Xarxa de Vigilància i Previsió de la ... - gencat.cat

Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA)

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambient

Dades Manuals i Automàtiques

Període: 2000-2001

La Qualitat

de

l�Aire

a Catalunya

La Qualitat

de

l�Aire

a Catalunya

La Qualitat de l’Aire a Catalunya

Dades Manuals i Automàtiques

Període: 2000-2001

Per a més informació:

Servei d’Informació Ambiental del Departament de Medi Ambient

Tel.: 934 445 000 Fax: 934 198 709

A/e: [email protected]

Web a internet: http://www.gencat.es/mediamb

• Dades d’immissió de les estacions automàtiques: http://www.gencat.es/mediamb/online/

• Índex Català de la Qualitat de l’Aire (ICQA): http://www.gencat.es/mediamb/icqa/

• Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric: http://www.gencat.es/mediamb/qaire/ciozo.htm

• Anuaris sobre la qualitat de l’aire: http://www.gencat.es/mediamb/aire/informes.htm


Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientDirecció General de Qualitat Ambiental

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página a

Edició:Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi AmbientServei de Vigilància i Control de l’AireJuliol de 2001

Autor:Secció d’Immissions

Tiratge: 400 exemplarsFotocomposició: gama, slImpressió: Thau, sl

Dipòsit legal: B-51.919-2001

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página b

Sovint oblidem que l’atmosfera té una capacitat limitada per a rebre els contaminants que hiemetem. La constatació que cadascú de nosaltres respira de 14 a 18 quilograms d’aire al dia jadóna una idea prou aproximada de la importància que té el manteniment de la seva qualitat. Ésper aquesta raó, perquè l’aire és un mitjà imprescindible per al desenvolupament de la vida alplaneta, que des del Departament de Medi Ambient ens plau presentar-vos un any més l’Anua-ri que teniu a les mans i que recull quin és l’estat de l’aire que respirem a Catalunya.

En les pàgines de l’Anuari trobareu una diagnosi ambiental precisa del territori, on es reflecteixamb exactitud quina és la qualitat de l’aire que respirem el conjunt de ciutadanes i ciutadans deCatalunya. Hi ha, però, un segon aspecte tan important com aquesta diagnosi, i que consisteixen la posada en funcionament dels plans de sanejament atmosfèric per millorar la qualitat del’aire en aquells indrets on la pressió ambiental així ho demani. Es tracta, doncs, de conèixerper a millorar.

L’Anuari que us presentem és possible gràcies a l’existència de la Xarxa de Vigilància i Previsióde la Contaminació Atmosfèrica estesa arreu del nostre territori i dotada dels mitjans tècnics demés alt nivell. Un conjunt d’estacions automàtiques capaces de recollir i processar a temps realles concentracions dels principals contaminants atmosfèrics, al costat d’un conjunt d’estacionsmanuals que recullen mostres que són posteriorment analitzades a laboratoris qualificats. Peròal costat d’aquest equipament material de qualitat de què disposa el Departament de Medi Am-bient hi ha un equip de professionals de primer nivell que és qui veritablement fa possible l’acu-rat seguiment de l’estat qualitatiu de l’aire que respirem.

A fi de donar encara més difusió a les dades sobre la qualitat de l’aire, el Departament de MediAmbient ha posat recentment a l’abast del públic en general un web en què hi ha tota a in-formació dels paràmetres enregistrats al conjunt d’estacions automàtiques de la xarxa, aixícom l’aplicació de consulta de l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA), i la informació sobrela campanya de vigilància de l’ozó troposfèric. Ho trobareu a l’adreça http://www.gencat.es/mediamb/caire_i.htm.

L’Anuari avalua la qualitat de l’aire en relació amb els valors límit establerts per la UE i vigentsper a l’any 2000. Cal assenyalar, però, que el juliol de 2001 la UE mateixa ha establert unanova Directiva (99/30/CE) que imposa valors límit més restrictius, i també noves maneres d’avaluar el territori. En aquest sentit, és ferma voluntat del Departament de Medi Ambient as-solir alguns dels objectius d’aquesta nova normativa establerts per als anys 2005 i 2010 abansd’arribar a aquestes dates. Desitgem que les successives publicacions d’aquest Anuari en si-guin un reflex fidel.

Ramon Espadaler ParcerisasConseller de Medi Ambient

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página c

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página d

Í N D E X

1. Introducció ..................................................................................................................................... 1

2. La contaminació atmosfèrica ....................................................................................................... 32.1. La seva problemàtica............................................................................................................... 32.2. Els contaminants atmosfèrics .................................................................................................. 4

3. Legislació en matèria de contaminació atmosfèrica .................................................................. 93.1. Nivells d’emissió industrial i de qualitat de l’aire ...................................................................... 93.2. Distribució territorial................................................................................................................. 11

4. Informació bàsica de les Noves Directives ................................................................................. 154.1. Entrada en vigor ...................................................................................................................... 154.2. Derogacions implicades .......................................................................................................... 154.3. Definició de valor límit, marge de tolerància i valor objectiu..................................................... 15

4.3.1. Valors límit per a la protecció de la salut humana......................................................... 164.3.2. Valors límit per a la protecció dels ecosistemes i la vegetació...................................... 16

4.4. Valors numèrics dels valors límit i objectiu .............................................................................. 174.5. Llindars d’alerta ....................................................................................................................... 23

5. Valors límit de qualitat de l’aire vigents....................................................................................... 255.1. Valors límit d’immissió del diòxid de nitrogen (NO2) ................................................................ 265.2. Valors límit d’immissió d’hidrocarburs totals (HCT) ................................................................. 265.3. Valors límit d’immissió de sulfur d’hidrogen (H2S) ................................................................... 265.4. Valors límit d’immissió de l’ozó (O3)......................................................................................... 265.5. Valors límit d’immissió deI monòxid de carboni (CO)............................................................... 275.6. Valors límit d’immissió del plom (Pb) ....................................................................................... 275.7. Valors límit d’immissió del diòxid de sofre (SO2) associat a fums negres (FN) i a partícules

en suspensió (PST) ................................................................................................................. 275.8. Valors límit d’immissió de clor (Cl2).......................................................................................... 295.9. Valors límit d’immissió de clorur d’hidrogen (HCl) ................................................................... 29

6. Les emissions a l’atmosfera......................................................................................................... 316.1. Control de les emissions industrials a l’atmosfera ................................................................... 316.2. Actuació sancionadora ............................................................................................................ 336.3. Mesuraments d’emissió de contaminants................................................................................ 346.4. Sistemes control en continu de les emissions ......................................................................... 35

6.4.1. Unitat mòbil de control de les emissions industrials...................................................... 356.4.2. Xarxa de control d’emissions........................................................................................ 356.4.3. Garantia de qualitat de les dades obtingudes............................................................... 37

6.5. Mesures per incentivar la reducció d’emissions a l’atmosfera en activitats potencialment contaminants a l’atmosfera...................................................................................................... 376.5.1. Plans graduals de reducció d’emissions (PGRE) ......................................................... 376.5.2. Emissió de certificats per a la deducció del 10% de l’impost de societats .................... 38


ÍNDEX i

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página i

7. Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica................................................ 397.1. Objectius de la Xarxa de Vigilància i Previsió .......................................................................... 397.2. Aparells de mesurament.......................................................................................................... 407.3. Estructura de la XVPCA .......................................................................................................... 417.4. Funcionament de la XVPCA .................................................................................................... 437.5. Equipament de l’actual XVPCA ............................................................................................... 44

7.5.1. Evolució de les estacions de mesurament per centre d’anàlisi (1994-2001) ................ 447.5.2. Estacions manuals en funcionament durant l’any 2000................................................ 467.5.3. Evolució dels sensors en funcionament per contaminant (1994-2001) ........................ 46

8. Nivells de qualitat de l’aire mesurats durant el període 2000-2001 ........................................... 478.1. Estacions automàtiques .......................................................................................................... 47

8.1.1. Diòxid de nitrogen (NO2)............................................................................................... 508.1.2. Hidrocarburs totals (HCT)............................................................................................. 548.1.3. Sulfur d’hidrogen (H2S)................................................................................................. 568.1.4. Ozó (O3) ....................................................................................................................... 588.1.5. Monòxid de carboni (CO).............................................................................................. 638.1.6. Diòxid de sofre (SO2).................................................................................................... 658.1.7. Partícules en suspensió totals (PST)............................................................................ 708.1.8. Pluja àcida.................................................................................................................... 73

8.2. Estacions manuals .................................................................................................................. 758.2.1. Partícules en suspensió totals (PST)............................................................................ 758.2.2. Clor (Cl2) i clorur d’hidrogen (HCl) ................................................................................ 808.2.3. Plom (Pb) ..................................................................................................................... 828.2.4. Diòxid de sofre (SO2) i fums negres (FN)..................................................................... 848.2.5. Metalls pesants ............................................................................................................ 94

9. Evolució dels nivells de la qualitat de l’aire ................................................................................ 999.1. Evolució dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2)................................................................... 999.2. Evolució dels nivells de hidrocarburs totals (HCT)................................................................. 1069.3. Evolució dels nivells de sulfur d’hidrogen (H2S)..................................................................... 1079.4. Evolució dels nivells d’ozó (O3).............................................................................................. 1109.5. Evolució dels nivells de monòxid de carboni (CO) ................................................................. 1199.6. Evolució dels nivells de diòxid de sofre (SO2) - sensor automàtic.......................................... 1239.7. Evolució dels nivells de partícules en suspensió (PST) ......................................................... 1309.8. Evolució dels nivells de plom (Pb) ......................................................................................... 1419.9. Evolució dels nivells de clor (Cl2) ........................................................................................... 145

9.10. Evolució dels nivells de diòxid de sofre (SO2) i fums negres (FN).......................................... 1459.11. Evolució dels mesuraments de pluja àcida............................................................................ 145

10. Incidències................................................................................................................................... 14910.1. Tipus d’incidències.............................................................................................................. 14910.2. Incidències en el període 2000-2001 .................................................................................. 150

10.2.1. Incidències per contaminant................................................................................... 15110.2.2. Taula resum de les incidències .............................................................................. 155

10.3. Tractament global de les incidències .................................................................................. 15710.3.1. Evolució del percentatge d’estacions amb incidències........................................... 15710.3.2. Percentatge d’estacions amb incidències per a cada contaminant ........................ 15710.3.3. Contribució de cada contaminant al total d’incidències (1995-2000)...................... 159


ii ÍNDEX

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página ii

11. Valoració final i actuacions ........................................................................................................ 16111.1. Les incidències de partícules en suspensió (PST) .............................................................. 16111.2. Les incidències de sulfur d’hidrogen (H2S).......................................................................... 162

ANNEX I: Simbologia, abreujaments i definicions .......................................................................... 163

ANNEX II: Distribució territorial dels sensors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA)...................................................................... 167

ANNEX III: Taules d’evolució del percentatge d’estacions amb incidència.................................. 175


ÍNDEX iii

000-000.qxd 08/01/2002 15:21 Página iii

1. Introducció

Un dels objectius del Departament de Medi Ambient és el de difondre la informació sobre l’estat actual delnivell de contaminació atmosfèrica a Catalunya. Aquesta difusió la porta a terme mitjançant, entre d’al-tres, l’elaboració de l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA), les dades de qualitat de l’aire que es tro-ben disponibles a internet en temps real, la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric, i aquestanuari sobre la qualitat de l’aire.

L’anuari recull els principals resultats dels mesuraments de la qualitat de l’aire realitzats a Catalunya du-rant el període 2000-2001 i la seva evolució dels últims anys.

A més l’anuari també recull una breu descripció dels contaminants atmosfèrics i de la seva mesura; aixícom del funcionament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i dela tasca realitzada pel que fa a les inspeccions a les activitats industrials potencialment contaminadoresde l’atmosfera.

Finalment l’anuari conclou amb la valoració de la qualitat de l’aire a Catalunya i les gestions que se’n de-riven per tal de millorar-la en aquells indrets on sigui necessari.

En aquest sentit, cal comentar que el present anuari no avalua l’estat de la qualitat de l’aire segons els va-lors límit que han fixat les recents Directives europees, sinó que l’avaluació s’ha portat a terme segons lanormativa que ha estat vigent fins al moment. Per tant, l’aplicació d’aquesta nova normativa, que serà vi-gent a partir de juliol de 2001, es veurà reflectida en l’anuari de les dades de l’any 2001, tant en els nousvalors límit, en general més restrictius, com en la manera d’avaluar territorialment la qualitat de l’aire.

La contaminació de l’aire és un procés que s’inicia a partir de les emissions a l’aire des dels diferents fo-cus emissors de contaminants a l’atmosfera. L’atmosfera és un medi fluid amb una dinàmica que fa que ladispersió i el transport dels contaminants siguin difícils d’estudiar i de preveure. Així la relació entre laquantitat de contaminants emesos a l’aire i la presència d’aquests a l’aire en un moment i en un lloc de-terminat no és una relació directa ni proporcional ni senzilla de conèixer ja que l’atmosfera és un sistemacomplex amb un comportament caòtic.

Per tant, per tal de minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda, el control de lesemissions atmosfèriques (nivells d’emissió), i per altra banda, el control i la vigilància de la presència delscontaminants a l’aire en diferents punts receptors (nivells d’immissió). Aquest anuari fa referència princi-palment als resultats dels nivells d’immissió, però també es fa referència a les gestions que es duen a ter-me sobre els focus emissors.

La vigilància de la qualitat de l’aire consisteix en el mesurament dels nivells de concentració a l’aire delsdiferents contaminants atmosfèrics en diferents punts receptors. Aquests nivells s’anomenen nivells d’im-missió. Aquests es controlen mitjançant la XVPCA, que s’estén a tot l’àmbit territorial de Catalunya. Laformen tots els aparells de mesurament automàtic o manual capaços de mesurar i determinar els nivellsd’immissió dels contaminants principals de cada zona. La XVPCA es distribueix d’acord amb les necessi-tats que es manifesten a les diferents zones que es troben sotmeses a algun problema relacionat amb lacontaminació atmosfèrica, ja sigui d’origen industrial, domèstic o provinent del trànsit. Els nivells d’immis-sió que no s’han de sobrepassar per assegurar que no hi pugui haver efectes negatius estan fixats en unanormativa específica.

Conèixer la situació de la qualitat de l’aire permet informar els ciutadans i els ens locals afectats, possibi-lita conèixer les zones més vulnerables per posar en marxa les mesures preventives o de sanejamentmés adients per millorar la qualitat de l’aire, i permet determinar l’origen de certs episodis de concentracióde determinats contaminants i posar en marxa els mecanismes de control. Finalment, ha de permetre co-nèixer l’evolució de la contaminació atmosfèrica i orientar els instruments de planificació territorial i urba-nística.


1. Introducció 1

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 1

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 2

2. La contaminació atmosfèrica

2.1. La seva problemàtica

L’atmosfera és contaminada tant quan conté substàncies alienes a la seva composició normal (com, perexemple, el diòxid de sofre) com quan la concentració d’alguna substància que normalment hi és presentaugmenta per sobre del seu valor normal (com, per exemple, el diòxid de carboni).

Per entendre bé el problema de la contaminació atmosfèrica, cal tenir present que l’atmosfera no és sim-plement un medi en el qual s’aboquen els contaminants, sinó que té una estructura complexa i una dinà-mica que fa que els contaminants es dispersin d’una manera o d’una altra.

Les substàncies contaminants són emeses per una font (procés que anomenem emissió), es mouen, estransporten, es transformen i viuen a l’atmosfera i, finalment, afecten els receptors com ara a les perso-nes, animals, medi natural i materials (procés que anomenem immissió).

