/WIT LLOREnç OC/ CflRDftf/flR

AGOST-SETEMBRE DE 1991 * N« 1754

Editorial Flor de Card-2-(166)

Els 100 primers dies

Es costum d'ençà que tenim democràcia analit-zar, enc que sigui de passada, el que han estat elsprimers 100 dies del nou govern. No és que en tresmesos llargs es puguin veure massa canvis, queja sesap que "las cosas de palacio van despacio", però síes pot destriar algun indici que ens orienti sobre elcamí que fan comptes prendre en el futur.

El primer indici que captam és que dins el mónpolític local hi ha una certa tranquillitat, no se'nsent parlar gaire. Potser sigui degut a que la tempo-rada estiuenca és més propícia al descans, els quipoden, o al treball desbordant, els qui es dediquenal món turístic; o també a la manca d'iniciativestant per part dels qui detenten el poder com dels quiestan a l'oposició. No sabem si, fins i tot, hi pothaver contribuït el fet de que darrerament els plenses convoquin a les 12 del migdia, hora que no con-vida massa a la participació.

Quant al funcionament dels serveis depenents del'Ajuntament i a les activitats duites a terme pelspolítics, cal destacar positivament la manera com esduu a terme la canalització de les aigües: ràpida-ment i amb les mínimes molèsties per als veïnats, ila signatura del conveni amb l'INSALUT, que su-posarà un alleugerament de les arques municipals.

No tan positiu és el funcionament de la recollidadels fems i del ferro vell, i l'actuació de la policiamunicipal, que en més d'una ocasió no ha resposta les peticions d'ajuda que li han formulat.

Tampoc no podem qualificar d'extraordinària larelació de les regidories de Cultura i NormalitzacióLingüística amb les entitats locals que es podenrelacionar amb elles, ni consideram adequat queencara no s'hagi format cap comissió per parlar delcentenari de la creació de Sant Llorenç com a po-ble independent de Manacor.

I, per acabar, dubtam que l'aprovació de lesNormes Subsidiàries es pugui considerar com unarealització d'aquests 100 primers dies, tota vegadaque l'arquitecte encara no ha presentat les modifi-cacions que li encomanaren, i, per tant, no han po-gut ésser publicades en el BOCAIB ni exposades alpúblic.

Deixem passar, per tant, un poc més de tempsper veure si hi haurà canvis en la manera defer lescoses o si la tònica general serà la de la simple con-tinuïtat.

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorenç des CardassarAdreça: Carrer de Sant llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Agost/Setembre de 1991Número 175Edita: Centre Cultural CardImprimeix: Apóstol y Civilizador (Petra)Dipòsit legal: 765-1973Director: Josep Cortès i ServeraConsell de Redacció: Joana Domenge

Felip FortezaMaria GalmésGuillem PontGuillem QuinaAntònia ServeraGuillem Soler

Col·laborenJosep Cortès

Aina SalasXesc Umbert

Ignasi Umbert

Jerònia Mesquida

Joan BuadesSol, i de dolPepe DagninoMaria PontGuillem Pont

Antoni SansóSintagmaFca. SantandreuAntònia GarciaPJ.SantandreuToniRadioafeccioatsMaria Galmés

Ramon RossellóBel Nicolau

Dilema PortadaLlibres 3Espipellades 9Tercera Edat 15Esports 15Tal dia com avui 21Curiositats municipals 24Tertúlies 4Foc a S'Esquerda 7Setembre/Estiu 19El temps 22Cent dies després... 8Overbooking 8Cent dies de govern municipal 10Centre de Salut 11Aclaració 11Batec 12El cós de l'agulla 14Codolades 15Madò Busca 16Sant Llorenç, ahir 28Carta oberta a l'equip de govern 17Vivaldi 18Còmic 18Gastro..."mania" 20La torre 21Poesia 25Festes 25Si lleu... 26Demografia 26ComptabilitatHistòria 27Distribució

Llibres Flor de Card -3- (167)

Les PléiadesPremi "GRANDALLA" de poesia 1990al Principat d'Andorra.

(SeLlecció a càrrec de Josep Cortès)

Per bé que trossejàrem llurs estàtues,per bé que els bandejàrem de llurs

[temples,no per això moriren pas els déus.(Kavafis)

L'ENDEMESA DEL TEMPS

Si l'estirp de les àguiles fan fondre,signes certs ja no enviaràs als homes.(Esquiï)

inútil que ho tinguis tot estudiataquest mes acabaré de fer aixòdesprés continuaré amb això altremés envant dedicaré un temps especiala enllestir allòal teu voltant cauen les més velles civi-les portes més poderoses [litzacionsresten esbucades fortíssimes fortalesesdigué'm¿quin castell de pedra vivaha pogut resistir l'endemesa del temps?per tantper què t'afanyes sens trevaen acabar aquest poema?

EL PODERÓS SOL NAIXENT

si ara em perdia al vell jardíperfum d'espígoltomaria a la por de la nit dels tronspassions d'infant tomaven al silenciai el tempsaquest core que se'm menja la fusta(Vicent Alonso)

el poderós sol naixent desfà les darreres[boirines

d'aquesta llarga nit que no fineix maiamb els primers raigs que penetrenesplendorosos per la finestraarriben els sorolls dels al·lots qve juguenl'olor del pa tendre del forn [al parccom a símbols perfectes de la vida queresplendent [s'aixecai si surts al carrerallà on acaba l'asfalt hi ha el campl'herba encara mullada per la rosadat'hi pots perdre

si volsen direcció a les muntanyeson hi ha restes de castells embruixatsciutat d'homes i dones de llummúsiques ocultes

fadesmonstres que ningú no coneixhi ets a tempsde perdre-te en direcció de les fullesque se'n porta el vent.

EM BASTARIA

déus totpoderosos!déus i deesses perfectes sentinellesde les torres i del nostre paísno abandoneu la ciutatamenaçada de llancesa un exèrcit que no parlacom nosaltres.(Esquiï)

em bastaria tenir les mans lliuresper a escriure i la veu per poder cridarseria tan senzill si un dia la mortem llevas el ganivet de l'esquena!si un diaun dia tan sols!els meus ulls no veiessin tot el que sue-les ombres rovellades [ceeixel dolor fet costumel carrer ocupat pel fredla terra ermala sed del pobleamb tots els pous enverinatsseria tan senzillsi tingués les mans lliuresi la mort no em clavés el ganivet a l'es-

[quena!

Miauel López Crespí

JASE

ja séque els que més haurien de protestarvan capbaixos a la feinai només aspiren a hipotecar-se la vidacomprant aparellscarregant els seus carros als híperstots els que treballen quinze horessense voler odiar l'amono fa tants d'anys que estaren a la presóforen escarnitsvexatsimalgrat tot això encara votencreuen en les promesesdiuen"s'ha de fer a poc a poc"a molts l'autopista els passarà per da-

[munt l'horthauran de fer cua per rebre una almoi-tots ells a la nit tornaran a casa [nasense aturar-se mai a comprar un revòl-rompre els vidres d'hisenda [verdemà els esbucaran la casaels treuran del solc que cultivaren gene-ja ho veis [racionsaquesta nit hem parlat de moltes cosesde com va el móndels amics que la tempesta va dispersardels cecsdels dimonis que m'espantavena la infantesa.

ONES

de nitsense llums pels carrersamb els ulls giráis cap a dintremultituds cap al porta la recerca dels vaixells corsarisque s'han deslliurat del llimuna nina a la cantonada em mostrajoiosala primera dent de llet que li ha caigutperò de sobte torna la llumi tota l'avinguda es poblade cotxes circulant vers incertes direc-que molt aviat les ones [cionspenetraransense que res pugui detenir-lesdins de la meva cambrai no podré salvar cap dels meus somnis.

Tertúlies Flor de Card -4- (168)

Comèdies

Textes: Aína SalasFotos: Josep Cortès

Reprenc amb il·lusió i ganes es com-promís que tene amb sa revista de fer sestertúlies, després de que unes circumstàn-cies personals i ses vocacions m'hagintengut allunyada d'aquesta tasca una bo-na temporada. I és que ¡o que se fa ambgust, perquè s(, perquè agrada, pareix quequan fa un temps que no t'hi dediques,ho enyores. I això és, ni més ni manco, loque succeeix an aquest grup de teatre quetenim en es poble, que amb ganes, ambil·lusió i sacrifìci, que tot duu una fei-nada, posen en escena dues comèdies di-ferents cada any.

Parlant amb ells, m'he adonat de sagran serietat, concentració i ganes de que-dar bé que tenen aquesta gent quan fanses obres. Són uns grans artistes. Actors iactrius de naixament, absolutament auto-didactes, amb una serietat envers a sa se-va tasca, que no tenen res que envejar anes grans i famosos professionals. Ells sen-ten tan profundament es papers que faniamunt s'escenari com qualsevol come-iiant de reconeguda talla. Ho faran mi-llor o pitjor; agradaran més o manco; sagent, s'identificarà o no amb sos tipus decomèdies que fan, però ningú no podrà

negar que tenen una gran capacitat de fei-na, superant totes ses dificultats que com-porta no disposar de mitjans econòmics,d'un lloc adient, sempre representant enes carrer, amb bon o mal temps, ambgrans dificultats de so, etc.

Per parlar de tot això, idò, hem reunita ses següents persones: en Miquel Capir-ró, que és es director d'es grup, na Fran-cesca Sureda "Rave", na Catalina Tomas-sa, na Francesca de Son Berga i n'An-dreu Mec, que solen fer d'actors.

Aina Salas.- Voldria que mos parlàs-siu de s'afició que hi ha en es poble anes teatre que voltros feis. Com i quan vacomençar?

Tomassa.- Jo tota sa vida he fet co-mèdia. P'entura tenia 10 anys quan vaigcomençar, a ca ses monges. Fèiem cosesmolt senzilles, poesies... An es 14 anysja en vaig fer una de més bona que duiaper títol El peso de una corona.

Aina.-1 en aquell temps devien ser encastellà...

Tomassa.- Sí, sí, tot en castellà. Lla-vonses, en es 20 anys, amb so meunovio, que més tard seria es meu homo,férem es Quaquin. Ja de casada en fé-rem devers tres i després ho deixàrem.

Miquel Rosselló.- Ara hem conseguiiun grup de teatre estable. Ja fa uns setanys que funcionam d'una manera conti-nuada.

Aina.-1 vos deu dur un feiner muntaraixò...

Miquel.- Sí, però ets artistes tenenmolta il·lusió.

Francesca "Rave".- Molts d'assajos!Andreu.- Totes ses coses se fan a ba-

se de sacrifici.Tomassa.- Si tens afició fas es sacri-

fici i no te tems, disfrutes d'aquesta tas-ca.

Miquel.- I si duram és perquè es po-ble mos fa costat. Ets aplaudiments sónes que mos donen ets ànims per conti-nuar. Lo que no mos agrada és fer unasola funció, que casi ve a ser un assaiggeneral. Si la poguéssim representarmés vegades ets artistes veurien sa sevacapacitat d'interpretació. Els manca ro-datge perquè sa primera vegada mai nosurt tan bé com sa que fa tres o quatre.

Francesca de Son Berga.- Es que casino l'acaman de sebre.

Francesca "Rave".- Jo trob que decada vega-da que la repeteixes te posesmés ner-viosa. Es primer dia no sapsquè sortirà, però després ja...

Miquel.- Jo, que som d'un naturalnerviós, que els reny i conec molt, mepassa que amb ells mai no he dubtat deque sortís bé. Es ben cert.

Fca. de Son Berga.- Sempre mos hodiu que no passem pena, que anirà bé.

Tomassa.- Es que no mos va mala-ment. Aquesta darrera només l'hem as-sajada tres o quatre vegades.

Francesca "Rave".- I vestits, mai. Niaquesta ni ses altres.

Miquel.- No deim això per sobrevalo-rar-mos, sinó perquè se vegui que ambtotes ses dificultats, a poc a poc tiramenvant. També és cert que a darrera te-nim un bon equip que mos ajuda a tot.

Tertúlies Flor de Card -5- (769/

Fea. de Son Berga.- Tenim de tot:perruquera, maquilladora...

Francesca "Rave".- I també mos aju-den a trcginar i compondre, a cercar co-ses per sa decoració...

Aina.- Qui tria s'obra que s'ha de fer?Andreu.- La tria en Miquel. Després,

entre tots, miram si mos agrada i enparlam.

fZ :'

Miquel.- Jo decídese en funció de sesseves facultats i caràcters. En principisempre tenim un problema: hi ha artis-tes que poden dur es paper capdavantersempre, qualsevol paper, però en tenimmassa. Aposta hem decidit fer dues co-mèdies diferents i així podem agafar tots'equip. Es desagradable a s'hora de do-nar papers que un s'hagi de quedar sen-se; p'entura és es que té més il·lusió,però per característiques físiques o peraltres coses no l'hi pots donar. Això mecondiciona a s'hora de decidir s'obra.Triam sempre obres populars perquèmos van més be a ses nostres caracterís-tiques i maneres de ser. P'entura a unagent més jove li fa més ganes muntarobres més vanguardistes, més moder-nes... També mos va fer ganes col·labo-rar perquè no se perdessin unes obrespopulars que casi no se representaven.

Francesca "Rave".- Es joves que estanamb noltros també passen molt degust...

Andreu.- Sí que és ver! Interpretarientotes ses comèdies, lo que passa és queno trobam gaire papers per a ells.

Tomassa.- I això que va ser mal defer ginyar-los, de tot d'una.

Miquel.- Vàrem dur sort de muntaruna comèdia que n'hi havia uns quantsi un amb s'altre s'animaven. També feim

qualque soparet...Francesca "Rave".- Sempre compa-

reixen tots i això és lo guapo, que hi ha-gi companyerisme.

Miquel.- An es sopar no hem trobatcap fallo mai!

Francesca "Rave" (rient).- Sí que ésver! Però Miquel, si no els agradas estaramb noltros no vendrien; se n'afluixa-rien d'es sopar, perquè per un sopar, esjoves...

Miquel.- Es ben clar que és així. Ve-iam, Francesca, i per què no mos parlesun poc de Sa Padrina! Ara sa gent la témolt present...

Francesca "Rave".- Ai, Sa Padrina,per l'amor de Déu! Molta pena vaigpassar!

Miquel.- Què vares trobar? Te va cos-tar fer aquest paper?

Francesca "Rave".- No, com ets altres.Si te situes dins aquell personatge no tecosta.

Tomassa.- Jo enguany he disfrutat defer sa monja.

Andreu.- Es que te va sortir molt bé.Tomassa.- Quan me diguéreu que fa-

ria sa monja ja me va fer molta il·lusió.I això que de tot d'una no me sortia.Estic avesada a fer de reboa i no emsortia, en Miquel sempre m'havia decorregir.

Aina.- Actualment, ¿hi ha autors queescriguin aquest tipus de comèdies, oheu de pegar semper an ets antics?

Miquel.- N'hi ha. Per exemple en Llo-renç Capellà, en Janer Manila... i dinssa literatura catalana n'hi ha moltíssimsque només seria adaptar-los an es ma-llorquí, perquè es costums i sa culturasón es mateixos. Saps què passa? Queaquests moderns toquen unes problemà-tiques que p'es nostro grup no mos vanbé. Problemes de gran ciutat, indivi-duals, de caires polítics... que no en-caixen gaire dins ses nostres caracterís-tiques. De moment me pareix que nomos anirien bé, però no vol dir que mésenvant no poguem intentar fer qualquecosa...

Francesca "Rave".- Sí, coses més jovesnomés les podríem fer si s'incorporàsgent més jove, amb altres idees.

