XIPRER

JAUME,DARIA,ANCA,AYA,LAIA.S

CURIOSITATS

: El nom científic Cupressus és un dels llatins del xiprer, derivat, segons alguns, del grec kypros, Xipre, on creix abundantment. Segons altres, de Ciparissos, fill de Tèlef, transformat per Apol·lo en xiprer. S’afirma que amb fusta de xiprer es va fabricar l’arca de Noè i gran part de la flota turca. També va ser emprada, junt amb la del cedre, en la construcció del Temple de Salomó.

CARACTERÍSTIQUES

El Xiprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani, abastant una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, degut al seu cultiu, es pot trobar a tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10 °C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Les fulles són imbricades. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. Els fruits en forma de gàlbuls més o menys arrodonits fan uns 40 mm.

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines.

Xiprés al nostre pati

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines

REPRODUCCIÓ

La reproducció d’aquest arbre també es fa mitjançant les

llavors que es troben dins els fruits. Al madurar aquests fruits,

cauen a terra i deixen anar les llavors, que són escampades pel

vent. Aleshores, mica en mica, amb la pluja... la llavor es va

transformant en un nou xiprer. D’aquesta manera es crea un

nou xiprer, i aquest farà el mateix procediment de deixar anar

les llavors per crear nous xiprers, i així mai desapareixeran els

xiprers (a no ser que la contaminació i la tala indiscriminada

els faci desaparèixer sense remei...). En algunes varietats del

xiprer es procedeix a empeltar per poder reproduir-les.

FRUITS

Aquests fruits són uns petits cons de forma ovoidal de 2 a 3 cm de diàmetre, i més o menys de la mateixa alçada ( potser una mica més ). Quan estan començant a sortir són de color verdós. Després passa a un color grisós, i quan ja son totalment madures tenen un color marró. Estan formats per entre 10 i 15 escates, amb 8-20 llavors per cada escata. La maduració d’aquests fruits és una maduració bianual, cosa que vol dir que els fruits maduren dos cops a l’any.

DESCRIPCIÓ

Arbre perennifoli que pot arribar als 30 m d'alçada.

La capçada és estreta i punxeguda.

El tronc és recte; l'escorça és color marronós i s'esquerda amb el pas del temps.

Les fulles són molt petites i primes, són de color verd fosc i i estan imbricades.

OBSERVACIONS

Una observació és que a part del Cupressus sempervirens, també hi ha un altre tipus de xiprer, anomenat Cupressus horizontalis. L'única diferència és que el Cupressus horizontalis creix amb les seves branques més amples, no tan estretes com les del sempervirens. Tot i això, hi ha molt menys Cupressus horizontalis que no pas sempervirens.

HABITAT

És plantat com a planta ornamental en parcs i jardins. També es planta en renglera per protegir del vent.

Resisteix bé el fred la sequera i viu en tot tipus de sòls.

Així la trobem al nostre pati.

ALTRES INFORMACIONS

La fusta és molt dura i resistent; s'empra en fusteria, construcció naval i per fer mobles.

El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris.