XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT - … · ençà, segurament que tots els signants...

Fòrum de l’energia, Urbanisme al Bages,Participació a Rubí, Aiguarium,

Agenda…

Els interrogantsde la nova Llei del Sòl

X A R X A D E C I U T A T S I P O B L E S C A P A L A S O S T E N I B I L I T A T - G E N E R / F E B R E R / M A R Ç 1 9 9 8 - N Ú M . 0

L’espai queconsumim

Territori: presumpte culpableRamon Folch

“Cal ampliar la subsidiarietata l’àmbit local”, Jan Ipland,

president del ComitéCoordinador Campanya

Europea de CiutatsSostenibles

“Espanya, va bé?”Respostes des de l’ecologia

i l’economia

sosteniblegener/febrer/març 19982

3sosteniblegener/febrer/març 1998

NÚMERO 0 - PUBLICACIÓ TRIMESTRALGENER-FEBRER-MARÇ DE 1998

EDITORXarxa de Ciutats i Poblescap a la SostenibilitatComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

REDACCIÓ I PRODUCCIÓ EDITORIALERF, Gestió i ComunicacióAmbiental, SLBalmes, 18, 1r 08007 BarcelonaTel. (34) 93 301 23 29Fax (34) 93 301 23 21E-mail: [email protected]

CONSELL DE GOVERNPresident: Antoni MorralVocals: Sergi Alegre, Frederic Lina-res, Narcís Prat, Josep Puig, AndreuRifà, Joan Rieradevall,JoandomènecRos, Magí Rovira, Salvador Rueda,Ramon Sitjà, Josep M. Vegara,Santiago Vilanova, Josep Xercavins

DIRECCIÓFrederic Linares i Vicenç Sureda

DIRECCIÓ CIENTÍFICARamon Folch

CONSELL DE REDACCIÓJohanna Cáceres, Ramon Folch,Manuel Ludevid, Lluís Reales,Enric Tello

CAP DE REDACCIÓJohanna Cáceres

DISSENY I MAQUETACIÓDomènec Òrrit

COL·LABORADORSXavier Arnella, Manuel Cunill, Salvador Giner, Mariona Grau, JoséLeppe, Josep Llop, Mònica López,Octavi López, Christian Morron,Maria Roura, Mª Rosa Salvadó

FOTOGRAFIALluís Ferrés, Agustí Nubiola, Josep Grifoll

IMPRESSIÓ I FOTOMECÀNICAInom,SADipòsit legal B-7063-97

reballar perquè el desenvolupament econòmic de la nostra societatsigui sostenible en termes planetaris representa una aposta clara perla transformació de les estructures de funcionament de la civilitza-ció d’aquest final de segle.Avui, aquesta aposta és un repte necessari, tal i com es va posar de

manifest l’any 1992 a la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. L’actual model dedesenvolupament genera importants desequilibris ambientals i tanmateixaccentua progressivament les diferències entre el Nord i el Sud. Prendre cons-ciència que tots vivim en un sol hàbitat, la Terra, vol dir també reconsiderar elconcepte de qualitat de vida imperant, basat en la tesi que desenvolupament ésigual a creixement i progrés equival a consum. Unatesi oposada a la sostenibilitat.

Aquest és el desafiament de la nostra època, pel qualcal generar sinèrgies i complicitats de tots els sectorsque fan funcionar la civilització: governamental i nogovernamental, social i polític, cultural i econòmic,governs estatals i locals.

És en aquest context que el 16 de juliol del 1997 aManresa, a partir de l’impuls d’una administració localde segon grau com és la Diputació de Barcelona i a tra-vés de la seva Àrea de Medi Ambient, es constitueix laXarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. LaXarxa és un espai de relació estable, útil, de cooperaciói intercanvi d’experiències de tots aquells municipis delpaís que treballen, des de l’òptica local, en la direcció de la sostenibilitat. La Xarxapretén trencar l’aïllament de totes les energies locals que es converteixen en activi-tats i projectes concrets perquè els pobles i les ciutats siguin més sostenibles.

En aquests moments, 127 municipis formen part de la Xarxa, els quals, endiferents grups de treball, comparteixen experiències i promouen iniciatives.Les noves formes de comunicació, com Internet, permeten que la relació entreels municipis de la Xarxa sigui permanent, en temps real i pròpiament dit,també en forma de xarxa.

La revista “Sostenible” que teniu a les mans és l’expressió del treball que elsmunicipis de Xarxa realitzen en el camp de la sostenibilitat, i és un espai de comu-nicació que permet crear ponts de relació amb d’altres àmbits com el científic il’associatiu, siguin d’aquí o d’altres indrets, que puguin ser d’interès per a l’acti-vitat que desenvolupen els municipis de la Xarxa i per a totes les entitats que tre-ballen des de l’àmbit local, perquè els pobles i ciutats del nostre país tendeixin pro-gressivament cap a un desenvolupament més sostenible i solidari del planeta.

des de Xarxa

Visió municipalista

T

“Sostenible” no s’identifica necessà-riament amb l’opinió que expressenels articles signats

Antoni MorralPresident de la Xarxa de Ciutats

i Pobles cap a la Sostenibilitat

ovint, moltes persones demanen una definició de la sostenibilitat. Què és lasostenibilitat? Una bona pregunta, tanmateix.Una bona pregunta que fa de mal respondre. De la Conferència d’Aalborgençà, segurament que tots els signants de la famosa Carta tracten de contes-tar-se-la ells mateixos. I també els integrants de la Xarxa de Pobles i Ciutats

cap a la Sostenibilitat, que bé necessiten poder definir amb claredat el nord devers elqual han decidit d’encaminar-se. Potser per trobar entre tots aquesta definició esmu-nyedissa apareix aquesta revista. En efecte, què vol ser “Sostenible”? “Sostenible” és un espai de rela-ció en el camí de la recerca del nou model. Ben mirat, “Sostenible”és –o aspira a ser– un intent permanent d’anar definint la soste-nibilitat. Un intent de fer camí tot caminant. La sostenibilitatés un procés, una tendència emergent. La sostenibilitat serà elque entre tots fem que sigui i per això cal concertar-se, dis-cutir, compartir i cercar espais per a l’acord. La lloableintenció de Xarxa és que “Sostenible” hi ajudi.Per al Consell i l’Equip Editorial, tirar endavant “Sosteni-ble” és un privilegi i alhora un repte. Volem que sigui unòrgan de comunicació entre els membres de Xarxa, però nonomés. Volem que sigui un espai de reflexió, però més que això.Volem que sigui un vehicle de notícies, però no exactament undiari. No és senzill conjuminar aquestes cartes, i per això parlem derepte. En tot cas, “Sostenible” serà una publicació trimestral amb volun-tat d’exercir com a eina. Tractarem que les inquietuds sostenibilistes municipals hitrobin respostes i, sobretot, que hi trobin preguntes. Però també tractarem que el sos-tenibilisme descobreixi la dimensió i la importància de les accions a escala local, quees qüestioni el sentit de les coses des de la quotidianitat.Comprovareu que, a més d’espais d’actualitat i notícies diverses, “Sostenible” pre-senta dos blocs ben diferenciats: el bloc de l’acció, l’espai on ’actuem localment’, iel bloc del pensament, el lloc on ’pensem globalment’. Hem volgut que aquestes duescares de la realitat siguin presents a la publicació en peu d’igualdat. L’acció són res-postes, el pensament són preguntes. Com s’entendrien les unes sense les altres?La sostenibilitat també és l’assumpció d’aquesta dualitat i així volem que la revistaho reflecteixi. Esperem reeixir-hi.

Ramon Folch, director científic

Per què “Sostenible”?

Ramon Folch

editorial

S


es jornades sobre educació ambiental que org a n i t z al’associació tal, l’ajuntament qual o la universitat X.També de congressos i trobades dels quals tinc infor-mació, d’esdeveniments rellevants en l’avenç de pràc-tiques sostenibles, de novetats editorials i webs d’In-ternet que revesteixen un especial interès per als objec-

tius de “Sostenible”. També voldríem discrepar, de forma respec-tuosa i mínimament raonada, d’aquella opinió sobre espais natu-rals del número anterior, corregir la dada - o aportar-ne més-d’una taula o gràfic del vostre reportatge, defensar un arg u m e n t ,elogiar una actuació....”

Tot això són coses que poden plantejar els lectors de “Sosteni-ble”. Si teniu alguna cosa a dir, podeu fer-ho a l’adreça de correue l e c t r ò n i c : [email protected], o bé enviar un escrit a:


“Sostenible” és una revista quepretén recollir les experiències iopinions generades per diversosactors socials. Es basa, doncs, enla pluralitat de temes i, sobretot,d’opinions sempre, òbviament,relacionades amb el concepte ipràctica de la sostenibilitat d’unao altra manera.

Per aquesta raó, consideremnecessari incloure les opinions,suggeriments, propostes i comen-taris que vulguin fer els nostreslectors.

El desenvolupament sostenible és,precisament, un procés on l’inter-canvi d’idees resulta fonamental.Els discursos unidireccionals, efec-

tius per atènyer certs objectius, nosemblen els més idonis per fomen-tar la creativitat i la difusió de novesidees, sobretot si aquestes novesidees encara són minoritàries.

I aquesta revista vol promocio-nar, entre d’altres, la creativitat.La creativitat i la imaginació coma eines a l’hora d’afrontar els rep-tes ambientals que plantegen elsistema productiu i modus vivendiactuals. En aquesta tasca voldríemque tots els interessats poguessin“dir la seva”.

Per això, la revista disposa d’unespai, una “Tribuna” oberta, queposa a disposició de tots aquells quevulguin fer-ne ús.

tribunaL’espai del lector

sumariACCIÓ

PENSAMENT

ALTRES

Ens agradaria que parléssiu de...

L

La dada De Kioto a Barcelona

Propostes

Agenda

L’opinió Espanya, va bé?Manuel Cunill i Salvador Giner

En boca de… Jan Ipland, president del Comité Coordinador de la Campanya Europea de Ciutats Sostenibles

Anàlisi Territori: presumpte culpableRamon Folch

L’Agenda 21 al mónLleida, Calvià, energia, comunicació...

ReportatgeEl valor de l’espai lliure

La notíciaBarcelona ja té Consell deSostenibilitat

Entrevista a Jordi Ludevid, urbanista

Catalunya en Xarxa

Eines Llums solars a Premià de Mar

Els números Transvasar el Roine Manuel Ludevid

Les normes Administració ambientalChristian Morron

Acció Civil Barnamil Enric Tello

32

33

35

24

26

30

6

8

13

14

16

20

21

22

23


l’agenda 21 al món

Les aportacions de les noveseines de la comunicació pera la promoció de la conscièn-cia ambiental del públic i deldiàleg Nord-Sud a favor deldesenvolupament sosteni-ble, han estat el tema centralde la cinquena edició delSimposi Internacional UnaSola Terra, celebrat el mesde febrer passat amb elfinançament de la Diputacióde Barc e l o n a .Aquests encontres, iniciatsel 1989 per l’Associació UnaSola Terra, reuneixen cientí-fics, ideòlegs i activistesamb la finalitat de crear unpont de diàleg entre el pen-sament ecologista a escalamundial i els diferents sec-tors socials, polítics i cientí-fics catalans. Una Sola Te r r aha convocat per a l’any 2000una edició extraordinària ones vincularà la defensa de lesc u l t u res autòctones i la ges-tió ambiental (Amazònia,Pacífic Sud, Sibèria...); enaquesta ocasió, l’acte formarà part del Fòrum Universalde les Cultures del 2004. Lesponències de les dues últi-mes edicions estan re u n i d e sen un llibre que sortirà alc a r rer pròximament. M.R.

Per a més informació:g e a c o n @ b c n . s e r v i c o m .

L’actual gestió del territori ala regió mediterrània agraval’impacte dels incendis fores-tals; en contra de les primeresprevisions, l’escalfament glo-bal no doblarà la produccióagrícola però afavorirà la pèr-dua de biodiversitat... Aquestssón alguns dels aspectes dis-cutits per científics de tot elmón a la Conferència Cientí-

fica sobre el Canvi Global,celebrada recentment a Barce-lona. L’encontre ha estat org a-nitzat per un programa inter-nacional de recerca sobre elscanvis que els humans intro-dueixen en els usos del sòl i laseva relació amb el canviclimàtic (LUCC). J . C

Avenços científics

La liberalització del mercate n e rgètic, que no trigarà a pro-d u i r-se al nostre país, obrenoves expectatives amb relacióa l’ús racional de l’energia a lesciutats. Segons el president dela xarxa europea Énergie-Cités, la descentralització delproveïment d’energia acabaràamb l’actual immobilisme dela presa de decisions sobre l’o-ferta del mercat, i agilitzarà lasatisfacció de la demanda d’e-n e rgies renovables; això afavo-rirà les possibilitats d’aplicarcriteris de sostenibilitat a lagestió de les ciutats.

L’optimisme, més o menysmoderat, davant la liberalitza-ció del mercat de l’energia erageneralitzat entre els partici-pants en el seminari que laxarxa Énergie-Cités org a n i t z àa Barcelona el passat mes demarç. Les jornades d’aquestany pretenien respondre a la

pregunta que donava títol alseminari: “L’obertura delsmercats energètics: quins sónels nous rols de les municipali-tats en la ciutat futura?”

Encara que la resposta no estàtancada, les ponències apuntenque el fet de descentralitzar ladistribució d’energia, junta-ment amb el desenvolupamentde les noves tecnologies, reva-loritza el rol dels ajuntamentsdavant del ciutadà. Aquestarevalorització s’explica perquèes reforça la capacitat munici-pal de decisió sobre les políti-ques que regulen l’ús de l’ener-gia i la planificació de lesnecessitats. En aquest sentit, sesuggeria que, a més de gestio-nar l’oferta, els municipispodrien intervenir en la gestióde la demanda, que és on rauqualsevol estratègia adreçada afomentar l’ús eficient de l’e-n e rg i a .