Andreu.- Però si lo més guapo és loantic! No hi emporta demanar si agra-dam, basta veure sa gentada que ve.

Tomassa.- Noltros tenim ses caracte-rístiques físiques i s'edat apropiada perfer aquest tipus de comèdies.

Aina.- ¿Quin és es primer planteja-ment que vos feis a s'hora de triar? Quevos agradi sobretot a voltros, a sa gent,que tengui missatge, o què?

Miquel.- Que mos agradi i que vagibé.

Andreu.- La mos estudiara i deim loque hi trobam.

Francesca "Rave".- Sa gent és moltimportant. T'anima molt a continuar.

Miquel.- Sí, noltros feim sa nostrafeina sense mirar on la feim. Vull du-que anam allà on mos criden i muntams'obra en es carrer. Lo nostro és un tea-tre popular, de carrer. An ets artistes ésclar que els agradaria actuar en es tea-tre, és molt més còmode i lluït.

Andreu.- Quan un artista està damunts'escenari està molt més animat si veugent, pareix que se creix. Jo, en ets assa-jos pareix que hi rob, però damunt s'es-cenari sempre quedam bé.

Miquel.- An es primer aplaudiment jaestàs llançat, Andreu.

Andreu.- Res d'aplaudiments.Miquel.- Però si són es premi d'ets

artistes. Tots es bons prefereixen es tea-tre que es cinema per allò d'es contacteamb so públic.

Andreu.- Això és ben igual que qual-sevol deport o cosa de cara an es públic.Si no n'hi ha es fred i et desanima.

Fca. de Son Berga.-1 no és que vegisningú. Has d'estar molt concentrat.

Aina.- I no les podríeu fer un parellde vegades?

Francesca "Rave".- Les feim per sesfestes, que sa gent gent està p'enmig. Sila tornàssim fer no sé si aniria bé.

Andreu.- No crec que hi hagués genrper fer-la més vegades. A mi, quan m'a-grada molt, és quan veig es vídeo. Lla-vonses me don compte de tot lo que empassa per alt a sa representació.

Miquel.- Es que n'Andreu se concen-

Tertúlies Flor de Card-6-(170)

tra molt en so seu paper. Aposta li surttan bé.

Francesca "Rave".- Es que si no t'hosents i no te concentres molt no hi hamanera.

Miquel.- Sa interpretació és una cosainnata. Té ses seves tècniques, però fo-namentalment és un gust per allò, quesi no s'hi neix no hi ha manera. Es es-pontani d'un mateix

Tomassa.- Aquest grup va començarquan ses cantadores de l'església vàremvoler fer qualque cosa per ajudar econò-micament a don Joan, que dénia moltadespesa. Primer férem El tió Pep se'n vaa Muro, que mos va sortir beníssim en-cara que molta gent se pensava que noen sortiríem. Deien que estaven cansatsde sentir-mos cantar a l'església, i peraixò no la varen veure. Més tard, deguta s'èxit obtcngut, mos demanaren quela tornéssim fer, la repetírem i se vatornar omplir.

Miquel.- Ses musicals són ses queagraden més. En Quaquin i El tió Pepse'n va a Muro són ses que recordenmés, per sa seva part musical.

Francesca "Rave".- Es Quaquin el fé-rem amb paraigües estesos. Mos pensà-vem que no la representaríem per mord'es temps, però va començar a venirgent i gent...

Andreu.- Lo que mos va moure va sersa nostra intenció d'ajudar a l'església.

Fca. de Son Berga.- Es ben segur.Pensa que per cobrar no n'hauria feta,ni de molt, de comèdia.

Miquel.- Lo que cobram ho destinamsempre an es divertiment d'es grup.

Andreu.- Uns de Manacor venguerena cercar-me perquè fes un paper en Eltió Pep. De tot d'una els vaig dir que no,però quan me digueren que era per do-nar an es minusvàlids no hi vaig posarcap emperò. Ara, per qualque cosa, noho faria. Noltros en poder estar junts esd'es grup ja estam bé.

Francesca "Rave".- Jo, si ara qualcúmos vol ha de donar qualque cosa p'esgastos, perquè hi ha moltes cosetes,però dins un teatre i fent pagar una en-trada jo no ho faria.

Andreu.- P'entura hi ha gent que diu:Ala, mira'l amb què passa es temps! A lomillor se'n riuen...

Francesca "Rave".- Noltros estamjunts, discutim, xerram, feim una riallai mos enfadam, però això és una sortida,un espai que jo consider bo i necessari.

Fca. de Son Berga.- Quan no mosreunim mos fa falta.

Miquel.- Ara descansam, però ses nitsd'hivern són llargues i propícies per

aquestes coses i prest mos hi tornaremposar. Lo important és veure si aquestsjoves continuen sa nostra tasca. Jo crecque sí.

Andreu.- Molts segueixen sa ruta queels han mostrat. Es teu fill, Miquel, jaestà embolicat amb això. Es nostros, unballa s'altre toca sa bandurria, sa netetaballa boleros i això és una cosa que viusa caleva i que té continuïtat perquè t'a-grada, ho has vist fer...

Aina.- Es teatre, com totes ses mani-festacions culturals, tenguc una aturadade molts d'anys. A què va ser degut?

Tomassa.- Jo don molta culpa a satelevisió. Sa gent se va quedar a casevaamb sa televisió i era mala de moure.

Aina.- I ses autoritats, no hi tengue-ren res que veure?

Miquel.- Jo crec que sí. No hi havia

facilitats per a res. Pensa que a mi, auna pel·lícula que vaig fer que la mepassaren a Palma, m'hi varen canviar estítols perquè estaven en mallorquí. Sefrenava tot i no se recolzava res.

Aina.- Es lo que jo pensava. Sa gentse va desanimar per qualque cosa, per-què d'es moment que, per exemple vós,Catalina, de molt jove ja vos agradavamolt això, després ho deixèreu i ha bas-tat qualsevol motiu per tornar-ho re-prendre. Es ben clar que directamentno té res que veure amb sa gent.

Miquel.- Ara es recolzament és moltmés important. Ets organismes organit-zen certàmens, mostres, festivals... Iaixò, per descomptat, passa a totes sesactivitats culturals, no només en so tea-tre. Es ressorgiment cultural jo crec queés important i evident perquè grups deteatre n'han sortit moltíssims. Quant anes nostro procuram fugir d'es temes po-lítics, maldament sempre hi hagi trossosdins ses obres que puguin tenir missat-ges d'aquest tipus. També procuram, notocar temes que puguin ferir sa sensibili-tat de sa gent; per exemple, no mosatrevit a escenificar Tocat d'es boíl, quetoca sa problemàtica de sa gent vellaque la duen a ses cases aquestes pergent tocada d'es boll sense estar-hi gens.Aquí hi ha molta gent major i te sapgreu dir segons quines coses. Lo queagrada més és riure, però potenciant sapart sentimental i que qualque vegadano sàpiga si riure o plorar.

Aina.- ¿Hi ha un sentit de sa respon-sabilitat que vos obliga a fer-ho de cadavegada millor dins es grup?

Andreu.- Seguríssim, és una obligació,no te creguis. Qualque vespre, quanme'n vaig a dormir a les dotze o la una,després d'assajar estic -nerviós i no mepuc dormir perquè agaf un cap de fil i,pensant que no mos ha anat bé, mir deveure com ho podríem fer per millorar.P'entura són les tres quan me dorm, illavonses només dorms tres hores i tefa falta per estar bé.

Tomassa.- Es ben cert. Quan féremEl tió Pep es meu cap no s'aturava decantar quan estava dins es l l i t . No mepodia dormir.

Miquel.- Ido veis, això és es preud'ets aplaudiments, de ses enhorabonesque vos donen.

Fca. de Son Berga.- Jo sempre dicque no en tornaré fer, però quan l'hefeta ja em tornen venir ses ganes.

Aina.- I com a espectadors, sou afi-cionats?

Miquel.- Sí, i molt. Anam a qualsevolpart de Mallorca a feure què fan, sobre-

Tertúlies Flor de Card-7-(171)

tot si hi ha certamen.Andreu.- Sí, sí, mos agrada molt veu-

re-ho. Sesque no mos agraden gaire sónses que fan en vers.

Miquel.- No hem provat mai de fer-ne perquè mos durien molts de proble-mes i hauríem d'assajar molt més, apartd'aprendre sa tècnica d'es vers, que ésmés complicada.

Francesca "Rave".- No pots deixar capparaula i noltros en deixam. Qualquevegada fins i tot improvisam.

Tornasse.- I més de qualque vegada!I giram ses frases així com les deim nol-tros i no com les ha escrites s'autor.

Andreu.- Es que és molt més agradósi sa gent ho entén millor.

Alna.-1 es futur, com el veis?Francesca "Rave".- Si es tam bons...Miquel.- Si estam bons i es poble en

vol tendrán comèdia a voler.Tornasse.- Si senyor. Noltros passam

molt de gust i disfrutam de donar-ne anes poble.

Francesca "Rave".- Crec que malda-ment només n'haguéssim de fer per nol-tros, assajaríem.

Miquel.- No, mos desanimaríem.

Moltes gràcies a tots per sa seva col·la-boració en aquesta tertúlia, i enhorabonaper sa tasca que duen endavant.

Focas'Esquerda

Serien les dotze i quart de dia 12 dejuliol quan es meu cunyat mirà sa mun-tanya i me digué: Vetua el món, allò ésfoc! Sí que tens raó. Sa veritat és queallò me va fer mal. Amb lo guapa queés sa natura veure que tornava cremar-se es cim d'una muntanya que ja s'haviacremada, ara que començava a repoblar-se...

En aquells moments només era un fo-gueronet de Sant Antoni, però amb 32°,vent, sequedat i calor vaig pensar qued'aquí a una hora s'haurien crematquarterades de paisatge. Dic an es meunebot: Vés, corr a Sant Llorenç amb sabicicleta i digués a ta mare que cridi ones 085, que damunt s'Esquerda hi ha foc.

Es nervis me rovegaven i a's cap demitja hora agaf es cotxo i top sa Guàr-dia Civil per sa carretera que comentavas'assumpto. Me digueren que es bom-bers venien i que pujarien per un camíque hi ha. Les vaig dir que era ver quen'hi havia un, però que no era transita-ble, que lo millor era cridar s'avio. Enaquel's moments davallaven es bombersd'Artà i partiren corrent per pujar persa banda de Ses Planes. Jo no vaig que-dar satisfet i torn cridar an es 085. Mecontestaren que se podia pujar damuntsa muntanya i que ja hi havia uns quantsgrups de bombers. Vaig insistir dientque coneixia es paratge i que pujar noera tan fàcil; lo millor era enviar s'avioara que encara era poc, però me contes-taren que s'avio sols sortia en casos ne-cessaris i si ho sol·licitava el SEGONA.

Fos com fos, a les 13.45 es Canadairdescarregà es primer viatge i poc mo-ments després un gran helicòpter amo-llava un grup de bombers damunt esmateix cim per lluitar amb so foc i sacalor durant tot es capvespre. S'avio,que feia una bona feina, devers les 3comunicava per ràdio que un generadorli fallava i que abandonaria sa feinaquan es cregués oportú. Se va fer unagestió per ràdio amb Madrid per veuresi els n'enviarien un altre en cas de quees nostro hagués d'abandonar i els con-testaren que sí.

Vérem uns quants camins per pujaraprop de de sa muntanya, però pertot hihavia inconvenients, mentres es foc feiasa seva via i s'avio de cada tres viatgesn'encertava un; ara, quan l'encertava esfoc romania apagat de cop. D'aquestamanera, entre valqui-talquis, emissores

i molta gent que donava ordres, a les 8s'acabava d'apagar un foc que qualcúsap com va començar. Però mirau quinfet: a's cap d'un mes, a les 3 d'es cap-vespre d'un altre diumenge d'agost,quan anava a Cala Millor amb en Se-bastià Joi, vérem fum damunt es puigde Sa Font, i com més mos hi atracà-vem més clar vèiem que en aquells mo-ments començava un altre incendi justa-ment damunt es cucaió de sa muntanya.Es collonut, dèiem entre noltros, qui pothaver pegat foc aquí, on aquestes hores?I és que arribes a creure que es focs'encén totsol! Per complir amb un deu-re de bon ciutadà mos turàrem a sa pri-mera cabina i férem una cridada an es085 dient lo que passava, i a's cap detres quarts damunt sa muntanya de SonServera aterrava un helicòpter i descar-regava aigua s'hidroavió. Aquí, per sort,va ser ben bo d'apagar.

Fruit d'un embussament d'aire fred a5500 m d'alçada -uns -14°- se produïrenses primeres tempestes de sa tempora-da, que són característiques de moltsd'anys enrera. Qui és que no ha vist espaperins banyats un any o s'altre? Enaquest cas era una gota freda que mosva fotre lo millor de ses festes.

Xesc Umbert

TelèfonsAjuntament 56 90 03

569200Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97PA.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori de Manacor 55 42 02Son Dureta 28 91 00Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Creu Roja (ambulància) 20 01 02Jutge 56 90 46Funerària 52 60 53GESA 55 41 11Grua 55 03 44

Política municipal Flor de Card -8- (172)

Cent dies després.

Fer una anàlisi d'uns primers centdies és sempre molt arriscat, perquècent dies no donen per massa gran cosa;per tant, crec que per fer una anàlisimés seriosa s'haurà de deixar passar untemps més llarg, i així poder veure si elpacte que es va formalitzar entre els di-ferents grups que formen l'actual equipde govern va esser o no un encert.

De moment cal tenir en compte quel'estiu no és un temps massa propici percomençar grans actuacions, sinó més béal contrari; les vacances dels mesos dejuliol i agost fan que la màquina admi-nistrativa vagi un poc a marxa ralentit-zada, fent funcionar més aquelles coses,diríem, tècniques que no les polítiques;per això crec que aquests cent dies nopoden definir de manera massa claraquina serà l'actuació del nou equip degovern, ni el paper que l'oposició seràcapaç de jugar en els propers mesos.Amb tot i amb això, però, ja es pot en-treveure una certa voluntat de cara aprendre iniciatives que portin a realit-zacions que millorin el nivell de vida delnostre poble; però això no és suficient,es fa necessari que aquestes iniciativeses duguin a terme.

Fins ara aquest nou equip s'ha limitata desenvolupar el que ja estava acordatper l'equip d'abans. L'inici de les obresdel clavegueram -que la primera fase jaestava quasi acabada i la segona, quecomençaren tot just acabats d'entrar,adjudicada-, no cal posar-lo a l'haver del'equip nou de govern.

I tampoc no ha estat massa diferent ales altres àrees: Pescoleta d'estiu, orga-nitzada bàsicament per l'A PA i amb elsuport econòmic municipal acordat perl'anterior equip de govern; la BanderaBlava, sol·licitada i concedida abans deles eleccions; les Normes Subsidiàries,redactades per l'equip anterior i aparca-des per manca d'una majoria suficient,han estat aprovades quan hi ha hagutaquesta majoria i abans de que no estornas rompre, com a la passada legisla-tura. Crec que, malgrat les modifica-cions que anunciaren, tampoc no seriajust posar-les a l'haver de l'equip actual.

Les festes sí han estat organitzadestotalment pel nou equip, i, la veritat,han passat sense pena ni glòria. Crecque hi ha mancat una certa animació,especialment el dia de Sant Llorenç, queno hi va haver res fins a la part delvespre; també s'ha de reconèixer que elprincipal acte programat no es va poder

dur a terme degut al mal temps, quetambé va voler col·laborar amb la ma-gror de les festes, magror que, per altrabanda, ja havia anunciat el batle en elprograma.

