, cada vegada que s'a­propava :

—Dóna un penal a la primera ocasió. Dóna un penal.

Fent cas omís de les recomana­cions humanitàries del seu com­pany, va tirar al dret i va haver d'anar al quarto de reparacions.

Males llengües diuen que estava assegurat contra accidents i volia cobrar la prima.

E l seu agressor, en Brió, en té per mig any per jugar.

Des de que en Piera fou nome­nat entrenador del ((Terrassa», no­més feia que dir a l'Alcoriza que si volia signar pel ((Terrassa», lli­garia els gossos amb llonganisses.

E n Cori no es deixava convèn­cer, i ara, a conseqüència de la desqualificació d'en Brió, no sabem quin filtre màgic li haurà donat que en Cori, d'una manera ines­perada, ha fitxat pel ((Terrassa» per acabar de jugar el campionat.

E s una bona adquisició per part del «Terrassa». E n Cori encara pot rutllar de valent.

_ E n Duran, l'ex-sabadellenc, ha signat pel ((Vic» en condicions es-

La Patrona de Barcelona é s la Mercè, però la pa­trona dels cambr rs é s la Gran Sastreria dei P a d r ó

ESMOKINGS DE TALL PERFECTE I GRAN DU­RADA, A PREUS MOLT

ECONÒMICS

umm de p í d : ú Plaça Padró , 16

UN NOI E I X E R I T -"Paper de fumar pel pare. --I quin paper gasta el teu pare .--Home, quin paper voleu que gasti : paper Cartlets.

pecials, per jugar-los el campio­nat de Catalunya.

E l ((Sabadell» l'ha cedit amb condicions més que barates, i el «Vic» s'ha conformat a cedir-lo, si en Duran, acabat el campionat, se'n vol anar, pel mateix preu que n'han pagat.

Avís a alguns clubs, entre ells el «Girona» : en Duran encara rutlla d'una manera magnífica.

L'altre dia vam veure el popu­lar Mar iana del «Barça», de na­tural alegre i trempat, que anava cap cot i consirós com aquella princesa del conte.

E n veure'l d'aquella manera, no ens atrevírem a dir-li res.

Per un atzar hem sabut el per­què de la seva tristesa. Vam anar a casa d'un sastre per si ens volia fiar per uns trenta o quaranta anys un pareiï de trajos, i en comptes de donar-nos el sí esperat, ens va ensenyar un parell d'uniformes d'una majestat enlluernadora. Vam veure-hi tot una rastellera de bo­tons figurant pilotes amb l'escut del «Barça» i uns brodats que fa­rien enveja als cortisans de Ver­salles.

I la tristesa d'en Mariano és perquè s'ha d'enfundar aquell de-vessall de botons i brodats, puix li sembla que pel càrrec que té de jefa de material i de camp i no sabem de què més, no fa prou guerrera.

Si almenys fos a l'antigua usan-za!

Hi ha uns quants directius del ((Barça» que tenen una veritable debilitat per l'Areso.

Havent fracassat successivament, després d'una temporada d'inne­gables èxits, la barba del senyor Domènech, la corbata del senyor Claveguera, la camisa del viatjant desconegut i la tortuga de mossèn Lletuga, açà sembla que la mas­cota oficial dol club és l'Areso.

Tan comprometedor com hono­rífic títol l'han penjat a l'Areso de resultes del fet que fins ara no s'hagi perdut cap partit.

Recordem que on Berkessy tam­bé va ostentar, d'una manera efí­mera, d títol.

L'Areso podrà ésser mascota, i no volem trencar la fe dels direc­tius dd «Barça», però allò de que el «Betis» no perdia cap partit, no deuen recordar el del camp de Les Corts i el del «Sabadell», per no citar-ne més.

En Canyelles va perdent autori­tat. A la_ secció del «Qué quiere usted decir?» del rotatiu icterici, una colla de socis es veuen amb cor no sols de discutir-lo, sinó que també li critiquen les breus de­claracions que després del partit fa a l'Ollé Bertran.

Per ara, encara li diuen don Da-tnidn, però dintre poc temps ja li diran Canyelles a seques i fins, si baden, a E l Mundo són capaços de dir-li cul d'olla.

Don Damiàn, y qué irrespeluo-sos con vueslra diplomàtica per-

L a Junta de la Manigua ha com­près que en Clipson feia masses sacrificis per un home sol fent aquelles exhibicions de flèndit es­cocès, i han pres l'acord d'emba­lar-lo com una porcellana de Sè-vres i remetre'l cap al seu lloc d'o­

rigen per si el volen pel museu egipci.

Ens fem càrrec de la tragèdia manigüera en pensar que, després de tant rebombori periodístic, arrel de la vinguda dels anglesos, hagin hagut de reexpedir una de les ad­quisicions, esperant la primera oca­sió per repetir-ho.

1 la tragèdia d'en Canyelles, per la barrileta que hi haurà d'ha-guantar, a conseqüència de les pa­raules de doble sentit, amb els an­glesos.

Els sidralistes són gent de me­mòria.

Tothom recorda que d senyor Margarit, de ((La Balanguera», va regalar una magnífica copa per­què se la juguessin el «Barça», el ((Sabadell», el ((Girona» i el «Jú­piter». E l «Barça», un cop jugat el torneig al camp de Les Corts, havia d'anar a jugar el partit a Sabadell, i han passat una colla de mesos i encara no s'ha trobat la manera de jugar el partit pen­dent.

I ara el «Sabadell», que es creu perjudicat, ha elevat una protesta contra el ((Barcelona», gl Consell del ((Barcelona», avi , de la Fede­ració, perquè miri de trobar-hi una solució.

Això són ganes de fer la guitza i malmetre les digestions d'en Roca i Tatano, Perpinyà i Güell.

Tan bé que s'està sense cercar complicacions a la situació.

MORA DEL C O P D E U .

Ras Ros. — Ris-ras ! Al cove vas.

/ . T. (Reus). — Tenim corres­ponsal. Un corresponsal abnegat, que compta amb l'admiració de tot el Conclave i és el que menys feina dóna all corrector. I vostè no serà mai el seu substitut.

Pocseny. — Distingit amic Pocseny : Qui dia passa, any empeny, i una temporada al cove és com anar al Montseny.

Renec. — Si té, bola a l'infrascrit i no sap com insultar-lo,

enviï-li aquest escrit, i si vol apallissar-lo, np surti mai més de nit.

Josep S: — Està bé, i pd sol fet d'estar bé ja- mereix un lloc al Xur l

(Aquesta setmana ja ens dispen­saran, però no tenim ganes de con­testar res més.)

S I B E C A S ARTICLES PER A E S P O R T S

Arlbau, 35.-Telòff. 32915

IMPRESOS COSTAI Nou de h Rambla, 45