WÚENVI - Dipòsit Digital de Documents de la UAB

BUTLLETÍ

^[l,NtTE,F^ fjxcuR^l^Nl^T^ oi; WÚENVIANY II ABRIL-JUNY 1892 N.° 5

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

PREUS DE SUSCRIPC1ó: Pels socis residents, por semestre una pesseta;per any, duas pessetas; pels socis delegats (pagant por anyadas, ítla bestreta), quatre pessetas; pel públich (idem), cinch pessetas.Los números solts y los tomos de anys passats ab aument de preu.

PUNTS DE SUSCRIPCIÓ: en Barcelona local del CENTRE EXCURSIONISTADE CATALUNYA (Paradís. 10, 2.on), y llibretería de N' Alvar Ver-daguer, (Rambla del Mitj, 5).

REDACCIÓ Y ADrOINIS'rRACIÓ: Barcelona, carrer de Paradís, n.° 10 yLlib1'etería, 21, 2.°

SECCIÓ l)' EXCURSIONS

MUSEU EPISCOPAL ARQUEOLOGICH Y ARTISTICH

DE VICH.

Acordada per la Junta directiva del Centre una visitaal Museu episcopal de Vich, se portó á cap lo diumenge15 Novembre 1391, reunintse al efecte en la estació delNort, á la sortida del primer tren, los Srs. Antoni Rubióy Lluch, Gayetá Cornet y Mas, Francisco de S. MasponsLabrós, Ramon Arabia y Solanas, Joan Rubio de Laser•na, Marqués de Dou, Joseph Brunet y Bellet, Bonaven-tura Renter, Joseph Stassi, Joseph Pons y Tusquets, Al-fons de Chopitea, Joan Cardona, Jaume Balaguer, MacaniGolferichs, Cayo Cardellach, Emili Canals, Francisco deA. Rubio, Pere N. Vergés, Antoni y Ramon Maspons yqui escriu aquestas ratllas.

Un temps primaveral, que feya inútils los abrichs, y

-2-un cel clar y seré que donava relleu als hermosos pano-ramas del Vallés y Plana de Vich, afavoriren als excur-sionistas, que en sa contemplació y en animadas yagradables conversas, olvidáren lo llarch del camí.

Arribats á Vich prop de las 10 del matí, trobáren es-perantlos en la estació á los Srs. Ramon Corbella, pré-bere, Antoni de Espona, Joseph Serra y Campdelacreu,Joseph Salarich y Martí Genís, individuos de la Juntadel Museu, y, després de las degudas presentacións, sedirigiren tots plegats al Palau Episcopal, ahont forentot seguit rebuts per lo Sr. Bisbe, lo Excm. é Ilm. doctorJoseph Morgades y Gili.

Lo nostre president D. Antoni Rubió y Lluch, en ins-pirat discurs saludó en nom del Centre al sabi prelat, alrestaurador de Ripoll, al fundador del Museu arqueoló-gich y artístich, al que en la fé, en la historia y en1' art, tant ha enlairat lo nom de Catalunya.

Lo Excm. Dr. Morgades ab benévolas frases agrahíal Centre sa visita y ab commovedora paraula manifestóque 1' enaltiment de la religió y de la pátria catalanahan sigut los inspiradors y guías de sas empresas.

Després de presentats al Sr. Bisbe tots los visitants,se pujó desseguida al segon pis del palau, ahont, en lassalas properas á la Biblioteca, se trova lo Museu. Ocupaaquest tres salas d espayosas proporcions y altres dos,mes reduhidas, plenas totas de preuats objectes.

Al penetrar los visitants en lo Museu quedáren mara-vellats al veure tanta riquessa atresorada en tant curttemps, y bé comprenguéren que lo temps de quedisposavan seria insuficient pera ferse cárrech de totaslas valiosas joyas allí reunidas. Mes lo Ilm. Sr. Bisbe,que constantment los acompanyá junt ab los individuosde la Junta del Museu, procuró que no escapés á saatenció cap dels objectes que figuran en primera fila, ysobre cada un d' ells donó amablement datos y no-ticias.

Procurarém citar alguns dels principals objectes de-positats en lo Museu, mes avants ho farém precedir dela següent nota total dels objectes inventariats:

L.rtts,. '.

-:3-

PROTO-HISTORIA

Destrals amigdaloides, ganivetssilex, ossos labrats, cerámicaprimitiva.. . . . . . . . 80

EDAT ANTIGA

,Objectes romans (trobats á Empu-rias, Vich, Pompeya, Roma,etc ) greclis, egipcis, etc. . . 301

EDAT MITJA

Arquitectura (fracments arquitectónichs.) 18Aeraria y esmalts. . . . . . . 6Pintura.-Taulas románicas.. . Segles x al xii. 11

Id. id. ogivals. . . . . » Zür. 2Id. id. M. . . . . » ziv. 10Id. id. id. » xv. 64

Draps 6 telas.. . . . . . . . » x al xiii. 11Indumentaria litúrgica y brodats. Segles xiv y xv. 19Escultura y estatuaria. . . . . » xi al zv. 47Objectes litúrgichs, no indumen-

taris. . . . . . . . . . » x al xv. 22Ferretería. . . . . . . . . . . . . . . 51Armería. . . . . . . . . . . . . . . . 8Cerámica.. . . . . . . . . . . . . . . 5Eboraria. . . . . . . . . . . . . . . . 2Mobiliari. . . . . . . . . . . . . . . . 1Altresobjectes. . . . . . . . . . . . . . 4

EDAT MODERNA

Aeraria y esmalts . . . . . . . . . . . . . 59Pinturas Taula. Segle xvi. . . . . . . . 26

» » » xvii. . . . . . . . 28» » » xviii. . . . . . . . 24

-4-Pinturas Taula. ¿Bisantinas . orientals? . . . . 1

» » Orientals contemporáneas. , . . 3» sobre tela . . . . . . . . . . . 5» sobre coure, marfil, etc. . . . . . . 8

Grabats. . . . . . . . . . . . . . . . 10Indumentaria. . . . . . . . . . . . . . 18

» litúrgica. . . . . . . . . . . 36Brodats .. . . . . . . . . . . . . . . 21Tapissería.. . . . . . . . . . . . . . . 13Cuiros labrats. . . . . . . . . . . . . 6

Escultura y estatuaria. . . . . . . . . . . 25

Objectes litúrgichs, no indumentaris. . . . . . 24Orfebrería.. . . . . . . . . . . . . . . 15Mobiliari. . . . . . . . . . . . . . . . 23Ferretería.. . . . . . . . . . . . . . . 108Armería. . . . . . . . . . . . . . . 35Cerámica y vidriería.. . . . . . . . . . . 15GEboraria. . 6B,ajolas de Valencia (azulejos.).. . . . . . . . 34Etnografía.— Objectes peruans, de la América del

Nort, dels bubís, de Filipinas, dels indis, etc. 29Altres objectes . . . . . . . . . . . . . . 111

ó sia un total de 1486 objectes.No entran en aquest nombre las 600 ó 700 monedas y

medallas antigas, entre las que sobresurt la coleccióvigatana composta de 52 monedas ibéricas y 53 deedat mitja y moderna, abundant en raresas, y formanten conjunt una rica serie de casi totas las monedasconegudes de la antiga y famosa Ausa. Tampoch hiestán compresos cinch papirus del segle x, una tren-tena de códices manuscrits dels segles xi al xv; lomagnífich díptich de marfil, representant escenas de laPassió, obra del segle xiv, un Evangelari ab hermo-sas tapas de plata repujada del segle xiv; un precióscuadret representant il Sant Pere, en mosaich de me-talls, ab march de filigrana d' or; y moltas altres im-portants joyas pertenexents totas al Cabildo de. la ca-tedralde Vich.

-5-

PINTURAS.

Una de las cosas que mes cridan 1' atenció en aquestMuseu es la colecció de pinturas románicas formada peronze taulas, que en sa majoría son conegudas per ha-ber figurat en la Exposició universal de Barcelona en1888 y haber sigut reproduhidas y descritas per lo ilus-trat arqueólech Sr. Puiggarí en lo álbum publicat, baixsa direcció, per 1' Associació artística arqueológica bar-celonesa: colecció tan important com aquesta creyemque no se troba en cap altre Museu.

Escollida y nombrosa es també la secció de pinturasogivals, composta de 75 taulas algunas de gran impor-tancia artística y totas sumament interessants pera 1' es-tudi de la indumentaria de la época.

DRAPS Ó TELAS.

Ocupa lloch preferent en aquesta secció lo famós fron-tal de las Bruxas, procedent de Sant Joan de las Abade-sas, que no descriurém per trobarse publicat en moltí-simas obras de arqueología, essent una de las telas mesuniversalment conegudas.

Altre texit importantíssim es un fracment de una delas envolturas ab que fou enterrat en lo segle xiii lobisbe de Vich Sant Bernat Calvó; lo texit de treball moltsemblable al frontal de las Bruxas, es induptablementanterior á la época de 1' enterrament del Sant; es de se-da, y son dibuix es format per una águila de dos caps,sostenint un lleó en cada garra, tancant aquesta orna-mentació uns segments de cercle y en 1' espay que de-xa la unió de aquestos segments, s' hi troban altresadornos en forma de rosetó: los colors son rosat perlo fondo, y negre per 1' adorno, senyalant ab blanch lasunglas y bechs.

De la mateixa procedencia que 1' anterior es altre telade seda, de elaboració extremadament fina, texida devert y vermell sobre fondo blanch, ab dibuix format per

-6—cércols concéntrichs; en 1' anella hi figuran catorzelleóns alats, y en lo cercle central, una figura d' homeofegant ab cada bras un lleó ó lleopart; los entrecer-cles ocupats per una estrella ab cuatre angulats, y sobretot lo dibuix, una orla ab carácters alfabétichs que perara no ha sigut possible descifrar y que potser son sen-zillament motius d' ornamentació.

Altre mostra cte tela de igual fabricació que la ante-rior, de fondo groch ab decoració de cercles concéntrichsab motius geométrichs en la anella, y en lo cercle cen-tral dos quimeras ab cos humé, sentadas y apoyantsesobre uns lleoparts; en los entrecercles una estrella, yvuyt pavos reals en los ánguls: los colors vert, vermell yblanch.

Cuatre altres fracments, procedents tots, com los tresanteriorment descrits, de la tomba de S. Bernat Calvó,completan aquesta secció.

1. or Fracment del sudari ó capa. Finíssim texit decolor blau ab llegenda de igual estil que la que te latela del home y lleóns: probablement formaria part yserviría de orla de la tela ab águilas de doble cap.

2.on Fracment de tela vermella tenida de seda y or:es de fábrica no tan fina com las anteriors.

-7-3. er Texit de color cendrós y morat, sobre fondo

clar. Decoració geométrica de medallóns entrellasats,formant cuadros, creus y estrellas de vuyt puntas. Enmitj dels primers, lliris y cuadros; dischs ab creu enlas segonas, y águilas en las estrellas.

4. r'L Fracment de fondo carmesí ab lleons aparellats,sobre flors: colors vert, blanch, blau clar y groch.

Nos hem detingut en la descripció d' aquestas telasperqué es de tots sapigut lo dificil que es la adquisicióde tals objectes anteriors al segle xiii.

BRODATS

Cuatre hermosos frontals de Sant Joan de las Abade-sas, lo incomparable y ben conegut de la Seu de Man-resa, bona porció de capas y casullas ogivals y del re-naxement, dos magníficas capas del segle xv abimatgería, un preciós tern també ab imatgería, unacasulla del segle xvi de purissim gust del renaxementab marvellós relleu en sas imatges, regalada aquesta alCabildo catedral de Vich per lo Bisbe Iscle de Moya,(que regí la seda vicense desde 1554 íti 1564) forman unconjunt que ab fonament crida la atenció del visitant.