A igualtat de fonts emissores, la contaminació atmosfèrica pot assolir nivells d’immissió o de qualitat del’aire diferents segons la capacitat de dispersió i de transport dels contaminants que té l’atmosfera, mit-jançant el seu moviment turbulent. En el millor dels casos, els contaminants es dispersen i la seva con-centració és molt baixa. Però en determinades circumstàncies meteorològiques, aquesta concentraciópot arribar a ser molt alta (manca de vents, inversions tèrmiques, etc.) i comportar una conseqüent de-gradació de la qualitat de l’aire; són els anomenats episodis de contaminació.

Així doncs, es coneix per emissió l’alliberament de substàncies a l’atmosfera en un punt concret: la xe-meneia d’una indústria o el tub d’escapament d’un automòbil. A escala més gran, també es pot conside-rar que una determinada zona industrial o de trànsit intens és una font d’emissió. Fins i tot, una ciutat ésun focus emissor per a la resta del país. Però, en tot cas, parlem d’emissió quan hi ha producció i allibe-rament de substàncies contaminants.

Per contra, quan parlem de nivells d’immissió ens referim als nivells de contaminants o d’una determina-da substància contaminant que es poden registrar en un punt concret que ens interessa per una causadeterminada, independentment de la font d’on prové. Generalment, es refereix al nivell o a la concentra-ció de contaminants presents en l’aire que respiren les persones. Conèixer el nivell d’immissió és conèi-xer el nivell de qualitat de l’aire.

Cal recordar, doncs, que, tot i que en general hi ha una certa correlació entre emissió i immissió, aquestsparàmetres no són necessàriament equivalents perquè entre tots dos hi ha un procés de transport i pre-sència a l’atmosfera, la qual pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la natu-ralesa.


2. La contaminació atmosfèrica 3

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 3

2.2. Els contaminants atmosfèrics

Quant a les substàncies contaminants, poden ser moltes les emeses per una font natural o antropogèni-ca. Hi ha multitud de substàncies contaminants. Amb tot, n’hi ha que destaquen per la seva importànciaquantitativa o qualitativa o pels seus efectes.

Els efectes de la contaminació de l’aire poden ser crònics o aguts. Els primers són aquells associats a re-bre l’impacte de nivells d’immissió moderats durant llargs períodes de temps. Els segons són aquells pro-


4 La qualitat de l’aire a Catalunya 2000-2001

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 4

duïts en rebre l’impacte de nivells d’immissió molt alts durant curts períodes de temps, és a dir, com aconseqüència d’episodis de contaminació.

La valoració dels efectes de cada contaminant és un dels criteris fonamentals a l’hora d’establir les nor-mes de qualitat o els nivells permesos.

Cal tenir en compte també que la naturalesa i l’estructura de les fonts contaminants és decisiva pel que faals efectes que puguin produir posteriorment, és a dir, que els mateixos contaminants, emesos d’una ma-nera o d’una altra, poden tenir efectes molt diferents.

Els contaminants atmosfèrics més importants, segons la seva composició química, són:

– Partícules: segons la mida, són sedimentables (> 30 µm), partícules en suspensió (< 30 µm), partí-cules respirables (<10 µm), o fums (< 1 µm).

– Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4 mercaptans, sulfurs ...

– Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 ...

– Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT ...

– Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC ...

– Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids...

D’altra banda, els contaminants atmosfèrics també es poden classificar segons la seva procedència de lamanera següent:

– Contaminants primaris: procedents directament de fonts d’emissió fixes o mòbils, que es poden tro-bar amb la mateixa forma química en els focus emissors (per exemple: SO2, H2S, NO, NH3, CO,CO2, HCl, HF, PST ...).

– Contaminants secundaris: originats en l’atmosfera mateixa, com a conseqüència de transforma-cions de contaminants primaris; és a dir, no es poden trobar amb la mateixa forma química en elsfocus emissors (per exemple: O3, SO3, H2SO4, NO2, HNO3 ...).

En les taules següents es mostren les característiques i les fonts principals dels contaminants més im-portants que es mesuren actualment.



SO2 (diòxid de sofre)

Característiques Fonts emissores antropogèniques Mètode de mesurament

− Gas incolor i d’olor forta i sufocant

− En una atmosfera humida es transforma en àcid sulfúric i causa la deposició àcida

− A partir de concentracions >0.1 ppm es produeix una important reducció de la visibilitat

− Refineries de petroli

− Transport: principalment vehicles de gasoil

− Centrals tèrmiques

− Combustió de carburants: líquids i sòlids

− Cimenteres

− Analitzador automàtic per fluorescència ultraviolada

− Captador manual i anàlisi posterior per thorina

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 5



NO2 (diòxid de nitrogen)


− Gas de color amarronat i d’olor irritant

− Tòxic a altes concentracions

− Intervé en la formació de la boira fotoquímica

Transport


− Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids

− Incineradores

− Cimenteres

− Fàbriques de vidre

− Refineries

− Analitzador automàtic per quimiluminiscència

O3 (ozó)


− Gas incolor i d’olo r agradable

− Molt oxidant i irritant

− És un contaminant secundari, és a dir, no és emès per cap focus

− D’origen fotoquímic, és a dir, es forma per l’acció de la llum solar i en presència d’òxids de nitrogen i hidrocarburs

− Analitzador automàtic per absorció de radiació ultraviolada

H2S (sulfur d’hidrogen)


− Gas incolor i amb forta olor (olor a ous podrits)

− Límit olfactible molt baix (a partir de 2 ppb)

− Tòxic a altes concentracions i a exposicions curtes de temps

− Fabricació de pasta de paper

− Refineries

− Indústria de curtits

− Depuradores d’aigües residuals

− Analitzador automàtic per fluorescència ultraviolada amb forn d’oxidació

CO (monòxid de carboni)


− Gas inodor i incolor

− Tòxic a altes concentracions i a exposicions curtes de temps

− Gran indicador del trànsit

− Transport: principalment vehicles de gasolina


− Combustió de carburants: gas na tural, líquids i sòlids

− Incineradores

− Cremacions agrícoles

− Refineries

− Cimenteres

− Fàbriques de vidre i de ceràmica

− Analitzador automàtic per absorció de radiació infraroja

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 6



PST (partícules totals en suspensió)


− Matèria en suspensió a l’aire

− PST: partícules de diàmetre <30µm

− PM10: partícules de diàmetre <10µm

− FN (fums negres): partícules de diàmetre <1µm

− Centrals Tèrmiques

− Foneries

− Processos de molturació

− Incineradores

− Plantes asfàltiques


− Fàbriques de ceràmica

− Combustió de carburants: líquids i sòlids

− Transport: principalment vehicles de gasolina

− Cimenteres i mineries

− Extracció d’àrids

− Cremacions agrícoles

− Refineries

− Captador manual d’Alt Volum i posterior anàlisi gravimètric (PST i PM10)

− Analitzador automàtic per atenuació de radiació beta (PST)

− Captador manual de petit volum i posterior anàlisi per reflectometria (FN)

HCT (hidrocarburs totals)


− Família de compostos formats per hidrogen i carboni

− Intervenen en la formació de la boira fotoquímica

− Combinats amb altres elements, provoquen problemes de males olors

− També anomenats VOC (Compostos Orgànics Volàtils)

− Evaporacions i combustions de matèria orgànica

− Transport

− Fabricació de pintures

− Pèrdues en processos industrials

− Refineries

− Indústria química

− Depuradores d’aigües residuals

− Indústria de curtits

− Indústria que utilitza dissolvents

− Analitzador automàtic per ionització mitjançant flama d’hidrogen

− Captador manual de petit volum i posterior anàlisi per cromatografia de gasos acoblada a espectrofotometria de masses

Pb (plom)