Així, cal replantejar les com-petències dels municipis coma productors i distribuïdorsd ’ e n e rgia d’una banda i, del’altra, com a planificadors igestors de les polítiques terri-torials locals, que dicten lespautes a seguir en l’ús eficientde l’energia i en la utilitzacióde les energies renovables.També cal, doncs, definir lapresència del govern local enel disseny de plans i progra-mes de desenvolupament d’e-n e rgies renovables i en l’ofer-ta de nous serveis públics d’in-formació i educació per alsc o n s u m i d o r s .

L’impacte del nou ordena-ment competencial serà enor-me, donat que tots els Estatsde la Unió Europea es propo-sen desplegar lleis liberalitza-dores dels mercats energ è t i c s .

José Leppe

Optimisme davant laliberalització de l’ energia

Per a més informació:w w w. i c c . e s / l u c c


La localitat mallorquina de Calvià haestat guardonada amb el premi E u ro p e -an Sustainable 1997 per “combinarturisme i ecologia, i pel seu compromísamb la implantació de l’Agenda 21”,

segons el Comissari de la UE per a l’Ambient, Ritt Bjerrega-ard. Viladecans va rebre el “premi”d’accèsit d’aquesta edició.Calvià va acollir la darrera Conferència Internacional sobreTurisme i Desenvolupament Sostenible a la Mediterrània, ones va signar la “Declaració de Calvià”. M . L .

Calvià, Premi CiutatS o s t e n i b l e

La Universitat Autònoma de Bar-celona inicià fa dos anys l’expe-riència “Comparteix el cotxe” perarribar al campus universitari.Amb aquesta iniciativa els viat-gers estalvien diners, redueixen

les emissions contaminants i els problemes d’aparcament iles cues: una via alternativa per gestionar la mobilitat a leszones metropolitanes. El contacte entre conductors i viat-gers es realitza a la webwww.uab.es (“Transports”, a l'a-partat “Comparteix el cotxe”).Per a més informació: [email protected] M.R

Comparteix el cotxe

Què poden fer els impostos per incentivar l’estalvi d’aigua ila minimització de residus? Per respondre la pregunta, laUniversitat de Barcelona i l’Entitat del Medi Ambient del’Àrea Metropolitana organitzaren el passat mes de març unaJornada sobre Propostes de Fiscalitat Ambiental a l’ÀmbitUrbà. Pel que fa a l’aigua, es proposà aplicar tarifes progres-sives perquè l’actual sistema de quotes fixes no només noincentiva l’estalvi, sinó que el penalitza.Per a més informació: j o e s q u e r r a @ m x 3 . redestb.es J.C.

Propostes per incentivar l’estalvi d’aigua

El municipi de Lleida estre-na Agenda 21 amb el “Progra-ma de Desenvolupament Sos-tenible”. El mes de marçva finalitzar la primerade les quatre fasesde què consta elp r o g r a m a .Aquesta pri-mera fase estàdedicada a larecopilació i anàliside la informació de quèes disposa actualment, i haconclòs amb la confecciód’un pla de treball i la formu-lació de demandes i preguntesque s’hauran de satisfer l’anyv i n e n t .

La segona fase, adreçada arealitzar el “reconeixementambiental del municipi” fina-litzarà el proper mes de juny idispara el tret de sortida per a

l ’ o rganització de la participa-ció ciutadana i l’elaboraciódel Pla d’Acció Ambiental,

un document que hauràde ser consensuat amb

els agents socialsde la ciutat. L’ A-

j u n t a m e n tpreveu que

aquesta terce-ra fase pugui tan-

c a r-se el febrer del1 9 9 9 .

A partir de llavors, s’ini-ciarà la quarta i última etapadel “Programa de Desenvolu-pa-ment Sostenible”, que con-sistirà en implementar el Plad’Acció i elaborar indicadorsambientals i mecanismes decontrol que permetin avaluarla gestió urbana amb criteriss o s t e n i b i l i s t e s .

J . C .

Lleida inicia l’Agenda 21 local

Un equip del Departament de Patologia i ProduccióAnimal de la UAB, dirigit pel Dr. Buenaventura Gua-mis, investiga la conservació d’aliments mitjançant eltractament d’alta pressió, que consisteix en la introduc-ció de l’aliment envasat en un cilindre al qual s’aplicaaigua fins a augmentar la pressió l’equivalent a sis tonesde pes sobre cada centímetre quadrat de l’envàs. Aquestnou sistema, diferent dels tractaments tèrmics conven-cionals, minimitza l’aigua necessària i redueix elsefluents contaminants. O . L .

Aliments més nets

les eines del demà

L’esborrany de la nova Llei esta-tal del Sòl es troba al Parlament,

just en la fase final d’aprova-ció. La seva elaboració ha

estat difícil: 262 esmenesal text original i més d’unany sobre la taula.Aquest document pre-tén que la normativapermeti ampliar l’o-ferta de sòl per abara-tir l’habitatge, i supo-sa la liberalitzaciódel mercat del sòl.Ara bé, la regulació

d’aquest recurs natu-ral, deixada en mans

del lliure mercat, hadonat pas a la incertesa

i el debat entorn dels ris-cos subjacents: és

necessària la nova Llei perincidir eficaçment sobre el

mercat o, pel contrari, potbeneficiar tercers i deixar elcamí lliure a l’especulació? Es

pot legislar sobre el sòl en unmarc econòmic i jurídic sensetenir en compte criteris ambien-tals (sense considerar que el sòl ésun recurs no renovable)? Quinmodel territorial es perfila ambaquesta nova Llei?

Urbanitzable, fins queno es demostri el contrariLa nova Llei marc introdueix

una nova classificació basada enel reconeixement de tres tipus desòl: urbanitzable, no urbanitzablei urbà.

En la categoria de no urbanitza-bles s’inclouen aquells terrenysprotegits per lleis sectorials o peralgun règim de protecció especialestablert per l’Administració.Aquesta protecció especial es jus-tifica pel valor paisatgístic, histò-ric, arqueològic, científic,ambiental, agrícola, forestal,ramader o cultural que pot tenirun terreny concret. Així, elsterrenys que no reuneixin cap d’a-quests requisits es considerenautomàticament urbanitzables i

Mònica López

el reportatge

El sòl s’identifica de forma simplista amb una superfície sobre la qual edificar, iper tant, el territori “buit” es considera un recurs desaprofitat, igual que l’aiguaabocada al mar pels rius. Aquesta sembla ser la filosofia de la nova Llei del Sòl.


El valor de l’espai lliure

per tant, l’única funció que se’lsatorga és la de ser urbanitzats, siencara no ho estan. Com a resul-tat, i segons el plantejament de lanova Llei, qualsevol sòl és urba-nitzable fins que no es demostri elcontrari. És a dir, fins que s’argu-mentin els seus valors excepcio-nals (paisatgístic, històric...). Lesincerteses d’aquesta nova classifi-cació són moltes i per diferentsmotius.

Fins ara, la situació era la inversa.Segons la Llei vigent, el sòl es con-sidera no urbà per principi, i perquèel propietari d’un terreny el puguiurbanitzar cal demostrar que no hiha cap motiu pel qual la urbanitza-ció sigui desaconsellable. A partirde l’aprovació de la nova Llei, però,els papers s’invertiran: el propietarid’un terreny pot urbanitzar-lo, amenys que alguna persona o entitatjustifiqui provadament que aquellsòl no s’ha d’urbanitzar.

D’això es desprèn un altre delscanvis que preveu la nova classifi-cació: desapareix el sòl no urbanit-zable ordinari o residual, és a dir, elsterrenys on no es pot construir per-

què no estan classificats. Amb lanova llei, doncs, tot sòl que no siguiurbà ni no urbanitzable passaràautomàticament a ser urbanitzable.També desapareixerà la diferencia-ció entre sòl urbanitzable programati no programat. Com a conseqüèn-cia, qualsevol propietari, en qual-sevol moment, podrà sol·l i c i t a rpermís a l’Administració perurbanitzar el seu terreny sensehaver de passar pels tràmits quefins ara suposava haver d’incloure

aquesta proposta en el plageneral. En aquest sentit, hi haqui afirma que la Llei obre elcamí cap a un “urbanisme ala carta”, en elqual quedaràpoc espai perincorporar elsinteressos detercers, és ad i r, dels quepoden veure’sp e r j u d i c a t s ,tant en termessocials coma m b i e n t a l s ,per l’accióhumana sobreaquest recursnatural.

Així doncs,l’administració local té a les sevesmans el repte de preservar eldesenvolupament d’un modelterritorial racional sobre la basede la definició del paper del sòlcom a recurs i espai lliure, a mésde conjugar els interessos delspropietaris particulars amb elsinteressos col·lectius.


Segons la nova llei,qualsevol sòl ésurbanitzable si noté un caràcterexcepcional; s’igno-ra el seu valor coma recurs natural norenovable.

La fragmentaciódel territori difi-culta el desenvo-lupament i afa-voreix la pèrduade sòl, com mos-tra aquesta vistade Sant Llorençde Munt, alVallès (Foto:Lluís Ferrès)

Consumir per crèixer o conservar per viure?

El Fons Monetari Internacional(FMI) ha manifestat, en l’informe

d’aquest any sobre Espanya, laimminent necessitat de liberalit-zar diferents àmbits, entre elsquals hi ha el sòl, per tal de dina-mitzar l’economia nacional.L’FMI preveu que la liberalitza-ció del mercat del sòl tindrà unefecte positiu per al creixementdel Producte Nacional Brut(PNB), el Producte Interior Brut

(PIB)... La relació entre libe-ralització de mercats i creixe-

ment econòmic no semblaqüestionar-la ningú, com tampocqüestionen les polítiques governa-mentals la validesa d’aquestsindicadors macroeconòmics permesurar la prosperitat d’un país.

Aquest és el problema: mentrela nova llei es fonamenta en elcreixement com a objectiuprioritari a atènyer -d’acordamb els principis del para-digma econòmic actual- lameta del creixement per seestà sent qüestionada perdiversos sectors a causa delsdubtes que suscita la sevasostenibilitat, és a dir, la sevaviabilitat a llarg termini.

Malgrat els cada cop més nom-brosos tocs d’atenció sobre elsperills de l’“economicisme”, lamajoria de decisions polítiquesestan supeditades als objectiusestablerts pels ministeris o depar-taments d’economia, que no s’o-cupen de l’economia global, sinódels interessos d’alguns agentseconòmics concrets sense tenir encompte altres aspectes, com lescondicions en què es troben elsrecursos o serveis ambientals, iles seves repercusions a mitjà illarg termini. En aquest context, elsòl no es contempla com un béinsubstituïble que si es malmet noes pot tornar a recuperar, sinó comuna mercaderia qualsevol. Elvalor que se li atorga és la rendi-bilitat econòmica en un mercat

que externalitza els costosambientals dels productes que escompren i venen. Els costosambientals d’ocupar, impermea-bilitzar, erosionar o contaminar unsòl no s’inclouen en els càlculs.

Però el sòl no és només unasuperfície on passen coses, sinóque les repercussions de la sevadegradació van més enllà i afectenla qualitat. La degradació del sòlproduïda, per exemple, com aconseqüència de l’ocupació inten-sa i de la fragmentació causadaper les xarxes viàries acostuma aanar acompanyada de pèrdua debiodiversitat, contami-nació d’aqüífers,p r o b l e m e s

atmosfèrics i, el que potser resultamés perillós en el nostre entornmediterrani, erosió i pèrdua desòl.

En aquest sentit, un dels sectorsmés perjudicats per l’expansió dela urbanització ha estat l’agricul-tura, com mostra el cas de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona onl’expansió de les edificacions desdels anys 60 ençà ha suposat lapèrdua irreversible de sòl. Moltscamps de conreu situats a leszones d’inundació dels rius, on elsòl acostuma a ser fèrtil gràciesals sediments que s’hi depositen

amb les crescudes periòdiques,han estat substituïts per comple-xos industrials, zones residencialsi autopistes. L’impacte ecològicd’aquestes infraestructures suposauna compactació dels substrats, amés d’augmentar el risc d’inunda-ció donat que, en cobrir-lo d’as-falt, el sòl queda impermeabilitzati això impedeix que es filtrin capal subsòl les aigües de vessamentquan arriben les pluges torrencialstípiques del clima mediterrani.

Territori i models de ciutatEl paper del territori com a vehi-

c u l a d o r o vertebrador socioeconò-mic és fonamental. Així doncs, laplanificació urbanística també ha derecollir l’economia dels recursos,l’optimització i l’eficiència energ è-tiques i el respecte al substrat biolò-gic del territori.

Un dels efectes més temuts davantel fet que el regulador únic del sòlsigui la lliure competència és lapossibilitat de crear ciutats difuses,és a dir, ciutats que a vista d’ocell escorresponen amb un mapa diferen-ciat de nuclis residencials, connec-tats per autopistes amb la granmetròpoli i els centres comercials.Aquesta separació funcional delsespais posa en perill el model terri-torial mediterrani de ciutat mixta, osigui compacta, cohesionada idiversa, en la qual en un mateixespai es concentren activitats moltdiferents (habitatge, treball,comerç, lleure).