ESCULTURA Y ESTATUARIA

Al cap el' aquesta secció, per sa antigüetat y raresa,den figurar lo retaule románieh, del segle xi ó xii,esculturat sobre fusta y pintat, representant á Jesús,dintre de una aureola elíptica, y rodejat dels dotzeapóstols col-locats en dos series de porxos: llástima grandona son estat de conservació per faltarhi gran nombrede `1s apóstols, mes, ab tot y axó, es una de las pessasmes importants del Museu.

No menos importancia te lo grandiós alt relleu d'alabastre ab setze passos de la vida, passió, mort y resu-recció de Jesús, obra del segle xiii, pié de minuciososdetalls (le indumentaria de la época de sa fabricació,ab restos de pintura en sas figuras ? v vidre blau en losfondos de sos cuadros pera darli mes relleu.

—sLo grupo de estatuaría es important, sobre tot per la

col-lecció de imatges de la Verge, recullidas en nombrede vint y vuyt: aquesta rica munió d' exemplars depreuat valor arqueológich aporta datos valiosos é inex-timables pera '1 estudi de la iconografía Mariana ennostra patria catalana.

OBJECTES LITÚRGICHS

Entre los molt importants exemplars de aquesta sec-ció citarém en primer lloch la creu del segle ix, proce-

dent de Sant Joan de las Abadesas, que aquí reprodu-híin: es de coure dorat ab figuras esmaltadas de blauy en son revers hi figura en lo centre lo Salvador bene

-hint y en los extrems los signes dels cuatre evange-listas. Conté ademes dos creus del segle xii, cuatredel segle xiii, un copó del xii, altre del xiii, que tam-bé reproduliim, una caldereta de coure de carácter ára-be, uns encensers del xiii y altres del xiv los dos esrnal-tats, que junt ab una caxeta de plata del seggle xivpoden també veures aquí dibuxats.

—s-Tróvashi ademés gran nombre de cálzers, copons,

creus, navetas y altres exemplars que sería llarch enu-merar.

EBORARIA Y MUSIVARIA.

Sois ab presentar lo preciós díptich de marfil, del se-gle xiv que en sos sis compartiments representa esce-nas de la passió, •ab gran número de figuras, y citantademés lo petit mosáich de microscópicas pessas metáli-cas, que representa á St. Pere, ab rich march de filigra-na d or, trevall bisanti-veneciá, haurém dat á com

-pendre la importancia de aquesta secció.

FBRRET IRIA.

Rica colecció de canelobres de diversas épocas; unacaxa blasonada del segle xiii; una severa aranya del xi;una porta ab sos ferros de época románica; un morterdel xv; varias creus; lo preciós picaporta que represen -ta St. Jordi matant al dragó: y una petita caxa ó ar-queta de treball árabe, que en lo pany y en la part su-perior te repetida una llegenda ab caracters árabes quetraduhida diu: No (hi ha) vencedor sinó Alá, ensalsat sia,

- 10 -

llegenda que constituheix lo mot ó divisa dels reysde Granada en quinas monedas lo mateix que en las ins-cripcións de la Alhambra se repeteix constantment,podent donchs aquesta caxeta ser obra granadina delssegles xiv ó xv.

CÓDICES Y MANUSCRITS.

Pera conexer la gran importancia de aquesta seccióes suficient la senzilla enumeració de algunas de lasriquesas que enclou, propias casi totas del Cabildo cate-dral de Vich. Comensa per dos butllas de papirus delsegle x, del papa Joan xiii, endressada la una á Attonbisbe de Vich concedintli lo pali de arquebisbe, y altredirigida á tots sos germans de las Galias: altre magní-fica butlla, també de papirus, de Gregori V ab fetxadel 998, portant la firma del emperador Otton III, enque deposa íí, Guadalclo intrus en la sede de Vich: altresdos papirus se troban qual contingut no recordém Allívegerem tres volums de la Biblia, en vitela, ab preciosasminiaturas, acabada de escriure en 1' any 12.58 perMagister Rarimundo scriptor de Burgo S. Saturnina su-per Rodanum.... de mandato Domini Peyroni de AyreisVicensis Canonici sois propias misiónibus et expensi.

Liben continens integrum decretum: hermós códicedel segle XIV, en vitela, ab professió de inicials y nii-niaturas.

Epistolae S. Agustini: en vitela, segle XII.Poema de cetreria, escrit per Daude de Prades, canon-

ge de Magalona. Manuscrit en paper, segle xiv.-Evangelari, del segle xi, del que reproduhim la pri-mera plana.

- 11 -

Altre Evangelari, del segle xiv, ab superbas cobertasde plata repujada, y per últim, entre una trentena dealtres códices, citarém solsament un Missal del segleXIII per us de la iglesia de Vich, última adquisició fetaper aquesta secció del museu.

Era ja mitj día y era precís abandonar la tasca que losvisitants no habian trobat gens pesada: era arribada lahora de despedirse del Ilm. Sr. Bisbe, felicitantlo coral-ment per haber conseguit en tan poch temps copia deesforsos y cabals reunir, y salvar de probable pérdua ódestrucció, 1' inmens tresor que acabavam de admirar;lees si ab gran modestia admeté sa Ilma. nostres felici-tacións, no volgué encara separarse dels excursionistassens acompanyarlos ã donar una ullada als artístichsclaustres de la Seu, contemplant una vegada mes sasbellas proporcions, al mateix temps que lo monumentdedicat al célebre filosoph vigatá en Jaume Balmes.Allí nos despedírem del savi y bondadós prelat, besantli1' anell, no sens que avans fossem invitats pera anar ^ípendre lo café en son palau.

Junt ab los individuos de la Junta del Museu, desprésde entrar y sortir de la catedral, ja que la falta de tempsno permetía entretenírnoshi, nos dirigirem á corre cuitacap al temple romí,, descobert fa alguns anys sota 1' em

-plassament del castell dels Moncada, habilment conser-vat y en part reconstruhit, baix 1' acertada direcció d'En Joseph Serra y Campdelacreu, lo cronista de Vich, unde nostres acompanyants Descrit lo temple en anteriorsbutlletins de nostras Associacións, farém sols notar que

—islo solar que ocupa ha sigut rodejat de elegant rexat deferro que permet examinar ab perfecció son conjunt, yque devant sa fatxada s' hi han alsat tres pedras miliarsromanas procedents de la encontrada.

Després de dinar, acompanyats per los individuos dela Junta del Museu, que units al Iltre. canonje JaumeCollell, vingueren á buscarnos á la posada, retornáremal palau episcopal, ahont lo Ilm. Sr. Bisbe nos rebé ensas habitacións particulars obsequiantnos ab café, li

-cors y cigarros. Allí voló el temps en agradable y fami-liar conversa; reiterárem los visitants nostre admiracióper lo Museu y nostre agrahiment per los obsequis. SaIlma. regaló pera la biblioteca del Centre, fotografias devarios objectes notables del Museu, mostró ademés diver-sas vistas del Monastir de Ripoll y de antigas construc-cións allí descobertes fa poch temps, y habentse parlatd' una futura excursió del Centre pera novament visitará Ripoll, sa Ilma. s' oferí amablement pera acompa-nyar als excursionistas, lo que tots los presents acepta-rem ab grandíssim agrahiment, prometent no faltarlii.

Apenats per la falta de temps, altre remey no tíngue-rem que despedirnos definitivament, mancantnos parau-las pera regraciar al eminent prelat que tant enalteix lonom de Catalunya ab colossals empresas com la res-tauració de Ripoll y la creació del Museu Arqueológichy artísticli, que fará que la ciutat de Vich sia continua-ment visitada per quants se dedican als estudis artís-ticlis y arqueólogichs.

Sortits del palau fórem acompanyats directament á laestació per tots los senyors que havian sortit lo dematíá esperarnos, junt ab lo canonje Collell, y á tots los de-mostrarem nostre agrahiment per sos obsequis y los hiferem extensiva nostre enhorabona per la part que totsells prenen en laformació del Museu episcopal. Ab re-cansa nos despedirem de tants bons amichs á 1' arri-bada del tren.

- 13 -

Curt se feu lo camí de retorn distrets en recordar lasmaravellas que haviam contemplat, en ensalsar los mé-rits contrets per lo Ilm. Dr. Morgades y en tirar plansper la futura excursió á Ripoll.

A las 8 del vespre éram de retorn á Barcelona.

ARTHUR PEDRALS Y MOLINI?.

EXCURSIÓ Á LORITA, SERRA Y TURÓ DE

MONTAL, CORREDOR Y MONTNEGRE.

Lo dia 2 de Maig de (1885) á las 2 de la tarde del nos-tre meridia, (hora oficial 1.45,) deixaba Barcelona peraarrivar á la estació de Llinás á las 3.38 tarde, ó 3.13 res-p e ctivam ent.

Llinás no te altre cosa que cridar pugui 1' atenció,que una bonica creu de terme gótica molt ben conser-vada, del setgle XVI, y 1' antich casal senyorial ó cas-tell de casa Ayerve recentment restaurat.

'M vaig hostatjar al hostal de Can Pau de la Tabernamolt confortable relativament; y lo dia següent, á las3 del matí, ab un amich que de Barcelona m' acom-panyá, guiats per en Pere Domenech lo millor guia (lela encontrada; 'ns posarem en marxa, per un camí queatravessa la vía de França y en direcció Sud 's dirigeixal Riu Mogent, que 's te que atravessar, girant luegocap á má esquerra ó sía al Sud -Est; prenguerem un ca-minet que als 5 minuts 'ns portá al torrent de CanGordó, afluent del riu Mogent que atravessarem, pujanten direcció Sud-Est, per un curriol entre Bosch de pins,als 3 minuts mes, 's trovan unas vinyas, als 2 mes, 'stornan á trovar los boscos de pins, y als 5 rninuts mes,ó sía á las 3.15; deixabam á ma esquerra un camí decarros de desemboscar, que puja de Coll Sabadell; que'ns quedá sota y á la meteixa rna, á uns 15 minuts dedistancia. Seguirem lo camí en direcció Sud, sempreper entre boscos de pins, á las 3 y 30, deixabam tambéá ma esquerra un camí de carros de desemboscar que

-14-baixa al Sot. Lo camí d' Alfar s' enfila sempre amunt,seguint la meteixa direcció, passant constantment perentre boscos de pins. A las 4 arrivabam á la iglesia pa-rroquial de Alfar, que está edificada en una carena, al)la casa rectoral, y la vehina de Can Guinart, próximaá la iglessia. Lo poblet de Alfar te unas trenta casasescampadas per la serra; ab lo poble de Canyamás queconta ab mes de xeixanta, y lo de Dos Rius que 'n tecent. Los tres poblets forman lo municipi de Dos Rius,que tindré poch mes de 1000 habitants.

L' altitut d' Alfar es de uns 400 metres aproximada-ment. La iglesia de Sant Andreu d' Alfar es gótica,pareix del setgle XV. (?) Sa planta es de una creu llati-na, formada per la nau y duas capellas laterals. En loaltar major hi ha un retaule ab pinturas que represen-tan passatjes ó epissodis de la vida de Sant Andreu. Locampanar es quadrat, baix, y rebingut com los de DosRius y del Corredor.

En lo cementiri G fossar tocant á la iglessia hi á unsepulcre de un antepassat de la familia del Comte deBelloch, quals restos foren trasladats al cementiri deCardedeu. Lo sepulcre es del setgle XVI, y te esculpidauna lápida al) carácters romans en lo fons dels tres re-quadros de una de sas caras.