− Metall pesant, sòlid, que queda en suspensió amb les partícules


− Indicador del trànsit de vehicles lleugers (benzina)

− Vehicles de gasolina

− Foneries de recuperació de plom

− Fàbriques de ceràmica

− Captador manual d’alt o mig volum i posterior anàlisi per absorció atòmica

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 7



Cl2 (clor)


− Gas de color groc -verdós i d’olor sufocant


− Petroquímiques


− Captador manual i anàlisi posterior per colorimetria

HCl (clorur d’hidrogen)


− Gas incolor d’olor intensa i irritant

− Petroquímiques


− Processos de neteja i decapat de metalls

− Incineradores

− Captador manual i anàlisi posterior per cromatografia iònica

Metalls pesants


− Sòlids que queden en suspensió amb les partícules

− Els més importants en l’aire són: Pb, As, Cd, Ni i Hg

− Presenten diversa toxicitat depenent del metall


− Foneries

− Incineradores

− Captador manual d’alt o mig volum i posterior anàlisi per absorció atòmica

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 8

3. Legislació en matèria de contaminació atmosfèrica

Hi ha una legislació específica adreçada a la protecció del medi ambient atmosfèric. Una legislació, de to-tes maneres, recent i amb un procés evolutiu accelerat.

Cal assenyalar que el procés expansiu que s’està donant en aquesta matèria, és a dir, el fet que de ser unproblema únicament d’àmbit urbà hagi passat a ser un problema d’àmbit universal, i el procés acceleratd’aportacions científiques, obliguen a una contínua reconsideració de la legislació.

Per assolir l’objectiu d’evitar la degradació de l’aire, la legislació estableix els instruments necessaris peractuar, que són els següents:

– De caràcter preventiu: inclouen la regulació de les activitats potencialment contaminants de l’at-mosfera i la vigilància de la qualitat de l’aire.

– De control: inclouen les inspeccions dels nivells d’emissió de les activitats i la vigilància del compli-ment de la norma.

– De potestat sancionadora: inclouen les sancions aplicables a les diferents infraccions de la norma.

– De restauració: inclouen els plans d’actuació en les zones declarades de protecció especial i d’at-mosfera contaminada.

En aquest sentit, cal destacar el canvi important en la manera d’avaluar la qualitat de l’aire que suposa l’aplicació de la Directiva 96/62/CE, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. D’entre els ob-jectius d’aquesta Directiva hi ha els de:

– Definir i establir objectius de qualitat de l’aire per a evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per ala salut humana i per al medi ambient en el seu conjunt.

– Avaluar, basant-se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire en els Estats membres.

– Disposar d’informació adequada sobre la qualitat de l’aire i procurar que el públic en tingui coneixe-ment.

– Mantenir una bona qualitat de l’aire i millorar-la en els altres casos.

Aquesta Directiva suposa la revisió gradual dels valors límit existents i l’establiment de nous límits per asubstàncies que encara no estan legislades. Un resum de la informació bàsica de la nova normativa espresenta en el capítol següent.

3.1. Nivells d’emissió industrial i de qualitat de l’aire

L’objectiu de la legislació sobre protecció de l’ambient atmosfèric és preservar la qualitat de l’aire a fi deprotegir la salut humana i tot tipus de béns de qualsevol naturalesa. Per assolir aquest objectiu hi ha unesnormes que fixen nivells d’emissió a l’atmosfera i de qualitat de l’aire d’obligat compliment. Aquestes últi-mes s’han de complir independentment que, en casos especials, s’hagin de fixar límits d’emissió mésrestrictius que els habituals.

a) Metodologia

És important tenir en compte que, en general, la legislació referent als valors de la qualitat de l’aire tambéestableix els mètodes analítics de mesurament perquè tots puguin ser comparables i fiables.

En el cas de la normativa que fixa límits d’emissió, també és molt important que aquests s’estableixin enbase al mètode de mostreig i anàlisi que s’utilitzaran a l’hora de fer les mesures.


3. Legislació en matèria de contaminació atmosfèrica 9

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 9

b) Sistemes de vigilància

L’establiment de normes d’emissió i de qualitat de l’aire exigeix la vigilància de les activitats industrials il’anàlisi permanent i fiable dels contaminants atmosfèrics.

Concretament, això s’està duent a terme mitjançant els següents instruments d’actuació:

Emissions industrials:

– Controls reglamentaris i periòdics efectuats per les Entitats d’Inspecció i Control.

– Controls d’ofici efectuats pel Departament de Medi Ambient.

– Autocontrols efectuats per les pròpies empreses.

Qualitat de l’Aire:

– Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

– Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori.

c) Categories

Els nivells d’immissió en una mateixa zona varien al llarg del temps segons, d’una banda, les emissionspuntuals existents i les condicions meteorològiques. Per exemple:

– Durant un mateix dia, tot i que les emissions atmosfèriques siguin constants, els nivells d’immissiópoden oscil·lar segons la velocitat i la direcció del vent, la pluja, la humitat i la temperatura.

– Durant un mateix dia, poden haver-hi oscil·lacions segons l’horari de les activitats industrials i deltrànsit.

– La presència d’inversions tèrmiques o fronts atmosfèrics causa també oscil·lacions en els nivellsd’immissió.

– Durant l’any, també hi ha oscil·lacions com a conseqüència de les diferents condicions atmosfèri-ques i climàtiques.

D’altra banda, els efectes que poden tenir els contaminants atmosfèrics depenen de la relació dosi/expo-sició. Un nivell d’immissió moderat però constant durant un període llarg de temps pot tenir un efecte tannegatiu com un nivell alt durant un període de temps curt. Com més curt és el temps d’exposició, més altaés la concentració permesa.

És per aquesta raó que hi ha diverses categories de nivells de qualitat de l’aire. La legislació especificauns nivells de qualitat en uns períodes de temps determinats (semihoraris, horaris i anuals).

En canvi, els límits d’emissió són, en general, fixes i no referits a un període de temps concret, atès quees considera que són prou permisius perquè es puguin complir de forma constant. No obstant, la tendèn-cia legislativa actual és fixar límits d’emissió més restrictius i ajustats a períodes concrets, assolibles mit-jançant la utilització de les millors tecnologies disponibles, però permetent un cert nivell de superació dellímit durant un temps determinat.



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 10

3.2. Distribució territorial

L’Estat espanyol té l’obligació d’adoptar totes les directives promulgades per la UE i, d’altra banda, té eldret de pronunciar-se en tot allò en què la UE no ho hagi fet. A més, Catalunya pot dictar lleis en matèriade contaminació atmosfèrica amb un nivell d’exigència més elevat.

a) La UE

En referència a la qualitat de l’aire, la UE només ha dictat directives relatives a valors de qualitat de l’airea assolir per a cinc contaminants, que són: diòxid de sofre, partícules en suspensió, diòxid de nitrogen,plom i ozó. Totes aquestes directives han estat adoptades per l’Estat espanyol mitjançant diferents reialsdecrets.

Tota la normativa dictada per la UE en referència als nivells de qualitat de l’aire és d’obligat complimentpels Estats membres.

– Directiva 80/779/CE. Estableix valors de qualitat per a les partícules en suspensió i el diòxid de so-fre. Incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1613/1985.

– Directiva 82/884/CE. Estableix valors de qualitat per al plom. Incorporada en la legislació espanyo-la pel Reial decret 717/1987.

– Directiva 85/203/CE. Estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen. Incorporada en la legisla-ció espanyola pel Reial decret 717/1987.

– Directiva 88/609/CE. Limita les emissions procedents de les grans instal·lacions de combustió. In-corporada en la legislació espanyola pel Reial decret 646/1991.

– Directiva 89/369/CE. Limita les emissions procedents de les noves instal·lacions d’incineració deresidus municipals. Incorporada a la legislació espanyola pel Reial decret 1088/1992.



La qualitat de l’aire és molt deficient.