La resta de les àrees han seguit la di-nàmica marcada per l'anterior equip degovern: brigada de manteniment, policiamunicipal, SMOE, OMIT,funcionaris...

Per tant, fins ara s'han limitat a petitsdetalls, cosa en certa manera lògica enun equip nou que comença; hi ha bonavoluntat per anar endavant, però serànecessària alguna cosa més per gestio-nar un ajuntament com el nostre, on lademanda de serveis augmenta de cadadia. I per posar en marxa totes aquestesdemandes no basten cent dies, ni demolt! Pensem que les Normes Subsidià-ries, aprovades inicialment a comença-ments del passat mes d'agost, per l'octu-bre farà dotze anys que es començareni encara no estan aprovades definitiva-ment; que del projecte de clavegueramhan passat més de quatre anys i fins arano s'ha començat la segona fase de lesquatre previstes. Les coses no es fan tanaviat com perquè en cent dies es puguivalorar la gestió d'un equip de govern,almanco a nivell municipal, on la depen-dència d'altres organismes superiors éstan important en l'aspecte econòmic i enel polític que a vegades les inicia-tivesvan molt més endavant que les rea-litzacions.

Per tant, deixem passar algun tempsmés abans de valorar com cal la gestiódel nou equip de govern municipal i elpaper de l'oposició. Llavors per venturaes podrà fer aquesta anàlisi amb mésconeixement de causa, sabent què s'hafet i com s'ha fet.

Ignasi Umbert i RoigSetembre de 1991

L'overbookingque ha tornat

Durant bastants de dies els diaris dela província han parlat dels problemesque hi havia a l'illa amb els turistes quevenien a passar les vacances a Mallorca;la dificultat provenia principalment de lasobrecontractació de places hoteleres,que en termes tèctics es coneix comoverbooking.

Quan pareixia que aquesta pràctica decontractar més llits dels que disposaven,tan habitual en els anys seixanta i setan-ta, ja havia sigut abandonada, reapareixuna altra vegada fent ressorgir aquellaimatge tan dolenta de Mallorca i quetant de mal ens va fer.

Per què s'ha produït aquesta sobre-contractació? Principalment és degut ala baixa quantitat de reserves que hi ha-via per als mesos de març i abril, queva fer que els hotelers començassin a te-nir por que a l'estiu els seus hotels estrobassin només amb mitja ocupació; iaixò malgrat les advertències dels touroperators. Record que en un article meua la revista Cala Millor 7 recordavaaquests avisos, i el temps ens ha donatla raó; les perspectives eren clares: des-prés de la guerra del Golf hi havia d'ha-ver una recessió turística en els païsosveïnats de l'Iraq, per la qual cosaaquests turistes havien d'ésser dirigits aaltres zones més llunyanes, una d'ellesMallorca. I si a això hi afegim els pro-blemes de Iugoslàvia, país també impor-tant dins el turisme europeu, veurem elsmotius bàsics del perquè ha tornat res-sorgir l'owerbooking a "Mallorca.

Però no sempre la culpa ha sigut del'hoteler. Alguns tour operators tambéhan volgut fer el seu negoci enviant genta l'illa sense cap seguretat de tenir allot-jament, endossant el problema als hote-lers que, sense esperar-s'ho, es trobavenamb la recepció plena de turistes i sensecap llit disponible per a ells.

Per evitar tot això es fa necessàriauna llei on el compromís de la reservasia per a les dues parts, i no tan sols pera una, com ho és ara; l'hoteler és l'únicque té l'obligació de tenir el llit reservatdisponible, però si el client no arriba, eltour operator -llevat d'alguna excepció-queda lliure de tot compromís. Mentresaixò no es canviï cada any hi haurà ca-sos A'overbooking.

Ignasi Umbert i Roig

Espipellades Flor de Card -9- (173)

Maldament n'hi hagi que diguin que en Falera vol que en Pelut subministri ses aigüesnetes an es poble jo no crec de cap manera que sigui ver.Un homo que en es seu programa assegura que durà una "bona administració", no potser mai que vulgui fer comprar s'aigua an es llorencins si s'Ajuntament en té de franc.Això seria com es negoci de na Peix Frit!Que em tirin d'una passa si tot això no són falsos testimonis d'aquells que no podenconsentir que s'equip de govern s'entengui com un rellotge.I que no em venguin amb que ses dues dones són cosines, que seria mesclar ous ambcaragols.

Ara si hi hagués qualcú desenfeinat li sé una negociet sense sortir d'es poble:M'han assegurat que hi ha policies que donen 200 ptes. per cada ca aperduat que se'nmenen a sa cañera, i que si els punyien un poc també farien barrina amb sos moixos.Crec que és una bona iniciativa, perquè a més d'estalviar-mos sustos i qualque nit sensedormir, per ventura ses bosses d'es fems no romandrien tan malmenades com ara, queun arriba a estar assaciat de veure tanta brutor p'es carrers.Nota: Encara que a ses darreres revistes hagin sortit espipellades d'es municipals, he deferconstar que amb so cabo mos duini molt bé, no en mancaria d'altra.

Ara que xerram de brutícies, si no m'han dit mentides s'Ajuntament ha obert un expe-dient a s'empresa que recull (!?) es fems i es ferro vell per lo malament que ho duu, perla qual cosa no puc més que donar-los s'enhorabona, que no sé com no estan empegueïtsde donar tan mal servici.I parlant d'empegueïments, tampoc no estaria gens lleig que tots aquells que se'n duenses bosses de bon matí -o un dia o dos abans- an es contenidors o a ses placeles lesguardassin dins caseva fins s'horabaixa des dies que solen passar, que a ningú no li agradahaver de sentir s'olor d'ets altres ni veure brutor damunt ets empedrats.

S'altre dia, a La Clave, feren un debat ben interessant sobre fins a on arribava es poderd'es polítics i començava es d'es funcionaris. Hi ha unr línia clara que ho delimita? Co-manden realment es polítics o són ets alts funcionaris es qui fan girar sa decisió per allàon ells volen?I allò que ells aplicaven a s'administració central, ¿se pot traslladar an ets ajuntaments?Quin pes tenen es juristes, arquitectes, pedagogs... i altres tècnics a s'hora de decidir quès'ha de fer i fins on s'ha d'arribar? Estan complint ses funcions que els encarregaren quanels contractaren o han canviat radicalment?Crec que és un tema des qual també en podríem parlar.

Maldament vos costi creure-ho, na Jerònia d'es pou Vell i n'Antoni Cuc estan xerrant d'esmateix Ajuntament i d'es mateixos 100 dies quan analitzen en aquesta revista sa gestióque ha duit a terme es nou equip de govern.Tene per a mi que ja no es tracta del color del cristal con què se mira, sinó que n'hi haqualcun d'es dos que en lloc de vidre s'ha posat un cul de botella d'anís d'aquelles tangropelludes!

4| I abcò que tots dos pressumeixen d'ésser socialistes! j'

I xerrant d'es 100 dies, si només han sortit opinions de na Jerònia, n'Antoni i n'Ignasi noés perquè no hàgim oferit ses nostres planes an ets altres partits, que jo mateix en vaigparlar an en Mateu Gostí, an en Paler, an en Bovet, an en Tomeu Carbó i an en Miquelde Son Garrió, si bé an aquest darrer em vaig torbar més que an ets altres.Vull deixar-ne constància perquè llavonses diven que sa revista fa parts triades i no és ver.Si no hi ha es seus escrits és exclussivament perquè no els mos han duit, i no vaig acercar es perquè.

Coincidint amb so centenari de sa creació de Sant Llorenç com a vila independent deManacor, el C.D.Cardassar i sa revista Flor de Card estan fent feina per publicar un llibresobre lo que han estat aquesta setantena d'anys de futbol en es poble.Si algú disposa d'informació de qualsevol tipus, de cartells, de fotografies, de retalls depremsa... i mos els vol deixar pegar una ullada ho pot fer sebre a n'Ignasi, an en LlorençParrino o an en Guillem Setrí, i mos farà ben contents.Si no s'hi posa més mal feim comptes que surti a rollo en acabar sa lliga d'enguany.

Josep Cortès

Política municipal Flor de Card -10- (174)

Cent diesde govern municipal

Cent dies, cent anys... sembla com sihi hagués un clima màgic barrejant elsnúmeros amb les idees. Cent dies de le-gislatura del nou Consistori, cents anysel 1992 del 1er centenari de Sant Llo-renç com a municipi-

La veritat és que, quan el director deFlor de Card em demanà un resum dela meva experiència com a regidora i I8

tinent de batle de Sant Llorenç durantaquests cent dies, em semblà un placmolt breu a comptes de permetre refle-xionar la situació que pot esdevenir, jaque els resultats d'una gestió eficaç oineficaç no es veuen en moltes ocasionsfins que no han passat anys per sobre.Malgrat això, també se'm feia atractiu elfer un breu repàs de les realitzacionsobtingudes dins la meva àrea (Sanitat,Medi Ambient i Benestar Social), aixícom de la impressió global de l'Ajunta-ment.

Quan jo vaig entrar dins l'Ajuntamentem vaig trobar que al llarg d'aquestsanys s'havia establert una inèrcia queactuava a tres bandes. A la primera estàla manca de planificació, amb un desco-neixement absolut d'on es parteix i ones vol arribar, i amb el que s'ha anatactuant a empentes, i a vegades a grapa-des. Per altra part, tenim la inèrcia de laincomunicació i la manca de transparèn-cia, primant les visions i el interessosparticulars i de sots-grups pardamunt dela visió conjunta de poble. I, com a con-seqüència d'aquestes dues, la idea deque l'Ajuntament ho paga tot, sense cri-teris ni prioritats.

Tenint sempre present que si no s'a-consegueix aturar aquestes tres forces,els resultats parcials, per brillants quesien no seran més que parxes, s'han en-caminat les meves accions dins l'Ajunta-ment.

Així pas ja a ennumerar-vos la llistad'activitats duites a terme dins la mevaàrea aquests cent dies, ja que això pa-reix ésser és el que se m'ha demanat.

A l'àrea de Sanitat hi ha hagut realit-zacions importants, una d'elles la firmadel conveni amb l'INSALUD, on a canvide les unitats sanitàries de Sant Llorenç,Sa Coma i Son Carrió, l'INSALUD esfa càrrec dels costs de neteja, aigua,electricitat i telèfon, el que suposa pera l'Ajuntament un estalvi superior alsdos milions i mig anuals. Conveni que,

per cert, s'hagués pogut signar ja fa anyssi hi hagués hagut un mínim d'interèspolític.

S'han acondicionai també les unitatssanitàries de Sant Llorenç, Sa Coma iSon Carrió, per afrontar les exigènciesd'un funcionament com a Centre de Sa-lut i l'augment de serveis que això com-porta. Actualment disposen de servei dePediatria i consulta d'infermeria, ambprogrames dirigits als hipertensos, obe-sos i diabètics, com també un programade preparació al part desenvolupat perla comare.

Un altre fet a remarcar és la dotacióde material i instrumental mèdic, sub-vencionat amb 1.600.000 ptes. per laConselleria de Sanitat, amb la qual cosaactualment ens hem col·locat a la capça-lera de dotació de centres, fins i tot perdavant la dels pobles veïns, cosa queabans era a la inversa.

Quant a les revisions escolars, s'am-plia el servei, que inclourà audiometriaper a la detecció precoç dels problemesd'audició, i es farà per primera vegadael seguiment puntual dels escolars alsquals s'haguí detectat qualque anomalia.

Complementant l'anterior també s'haelaborat el Programa Municipal de Re-visió Ocular a l'Escola, a realitzar perdos oftalmòlegs durant el curs 91-92.

Durant el mes d'Octubre es durà aterme la campanya de vacunació antigri-pal, amb col·laboració amb l'INSALUD,dirigida als majors de 65 anys i personesamb factors de risc.

També en aquests tres mesos s'hapreparat la formació de la Junta Locald'Associació Contra el Càncer, que con-templa programes d'informacó i assesso-rament, juntament amb un servei gine-cològic quinzenal, totalment gratuït, ala Unitat Sanitària de Sant Llorenç. Somel primer poble de la comarca, a part deManacor, que ho posa en marxa.

S'han fet les gestions pertinents perpermetre tramitar des del nostre centreles receptes que necessiten visat d'ins-

pecció sanitària, com panyals d'inconti-nènsia, llets infantils especialitzades,tests de glucemia ... evitant així al ciuta-dà el doble desplaçament a Manacorper segellar una recepta.

I, s'han iniciat les gestions amb laConselleria i l'INSALUD per a revisarel terna de les urgències al nostre muni-cipi, que consider prioritari i que m'haarribat com a fruit de la gestió anterior.

Aquestes són potser les accions mésvisibles dins Sanitat. Quant a medi am-bient s'han iniciat les obres de clave-gueram, i, a més, s'ha acurçat en un anyel seu termini d'execució. Aquest era unobjectiu prioritari de la meva gestió, do-nat l'alt risc que suposa per a la salutpública el manteniment de les fossessèptiques, la possibilitat de moltes epi-dèmies d'hepatitis i altres malalties,apart de la imatge tercermundista queoferim a les portes del 2.000. A l'any1.992 hem de tenir recollida d'aigües re-siduals i servei d'aigua potable.

S'ha produït l'aprovació de les normessubsidiàries, on he introduït, entre d'al-tres modificacions la inclusió d'una zonaverda pública de 30.000 m2. El .1.992hem d'esser un poble guapo. Aquestaaprovació inicial ja suposa que a l'horade construir s'ha de comptar amb els in-teressos colectius.

S'ha sol·licitat la inclusió dins lacampanya coordinada de lluita contraels moscards, subvencionada amb un85% per la Conselleria d'Agricultura iPesca. Campanya important per elimi-nar les molèsties estiuenques que totsconeixem, a més de la possibilitat de latransmissió de malalties per picadures.

També s'ha signat un conveni INEM-Corporacions Locals per ajardinar lesque jo anomen zones-yerdes-entre-come-tes, actualment disperses per les dife-rents entrades i racons del municipi.

A més, s'han anant realitzant accionspuntuals, com la retirada de la grua queobstruïa la via pública feia anys, la col-locació de papereres a diferents punts,arreglar el rellotge de l'Ajuntament... iaquestes petites coses que no impressio-nen massa però que van fent la vidamés agradable.

Per altra part, dins Benestar Socials'ha començat l'Estudi de Població delMunicipi, a fi d'obtenir un diagnostic dela realitat de què partim i poder aixíanar planificant infrastructura, serveis iactivitats de promoció, que ens duguin afer el poble que volem.

S'està gestionant amb el Govern Ba-lear l'inici de l'obra per un menjador dela tercera edat. Al mateix temps el ser-

Varis Flor de Card -11- (175)

vei de cuina es realitzarà per a la guar-deria i per a l'escola d'E.G.B., amb elque se donarà solució a la forta deman-da social d'aquests dos grups d'edat.

Prest sortirà la convocatòria de laplaça de treballadora familiar, dirigida al'assistència d'aquesta població querequereix atenció personalitzada, amb laqual cosa es descongestionarà el Serveid'Ajuda a Domicili i es podrà ampliar amés persones.

El mes de Novembre es traslladaràa Sant Llorenç per primera vegada unadministratiu de l 'INEM per a tramitarles prestacions d'atur de la població re-sident en el municipi, evitant així elsdesplaçaments i les llargues cues al'INEM de Manacor.

S'ha realitzat la primera reunió infor-mativa per part d'un component de l'e-quip de govern; actualment tene la sego-na en preparació, per seguir mantenintun contacte directe amb vosaltres.