A las 5. ab molta recansá prenia comiat del amabley virtuós com instruit Senyor Rector Don Anton Single.qui fou al) nosaltres molt obsequies; y seguint la direc-ció Sud á las 5.10 minuts, deixabam á ma esquerra, locamí que per Can Arenas y lo forn del Vidre puja alCorredor, ab poch mes de una hora, :;ls 3 minuts, pla

-nejant guanyabam lo Collet de 1' Argila bonich panora-ma sobre Dos Rius y sa vall. Al Collet esmentat 's deixaa ma esquerra un altre camí que puja al Corredor, á laoposada 's deixa un curriol que baixa al sot y vall deDos Rius, y per lo camí del mitj, sempre per entre moltsboscos y alguna vinya, á las 5.35, passabam per lo Collde la Creu d' Aguilar alt. apr. 400 metres. Esplen

-dit panorama sobre la vall de Dos Rius, tancada alEst: per lo Turó de Montal, al Sud: per lo de Lorita, al

- 15 -

Oest y Nort-Oest: per las serras del Turó y Castell dc.Burriaclh, per las dels Turons de Sant Mateu, y de Se-llechs. Al Nort; per la serra d Alfar que per lo Coll deCan Bordoy, 's junta ó s' uneix, ab las serras de Sellechsy de Sant Mateu, que per Coll de Font de Sera, CastellRuf, Turóns de Galcerán y de Nou pins, y Montalegre,acaban en lo Riu de Besós, per Santa Coloma de Gra

-manet.Del Coll de la Creu d' Aguilar seguint lo camí en di-

recció Sud y Sud -Oest, passant, per la casa de Can Pe-gaire ab 25 minuts, 's baixa al deliciosissim y pinto-resch poblet de Canyamás aliont arrivabam á, las 6 delnlatí.

D' Alfar á Coli de Can Bordoy s' hi va ab una hora. DelColi de Can Bordoy ab 45 minuts, 's va al escampat ypetit poblet del Coll. Del Coli ab una hora de camí, 'spassa per sobre de la casa de Parpés, de pont ab 15 mi-nuts mes, 's puja al Turó de Parpés, seguint la carenaen direcció Oest y Sud-Oest, ab una hora, 's va á la her-mnita de Sant Bartomeu próxima al poble de Orrius, (delqual, distará una hora curta.) De la dita p ermita ab 45minuts, 's puja als turóns de Sellechs.

Dono á coneixer lo esmentat itinerari, pera eviden-ciar la solució de continuitat de las serras de la costadel Llevant ele Barcelona, qu' arrencant del Besós perSanta Coloma de Gramanet, per Sant Mateu y Sellechs,per Coll de Bordoy, van á. las Serras de Montal y delCorredor, que per Collsacreu, luego 's juntan ab las deMontnegre, que acaban en lo Tordera inferior, desd Hos-talrich, y vila de Tordera, fins á Malgrat.

Com ja tinch manifestat; lo poblet (le Canyamás quete mes de 60 casas, ab lo de Alfar; pertanyént al dis-tricte municipal de Dos -Rius; está situat en la part su-perior de la tan deliciosa vall de Dos-Rius, á uns 240metres aproximadament d' altitut; es una vall plena devegetació, abundosa el' aigua y molt frescal; sobre tot

-16-la vegetació es exuberant; hi ha que reconeixer, que lanaturalessa ha sigut molt prodiga en aquell retó totvoltat de serras arreu. Las terras (le Canyamás estánregadas abundosament per la copiosa riera del meteixnom, dita també de Rupit, perque te origen prop de lacasa del meteix nom y del Coll Sintet, coll que uneixlas duas Serras de Mortal y del Corredor: qual copiosariera arreplega totas las fonts de las duas vessants delas serras esmentadas y á Dos-Rius 's junta ab la nomenys copiosa de Rials, que te origen en la serra deCan Bordoy. A Dos -Rius lloch de la confluencia de lasducs rieras, abduas perden son respectiu nom y pren laque de ellas deriva, lo de Dos -rius que mes avall, á sontorn lo pert també, pera anomenarse de Argentona.

En lo hostal de Can Pifallo, ans de Can Caldas; 'nsdesdejunarem, y totseguit'ns encaminarem á la iglesiaparroquial, que es bastant gran; te un típicli campanarsobre de la fatxada molt rebingut, ab 5 finestrals defront, ab las respectivas campanas, acabant ab un archde punts, lo portal es de forma horisontal ó d' arch plaadornat ab un frís, que acaba ab duas caras toscamentesculpturadas una á cada llindar. En lo interior res hivegí que 'm cridés 1' atensió, crech que la fábrica deltemple será del setgle XIII al XV. (?)

Lo Sr. Rector'm rebé molt be, encare que estaba cons-ternat, puig, feya dos dias que la iglesia había sigut

robada, emportantse los lladres tots los objectes d' algúnvalor, á escepció del ostensori ó custodia que es d'argent, que 's salvá tal volta, perqué cregueren loslladres que era de metall platejat. Lo Senyor Rector 'mmostrá un terra notable tant per sa antiguetat, com person merit artístich, compost de una casulla, una capapluvial, y duas dalmáticas.

Prengui comiat, del amable párroco á las 7 y mitjadel mati. Tot seguit 'ras posarem en marxa, baixant ab2 minuts, á la riera de Canyamás, ó de Rupit que segui-rem curs avall durant 3 minuts, que atravessarem luegoen direcció Sud, pujant ab 15 minuts, á Can Mateu delas Burras que queda sota lo camí, de qual casa ab 7

- 17 -

minuts mes, baixarem á la riera de Rimblas, (riera queno porta aigua sino quan plou,) afluent de la de Dos-Rius, atravessarem la meteixa en direcció Sud pujantper un camí que passa per entre vinyas bastant rato,luego 's passa per bosch de pins y als 15 minuts de lariera trovarem Can Guitart, seguirem pujant durant12 minuts, fins arrivar al Collet de Lorita, llavors dei-xarem á ma dreta á pochs passos del camí, sentada enla carena, Can Xarrach, girarem á maesquerra en direc-ció al Est, quedant á la oposada lo camí de Mataró.(Magnifich panorama sobre Llavaneras, la costa deLlevant y plana de Mataró,) seguirem pujant suaumenty als 6 minuts arrivabam á un grandiós casal que tro

-varem tancat, d' aspecte antich, sense cap ordre arqui-tectónich, que es lo Santuari de la Mare de Den de

Lorita, de ell res puch dir, perque, res vegí y lo guíarnolt práctich de la encontrada, no 'm pogué dar altrenoticia; sino que fa molt temps que está tancat y queno s' hi diu misa, ni en ell te lloch cap aplech y que 'ssuposa que fou un convent de Templaris; lo que si puchasegurar, que de Lorita qual altitut escassament arri

-vará á 400 metres, tirant molt llarch; 's gosa de un pano-rama encisador y dilatat de la costa de Llevant, vegentsota meteix á vol d' aucell, la important y alegre vilade Llavaneras. A las 8y 45 minuts, altre vegada empre-niam la marxa seguint la meteixa direcció cap al Est,per un ample cami de carros pera desemboscar, pujantsuaument sempre, per entre espes bosch de pins, vegental Nort la vessant sud del Corredor; sota meteix delTuró de Montal, á las 9.50, deixabam lo camí carreter ytirant al dret en direcció Sud, sense camí ni curriol, perentre pins, bruchs, estepas, arbossos, y altres arbustosque 'ns cubrian, á las 10 menys 3 minuts, arrivabam alaplech ó grupo de rocas que forman lo cono superiordel Turó de Mortal, punt culminant de la regió y dignerival de son vehí lo Corredor, puig no 1' hi es inferior enaltitut; calculant que com ell, no baixará de 600 metresper lo menys.

Lo panorama que 's contempla y s' admira, del cim

— is —del Turó de Montal es tan encisador com dilatat, sens lomenor diibte, es lo mes esplendent sobre la costa deLlevant y molt superior al dels cims del Montnegre perlo que 's refereix á la costa; pera no esser difus diré:Que desde Cau de Creus fins á Garraf, s' oviran tots losaccidents de la costa y totas las poblacions de la meteixa,desde Barcelona á Calella, com també totas las mon

-tanyas que banya lo Mediterraneo, desde Garraf y Mou-juicb, fins al Pení y Sant Pere de Roda ó de Sant Sal-

vador.A las 10 y mitja, deixabam lo Turó de Montal qual

serra del meteix nom, 's junta ó s' uneix ab la del Co-rredor per Coll Sintet. La serra (le Montal arrenca (leDos -Rius, segueix per la de Can Bruguera, per Lorita,per lo Turó de Montal, punt culminant, de hont baixacap al Turó del Corral del Forn, luego al de D'anar ó-mar, y d' allí per Arenys acaba en lo mar.

Del Turó de Montal retrogadarem al camí que havíamdeixat en direcció Nort, baixant'hi ab 5 minuts; allí fe-rem un trago y á las 10.45, 'as posarem en marxa en di-recció al Nort•Bst devallant á las 11 al Coll de Can Sintet,punt hont 's juntan las serras de Montal y del Corredor,aixís com á Collsacreu, lo Corredor s' uneix ab las deMontnegre, Orsavinyá, y Roca Rossa.

De Coll Sintet qual altitut será de uns 450 metresaproximadament, pujarem per un camí en direcció Nort,que passa per entre Can Rupit á ma esquerra, y Can Jau-me Alsina, Can (duel y Can Reixach á la dreta, 'ns enfi-larem ab 15 minuts cap un espés bosch de pins, segui-rem en direcció Nort, á las 11 y 20, deixabam á ma dretaun camí que baixa á Vallgorguina y Collsacreu, á las 11.25, trovabam despres de haber girat á ma esquerra endirecció Nort Oest, La Pedra llarga, y de la Pedra llargaó Menhir seguint per entre un espes bosch de pins lameteixa direcció, á las 11 y 50 minuts, descansaban,ja en la habitació del ermitá del Corredor (Vegis ma Es-cursió de Montnegre al Corredor de 25 Mars 1885. Bulletín." IX any 1887 plana 36)

No trovant provisions en dit Santuari, (alt. apr. 600

- 19 -

metres,) á las 12 y 30 minuts, despres d' haver refrescatab aiguardent, desferem lo camí fet, baixant al) 20 mi-nuts, al Menhir ó Pedra llarga, luego deixaren lo camíde Coll Sintet á ma dreta y seguint en direcció Est, á las12.55, •deixabam á ma esquerra, lo caminet que baixa áVallgorguina y sempre seguint la direccio Est. per entrebosch durant 10 minuts, y altres tants per entre vinyas.rapidament devallarem á la Casa Nova de Pibernat, pontarrivabam á la 1 y 15 minuts, essent molt ben rebuts yobsequiats, per los amables massovers de la dita casaliont dinarem, ab apetit puig la jornada va esser llargay un poquet pesada

A las 5, preniam comiat dels amables massovers (le la•casa nova de Pibernat, que está unida ab Collsacreu, perun camí que passant per la carena y per la plana del su-ro, ab trenta minuts porta al coll esmentat. Nosaltres enlloch de baixar á Collsacreu pera anar á Vallgorguina,baixarem per un caminet lo mes encisador que imagi-narse 's pugui, que arrenca (le derrera de la casa en di-recció Nort, á las 5.10, trovarem duas casas; Can Salerasá sobre, y Can Burget á sota; seguirem curs avall lo curs-de la frescal riera de Can Saleras, per entre la mes ata-pahida y esplendent vegetació, luego la riera de Can Sa-leras's junta ab la de Can Vilar, seguint curs avali sem-pre de las duas rieras reunida,-, per entre tan deliciosavegetació, ab lo flayre de las flors, lo cant dels russin-yols, y lo remor de la aigua, á las 5.25, atravessabamlas altres duas copiosas rieras reunidas de Coll Samis y(le Collsacreu, que ab las duas ja esmentadas. de Can.Saleras y Can Vilar, y la de Riu sech; (que molta part de1' any esta seca,) que luego mes avall 's reuneix ab lascuatre ja indicadas, las cincli juntas; forman la tant im-portant riera de Vallgorguina, que es un dels major,afluents del Riu Tordera.