Cal prendre mesures de correcció immediatament

La qualitat de l’aire és molt deficient.

Cal prendre mesures de correcció immediatament

La qualitat de l’aire és deficient.

Cal prendre mesures de sanejament

La qualitat de l’aire és deficient.

Cal prendre mesures de sanejament

La qualitat de l’aire és acceptable.

Cal prendre mesures de prevenció

La qualitat de l’aire és acceptable.

Cal prendre mesures de prevenció

La qualitat de l’aire és bona.

No es necessiten actuacions

La qualitat de l’aire és bona.

No es necessiten actuacions

Niv

ells

d’im

mis

sió

Nivells d’emergència

Nivells límit

Nivells guia

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 11

– Directiva 89/427/CE. Modifica la Directiva 80/779 pel que fa als valors de qualitat de les partículesen suspensió mesurades pel mètode gravimètric. Incorporada en la legislació espanyola pel Reialdecret 1321/1992.

– Directiva 89/429/CE. Limita les emissions procedents de les instal·lacions existents d’incineració deresidus municipals. Incorporada a la legislació espanyola pel Reial decret 1088/1992.

– Directiva 92/72/CE. Dóna valors de qualitat per al contaminant ozó. Incorporada pel Reial decret1494/1995.

– Directiva 94/63/CE. Regula les emissions de compostos orgànics volàtils respecte de l’emmagatze-mament i distribució de benzina.

– Directiva 94/66/CE. Modifica la Directiva 88/609/CE pel que fa a les emissions procedents de lesinstal·lacions de combustió entre 50 i 100 MW.

– Directiva 94/67/CE. Limita les emissions procedents de les instal·lacions d’incineració de residusperillosos. Incorporada a la legislació espanyola pel Reial decret 1217/1997.

– Directiva 96/61/CE. Estableix instruments integrats de prevenció i control de la contaminació.

– Directiva 96/62/CE. Sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient.

– Directiva 99/13/CE. Relativa a la limitació de l’emissió de compostos orgànics deguts a l’ús de dis-solvents orgànics en diferents activitats.

– Directiva 99/30/CE. Relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen,partícules i plom en l’aire ambient.

– Directiva 2000/69/CE. Relativa als valors límit per al benzè i el monòxid de carboni en l’aire am-bient.

– Directiva 2000/76/CE. Relativa a la incineració de residus.

b) L’Estat espanyol

– Llei 38/1972, de 22 de desembre. Estableix objectius de protecció de l’ambient atmosfèric.

– Reial decret 833/1975. Estableix valors de qualitat per als contaminants següents: HCT, CO, Cl2,HCl, compostos de fluor, HF, H2S, sulfur de carboni i partícules sedimentables. També recull els ni-vells màxims permesos d’emissió per diferents tipus d’activitat.

– Ordre ministerial de 10 d’agost de 1976 (Ministeri de Governació). Estableix els procediments depresa de mostra i de mesurament dels diferents contaminants.

– Ordre ministerial de 18 d’octubre de 1976. Estableix instruments de prevenció i control de la conta-minació industrial de l’atmosfera.

– Reial decret 1613/1985. Estableix valors de qualitat per al diòxid de sofre i els fums negres.

– Reial decret 717/1987. Estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen i el plom.

– Reial decret 646/1991. Limita les emissions procedents de les grans instal·lacions de combustió.

– Reial decret 1088/1992. Limita les emissions procedents de les instal·lacions d’incineració de resi-dus municipals.

– Reial decret 1321/1992. Estableix valors de qualitat per a les partícules en suspensió i el diòxid desofre (modifica el Reial decret 1613/1985).

– Reial decret 1494/1995. Estableix llindars de protecció per al contaminant ozó.

– Reial decret 1800/1995. Modifica el Reial decret 646/1991 pel que fa a les emissions procedents deles instal·lacions de combustió entre 50 i 100 MW i d’activitats de refinatge del petroli.

– Ordre 26/12/95 que desenvolupa el Reial Decret 646/1991.



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 12

– Reial decret 2102/1996 de 20 de setembre que regula les emissions de compostos orgànics volàtilsresultants de l’emmagatzemament i distribució de gasolina des de terminals a estacions de servei.

– Ordre ministerial de 26 de desembre de 1996. Desenvolupa el Reial decret 1088/1992.

– Reial decret 1217/1997. Limita les emissions procedents de les instal·lacions d’incineració de resi-dus perillosos i modifica el Reial decret 1088/1992.

c) Catalunya

La comunitat autònoma de Catalunya és l’única a l’Estat que ha formulat una Llei pròpia de protecció del’ambient atmosfèric, però no ha dictat cap norma amb límits específics de qualitat de l’aire.

– Llei 22/1983, de 21 de novembre. Estableix instruments per actuar en la protecció de l’ambient at-mosfèric.

– Ordre de 20 de juny de 1986. S’estableix l’estructura i el funcionament de la XVPCA.

– Decret 322/1987. Desenvolupa la Llei 22/1983..

– Llei 4/1991, de 22 de març, de creació del Departament de Medi Ambient.

– Decret 67/1991, de 8 d’abril, pel qual s’assignen competències i funcions al Departament de MediAmbient.

– Decret 323/1994, de 4 de novembre. Limita les emissions procedents de les instal·lacions d’incine-ració de residus.

– Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983. Estableix objectius de protecció del’ambient atmosfèric.

– Decret 272/1996, de 23 de juliol. Reestructura el Departament de Medi Ambient.

– Decret 398/1996, de 12 de desembre. Regula els plans graduals de reducció d’emissions a l’atmos-fera.

– Decret 22/1998, de 4 de febrer. Limita les emissions procedents de les instal·lacions de torrada i to-rrefacció de cafè.

– Llei 3/1998, de 27 de febrer. Estableix procediments integrats de prevenció i control de la contami-nació.

– Decret 319/1998 de 15 de desembre. Regula límits d’emissió per instal·lacions de combustió de po-tència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de cogeneració.

d) Ens locals

Les entitats locals tenen també potestat legisladora per implantar ordenances que donin resposta a la re-alitat concreta local, sempre i quant no es contradiguin amb la normativa existent a nivell general.



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 13

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 14

4. Informació bàsica de les Noves Directives

4.1. Entrada en vigor

Al setembre de 1996, va entrar en vigor la Directiva 96/62/CE sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’ai-re ambient. Aquesta Directiva proporciona un nou marc per a l’establiment de nivells de qualitat de l’aire iper assegurar que s’assoleixen a tota la Unió Europea. Així mateix, es demanava a la Comissió europeaque desenvolupés propostes de valors límit de qualitat de l’aire per a un grup de contaminants amb l’ob-jectiu de protegir la salut pública i el medi ambient, reconeixent com a primera prioritat la revisió dels va-lors límit actuals per al diòxid de sofre, el diòxid de nitrogen, les partícules en suspensió i el plom; i teninten compte les evidències més recents sobre els seus efectes a la salut i al medi ambient.

La Directiva 99/30/CE de 22 d’abril de 1999, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogeni òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient, va entrar en vigor el 19 de juliol de 2001. Els estatsmembres han d’adoptar, per tant, les disposicions legals, reglamentàries i administratives necessàriesper complir la Directiva.

Recentment, s’ha aprovat la Directiva 2000/69/CE, relativa als valors límit per al benzè i el monòxid decarboni en l’aire ambient. Els preceptes d’aquesta Directiva s’hauran d’aplicar com a més tard el 13 dedesembre de 2002.

En l’actualitat, s’està treballant en una Directiva relativa a l’establiment de valors límit per a l’ozó.

4.2. Derogacions implicades

Pel que fa a la Directiva 99/30/CE, quedaran derogades amb efectes a partir del 19 de juliol de 2001 lesDirectives següents:

– 80/779/CE, relativa als valors límit i als valors guia de qualitat atmosfèrica per a l’anhídrid sulfurós iles partícules en suspensió.