S'ha posat en funcionament el ServeiMunicipal de Reclamacions, obert a tot-hom, on queda constància de la queixaformulada i de la sol.lució donada noti-ficant-se al que l'ha donada.

S'està duent envant la preparació delServei Municipal d'Esports, que enguanycompta amb un monitor contractat perl'INEM. Mentrestant s'han muntat duesactivitats de bicicletes de muntanya: unaexcursió i la primera cursa llorencina,per la qual se'ns ha felicitat des de laConselleria de Cultura.

Per tant, s'han iniciat tota una sèried'accions encaminades a la protecció dela salut i del medi ambient, així com ladotació d'infraestructura per al poble,conseguirli al mateix temps un estalvi devaris milions. Si us hi fixau, aquestes ac-tivitats són subvencionades, el que supo-sa un canvi important amb la manera degestionar. Un altre matís important esque tene clara la idea de que un poblees fa entre tots, en aquest sentit esticpotenciant la comunicació i la informa-ció des de l'Ajuntament per a que totsparticipin amb la gestió. D'aqui ques'hagi realitzat la reunió informativa ique s'hagi obert el servei de reclama-cions perquè vosaltres estigueu mésaprop de l'Ajuntament i que aquest usdoni respostes més immediates i direc-tes a les vostres demandes, a part delmeu -dçspatx on tots sereu ben rebuts, jaque consider primordial l'atenció directaal ciutadà.

Dins l'objectiu, com a llorencina, depotenciar la dignitat del nostre poble,recalcant la satisfacció i l'orgull de viu-re-hi, està el cas de la Unitat Sanitària,

que ha passat a ésser de les millors deMallorca -amb subvenció-, així com laintroducció a les normes subsidiàries de30.000 m2 de zona verda, que ens per-metran passejar, jugar, disfrutar ... endefinitiva anar fent un poble amb mésqualitat de vida, recollint el sentit popu-lar que jo he fet meu des del primermoment.

Ara, això no basta, perquè la dotacióde serveis és un engranatge que és vadesenvolupant passa rera passa si hi hala voluntat política de fer-ho, però elproblema més greu de l'Ajuntament esvèncer aquesta triple inèrcia de que vosparlava al principi. Per canviar-la ésimprescindible la vostra col·laboració, lavostra participació, les vostres idees i lavostra iLlusió. Només amb la vostra aju-da s'aconseguirà una gestió racional querespongui a les vostres necessitats i alsvostres desitjós. Per part meva hi esticposant el meu gra d'arena, estic dins lalluita per crear un espai on la vida siamés agradable, on cada un se senti méssolidari, ajudant a posar les bases perentrar amb força dins el futur. I m'a-grada.

Ens acostam a un moment històric,cent anys d'història d'un poble ja tenenun pes, i htm d'esser dignes dels nostresa van t pa. sals i del moment que s'atra-ca.Podem esser-ho.

CartesDesprés d'ésser publicada una carta

amb el psudònim d'Eurípedes des deCala Millor a la nostra revista, algunspolítics de la vila m'han assenyalat coma responsable d'haver-la escrita, a laqual cosa he de dir que jo, Joan BuadesGost, quan vull o necessit dir qualquecosa no he de recórrer a cap pseudònimperquè sé donar la cara, cosa que ja hefet i sempre faré per al meu poble.

També m'han comunicat que el Sr.Eurípedes va donar dom i DNI falsos aaquesta direcció. Crec que això és decovards. Jo vull dir al Sr. Eurípedes quea Cala Millor hi ha massa gent a qui liagrada tirar pedres i amagar la mà, i elque necesitam és gent que doni la carai treballi, amb crítiques constructives, enpro de la nostra zona.

Esperam que el Sr. Eurípedes recapa-citi a fi de poder-lo recuperar per feruna bona política constructiva des deCala Millor.

SalutacionsJoan Buades Gost

Centre de Salut

Horaris d'assistència sanitària

Cita prèvia

* Per sol·licitar hora de consulta* Telèfon 56 95 97* De dilluns a divendres

-Mateix dia: de 08 a 09-Altres dies: de 08 a 15

Horari de consulta

* Metges de capçalera

-Ramir LealDe dilluns a divendres de 9 a 13(excepte dimarts)Dimarts de 15 1 19

-Antonio GutiérrezDe dilluns a divendres de 9 a 13(excepte dijous)Dijous de 15 a 19

* Pediatria-Antoni FerrerDill, deres, div de 12 a 13.30

* Infermeria-Maria Luisa Pina i Natalia Sancho.Injectablesde dilluns a divendres de 9 a 10

.Cures i presa de tensió arterialde dilluns a divendres de 12 a 13

.Extraccions de sang (anàlisis)de dilluns a divendres de 8 a 9

* Comare-Apol.lònia Vicensde dilluns a divendres de 15 a 17.30

Urgències

* Unitat Sanitària de Sant Llorenç

Dill, deres i div de 8.30 a 15Dimarts i dijous de 8.30 a 19

* Fora de l'horari anterior

PAC Son ServeraC/ Lepanto, sn * Tel. 56 71 68

Servei d'Urgències de ManacorDe dilluns a dissabtes de 17 a 9Diumenges i festius les 24 hores

Jerònia Mesquìda i EstelrichRegidora de Sanitat i Benestar Social

Batec Flor de Card -12- (176)

S'Estalella

Tothom en torna fer comentaris. Bé,tothom és un dir, perquè la major partdels illencs passen de si hi construeixenuna central d'energia, de si ho emmer-den tot els submarins (que també n'hiha d'haver, això ja pareix els USA),etc... Sí, S'Estalella, una finca ran demar.

Bona gent, quina Mallorca volem?Ara és hora de decidir-ho. "Que tot-

hom en digui sa seva".

Rellotge en marxa

Després de mil anys, hem tornat asentir el so del rellotge de la Sala, s'hatornat posar en marxa.

Veus malintencionades ens han fet asebre que havia estat la primera accióque havia duit a terme el nou Ajunta-ment.

Senten el rellotge des de tot el poble,i, ara, la gent jove ja comença a dir queenguany aniran a menjar-hi el raïm, lanit de cap d'any, a la plaça de l'Ajunta-ment, i no a la Plaça Nova. Si és queencara sona.

Països Bàltics

Aquests darrers mesos, quan nosaltresérem de vacacions, a l'URSS hi ha ha-gut un gran canvi. Diríem que una novaorganització ha capgirat les estructuressocio-économiques que hi havia fins araestablertes.

Però allò que volem remarcar, desd'aquí, precisament, és el fet que trespaïsos (que fins ara només havien estattractats com a "regiones y regionalis-mos") han obtengut la seva independèn-cia i han estat reconeguts com a estatssobirans amb tots els drets, per tots elsorganismes internacionals.

Estónia, Letónia i Lituània: ara ja te-nen un nom.

A partir d'ara aquests països podranpresentar-se al món a través dels seuspropis representants, a través de sespròpies llengües, i podran decidir perells mateixos amb qui estableixen pactes,a qui paguen els seus imposts i quin ca-mí volen forjar per al seu futur.

Enhorabona!.

Reobertura frustrada

Quan ja feia més de tres anys queningú no veia cartelleres cinematogrà-fiques just devora ca'n Pou, de cop iresposta n'aparegueren dues, tot anun-ciant l'estrena exclussiva a Sant Llorenç,a la sala Rigai, de "The doors" (Sesportes, N. del T.)

Finalment, per raons agüenos a la re-dacció (que sap redactar molt bé, avuireunida a una terrassa llorencina) no esva obrir: Reobertura frustrada.

THE END.

En Cañellasa la Costa Llorencina

El mes passat el President Cañellas vavisitar a Cala Millor, el passeig nou deles obres del Pla d'Embella-ciment.

Després va dinar amb els hotelers i/oaltres autoritats del municipi en el res-taurant S'era de Pula.

La visita va servir per a que els hote-lers expressassin les seves queixes, entreles quals s'ha de destacar el servei decamiones d'AUMASA.

Goteres de l'església

Gràcies a l'esforç dels llorencins, laParròquia de Sant Llorenç ha pogut re-captar una quantitat considerable, pertal de poder fer front a les despeses de

les teulades de l'Església de Sant Llo-renç.

Tot just després d'haver acabat lesfestes i els actes destinats a recollirdoblers, començaren les obres.

Varen dur, així mateix, una mica demala sort, perquè quan acabaven de lle-var les primeres teules es va posar aploure, i l'aigua va entrar dins l'església.Esperem que no s'hagi fet malbé res.

Pujada a LLuc a Peude Sa Part Forana

De la part Forana, una gentada pujàa Lluc a peu. Hi arribaren suats, can-sats, esbenats, espotonats i qualcun queno hi va arribar. Però els donen una tas-sa de xocolata, un donut, una besada aLa Mare de Déu de Lluc, i, au, peravall, que per baixar tots els santsajuden!

Cal dir que hi va arribar una gentadaperò per baixar molts ho feren en cotxe.

Festes de laMare de Déu-91

Feia temps, molts d'anys, que no esdonava el fet que s'ha donat en aquestesfestes darreres de la Mare de Déu Tro-bada.

Pels carrers de Sant Llorenç regnavaun bon ambient de festa. La gent, mal-grat la pluja i la inestabilitat del temps,va sortir al carrer disposada a passar-s'ho bé, a divertir-se i més d'un a par-ticipar i assistir als actes programats. Iqui més qui manco s'ho va passar bé.

Els llorencins estam d'enhorabona:hem aconseguit fer festa sense gastarcap milió. I és que des de sempre a lafesta, la fa la gent i no el pressupost.

Agraïment

El grup de joves que va organitzar elsjocs infantils i els altres actes per al ninsi joves a les festes de la Mare de Déu,vol agrair sincerament la col·laboració iajuda, la majoria de vegades material,que ha rebut de forma totalment desin-

Batec Flor de Card-13-(177)

teressada, de certes persones, empresesi/o entitats..., i que d'aquesta manerahan aportat el seu granel d'arena per-què tothom pogués gaudir d'aquestesfestes.

Així com també volem agrair, la parti-cipació i les ganes de divertir-se quevaren mostrar els nins i joves de SantLlorenç.

Moltes gràcies a tots i que durí!MOLTS D'ANYS!!!.

Motobombaa Sant Llorenç

K03?x

de dues i tres vegades que el camió quese'n cuida de la recollida dels fems noha passat, i els contenidors plens defems han quedat sense buidar. A veuresi l'Ajuntament posa mesures per a queaixò no passi més, ja que pareix ésserque tampoc no en vol ésser massa res-ponsable puix diu que això és competèn-cia de "Limpiezas Urbanas de Mallorca".Però mentrestant es passen la pilotad'un a l'altre, els contenidors romanenplens de fems, pudor i envoltats de mos-cards i altres animalons.

Que es posin les mesures necessàriresper una millora de la sanitat pública.

p^**#*

.aêífèf$f$$?%:

Wff

Un bon esglai que ens duguéremquan vàrem sentir això de la motobom-ba. No, i ho llegirem a damunt la prem-sa, que no sol mentir.

Un de nosaltres, els reporters, va dir.-Ja està, el terrorisme ha arribat a la vila.Però no, gràcies a Déu.

Idò resulta que això de la motobombano té res a veure amb un cotxe-bomba.Es un mecanisme que ajudarà l'Ajunta-ment de Sant llorenç a apagar els incen-dis que es produeixin a Cala Millor oen els xalets del poble que tenguin pis-cina. Sí, ho heu sentit bé. Segons el dia-ri. "L'esmentada motobomba funcionarecollint aigua de les diferents piscinesdels hotels quan el foc sigui en aquellsindrets (..)". També de la mateixa fontsabem que un parell de municipals hanfet un curset accelerat d'apaga-focs.

Per ventura, això de la motobombavol dir que En Pedro, es cabo, se passe-jarà amb la seva moto, i amb una bom-ba d'aigua a l'esquena, i farà de bom-ber circumstancial. No sabem tant i valmés no fer especulacions.

FemsEn els mesos de calor és quan es pro-

dueixen infeccions i altres malalties. Pe-rò la cosa certa és que hi ha hagut més

Festesde Sant Llorenç

Amb un programa confeccionat ambmanca de temps, es dugueren a termeles festes de Sant Llorenç. No faremesment aquí de tots els actes que s'hicelebraren. Per ventura els llorencins enquedaren una mica desencisats.

Nosaltres creim de veres que allò queens falta a Sant Llorenç és participació.I això hem d'aconseguir. Un poble nonomés queda configurat per carrers i ca-ses, i places i cotxes, sinó per una gentque hi viu, que hi treballa i que se sentmolt a pler de viurer-hi.

Són importants les nits joves, les vet-lades de revista, la comèdia costumistamallorquina, els balls populars... però hiha d'haver improvisació, bulla, sarau, es-pontaneïtat. Si només són les institu-cions les que ho organitzen, són nomésfestes institucionals. No són festespopulars.

Animau-vos i que l'any que ve tothomaporti moltes suggerències i voluntat detreball i participació.

Els darrers dies del mes de Juliol, ala muntanya de s'erquerda es varen cre-mar prop d'una dotzena de quarterades.El que no sabem és si aquest incendi vaésser intencionat o degut a una desgrà-cia, però sí que ens agradaria que totsprenguéssim una mica més de conscièn-cia i tenguéssin esment del nostre medi,ja que cada any dins el terme municipales produexin incendis considerables.Que tots posàssim una mica de la nostrapart i intentàssim que això no tornas apassar.

Es molí d'En Gras

A iniciativa privada i dins el marcincomparable d'un molí es va muntaruna sala d'exposicions. Voldríem queaquests tipus d'iniciatives es produïssinmés sovint i que cada vegada tenguéssimmés sales d'exposicions.

La inaguració d'aquesta sala es féu acomençaments d'agost, tot coincidintamb les festes patronals de Sant Llo-renç. El pintor Julio Balaguer tenguél'honor d'ésser el qui obrí aquest recintecultural.

Tot desitjant que siguin moltes lesexposicions qui hi poguem contemplar,els encoratjam per aquesta gran labor.

S'Esquerda

Batec/Opinió Flor de Card-14-(178)

Quatre pinzellades d'Art

- José Manuel Broto (pintor), neix a Sa-ragossa, llavors viu uns anys a Barcelonai actualment a París. El 1.980, exposa lesseves pintures, per primera vegada a Pal-ma de Mallorca. Encara que molta gentno se n'adonàs aquest estiu ha viscut aSant Llorenç, més concretament a Llu-camar. No ens atrevim a fer massa co-mentaris, ja que ens ha estat impossibleaccedir a una xerrada amb ell, ja queaquests artistes trien Mallorca per des-

cansar, i quasibé vénen d'incògnit i no-més comparteixen alguna estoneta ambcompanys seus per parlar de la seva tra-jectòria artística.

- En el mes d'Agost i dintre el progra-ma de festes de Sant Llorenç-91 hempogut contemplar a la sala d'exposicionsde Sa Nostra, la mostra d'una llorenci-na: n'Antònia Ginart Nadal. En aquestaexposició es podia contemplar la trajec-tòria d'aquesta artista. Tot desitjant-liun gran èxit en la seva carrera artística.

- També en el mes d'Agost un llorencí,en Miquel Rosselló, va exposar les sevescreacions a la galeria d'art Ses Fragatesde Cala Bona. Aquesta vegada l'artistaha volgut obrir el seu camp i no tan solsdedicar-se a les natures mortes, sinóplasmant damunt les teles llibres i ins-truments musicals. També desitjam aaquest artista l'èxit que es mereixen lesseves pintures.

-1 en el mes de Setembre a la mateixagaleria de Ses Fragates de Cala Bonas'hi podia contemplar una exposició ambel títol de "TOUS I PERELLÓ, Antòniao la Regeneració".

