werther. Definitiu

download werther. Definitiu

of 18

  • date post

    27-Nov-2014
  • Category

    Documents

  • view

    223
  • download

    1

Embed Size (px)

description

comentari literari sobre la novel.la de Goethe, Werther.

Transcript of werther. Definitiu

ELS PATIMENTS DEL JOVE WERTHER

1r batxillerat B, 3r trimestre. Curs 2010-2011

Marta Hormigo, Alba Lafarga

Aquest treball es basa en ledici Los sufrimientos del joven Werther de leditorial De bolsillo. Traducci de Jos Mara Valverde i el prleg de Gustavo Martn Garzo.

1.- ARGUMENT La histria narra els fets que ocorren al jove Werther, qui senamora duna noia anomenada Carlota i que ja est promesa. La novella t lloc des dels dies previs a conixer la noia fins al trgic desenlla. Els esdeveniments es desenvolupen a lAlemanya del segle XVIII. Lacci t una durada aproximada dun any i mig (del maig de 1771 al desembre de 1772). Werther s un jove que pertany a una famlia rica que sinstalla en un petit poble. Ell dedicar les seves hores a dibuixar i a anar coneixent la gent dall. Fins que Carlota entri en la seva vida i canvi el curs daquesta. Werther senamora de la bondat de la jove al tenir cura dels seus germans den que una malaltia sendugu la mare daquesta, tamb senamor de la seva bellesa. Per s un amor impossible que anir corroent lnima del protagonista fins a portarlo a lextrem del sucidi.

2.- ANLISI El nucli argumental de la novella s la vida de Werther des de que arriba al nou poble fins la seva mort i es divideix en tres parts (quan arriba al poble, quan coneix a Carlota i lenfosquiment de Werther). Els principals personatges que mantenen aquest nucli argumental sn Werther, el protagonista de la histria i Carlota, la jove de qui depenen les accions de Werther. En un segon pla per tamb dimportant rellevncia tenim a lAlbert, el proms de Carlota, i Guillem, el receptor de les cartes enviades per Werther durant les dues primeres parts. A la tercera part, en lltima trobada dels joves, Werther llegeix la traducci dun conte dOssin que se suposa que el mateix Werther ha tradut. s una histria intercalada que origina una escena molt emotiva ja que aquesta narraci s fora parallela a all que els est passant a Werther i Carlota. Considerem que lobra en conjunt s esttica i ideolgica alhora. s esttica per lexhaustiu s de descripcions, sobretot de paisatges naturals que les relaciona amb els seus sentiments; la naturalesa esdev un reflex dels sentiments. Un clar exemple s que la novella sinicia al maig, la primavera, i s lpoca en qu Werther coneix a Carlota i se nenamora. Per exemple, en la pgina 19 observem aquesta relaci: Una admirable serenidad ha invadido toda mi alma, semejante a la dulce maana primaveral que disfruto con todo mi corazn. Tanmateix, la part ideolgica s ms important ja que es mostra la psicologia del personatge, la seva evoluci cap a la desesperaci i la mort. Werther mostra en les seves cartes que els sentiments dominen a lhome i contrasta aquesta opini amb les ideologies daltres personatges. Werther destaca clarament la defensa dall que s natural, innat i rebutja les lleis i les normes. Per exemple, en la pgina 27 trobem que diu el segent: Slo la Naturaleza tiene una riqueza sin fin, y slo ella forma al gran artista. I Todas la reglas destruyen el verdadero sentimiento de la naturaleza y la autntica expresin. El fet que ha portat a Werther cap a aquest poble ha estat el desig de trobar-se a s mateix a partir de la solitud. Per exemple, tal i com trobem a la pgina 18: la soledad es un blsamo precioso para mi corazn en este lugar paradisaco; y la estacin de la juventud calienta con toda riqueza este corazn que se estremece tan a menudo. Per trobar aquesta solitud, sha allunyat de la ciutat . A la pgina 22 veiem la idea que el protagonista t sobre els humans: El gnero humano es una cosa uniforme. La mayor parte de ellos pasan la mayor parte del tiempo trabajando para vivir, y lo poco que les queda de libertad les da tanta angustia, que buscan todos los medios para librarse de ella... Nuestro destino es ser mal entendidos. A la pgina 48 destaca el pessimisme com en els homes: Los hombres nos lamentamos a menudo de que los das buenos sean tan pocos, y los malos sean tantos, pero me parece que muchas veces sin razn. Sin siempre tuviramos el corazn abierto para disfrutar lo bueno que Dios nos depara da tras da, tendramos tambin bastante fuerza para soportar el mal cuando llega.. Ms endavant, a la pgina 50 continua parlant del comportament hum: No es bastante que no podamos hacernos felices mutuamente, sino que tambin hemos de quitarnos el contento que todos los corazones pueden obtener alguna vez? ... Vemos persona felices a las que no hemos hecho felices nosotros, y esto nos resulta insoportable... No puedes hacer por tus amigos ms que dejarles sus alegras y aumentar su dicha saborendola con ellos. Werther tamb parla de la insuficincia del llenguatge per representar langelical Carlota, ell ho diu aix: Tendra que tener los dotes del mayor de los poetas para poder representar a lo vivo la expresin de sus gestos, la armona de voz, el fuego celeste de sus miradas. No, no hay