– 82/884/CE, relativa al valor límit per al plom contingut en l’atmosfera.

– 85/203/CE, relativa a les normes de qualitat de l’aire per al diòxid de nitrogen.

Excepte alguns dels seus articles, relatius als valors límit, que quedaran derogats en dates posteriors.

Aquestes directives corresponen en la legislació espanyola als Decrets següents:

– Reial Decret 717/1987

– Reial Decret 1321/1992

Respecte a la Directiva 2000/69/CE, derogarà la part relativa al monòxid de carboni del Reial Decret 833/75.

4.3. Definició de valor límit, marge de tolerància i valor objectiu

En les noves directives es defineix valor límit (VL) com un nivell fixat basant-se en coneixements cientí-fics, a fi d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana i per al medi ambient en el seuconjunt, que ha d’aconseguir-se en un termini determinat i no superar-se un cop aconseguit.

Per a alguns contaminants determinats s’estableix, a més d’un valor límit per a la protecció de la salut hu-mana, un altre valor límit diferent per a la protecció del medi ambient en el seu conjunt, en especial per alsecosistemes i la vegetació. Els contaminants per als quals es defineixen valors límit per a la protecciódels ecosistemes són el SO2 i el NO2.

4. Informació bàsica sobre les Noves Directives 15


001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 15

4.3.1. Valors límit per a la protecció de la salut humana

Per a la majoria d’aquests valors límit, es defineix un marge de tolerància (MdT) com el percentatge delvalor límit en què aquest pot sobrepassar-se. Aquest percentatge haurà de reduir-se per aconseguir elvalor límit en un període de temps determinat.

En el moment de l’entrada en vigor de les noves directives:

– S’avaluarà la qualitat de l’aire d’acord als mètodes especificats per les directives.

– Es mantenen en vigor els valors límit establerts per l’antiga legislació fins a la seva data de derogació.

– Els valors límits establerts, incrementats pel marge de tolerància corresponent, s’utilitzaran com avalors de referència per avaluar la qualitat de l’aire.

El moment en què el marge de tolerància arriba a ser zero és la data de compliment del valor límit. Enaquesta data:

– Quedaran derogats els valors límit establerts per l’antiga legislació.

– Entren en vigor els nous valors límit sense marge de tolerància.

– Des d’aquest moment hi ha la possibilitat d’infringir els nous valors límit.

Definició de VL i MdT. Entrada en vigor de les directives i derogacions implicades:

4.3.2. Valors límit per a la protecció dels ecosistemes i la vegetació

La data de compliment per a aquests valors límit, que fins al present només s’han definit per al SO2 i elNO2, és el moment de l’entrada en vigor de la Directiva 99/30/CE. Per tant, hi ha la possibilitat d’infringiraquests valors límit a partir del 19/07/2001.



��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 16

No s’estableixen marges de tolerància respecte als valors límit per a la protecció dels ecosistemes i la ve-getació.

4.4. Valors numèrics dels valors límit i objectiu

En aquest apartat es detallen els valors límit, amb els seus corresponents marges de tolerància i valorsobjectiu per a cada contaminant establerts en els annexos corresponents de les directives:

Durant el període de reducció del marge de tolerància, el VL+MdT es fixa anualment, es manté amb elmateix valor durant tot l’any i s’aplica a partir de l’1 de gener. Per al cas concret de l’any 2001, encara quel’entrada en vigor de la Directiva 99/30/CE sigui el 19 de juliol, s’ha aplicat la primera reducció delVL+MdT a 1 de gener, per coherència amb els anys següents.

a) Diòxid de sofre

Els valors límit s’expressaran en µg/m³. El volum s’ajustarà a una temperatura de 293 K i a una pressió de101,3 kPa.

Valors límit:

Directiva 1999/30/CE

• Annex I: Valors límit i llindar d’alerta per al SO2• Annex II: Valors límit per al NO2 i els NOx i llindar d’alerta per al NO2• Annex III: Valors límit per a les partícules (PM10)• Annex IV: Valor límit per al plom

Directiva 2000/69/CE

• Annex I: Valors límit de benzè• Annex II: Valor límit de monòxid de carboni



Període de mitjana

Valor límit Marge de tolerància (1) Data en què ha de complir-se el valor límit

Valor límit horari per a la protecció de la salut humana

1 hora

350 µg/m³

No podrà superar-se en més de 24

ocasions per any civil

150 µg/m³

(43% del valo r límit)

a partir del 19/07/1999

01/01/2005

Valor límit diari per a la protecció de la salut humana

24 hores

125 µg/m³

No podrà superar-se en més de 3 ocasions

per any civil

Cap

01/01/2005

Valor límit per a la protecció dels ecosistemes

1 any civil

i període hivernal (de l’01/10 al

31/03)

20 µg/m³

Cap

19/07/2001

(1) Amb una reducció lineal a partir de l’01/01/2001 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l’01/01/2005.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 17

Evolució del VL+MdT horari per a la protecció de la salut humana:

b) Diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen

Els valors límit s’expressaran en µg/m³. El volum s’ajustarà a una temperatura de 293K i a una pressió de101,3 kPa

Valors límit per al diòxid de nitrogen i els òxids de nitrogen:

Evolució del VL+MdT horari per a la protecció de la salut humana:



SO2 (µg/m³)

Mitjanes horàries500

470

440

410

380

350

300

350

400

450

500

550

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 ...

MdTVL

NO2 (µg/m³)

Mitjanes horàries

200210

220230

240250

260270

280290

300

175

200

225

250

275

300

325

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ...

MdT

VL

Període de mitjana

Valor límit

Marge de tolerància (1)

Data en què ha de complir-se el valor límit

Valor límit horari per a la protecció de la salut humana

1 hora

200 µg/m³ de NO 2



100 µg/m³

(50% del valor límit)


01/01/2010

Valor límit anual per a la protecció de la salut humana

1 any civil

40 µg/m³ de NO 2

20 µg/m³



01/01/2010

Valor límit anual per a la protecció de la vegetació

1 any civil

30 µg/m³ de NOx

Cap

19/07/2001

(1) Amb una reducció lineal a partir de l’01/01/2001 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l’01/01/2010.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 18

Evolució del VL+MdT anual per a la protecció de la salut humana:

c) Partícules (PM10)

Es defineixen dues fases per aconseguir els objectius desitjats. Els valors límit de la fase 2 hauran de re-visar-se quan hi hagi més informació sobre els efectes sobre la salut i el medi ambient, la viabilitat tècnicai l’experiència en l’aplicació dels valors límit de la fase 1 en els estats membres.

Valors límit per a la fase 1:

Valors límit per a la fase 2:

A partir de l’01/01/2005 s’acompleix la data de compliment per al valor límit anual definit en la fase 1 (40µg/m³ l’01/01/2005). Per tant, a partir d’aquesta data hi ha la possibilitat d’infringir la Directiva.

D’altra banda, en aquesta mateixa data, s’ha de començar a avaluar les PM10 d’acord amb els objectiusde qualitat de l’aire definits en la fase 2 (20+10 µg/m³ l’01/01/2005). En el cas que els nivells de PM10 se



Període de mitjana

Valor límit

Marge de tolerància (1) Data en què ha de complir-se el valor límit


24 hores

50 µg/m³ de PM10



25 µg/m³



01/01/2005


1 any civil

40 µg/m³ de PM10

8 µg/m³



01/01/2005

(1) Amb una reducció lineal a partir de l’01 /01/2001 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l’01/01/2005.

NO2 (µg/m³)

Mitjanes anuals

4042

4446

4850

5254

5658

60

35

40

45

50

55

60

65

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ...