Com ja so dit, ii las 5.25, per la palanca atravessabamlas rieras reunidas, ja esmentadas; que passar sota me-teix tocant al poble de Vallgorguina, liont arrivabam;hostantjantnos en lo hostal de Joan Regás, lo millor delpoble, relativament bastant confortable y que á excep-

,ció de Arenys y San Celoni, es lo milloret de la regió.

-20-Un poquet fatigats del' excursió, rapidament feta baix

un sol abrassador, sens un alé d' aire, 'as quedarem ápernoctar á Can Joan Regás, pera descansar' hi comoda-ment.

De Vallgorguina una magnífica carretera que es la deArenys seguint lo curs de la riera fins á sa confluenciaab lo Riu Tordera, per tan deliciosa vall ab 1 hora y mit-xa, porta á San Celoni.

Lo dia 4 de Maig, á las 5 del matí, acompanyats delguia Felix Saurí habitant á Breda y que vingué á trovar-nos á Vallgorguina; sumament coneixedor de la regirdel Montnegre, deixabam lo hostal d' En Joan Regásaprenent la carretera en direcció á Collsacreu ó sía alSud, que seguirem amunt uns 5 minuts, fins passar lopont de la riera de Can Gras del Pou ó de Coll Samis,llavors deixabam la carretera per un camí de carros endirecció Est, per la vorera esquerra de la, esmentadariera, als 2 minuts, passabam per Can Planells, ab 8mes, pujabam á Can Botil, ab altre tant, á Can Moreu,de p ont ab 10 minuts, anarem á Can Joan Callons, (deVallgorguina) y ab lo meteix temps, pujabam á CollSamis, alt. apr. 420 metres, pont arrivabam á las 5.43,passant prop (le la casa de Can Gras, seguirem lo camíde la carena en direcció Est pujant suaument, á las 5.55,arrivabam al vehinat ó caserio de Can Paraire, grupaformat per 10 ú 12 casas, del terme de Sant Yscle deVellalta, á las 6 y 5 minuts, passabam per lo Collet y ca-sa de Can Camps de Gratallops, també de Sant Yscle, álas 6.15, devallabam al Sot de Can Pota, tenint sobre delcamí á ma dreta, la casa del meteix nom, y á la oposadaá sota; la casa de Can Callons, ab duas del terme de 01-sinellas, pujant suaument á las 6.25, arrivabam al Co-llet de Coll Blanch, (Vegis ma excursió del 25 de Marsde 1885. «De montnegre al Corredor. Bulletí n ° IX.any 1887 plana 36) á las 6.35 passabam per lo Colletdels Raplans, alt. apr. 600 metres, á las 6.55 per lo sotde las Aubagas, á las 7.5, passabam la riera del deliciós

21 -

Sot Gran, á las 7.20, girabam en direcció Est per lo Co-llet de Can Ginestá de Montnegre y á las 7.30, arrivabamá la gran casa Auladell vehina de la iglesia y rectoríade Montnegre. (alt apr. 510 metres.)

A las 8, preníam comiat de mon obsequiós amich IoSenyor Auladell, baixant ab 5 minuts en direció Est ála grandiosa casa de Can Presas de Montnegre en laesmentada casa prenguerem en direcció Sud-Est uncamí de carros de desemboscar que puja suaumenty queseguirem fins á son acabament, en lo Sot de Can Ga=rrumbau, pont á las 8.25, en direcció Est prengueremun deliciós camí de ferradura que es la continuació delde carros, que passa pujant suaument sempre per entreboscos de castanyers y avellaners; á las 8.45, arrivabamá la capelleta y rica font de Santa María, apagantnos laset ab sa fresca y cristallina aygua. A las 9.15, deixa

-bam la deliciosa font y á las 9.25, passabam per CanCona ó Quana, (de Orsavinyá,) á pochs passos de la casa,en lo Coll del meteix nom, deixarem lo camí que per lopla de la carena passant per Can Benet Vives y CanPicas, ab 40 ú 45 minuts, porta á la iglesia de Orsa

-vinyá. (Vegis Bulletins 65 y 66. Any VII planas 36-41.Nos 71 y 72. Any VII planas 186-188. N. 0s 84 y 85. AnyVIII planas 187-190.)

Lo Coll (le Can Cona ó Quana, te uns 600 metres apro-ximadament d' altitut, al girar en lo coll á la dreta perabaixar cap al mar; lo camí de matxos 's divideix; lo dema esquerra baixa per la vessant Sud-Est, cap á SantPol y Calella, y per lo de la dreta, per la vessant Sud,'s baixa á Sant Yscle, Canet, y Arenys de Munt.

Del Collet de Cona ó Quana per la vessant Sud-Est, ab45 minuts, passant per Can Perelló, 's baixa á la ermitainhabitada de Sant Andreu, allí bifurca io camí; lo dema esquerra porta á Calella ab una hora y mitja, y lode ma dreta ab poch mes de una hora á Sant Pol deMar.

- 22 -

Del Coll esmentat, ít las 9.30, empreníam la baixadaper la vessant Sud, per entre boscos d' alsinas, , bruchsy arbossos, ít las 9.55, per un fatigós y pedregós camí,arrivabam ;i Can Alomar, (desde la dita casa milloraniolt lo accidentat camí), als 5 minuts 's trova la casade Can Jan, lo camí segueix per entre boscos de pins yalgunas vinyas, als 5 minuts mes, 's passa per Can Xónaó Chóna, als 10 mes, per Can Sintu Sardá, ab 5 mes, áCan Escorxa, de pont ab lo meteix temps, baixarem áCan Vilaseca, sota de la casa á las 10 , 25, atravessaremdos torrents, en lo mateix lloch de sa confluencia; reu

-nits ab (los torrents sota la esmentada casa, forman lo'torrent de Can Vilaseca, passat lo esmentat torrent, decristallina aigua, passarem per sota de Can Cuca seguintla vorera esquerra del torrent á las 10.35, passabam á lavorera dreta per una palanca de fusta, deixant á la opo-sada, lo camí que porta á Canet de Mar seguint la ves-sant del Sud -Est, 'ns enfilarem nosaltres per la vessantSud, pujant per entre vinyas, al Collet (le Can Gendre,passant per sobre de la casa del meteix nom á las 10.50.irrivabam al Collet esmentat, las 10.55, al Pl.í denBosch. hont trovarem á ma dreta lo camí que ve deMontnegre per Coll sas Bassas, la casa Nova y CanParera, llavors girarem cap al Sud-Est, per lo esmentatcamí ample y pla, luego ovirarem Sant Iscle de Vellalta,liont arrivabam á las 11 y l0 minuts, no poguent visi

-tar la iglesia per esser tancada, 'ns deturarem ó, laplas-su del alegre y pintorescll poble, pera refrescar lasgorjas secas per la molta calor y la fatiga del camí, enlo Hostal (le Can Batalló. Alt. apr. de 160 á 170 me-tres.

DE MONTNEGRE Á SANT ISCLE DE VELLALTA.

De la iglesia 's puja en direcció Sud, per sota la grancasa Auladell per un camí de ferradura, que passa persobre de la font y las quintanas de la casa, y que s' en-lila pujant r^ípidament per entre atapahída boscuria ab

- 23 -

30 minuts al Coll de las Bassas, qual altitut será de uns680 metres aproximadament. Del Coll ab 1.5 minuts, 'sbaixa rápidament á la Casa Nova, ab 40 mes, á Can Pa-rera, ab 20 minuts, al Pla den Bosch, de hont ab 15 `sbaixa al poble de Sant Iscle de Vellalta.

De Sant Iscle á Arenys de Munt per un cami carreterbastant regular s' hi va ab 1 hora.

DE SANT ISCLE DE VELLALTA Á VALLGORGUINA.

Del poble ab 5 minuts, 's va al vehinat ó caserío deCan Nan Solé, grupo format per 6 ú 8 casas, de pont ab15 minuts, 's va á Can Domenech, als 10 mes, 's passaper Can Patirás, ah 5 altres per Can 011er, ab lo meteixtemps, 's puja á Can Maresma, de hont ab 15 minuts, 'spuja á Coll Samis, partió dels termes de Sant Iscle deVellalta y Vallgorguina.

De Coli Samis qual altitut será apr. de 420 metres, ab10 minuts, 's baixa á Can Joan Callons, ((le Vallgorgui-na), ab 8 mes, á Can Moreu, ab lo meteix temps, á CanBotil, ab altres 8 minuts á Can Planells, de p ont ab 2mes 's va á la carretera d' Arenys á Sant Celoni, seguintla avall en direcció Nort ab 5 minuts mes 's baixah, Vallgorguina alt. apr. de 220 á 240 metres.

A las 12, deixabam lo poble de Sant Iscle. baixant ab3 minuts, à la riera den Catá que atravessarem per unapalanca de fusta, pujarem sempre per terreno de vin-yas en direcció Est, luego cap al Sud-Est, bastant rapi

-dament y á las 12.35, guanyabam lo Collet dels 4 ca-miris, á ma dreta G sia al Oest, deixarem lo camí d'Arenys de Mar, als poclis passos deixarem també á ladreta en direcció Sud, lo camí que baixa á Canet de Marper lo sot y la vall del mateix nom, deixant lo esmentatcamí girarem en direcció Est, per un alegre camí quepassa per la carena de la serra, sempre per entre vinyas,

- 24 -

ovirant Canet á nostres peus al Sud, aixís com tota savall, lo alterós camí segueix la carena uns 10 minuts,ovirantse al Sud; la gran vall desde Arenys á Canet, alOest; lo mar, al Nort y Nort Est, tota la cordillera ó se-rralada del Montnegre, y al Sud -Oest, la serralada qued' Arenys puja cap als Turons de Don-á-Mar, del Cor

-ral del forn y de Montal, fins al Corredor; á las 12.50,girabam seguin sempre lo meteix camí en direcció Sud,als 5 minuts més, hu feyan també cap al Est, luego alSud, baixant á un sot, á la 1 y 10, arrivabam á la sorren-ea riera que seguirem sempre avall, passant als 5 mi-nuts, á ma dreta, per una torra ó castell d' estil góticlirestaurat, luego als 5 minuts mes á la oposada, per sotade un colegi y del magnifich temple gotich modern re-centment acabat, de la Mare de Deu de la Misericordiay á la 1 y 30 minuts, 'ns deturabam al hostal de Can An-ton hont 'ns quedarem á dinar.

A las 6 de la tarde deixabam Canet per la carreterareyal de Madrit á La Junquera y á las 6.45 minuts 'ushostatjarem á la Fonda del Siglo, d' Arenys de Marsituat enfront de la estació. Lo dia 5 de Maigá las 6 y30minuts deixabam Arenys de Mar pujant á la tartana deSant Celoni (2 surtidas per dia: 6 y 1 /4 mati y 2 y 1/2tarde, preu 6 rals). A las 7 la tartana arrivaba á Arenysde Munt, hont ferem cosa de 1 /4 d' hora de parada,seguint las costums patriarcals d' aquells temps, perafer pa y trago; á las 7 y 15 minuts al estrem de la vila,prenguerem la carretera de Sant Celoni en lo meteixlloch de son origen; (D' Arenys de Munt al pont de SantCeloni 18 kilometres y 1 mes fins á la vila.) A las 8 y 30minuts guanyabam Collsacreu alt. apr. 400 metres y álas 9 arrivabam al hostal de Can Joan Regás, de Vall

-gorguina hont la tartana insiguint las catxasudas cos-tums de la velluria, fá per lo menys 1 /2 hora de paradapera esmorsar, y luego segueix cap á Sant Celoni hontLi va ab 1 hora curta. De Vallgorguina á Sant Celonide 7 á 8 kilometres. (De Sant Celoni surten també duestartanas pera Arenys 6 ,y 1 1 4 matí y 2 y 1 / 2 tarde.)