palabras que expresen la ternura que haba en toda su actitud y en todo su nimo; es tosco todo lo que pudiera presentar. Pel que el tipus de narrador respecta, lobra es divideix en dues parts. La primera est narrada en forma epistolar per la m de Werther (primera persona). Les cartes van dirigides al seu amic Guillem i alguna a la Carlota. Aix els fets es succeeixen de manera lineal i el lector t constncia dels dies que transcorren entre carta i carta (el temps no avana sempre de la mateixa manera). Els recursos emprats sn el resum i el dileg (el dir i el mostrar). A travs dels resums sens explica all que passa en un dia i que no s massa rellevant. Lescriptor escenifica les parts essencials per a levoluci de la trama i del personatge, aqu fa s dels dilegs i potser duna descripci ms extensa. A la segona part hi ha un narrador omniscient en tercera persona que s combinat amb dues cartes del protagonista dirigides a Guillem i una dirigida a Carlota. Aquest canvi de narrador s degut a que podr mostrar millor la desesperaci del personatge ja que el narrador gaudeix de ms llibertat a lhora de mostrar els esdeveniments que precipiten el trist final. Combina aquest narrador extern amb cartes que illustren lestat desesperat de Werther; les seves cartes prenen un to ms i ms fosc progressivament. Com ja hem explicat una mica ms amunt, el dileg est introdut de manera indirecta ja que al tractar-se de cartes els fets no tenen lloc en un temps real, sin que sn esdeveniments ja passats. La descripci s molt important al llarg de la novella ja que la majoria de vegades que lha emprat la relaciona directament amb els seus sentiments. Les descripcions sempre ens mostren una naturalesa misteriosa, lligada al seu estat dnim. Un exemple daix, el trobarem a la pgina 128 on diu: Aquel umbral dnde tantas veces haban jugado los nios de la vecindad ahora estaba manchado de sangre. El amor y la fidelidad, los ms hermosos sentimientos humanos, se haban transformado en violencia y muerte. Los fuertes rboles estaba sin follajes y escarchados; los setos hermosos que formaban una bveda sobre los bajos muros del cementerio estaban sin hojas, y las lpidas de las tumbas asomaban por los huecos, cubiertas de nieve. En aquest cas concret Werther est en el seu procs dofuscaci, molt lligat a lpoca de lany, lhivern. Els fets daquesta novella sn versemblants perqu podien haver esdevingut en aquella poca; de fet, a partir de la publicaci de Los sufrimientos del joven Werther es desencaden una onada de sucidis que oblig a Goethe a introduir una nota dadvertncia a la segona edici. s una novella que no mostra cap element fantstic, ni irreal ni absurd. S que hi ha moments en qu Werther passeja sota la llum de la lluna i sens mostra una naturalesa molt viva, per en cap moment ratlla limaginari o labsurd. El llenguatge utilitzat en lobra s fora elaborat per en cap cas s massa recarregat. A travs daquest es creen imatges molt esttiques. En lobra el protagonista valora positivament el llenguatge popular ja que el considera lorigen, la ptria; una idea molt romntica. Valora els sentiments i el llenguatge amb ms capacitat per reproduir la natura. 3.- COMENTARI Aquesta novella no destaca perqu shi esdevinguin una gran quantitat desdeveniments, sin que ms aviat s una obra psicolgica que busca mostrar els canvis interns que li ocorren al protagonista. No es centra gaire en mostrar la manera de fer duna societat, tot i que certes convenincies socials s que hi sn representades (els balls, el comportament de les persones en aquest...). Werther no defensa la societat classista ja que ell interacciona molt amb la gent del poble; realment est molt interessat en la gent de condici ms humil (com per exemple al

principi del llibre apareixen dos nens que ell dibuixa, cada dia juga amb ells i els diumenges els dna una moneda). Ms amunt ja hem explicat la ideologia de Werther respecte els humans i la seva condici. Destacar que defensa molt els sentiments com a motor de lacci de lhome i la naturalesa lligada fortament a les persones. Quan Werther va escriure aquesta novella tenia uns vint anys dedat. La seva publicaci fou un xit que el convert en un escriptor fams. Basada vagament en una experincia autobiogrfica: Goethe va patir un desencant amors amb Charlotte Buff, un tal Karl Willhelm Jerusalem es sucid desesperat per la mort duna dona casada. Lobra popularitz la figura del protagonista com un arquetip dheroi romntic. Los sufrimientos del joven Werther s la novella que inaugura el moviment del Romanticisme. Representa una innovaci total respecte el moviment anterior. Lestil epistolar ja havia estat utilitzat durant els anys de la Illustraci per Goethe renova aquest gnere al combinar diversos tipus de narrador en una mateixa obra. Reuneix totes les caracterstiques prpiament romntiques com la recerca del jo, lexaltaci dels sentiments per mitj duna naturalesa misteriosa o el tractament del tema amors amb el trgic desenlla. 4.- FINAL (Alba Lafarga) Los sufrimientos del joven Werther s una de les primeres novelles de Goethe, l'escrigu amb tan sols vint anys. Ai