Volem donar-li la nostra més sinceraenhorabona ja que el cinquè dia de laseva innaguració aquesta artista ja haviavenut el 150% de les seves obres, senyalque la gent que hi va acudir va sortirsatisfeta. SORT.

El rector

Aquest estiu va morir, a Ciutat, el quihavia estat rector de Sant Llorenç du-rant un bon grapat d'anys, don LlorençPerelló.

En el transcurs d'una missa es va ce-lebrar un funeral a la seva memòria.

Grup Sol, i de dol

El cós de l'agulla

El motiu d'aquest escrit és el rebuigque m'ha produït la publicació d'un anò-nim en el darrer número d'aquesta re-vista, baix del suposat pseudònim d'Eurí-pedes, escrit per un suposat Juan Bravo.

No entr a analitzar la carta, perquèno crec que ho pagui insistir en la me-diocritat, l'odi i altres sentiments mes-quins que destil·la l'esmentada carta.Don per suposat que el tal Eurípedes ésun d'aquests éssers limitats i incapaçosde comprendre que d'altres es moguinper sentiments aliens als dobbers o a lesvanitats annexes. En fi, un element so-cialment irrecuperable, del gran cara-muli, que sols es mou per sensacionsnegatives. Realment, davant aquest tipusd'individus l'únic que una persona rao-nable pot sentir és llàstima.

Rebuig i sorpresa m'ha produït que larevista Flor de Card s'avengui a publicar

aquest tipus d'escrit de mal gust, difa-matori i insultant amb les persones. Elque diu de Tomeu Carbó és vergonyós,mancat d'humanitat, destil·lant verí. Esofensiu envers una persona que ha fetfavors a tots els que n'hi han demanat.No seria d'estranyar que el tal Eurípedeshagi estat també afavorit per aquest bonhome, que si ha tengut defectes com abatle, potser hagin sigut els de la gene-rositat sens límit, els de no saber dir no.

I l'estranyesa per la publicació d'a-quest anònim em planteja una sèried'interrogants sobre el codi ètic de larevista. ¿Pensa el Consell de Redacció -pártese de la suposició de que es con-sensúa l'autorització per a la publicaciód'aquesta porqueria- donar llum verda aqualsevol escrit anònim, amb pseudò-nim, o signat, que atenti contra la digni-tat de les persones?

¿O és que el fet de que les personesdifamades ostentin un càrrec públic jadóna dret a qualsevol imbècil a dir el

que vulgui, i a la revista a publicar-ho?¿Hagués publicat la revista aquesta

porqueria si l'afectat hagués estat el di-rector o un altre membre del Consellde Redacció, sense contrastar prèvia-ment el nom i el DNI del signant?

¿Seria possible que tots els lectors dela revista fenguéssim una visió del queés publicable, que tots sabéssim les re-gles del joc? Dóna la sensació, tal comestà establert, que el director té dret apublicar qualsevol cosa que li arribi,sense haver de donar compte de la sevagestió, amb la qual cosa estaríem davantel codi ètic del César.

En definitiva, pens que aquest tipusd'actituds van en detriment d'aquestarevista, seriosa i amb un prestigi meres-cut guanyat al llarg dels anys. Revistaque defens, sent meva i que no voldriaque prengués el camí de tants de pam-flets que avui s'anomenen premsa.

Pene Daenino

Varis Fiorde Cani -15- (179)

Tercera Edat

El dia 21 de setembre van tenir llocles eleccions per renovar els càrrecs del'Associació de Jubilats, tal com assenya-len els seus estatuts.

Aquesta vegada tampoc no hi haviagaires dubtes sobre quins serien elsguanyadors, tota vegada que l'anteriorpresident, en Bartomeu Nadal, fa unsmesos va dimitir del càrrec i pràctica-ment només es presentava una llista.

Acudiren a les urnes 288 associats, sisdels quals votaren en blanc i altres tantsveieren com s'invalidava el seu vot. Vet-aquí els resultats:

Jeroni Genovart Sancho 276 votsCatalina Pascual Pascual 275 "Bartomeu Brunet Riera 274 "Gaspar GenovartMiquel Brunet Sureda 272 "Margalida Font Gomila 271 'Antònia Esplugas 268 "Jaume Llinàs Pomar 268 "Agustí Domenge Riera 267 'Bartomeu Domenge 267 '

Posteriorment es va procedir a l'elec-ció dels càrrecs, que es distribuïren així:President: Bartomeu Brunet; Vice-presi-dent: Margalida Font; Secretari: AgustíDomenge; Tresorera: Catalina Pascual.

Es dóna la curiositat -ben legal per-què així ho assenyalen els seus estatuts-de que per primera vegada d'ençà quees va fundar, el President de l'Associa-ció de la Tercera Edat és una personaque encara no està jubilada.

Enhorabona a tots els elegits.

Codolades

Com vaig ser dins s'Herbossarl'amo me surt a s'enquantre:-Au, ves-te'n a confessar,que ja és sa Setmana Santa.

Tan aviat vaig partirque no sabia què feia.Vaig sopegar amb una ovellai per poc la faig botir.

Madona, l'amo m'enviaper 'nar-me'n a confessar.Si me dàsseu berenarllavors ja me n'aniria...

Si que ho series grosser!I ara berenaries?LLavors no combregariesni te darien paper!

Au, ves-te'n tot aviat.Ves p'es caminet de s'era,i en 'ver passat sa barreratorna deixa/ ben tancat.

-Senyor rector, un bon dia.-Si Déu ho vol ho serà.-Venia per confessar,si examinar-me volia.

-Veiam, digués es pecatssi és que te'n recordes bé.-Jo darrera es bestiarno sé com els he de fer.

-Digués es Deu Manaments,i llavors un Parenostre.-Que voleu que digui es vostros0 es que m'ensenyà en Tomeu?

Que Déu, en sa seva mort,enviï molta bonança,1 a sa Glòria on descansatots hi poguem descansar.

-I es senyor i sa senyoraque se troben gaire bé?-Jo els hi he deixat, i tot d'uname'n vaig, que m'han de mester.

Aviat me'n vaig anar.Sols no em girava darrera.Tota sa meva quimeraera poder berenar.

Maria Pont

Tir al plat

Aquest estiu passat hi ha hagut dosllorencins que s'han destacat en senglescompeticions esportives.

El primer ha estat en Miquel Sureda"Serveri", que ha aconseguit el tercer lloca la Copa del Rei de skeet, el subcam-pionat de Balears de foso universal, i laCopa de Balears de tirada de guàtleres.

En vista de la bona ratxa que l'acom-panya ha decidit presentar-se a la Copad'Espanya, a la qual li desitjam sort.

Pesca

L'altre llorencí és en Jordi CarlesBrunet "Cota", que també ha aconseguitel Campionat de Balears de pesca ambcanya, categoria Mar-Costa juvenil.

També fa comptes presentar-se alsCampionats Nacionals d'aquesta modali-tat, en la qual li desitjam igualment totacasta de trioms.

Enhorabona als dos esportistes.

Josep Cortès

Gent de la nostra gent Flor de Card -16- (180)

Madò BuscaDe la barata a l'hiper

En Roig, aiximateix, era un cavallplantos, venia de bona nissaga, haviad'ésser un cavall de carreres, però undefecte físic -adesiara es travava i queiade genolls- el convertí en cavall tragineri testimoni del trànsit de madò Bet.

Una vegada, camí de Sa Real, el ca-vall va caure i el carro anava carregatd'ous. El pobre intentava aixecar-se, pe-rò no podia. Madò Bet passava una pe-nada, aquells ous representaven un petitcapital i temia que tot se n'anàs en or-ris. Féu la promesa que si s'aixecava lidonaria una besada; i el cavall s'ho de-via sospitar perquè amb una revingladaaconseguí posar-se a quatre potes senseque se'n trencas cap d'ou. I vaja si lidonà la besada!

Es un horabaixe setembrí tranquil icalorós. Madò Busca seu a la fresca, enel carrer de la Creu, amb unes quantesveïnes. L'esquena encorbada, les ulleressobre el nas i les mans que amb un gan-xet i un fil fan meravelles. Als 88 anysenfila contarelles de forma clara, lògicai amb actitud realista, sense gemecs, niplanys, ni enyorances... com qui assabo-reix la vida amb optimisme i vitalitat,solament minvada per la lògida de l'edat

"No, no me'n record quin any era!...Crec que era l'any que estalla el movi-ment".

Després d'un parell d'anys amb enRoig vingué una altra època curta ambun mul -"Oh, per devers Pocaforina, quanveia la guarda d'egües.../"- i després de-vers catorze anys amb el camió i amb enJoan Confit, fins que aquest es posà ma-lalt, sempre trescant cases de foravila,facilitat la transacció comercial ambaquells pagesos que sols baixaven elsdiumenges, a vila.

Es a dir, del 36 al 90 hi van una cin-quantena d'anys que, a nivell comercial,representen un canvi radical i alhora unretorn a la previsió.

Madò Busca comprava a la barata,bescanviant gènero i rescabalant així combonament podia. Ella d'anada portavaarròs, sucre, sal, llcxiu, blat d'índies... totallò que el pagès no produïa; i de torna-da els productes que aquests tenien enexcés: ous, formatge, animals, fruites...I gairebé els dobbers no hi intervenien.

Avui, amb la moda dels hípers, com-pram productes estranys, els que la terra

T S&b

I

ens dóna de forma no elaborada. Potserhi ha un punt en comú: molta gent vauna vegada a la setmana a l'hiper, i ma-dò Bet també solament passava una ve-gada per setmana.

Tenia els dies distribuïts amb itinera-ris invariables, així el pagès sabia el dia,i quasi l'hora, de que tendría la botigaambulant a la carrera de la casa.

Els dilluns solia fer la zona de Poca-farina, els dimarts el Coll d'Artà, els di-mecres el barri de Bellver, els dijousSon Negre, els divendres Sa Begura, elsdissabtes a Ciutat per vendre el que ha-via arreplegat, i els diumenges a rentar,fer dissabte... les feines de la casa.Quasibé com la cançó de "la masoverase'n va al mercat".

Amb certa picardia als ulls em contaaquella eixida que li succeí altra vegadaen el camí de Sa Real -es veu queaquest camí tenia una significance espe-cial, perquè és testimoni de totes les ei-xides que recorda -"... era en temps de

s'estraperlo, i anava o venia de cap a SonMesquida, sa qüestió és que duia un bar-rai d'oli que llavors no podia dur, i elm'havia posat aquí, davall ses cames itapat amb sa falda; amb això, psssh,psssh, vaig sentir que siulaven, però joseguia per envant fent el beneit, peròm'agafaren; era la Parella/ Em va dema-nar què duia i jo li vaig dir ous, for-matge... i li vaig explicar d'on venia.Mentre registraven em varen renyar unpoc... però jo no em movia gens, ni peuni cama, perquè no em veiessen el barraid'oli. Quan bé hagueren mirat els ous i elformatge i m'hagueren renyat, diguerenque podia seguir...".

Record haver viscut la litúrgia de labarata quan era al·lot, a la carrera de cal'oncle Jordi de Sa Bagura. Madò Busca,a més de portar gènero, portava notíciesals camperols aïllats, que si això, que siallò, que si aquell s'ha mort... i amb laxispa de l'acudit encertat que sempre hiafegia l'amo en Joan Confit, qui conduïa

Política municipal Flor de Card -17- (181)

el camió.I també em conta l'eixida d'aquell dia

que, horabaixa, anant amb el carro, uncamió li fregà a la part del darrera i tra-bucà dins un baix, havent-hi ous trencatsi formatge pertot. Sortosament ni la bís-tia ni ella es van fer res; sols el carro esrompé un braç.

No sé ben bé perquè, però semprem'havia imaginat que madò Busca era

una botiguera de vocació. Una d'aque-lles persones que, segons la consideraciópopular, ja neixen botiguers o fusters ocapellans, o... per això em va sorprendreuna mica el fet que, de jove, ella no fosbotiguera, sinó que fos una brodadoramés del taller de Ca'n Miró fins queaquest va tancar, i que optas per la boti-ga "...perquè qualque cosa havia de fer,en aquell temps t'havies d'espavilar...".

Resulta evident que quan canvià deprofessió l'encertà. Fou una botigueraamb carisma, apreciada i esperada. Pro-fessió que continuen els seus fills, men-tre ella, una setmana a Sant Llorenç iuna a Ciutat, juga amb el ganxet i el fil,fent meravelles.

Texte: Guillem PontDibuix: Josep Cortès

Carta obertaa l'equip de govern

Com a oposició d'aquest equip de go-vern crec que era just i necessari donar-vos aquests 100 dies de gràcia abans deportar-vos a la guillotina. Era la mevaintenció veure les vostres intencions i,per què no?, les vostres limitacions, queper a mi han estat més nombroses.

De les intencions -o de la vostra figu-rera- ja en vaig tenir coneixement du-rant les converses tengudes amb totsvosaltres, i que quedaren molt ben plas-mades en el primer ple, quan vaig veurecom us repartíreu el pastís amb tal des-gavell de comissions i delegacions queencara avui no sé molt bé qui duu unacosa i qui duu l'altra, qui pot fer i quifa dins l'Ajuntament.

Això, per a mi, és el greu problemad'aquest pacte. Abans hi veia uns pro-blemes personals degut al protagonismed'alguns, però avui ja hi veig una dife-rència d'idees i pensaments.

Al senyor batle li vull dir que, encaraque sigui el batle, li veig una semblançade cada dia més gran amb un altre quetots coneixem molt bé. Repartir i dele-gar tot el que li demanen a vegades dó-na mals resultats. Un exemple clar irampant d'això és que si es passà totauna legislatura criticant en Mateu deSon Carrió ara és difícil entendre per-què se li dóna el mateix, però amb unàmbit territorial que només els carrio-ners pareixen conèixer. Sembla, senyorbatle, que no s'imaginava que els canvishaguessin de ser tan profunds quan esva canviar de partit.

Als delegats, que en teoria tenen méspoder que els tinents de batle, us vulldir que de moment aquest s'ha vist moltpoc (excepció feta, com ja he dit abans,del de Son Carrió, que com sempre sap

molt bé el que cerca i vol).No puc opinar així dels altres, ja que

els fets parlen per ells mateixos. ¿Quèvolen que digui de les Festes, de Cultura0 de Normalització Lingüística quan elmateix delegat redacta la instància depresentació del grup a l'Ajuntament encastellà? O sense anar tan enfora, dia 20de setembre surt al Diario de Mallorcatota una pàgina -i el que és més greu,pagada per l'Ajuntament- en castellà.

Què he de dir de Turisme? Es milloranar a la zona costanera i demanar-hoals veïnats.

Els presidents de les comissions infor-matives que us creis delegats, és millorque els batle us en faci i així us evitareuaquesta frustació al temps que arreglauun problema legal, perquè us record queles comissions són purament informati-ves i la funció del seu president ésaquesta, informar, i no les altres que usheu pres com comandar la brigada, fer1 desfer amb Urbanisme, Obres, AccióSocial, Sanitat, etc.

Davant alguns temes conflictius comels fems, la neteja, la circulació o la ju-ventut encara no es té molt clar qui hoduu, o millor dit, segons siguin alaban-ces o crítiques ho duu un o l'altre.

Acab dient que he intentat dur unaoposició constructiva com volíeu tots,amb propostes i opinions per millorar elnostre poble, però no han tengut la res-posta esperada.

N'hi ha prou recordant uns fets: elbatle em va retirar la paraula a un pledient que havia parlat més que els al-tres, com si jo tengués la culpa de queels altres no diguessin, res!