Dinárem molt bé en lo hostal de Can Joan Regás, y á

- 25 -

las 2 de la tarde, deixabam Vallgorguina per un camíde carros, que arrenca de la iglesia y que es lo camí deOlsinellas. Pujárem per dit camí en direcció Nort ab 4minuts, á la casa de Can Bordas, ab 2 mes á Can Bnrra-gullat ab 9 minuts mes pujarem al pla del turó del Puig,lo camí segueix voltejant lo turó durant 12 minuts finsal Collet de la Creu y gosant de un panorana molt enci-sador sobre Sant Celoni, valls y pla del Tordera. DelCollet de la Creu ab 8 minuts baixarem á la petitaiglesia parroquial de Olsinella, que no pogui visitarper trovarla tancada. Te un curt y rebingut campanarmolt baix sobre la porta: mirada per fora 'm pareguèque deu esser románica d' origen.

A las 2.40 minuts, deixabam la iglesia en direccióNort, á las 2.41, passabam per sota la grandiosa casaValls, la mes gran y de major importancia de tota laregió que pertany á D. Ramon de Valls y de Barnola deBarcelona, seguint sempre per un bon camí de carros álas 3 y 5, passabam per Can Alsina, á las 3 y 30, sempreper un deliciós camí, per Can Garrell ó sia la casaDraper de pont ab 8 minuts, baixarem al Molí de paper,passant lo riu Tordera per la palanca de fusta, de hontab 7minuts, pujárem á l' estació de SantCeloni, arrivant-hi á las 3.45, y ít las 4 6 á las 3.32, (hora oficial) marxa

-ba.ni ab lo tren correu n.° 26, cap á Breda.

ARTHUR OSONA.

20 Maig 1885

SECCIÓ HISTÓRICA

C,YSTELL DE LA ROCA DEL V ALLLS.

(Continuació).

La darrera concessió que intenta atorgar á Ramón deTorrelles lo rey Martí I, fou en 1410, poch avans de mo-rir. A causa dels molts y valiosos serveys per Ramónprestats, li conferia la absolució y donació dels drets que'Ispassats Reys d' Arago tingueren áLa Roca, concedintlilo Castell á lliure y franch alou, y exonerantlo de qual-sevol vassallatje ú homenatje. Estesa la escriptura lomateix día 31 de Maig de 1410 en que lo Rey d` Aragó fi-ná en la cambra de la Abadessa del Convent de Valldon-çella, los fets esdevinguts á Catalunya ab motiu de lasuccessió ,'t la Corona imposibilitaren la concesió de lagracia (a).

A 6 de Desembre de 1410, lo Compte d' Urgell Jaume`1 Desgraciat, ven la vila, jurisdicció y rendas de Caldasde Montbuy á Na Elionor, muller de Ramón de Torrelles.Tal vegada aleshoras estaría presoner ó absent Ramón,segons tenim avansat en los datos histórichs presos deFeliu de la Peña. Exa venda motivó mes avant un pro-cés fallat á 8 de Janer de 1445, quan los homes de Cal-das s' havían redimit á Torrelles. Lo fallo condemni, áMartí Benet de Torrelles á revendre la vila al Rey y en-tregarli los deu mil florins rebuts de sos bornes. En loprocés se diu com lo compte Jaume • 1 Desgraciat, hau-ria igualment venut la vila de Granollers al propi Ra-món de Torrelles (b).

(a) Gratiaruin Xf Alfonsi IV, Registre 2595, foli 189 (Arx. Ar.)(b) Liber Patrimonis Regi, volum II, foli 316 ( » » )

27 -

1418-1463—MIARTI BENET DE TORRELLES SENYOR DELA ROCA.

Molt especial es la manera d' aparexer en la docu-mentació, Senyor de la Roca, Martí Benet de Torrelles.Vicia encara son pare Ramón, en 1418, quan aquest, de-clarantse llegítim administrador dels bens de son fill,reboneix esser feudatari del Rey pel castell de La Rocadevent prestarli, com á tribut anyal, un parell de galls(lindis (pavonum) en lo día de Nadal, ó en lloch d` ells sonequivalent de 36 sous. En lo mateix acte. realisat Í, 26 deNovembre, despres de prestarli 1` homenatje per son fill.reb del Soberít la investidura. Axó fá creure fundada-ment, que desde esta data comensá á esser Senyor de LaRoca Martí Benet de Torrelles, aleshores menor dealies.

A 8 de Decembre del propi any, la mare de Martí Be-net, Na Elionor, presta igualment homenatje al Rey yab la investidura rebé la j urisdicció civil en lo terme delcistell de La Roca (c).

En aquest temps Francisco Vendrell, batlle de La Ro-ca pels Torrelles, pregonó en lo terme que ningú gosí^sobeir á Bernat de Codolet, batlle Reyal de La Roca, en lajurisdicció civil 6 en altre pertanyent al Senyor etil,bando publicat per manament del Vicari de Barcelona.Mes lo Batlle General haguda nova del pregó, ordenófós revocat á 18de Janer de 1419, per considerarlo aten-tatori al Rey y ÍL sa jurisdicció en aquell terme

Martí Benet de Torrelles. á igual que son Pare, fou mi-litar y cambrer (camer•arii) del Rey d` Aragó. Molt joveencara, pren part activa en la guerra contra Castella,merexent del Monarca la assenyalada deferencia d' elo-giar son valor y esforç, com se pot veures ab las seguentsparaulas d` un document firmat per Anfós IV en data de2 de Janer de 1430 Es aquest la ratificació, confirmacióy aprobació. de la carta feta y no firmada, pel Rey Martí

(a) Liber Patrimoni, Regi, volum V, foli 1244. (Arx. Ar.)

- 28 -

en 1410, en que se absolía als Torrelles de tots los dretsReyals en lo castell de La Roca.

Nos itaque pr•emisiis vestris suplicationibus intuituserviciorrum pregr•andiunz per dictem vestri genitor•empr•e fato Domino Regi M-artino assidue et laudabiliterprestitoa runz queque nulla possunt vetustate deleri favo-rabiliter• inclinati consider r ato promaxime vestz• o ado-lescentie laudabili initio quo vos juventatis illecebris etdeliciis expulsis armor•um sudores non minimos vultuac animo impavidis et interr r •itis pro nostr•i ser• ricio vi-riliter • assumpsistis a vestror°unzque pr •edecessor•um ani-mossitate et audacia non devians sed pocius laudispr•econium acumulans et acr•escens in congregacionegentium azrmoi-unz quam er r o defensione z regnor rum et te-rra7•um nostr •ar•um a Rege Castelle ejusque gentibus con-tra nos guerxi ficar•e nitentibus et seu in congr• essibus cumeisdem gentibus habitis ut fidedigno in formanzur testimo-nio egrr egie debellastis ob que ad mnajoz •is r•etribucionisgi-atiam vobis suo case fendam nec immer•ito incita-mur (a).

En 1421 Martí Benet era encara menor de dies, perquant sa mare Elionor, viuda já de Ramón de Torrelles,se presenta com a tutriu de son fill (bl.

Del 1424 son unas petitas questions entre Martí Benety lo Rey per cause de negarse á satisfer lo cens d` un pa-rell de capons anyals, sens dupte per creure`sen relevatper la concessió del rey Martí, que havem dit no fou fir-mada. Es cert que '1 Batlle General embargó (de nom almenys) las rendas y drets del castell de La Roca, mes re-corrent al Rey Anfós, no podien tenir, aytals questions,solució mes honrosa per Martí Benet, tota vegada queacaban ab la ratificació, en 1430, de tot lo que hauríaconcedit lo rey Martí á no sobrevenirli la mort.

En 1433 lo Soberá li atorga privilegi d' imposar sisas ycom t paga dels drets de la concessió ingressaren enla tresoreria reyal 3 unsas 15 tarins (tarini). Y lo 19 deMarç de 1457, lo infant Joan, lloctinent general de son

(a) Dicersorum V A1fonsi 1V Registre 2613, foli 131 (Arx. Ar.)(b) Speculuin Deceanatus Valtensis, foli 491 (Arx. de la Cate-

dral do Barcelona).

- 29 -

germá Anfós IV, li exten la facultat d' imposar sisas pervint anys mes, entregant Torrelles en paga del privilegi,cent florins d' or (a).

En 1462 Martí Benet hostatjá en son Castell á la Reinad' Aragó, lo divendres 12 de Marc, la qual havia partitple Barcelona lo día precedent per causa de sos disen-timens ab las autoritats locals, fent la via de Gerona. Axího conta lo Dietari de la Generalitat, lo qual á mes refe-reix que en lo propi día y dins del referit castell, Frá. Pe-re Joan Ça- Plana comenador de la Guarday Bernat JoanCa-Pila, li presentaren per part dels depulats e consell una•uplicaciò per lojel de les remences.

Los succesos que 's desenrotllaren á Catalunya durantla guerra que per espay de den anys sostingué contraJoan II, nos obliga á destinar capítul apart pera histo-riar en ell tot lo que nos ha pervingut referent á La Rocay sos Senyors durant lo mateix.

462.-1472. Lo CASTELL Y SOS SENYORS EN LAS GUERRAS

DE JOAN II.

Consequencia de la entrada de Joan II á Catalunya perlas parts de Balaguer,contra la estipulació fetaab lo Prin-cipat, fou que los diputats del General s'aparellessin á lalluyta, que era já inevitable. En data de nou de Juny es-criuhen á molts Senyors de la terra, entre los quals hi veenumerat lo de La Roca, pregant molt afeetuosamenlestretaque vista la present sens alguna dilacio vos vingau aci ab tots

vostres rocins o armes o si per algun legítim empaix vos bo-nament no podieu partir de continent sens altre dilacio o excu-

sa nos envieu los dits rocins en manera que dema per tot lo

dia sian aci.En lo Juliol vinent, organisat y format lo somatent de

Barcelona que devía comanar Joan de Marimon, constó.de 950 homes, en los que n' hi prestó un contingent de

(a) Liber Patrimonis Regí vol. V, foll 1244. (Arx. Ar.)(b) Coleccióh de documentos inéditos del Archivo General de la

Corona de Aragón vol. 20, pag. 112.

- 30 -

set los dos termes junts de La Roca y Bell-lloch, trame-tenthi lo mateix nombre Mont- tornes y Vall- romanas.quatre homens enviá Llinars, deu Argentona y Vilaçary vint y quatre los tres termes junts de Mataró Ca-brera y Orrius (a).

Mentres lo Comte de Pallars tenia assitiats dins Geronaá la Reina Joana y á son fill lo Princep Ferrón, las tropasdel Rey de Fransa que acudexen en son secors, forsaulo pas deis Pirineus y en nombre de sis mil homes en-traren en aquella Ciutat, obligant á retirarse á la host.de Barcelona. Axí ho comunica son capitá, lo ComteHuch Roger, á las autoritats de la Capital, ab data de23 de Juliol, manifestant se dirigeix en retirada versHostalrich hort creu lo combatirán los francesos. Y comla Reina, ab sas tropas y las aliadas, tenia intent d'atravessar lo Vallés, lo Compte de Pallars encomanaque Llinars, lo castell de La Roca y alguns altres, sienaprovisionats de vituallas y demés necessari pera llurdefesa y conservació. (b)

Lo 28 (le Juliol davant lo avanç de las tropas alia-das y mentras se refursava la guarnició d' Hostalrich y

altres fortaleses, los diputats provehexen respecte nos-tre Castell del modo que ve manifestat en la seguentcarta. (c)

Als honorables los prohomens de la vila e terme delcastell de La Rocha.