MdT

VL

Període de mitjana

Valor límit




24 hores

50 µg/m³ de PM10

No podrà superar-se en més de 7 ocasions

per any civil

Es derivarà de les dades i serà equivalent al valor límit de la fase 1

01/01/2010


1 any civil

20 µg/m³ de PM10

10 µg/m³


l’01/01/2005 (1)

01/01/2010

(1) Amb una reducció lineal a part ir de l’01/01/2005 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l’01/01/2010.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 19

situïn entre 30 i 40 µg/m³ l’01/01/2005, no s’infringeix la Directiva però s’hauran d’elaborar i aplicar plansde millora per aconseguir l’objectiu de la fase 2 en la data de compliment corresponent (01/01/2010).

El VL de 20 µg/m³ no s’infringeix fins a l’01/01/2010, data en què substitueix el VL de 40µg/m³ de la fase 1.

Evolució del VL+MdT diari per a la protecció de la salut humana (fase 1):

No s’ha definit marge de tolerància d’aquest valor límit per a la fase 2.

Evolució del VL+MdT anual per a la protecció de la salut humana (fases 1 i 2):

d) Plom

Per a aquest contaminant, es podran definir unes zones a les rodalies de fonts industrials específiques,situades en llocs contaminats al llarg de decennis d’activitat industrial, on es retardarà 5 anys la data decompliment del valor límit. Aquestes fonts s’hauran de notificar a la Comissió europea.

Valors límit:



PM10 (µg/m³)

Mitjanes diàries

50

55

60

65

70

75

40

50

60

70

80

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 ...

MdT

VL

PM10 (µg/m³)

Mitjanes anuals

202224

2628

30

41.643.244.846.448.0

10

20

30

40

50

60

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ...

Fase 1

Fase 2

MdT

VL

Període de mitjana

Valor límit




1 any civil

0,5 µg/m³

0,5 µg/m³



01/01/2005

01/01/2010 (2)

(1) Amb una reducció lineal a partir de l’01/01/2001 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l’01/01/2005 o l’01/01/2010 a les rodalies de fonts específiques.

(2) A les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llo cs contaminats al llarg de decennis d’activitat industrial. En aquests casos, el valor límit a partir de l’01/01/2005 serà d’1 µg/m³.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 20


Evolució del VL+MdT anual per a la protecció de la salut humana, a les rodalies de fonts indus-

trials específiques:

Aquestes fonts han d’estar situades en llocs contaminats al llarg de decennis d’activitat industrial. La Di-rectiva no especifica en aquest cas la data d’inici de la reducció lineal del marge de tolerància; només in-dica que l’01/01/2005 el valor límit ha de ser d’1 µg/m³ i que les reduccions anuals del MdT seran iguals.

e) Benzè

El valor límit s’expressarà en µg/m³. El volum s’ajustarà a una temperatura de 293 K i a una pressió de101,3 kPa.

Valors límit:



Plom (µg/m³)Mitjanes anuals

1.00.9

0.80.7

0.60.5

0.25

0.5

0.75

1

1.25

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 ...

MdT

VL

Plom (µg/m³)Mitjanes anuals1.5

1.41.3

1.21.1

1.00.9

0.80.7

0.60.5

0.25

0.5

0.75

1

1.25

1.5

1.75

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ...

MdT

VL

Període de referència

Valor límit




1 any civil

5 µg/m³

10 µg/m³(1)

5 µg/m³


a partir de l’entrada en vigor de la Directiva

01/01/2010 (3)

(1) Valor límit màxim a les zones respecte a les quals s’hagi concedit una pròrroga. (2) Amb una reducció lineal a partir de l’01/01/2003, i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el

0% l’01/01/2010, excepte a les zones respecte a les quals s’hagi concedit una pròrroga. (3) Excepte a les zones respecte a les quals s'hagi concedit una pròrroga.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 21


La data d’inici de la reducció lineal del marge de tolerància, així com dels valors del valor límit més margede tolerància, pot variar en funció de la concessió de pròrrogues per a la data de compliment del valor lí-mit.

f) Monòxid de carboni

El valor límit s’expressarà en mg/m³. El volum s’ajustarà a una temperatura de 293 K i a una pressió de101,3 kPa.

Valors límit:

Evolució del VL+MdT 8-horari per a la protecció de la salut humana:



Període de referència

Valor límit



Valor límit per a la protecció de la salut humana

màxima de les mitjanes

8-horàries mòbils

10 mg/m³

6 mg/m³


a partir de l'ent rada en vigor de la Directiva

01/01/2005

(1) Amb una reducció lineal a partir de l'01/01/2003 i posteriorment cada 12 mesos fins a aconseguir el 0% l'01/01/2005.

Benzè (µg/m³)Mitjanes anuals

5.05.6

6.36.9

7.58.1

8.89.4

10.0

4

5

6

7

8

9

10

11

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 ...

MdT

VL

CO (mg/m³)Mitjanes 8-horàries

10

12

14

16

8

10

12

14

16

18

2001 2002 2003 2004 2005 2006 ...

MdT

VL

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 22

4.5. Llindars d’alerta

Es defineix llindar d’alerta com un nivell a partir del qual una exposició de breu durada suposa un risc pera la salut humana i a partir del qual els estats membres hauran de prendre mesures immediates.

No es defineixen llindars d’alerta per a les partícules, el plom, el benzè i el monòxid de carboni.

a) Llindar d’alerta per al diòxid de sofre

La informació mínima que haurà de comunicar-se a la població en cas de superació del llindar d’alerta deldiòxid de sofre ha d’incloure, com a mínim, les dades següents:

– Data, hora, lloc i causa de l’episodi si es coneix.

– Previsió de la modificació de les concentracions (millora, estabilització o deteriorament) i la causade la modificació prevista.

– Previsió de la zona geogràfica afectada.

– Previsió de la durada de l’episodi.

– Tipus de població potencialment sensible a l’episodi.

– Precaucions que ha d’adoptar la població sensible.

b) Llindar d’alerta per al diòxid de nitrogen

La informació mínima que haurà de comunicar-se a la població en cas de superació del llindar d’alerta deldiòxid de nitrogen serà la mateixa que la indicada anteriorment per al SO2.



Llindar d’alerta

500 µg/m³

durant 3 hores consecutives, en llocs representatius de la qualitat de l’aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d’aquests dos casos la superfície que sigui menor.

Llindar d’alerta

400 µg/m³

durant 3 hores consecutives, en llocs representatius de la qualitat de l’aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d’aquests dos casos la superfície que sigui menor.

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 23

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 24

5. Valors límit de qualitat de l’aire vigents

Els valors límit específics que fixa la legislació vigent són els que es descriuen en aquest capítol, i tambésón els que s’han considerat per avaluar la qualitat de l’aire en el període considerat en el present anuari.Cal, però, tenir en compte, com ja s’ha comentat en el capítol anterior, que aquesta legislació es troba enprocés de revisió i actualització. En aquest sentit, ja s’han aprovat Directives relatives als valors límit deNOx, SO2, partícules, plom, CO i benzè, amb un grau d’exigència més elevat, i que s’aniran adoptant perpart de l’Estat espanyol. Aquesta nova legislació, configurarà també una nova situació en la que canviaràla manera d’avaluar la qualitat de l’aire (mètodes de mesura, ubicació dels punts de mesura, …).

Alguns dels equivalents de mesurament són els que es descriuen a continuació:

µg/m3 : Micrograms de contaminant per metre cúbic d’aire

mg/m3 : Mil·ligrams de contaminant per metre cúbic d’aire

ppm : Parts per milió (cm3/m3)

1 ppm = (pes molecular/22,4) x 103 µg/m3 (P= 1 atm, T= 0ºC)

Cal recordar que, segons la legislació específica de cada contaminant, ens trobem amb limitacions i va-lors a assolir de qualitat o d’immissió diferents i en diferents períodes de temps (semihoraris, diaris ianuals), ja que els efectes que poden tenir els contaminants depenen de la relació dosi/exposició, la qualés diferent per a cada contaminant en relació amb els mateixos efectes nocius.