Les conseqüències socials d’a-questa situació, com l’aïllament, lasegregació de la població segonsclasses socials, o els canvis en l’es-til de vida, contribuexen a posar enperill la sostenibilitat de la planifi-cació territorial (si és que n’hi hacap). Per exemple, en la ciutatdifusa la utilització del cotxe parti-cular resulta imprescindible davantla impossibilitat de cobrir ambtransport públic la totalitat delterritori, per tant, s’accentua lacontaminació acústica i atmosfèri-


La liberalització del sòl afavoreix el

desenvolupament deciutats difuses i

l’agudització delsdesequilibris

territorials

ca (sobretot pel que fa a les emis-sions de CO2).

De la mateixa manera, en aquestcontext cal construir noves infraes-tructures per donar resposta a lesnecessitats d’aquests nuclis, comara clavegueram, xarxa d’electrici-tat, canonades d’aigua, de maneraque arriba un moment en que entraen dubte la capacitat de càrrega delterritori, és a dir, la seva capacitatper donar resposta a la necessitatde recursos dels habitants i perabsorbir els residus que es generinsense que es malmeti l’entorn.

Més habitatges per a una població que no creixSegons un estudi realitzat per

l’agència de planificació Barce-lona Regional actualment la ciu-tat de Barcelona perd poblacióprogressivament. Els seus habi-tants "emigren" a les ciutatsintermèdies de l’àrea metropoli-tana, tot i que la immensa majo-ria continua treballant al centrede Barcelona. Com a resultat,molta gent viu en un municipi,treballa en un altre i va a com-

p r a r, al metge o al cinema en unt e r c e r. Aquesta situació pot teniruna doble vessant. D’una banda,pot ajudar a descongestionar laciutat de Barcelona i, per tant,millorar la qualitat de l’entornurbà. Però també es poden pro-duir disfuncions com, per exem-ple, incrementar els problemesde contaminació de la gran ciutatamb els fums i els sorolls ocasio-nats pels cotxes de la gent quecada dia va a treballar.

El fet que les grans ciutats s’ex-pansionin amb la contínua edifi-


Per tal d'actuar, primer cal diagnosti-car els punts forts i dèbils del territori.Tot i que els sistemes d'anàlisi no són lasolució als problemes ambientals,obren les portes a actuacions racionals,per aquesta raó els plans han de con-templar el sòl tant des d'un punt devista anatòmic com fisiològic. No n’hiha prou, doncs, amb conèixer les con-dicions epidèrmiques d'aquest sòl, sinó

que també cal incorporar altres criteris.Les auditories ambientals neixen

amb aquesta filosofia, ja que han deservir com a eina per afavorir eldesenvolupament de les capacitatseconòmiques locals, compatibilitzar-lo amb la utilització sostenible delsrecursos i establir estratègies ambien-tals integrades per sobre d'un enfoca-ment sectorial.

Això és el que s’està intentant feramb el Programa d'AuditoriesAmbientals Municipals que duu aterme la Diputació de Barcelona com apunt de partida del desenvolupamentde les Agendes 21 locals. L'objectiu ésdonar als ajuntaments elements deconeixement perquè puguin desenvo-lupar d'una manera programada la sevapolítica ambiental.

Diagnosticar per a poder planificar

L’Índex de Fragili-tat Ecopaisatjística(IFE) mostra lasensibilitat delterritori davantdels impactes sub-següents a la cons-trucció d’infraes-t r u c t u res o a l’edifi-cació. Indicadorscom aquest sevei-xen per fer una pla-nificació territorialamb volujtat soste-nibilista. L’IFE haestat elaborat per laconsultora ERF ap a rtir de tres parà-m e t re s :p l u v i o m e-tria anual, pendentmitjà i la natura delsubstrat. El mapadetermina la fragi-litat de l’Àrea deB a rcelona en funcióde l’IFE.Font: Barc e l o n aR e g i o n a l .


cació d’habitatges a la perifèriapot induir a pensar que manquenhabitatges per a la població. Defet, el principal argument en quèes recolza la introducció de lanova Llei del sòl és crear noushabitatges a un preu més baix.Ara bé, calen més habitatges?Cal augmentar l’oferta de sòl? Ocal millorar la gestió del territorija ocupat, amb la qual cosa esfacilitaria l’accés a l’habitatge ila consecució d’un model de ciu-tat més sostenible?

Actualment, en poc menys del7% dels municipis espanyols,

que constitueixen les àrees urba-nes pròpiament dites, es concen-tra gairebé el 75% de la població.Després del boom demogràficdels anys 70, la població al nostrepaís s’ha estancat i ha arribatgai-rebé al creixement zero. No obs-tant això, malgrat que la poblacióno ha crescut, el nombre d’habi-tatges per cada mil habitants s’haincrementat en un 41% de 1970 a1991 (més de 17 milions d’habi-tatges el 1991, dels que 6,5milions s’han construït desprésdel 1970). Aquestes xifres, però,cal matisar-les ja que més d’un

30% són habitatges buits o desti-nats a segona residència.

Sembla, doncs, que l’objectiu dela nova Llei del Sòl (“alliberar”espai per construir habitatges) nosatisfà cap necessitat perentòria.Val a dir que la nova llei nomésafecta les Comunitats Autònomesque no tenen competències exclu-sives en la matèria, o que encarano han fet cap llei al respecte.Aquest no és el cas de Catalunya,que té una Llei del Sòl pròpia i enprincipi, l’actuació de la Generali-tat no es veurà afectada per lanova norma.

Els nuclis turístics ofereixen el millor exempled’urbanització sobredimensionada: per fer front al’augment demogràfic provocat per l’allau deturistes, calen noves infrestructures que s’infrauti-litzen un cop acabada la temporada.

La població demoltes zones turís-tiques pot arribar ai n c r e m e n t a r-se finsa 10 cops durantl’estiu. Aquestincrement no tansols suposa unmajor consum d’ai-gua, més residus…sinó també lanecessitat de ser-veis. Per exemple,a Lloret de Mar,que passa de tenir2.500 habitants durant l’any a tenir-ne 25.000durant la temporada d’estiu, ha estat necessaric o n s t r u i r-hi una nova depuradora per tractar elgran volum d’aigües residuals que es generen al’estiu. Durant l’hivern, quan els turistes són fora,és massa gran per als habitants.

D’altra banda, la construcció massiva de gransedificis d’apartaments, restaurants, discoteques,ports esportius... a primera línia de mar, ha trans-format la fisonomia de moltes poblacions costane-res, ha fet desaparèixer les espècies animals i

vegetals autòctones, i ha trencat la morfologia dela costa fins al punt d’incidir en les corrents quehaurien d’alimentar les platges de sorra.

Segons dades de l’Organització Mundial delTurisme (WTO), es preveu que els 700 milions de

turistes que actual-ment viatgen a lesdiferents destina-cions turístiquesdel món augmen-tin fins a 1.700milions cap a l’any2020. Des delmateix sector turís-tic han sorgit dife-rents iniciativesper tal de dismi-nuir l’impacte d’a-questa allau perquèsi l’entorn es mal-

met és com acabar amb la gallina dels ous d’or.Líders polítics, gestors turístics i autoritats

locals, organitzacions sindicals i organitzacions nogovernamentals de 28 països es van reunir a l’abrilde 1997 en el marc de la Conferència Internacio-nal sobre Turisme i Desenvolupament sosteniblesa la Mediterrània, zona que es configura com laprimera destinació turística mundial. Com a resul-tat es va elaborar la Declaració de Calvià, quedemana renunciar al creixement il.limitat i rehabi-litar el patrimoni natural i edificat.

Sobredimensionar necessitats

Feixes abandonades.

L’ a b a n d o n a m e n trural és una de

les causes dedegradació del

territori i conse-güent pèrdua

de sòl.(Foto: ERF)

L’Ajuntament de Barcelonaconstituí formalment, el dia 26 demarç passat, el Consell Municipalde Medi Ambient i Sostenibilitat.L’objectiu del nou consell, formatper un centenar de persones repre-sentants de diferents grups socials ipolítics, és aconseguir que la parti-cipació ciutadana constitueixi undels eixos centrals del desenvolu-pament de l’Agenda 21 a la ciutatde Barcelona.

Tot i que aquest òrgan participa-tiu en matèria de sostenibilitat és elprimer a constituir-se oficialmental nostre país, d’altres municipis jahavien realitzat experiències d’in-tercanvi entre ciutadans i membresde l’Administració per tractar afersconcrets relacionats amb l’ambienturbà, com una mena de consells a dh o c. El de Barcelona, en aquestsentit, és un òrgan consultiu per-m a n e n t .

A n t e c e d e n t sA la Cimera de la Terra, celebra-

da a Rio de Janeiro el 1992, centsetanta-dos estats es compromete-ren a incorporar criteris ambientalsen la presa de decisions per tal d’a-vançar cap a un desenvolupamentviable a llarg termini: cap a un

desenvolupament sostenible. L’ A-genda 21 és un dels acords sorg i t sde la Cimera i els estats que el vansignar (tots els participants) escomprometien a redactar les prò-pies Agendes, nacionals i locals,perquè la incorporació de criterisde sostenibilitat fos coherent ambles diferents realitats socials, polí-tiques i econòmiques. Per tant,amb la signatura d’aquest acord,els ajuntaments reben l’”encàrrec”d ’ e l a b o r a r, amb la participaciód’experts i dels agents de la socie-tat civil, Agendes 21 locals. Eldocument imposa, doncs, un marcd’accions participatiu, articulat enforma de consells de sostenibilitat,com la via per “sostenibilitzar” lagestió i planificació urbanes.

L’Ajuntament de Barcelonaencetà aquest procés amb la crea-ció de la Regidoria de Ciutat Sos-tenible, sorgida del pacte degovern del 1995 entre el Partit delsSocialistes de Catalunya i la coali-ció Iniciativa per Catalunya-ElsVerds. Aquesta regidoria, lideradaper Josep Puig, demanda de pri-m e r, i lidera després, la creació delConsell de Sostenibilitat barceloní,l’anomenat Consell Municipal deMedi Ambient i Sostenibilitat.

A u t o r e s p o n s a b i l i t z a c i óEl Consell consta de tres sectors

protagonistes (l’Administració, lesempreses i les associacions civils),a més d’experts i acadèmics. Elpresideix l’alcalde de Barcelona,Joan Clos, recolzat en dues vice-presidències; d’una banda, el regi-dor de Medi Ambient i ServeisUrbans, J.M. Vegara i, de l’altra,un representant de cada un delstres sectors abans esmentats (qua-tre vicepresidents).

Aquest model es diferencia del’aplicat en d’altres països com,per exemple, els Estats Units, onmembres d’entitats ciutadanespoden presidir els consells de sos-tenibilitat, obrint encara més laporta a la participació, tal com espropugnà a Rio.

La participació és clau per desen-volupar el concepte del “ciutadàsostenidor de la ciutat”. Perquèaixò funcioni el ciutadà ha depoder intervenir en el govern, i lagestió, de la realitat més quotidia-na. De fet, aquesta és la funció delsconsells: acostar la gestió, i pertant la responsabilitat, al ciutadà (ia l’inrevés). El compromís delsmembres del consell rau, així, areconèixer la pròpia responsabilitati treballar per arribar a actuacionsc o n s e n s u a d e s .

Barcelona ja té Consell de SostenibilitatEl Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat és la versió barcelonina del’instrument participatiu requerit per a l’aplicació de les Agendes 21 locals

la notícia

José Leppe



A finals de 1997 la Fundació Caixa de Manresa vaconcedir el seu primer premi al treball “Arquitecturaterritorial, medi natural i desenvolupament urbà al Plade Bages”, un interessant estudi elaborat per un equipencapçalat per l’arquitecte Jordi Ludevid. La tascaguardonada proposa internalitzar la vessant ambientali focalitzar la cooperació mancomunada dels munici-pis, a més d’incorporar estratègies que facilitin l’apli-cabilitat de les propostes. Ara mateix, com a primerbrot, un consorci format per la Caixa de Manresa, elConsell Comarcal, la indústria local i els ajuntamentsimplicats han endegat un estudi per tal de transformarla Sèquia, el canal artificial de 26 km que travessa lacomarca, en un espai lúdic.

—Vostès, l’equip que ha realitzat el treball guard o -nat consideren relativament fracassats els plans terr i -torials precedents; per què?

— Tant el Pla General de Manresa i dels altres muni-cipis, com el programa estratègic comarcal “El Bagescap al 2000”, foren documents interessants, amb qua-

litat i consens. Per tant, el fracàs és relatiu i es rela-ciona, generalment, amb la gestió i el desplegament, ino amb el disseny pròpiament dit.

—Quina definició faria del Pla de Bages com a sis -tema natural?

—El Pla de Bages conté actualment un mosaicd’hàbitats característics, essencials per conservar ladiversitat biològica. A vol d’ocell, el mosaic d’hàbi-tats naturals i agrícoles (que representen prop del 80%del territori) s’afegeixen les àrees urbanes, generantun mosaic complet que al llarg dels segles ha demos-trat la seva capacitat de sostenir- s e .

— C reu possible establir corredors biològics quepuguin contribuir al manteniment d’aquesta biodi -v e r s i t a t ?

—Sí, al nostre treball hem reconegut 46 corredorsque es troben en un estat de funcionalitat diferent imolt millorable. Ara bé, sense òrgans de gestió irecursos mínims serà difícil conservar- l o s .

—Quin paper hi tenen i hi tindran els cursos fluvials( L l o b regat i Cardener principalment)?

—Fonamental. A més de ser corredors biològicsmolt potents, els rius estructuren i delimiten el Pla de

Arquitecte urbanista, treballa per a dos ajuntaments del Bages,comarca on ha impulsatel desenvolupament terri-torial amb la localitzacióde multinacionals.

l’entrevista

Jordi Ludevid

La participacióciutadana, clau

Xavier Arnella

Bages que, de fet, és un triangle amb dos dels costatsfets d’aigua i travessat per un canal important: laSèquia de Balsareny a Manresa, que té 26 km.