Prohomens. Ates que los enem.ichs francesos son en-trats en Cathaïunya e corren e damnifican los poblatsen lo Principat specialment aquells lochs qui nos podentenir ni defendre, dels quals es aquex vostre, per çovos dehim o manam que sots pena de cent lliures en lesquals caseu que contrafar•a sia encorregut, vista lapresent, vo q reculliau en lo castell de aquexa vila, esa saber les persones viures e bens, a fi que los enenzichs

(a Cartas Comunas Originals 1462-nombres 135 y 174 (Arx. Mun.do Barcelona.)

(b) Colección de documentos del Archivo general de la Coronade Aragón, vol 22, pág, 92

(e) Colección de documentos del Arebivo general de la Coronade Aragón, vol. 22, pág. 165.

— 31 —

si hi venien no sen pugnen alegrar, ne, vosaltres esserdamnejats. E guardan vos noy metan dilacio e seusa,car ultra la dita pena lii provehiriem degudament perutilitat del Principat. Data en Barchinona a XX VIIIde juliol del any JICCCCLXII.—Los deputats del Ge-neral e lur consell representants lo Principat de Ca-thalunya.

En lo mes de Setembre la reina Joana y lo Conste deFoix, ab un exercit de vuyt mil homes, francesos y gas-cons la major part, havent dexat á, Gerona, se 'n entranpel Vallés, apoderantse de totas sas vilas, dels castellsde La Roca y de Montcada, y aparexent lo dimecresdia 8, davant de Barcelona, y assitiant á la Capital Ca-talana. Ab ells s' lli ajuntá lo rey Joan ab la host quecomanava. No duró niolt lo siti, puig que '1 3 d' Octubrepartiren totas las tropas per Montcada vers Vilafranca.

lora ja los enemichs de las portas de Barcelona, loLlochtinent que Bnrich IV de Castella, proclamat So-berit pels catalans contraris t Joan II, tenia á Catalunya,qui era lo Prior de Sant Joan Fr. Joan de Beamunt,junt ab los concellers y diputats, procuran recobrar totlo perdut en lo mes de Setembre, comensant pel castellde Montcada, propietat de la ciutat de Barcelona. Aques-ta preparó una forta host. Comanada per los dos conce-llers Esteve Mir y Pere Juli Iii posa estret siti apoderant

-se d' ell lo 28 de Desembre, segons se llegeix en lo dar-rer apartat de la carta que Beamunt escriu, lo 29, á PereBerenguer Lort, ab exos termes: Yr haguerem a nostresmans lo Castell de Moncada lo qual sobrats per armes: losqui dins eren se son retuts a discreció sols les persones sal-ves. E de continent serem sobre La Rocha. (a)

Tal com deya esta carta succehí: armat un somatentde pagesos y ciutadans, Beamunt nombrá per Capitáde 1' exercit encarregat d' apoderarse del Castell, á Pe-

(a) Aquesta, axis com lo nombrament del capitá Bell - llocli ylas cartas que seguirán, dels dins 5, 9, y 16 de Janer, 6, y 27 de Fe-brer, 12, 17, 20 y 23 d Abril, vonen continuadas en lo Diversorum 3Locuntenentis Enrici Regís Castellce Joan de Beamunt, Registre 6Intruso (Arx. Ar.)

— 32 —

re de Bell -lloch, donzell, en 2 de Janer de 1463, tenint ásas ordres los donzells Pere Torrelles y Roger de Rosa-nés y En Gabriel Ortigues ciutadá de Barcelona.

Dins (le la Roca s' hi havian fet forts los tres fills deGalcer^ín Oliver tresorer de Joan II, y ab ells BenetCamet escrivá racional de la Ciutat, ab algues homesdels mes adietes al Rey de Navarra, trovantshi també,segurament en calitat de presoner, lo Senyor del Cas-tell, Martí Benet de Torrelles, la familia del qui, y se-gurament ell també, figurá entre las mes adictas á lacausa de la terra.

Lo 5 de Janer Bearnunt tramet al Capitá Bell-lloch laseguent carta, depenjantne d' ella que lo exercit sitiadorno disposava mes que de una bombarda.

Amat e feel etc. Oit per mossen torrelles en quinstermens sta lo siti de aqueix Castell, nos plau la dili-gencia en aquell per vos usada. E per quant la cosahala son degut effecte volem e ordenam que apres labombarda haura tirat e dada alguna terror als quidins son, vos faççau fer una crida continent en effecte:Com nos per usar humanament vers los qui dins son eno principals som contents e dam permissio e licenciaque totes e qualsevol persones de qualsevol conditio quesien dins lo Castell si volran exir dins terme de dosdies apres la crida seguents continuament sens armese Cavalls simplament ab lo que ab si portaran llurpropi sien saus e segurs. Exceptats en Galceran oliverLoys oliver e Franci oliver en Camet mercader Nexadahome de mar e Navellaneda e en Vives de Mallorcalos quals set volem esser presoners e de bona guerraacquisits al S.' Rey e a sa merce. E si no volran dinslos dits dos dies exir que sien fets de la condicio en lapena dels Set dessus nomenats. Per tant feta la ditacrida executau e feu lo que cove. E si en terme deaquells dos dies passats los qui dins son no acceptantla permissio feta de gracia restaran ells e los altresno sien acceptats en altra forma que a sola voluntatmera nostra per part del S.°'' Rey havent aquells totsadiudicats per nostres presoners per part del dit S."'

-33-Lo home empero qui es exit trameteu aci pres e benguardat perque de ell se dispongua en forma deguda.Dada en Barchinona á V. del mes de Gener del AnyMil 11uatrecents Sexanta tres.

Fray Johan d. B.

Ignoram que succehiría entre los sitiadors del Castelly son Capitá: mes lo fet es que Beamunt se veu obligatá intervenirbi per causa de volguer dexar lo campmolts individus del somatent. A fí d' evitarho vanendrecadas las provisións seguents del Llochtinent d'Enrich IV.

Lo Rey etc.Capita: reebuda havem vostra letra e vist lo contingut

en aquella havem proveit segons veureu per nostresletres patents als homens del sagramental dre;ades.Presentan les los e manan los fer lo dever car delcontrari sil fan portaran pena deguda. Vos emperofeu lo que de vos se spera. Dada en Barchinona á VIIIIde Janer del Any 11ICCCCLXIII.

Fray Johan d. B.

Doga Enrich Rey de Castella, etc.Don Johan de Beamunt etc. Als feels de la Matar del

5. 0" Rey los Capitans del sagramental e del sometentde les gents que stan en lo siti contra lo Castell de laRoca e qualsevol gents que alli son Salut reyal é gracia.Conc haiam sentit vosaltres murmuran mostrant havermolesta la dilacio e significant vos voldrieu partir edexar aqueix siti vos signi, ficam que tal cosa a nos seramolesta e a vosaltres succeira en pena. Pertant vosexortam pregava et per part del Sr. Rey vos manaraque stigau segurs en aqueix siti e façau lo dever estigau a tota obediencia den Pere de belloch Capitaper nos aquí statuit guardantvos de fer lo contrari sila ira e indignatio del Sor. Rey squivar desijau é penesa nostre arbitre reservades no voleu encorrer a lesquals nous fallira executio prompta. Per ço manara lespresents esser spaxades e a vosaltres dirigides. Dades

- 34-en Barchinona a VIIII de Janer del Any Mil CCCCLXtres.

Fray Johan d. B.

Despres d' aquexa provisió, y per satisfacció dels quiestavan en lo siti, com diu lo mateix Beamunt, ne dictaaltre encaminada á mantenir la disciplina entre lossitiadors, alentantlos ab la esperança del botí que dinspodrán trovar. Ab poch agrado hi estarían los sometentsates lo tenor d' estes seguides disposicions.

Lo Rey etc.Capita: per satisfactio dels qui en aqueix siti stan e

encara per la punicio de la por f dia e obstinada maliciadels qui son dins e per que a altres sie exem ple volem ees nostre intencio e axius manara ab veu de crida ofaçau publicar que expugnantse lo Castell de la Rocae entrant se peer forca tots los bens que dins se trobaranexceptat la fusta sien e haien los qui en lo dit siti sone dins lo dit Castell per forca entraran de bona guerra.E encara los homens qui, en defensio del elit Castell einimichs son exceptats los Set qui en dies passats ennostres letres volien esser a raerte del Sor. Rey comaquells vullani sien presoners del dit Sor. e a disposiciónostra en tal cas dels altres se faça a disposició delsvencedors e de aquesta roba e presoners dats de bonaguerra sia d dispositio vostra si volreu que vingue aboti o sie dada a sacomano: tot sia a discrecio vostraremes. Dada en Barchinona a XVI del mes de Janerdel Any Mil CCCCLX'III.

Fray Johan d. B.

Lo donzell Pere de Bell -lloch fou elet diputat de laGeneralitat de Catalunya lo 31 de Janer, pera cubrir lavacant del diputat rebel Ça - Portella, qui fugí fortivol-ment de Barcelona lo 7 de Janer. Consequencia d' aquestnombrament fou que dexant la capitania del exercitsitiador, passás á ocupar son lloch Bernat de GuimeráVeguer de Barcelona. Axí vehem dirigirse á ell Beamunt

- 35 -

en sa carta del 6 de Febrer, al accedir á un parlamentque 'Is germans Oliver havien solicitat haver ab mossesViceiils de Barcelona.

Lo Rey etc.Veguer: aqui es un gentil home que Bien vicents fill

de mo.^sen jaume vicents al qual segons son informatslos olivers que stan en aquex Castell de la Roca voleiencomunicar sa voluntat sils fos permes la qual cosa perbenefici del negoci nos volem permetre en aquestamanera: empei o que per lo dit vicents los sia dit e de-cla rat que si ells se volean retre a nostra tuerce e darsea discrecio nostra deuen pensar seran altrament trac

-tats e ab altra clemencia que sils entravan en força dearmes lo que no pot fallir miiancant deu ells volentsetenir e sperau lo derrer diner. Axi si a fer 1ao hanspacheu. prest car deu no dexa tots temps star en unenser la voluntat dels homens. Dada en Darchinona aPI de febver del Any Mil CCCCLX'III.

Fray Johan d. B.

Post datara: vos avisant que lo dit vivents no taja alparla m ent a motiu de vosaltre ni dell atas solamentrequest e demanat i er los dits olivers e no en altramanera e quins vol sia la pratica nos cloa res finshaiau nos consultat e haiau de nos resposta del que seranostra voluntat. Datum ut supra.

Francesch Carreras y Candi.

DE LA EPOCA EN QUE 'LS CATALANS PERDEREN

Á ATHENAS.

Un dels fets menys coneguts en la historia de la Gre-cia mitj-eval, es lo de la fetxa certa en que 'ls Catalansforen expulsats de Athenas pels florentins. De mes ámes los pochs historiadors que parlan deis succesosque precehiren a aquesta expulsió, están molts obscursquan no plens de erros de gran importancia. Y no 'screga que sigan historiadors de poca importancia los áqui nos referím, sino de anomenada tan ben fundadacom la que tenen un Zurita, un Carles Hopf, ó un Fer

-dinandus Gregorovius. Nosaltres no creyém esclarir deltot en aquest article la veritat, pero si pensam dir ladarrera paraula en quan se referesca á las investiga-cións que 's pugan fer en nostre arxiu. Tal vegada lodescubriment de nous documents en los de Italia vindradem, á fixar y ampliar los datos que avuy trayém állum per primera vegada; mes repetim, aralper ara, lainvestigació histórica no 'ns dona mes esclarexements.

Fundat lo infatigable investigador alemany CarlesHopf, —qui dedica á la historia de la Grecia de la EdatMitja sa existencia sencera—,(1) en un documentdelAr-xiu (le Venecia de 7 de Juliol de 1385 (2), en el que Nerioó Rayner Acciajoli pren los títols del Senyor de Corin-to y del Ducat (le duceaume, en grech Souzv.ov), creuque 'ls soldats del afortunat banquer florentí entraren

(1) Griechenland im Mittelalter etc. T. VI y VII Leipzig. 1870.(2) Misti. XXXIX fol. 219, in op. cit. T. VII p. 26.