No s'ha convocat el darrer ple ordina-ri, com marca clarament la llei, senseque cap membre del govern, tan demo-cràtics, ells, hagi dit res davant aquestail·legalitat.

Es fan delegacions i no comissionsper no haver de donar comptes a l'opo-sició... Podríem seguir repassant aquestsprimers 100 dies, però crec que ja n'hiha prou.

He intentat ser respectuós durant totaquest temps, encara que crec que noho ha estat el govern. Pens que hi hatemps de rectificar o, com deia al co-mençament, d'anar a la guillotina. Vos-altres mateixos.

Afectuosament,

Antoni Sanse

P.D.: Ja ho deia jo en temps d'elec-cions que no és possible dur un ajunta-ment com el de Sant Llorenç així com elvolen dur, que, repélese, ens està fugintde les mans.

Un membre d'aquest ajuntament nopot ser al mateix temps delegat de Tu-risme, de Policia, de Normalització Lin-güística, d'Educació, del SMOE i, a mésa més, haver d'anar a fer escola cadadia, encara que sigui a Sa Coma.

No es pot dur Son Carrió, Urbanis-me i comissió de govern anant-hi un pa-rell d'hores dos dies a la setmana.

No es pot dur Hisenda, comptes, ' 'ul-tura, Festes i fer feina per Andalusia.

Així, no.

Música Fiorde Card -18- (182)

Antonio Vivaldi

Enguany, a més del bicentenari de lamort de Wolfgang Amadeus Mozart,també se celebra el 250 aniversari de lamort d'Antonio Vivaldi, esdevenimentque potser hagi quedat un poc obscuritper l'enlluernament del seu il·lustrecompetidor. Anem a pegar una ullada ala seva biografia.

Neix Antonio Vivaldi a Venècia. Fillde Giovanni Battista Vivaldi, violinistade la Capella Ducal de Sant Marc, vaesser, probablement, deixeble de son pa-re, però res se sap amb certesa de la se-va infància, sols que fou destinat al sa-cerdoci i que va rebre ordres menorsdes de 1693 fins a 1698.

El 1703 fou ordenat sacerdot peròuna misteriosa malaltia d'origen psico-somàtic (probablement asma) li va im-pedir exercir el seu ministeri. Aquestmateix any passa a ésser Maestro de vio-lino en el Ospedale della Pietà, famósconservatori venecià per a l'aprenentat-ge de jovenets. El 1708, en un concertdonat a la Pietà en honor del rei de Di-namarca, Vivaldi ja du el títol de Maes-tro de concerti, i els seus concerts jacirculen en manuscrits per tota Europa.El 1771 és una fita important dins de lahistòria de la música, ja que Vivaldi pu-blica a Amsterdam la "Op. 3. L'estro Ar-monico", col·lecció de dotze concertsque influeixen decissivament en aquestanova formà d'expressió musical.

El 1713 es representa a Vicenza Otto-ne in Vila, primera de les suposades no-ranta-quatre òperes que ell mateix diuhaver composat (i de les que coneixennoranta-tres).

Aquest mateix any i seguint un cos-tum corrent en els músics de l'època, ésl'empressari del teatre de Sant'Ange-lo,on deixa un seguit d'històries tèrbolessobre la seva habilitat per confondre elspropietaris.

El 1718 es dirigeix a Mantua en quali-tat de Mestre de Capella del Darmm-stadt, acompanyat de la joveníssima can-tant Anna Giraud. Entre 1723 i 1724,durant la seva estancia a Roma, es pu-blica a Amsterdam // cimento dell'armo-nia e dell'inventíone, op 8, una altra sèriede dotze concerts els quatre primersdels quals són les famoses Quattro Sta-gioni. A partir d'aquí inicia un périodede viatges fins el 1733 que el duen aViena, Praga, Verona, probablement a

Còmic

Dresde, Amsterdam i un altre cop aRoma.

El 1735, en col·laboració amb CarioGoldoni, que ens ha deixat un saborósretrat del seu primer encontre, adaptaGriselda i musica el llibre d'Aristide. Laseva fama com a llibertí es propaga finsa l'extrem que el bisbe de Ferrarà, el1737, li prohibeix l'entrada a la ciutat,on ha de muntar una òpera, amb el pre-texte de què no diu missa, viu amb unacantant i actua com un empressari.

El 1738 viatja a amsterdam per la ce-lebració del centenari del teatre d'a-questa ciutat. El 1740 dóna el seu dar-rer concert a la Pietà en honor de l'elec-tor de Sajonia i abandona Venècia ambdestí desconegut. Mor finalment a Vienael 1741 a casa d'uns desconeguts.

De Vivaldi s'ha dit de tot. S'ha acusatla seva música d'ésser poc profunda irepetitiva. Es famós l'acudit d'IgorStravinsky, que comentava respecte deVivaldi que escrivia el mateix concertcada matí. Referent a això s'hauria dedir que la música de Vivaldi ans que frí-vola és fresca, tal vegada ingènua, peròmai intrascendent. Vivaldi, gran violinis-ta, eleva aquest instrument a la catego-ria de solista, donant-li un caràcter quasiromàntic i fent-lo protagonista del queserà el concert. La publicació del EstroArmonico marca una època nova dins dela música, no tant per la novetat delconcepte de concert -Vivaldi no és elprimer en utilitzar aquest terme- comper la definitiva conformació del mateix,que, a partir d'aquesta fita, servirà coma model de tots els músics posteriors, deTeleman fins a Haydn.

Sintagma

I ARA DOrtftM

PAb A LA INFORMACIÓMETEOROLÒGICA...

1 ))

DEMÀ PREDOMINAVA

EL &>OL EN TOTEL Pftií.

DEMÀ PLOURÀ iFORÀ MALTÈMPI

CP£òUl EL 0U£

Li CONVENGÜl

Es camp, 40 anys enrera Flor de Card -19- (183)

Setembre Xesc Umbert Estiu

Una vegada acabat de batre es conra-dors d'ets anys cinquanta tenien uns diesde descans mentres esperaven que aca-bassin de madurar ses amelles, ses fi-gues i ses garroves, temps que aprofita-ven per arreglar quatre coses: treure esfems, preparar es canyissos per ses fi-gues o es garrots per espolsar ses amel-les.

Es costum era posar-se a ses amelleses dilluns de fesles, i enlre ressaca, poisi males d'espolsar de verdes que eren,es jovent anava ben esmús. Es vespresse reunien amb sos veïnats i pelaven amà alguns sacs d'ametles cada vespre.El sendemà les estenien an es sol per-què acabassin d'eixugar. Era un fet mollcorrent a foravila que l'amo de casa, enhaver acabat sa vetlada, convidas esveïnats a menjar meló i síndria.

A principis de setembre es que lenienfigueral havien de deixar ses amelles undia o dos sa setmana per arreplegar sesfigues. Sa figa, una vegada arreplegadade davall s'arbre s'estenia damunt ca-nyissos perquè secas, i en esser seca, laposaven dins graners per donar an esporcs durant s'any. Però sa cosa no eratan senzilla, perquè a vegades es tempsse desbaratava -igual que ara- i sa genthavia de córrer a entrar es canyissos ensentir es primer tro, enc que fos a les 3de sa matinada. Lo mateix passava ambses amelles que lenien en es sol: noméss'alracava una tormenta i ja senties ar-rossegar ses pales per damunt es lerralde cada casa, un renou moll tfpic que jas'ha perdut de tot.

També he de dir que Sant Llorençera un poble molt xitxarer, i dins es se-tembre se començava a sembrar es xít-xaro primerenc, feina que se mesclavaamb ses garroves i ses figues; a vegadesqualque barrumbada se n'ho duia loi enorris: si s'any venia un poc ploguer safiga anava a la punyela i sa garrova, ba-nyada, era mala de vendre. En aquelltemps també hi havia problemes perquèes pagès necessilava saor per sembrar,però si en tenia massa li fotia ses figuesi li voltava cama a sa garrova.

També era costum secar ses figuesper fer-ne acops i guardar-les per men-jar. Tothom tenia un parell d'alfàbies defigues seques que feien es paper de sespostres d'ara. Se'n guardaven de sa va-rietal bordissot, paretjal, coll de dama,

de la roca, de Sant Jaume Gran, bordis-sot blanca i coll de dama negra, queeren ses millor p'es consum humà; sesaubecors, porquenyes i blanquetes erenmés avial de segona categoria, però le-níem una tia de mumare, a Palma, queses porqueres li pareixien divines!

Amb lot i amb això arribava dia 8 desetembre, data imporlanl dins sa dècadad'es cinquanta: era es momenl de sem-brar es farralge p'es bestiar, ja que si sesembrava abans treia espiga per Nadal,i si se sembrava després no espigava finsan es maig; es un fet curiós que no éspropi d'aquests anys, sinó d'abans i desempre. Una allra cosa important per laMare de Déu era que era es dia que espagesos que no s'entenien amb sos se-nyors es canviaven de possessió. Era,per tant, es final de s'any agrícola. Ara,quaranta anys després, han canviat lanlses coses que d'es 8 de setembre ja noen queda ni es record, i això que era laMare de Déu d'es Missatges, que, percert, s'anomenaven així es que romaniena sa possessió. Jo encara he estat atemps de viure aquests costums i recordque es lercer missalge que lenguéremera d'Albacele i el llogàrem per un anya 18 ptes. cada dia.

Vull deixar clar que sa paraula llogaravui pareix un poc forta, però en aquelltemps era d'ús moll normal. En fulanos'ha llogal a lai possessió era lema deconversa a ses reunions pageses senseque sa paraula llogar fos cap ofensa.

A sa pròxima revisla, si me Irob inspi-rat, parlarem d'es llaurar i de sa prepa-ració d'es sembrar.

Cada any per l'estiu se solen sentir elsmateixos comentaris: que enguany ha fetmés calor que l'any passat, que jo nohavia vist mai un estiu tan calorós comaquest, que es termo, s'altre dia dins escorral, marcava 49°... i tota una sèried'anècdotes ben intencionades però po-ques vegades encertades del tot. La me-sura de la temperatura és un fet bastanldelical, ja que varia moll segons el llocdes d'on es mira; per poder comparar-la amb les que donen els observaloris, ellermòmelre ha d'eslar dins unes persia-nes, on no li pegui el sol de tot el dia,pugui passar el vent i estigui a una al-çada d'1'5 m sobre el Irespol; tambés'ha de tenir en compte que dins el cascurbà la temperatura màxima és un o dosgraus més alta que a foravila, i el mateixpassa amb la mínima. La noslra estaciómeleorològica eslà instal·lada de talforma que els registres són molt aproxi-mais als que leñen en el pont de l'esta-ció del tren; és a dir, lenim els màximsde fred i calor d'un paratge de foravilaveïnal del poble.

Vet aquí, per acabar, un parell d'ano-tacions estiuenques:

Màx jul min jut max ago min ago

8788 3589 3590 35'591 35

151614'512

39383534'5 .36

1615141615'5

Segons es números podem comprovarque enguany sí que és ver que l'agost haestat més calorós que l'any passat.

Instai.

Carrer Nou, 37Telèfon 838299

PUÍG,c.lC. I. F. E-07303704

lacions Sanitar-i«

07530 SANT LLORENÇ(Mallorca)

Gastro..."manian Flor de Card -20- (184)

Antònia Garcia

ENDEVINALLA

Tres senyoretes ballen dins un platcotilleta verda, faldallí morat.

L'albergínia és una hortolissa originà-ria de Birmània, introduïda a Europapels turcs i els àrabs.

Es diurètica, refrescant i de fàcil di-gestió; malgrat això, al llarg de l'EdatMitjana era considerada metzinosa i ca-paç de produir follia. Els primers quela varen menjar i servir als altres forenels frares carmelites, possibilitant la des-aparició de la seva injusta fama.

Avui en dia es menja a tots els païsosde la Mediterrània amb multitud de va-riants i formes, amb pell o pelada, ambsal o sucre... maneres que no modifi-quen la seva digestibilitat.

RECEPTES

Albergínies farcides de pax (si és pos-sible caproig)

4 albergínies300 gr de peix bullit, esmenuçat i sense

espines1 tassó de llet1 cullerada de farinasal, pebrebo i anou moscada

1.- Xapar les albergínies, bullir-lesamb aigua i sal; colar, refredar, buidari compondre-les dins una rostidora.

2.- Dins una pella sense oli hi posamel peix i la molsa de les albergínies ambla farina que prèviament haurem fosdins el tassó de llet. Es deixa coure finsque torni espesset; una vegada cuit s'hiposen els condiments esmentats, al gust.

3.- S'omplen les albergínies i es posendins el forn durant una mitja hora. Prè-viament s'han de cobrir de salsa de to-màtiga, ja sigui feta segons la receptatradicional ja sigui com la que segueix:

3 tomàtigues madures torrades1 pebre vermell torrat2 grans d'all torrats1 vermell d'ou bullitsal, oli, vinagre -poquet i optatiu-, totjunt, passat per la batedora

4.- Mentre cou es farà una mahonesaamb all.

5.- Quan les albergínies són cuites s'hifa un tall de dalt a baix i s'omple amb lamahonesa. Es gratina durant cincminuts.

Es poden acompanyar de patato bu-llit o mongetes tendres, i ja es podenposar a la taula!

Albergínies farcides d'arròs integral

4 albergínies grosses2 tomàtigues madures2 cebes mitjanceres

1 tassa d'arròs integral, que es bullirà3/4 d'hora

Unes quantes fulletes de timó (tomillo)i orenga

40 gr de margarina vegetal100 gr de formatge rallat -millor par-

messà-

1.- Xapar i buidar les albergínies2.- Fregir les cebes, en poc foc, amb

la margarina i els trosset d'albergínia;quan comencin a dorar-se, afegir-hi lestomàtigues, pelades i tallades, i desprésl'arròs i les herbes aromàtiques.

3.- Farcir i posar-les al forn durant 30o 40 minuts. Poc abans de treure-les,posar-hi el formatge rallat.

Suggeriment: Si heu de bullir trossetsde patates o patato i voleu que us surtinblanques i hermoses, posau-hi unsquants bocinéis de llimona.

DEFINICIÓ

Farcir: Omplir atapeïdament, en es-pecial de carn trinxada o altres ingredi-ents mangívols. Omplir de menjar fins ala sacietat.

v. >••*?

Creació Flor de Card -21- (185)

La torre

!p!. : *

Després d'un diluvi que va arrassarmig continent, les tribus afectades quehabitaven l'interior, devora un llac, deci-diren dedicar-li un santuari. Elegiren lamuntanya més sumptuosa, un puig quefregava gairebé els estels, i hi volguerenedificar una torre altíssima, esvelta, totapolida i treballada pels artesans.

Ja, des d'antic, els seus avantpassats,que batallaren amb els bàrbars, l'havienadorat i li construïren aleshores, man-cats com estaven dels avanços actuals,temples i altars.

Com havia estat costum, el ritu de laimmolació fou practicat amb un cabrit.De tot el ramat, en triaren el més jove,i damunt l'ara l'hi sacrificaren. La sangde l'animal s'espargí per damunt la pe-dra i davallà fins en terra, deixà un ras-tre vermellós.

Va ser dia de festa grossa: els homesno anaren a caçar, les dones deixaren elcamp estotjat.

Gent que havia estat enfrontada du-rant tants d'anys que ni els ancians mésvells i savis no es recorden, plegarenforces tots junts. Guerrers que abanss'armaven amb fletxes com espasins illuitaven uns contra els altres per podercomandar els peixos del llac, deixarendins les cabanes els artificis de matar ies posaren a cordar i a bastir els fona-ments de la torre.