—Quines són les amenaces i oportunitats terr i t o -rials de la comarc a ?

—Ara mateix, el Bages gaudeix d’una gran oportu-nitat de fer un salt endavant: l’esforç de la Generalitaten infraestructures viàries ha estat molt important; lamanca formal d’universitat vol, i pot, compensar- s eamb un projecte universitari ambiciós i realista; dis-posem d’un medi natural no gaire malmès. Per tant, laresponsabilitat és sobretot interna: posar en joc elpotencial endògen i la capacitat de cooperació perabordar projectes de ciutat.

—Les propostes del treball guardonat són, entred ’ a l t res, re c o n v e rtir el viari local, i potenciar el turis -me i l’economia productiva industrial. No existeixperill de reforçar la tendència desenvolupista actual?

—Creiem que no. Primerament, perquè es tractad’un terrritori no congestionat, amb un potencial decreixement destacat i, alhora, una necessitat de dina-mització interna. Pensem, per tant, que el desenvolu-pament econòmic és compatible amb un model terri-torial respectuós amb els sistemes naturals.

— L’estudi incorpora opinions d’un ampli ventalld ’ e x p e rts i actors socials de la comarca. Com valoral ’ e x p e r i è n c i a ?

—Extraordinària i decisiva. Aquesta tècnica, provi-nent dels plans estratègics, ha fet aportacions decisi-ves per validar hipòtesis i, en general, per confirmarun potencial ciutadà sovint negat. De fet, el nostreestudi parteix de la convicció que un projecte físic dequalitat ha d’articular-se amb un projecte ciutadà

socioeconòmic. Sense aquesta articulació, els projec-tes van als prestatges. I s’hi queden.

—És el comportament humà un coll d’ampolla peraplicar un nou model territorial al Pla de Bages?

—Sí, però ho és aquí i una mica a tot arreu. Cal recu-perar el genius genti, un concepte que utilitza Fran-cesco Indovina per remarcar la importància del “genide la gent”, de la participació ciutadana com a agentde la transformació possible i necessària del modelterritorial. Sense aquesta col•laboració, les adminis-tracions públiques es veuen molt limitades.

—La participació i la concertació civil són la clauper superar la crisi ambiental i de l’estat del benes -t a r ?

—Bé, si oblidem la “civitas” i la dimensió social dela sostenibilitat, tot plegat serà inviable.

—La gestió mancomunada és la via per millorarl’actual tendència territorial de les àrees funcionals?

—Efectivament, perquè sembla que el concepte tra-dicional d’“interès local” ha entrat en crisi davant lanova realitat urbana del país. I el nou model econòmicde globalització fa molt palesa la coexistència possi-ble de competitivitat i cooperació intermunicipal. Quisap doncs si els ajuntaments veïns començaran a fercoses plegats... En qualsevol cas, a les comarquescentrals la creença que un Pla Parcial Territorial hoarreglarà tot és equivocada: la qüestió es plantejaprioritàriament a l’entorn de les capaçaleres comar-c a l s .

—El seu treball pot servir de base o suminitrar indi -cadors per tal d’elaborar l’Agenda 21 local a lac o m a rca del Bages?

—Creiem que sí.

Recollida delpremi atorgatper la FundacióCaixa de Manre-sa a l’equip lide-rat per l’arqui-tecte Jordi Lude-vid. Els membresde l’equip són:Carme Botifoll,enginyera indus-trial; David Clo-ses, arquitecte;Manuel Ludevid,economista; Sal-vador Rueda,biòleg; i Fran-cesc Vila,Catedràtic deLlengua i Litera-tura.(Foto:Caixa deManresa)


”El nou model econòmicde globalització fa moltpalesa la coexistènciapossible de competitivitati cooperació intermunici-pal. Qui sap, doncs, si elsajuntaments veïnscomençaran a fer cosesplegats... ”

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA ·


l 16 de juliol del 1997, 121 municipis signenla “Declaració de Manresa”. D’aquestamanera, s’associen en la Xarxa de Ciutats iPobles cap a la Sostenibilitat, una iniciativaliderada pel Servei del Medi Ambient de la

Diputació de Barcelona amb l’objectiu que el món localguanyi protagonisme en el procés de fixar nous objec-tius de desenvolupament. Aquest replantejament, tantde l’activitat econòmica com de la política, semblanecessari davant la degradació ambiental causada perl’acció humana.

La primera iniciativa de granabast en aquest sentit es consolidàamb la Conferència Mundial de lesNacions Unides sobre Medi Ambienti Desenvolupament, més conegudacom la Cimera de la Terra, celebradaa Rio de Janeiro el 1992. Els acordsque se signaren llavors, entre elsquals l’Agenda 21, atorgaven unagran importància als als agentssocials i a les comunitats locals com adinamitzadors del procés de canvique requereix l’aplicació dels princi-pis de sostenibilitat.

En aquest context, i d’acord amb els objectius estipu-lats a la Carta d’Aalborg (signada el 1994 pels munici-pis europeus compromesos amb el desplegament del’Agenda 21 local) neix la Xarxa de Ciutats i Pobles capa la Sostenibilitat. A hores d’ara, només aplega elsmunicipis de la província de Barcelona, però no s’hantancat les portes a una ampliació cap a municipis d’al-tres comarques catalanes i, fins i tot, de la resta de l’Es-tat. De fet, Xarxa, com correspón a una iniciativa soste-nibilista, no té vocació reduccionista sinó més aviat glo-balitzadora. De fet, està integrada en -o actua de formacoordinada amb- d’altres xarxes municipalistes europe-es que comparteixen objectius similars, com el Consellde Municipis i Regions d’Europa, Eurocities, el ConsellInternacional d’Inicia-tives Ambientals Locals

(ICLEI), l’Organització de Ciutats Unides i el Projectede Ciutats Saludables.

Xarxa és una organització jove, però ja ha dissenyatun pla de treball i ha estructurat les seves activitats enquatre grups de treball:

• Implicació dels agents socials i econòmics en elsp rocessos d’implantació de les Agendes 21 locals, dedi-cat a assajar i promocionar mecanismes de participacióciutadana en la presa de decisions polítiques.

• Ecologia urbana; un grup de treball que intenta iden-tificar problemes i apuntar solucionsviables per a la planificació i la gestióurbanes des de la perspectiva que laciutat funciona com un ecosistema(amb fluxos d’entrada i sortida d’e-n e rgia i materials).• Gestió sostenible del litoral; les cos-tes, que representen un entorn fràgilperò intensament explotat, configu-ren l’objecte d’atenció d’aquest grupde treball.• Gestió sostenible de territoris poca rt i f i c i a l i t z a t s, que tracta dels proble-mes específics de les zones d’interior.

En aquesta secció, “Catalunya en Xarxa”, cada grupde treball tindrà una pàgina per exposar les reflexions,experiències i avenços derivats de la seva activitat.

A banda dels ja exposats, Xarxa considera la creacióde grups de treball ad hoc per analitzar qüestions que esconsiderin interessants en un moment donat. Ta m b éestà elaborant indicadors de sostenibilitat perquè elsmunicipis adherits puguin avaluar, amb criteris estàn-dard, si assoleixen els objectius proposats i quins sónels punts febles. Finalment, Xarxa es compromet adesenvolupar el Registre Informatiu de RecursosAmbientals, iniciat per la Diputació de Barcelona el1991.

En aquests moments, els municipis de Xarxa treballenen el document que es discutirà el mes de novembre aViena, en el Segon Fòrum Urbà de Política Social. J . C .

Xarxa, una iniciativa localper a un projecte global

E

presentació

w w w. d i b a . e s / x a r x a s o s t


CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNY

’any 1996 es va produirl’expropiació de la fincaon jugava la Unió Espor-tiva Rubí, que passà atitularitat municipal i

causà el trasllat de l’entitat. Un anyabans s’havia produït una requalifi-cació de la finca, que passava de sercatalogada com a "equipamentesportiu" a "equipament" en general.Així, un gran espai de terreny quedàdisponible en una zona central iestratègica de la ciutat. La fincaocupa 20.150 m2, un espai que pottenir un paper clau en la reordenaciódel centre de la ciutat. Per tal de deci-dir el seu futur, l’ajuntament de Rubíha organitzat tres Consells Ciuta-dans. La iniciativa va partir de laFundació Jaume Bofill i del Departa-ment de Ciència Política i DretPúblic de la Universitat Autònomade Barcelona. El finançament fouassumit per la Fundació i per laDiputació de Barcelona.

A grans trets, un consell ciutadà ésun mecanisme de participació ciuta-dana en la presa de decisions públi-ques, i normalment s’empra en pro-cessos a escala local o comarcal. Pera comprendre’n el funcionament,una analogia amb els jurats popularssol ser molt útil. El consells ciuta-dans estan formats per persones a lesquals es demana l’opinió respecte auna qüestió concreta. No es tracta,per tant, de persones que tinguin un

coneixement determinat, ni tampocuna implicació especialment directaen el tema plantejat. Aquestes perso-nes són elegides a l’atzar, per garan-tir la pluratitat, entre la poblacióadulta integrada en el cens munici-pal. En el nostre cas hem decidit defixar el mínim d’edat a setze anys.

A Rubí hem format tres consellsindependents, en cadascun dels qualshan participat unes vint-i-cinc perso-nes. A més, algunes discussionss’han dut a terme en subgrups méspetits, d’unes cinc persones.

Cadascun dels consells de Rubíha tingut una durada de tres dies;la major part del temps del conselles dedica al debat i la informació,articulats mitjançant petits grups.Després d’aquesta primera fase , elconsell es pronuncia i elabora eldictamen. A diferència de la fasea n t e r i o r, aquesta és essencialmentindividual: cada membre formulael seu dictamen contestant perescrit un petit qüestionari en formad’enquesta. L’ o rganització i lamoderació del consell va a càrrecd’una entitat externa que garanteixla independència i la competènciaprofessional en la selecció de lamostra, les dinàmiques de grup il’elaboració del qüestionari i l’in-forme. La realització d’un consellciutadà implica un important tre-ball de contacte amb els diferentsactors socials i polítics per a acon-

seguir implicar-los en el projecte. El primer consell tingué lloc els

dies 18, 19 i 20 de juny. Els dos Con-sells següents van tenir lloc de mane-ra simultània els dies 2, 3 i 4 dejuliol. La gran majoria d’assistents esdeclarava satisfeta (13 persones) omolt satisfeta (63 persones) d’haverparticipat en els Consells. De fet, unefecte important dels Consells ésl’interès que desperten en els partici-pants pels temes públics. La valora-ció de l’experiència dels Consells ésmolt positiva, en tots els sentits. To t sels participants consideren queaquest és un mecanisme apropiat pera fer participar els ciutadans en lavida pública i en defensen la utilitza-ció en altres temes.

Els resultats, que mostren un graude coherència interna molt superioral que és habitual en les enquestesd’opinió, són una mostra clara de lacapacitat ciutadana d’assimilar infor-mació, de discutir críticament, de jut-jar i de decidir.Document extret de la Memòria de realit -zació del Consell de Ciutadans de Rubíelaborat pel Departament de CiènciesPolítiques de la UAB.Josep Llop és regidor de Rubí

Rubí, l’èxit dels consells ciutadans

Josep Llop

L

ecologia urbana

Reunió del primrConsell Ciutadàde Rubí, celebratel mes de junypassat


uè necessiten elsmunicipis per millo-rar la seva facturaambiental i compoden aconseguir-h o ? Respondre no és

fàcil i, sovint, la resposta es trobaen l’intercanvi d’idees i d’expe-riències amb d’altres nuclis urbans.

Per aquesta raó, l’elaboració d’in-dicadors de sostenibilitat es pre-senta com a l’objectiu prioritaridels grups de treball de Xarxa, alsquals s’hi han apuntat vuitanta delscent-vint-i-sis municipis que sónmembres de Xarxa.

I n d i c a d o r s . - Aquests indicadorshauran de servir com a eina de ges-tió municipal, i alguns d’ells esdonaran a conèixer públicamentperquè els ciutadans estiguin infor-mats de l’estat i evolució del seumunicipi i, d’aquesta manera, sesentin més involucrats en el seubon funcionament.

P G O U . - Altra de les tasques adesenvolupar pels grups de treballseria definir uns criteris mínims desostenibilitat que els ajuntamentsadherits a Xarxa haurien de teniren compte a l’hora de fer les revi-sions dels Plans Generals d’Orde-nació Urbanística (PGOU) que elmunicipis realitzen periòdicament.

P E I X . - En tercer lloc, els grupses proposen que els municipis pre-

sentin projectes i propostes d’ac-tuació que considerin interessantsperquè puguin ser discutits com aestudis de cas, com a exemples de“bones pràctiques” reals o poten-cials. La finalitat és seleccionar,per treballar-hi, els projectes d’es-pecial interès per a Xarxa (elsP E I X ) .

La selecció es fa en funció de lesmillores municipals que aquestsprojectes poden aportar, de que laseva execució sigui factible, o quesiguin aplicables a un gran nombrede municipis. La comissió deseguiment del grup s’encarregaràde fer una àmplia difusió delsPEIX en congressos, jornades,exposicions, publicacions, etc., ibuscarà finançament per a la sevae x e c u c i ó .

Ecologia urbanaAquesta és la tasca que s’ha

imposat el grup de treball de Xarxaanomenat ”Ecologia Urbana”, ique té a Manresa com municipir e s p o n s a b l e .

Les ciutats formen uns ecosiste-mes artificialitzats molt comple-xos, amb unes problemàtiquesespecífiques determinades pelconstant intercanvi de materials ie n e rgia que necessiten per al seufuncionament. Precisament, l’estu-di d’aquest circuit i les propostes

per millorar l’actual gestió urbanís-tica constitueixen l’eix central delgrup d’ecologia Urbana.