Les diferents categories de nivells de qualitat de l’aire que se’ns presenten en la legislació actual són lessegüents:

Valors guia: Concentracions dels diferents contaminants destinades a servir per a la previ-sió a llarg termini en matèria de salut i de protecció del medi ambient.

Valors límit: Concentracions dels diferents contaminants que no han d’ésser sobrepassa-des durant uns períodes determinats a fi de protegir en particular la salut de l’-home. Cal considerar, però, que el fet de sobrepassar un valor límit no significaque hi hauran efectes negatius sobre la salut, sinó que n’hi poden haver.

Llindars: Es defineixen només per a l’ozó, contaminant secundari (no emès directamentdes d’un focus a l’aire, sinó que s’hi forma), i indiquen valors orientatius a partirdels quals pot tenir algun tipus d’efecte negatiu. A diferència dels altres con-taminants, aquest no es pot disminuir mitjançant actuacions sobre les fontsemissores, ja que no és emès per aquestes fonts.

Valors d’emergència: Valors de concentració dels diferents contaminants de referència per a la de-claració de situació d’emergència. S’hi han d’aplicar els plans d’actuació espe-cífics.

Mitjana aritmètica: Suma de tots els valors mesurats. El resultat és dividit entre el nombre total d’a-quests valors.

Percentil X: Valor de l’element d’ordre K d’una sèrie d’N dades, ordenades segons valorscreixents (X1 < X2 < X3 < ... < XK < ... < XN), on K s’ha de calcular com a K = (X xN)/100.


5. Valors límit de qualitat de l’aire vigents 25

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 25

5.1. Valors límit d’immissió del diòxid de nitrogen (NO2)

Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 833/1975, de 6 de fe-brer, i s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire pel que fa referència a la contaminació per diòxidde nitrogen i plom (BOE núm. 135, de 6.6.87). Incorpora la Directiva 85/203/CE, de 7 de març, relativa ales normes de qualitat de l’aire per a l’NO2 (DOCE 27.3.85).

5.2. Valors límit d’immissió d’hidrocarburs totals (HCT)

Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protec-ció de l’ambient atmosfèric (BOE núm. 96, de 22 d’abril de 1975).

5.3. Valors límit d’immissió de sulfur d’hidrogen (H2S)


5.4. Valors límit d’immissió de l’ozó (O3)

Reial Decret 1494/1995, de 8 de setembre, sobre contaminació atmosfèrica per ozó (BOE núm. 230, de26 de setembre de 1995). Incorpora la Directiva 92/72/CE, de 21 de setembre, sobre la contaminació at-mosfèrica per ozó (DOCE 13.10.92).

Sulfur d’Hidrogen (H2S)

Valors límit 30 minuts 100 µg/m3 mitjana semihorària

24 hores 40 µg/m3 mitjana diària

Hidrocarburs totals (expressats com hexà)

Valors límit: 30 minuts 280 mg/m3 = 73 ppm

24 hores 140 mg/m3 = 36 ppm

Diòxid de nitrogen (NO2)

Valor límit anual: 200 µg/m3N percentil 98 de les mitjanes horàries o semihoràries

Valors guia anuals: 50 µg/m3N percentil 50 de les mitjanes horàries o semihoràries

135 µg/m3N percentil 98 de les mitjanes horàries o semihoràries

Valors de referència per la declaració de situacions d’emergència (µg/m3N)

emergència 1r grau emergència 2n grau emergència 3r grau

1 h. 957 1270 1700

24 h. 565 750 1000

7 dies 409 543 724



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 26

5.5. Valors límit d’immissió deI monòxid de carboni (CO)


5.6. Valors límit d’immissió del plom (Pb)

Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, pel qual es modifica parcialment el Decret 833/1975, de 6 de fe-brer, i s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire pel que fa referència a la contaminació per diòxidde nitrogen i plom (BOE núm. 135, de 6.6.87). Incorpora la Directiva 82/884/CE, de 3 de desembre, rela-tiva al límit per plom contingut a l’atmosfera (DOCE 31.12.82).

5.7. Valors límit d’immissió del diòxid de sofre (SO2) associat a fums negres (FN) i

a partícules en suspensió (PST)

La presència simultània d’SO2 i de partícules en suspensió i fums negres produeix un efecte, en general,més perjudicial que si el trobem aïlladament. És per aquest motiu que la legislació, en el moment de fixarels diferents límits permissibles de concentració d’SO2, els determina segons la presència de partículestotals en suspensió.

Reial Decret 1321/1992, de 30 d’octubre, pel qual es modifica parcialment el Reial decret 1613/1985, d’1d’agost, i s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire pel que fa referència a la contaminació per diò-xid de sofre i partícules (BOE núm. 289, de 2.12.92). Incorpora la Directiva 89/427/CE, de 21 de juny, re-lativa als valors límit i valors guia de qualitat per SO2 i les partícules en suspensió (mètode anàlisi partícu-les: gravimètric) (DOCE 14.7.89).

Plom (Pb)

Valor límit: 1 any 2 µg/m3 mitjana de les mitjanes diàries

Monòxid de carboni (CO)

Valors límit anual: 30 min. 45 mg/m3N mitjana semihorària

8 h. 15 mg/m3N mitjana de 8 h.

Valors de referència per la declaració de situacions d’emergència (mg/m3N)


mitjana 24 h. 34 46 60

Ozó (O3)

Llindar de protecció de la salut: 8 h. 110 µg/m3N mitjanes 8-horàries fixes

200 µg/m3N Llindars de protecció de la vegetació: 1 h.

24 h. 65 µg/m3N

Llindar d’informació a la població: 1 h. 180 µg/m3N

Llindar d'alerta: 1 h. 360 µg/m3N



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 27

Diòxid de sofre (SO2)

Valors límit associats per les partícules en suspensió (µg/m3N)

Mètode del fum normalitzat (fums negres)

Mètode gravimètric (partícules en suspensió)

Valor límit anual: 80 >40 >150

(1 d’abril -31 març) 120 <40 <150

percentil 50 de les mitjanes diàries

Valor límit hivernal: 130 >60 >200

(1 d’octubre - 31 març) 180 <60 <200


Valor límit anual: 250 >150 >350

350 <150 <350

percentil 98 de les mitjanes diàries (no superables més de 3 dies consecutius)

Valor guia anual: 40-60 mitjana de les mitjanes diàries

24 h. 100-150 mitjana diària

Partícules en suspensió (PST) µg/m3N

Fums negres Partícules en Suspensió

Valors límit anual: 80 150

(1 d’abril - 31 març) percentil 50 de les mitjanes diàries mitjana de les mitjanes diàries

hivernal: 130 ---

(1 d’octubre -31 març) percentil 50 de les mitjanes diàries

anual: 250 300

(1 d’abril - 31 març) percentil 98 de les mitjanes diàries (no superables més de 3 dies consecutius)


Valors guia anual: 40-60

(1 d’abril - 31 març) mitjana de les mitjanes diàries

24 h. 100-150

mitjana diària

Valors de referència per la declaració de situacions d’emergència mitjana de (SO2 * partícules) µg/m3N x 103


24 h. 160 300 500

3 dies 125 250 420

5 dies 115 230 ---

7 dies 110 --- ---



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 28

5.8. Valors límit d’immissió de clor (Cl2)


5.9. Valors límit d’immissió de clorur d’hidrogen (HCl)


HCl (clorur d’hidrogen)

Valors límit: 30 minuts 300 µg/m3 mitjana semihorària

24 hores 50 µg/m3 mitjana de valors semihoraris

Clor (Cl2)

Valors límit: 30 minuts 300 µg/m3 mitjana semihorària

24 hores 50 µg/m3 mitjana de valors semihoraris



001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 29

001-030 - cap 01-05.qxd 08/01/2002 15:39 Página 30

Xarxa de Vigilància i Previsió de la ... - gencat.cat

Documents

Transcript of Xarxa de Vigilància i Previsió de la ... - gencat.cat