Amics i enemics, poblats veïns, s'uni-ren per aixecar amb el seu esforç un

present per al Déu: el déu de les plugesi de les tempestes, dels llamps que ence-nien el bosc i cremaven les collites, eldéu que fruitava els arbres i protegia elblat de les plagues que venien del sud.

Per una vegada, només, les tribus quehabitaven l'interior del continent, devoraun llac, havien après a treballar plegats,a suar el mateix profit.

La torre, magnífica, besava just justels peus del déu. Podia sentir-se satisfetde la devoció dels homes.

Però tornà ser temps de plogudes,d'aigua que omplia torrents, rieres irius, que vessava i sortia de mare. I enuna tormenta, la placidesa del llac esconvertí en violència i les turbulènciesdevastaren i s'engoliren, en un no-res,els poblats assentats a la vorera del llac.

La torre, altíssima, esvelta, contemplal'cndcmcsa i gairebé somriu, de veurecom els homes, ignorants, s'uneixen perinvocar déus i diables. I seria tan senzillconstruir una presa amb les pedres quela sostenen.

Pere J. Santandreu Brunet

Després del sacrifìci

L'ofrena fot humil, tal com als déus agradaquan la presenta l'hom amb espertit fervent.Del rierols vermells, bavors de sang vessadacom un perfum d'encems muntaven blanament.

Tranquil·la, poc a poc, venia la vespradaque un gran velan obscur anava difonent.Davant l'altar diví la tribu congregadabevia la dolçor d'aquell sagrat moment.

Ni un remoreig profà dins l'ombra se movia.Vessava el cel rogenc immensa melangia.Passava silenciós l'alè dels Immortals.

I pàl·lida, subtil, a la claror darrerad'aquell' agònic jorn, pujava una fumeraper sobre l'ara ardent en amples espirals.

Gabriel Akx nar *

ViatgesUltramillor

Agència de viatges del grup A, títol 999

Carrer del Sol, 19Tel. 585720 Cala Millor (Mallorca)

Tal dia com avui

ARA FA 80 ANYS

* Que s'aprovaren els plans de la casaque havia de servir de presó, de quarterde la Guàrdia Civil i de Jutjat, al carrerde Sant Llorenç. El mestre picapedrerfou en Miquel Vaquer.

ARA FA 70 ANYS

* Que es va inaugurar la Unia de trende Manacor a Artà, promoguda per Ra-fel Blanes Tolosa.

ARA FA 15 ANYS

* Que es feren unes sonades festes dela Mare de Déu Trobada amb dues no-vetats prou importants: el programa es-tava redactat Íntegrament en català, is'inaugurà la primera biblioteca del po-ble, a la rectoria.

ARA FA 10 ANYS

* Que a Flor de Card es va crear elConsell de Redacció.

* Que en Guillem Nadal, juntamentamb dos artistes locals més, va fer la se-va primera exposició, al número 33 delcarrer de Sant Llorenç.

* Que un grup de llorencins es va ma-nifestar davant ca n'Esteva Sollo i va ca-lar foc a una porta.

* Que va morir l'amo en Pep Comís,el saig de la vila durant molts d'anys.

* Que es va inaugurar el Parc de laMar a Cala Millor.

ARA FA 5 ANYS

* Que un grup de treballadors de lazona costenera mantingueren una vagade fam davant el despatx del batle.

* Que un grup de pares i nins de l'es-cola de Cala Millor es va manifestar a laplaça de l'Ajuntament.

* Que es va inaugurar una penya delBarça a Sant Llorenç.

* Que n'Antoni Riera Melis va gua-nyar la càtedra d'Història Medieval a laUniversitat de Barcelona.

Josep Cortès

El temps de juliol Flor de Card -22- (186)

Resum comparatiu del mes

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemperatura max. mitjaTemperatura min. mitjaHumitat (promig a les 13)TempestesBoiresVelocitat max. del ventCalabruixDies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel cobertPluja

Des d'on ha bufat el vent

1990 1991

35'514'523'4

11

2281

0'8

3512

24'430'718'145%--

30'6

17122-

El temps d'agost Flor de Card -23- (187)

Pressió

DireccióVelocitatmàxima enkm/h

% d'humitata les 13 h.

Temperaturamàxima

mínimaPluja I/m2

103510301025102010151010l(Xfó

tf807060504030201090807060504030"204035302ò20151050

-5

25'4

01 02 03 04 05 60 07x i

s — x -fcrf-' i N

—

iz£—r»—-

— N^

"/

A

»•B

>s

s^

?»*

•

-.

^

^^^

\

aas.

"~

^K

-

— .

-—

•~~*^

^— •

rr=

s

s—

=«=;

fv

-— -

^x

g

i-j-

08 09 10 n 12 13 14

^•^f^ '.'M /tfWfaVt/'-'

*

7

<i1^

•iff/.A

n

T

7> *!

. --

-s

'v.

- - - - -

==

«

==•

vr7 'S

2

n

-_

— =-:

^

/~\

\

lí'5

X

—

!\

^

•• H

-

TS

^

1*«=

-V

, -

s\\

••«H.

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

-¿5- ^ -;<^j. ^

==

¿

^

-*

=1

7

—s^

•ri :

*-

^

_^-

U«tr.-;

^

. ._• ^

"•

a«

_i^=

n,

t J

—,—•

' !"

f

—

^

^N

t

—

y~r

!K=

^

~^

to/.

1

err*

„—

f-

/*

t

—

¿

»V,

_

—-

s

ss

—

^

—

- \^

==s

as

-

n,

-h~_

—

-

\

Z=

^f"•B

\

—

•

'^^y

«~A

-J.

f

^X

«H

äs

^

_¿

MM

••

\

z'

!•••

ï^a

—

i

--

* —

—

t=

ë

Resum comparatiu del mes

Temperatura màximaTemperatura mínimaTemperatura mitjaTemperatura màx. mitjaTemperatura min. mitjaHumitat (promig a les 13)TempestesBoiresVelocitat màx. del ventDies de cel serèDies de cel nuvolatDies de cel cobertPluja

Des d'on ha bufat el vent

1990 1991

34'516

24'8

51361514255

3615'526'532'519'649%5-43229.'

25'4

Notes històriques Flor de Cani -24- (188)

CuriositatsmunicipalsExtretes dels llibres d'actes del'Ajuntament de Sant Llorenç

15 gener 1911.- L'Ajuntament quedafacultat per a que els seus empleats uti-litzin l'excusat existent en el corral de lacasa que té llogada. Igualment el podranutilitzar els funcionaris del jutjat, lamestra i les seves alumnes.

20 abril 1911.- El regir Benet Comilaproposa que els, ciris propietat de l'A-juntament per assistir a les processonssiguin portats únicament pels senyorsregidors, el secretari, el metge, el jutgei el mestre i que no els deixin a ningúpus.

2 setembre 1911.- Es dóna lectura auna comunicació del Governador en laqual manifesta que s'ha assabentat quea les sessions d'aquest Ajuntament espermeten incorreccions de lleguatge quediuen molt poc en favor de la cultura icompostura que s'hi cal guardar. A tal fiencarrega al batle que amb la majorenergia reprimeixi aquestes incorrec-cions, mantenin la seva autoritat fins itot usant la força pública.

13 gener 1912.- El fosser es queixa deque quan trasllada els morts d'una tom-ba a l'altra no se'l gratifiqui. La Cor-poració acorda pagar-li 3 ptes. cada ve-gada que ho hagi de fer.

1 juny 1912.- Es concedeix una sub-venció de 25 ptes. a Bartomeu FemeniesRosselló perquè caseva s'ha calat foc is'han cremat tots els seus béns.

2 maig 1914.- Vists els considerablesdanys que ocasionen els cercadors decaragols a les finques que no són de laseva propietat, l'Ajuntament acorda quees publiqui un enèrgic bàndol fent saberque seran multats tots aquells individusque no duguin el corresponent permísdel propietari.

13 juny 1914.- S'acorda instal·lar tres

peres de deu bugies cada una a ca SesMonges, dues a compte de l'Ajuntamenti l'altra a compte del propietari de laCentral, Gabriel Vives Mas.

5 setembre 1914.- S'acorda per unani-mitat fer constar el sntiment per la mortdel papa Pius X.

1 juliol 1916.- S'aprova per unanimitatun compte presentat per Rafel Cortèsde tres matalassos per al quarter de laGuàrdia Civil.

19 agost 1916.- Pel concepte de po-bres de necessitat veïns d'aquesta vilas'han satisfet, fins al dia d'avui, 165 ptes.La consignació per aquest concepte enel pressupost d'enguany és de 300 ptes.

10 octubre 1916.- S'acorda per unani-mitat adherir-se amb entusiasme al mis-satge que, per iniciativa de l'Ajuntamentde Lemona, s'ha d'elevar a S.M. el ReiAlfons XIII i al Excm. President delConsell de Ministres en homenatge al'esmentat August Noble Monarca, i enpetició de que li sigui concedida la GranCreu de Beneficència pels seus grans icaritatius serveis prestats a tots els be-ligerants amb motiu de l'obra redempto-ra que està realitzant, alliberant de lamort i del cautiven a moltíssims éssersque els rigors de l'actual guerra europeahan posat en aflictiva situació.

25 novembre 1916.- Als efectes delpadró de prestació personal, s'ha de te-nir en compte que tota persona majorde 50 anys que tengui carro i cavalleriai sense fills majors de 16 anys, ha decontribuir només amb un jornal de car-ro; els que estiguin amb la mateixa si-tuació però que tenguin un fill major de16 anys útil per a la feina, han de con-tribuir amb dos jornals de carro; elspropietaris de carros i cavalleries me-nors, amb un sol jornal de carro.

16 gener 1917.- Un grup de veïnatspresenta una denúncia davant l'Ajunta-ment contra la construcció d'una paretque s'està edificant en el Camp Rodó,confrontant amb el torrent d'en Bassina,pels perjudicis que poden ocasionar ales seves finques les inundacions que espuguin produir.

3 març 1917.- El secretari llegeix unacomunicació subscrita pel batle, Barto-meu Sureda, acompanyada d'una certifi-cació del llicenciat en medicina i cirur-gia Honorat Puerto, a la qual s'afirmaque el Sr. Sureda pateix de reumatisme,essent convenient per a la seva curacióque dugui una vida tranquil·la. A tal fisol·licita tres mesos de permís per ma-laltia.

Després d'una breu discussió i en vis-ta de les especials circumstàncies que

concorren en aquest assumpte, s'acordaconcedir al Sr. Sureda quatre dies de lli-cència en lloc dels tres mesos que sol·li-cita, per considerar que en aquest tempses podrà recuperar bé de la malatia quepateix. Si el metge li recomana tranquil-litat i repòs és millor que deixi de sortiral carrer i fer totes les feines que li sor-geixen, molt més perjudicials per a laseva malaltia que atendre les obligacionsque li imposa el càrrec de batle. Per totaixò se li comunicacrà que dijous que veha de tornar esser a l'Ajuntament.

28 abril 1917.- Per ordre del Gover-nador, a partir d'avui només s'encendràla meitat de l'enllumenat públic, passantdiària relació del carbó que per a tal fis'ha consumit la nit anterior.

18 agost 1917.- Com que, segons Cor-reus, el carter té dret a una gratificacióde 5 cèntims per cada carta sense fran-quícia que duu a l'Ajuntament, la Cor-poració acorda que el municipal vagi ca-da dia a cercar la correspondència a ca-seva, a fi d'estalviar-se despeses.

20 octubre 1917.- D'acord amb la cir-cular del Governador en la qual es pro-hibeix matar cap porc sense haver sot-mès la seva carn a un examen exhaustiu,l'Ajuntament acorda que tan prest comsigui possible adquirirà un microscopi,i que comunicarà l'acord al menescal ti-tular Bartomeu Caldentey.

20 gener 1918.- S'acorda destituir elcarter de Son Garrió perquè, com queno sap llegir, s'exposa a extraviar lacorrespondència.

24 febrer 1918.- En vista de que cadadia baixa el preu dels ous, seguramentdegut a les moltes existències que hi ha,la batlia de Manacor demana que la deSant Llorenç faci costat a- una peticiód'autorització a la Junta Provincial deSubsistència perquè s'embarqui aquestamercancia al continent, a fi d'aconseguirun momentani alivi al propietari, que,de seguir així, haurà de vendre les po-ques gallines que li queden per no bas-tar la producció per al seu manteniment.

21 abril 1918.- D'acord amb les ins-truccions del Bolletí Oficial, s'acordaadelantar una hora els rellotges.

9 juny 1918.- Per haver deixat el veï-nat Joan Llinàs Riera Corem una escalaa l'Ajuntament per cañar el pou de Llu-camar i haver-la destrossada un barrobí,s'acorda autoritzar la batlia perquè n'hicompri una de nova.

14 juliol 1918.- El Consell Provinciald'Agricultura i Ramaderia comunica quees pot caçar el gorrió amb tots els mit-jans legals, per aminorar els perjuicisque ocasiona.

Varis Flor de Card -25- (189)

Acords relacionats amb l'epidè-mia de grip que va afectar Sant

l'any 1918Radioafecció

20 octubre.- El batle ha de remetrediàriament al Governador un parte del'estat sanitari de la població, amb espe-cial esment dels medicaments i metges.

També queda terminantment prohibitvisitar el cementiri el dia de Tots Sants.

10 novembre.- Tenint en compte l'es-tat sanitari d'aquesta vila en relació al'epidèmia rcinant, i l'ordenat per la su-perioritat en el sentit de que es tenguiun especial esment per a que a les per-sones atacades per la grippe no les man-qui llet, medicaments i desinfectants en-cara que siguin pobres, s'acorda perunanimitat que per cobrir aquestes ne-cessitats s'obri una subscripció públicaencapçalada per aquest Ajuntament ambla quantitat de cinquanta ptes., manco-munadament amb el Sr. rector d'aquestapoblació, i se'n faci un bàndol.

També s'acorda autoritzar el batle pera que ordeni allò que consideri conve-nient per dur els morts al cementiri, i sino troba persones que ho facin en laforma acostumada, assenyali una quanti-tat per remunerar aquest servei.

17 novembre.- La Inspecció Provincialde Sanitat contesta a la batlia lamentantno poder subministrar el sèrum equísol·licitat perquè no en té.

1 desembre.- S'examina un compte deles bestretes efectuades pel depositanmunicipal per traslladar els morts degrippe (sic) al cementiri, i desinfectar lescases i altres tasques anàlogues als veï-nats següents: Mateu Llodrà, 37'50 ptes;Jaume Vidal, 22'50 ptes; Antoni Sureda,22'50 ptes; Bartomeu Femenias, 17'50ptes; Antoni Servera, 12'50 ptes; MiquelMestre, 10 ptes; Jaume Planisi, 15 ptes;Miquel Fornés, de Son Servera, 15 ptesper desinfectant de calç.

Podent ja donar per acabada la con-tagiosa malaltia de la grippe, l'Ajunta-ment, per unanimitat, fa constar en actahaver vist amb molt de gust i satisfaccióel zel que tots els individus que formenpart d'aquest Consistori han demostratper atendre els malalts atacats per lagrippe, fent ressaltar en primer lloc lafeina del rector Pasqual durant el tempsde l'epidèmia, a tota hora disposat perassistir les necessitats espirituals i mate-rials dels malalts, animant-los i confor-tant-los constantment. L'Ajuntament,sentint el deure interior d'immortalitzarla seva memòria, acorda canviar el nomde! carrer de l'Església pel de Rector

Pasqual.I altre tant es pot dir de l'extremada

feina efectuada sense descansar ni dedia ni de nit, tant a Sant Llorenç com aSon Garrió, pel metge titular don Mi-quel Nebot Nebot; ni oblidar els mèritsde les Germanes de la Caritat, que ambtanta força de voluntat han assistit elsmalalts més necessitats; ni tampoc elsveins en general, que han ajudat tant ala desinfecció com en el trasllat delsmorts al cementiri. Per tot, la Corpora-ció no pot menys que donar el méscòmput vot de gràcies.