Els membres del grup ja han fetuna primera aportació en aquestsentit mitjançant la presentació deles iniciatives que els seus munici-pis ja han posat en marxa i, alhora,mitjançant l’exposició d’iniciati-ves que podrien ser interessantsperò que troben obstacles per dur-se a terme. En aquestes pàgines esdiscutiran en detall tant les propos-tes com els problemes que han d’a-f r o n t a r.

Pel que fa a les “bones pràcti-ques”, diversos municipis deXarxa ja han desplegat la recollidaselectiva (Navàs, Artés o SantaM a rgarida i els Monjos, per posarnomés uns exemples), han encetatcampanyes d’educació ambiental(Súria) o la realització d’un cadas-tre d’una ordenança de soroll(Gavà)... Quant als obstacles, esmencionen, entre d’altres, lamanca de finançament i infraes-tructures per millorar la gestió delsresidus, o les dificultats per desple-gar programes d’aprofitament del ’ e n e rgia solar.

Però, potser un dels problemesmés greus i més necessaris desuperar és el que apunten els repre-sentants de Montcada i Reixac aX a r x a : “és necessari un treball per

L’envolament: ecologia urbana a lacosta i a l’interior

Q

N XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · C

terres litorals i d’interior


part de tots els departaments del’Ajuntament per superar les inèr-cies del passat, que consideraven elmedi com un apèndix d’Urbanis-me”. Efectivament, les visions sec-torialistes de l’entorn s’han mostratforça ineficaces per abordar unagestió ambiental -i per tant urbana-viable a llarg termini.

Gestió sostenible del litoralLa immensa majoria de la pobla-

ció de Catalunya viu a la franjacostanera, fet que genera desequili-bris territorials importants: d’unabanda, l’excessiva pressió antròpi-ca al litoral i, de l’altra, el despo-blament de les zones d’interior.Això suposa que la gestió munici-pal ha d’afrontar problemàtiques isituacions molt diferents, raó per laqual els membres de Xarxa haninstituït dos grups de treball espe-c í f i c s .

Vilanova i la Geltrú és el munici-pi responsable del grup de treballde Xarxa sobre gestió sostenibledel litoral, que ja s’ha reunit duesvegades. Els municipis que hi for-men part identifiquen com a repteprincipal compatibilitzar l’entradad’ingressos econòmics, provinentsdel turisme i d’altres sectors d’acti-vitat, i la qualitat de vida, és a dir,la millora de la qualitat ambiental.

Pel moment, i tal com apuntaMartí Vi rgili, regidor de Vilanova ila Geltrú, s’ha d’abordar la manerad’evitar el continu urbà costanercom a via de millorar la qualitatambiental i preservar els pocsespais que encara no estan massaartificialitzats. En aquest sentit, laqualitat de les aigües dels aqüíferslitorals es proposa com un delsindicadors de sostenibilitat, alhoraque es planteja que el fet d’anar acercar aigua d’altres conqueshidrogràfiques és un clar indicadordel grau d’insostenibilitat.

De totes formes, millorar la qua-litat de l’aigua no pot fer-se deforma aïllada perquè l’estat de lesaigües a les planes costaneres vecondicionada, lògicament, per acti-vitats realitzades terra endins, queconstitueixen l’esfera d’interès delgrup de treball sobre sistemes poca r t i f i c i a l i t z a t s .

Gestió sostenible de sistemes territorials poc artificialitzatsA les zones menys densament

poblades, on les activitats agràriesacostumen a tenir una presènciamés gran, la qualitat de les aigüesestà molt relacionada amb l’abo-cament de purins. El tractamentd’aquests residus animals consti-tueix, de fet, un dels problemesambientals més greus als munici-pis membres d’aquest grup de tre-ball, liderat per Roda de Ter.

A banda d’això, al llarg de lestres reunions celebrades tambés’han identificat altres àrees d’in-terès per a les quals és més urgentconfeccionar indicadors de soste-

nibilitat; aquestes àrees fanreferència a les activitats agríco-les, el medi natural, les conquesfluvials o l’equilibri territorial. Defet, discutir i experimentar estratè-gies per frenar la pèrdua de pobla-ció es considera una prioritat delgrup.

Pel que fa a la capacitat real delsmunicipis petits per intervenir enla gestió del seu entorn, els mem-bres del grup de treball temen lapossible pèrdua de competènciesque comportaria la potenciaciódels Consells Comarcals si, horesd’ara, ja pateixen la manca derecursos per evitar la destrucciódel patrimoni natural i mantenirels serveis mínims que els identi-fiquen com a poble .

Als propers números de “Soste-nible”, aquestes pàgines serviranper exposar els avenços i els obs-tacles amb què es troben els grupsde treball que acabem de presentarper dissenyar, i aplicar als seusmunicipis, propostes de gestióamb criteris de sostenibilitat. J.C.

CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA · CATALUNYA EN XARXA


eines

ls set fanals de la plaçaJoan Coromines de Pre-mià de Mar (Maresme)funcionen amb l’ener-gia del sol des de fa dos

anys. Aquest temps ha permèscomprovar les possibilitats que tél ’ e n e rgia fotovoltaica en l’enllu-menat públic i començar a estu-diar i assajar millores tant en l’op-timització dels rendimentse n e rgètics com en la qualitat del’enllumenat. Una experiènciapionera que, a banda de l’opcióper les energies renovables, té unvalor afegit com a camp de pro-v e s .

Col·laboren en el projecte l’A-juntament de Premià de Mar, elDepartament de Projectes d’En-ginyeria de la Universitat Politèc-nica de Catalunya i la Diputacióde Barcelona.

Tot i que s’han aplicat tecnolo-gies existents al mercat, el costsupera en molt el d’un enllumenatconvencional (6,5 milions de pes-setes). Lluís Garcia, enginyermunicipal de l’Ajuntament dePremià de Mar, considera que “siaquesta actuació es repeteix enaltres llocs, els fabricants d’enllu-menat podran plantejar-se lafabricació en sèrie, el que per-metrà reduir els costos”. Tot i elsbons resultats obtinguts fins ara,Garcia considera que “se n’ha de

teure més rendiment perquè de solen tenim el que volem. Ta m b és’ha de tenir en compte el compo-nent pedagògic d’aquesta actua-ció, la demostració que, més enllàde la teoria, les energies alternati-ves funcionen”.

L’enllumenat consta de set puntsde llum autònoms, cadascun ambtots els elements de captació iacumulació d’energia. Això hapermès eliminar la necessitat decanalitzacions i cablatges, ha faci-litat tant la instal·lació com lesfutures remodelacions, i ha reduïtel risc i, sobretot, l’extensió de lespossibles avaries. Cada fanal fun-ciona de la següent manera:

• Captació d’energ i a:dues pla-ques solars fotovoltaiques de 11 0Wp cadascuna, que generen més

de 462 Wh/dia. Funcionen a unatensió de 12V, i la intensitat gene-rada és de 6,3A per placa. Les pla-ques estan connectades enparal·lel i unides al regulador, a fide garantir un consum òptimdurant tot l’any sense que calguim o d i f i c a r-ne la inclinació.

• Acumulació: sis acumuladorsconnectats en sèrie, de 380 Ah decapacitat, una tensió de 2Vcadascun, i una tensió de funcio-nament de 12V. Les bateriesgaranteixen el subministramentd’energia 15 hores diàries durantset dies d’absència absoluta dellum solar.

• C o n s u m: dues bombetes defluorescència compacta de 18 Wcadascuna. Funcionen en dosperíodes: a plena potència (lesdues bombetes enceses) i a mitjapotència (una sola bombeta apartir de mitja nit). El règim defuncionament es controla mit-jançant un temporitzador de pro-gramació manual.

La columna de 6 m d’altura, queincorpora les plaques solars i elsdos braços amb les lluminàries,conté el cablatge que comunicales plaques i les bombetes amb elsacumuladors. Finalment, els acu-muladors i el programador es tro-ben en un armari situat a la basedel fanal. La forma cilíndrica d’a-quest armari ha permès un úscomplementari de mobiliari urbà:fa de suport i respatller d’un bancde fusta instal·lat al seu voltant.

Llums solarsa Premià de Mar

Maria Rosa Salvadó

EFanal fotovoltaicde la plaça Joan

C o romines deP remià de Mar.

(Foto: A. Nubiola)


els números

a iniciativa del governde Catalunya de consi-derar l’opció del trans-vasament del Roine comuna font addicional de

proveïment d’aigua per a Catalun-ya ha tingut un efecte positiu indis-cutible: el d’animar un debatnecessari sobre el futur de l’oferta ide la gestió de la demanda d’aiguaal nostre país. No hi ha res pitjorper a un govern que no prendre capiniciativa per por de ser criticat, nires més criticable a una adminis-tració pública que no saber antici-p a r-se a les necessitats futures de laseva societat. Un cop dit això, sesusciten cinc interrogants que seriabo avaluar definitivament:

• Explotem tots els recursos? Calrealitzar un estudi global delsrecursos hídrics que hi ha a Cata-lunya abans de procedir a una obrad’aquesta enverg a d u r a .

• Hi ha maneres d’utilitzar elsrecursos disponibles més eficaç-ment? Quanta aigua addicional, i aquin preu, podria obtenir-se delsaqüífers recarregats amb pèrduesde les canonades? O d’utilitzaraigua no potable per a certs usos?O de l’estalvi industrial i domès-tic? El corol•lari de totes aquestesreflexions és obvi: poden, totssumats, aquests recursos addicio-nals fer innecessari el transvasa-ment d’aigua del Roine? Compen-

sa, en termes de recursos addicio-nals, l’elevat cost econòmic d’agu-nes iniciatives (utilitzar aigua nopotable)? Fins i tot en la hipòtesimés optimista: quants anyspodriem “aguantar” només ambaquests recursos addicionals?

• Es parla d’unes necessitats futu-res de 600 hm3 d’aigua a Catalun-ya (per a usos domèstics i indus-trials), quan el consum actual del’àrea de Barcelona és d’uns 200h m3. Creixerà tant Catalunya enels propers anys? Sembla que no ien aquest punt, doncs, podria arg u-m e n t a r-se que no necessitem unobra tan cara.

• Tal com ha plantejat el consellerMacias, potser no cal tanta aiguaper a les necessitats estrictes de lapoblació però sí que la necessitenels aqüífers sobreexplotats deCatalunya. En altres paraules: eltransvasament del Roine és unaocasió per recuperar el cabalecològic dels rius de Catalunya il’estat dels aqüífers, podent-nosp l a n t e j a r, fins i tot, recuperar lafauna perduda. Justifica això elgran cost de l’obra?

• El transvasament del Roine ésmés car que el de l’Ebre, però téavantatges polítics i de qualitat del’aigua (a favor del Roine); el cabalde l’Ebre és de 400 m3 per segonde mitjana. Si es projecta transva-s a r-ne a Catalunya 40 m3/s, cal

extreure un 10 % del cabal de l’E-bre, la qual cosa planteja un poten-cial d’enfrontament polític moltelevat. El Roine té un cabal deuvegades superior i no planteja gai-rebé cap problema polític. Ben alcontrari, la iniciativaés dels matei-xos francesos.

• El projecte té un cost de 200.000milions de pessetes, i sense elfinançament de la Unió Europeasembla sense futur. És viableaquest finançament europeu? Fórabo que encara que la resposta aaquesta darrera qüestió fos positi-va, sabéssim respondre abans,d’una forma rigorosa, els altrescinc interrogants plantejats.

El transvasamentdel Roine, viable?

Manuel Ludevid

L

El cost, econòmic iambiental, det r a n s p o rtar l’aiguades d’una altraconca fa necessarique els gestorsd’aquest recurs esplantegin primerla gestió de lademanda. És a dir:ens cal re a l m e n tmés aigua?O senzillamentconsumim massa?

Manuel Ludevid, economista, Gabinete Echevarría & Asociados


les normes

n poc més dún anyentrarà en vigor la novaLlei de la intervencióintegral de l’administra-ció ambiental, iniciativa

legislativa que s’inspira en els nousrequeriments de la Unió Europea,i, concretament, en la Directiva96/61/CE del Consell, de 24 desetembre de 1996, relativa a la pre-venció i el control integrat de lac o n t a m i n a c i ó .

Aquesta norma suposa un “gircopernicà” a la política ambientalde la UE que, fins ara, es caracte-ritzava per la regulació individua-litzada i sectorial dels diferentstipus de contaminació d’acord ambl’emissió contaminant o el medir e c e p t o r. Les normes ambientals,en general, són de caràcter secto-rial i correctiu. Aquesta manca deperspectiva globalitzadora i pre-ventiva fa impossible la protecciódel medi en conjunt.

Per aquest motiu, el legisladorcomunitari ha adoptat una novatècnica de gestió ambiental de les

activitats amb incidència aléntorn: prevenció i control inte-grat de la contaminació, basats enel tractament global del control deles emissions a látmosfera, aláigua i al sòl per tal d’evitar latransferència de la contaminaciód’un medi a láltre.

La tècnica administrativa per tald’assolir aquest objectiu es fona-menta en la concessió d’un permísúnic per láutoritat ambiental com-petent. Les condicions d’aquestaautorització d’ús estan subjectes arevisió o actualització d’acordamb les millors tècniques disponi-bles, la implantació geogràfica dela instal·lació, i les condicionslocals de l’entorn.

