10 dites pratenques: una mostra del patrimoni lingüístic local

per Joan Puigmalet

19 de maig de 2011

1. Microhistòria: escollir l’escenari d’una sola localitat o contrada en un temps determinat

2. Intrahistòria: endinsar-nos en les mentalitats i les intencions

Resultat: “Història quotidiana, ran de terra. Història de gentvulgar, de gent del poble”.

Citació de la introducció de l’Aiguabarreig del microcosmos. Sant Boi de Llobregat a mitjan segle XVI i XVIII (1998).

Al pròleg de l’obra El cant coral al Prat (1873-1985)d’Alícia Company, Jaume Codina es refereix a la importància dels treballs de recuperació de memòria històrica com a eina d’aprofundiment en la pròpia identitat:

“Penso, per exemple, en un estudi sobre la llengua, capítol tan transcendent –vital- per a nosaltres” (p. 9)

Són documents antics, que van néixer al costat de la necessitat de socialitzar-se. Són un vehicle condensat de transmissió de coneixement (manera de pensar i de fer) alsdescendents.

Diversitat temàtica: observacions de la naturalesa, experiència, costums, creències, caràcter propi i del veí, enginy, humor, jocs lingüístics…

Llenguatge oral, breu, sovint rimat (o amb ritme), per ser ben recordat. Refrany ve de refringere (repetir).

http://dcvb.iecat.net/

9. A l’Hospitalet són maques, a Cornellà no tant,

a Sant Boi hi ha les gitanes, i al Prat, la flor del ram

El patrimoni lingüístic local ens permet acostar-nos al pensament dels nostres avantpassats, als costumsd’altres èpoques.

Els nostres fills no sabran ni la meitat del que nosaltres sabem del nostre tresor tradicional i als nostres néts potser ja no els arribarà res.

Com qualsevol altre patrimoni, cal conservar-lo: recollir-lo i dotar-lo d’un context interpretatiu.

http://tronsaremolar.blogspot.com/