Recopilat per Josep Cortès

Relació de països i ciutats d'Espanyatreballats per l'estació "ED-6-SLD" espe-cial, amb motiu de les festes patronals deSant Llorenç:

País/ciutat d'Espanya Contactes

Itàlia 6U.R.S.S. 3PolòniaAlemanya 5Finlàndia 1Illa de Man (Gran Bretanya) 1França 2Camerun 1Illes Carolines 1Togo !Txecoslovàquia 1

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Tel. 569072Sant Llorenç

Ciutat de Mallorca 33Illes Canàries 2Portocristo 3Sóller 1AlgaidaInca 2Santanyí 3Sa Pobla !Madrid 4MelillaSaragossaTarragonaCala MillorMúrcia 4Ciutadella 2Ca'n Picafort 1Pollença 1Capdepera iAlacant 3CastellóSon Servera 1FelanitxVilafranca 1La Coruña 1Pamplona 1Sevilla 1Biskaia !

PoesiaHomenatge a un personatge

Avui l'he vist,amb la mirada perdudadins mars sense fons.Es la guitcrra desafinada del poble.Al so alegre del seu toballentots els santsdins un món de locos.

Toni

Cádiz 1València íManacor 26

Total 126

Aquesta estació especial, muntada pelsradioafeccionats de Sant Llorenç, va es-tar funcionant des de les 9 del matí fuisa les 20 del vespre del dia de Sant Llo-renç, a S'Escola Nova. Hi assistiren uncentenar de persones de Sant Llorenç,Son Servera i Manacor.

Es va transmetre per les bandes de 2,10, 15, 20 i 40 metres.

Si lleu. FlordeCard -26- (190)

MOTS CREUATS

7 8 9 IO II 12

Horitzontals: l.-Líquid viscos segregatper certes glàndules d'alguns artròpods.Capolar. 2.-Suor d'oliva. Crit de dolor.Acció pròpia dels enamorats. 3.-Aflui-xar. Símbol del crom. Abrviatura de se-nyor. 4.-Dit de la qui avala. Campió. 5.-Vocal. Pertanyent a Iberia. Nom de lle-tra. (¡.-Sistema numèric de base deu.Contracció. 7.-Card eriçat. Símbol deltàntal. Consonant. 8.-La primera. Al rev.conjunció. Dues de ben iguals. Vocal. 9.-Satisfer a algú allò que hom li deu. Partcúbica d'un pedestal entre el socoí i lacornisa. Al rev. nota musical. 10.-La se-gona. Mil. Esquivar les dificultats. Sím-bol de l'oxigen. ll.-Ganes de riure. Vo-cal. Consonant. 12,-Cinquanta. Cara deldau marcada amb un punt. Cap de cor-da que serveix per amarrar la nau.

Verticals: l.-Part central de l'arbre.Document negociable que representa unvalor en diner. 2.-Situada pardamunt elsaltres. Nom de lletra. Pronom. 3.-No-drissa. Cosa obscura de la qual l'esperitcerca l'explicació. 4.-Vocal. Substànciacristal·lina amargant que ocorre en lesfulles del grèvol. Nota musical. 5.-Re-latiu als àrabs. Les parts inferiors d'unaplanta. 6.-Nom de lletra grega. El diaque segueix en aquell en què som. Alrev. Pronom. 7.-Un. Entranyable, cor-dial. Que no cedeix fàcilment. 8.-Rail. Elprimer home. 9.-Arbre de la família deles ulmàcies. Al rev. gos. Mitja truita.Vocal. lO.-Cansat. Individu pertanyent algrup del àcars. Extravagant. 11.-E1 prin-cipi d'arraconar. Nom de lletra. Cero.Consonant. 12.-La mateixa que la darre-ra definició del numero anterior. Quesalta.

Solucions

Horitzontals: l.-Seda. Picolar. 2,-Oli.Ai. Amar. 3.-Cedir. Cr. Sr. 4.-Avaladora.As. 5.-A. Ibèrica. A. ó.-Decimal. Cal. 7.-Panical. Ta. T. 8.-A. In. RR. A. 9.-Pa-gar. Dau. Od. 10.-E. M. Eludir. O. 11.-Riallera. A. R. 12.-L. As. Amarra.

Verticals: l.-Soca. Paper. 2.-Elevada.A. II. 3.-Dida. Enigma. 4.-A. Ilicina. La.5.-Arabic. Rels. 6,-Pi. Demà. Le. 7,-I.Coral. Dura. 8.-Carril. Adam. 9.-Om.Ac. Trui. A. lO.-Las. Àcar. Rar. 11.-Arra. A. O. R. 12.-R. Saltadora.

BROU DE LLETRES

S AS AB OC DE IL JB IA HD KU AL BA LS A

T RL TE DS FA GL ST HI GR LI MD TS DR S

S QA TL KT MA SB AA FR LR DA DN EC SS A

R S AE R RL P BJ A VT R SS R TA E IE N OR R UF O LC B IA H GL S A

R L TA T ST N AA L SA F DS O RA N OL DU FT JI K LG R AB T S

IEZ

Ala, a cercar dins aquest brou de lletresdeu paraules que comencin en "SAL".

Solució

Saltaterrats. Saltabarrancs. Salroig.Salsa. Saltar. Saludable. Salut. Salva.Salze. Saltiri.

Demografía

Naixaments

En Bernat Nicolau Morey, fill den'Antoni i na Margalida, neix a SonCarrió dia 24 de juliol. Salut!

Na Lídia Tabita Riera Brunet, fillad'en Bartomeu i n'Àngela, neix a SonCarrió dia 3 d'Agost. Enhorabona!

Na Maria del Mar Galmés Artigues,filla d'en Miquel i n'Antònia, neix a SonCarrió el dia de la Mare de Déu d'A-gost. Salut!

Na Cristina Puigrós Cercos, filla d'enMiquel i na Mariana neix a Sant Llo-renç dia 27. Enhorabona!

Na Maria Antònia Adrover Salas, fillad'en Sebastià i n'Antònia, neix a SantLlorenç dia 13 de setembre. Salut!

Na Maria Natalia Bauza Riera, fillad'en Josep i na Margalida, neix a SantLlorenç dia 17 de setembre. Salut!

Defuncions

En Bartolomé Sagrerà Escalas, casat,morí a Son Carrió dia 4 d'agost. Tenia80 anys. Al Cel sia.

En Mateu Puigrós ( ¡ornila, viudo, vamorí dia 5 a Sant Llorenç, tenia 83 anys.Descansi en pau.

En Rafael Baena Rivas, casat, mor aCala Millor, dia 25, tenia 49 anys. Queel vegem en el Cel.

En Jaume Ferrer Jaume, viudo, moridia 13 de setembre a Sant Llorenç, tenia65 anys. Al Cel sia.

Noces

En Carles Serralta Font i na CatalinaMaria Bover Nicolau es casaren dia 9 aSant Llorenç. Enhorabona.

En Carlos Mayol Ribot i n'Eva Cal-dentey Pascual feren l'esclafit a SantLlorenç dia 30 d'agost. Salut!

En Guillem Sansó Capó i na MariaServera Domenge, es casaren a SonCarrió dia 14 de setembre. Enhorabona!

També dia 14 i a Son Carrió es casa-ren en José Luis Sureda Brunet i naCristina Mata Garcia. Que tot les siguienhorabona.

En Bartomeu Soler Bauza i na Fran-cisca Gayà Barceló, es casaren dia 15 aSant Llorenç. Salut!

N'Antoni Cànaves Melis i na Francis-cà Santandreu Galmés es casaren el diade Sant Mateu a Son Carrió. Salut!

História Flor de Card -27- (191)

Els homes d'armesde Manacor i Sant Llorenç, Pany 1515 (II)

Joan Llodrà dues llances, un pavès, unaespasa.Guillem Rigo una llança.Joan i Miquel Saura dues llances, unaespasa.Pere Sitges una llança, una espasa.Miquel Caldentey una llança, una espasaPere Reixac una espasa, una llança.Bartomeu Reixac son fill una espasa.Cristòfol Alaix una espasa, una llança.Miquel Benajam una espasa, una llança,una rodella.Miquel Gilabert una espasa.Miquel Pont una llança, una espasa.Llorenç Mora major —Llorenç Mora menor una rodella, unaballesta, una llança.Antoni Ricard una espasa, una ballesta,una llança.Antoni Mas —Miquel Girat tres rodellcs, una espasa.Antoni Pellisser una cuirassa, un pavès,dues llances, una espasa.Antoni Cifre una espasa.Jaume Alçamora —Miquel Pellisser una cuirassa, un pavès,una espasa, una llança.Pere Morey dues llances, una rodella,dues espases.Antoni Vaquer i dos fills una rodella,una espasa, dues llances.Llorenç Frau una rodella, dues llances,una espasa.Gabriel Gili i el seu fill Gabriel —Bartomeu Reixac una llança, una rode-lla, una espasa.Joan Obrador una llança, dues espases,un rossi.Pere Crespí, Antoni Cunill, Joan Alça-mora —Bartomeu Cerdà una llança, una espasa.Nadal Gilabert una espasa.Miquel Bauçà una llança, una espasa,dues llances.Amador Verger dues ballestes, una llan-ça.

Bartomeu Bauçà una llança, una rode-lla, una espasa.Amador Bauçà una llança.Andreu Frau una ballesta, una cuirassa,una llança, una espasa.Llorenç Vaquer una llança, una espasa.Llorenç Vaquer son fill una llança.Mateu Alçamora una llança, una espasa.Bernat Vaquer, altre Bernat VaquerJulià Vaquer una llança, una espasa.Bartomeu Gilabert una espasa.Gabriel Vaquer una llança, una espasa.Antoni Vaquer, una espasa.Miquel Vaquer, una espasa.Joan Genovard una llança, una espasa,una rodella.Pere Ballester, una llança, una espasa,un pavès.Joan Ballester, una llança, una espasa.Antoni Nadal una ballesta, dues llances,dues rodelles, tres espases.Joan Nadal son fill una espasa.Guillem Pere dues llances, una espa-sa,una rodella.Nicolau Record una llança, una espasa,una rodella.Antoni Llodrà una llança, una espasa,una ballesta.Antoni, Bartomeu i Francesc Mesquidaquatre llances, una cuirassa, una rodella,dues espases, un rossi.Guillem Vaquer una llança, una espasa.Miquel Mesquida una llança, una espasaAndreu Mesquida, Pere Sala —Antoni Badia una llança, una cuirassa,una rodella.Guillem Riera una ballesta, una llança,una espasa.Guillem Sansaloni una llança, una espa-sa, una rodella.Bartomeu Massanet i dos fills tres llan-ces, dues espases.Jaume i Llorenç Bosc una cuirassa, unarodella, una ballesta, dues espases.Bartomeu Bosc una cuirassa, una espa-sa, una llança.Jaume Bosc una llança, una espasa.Tomàs Andreu una cuirassa, un pavès,una rodella, una llança, dues espases, unrossi.Antoni Esteve una llança, una espasa.Bartomeu Llodrà una llança, una espasaBartomeu Huguet, Pere Gomila —Jaume Llull una rodella, una espasa.Bartomeu Cabrer una llança, una espasaAntoni Pasqual major i son fill tresllances, tres espases, un rossi.

Antoni Pasqual menor una llança, unrossi.Tomàs Gilabert una llança, una rodella,una espasa.Tomàs Domenge i son nebot una cuiras-sa, una espasa, dues ballestes.Antoni Cerdà una espasa, una llança.Miquel Llodrà una llança, una espasa,una rodella.Bartomeu Carrió i son fill una ballesta,una llança, una espasa.Vidal Carrió una espasa, una llança, unarodella.Antoni Joan una llança, una espasa.Domingo Bauçà una ballesta, unna llan-ça, una espasa.Guillem Llodrà de l'Espital una espasa.Llorencet Frau una llança, una rodella,una espasa.Nadal Sansaloni una espasa.Joan Ballester Garbera una llança, unaespasa.Antoni Joan una pavès, una llança.Pere Pasqual una llança, una espasa, unpavès.Antoni Bosc una llança, una espasa.Pere Bauçà una llança, una espasa.Joan Miquel Sega una ballesta.Bartomeu Esplugues una llança, una ro-della, una espasa.Antoni Moll una llança, una rodella.Antoni Febrer una llança, una espasa,una rodella.Jaume Garriga una ballesta, dues llan-ces, una espasa, un rossi.Joan Moll Bacineta —Miquel Febrer una espasa, una llança.Pere Record i dos fills una llança, unaespasa.Llorenç Roca una llança.Bartomeu Melis una llança, una espasa.Vador Riera una llança, una espasa.Joan Riera son fill —Joan Rosselló una llança, una rodella.Tomàs Rosselló una llança, una rodella,una espasa.Joan Rosselló de Joan una espasa, unallança.Joan Blanquer una llança, una rodella.Jaume Fullana una llança, una espasa.Antoni Ribot una llança, una espasa,una rodella.Antoni Truyols una cuirassa, dues rode-lles.Nicolau Truyols una llança, una espasa.

Ramon Rosselló

Sant Llorenç, ahir Flor de Card -28- (192)

Els anys 50

Les tormentes setembrines són re-noueres; assusten i clapegen l'Illa i as-senyalen el fi de l'estiu. S'acurcen elsdies, comença l'escola, refresquen lesnits, la platja ja no estira tant...

En els anys 50 l'estiu acabava mésprest. Bé, realment no acabava, conti-nuava la calor, però les festes patronalsassenyalaven la fi de les diades a la plat-ja i dels trempons a les roques. Erenfestes sonades on en José Guardiola in'Antonio Machín, que quasi arribavena ésser llorcncins, atreien i deleitavenuna plaça farcida de gent sota paperinsblancs i llums i galanes de paper de co-lorins.

I després, començaven les amelles, lesfigues, les garroves... i la platja i la marcom si no existissin. El renou, l'olor, elsabor de l'aigua eren record, com hoeren les corregudes, les bromes i l'arena

aferrada a la pell. Després de Sant Llo-renç, els pois, el sol i el cantar dels abe-llerols resultaven més avinents.

Per això, quasi amb certesa es pot si-tuar la fotografia en el temps: poc abansde les festes llorencines de l'any 50.

En Joan Galmés + (Conier), Miquel

Torres, Llorenç Soler (Corbeta), Gui-llem Febrer (Cometa), Pere Coves, Gas-par Femenies (Pisca), Jaume Sureda +(Busco), Tomàs Bauçà (Llavorim), To-meu Gelabert, Pere Oliver (Pep Joanai-na) i Antoni Salas (Vellaca) ens podencontar com passaven els estius de ladècada dels cinquanta.

La fotografia, de banda un Cala Mi-llor que llavors era quasi absolutamentverge, mostra una cosa ben curiosa: lamanca de greix dels onze que posen.Tots mostren les costelles.

Si ara mateix, de forma aleatòria, ar-replegàssim onze llorcncins de la sevaedat, ¿no eréis que a la força en troba-ríem algun de més infladet? Nivell de vi-da, alimentació... envant o enrera? Tantse val, pertany al Sant Llorenç, ahir.

Guillem Pont

5 Ü ' ' Aïrií ip .j^^E^

ü

M

to' -^m*t ^ ^Kpl

\ ^tMEr í '