D’acord amb aquesta nova políti-ca ambiental europea, el legisladorcatalà ha aprovat la Llei 3/1998, de27 de febrer, per tal de substituir elReglament d’activitats classifica-des del 1961, i ha regulat un nousistema d’intervenció administrati-va de les activitats, públiques i pri-vades susceptibles d’afectar el

medi, la seguretat i la salut de lespersones. Aquesta norma trenca eltractament uniformista actual deles activitats per tal d’aconseguir elpermís pertinent, i estableix tresgrups d’activitats segons laincidència ambiental que puguintenir (elevada, moderada o baixa)de tal manera que la intervencióadministrativa també varia enmajor o menor intensitat.

Aquesta Llei mereix una valora-ció moderadament positiva perquèsimplifica la tramitació dels expe-dients, tot conservant la capacitatd’intervenció de totes les adminis-tracions públiques, i respecta rao-nablement les competències localsque s’han tingut fins ara; de fet,només en casos d’activitats de granimpacte ambiental, la competènciaper a la concessió d’autoritzacionss’atribueix a la Generalitat, peròels ajuntaments mantenen la capa-citat d’intervenir i d’influir en laseva tramitació mitjançant el seuinforme sobre l’activitat, que ésvinculant en els aspectes de com-petència municipal. En els altressupòsits, és a dir, activitats de mit-jana i baixa afectació ambiental,les competències municipals enca-ra queden més reforçades; si elsajuntaments així ho volen, amb lapromulgació del corresponentreglament, pràcticament totes lesactivitats econòmiques poden sersotmeses a llicència.

Visió global i prevenció,a la base del negoci

Christian Morron

E

Panoràmica delcomplex indus-

trial petroquímicde Tarragona(Foto: Agustí

Nubiola)

Christian Morron, advocat, Estudi Jurídic Ambiental


acció civil

aptar l’energia del solen un col·lector perescalfar l’aigua domès-tica és una tecnologiasenzilla i eficient. Un

viatge per la Mediterrània orientalen permet veure el potencial a lesteulades. Per què, doncs, és tanabsent a casa nostra? Perquè la tec-nologia, madura i assequible, topaamb barreres que en dificulten ladifusió comercial.

Davant d’això, la plataformacívica “Barcelona Estalvia Ener-gia” va demanar fa uns anys boni-ficacions fiscals i ordenances favo-rables a la tecnologia solar, mentreel programa de l’ajuntament "Bar-celona Posa’t Guapa" oferia sub-vencions. Un any després s’hihavia acollit una sola instal·lació.Aleshores les entitats de la plata-forma* van entrar en contacte ambl’Agència Barnagel, formada perl’Ajuntament de Barcelona, l’Enti-tat del Medi Ambient de l’ÀreaMetropolitana, l’Institut Català del ’ E n e rgia, la Universitat Autòno-ma de Barcelona i l’empresa Eco-s e r v e i s .

Tots aquests agents es van posard’acord amb l’Associació de Pro-fessionals de les Energies Reno-vables (APERCA) per llençarconjuntament el programa “Bar-namil”. La seva fita és modesta:aconseguir que abans del 2000 a

Barcelona hi hagi 1.000 m2 d eplaques solars, una superfície jasuperada per les promocionspúbliques d’habitatges amb apro-fitament solar. A més, si s’aproval’ordenança municipal que exi-geix el 60% d’aigua calenta solara les noves construccions, la sumaencara serà més gran.

Però els nous habitatges són unpetitíssima fracció del patrimonija construït, i és aquí on s’acumu-len les barreres. “Barnamil” pre-tén identificar-les, i superar- l e soferint facilitats per als veïns inte-ressats en instal·lar plaques solars.Les comandes encara són poques,però l’experiència permet detectarla manca d’informació sobre elsdiferents tipus d’aprofitaments o l a r. D’altra banda, tot i que lainversió no és molt alta (l’equiva-lent a un equip informàtic com-plet) el termini de retorn acostumaa superar els deu anys. A més,com tot mercat immadur, els “cos-tos de transacció” per posar encontacte oferents i demandantsresulten alts en relació a la factu-ració. També manquen sistemestous de finançament, el que fanecessària la intervenció públicaamb subvencions que primin elsbeneficis ambientals de les ener-gies netes i oficines com Barnamilque facin de “finestreta única”.

Però no tot depèn de l’Adminis-

tració. “Barnamil” suposa entendreels afers de la comunitat d’unanova manera, i passa de la queixa al’assumpció de les pròpies respon-sabilitats: “no ploris pel canviclimàtic, atura’l”. Un bon missatgeper després de Kioto, que ajuda as i t u a r-nos en la recta de sortida del’Agenda 21 Local.

Per a més informació:“Barnamil”:Obradors 6-8, 08002 Barcelona. Tel. 4127600

*Acció Ecologista, Amics de la Bici, CEPA ,C G T, Col˙lectiu Agudells, DEPANA, Eco -missatgers Trèvol, Ecopacifistes de NouB a rris, Fed. d’Associacions de Veïns, Gru pde Científics i Tècnics per un Futur NoN u c l e a r, Unió del Barcelonès de CCOO,U S T E C.

Barnamil, els terratscom a font d’energia

Enric Tello

C

Enric Tello, professor d’Història Econòmi -ca a la Universitat de Barcelona, i mem -bre d’Acció Ecologista

a cultura mediàtica de la fi de segle ensmostra el món amb titulars i imatgesmés o menys espectaculars. En aquestsentit, hi ha expresions que han fet for-tuna des d’ "això no toca" fins al reiterat

enunciat "España va bien". La virtud de la classepolítica, però també dels comunicadors, és seduiri convèncer els ciutadans iciutadanes que les cosessón com ells les veuen. Nocal dir que, des d'una pers-pectiva ambiental, el queens projecten no és preci-sament un decàleg de bonaconducta sinó més aviatl'absència d’una políticaa m b i e n t a l .

Aquesta absència s’origi-na en la reduïda culturaambiental dels qui gestio-nen els destins de la cosapública. Val a dir que unaclasse política que ha lide-rat el procés de recupera-ció de les institucions i els drets democràtics de lasocietat, formada en la lluita de classes o bé enl’ortodòxia del liberalisme econòmic, no semblala més sensible i preparada per fer de la variableambiental l’eix vertebrador d’una nova manera defer política.

Només cal fixar-se en les quasi inexistentsdiferències entre una política econòmica planifi-cada (als anomenats països de l’Est) i l’economiacapitalista. Ambdós models han estat i són desen-volupistes i productivistes i es difrencien, si se’mpermet l’austeritat analítica, en la titularitat dels

mitjans i en qui pren les decisions. Breument, el cost del desenvolupament econò-

mic i social assolit per la nostra societat ha estatconsiderar el nostre medi com a recurs i no pascom un bé que ens permet desenvolupar la vida.Això sí, persuadits pel fet de pensar que la tecno-logia, divina i universal, resoldrà allò que potser no

s'ha fet amb encert. De fet,menystenir i sobreexplotarel nostre medi ha estat icontinua sent la premissaque presideix el nostre“desenvolupament”. Per tant, no és estrany queel futur del país es continuïavaluant amb dades macro-econòmiques o producti-ves, les úniques que, sem-bla, avalen la bona salut dela comunitat. Des d'unaòptica ambiental resultaparadoxal que la qualitat devida es mesuri d’acord ambl'augment del consum d'e-

n e rgia, del parc d'automòbils, de l'ocupació del sòl;senzillament, “qui més gasta més ric és”.

Tanmateix, si invertíssim els paràmetres indica-tius (augment d'emissions de CO2, qualitat de lesaigües, protecció d’espais naturals, inversionspúbliques en matèria ambiental, producció de dei-xalles) potser les coses no ens anirien tant bé, imolt probablement ens tocaria fer quelcom mésque esperar que el mercat ho solucioni.

Espanya,Què és el que va bé?

Manuel Conill

l’opinió Espanya, va bé?

L


Manuel Conill, coordinador general de l’ADENC(Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura)

a joia de la ciutadania mai havia estat tanconsiderable. La causa: la rotunda decla-ració del Sr. Aznar sobre la immillorablebona marxa del país. Recordeu, d’antu-vi, que ara plou més. Aquells incendis

forestals terribles que se succeïen sota els governssocialistes d’ahir s’han acabat, i tot indica que lesMares de Déu de Covadonga, el Pilar i l’Almude-na, proclius més aviat al Partit Popular, han escol-tat les pregàries de la ministra Tocino. La políticaclimàtica és, doncs, excel·lent. A la recent Con-ferència de Kioto per a la Farsa Climàtica, quan elsdelegats dels diversos països tingueren coneixe-ment de la ferma voluntat del govern espanyold’emprendre seriosament aquestes tasques, es vanalarmar força. No cal ser tan diligents: el futur noés pas per avui (Llei Inamovible de la Cronologia).

El Reial Decret per a la Recuperació del PaisatgeHispànic, preparat per la ministra Tocino, preveu ladestrucció sistemàtica de tots els monstres deciment de la costa, la duplicació dels terrenysdeclarats Parcs Nacionals o Parcs Naturals i, en undels passatges més nobles, la inclusió de l’educacióambiental com a assignatura obligatòria a totes lesescoles del país.

Espanya va bé en molts altres fronts. Les xifres devendes i producció d’automòbils i consum de ben-zina són meravelloses (les de vendes d’armestambé). En tot cas, la mortalitat per accidents detrànsit es manté a un nivell espectacularment alt, elqual fa pensar que molts es decantaran per circulara peu, en bici o damunt d’un ecològic ase, amb laqual cosa protegirem una espècie hispànica enperill d’extinció. És clar que el desenvolupamentdels ferrocarrils, tramvies i altres transports civilit-zats no segueix el ritme que alguns rondinaires vol-

drien, però tot arribarà. Ho diu el govern. Fiexeu-vos si no en la bona marxa del creixement d’ex-plotació de les energies alternatives: hi ha rumorspersistents que l’altra dia van alçar no pas un, sinótres o quatre generadors eòlics per allà Tarifa; unc o n s e rge de la Generalitat diu que aviat afegiran unmolinet de vent al cap de Creus; aviat, una dotzenade famílies podran fer servir el corrent elèctric neti un amic meu em jura que ha vist una placa solardamunt una masia a la Segarra (com que tambéveu ovnis, tinc problemes de confiança, però ésmolt simpàtic).

La invasió d’espais naturals s’aturarà aviat mit-jançant un Reial Decret que es dirà Llei Org à n i c ade la Creació General de Parcs Temàtics Semi-Feréstecs, hi haurà animals de plàstic (en substitu-ció dels óssos del Pirineu), conillets de debò i cortsde porc amb garrins i cabretes perquè hi jugui lacanalla els dies de lleure.

Tornant als automòbils, el govern decidirà supri-mir l’ajut gratuït a la compra d’aquests estrisnefasts i regalar bicicletes als compradors, segonsuna estratègia força original que comença a aixe-car l’admiració internacional. Mentrestant, laTreva dita Biològica a les aigües jurisdiccionalsdel Marroc dóna resultats espectaculars: els pei-xos en treva -els que queden- volen fer un esforçreproductiu altruista substancial però sembla quepescadors d’altres països els amoïnen amb lesseves xarxes.

La salut dels espanyols és excel•lent: per això laSeguretat Social diu que cal pagar els medica-ments. Els terroristes, segons Nostradamus, pro-meten penedir-se i fer bondat aviat. Anem bé.

Va bé? I tant...

Salvador Giner

l’opinió Espanya, va bé?

L


Salvador Giner, professor de Sociologia, Universitat de Barc e l o n a


Cal ampliar la subsidiaCal ampliar la subsidia r i e


Tot i que el compliment dels anomenats D o c u m e n t sde Rio és més lent del que es preveia el 1992, JanIpland es mostra optimista davant la participació delsmunicipis en la Campanya Europea de Ciutats Soste-nibles, iniciada amb la C a rta d’Aalborg i consolidadaamb el Pla d’Acció de Lisboa (tots dos documents tra-duïts al català pel Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya). Malgrat les bones notícies,aquest urbanista danès de 51 anys no ignora els pro-blemes i apunta al centralisme administratiu com undels principals obstacles per al desenvolupament sos-tenible. Així, atorgar més competències als municipisés el seu cavall de batalla perquè “qui millor sap on lifa mal la sabata és un mateix”.

—Quins problemes afecten la viabilitat de les ciutatse u ropees, reivindicada per la Carta d’Aalborg ?

—Encara que resulta difícil parlar d’una única pro-blemàtica, les ciutats europees pateixen la manca d’au-tonomia. En aquest sentit, defenso el posicionament dela C a rta d’Aalborg quan afirma que les autoritats localssón les entitats més petites, i les més grans, per gestio-nar i planificar cap a la sostenibilitat.

—El problema més generalitzat és el centralisme?—No estic en condicions de donar una resposta taxa-

tiva, però els governs nacionals millorarien la seva ges-tió, a més de la municipal, si dotessin els municipis demés autonomia, com a Escandinàvia. Òbviament,necessitem lleis estatals de protecció ambiental o plani-ficació urbana, però la decisió sobre la manera com elsmunicipis gestionen aquests àmbits hauria de prendre’slocalment. La majoria de problemes tenen un origenlocal i la solució també ha de ser suggerida localment:són els qui pateixen el problema qui l’han de resoldre.

—Els temes ambientals semblaven una prioritat polí -tica amb els acords signats a la Cimera de la Te rra el1992, però els retalls pressupostaris n’han perjudicatl’aplicació. Sembla que neoliberalime i desenvolupa -ment sostenible no van de la mà...

—És cert que alguns esdeveniments prioritzen lespolítiques ambientals (L l i b re Ve rd del Medi Urbà, 1990;Informe Bru n d t l a n d, 1987; la Conferència d’Estocolmdel 1972) i goso dir que les ciutats i els pobles europeusvan donar un pas de gegant el 1994 en signar la C a rt ad ’ A a l b o rg. Les activitats que s’estan duent a terme en elmarc de la Campanya alimenten l’esperança en un

El maig de 1994, 80 municipis europeus signaven la Carta d’Aalborg per la quales comprometien a implementar l’Agenda 21 local. Avui ja l’han signada 360 ciu-tats i pobles, integrats en una xarxa liderada, entre d’altres, per Jan Ipland.