-37—

lliurement en la part baya de la ciutat d' Athenas enla primavera del mateix any 1385. Lo famós Gregoroviusen sa darrera magnífica obra sobre Athenas (1), en quetant se aprofitá de nostras investigacións en lo arxiureyal de aquesta ciutat, per falta de nous datos, adoptatambé la opinió de Hopf. Y com Zurita res diu sobrela presa de la capital grega, ni de la seva Acrópolis,la autoritat de 'n Hopf y Gregorovius ha fet pendrelloch cie veritat histórica, al fet de que Rayner entráen Athenas en 1385, y de que la Acrópolis defensadaper Pere de Pau, perllong•á sa resistencia fins á 1387,suposant lo darrer autor que no per axó se interromperenlas relacións entre la Acrópolis y lo rey d' Aragó, cosa al-tainent inverosimil donada la distancia de aquella for-taresa al Pireo. «Dit castell, diu referintse á la embaxadade Rodonelles de que parlarém mes avant, apesar de sonsetje per las tropas de Nerio ó Rayner estava en situa

-ció de comunicarse ab Espanya (2).» Sentat axó, en Gre-gorovius s' estranya de que en la carta que 'n 17 deJuliol de 1385 escrigué D. Pere IV als quefes de lasbandas navarras en la Morea, designés únicament cornenemichs als Grechs y als Turchs, y que ni un motdigués de 'u Nerio; y mes admirable troba encara quetampoch tingués noticia del fet de la presa d' Athenasper aquell rey un any mes tart, es á dir, en 17 de Agostde 1 .386, época en que anunciava als Navarros que en lavinent primavera enviaría á Grecia á Bernat de Cor

-nellá (3). Y afegeix després en una nota (4); «si semblaenigmatich lo silenci de D. Pere, mes ridícul es 1' orgullnacional de 'n Zurita que no diu una sola paraula, pri-nier, de la conquista de la ciutat, y després de la de laAcrópolis». Quan lo ja clifunt Gregorovius escrigué axónos va recordar de que la historia de la Grecia mitj-eval

(1) Geschichte des Stadt Athen im Mittelalter. Dos vol—Stutt-gart. 1889.—T. II, 211.

(2) Ibid. II. 213.(3) Vid, las dugas cartas en la nostra obra Los Navarros en

Grecia y el ducado de Atenas en la época de su invasión.p. 260. Doc. num. XL y XLI.

(4) Ibid. II. p. 212.

-3sno 's troba sols sencera en lo arxiu de Barcelona. ni enlos de Palerm, Venecia, Nápols ó Florencia, ni en los lli

-bres dels historiadors greclis, ni menys en los cronistasoccidentals de aquella época. La investigació moderna hacomparat totas aquexas fonts y ne ha tret 1' aygua clara.Mes en Zurita que no podia treballar sino ab los mate-rials que á casa seva tenia, prou va fer y molt mes quemolts historiadors moderns, al) lo que tingué á la vista, y'u va traure mes partit del que era d' esperar. En nostreArxiu de Barcelona no 's troba cap document que anun-cíe la cayguda de Athenas y de la Acrópolis. Aquest fetdesorganisá, com es de suposar, lo poder catalá allí es-tablert, y res de particular té que no 's cambiassenllavors comunicacións entre las cancillerías de Athenasy de Barcelona. Lo unich indici ó testimoni históriches la falta de documents y la vinguda á las parts deAragó, del Arcabisbe catalá de Athenas.- Mentires trobém en nostre Arxiu documents referentsal Ducat, es prova de que aquest continuava baix la de-pendencia d' Aragó, y per axó podém demostrar avuy,gracias als curiosos descubriments que ferem lo Julioldel any passat, que Athenas era encara catalana no solslo any 1385, sinó los dos següents, y que la cayguda dela ciutat y de la Acropolis se realisaria probablementlos darrers mesos del any 1387 y casi be simultaneament.Lo document, que, per dirho axí, tanca de cop y des-trueix las conjecturas de 'u Hopf y Gregorovius, es lo delfol. 79 del Reg. 1923, lo qual per sa importancia y perser lo darrer acte de homenatge fet per Athenas á la Co-rona de Aragó, publiquem h continuació de aquestas ob-servacions. Segons aquest document lo dia 4 de Novem-bre de 1386 se feu en Athenas -una escriptura pública áfavor de 'n Gueran de Rodonelles, que ja havia desem

-penyat altres vegadas aquesta comissió, com procuradory enviat per Mossen Pere de Pau, gobernador de Athe-nas, prop de lo rey de Aragó, pera cumplir quidquid exce-llencia Regia duceretur orclinandum. Aquest instrument depoders fon fet per lo grech Nicolau Macri notari públich,en los ducats de Athenas y de Neopatria y en tota la jo-

- 39 -

risdicció del senyor Rey en las parts de Romania, lo ma-teix qui, junt ab lo famós Demetri Rendi, havia de figu-rar mes tart, si be no tant com ell, sots lo gobern delusurpador florentí Nerio Acciajoli (1).

Demostrat ab aquesta proba tan fefaent lo error deisdos eminents historiadors alemanys, assatjarem enaquest lloch una descarnada relació cronológica delsprincipals succesos relacionats ab la historia del ducatcatali4 de Athenas en los dos darrers anys de sa existen-cia, destruint de pas algun que altre fet equivocat enZurita y reproduit baix la fé de sa autoritat per los ci-tats autors extrangers.

En lo Febrer de 1386 trobam ó, Nerio Acciajoli, no enguerra ab los Catalans, ni en posessió de Athenas, coms' havia cregut fins ara, sino combatent als Turchs, alsque junt ab lo Batlle del Negropont causava una sen-sible derrota, per lo que la senyoría de Venecia lo fe-licitiL expresivament (2). Per la primavera d' aquestmateix any retornava Ramón de Vilanova de songobern de Athenas, que desempenyava en nom delVesconlpte de Rocaberti, per haver lo Rey Pere remo-gut it aquest de son carrech it consequencia de sa con-ducta observada en las diferencias hagudas entre elly son fill 1' infant D. Joan (3). Ramón de Vilanova dexá.

(1) Gregorov. op, cit. II. p. 227 y 242. La primera vegada que apa-reix son nom es sis anys després en un document fetxat en la capella

del palau de Athenas lo 29 Desembre de 1391.(2) Memoranclam, t, ctoriam, obtentam per..... clominum. Ragne-

rium contra Turcos vestro etiam auxilio mediante. Misti XL. fóleo17. Febr. 1386. Gregorov. II. p. 213. Lo Senat consentia també en lademanda de Nerio de entregarli una galera pura perseguir als pira-tas turchs. Lo 10 de Agost de 1386 la galera no estava encara equi-pada. Tal vegada cl' aquesta galera se servi pera atacar després alsCatalans. Observis que en aquest document sols se li diu clominuntRaynerium,, y no senyor del Ducat.

(3) Arch. Cor. Arag. Reg. 1372. fól. 104 y 132. —Vid. com en Zuritaexplica aquest fot. Anales. t. II. c. 38. p. 386: «Mas como el Viz-conde se vino á Cataluña, y en la diferencia que el infante don Juantuvo con el Rey su padre fué de los principales que siguieron alInfante, el Rey le removió de aquel cargo v lo mandó que alzaseel homcnage y .Juramento que Ramón de Vilanova le habia hechopor las Ciudades y Castillos de los ducados de Athenas y Neopatria,y rehusándolo el Vizconde de hacer, hasta que el Rey le pagase 5000florines, de 13000 que Babia gastado en la ,jornada, Ramón do Vila

-nova se vino á Cataluña, dejando encomendado lo de la guerra á Ro-ger de Lauria y Antonio de Lauria su hermano, etc., etc.

- 40 -

encomanat lo govern dels ducats á Mossen Pere de Pau,(1) sens que hajam trobat cap documenten que 's mostrilo que diu Zurita, es á saber, que D. Ramón se 'n vin-gué á Catalunya encarregant lo de la guerra á Roger (leLauria y Anton de Lauria germá seu,—dels qui feya mol-ta confiança, per ser (los cavallers principals y de granvalor, nets del almirall Roger de Lauria—, y la goberna-ció (le Neopatria, á Andreu cavall, Capitá de la ciutat(2).

Lo 26 de Juliol de 1386, escribía lo rey Pere IV unallarga carta á Pere de Pau parlantli de la remoció delVescompte de Rochaberti y notificantli lo nombramentde gobernador general dels ducats de Athenas y Neopa-tria, en favor de Bernat de Cornellá. (3) En altra car-ta de 17 de Agost del mateix any, tot repetintli la novade haber fet á aquest, vicari y oficial dels seus ducats deAthenas y Neopatria, li deya que pensava enviarlo á ellsdins breus dies «ab tal esforç de gent darmes axí de ca-vall com de peu que Den volent defendrán be los loclisdels dits nostres ducams et encara recobrarán totsaquells quis pertanyen d nos.» (4) Li encarregava ade-más que axí que fos allí en Bernat (le Cornellá, lientregás lo castell y ciutat de Cetines ú Athenas. Lomateix dia feya á saber lo nombrament del nou vi-cari als prohomens y universitat de Cetines y als seusfeels los Capitá, Castellá, Prohomens,Sindichs y Consellfranchs y grechs de Neopatria á de la Patria, com laanomenavan los Catalans, excusantse de que per al-gíins arduus fets y sobre tot per las Corts generals re-cemment celebradas, no hagués pogut trametre vicariab gent d' armes per regir y defendre sas posessions deGrecia, y recobrar las perdudas, y anunciantlos que per

(1) Ibid. R. 1262. f. 5.(2) Zurita. Anales. t. II. e. XXXVIII. lib. X. p. 386 y 387.—En

cambi lo doce vent á que nos referim diu clarament. «Y per conse-guent vullam que al dit bernat (de Cornella) sian linrats los castellet Ciutat de Cetines e les altres ciutats castells e lochs dols dits du

-cams los quals vos tenits por comanda dol veseomto do Rochabertiquels te per nos, e aquells, ara que sots vengut dels dits dueants,hanets conzanats segons havent entés á nzossen pero de pau.» Aques-ta carta porta la fotxa de 26 de Juny de 1386.

(3) Reg. 1559, fol. 13 á 15.(4) Arch. Cor. Arag. R. 1372, £ó!. 164.

— 41 —

de prompte donassen plenera .fé y creença á tot ço que'is digués son enviat Guillém de Cornellá, germá, sensdupte, del vicari Bernat, que de present els trametía.(1) Es de notar en aquest ofici reyal que per primera ve-gada se faça menció dels súbdits grechs de Neopatria,com formant part del Consell 6 universitat de dita ciu-tat, lo cual proba que la població grega en aquestos da-rrers días de la dominació catalana, prevaleutse de sadecadencia y del desorde general del país, anava reco

-brant paulatinament sos drets, y preparant la prepon-derancia del element indígena, durant lo govern delspróxirns duchs florentins.

Igual notificació del nombrament de 'n Cornellá feyalo Rey d' Aragó, lo citat dia 17 de Agost, als gobernantsdels estats ó forças vehins ab los quals vivía en pau yarmonia, convé á saber, al senyor d' Argos y Nauplia(Arggens y Ndpo1s), micer Cornar, (2) que no era altreque Pietro Cornaro, casat llavors ab María d , Enghien,promesa en 1371 al catalá Joan de Lluria (3); á micerMarquesa senyor de Neaupacton (Neopaton), 1` actualLepanto (4); al reverent arcabisbe de Patras (Patraix.)en la Niorea (5), que se esqueya llavors serlio, Pau Fos

-cari (1373-1392) (6); á Bordo de San Superano (lo bort desant Sabrid), capitá de la Companyía navarra en la 11Io-rea, y á Maiotto de Cocarells (Maiot de Cocurell), batlle deaquest país. (7) Al dia seguent dirigía las metexas excu-sas é iguals promesas y notificacións á la Comptesa deSalona, Elena Cantacuzeno, viuda del qui fou vicari ge-neral dels ducats y un dels mes probats leals y defene-dors de la Casa d` Aragó, D. Lluis Frederich (8.)

