I

Alumne: Xavi Martín

Assignatura: Biblioteca

Curs: 4t A

Mestre: Òscar Garcia

II

ÍNDEX..............................................ll

DADES DEL MUNICIPI..................lll

SITUACIÓ EN EL MAPA...............lV

RELLEU.........................................V

ACTIVITATS ECONÒMIQUES.....Vl

MONUMENTS I EDIFICIS ...........Vll

FESTES LOCALS.........................lX

CURIOSITATS...............................X

ALTRES FOTOS, POSTALS,ETC. XlV

FONTS D’INFORMACIÓ...........XVlll

VALORACIÓ PERSONAL...........XlX

III

NOM MUNICIPI: Cànoves

COMARCA:Vallès Oriental

NÚMERO D’HABITANTS: 2.753 (31/12/2008)

EXTENSIÓ: 28,41km2

DADES D’INTERÈS:

Cànoves comparteix el seu ajuntament amb el municipi veí de Samalús donant nom al poble de Cànoves i Samalús. Cànoves té una densitat de 91 hab./km2, 182 cops més petita que grans ciutats com Barcelona que té una densitat de 16.542 hab./km2.

IV

Abasta una extensió de 28,41km2. Cànoves està envoltat per ciutats (o pobles) com: al Nord-oest amb Montmany-Figaro, al Nord-est amb Tagamanent, al Sud-oest amb La Garriga i a l’Est amb Sant Pere de Vilamajor.

V

El punt més alt de Cànoves és el turó del SUÍ amb una altitud de 1235m.El turó de PALESTINS i la ROCA CENTELLA són altres turonets, un amb 1217m (turó PALESTRINS) i l’altre amb 1002m (ROCA CENTELLA). A Cànoves la seva unitat de Relleu és la Serralada Pre-litoral o sigui, és un poble muntanyenc.

Rius, en té uns quants com exemple la Riera de Cànoves, també coneguda com la Riera de Vallforners, que recull les aigües d’una Conca de 16 km, i el Torrent de Riu Mogent o de Viladrell que recull les aigües que circulen a ponent del terme. La Vall de la Riera de Cànoves presenta un escanyament en el “Roc Fiter”, un punt on ja fa anys es van fer uns estudis per la construcció d’un embassament i que finalment es va fer uns km més enllà.

Embassament de Vallforners El pic del turó del Suí

VI

A Cànoves la majoria de la població activa es dedica al sector primari. Però si comparem el sector secundari i el terciari, el paral·lelisme és manté entre els dos nuclis.

L’economia de Cànoves està basada, des dels primers nuclis de la població, en el sector primari. En l’actualitat,les tasques agrícoles se centren en el sector meridional del municipi i es troben orientades cap a la producció de farratges pel bestiar que ha desenvolupament considerable en els darrers temps.

Tant és així que, donat la major rendibilitat de la ramaderia en relació amb el camp, la producció agrícola ha passat a ser complementària de la ramaderia. Els petits cultius de tubercles, hortalisses i lleguminoses.

VII

A Cànoves es poden visitar dos castells, el primer el castell de Cànoves està en runes i és visible a tocar de la Riera de Vall forners, davant el Molí de les Pipes. Al segle XII pertanyia a la família Cànoves i als segles XIII i XIV era dels Bell-lloc. El 1319 Simó de Bell-lloc hi volia edificar una capella i obtingué permís per fer-se dir missa en una cambra del castell. A partir de mitjan s. XIV passà per diferents possessors fins que fou adquirit pels Centelles que el tingueren fins a temps moderns. Conserva importants llenços de murs de tot el seu perímetre, amb obertures i alguna dependència.

El segon, el castell de Samalùs es conserva encara en perfecte estat malgrat que no es pot visitar. És de construcció mitjeval situada prop del nucli de Samalús. Es tracta de l'antic mas de Can Bori convertit a principis del segle XX en un fantasiós castell. De planta rectangular, consta de tres pisos,

VIII

el darrer coronat amb merlets, matacans i gàrgoles. A la façana de pedra destaca el cos central amb portal d'arc apuntat, al seu damunt tres finestres neogòtiques separades per fines columnes i a la part superior una finestra trilobulada flanquejada per dues torres adossades al mur i cobertes de pissarra. A dreta i esquerre del cos central presenta unes obertures disposades simètricament, les del primer pis d'arc conopial. També a l'esquerre s'alça una gran torre rodona. A la façana de migdia i al primer pis conserven dues finestres datades del s. XVI; la més gran amb calats que representen motius vegetals i rostres humans.

IX

Cànoves celebra dues festivitats anuals: el dia de Sant Sebastià, copatró del poble, el 20 de gener, i la Festa Major del patró del poble, Sant Muç, el primer cap de setmana de juny.