Jan Ipland, arquitecte,és el Cap de Ciutat i

Ambient a l’ajuntamentd ’ A a l b o rg, Dinamarca.

Presideix el ComitéCoordinador de la

Campanya Europea deCiutats Sostenibles

en boca de…Jan Ipland

d i ad i arietat a l’àmbit local

moment de retalls pressupostaris com l’actual. Val a dir,però, que els retalls ambientals no s’apliquen al Nordd’Europa i, també, que les partides ambientals no sónl’única clau -si és que n’hi ha alguna- per a un estil devida més sostenible. També cal promocionar l’educa-ció, la informació, un nivell de professionalisme més alten la gestió urbana, i la conscienciació de ciutadans ig o v e r n a n t s .

La pregunta de si la tendència neoliberal és compati-ble amb la sostenibilitat és molt política i no la puc res-pondre perquè tampoc no veig cap “tendència” políticaque ens apropi a la sostenibilitat. El que sí sembla clarés que, en un món més sostenible, no es poden promo-cionar alguns grups socials i, alhora, excloure’n d’al-tres: això sí que no és sostenible.

—Malgrat tot, les Agendes 21 locals estan desplegant-

se (més de 1.500 ciutats a tot el món). És més fàcil can -viar els hàbits a nivell municipal?

—Hi ha 500 d’aquestes ciutats registrades oficialmentcom a actives en l’Agenda 21 a Europa i, com quesovint l’etiqueta “agenda 21” no s’entén, altres autori-tats locals hi treballen sense utilitzar el terme. De totesformes, cal ampliar la subsidiarietat a l’àmbit local sivolem un desenvolupament més sostenible.

—Quins han estat els pro g ressos més destacats des dela signatura de la Carta d’Aalborg ?

—Sens dubte, que les cinc xarxes urbanes més impor-tants a Europa cooperen per assolir un objectiu comú:una simbiosi molt sostenible.

—I els obstacles?—Li respondré en clau de futur. Cinc dels obstacles

per al desenvolupament urbà sostenible del segle XXIseran: establir sistemes de gestió que permitin als

governs locals tractar la ciutat com un ecosistema; esta-blir sistemes d’indicadors urbans i d’informació quepermetin una presa de decisions qualificada; establir undiàleg entre ciutadans i gestors per assegurar la influèn-cia local en afers locals; establir alternatives sosteniblesa les possibilitats actuals; estabilitzar les condicionssocials a través de la creació de llocs de treball i de lamillora de l’accés a l’educació.

—La Unió Monetària i la reducció de l’atur han estatels protagonistes polítics dels darrers anys a Europa, ila necessitat d’atènyer els criteris de convergència hajustificat la reducció, entre d’altres, de les inversionsambientals. La protecció ambiental perjudica el benes -tar i l’èxit econòmic?

—Potser té raó de mencionar el sobredimensionamentpolític de la Unió Monetària, però la sostenibilitat

requereix una economia sana i una taxa d’ocupacióacceptable. D’altra banda, també hi ha hagut gent treba-llant activament per preparar l’Agenda Europea per alsegle XXI.

Deixi’m subratllar, de totes formes, que incomplir elsobjectius ambientals constituiria un gran error de lapolítica econòmica, que es veurà en números vermells acurt o llarg termini. La contradicció entre medi, ecolo-gia i economia pertany al passat, a l’ahir; en el demà esparla d’economia des d’un punt de vista holístic, méssostenible. I això era, i esperem que encara sigui, l’ob-jectiu de la Unió Monetària.

—Políticament, la “qüestió” del medi encara es con -fina en “departaments ambientals”, no té a veure ambl’activitat productiva i, de fet, és una càrrega econòmi -ca. Vol dir això que no s’ha entès la filosofia sostenibi -l i s t a ?

Moment de lasignatura de la

Carta d’Aalborgel maig de 1994

per part delsrepresentants de

municipis europeus.

(Foto: AalborgCity Council)


en boca de…

” Els polítics locals tenen l’obligació d’oferiralternatives decents(sostenibles) a les pautesde comportamentactuals”

Jan Ipland

—Desgraciadament, té raó. Aquesta actitud, secto-rial i tradicional, és la més comuna en l’administra-ció pública. Per decomptat, alguns economistes ipolítics responsables no s’”obliden” dels recursosambientals, de la mateixa manera que s’”enrecor-den” dels problemes tècnics, culturals o socials quecomporta una determinada activitat: d’això tractal’economia!

El sòl fèrtil o els recursos hídrics constitueixen elcapital natural, tan important com el capital construït(o més). I si empobreixes el teu capital malbarates ofas malbé les possibilitats econòmiques del demà.Moltes de les mitges solucions ambientals que s’a-pliquen actualment es deuen al fet que l’educaciód’avui es construeix sobre el coneixement d’ahir i,com a conseqüència, resolem els problems del demàamb eines d’abans d’ahir.

—E n t e n d re l’entorn urbà com a part de l’ambientglobal i no com quelcom independent. Aquest enfoca -ment, propi de l’anomenada ecologia urbana, s’aplicaen la gestió de les ciutats euro p e e s ?

—Encara haig de veure “la ciutat sostenible gestiona-da com un ecosistema” perquè no he conegut ningú quefes planificació urbana de la manera que un desitjaria.Hi ha gent que parla i escriu sobre sistemes de gestióurbana, indicadors, economia verda, etc., però acostu-men a trobar-se a les universitats o en càrrecs amb pocacapacitat decisòria dins l’administració pública. Penso -encara que no ho sé- que la propera generació de polí-tics donarà una empenta als nous enfocaments i pro-p o s t e s .

—Un altre instrument de sostenibilitat sembla que ésla participació ciutadana. Com pot art i c u l a r- s e ?

—Amb legislació, campanyes comercials, educativesi informatives. Ara bé, cap mètode no funcionarà si nos’estableix un diàleg entre ciutadans i polítics quefomenti una influència recíproca. Aquest diàleg sí tin-dria un impacte en la gestió dels residus i de la mobili-tat, en l’oferta i el consum energètics, en els hàbits decompra… El desenvolupament sostenible depèn total-ment de comportaments individuals, i cal remarcar queel comportament dels ciutadans depèn de la seva possi-bilitat de triar. Per tant, les autoritats locals, els polítics,tenen l’obligació d’oferir alternatives decents (sosteni-bles) a les pautes de comportament actuals. Sense alter-natives no hi ha elecció, i sense diàleg no hi ha alter-n a t i v e s .

—Finalment, com definiria els eixos estratègics perdissenyar una gestió urbana viable en el marc euro -p e u ? Quines mesures re c o m a n a r i a?

—Com ja he apuntat, el nostre coneixement es basaen resultats empírics del passat, que no sempre sónútils, per tant, necessitem una formació nova, basada enla complexitat. Hem d’incorporar mètodes holístics quepermetin posicionar-nos en possibles escenaris de futur,definir les possibles conseqüències d’una determinadaacció i, un cop avaluades, prendre la decisió.

En resum, un sistema de gestió urbana on les personesque prenen les decisions siguin capaces de coordinar laplanificació física i l’econòmica, i mesurar les conse-qüències per a les condicions socials, culturals, de lleu-re, educacionals i sanitàries. En lloc de referir-se única-ment a l’economia monetària, la gestió urbana ha d’in-c o r p o r a r, amb el mateix grau d’importància, natura,entorn construït, benestar social, educació, salut, cultu-ra... Per això necessitem nous indicadors.

Johanna Cácere s

Jan Ipland, a ladreta, conversaamb KonradOtto-Zimmer-man, del ConsellInternacionald’IniciativesAmbientalsLocals (ICLEI),durant la Con-ferència Europeade Ciutats iPobles Sosteni-bles, que va con-cloure amb lasignatura de laCarta d’Aalborg,maig 1994.(Foto: AalborgCity Council)



a innocència territorial seria un estat imper-fecte, l’extravagància del qual hauria de seradequadament justificada. La nova Llei delSòl ve a dir-ho així. Tot és urbanitzable finsque no es demostra que no mereix de ser- n e .

O sigui, tot és sostraïble del seu estat natural, fins queno es demostra que no serveix per a res més. Inquietant.

Urbanitzable i no urbanitzable: una falsa dicotomia Per començar, classificar les coses en blanques i no

blanques, connota, a més de simplisme, una sancióimplícita per a les no blanques, car no mereixen serdefininides més que per allò que no són. L’ e x p e r i è n c i aha demostrat com s’equivocaren els zoòlegs en parlarde vertebrats i invertebrats. La realitat és que hi ha ver-tebrats (o cordats), artròpodes, mol·luscs, esponges iaixí fins a trenta-dos fílums diferents d’animals, quanabans només se’n consideraven dos: els vertebrats comcal i la purrialla no vertebrada restant. Així que parlard’urbanitzable i no urbanitzable és, d’entrada, tan pocencertat com parlar de vertebrats i invertebrats. Nourbanitzable seria una característica negativa del terri-tori i actualment, a més, pendent de demostrar.

Sota l’aparença d’una simple opció urbanística,aquest maniqueisme acompanyat de “presumpció deculpabilitat” territorial comporta una neta intenció ide-

ològica i una colossal ignorància ecològica. O sigui queés un bell exemple d’això que ara s’anomena pensa-ment únic: idees tan fermes com escasses i deficients.Pensar que el territori és urbanitzable per definicióequival a desistir d’entrada de tota estratègia sostenibi-lista. Més que això: de fet, equival a renunciar a unsegle de cultura urbanística. A més: de què parlem,quan parlem d’urbanitzar?

Urbanització i sòl, termes de doble significatAvui dia, urbanitzar, si més no a Occident, vol dir edi-

f i c a r. No és, doncs, que la nova llei consideri urbanit-zable tot el territori, és que el considera edificable, per-què d’urbanitzat –de civilitzat– ja fa molts decennis quen’està. Partim d’aquest fet socioecològic: tot el territorimediterrani ha estat civilizat –o sigui, urbanitzat– en elssegles precedents. Avui dia no hi existeix la natura sal-vatge pròpiament dita. Fins els minúsculs retalls d’ai-guamoll o de bosc primari romanents tenen algunaempremta humana més o menys detectable.

També és urbanísticament equívoc el terme “sòl”. Defet, no tenim una llei del sòl, sinó una llei de l’espai. Ésuna llei en dues dimensions, que omet tota referència ala profunditat i, encara més, tota inquietud sobre la qua-litat del sòl. El sòl de la Llei del Sòl és només l’espaisuperficial que ocupa el sòl. Es tracta d’una llei sobrel’ús de l’espai únicament, i és per això que –com lesaltres lleis del sòl anteriors– no considera la fertilitat, elgruix, la potencialitat agronòmica i forestal, etc. del sòls

Territori:p r e s u m p t e c u l p a b l e

Fins que no es demostra que és culpable, tothom és innocent. La pressumpciód’inocència és un dret fonamental en les societats democràtiques. Això és rao-nable, sensat i just. Excepte en el cas del territori, ara sembla.

anàlisi

Ramon Folch

LRamon Folch

Consultorambiental de la

UNESCO,Càtedra de

Desenvolupa-ment Sosteni-

ble al ForoLatinoamerica-no de Ciencias

Ambientales(FLACAM)

el destí dels quals regula. Perquè els regula, en efecte:qui determina l’ús de l’espai superficial, determina eldestí del recurs edàfic.

Cal començar per aquí. “Sòl” i “urbanització” són ter-mes amfibòlics que la Llei del Sòl utilitza de maneraequívoca. En realitat aniríem millor, si tinguéssim unaLlei del Territori que preveiés la condició d’edificable ono edificable de l’espai –tot el qual ja està poc o molturbanitzat, en rigor–, d’acord amb les diferents expec-tatives socioeconòmiques i sobre la base de les sevescaracterístiques ecològiques. Però, de moment, noméstenim una Llei del Sòl que, per apriorismes economi-cistes molt discutibles, qualifica d’urbanitzable –d’edi-ficable– tot allò que no demostra la incapacitat per as e r-ne.

Construir el paisatge, més que edificar en el territoriL’edificabilitat no és una característica del territori.

L’edificabilitat és una conveniència dels qui l’habitem.En bona lògica, per tant, cal considerar el territori coma no edificable, fins que no es demostri que cal i resul-ta pertinent d’edificar-lo. D’edificar-lo, altrament, d’a-cord amb un pla de construcció del paisatge, una altrade les coses que la Llei deixa de preveure. En efecte, elpaisatge històricament urbanitzat –o sigui, civilitzat– ésun paisatge construït, però no pas necessàriament edifi-cat. Els camps anivellats i els seus marges, els prats dedall o les pastures reiteradament calcigades, els boscossecundaris, etc. són formes de construcció paisatgísticaque no comporten, a penes, edificació. Les poblacionses construeixen edificant-les, però el paisatge en gene-ral, no (o no pas sempre, almenys).

La Llei del Sòl, que no arriba a ser la Llei del Te r r i t o-ri, està més lluny encara de ser la Llei del Paisatge. Delpaisatge en el sentit més profund i sòlid del terme, osigui del paisatge entès com l’equació territorial queexpressa les formes de relació dels humans amb el seuentorn, o sigui l’equació territorial en què es tradueix elprocés d’urbanització o civilització. El paisatge socioe-cològic és el cadastre, el clima, l’activitat agrícola, lademografia, el geni arquitectònic, la geologia, els movi-ments socials, el relleu, el gust estètic, l’acció erosiva,les activitats extractives, el sentit del lleure i les opcionspolítiques, tot interpenetrat i interaccionat. En el dis-seny de la sostenibilitat global, centrada sobretot enopcions socials i productives, l’ecologia és important,però se situa en un segon pla; en la confecció dels plansterritorials, en canvi, és al revés. Per això la construcciódel paisatge, bé que es duu a terme per raons socialsòbvies, exigeix respecte pels determinants ecològics. Iaixò no ho regula la Llei del Sòl. Ara, més aviat ho des-regula.

Per tal de ser funcional, el paisatge ha de permetre lasubsistència dels seus elements. L’edificació generalit-zada acaba impedint-ho. La dimensió mínima de cada

unitat territorial ecològicament sostenible i la seva con-nectivitat amb les unitats veïnes per tal d’evitar la insu-larització i la deriva dels sistemes biòtics són cosesincompatibles amb una edificació deixetada i general.A son torn, només s’ha demostrat sostenible –si més noen el nostre àmbit– la ciutat mixta, o sigui amb tots elsserveis i les funcions agrupats, ciutat mixta que té en ladispersió de l’edificabilitat el màxim enemic. La ciutatmixta inscrita en un territori construït amb diversitatpaisatgística és garantia de sostenibilitat. La ciutathiperdensa o la ciutat dispersa inscrites en un territorilaxament edificat són el paradigma de la insostenibilitaturbanística.

Reequilibrar Catalunya no és sembrar-hi ciutats hiper-denses ni convertir-la en una ciutat dispersa, sinó con-s o l i d a r-hi una xarxa de ciutats mixtes sostenibles ins-crites en un territori construït, però no edificat i divers.Per contra, la dispersió, la proliferació dels espaisintersticials inservibles i la pèrdua de la diversitat és elque semblen voler obtenir els promotors de la nova Lleidel Sòl.

Els deu convenir: tenen una llarga tradició a benefi-c i a r-se del desori.

El sòl de la Lleidel Sòl és nomésl'espai superficialque ocupa el sòl.No tenim una lleidel sòl, sinó unallei sobre l'ús del ' e s p a i .(ilustració: Domènec Òrrit)



la dada

De Kioto a Barcelona

Incineracióde residus

Abocadorde Garraf

Trànsitmotoritzat

Generaciód’electricitat

Combustió debutà i propà

Combustió degas natural

Objectiu deHeidelberg per al 2005

Màximnivell sostenibleactual

Tal com es va mostrar a la Cimera del Clima aKioto el desembre de 1997, Barcelona és un delsgairebé 200 municipis del món amb compromisosi calendaris concrets per reduir les emissions degasos hivernacle: el 1994, l’ajuntament va signarla Declaració de Heidelberg, comprometent-seaixí a retallar-les en un 20% per a l’any 2005. Tot iaixò, encara no ha adoptat un pla concret i, defet, les emissions augmenten any rere any.Una manera d’aconseguir el nivell d’Heidelberg,que ni tan sols és el sostenible, seria recuperar elbiogàs (metà) emès en grans quantitats per l’abo-cador de Garraf com a combustible per als auto-busos. D’altra banda, una política de mobilitatdestinada a potenciar el transport públic, la bici-cleta i l’anar a peu contribuiria notablement areduir les emissions d’efecte hivernacle (el 30%prové dels vehicles a motor, sobretot privats).

Fòrum Cívic Barcelona SostenibleEmissions de gasos d’efecte hivernacle a Barcelona (1987-1996)Font: Ajuntament de Barcelona (ITEMA/UPC per al periode 1987-93,i Barnagel per al periode 1994-96)

Gasos emesos per:

Duel per un municipi verd.El medi ambient i la gestiómunicipal. M. Cunillera i J.Miralles. Fundació Terra/Fundació Ferrer i Guàrdia.Barcelona, 1998.

Tot i que és un complet catà-leg dels instruments legals quepoden facilitar als municipisposar en pràctica accions afavor del desenvolupamentsostenible, aquest llibre tambépot ser un estri acurat.

Des de la Fundació Terra jaens havien subministrat unaversió sintetitzada de l’Agen-da 21. Aquest precedent, textde referència entre els inte-ressats, s’arrodoneix ambaquesta nova aportació, quebaixa al complex territori dela normativa administrativaper tal de treure’n l’entrallat iassenyalar les vies i el poten-

cial de recursos per endegarel reequilibri amb l’entorndes de la gestió municipal.Remarcable el capítol 7 on espot trobar el text íntegre de laDeclaració de Manre s a(juliol, 1997), entre d’altres.

Un excel·lent treball d’acla-ridor ensamblatge de la juris-ta Montserrat Cunillera i elprolífic i proactiu presidentde la Fundació Terra, JordiMiralles. X.A.

S o s t e n i b l e ? Te c n o l o g i a ,desenvolupament sostenible idesequilibris. Universitat Poli-tècnica de Catalunya. IcariaEditorial. Barcelona, 1997.

Sens dubte, un dels esdeve-niments més interessants enmatèria de sostenibilitat quehan tingut lloc al nostre paísels darrers anys, ha estat elcongrés “Sostenible?” queo rganitzà la UPC el desembrede 1995. Ara, la CàtedraUNESCO de la UPC en Te c-nologia, DesenvolupamentSostenible, Desequilibris iCanvi Global, ha recopilat lesponències d’aquest congrésinternacional en un llibre queadopta la categoria de manuali on apareixen articulistes dela talla de We i z s ä c k e r, Funto-wicz o C. Cuello, per esmen-tar només uns exemples. J.C.

Idees i instruments per a pràctiques sostenibles


propostes

L’A i g u a r i u m és una webevolutiva que ofereixquinzenalment una ediciómonogràfica sobre dife-rents aspectes relacionatsamb l’aigua: l’aigua pota-ble, el seu preu i consum,la depuració, aigua i terri-t o r i …

El públic participa en laconfecció de la pàgina através de suggeriments ipreguntes, que es respo-nen amb la col·laboraciódels especialistes que for-men la base de dadesd’experts construïda perl’equip de l’A i g u a r i u m.Així, aquesta web evolu-ciona i estableix un pontentre el públic i la comu-nitat experta.

El projecte, desenvolupatper membres de l’Obser-vatori de la ComunicacióCientífica de la Universi-tat Pompeu Fabra, corres-pon a una línia de recercasobre divulgació de laciència, subvencionadaper la Comissió Intermi-nisterial de Ciència i Te c-nologia amb el suport deKemira Ibérica, SA. M . G .

w w w. u p f . e s / o c c / a i g u a r i u m

La web de l’aigua

La petjada ecològica, elconsum i la consegüent pèr-dua de sòl o el canvi climàticsón alguns dels conceptesexposats gràficament al Cen-tre de Cultura Contemporàniade Barcelona dins l’exposició“La ciutat sostenible”, unrecorregut pels diferentsmodels de ciutat des de laperspectiva de la viabilitat

ecològica (i, per tant, social).Com que no hi ha una fór-

mula màgica, l’exposició s’o-bre al debat i disposa d’uncafè fòrum i la possibilitat deconsultar projectes urbanís-tics encetats a diverses ciutatseuropees. Està oberta fins al13 de setembre. J.C.

w w w. c c c b . o r g

Models de ciutat


propostes

El sector del reciclatge, recu-pració i tractament de residuses dóna cita a la fira interna-cional Expo-recycling, quese celebra del26 al 29 demaig a la Firade Barcelona.Aquest any,l ’ e x h i b i c i óc o m e r c i a lva acom-panyada del II FòrumAmbiental Ecomed, que org a-nitza unes jornades sota eltítol “El cost de no reciclar”(27 i 28 de maig); les conclu-sions de les jornades s’expo-saran en una taula rodona eldia 29. Per a més informació: Tel. 93 423 00 70.

La Fira del reciclatge

Tota activitat humana esdóna en un context (unmedi, un ambient), per tant,la gestió ambiental no eslimita a la inauguració deparcs naturals sinó quetambé s’aplica, i de maneracabdal encara que no semprecorrecta, a les activitats pro-ductives. Les Jornades sobreMedi Ambient Industrial,organitzades per la Diputa-ció de Barcelona, destaquenaquest fet i intenten oferireines als gestors municipalsper millorar la gestióambiental dels seus munici-pis. Per aquesta raó, les jor-nades van dirigides especial-ment a regidors i tècnicsmunicipals responsables delmedi, i també als professio-nals que col·laboren amb

ajuntaments. Les sessionstenen lloc l’últim dijous decada mes a l’Escola Indus-trial (Comte d’Urgell, 187;Barcelona). La del mes d’a-bril està dedicada a les orde-nances i reglaments munici-pals com a eines de gestió i

control ambiental. En mesosposteriors es parlarà delsdiferents enfocaments en lagestió del medi i del riscindustrial.

L’assistència és gratuïtaperò cal confirmar-la al telè-fon 93 402 22 22.

Hi ha ambient industrial?

NOM I COGNOMS

EMPRESA O INSTITUCIÓ

ADREÇA

POBLACIÓ CODI POSTAL

TELÈFON FAX NIF

Forma de pagament: transferència bancària a nom de “Xarxa” a Caixa Catalunya, compte núm: 2013 0646 0200 127175, dígit 14

Enviar aquesta butlleta a: XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT

Diputació de BarcelonaComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

Per a qualsevol informació relacionada amb la subscripció, truqueu al telèfon: 93 301 23 29

DE S I T J O S U B S C R I U R E’M A L A R E V I S TA SOSTENIBLE D U R A N T U N A A N Y: 2.000 P TA (4 E X E M P L A R S L’A N Y)


agenda

Programa d’auditoriesambientals municipalsLa Diputació de Barcelona ofereixals municipis recolzament per al des-plegament de l’Agenda 21 local mit-jançant un programa d’auditoriesambientals.Per a més informació: Diputació de BarcelonaServei del Medi AmbientComte d’Urgell, 18708036 Barcelona

Tel. 93 402 22 22Fax. 93 402 24 93

1er Congreso Mundialde Salud y Medio Ambiente UrbanoEl congrés, organitzat per l’ajunta-ment de Madrid, reuneix experts deltot el món per tractar temes com arala construcció i remodelació de ciu-tats, la qualitat de vida urbana,models de gestió...Dates: 6 al10 de juliolLloc: Palacio Municipal de CongresosAv. Capital de España28042 Madrid Secretaria tècnica:TILESA OPC, S.L.Londres, núm. 1728028 Madrid

Tel. 91 361 26 00Fax. 91 355 92 08e-mail: [email protected]

VI Encontre del MediAmbient a TarragonaEsdeveniment organitzat per l’asso-ciació Mediterrània, Centre d’iniciati-ves ecològiques.Dates: 15 al 19 d’abrilPer a més informació:

Tel. 977 55 13 00Fax. 977 55 09 28www.fut.es/~mediter

III Congreso de la Asociación Española de ArboriculturaEl congrés està precedit per trestallers un d’ells dedicat a l’avaluacióvisual de l’arbrat urbà (a partir de l’1de juny).Dates: 1 al 6 de junyLloc: Centre Cultural de la Caixa deTerrassa/Museu de la Ciència i de laTècnica de CatalunyaSecretaria del Congrés:Passeig Comte d’Ègara, núm. 2 1r 2a08221 Terrassa

Tel. 93 731 17 76Fax. 93 731 17 76e-mail: [email protected]/aeacongres

Paisatges: la seva evolució a Europa i a CatalunyaCurs sobre l’evolució del paisatge alllarg de la història del continent euro-peu, amb l’objectiu d’arribar a enten-dre el procés de canvi.Dates: 14 d’abril al 7 de maigLloc: Museu de la Ciència de la Fun-dació “La Caixa”Ronda de Dalt, entre les sortides 6 i 7Barcelona Per a més informació:

Tel. 93 207 74 7593 212 60 50

Summer institute inenvironmental studiesCurs sobre medi i educació pensatper a educadors i d’altres professio-nals relacionats amb la divulgació igestió ambiental.Per a més informació:Academic Studies DivisionYukon CollegeBox 2799, WhitehorseYukon Y1A 5K4, Canadà

Tel. 867 668 87 70Fax. 867 668 88 28

Premi Fundació Caixa de Manresa 1998

Premi dotat amb 6.000.000 pta a lamillor proposta de treball inèditarelacionada amb la reconversióindustrial, la potenciació turística ol’impacte ambiental en les comarquesde l’àrea d’activitat de Caixa deManresa.Podeu sol·licitar les bases a:Fundació Caixa de ManresaPlana de l’Om, 608240 Manresa

Tel. 93 872 49 76Fax.93 872 36 09

Biocultura 98Semana Verde Internacional “Fira d’alternatives i qualitat devida”, on s’exhibeixen productesrelacionats amb l’agricultura biològi-ca, bioconstrucció, confecció i saba-teria ecològics, turisme rural....Dates: 8 a l’11 de maigLloc: Palau Sant Jordi. BarcelonaPer a més informació i demanar laguia d’activitats:BioCulturaClot, 3908018 Barcelona

Tel. 93 265 25 05/245 06 61Fax. 93 265 24 45

VII Setmana d’Estudis UrbansJornades internacionals sota el títol“Ciutats intermèdies i urbanitzaciómundial”.Data: 30 de març al 3 d’abrilLloc: Auditori Municipal Enric Gra-nados, LleidaSecretaria: Col•legi Oficial d’Apare-lladors. Enric Granados, 5. LLeida

Tel. 973 24 91 00Fax. 973 23 06 58www.udl.es/dept/geosoc/seu.htm

XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT - … · ençà, segurament que tots els signants...

Documents

Transcript of XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT - … · ençà, segurament que tots els signants...