Cal destacar també les tres activitats més populars que se celebren en el municipi: L’aplec de Sant Salvador de Terrades, la fira de Sant Ponç i la Carbonera.

L’aplec de Sant Salvador de Terrades: es celebra el primer diumenge d’Agost i els veïns del poble pugen a l’ermita per venerar el sant.

La fira de Sant Ponç: es fa per sant ponç (el Maig) i és una fira semblant a la fira de la ascensió de Granollers.

La Carbonera: a cavall entre el Febrer i el Març s’organitza aquesta activitat que pretén ensenyar com es feia antigament el carbó vegetal.

X

El Castanyer gros de la Baga d’en Cuch:

Arbre corpulent de capçada frondosa que pot arribar a una alçària de 30 metres i viu alguns centenars d'anys. Les fulles són lanceolades i fortament dentades d'uns 20 cm., sense pèls i de color lluent. Tenen 15 parells de nervis aproximadament, rectes i paral�lels. Són caduques. Floreixen en els mesos de juny a juliol amb flors masculines i femenines que donen per fruit la molt coneguda castanya que madura els mesos d'octubre i novembre. La fruita va recoberta d'un pelló eriçat d'espines rígides i punxants i acostuma a anar en grups de tres per pelló. El castanyer prefereix viure en terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no argilosos. Es multiplica per la llavor. La fusta és molt preuada per la lleugeresa, la flexibilitat i la tenacitat, de gra molt fi, per la qual cosa és usada en

XI

ebenisteria, també per a cèrcols de bótes, etc.... dels rebrots se n'obtenen les perxes, que són molt demanades a la indústria. També ens dóna el taní, que és una substància astringent emprada en adoberia per la seva capacitat de convertir les pells dels animals en cuir. El castanyer del que estem parlant és famós per el seu gran perímetre de més de 14 metres.

Diu la llegenda que fa molts anys un pastor va anar a pasturar les seves ovelles i mentre pasturava es va girar un mal temps amb llamps i trons. El pastor va veure aquest arbre i com que estava buit, si va aixoplugar. A dins va veure una serp i per espantar-la va encendre un foc de sobte un llamp va caure al castanyer i el va cremar. Avui dia encara es pot veure l’arbre i si es vol si pot entrar a dins.

Castanyer gros

XII

Embassament de Vallforners:

L'embassament té una superfície inundable de 112.400 m2, la capacitat total és de 2,156.600 m3 i la longitud de les aigües embassades, des de la presa a la cua de l'embassament, és de 1.100 metres. La presa té una longitud de 160m, una alçària màxima de 61,50 m i 10 m d'amplada en el coronament, amb un nucli impermeable d'argila, amb filtres i l'escullera de protecció formada per un talús, aigües amunt, de material granular, en proporció de 2,5 m. de longitud per cada metre d'alçària i un altre talús, aigües avall, en proporció de 2:1.

És el primer embassament d’Espanya construït amb parets naturals de terra compactada enlloc del formigó, evitant així que mai pugui trencar-se inundant així els pobles veïns.

XIII

Cursa de resistència: A Cànoves es va fer la primera cursa de resistència de bicicletes de 12h. de duració per equips de 4 ciclistes, que voltaven per un circuit mixta de terra i ciment i que va guanyar un dels 3 equips locals que hi van participar.

Un any més tard després de tornar a repetir aquesta cursa Cànoves va organitzar el primer campionat de Catalunya de baixada cronometrada de BTT, així com el de resistència que també fou guanyat per gent del poble. Aquesta carrera la va guanyar el meu pare que en aquella època era de Cànoves.

Caramelles: Avui en dia encara es fan les Caramelles per setmana Santa, la gent va de casa en casa per aconseguir uns quants ous que aquests servien per jugar a cartes a la nit.

L’ultima curiositat és que els meus pares es van conèixer a Cànoves i també si van casar.

XIV

XV

XVI

XVI

XVI

Jo, la informació que he tret de Cànoves ha estat del meu pare i de la pàgina web: www.canovesisamalus.cat.

També les fotos les vaig fer amb la càmera d’una excursió al Castanyer Gros amb els pares i amb els cosins i també d’Internet.

XIX

A mi aquest treball m’ha encantat fer-lo per diverses opinions. He après molt més sobre Cànoves, com per exemple: abans no sabia que eren les Caramelles, allò que per setmana santa s’havia d’anar de casa en casa... Personalment el que més m’ha costat és Altres fotos, postal, etc... perquè a la que posaves una foto mal col�locada totes se’t posaven malament i amb això m’hi vaig estar un bona estona, i el que em va costar menys va ser la portada.

El treball de Cànoves m’ha encantat i sobretot anar al Castanyer.