Fins al 18 d` Agost de 1386, y no com creuen Hopfy Gregorovius en 1383, no expedía lo rey en Barcelona

(1) Reg. 1372, fó1. 163.(2) Reg. 1372, fó1. 165 v.(3) Charles Hopf. Chroniques grego- romanes. Berlin. 1873. p, 474.

Tablas.(4) Reg. 1372, fó1. 165 v.(5) Ibidem.(6) Hopf. Chroniques, ibid.(7) Reg. 1372, fól. 163.(8) Reg. 1372, fól. 162 v.

-42—

lo nombrament de 'n Bernat de Cornellá tan anunciat(1), ab las matexas facultats y atribucions que 's con-cediren á son antecesor en tant important carrech, lovescompte de Rocaberti; y prop de tres mesos després.lo 4 de Novembre, feya en Athenas mosses Pere de Paula carta de procuració,—que no he tingut la sort de trobaren nostre arxiu, axi com m' esdevingué ab los capítolsfamosos de Athenas y Salona,—redactada y closa perNicolau Macri, notari grech, dels qui sempre se servirenlos Catalans durant la seva gobernació de Athenas.

Lo cija 5 de Janer de 1387, y mentres tal vegada esta-va en camí lo procurador dels Catalans Guerau de Ro-donella, que altres vegadas havia fet lo mateix viatje,llensava son darrer sospir en freda soledat en son palaude Barcelona, lo Rey Pere IV, q ue en tots los assumptosde son gobern lnanifestá suma promptitut y diligencia,menys en los que 's referiren á sos lluñyans estats deAthenas y Neopatria. Arrivá aquest día sense que Ber-nat de Cornellá anés á Grecia, repetintse ab ell las ma-texas dilacions que ab son antecesor lo Vescompte Dal-mau de Rocaberti, lo qui al pujar al trono lo nou rey enJoan I, qual causa ab tal ardor havía abraçat, tornó ása antigua privanza y á ser restituit en lo seu carrechde Vicari general dels ducats grechs.

Lo primer acte del nou rey referent á ells fou donchsaquest nombrament, y després en 3 de Març de 1387, unaltre en favor de Bernat Ballester, ciutadá de Valenciay habitador en lo ducat de Athenas, personatje que fi-gurá en 1380 com á procurador del Compte de Salona,Lluis Frederich d' Aragó, y com á portador de los capí-tols presentats á Pere IV per las universitats de Salona,Tebas y Lebadia (2), y al qui dit rey d' Aragó en certaocasió concedí los bens que dit compte poseía en lo cas-tell de Siderocastron (la antigua Delfos) (3). Ara 's trac

-tava del compliment de la cantitat de quatre mil sousde Barcelona sobre uns drets y rendas de la Batllia de

(1) Reg. 1559, fol. 11 á 13(2) Reg. 1366, fol. 79, v°.(3) Reg. 1559, fol. 69, v°.

- 43 -

Xativa, concedida per lo dit rey en Pere á BernatBallester, y de la qual sols ne havía cobrat la mey-tat (1).

Quinze días després de firmada aquesta concessió, esá dir lo 18 de Març de 1387, se trovava en lo Palau Me-nor de Barcelona devant Joan I, lo procurador de MossenI'ere de Pau, llochtinent del Rey en los castells dels du-cats grechs, en Guerau de Rodonelles 6 Rodonella, noá presentar com en 1380 nous capítols al nou Rey, qualexaltació no se havía verificat encara al rebre sos podersen Athenas, sino á posarse á sos manaments en nomdel dit llochtinent, pera lo que sobre aquells ducats cre-gués oportú ordenar (2). Lo rey Joan I atés á que depoch havia creat vicari seu en las ditas partidas al no-ble Felip Dalmau Vescompte de Rocaberti, conceller yCamarlench seu, se limitá á manar al procurador,que en representació de Mossen Pere de Pau y com perell enviat, li prestás jurament y homenatje com ávicari y llochtinent seu en sas prosesions gregasy de cum-plir quant li havía sigut manat y confiat per son sere-níssim pare D. Pere Rey d' Aragó de bona memoria,segons se contenía en lo dit instrument de poders. Loprocurador Rodonelles prestá en efecte dit jurament yreconegué al Rey d' Aragó com á Duch y senyor naturaldels anomenats ducats.

La primavera cl aquest any 1387, en que Pere IV ha-vía dit que enviaría á Grecia alvicari Cornellá, se passátambé en promesas y dilacions sense que 's mogués deCatalunya lo de Rocaberti, com ja havía succehit 1' al-tre vegada. Lo mateix que esdevingné 1' any anterior aben Bernat de Cornellá se repetí ara. Los preparatius(le las próximas Corts de Montzó, que 's celebraren 1'any seguent de 1388, dexaren entregats als cata-lans de Grecia á la seva trista sort, ni mes ni menys delo que se verificá quan Pere IV en 1383 reuní Cortsen la matexa vila, de las quals anavan aquellasá ser continuació. Lo 17 d' Abril escrigué lo Rey al A y -

(1) Reg. 1827, fol. 49.(2) Reg. 1923, fol. 79, v°.

— 44 —

quebisbe de Neopatria, á la Comptesa de Salona y alcapdill dels Navarros, Pere de Sant Siurá ó Cebriá (SantSuperano). A tots comunicava lo nombrament del Ves-compte de Rocaberti com á vicari seu en los ducats. Em-pero enla carta al primer se parla no del ducat de Neo-patria, sino del govern ó reginaine totius patrie que ibi nostrodominio est subjecta, lo qual indica que part de aquellaterra ja no estava baix la dependencia dels Catalans, yse li promet lo de sempre, que '1 Vescompte será allídintre de breu temps (1). A la Comptesa li diu D. Joanque com pels grans y arduus negocis de la seva cort loVescompte no havía pogut passar allí, li tramet son filllo noble y amat coper seu en Bernaduch, alimentant en-cara ilusions sobre lo matrimoni entre dit noble y donyaMaría Frederich filla de la Comptesa, matrimoni imposi

-ble peresserjacasada(2). En quant al bort de SantCebriáó Siurá se limita á notificarli lo nombrament de 'n Roca.berti, lo qual pensava trametre ab moltas gents d' armasy ballesters pera tranquilitat dels seus sotsmesos y con-fusió y dapnatje dels rebelles (3).

Es de tot punt fals lo que asegura en Zurita, que en18 de Març lo vescompte de Rocaberti aná per mar deBarcelona al Peloponeso (4), y lo que afegeix en Grego-rovius de que se presentá efectivament en lo Pireo, mesja massa tart, (5) puig en Pere de Pau se havia vist pochabans en la dura necessitat d' entregar la Acrópolis (4).Zurita sens altre fonament que '1 document en que 'sparla de la presentació de Redonelles en lo palau delRey, y en la promesa d' aquest d' enviar al de Rocaber-ti, dona per fet lo que sols estava projectat. No hi ha capdocument, ó al menys no 1' hem trobat fins ara. en elque d' axó 's parle; en cambi, sí sabém que '1 5 de No-vembre de 1387, lo vescompte de Rocaberti en lloch deanar ell á Grecia, hi trametia ab consentiment del rey a

(1) Reg, 1675, fol. 124, Y.(2) Reg, 1675 fol. 124. Esperara un dia escriure un intoresant tre-

ball sobre lo fet del casament de aquesta tan solicitada princesa.(3) R. 1675, fol 125(4) Indices. p. 363(5) Op. cit. 11 p. 214.

- 45 -

P. de Vilalba donzell, com á procuradorseu, pera rebre ytenir los castells de Athenas y Neopatria, en compte dePere de Pau, la nova de qual mort arrivava llavors á Ca-talunya (1). Mes lo 16 del mateix Novembre lo Rey Joanlliurava una nova carta á Mossen Pere de Pau, en queli feya saber que primer li havian dit que era mort yque després se li havia donat á entendre que no eraver, per lo qual donava com no feta la lletra signada desa má en la que ordenava á qualsevols tinents sos cas-telis de Grecia que 'is lliurassen al donzell P. de Vi-lalba. (2)

En aquestos días en que venían de Grecia á aquestaspartidas, novas tan contradictorias, ha de posarse, ánostre parer, la fetxa de la cayguda de Athenas en poderde Nerio Acciajoli, y de la rnort del que devém suposarlo valent defenedor de la Acrópolis, Mossen Pere de Pau.Després de la darrera carta que acabam de citará aquestendreçada, ó siga desde '1 16 de Novembre de 1387fins al 12 de Juliol de 1389, no 's troba en nostre Arxiuun document que á Grecia 's referesca. En 1387 y en1388 se consumó sens dupte la ruina del poder catalá en1' Atica y en la Beocia, puig en la segona fetxa hem decreure que arribaría fugitiu á Catalunya lo darrer arca-bisbe de Athenas, Antoni Ballester, privat de son arcabis-bat com diu lo citat document, propier varia querrarumdiscrimina que in partibus Romanie inferioris diucius viguerunt. (3) La paraula diucius significa que la resistenciafou llarga.

Avuy per avuy ens basta ab haver indicat los fets,desconeguts fins ara, que precehiren á la ruina pochgloriosa del poderiu militar dels Catalans en la antigaGrecia continental, dexant per altre ocasió ampliarmes aquestos fets y parlar de la sort dels darrers restosde aquella poderosa forca de dominació, que 's mantin-gué ferma durant setenta y dos anys en terra extrange-ra, axis com també del home astut y atrevit, que sense

(1) Reg. 1867 fól. 77 v.(2) R. 1954. fól. 28.(3) Reg. 1872. fól. 109.

- 46 -

esser un heroe, ni molt menys, observava ab satisfac-ció desde Megara y Corinto la decadencia y divisiónsdel estat catalá y lo abandono en que '1 tenian los reysd' Aragó, pera tirarse t cop segur sobre d' ell. (1)

A. RUBIÓ Y LLUCH.

(1) Ab tot lo que acabám de dir se compondrá que no pot esserveritat lo que afirma Hopf (op. cit. VII. 26) que Nono confirmésen 15 de Janer do 1387 desde sa noca residencia de Athenas, undiploma en favor de Nicolau deMediei, —qual pareja trobam establerta Athenas durant la dominació catalana—,sobreunadonació debéns.(Vid. Gregor. II 228). Nonio s` anomena senyor de Corinto y del ducatd' Atlienas; pero aquet titol no indica en aquest cas mes que lassevas pretensions sobre dit pais, sens dupte por la possesió de Corinto.L acto de soberanía que semblava realisar te un precedent mes sor-prenent en Pere de Medicis, al qui lo duch titular y pretendent d`Athenas investi ab lo carrech de Batlle en Argos y Nauplia.

SECCIÓ FOLI- LÚRICA

NOTICIA MUSICAL DEL «LIED»

Ó CAIVCÓ CATALANA

(Seguinnnt.)

En aquest registre (1) hi li,`i lloch suficient per poguerindicar, y per lo tant, moures, la majoría (le graus dehrevetat 6 agudesa dels sóns que constitueixen la ex-tensió representativa de la entonació musical. Aquestaper consegüent dependeix sempre del lloch que la notao figura indicativa del sonido ocupa en la pauta ó pen-tígrama. A primera vista la importancia que té la ento-nació, no ja en lo gènero de musica que ni' ocupa, sinoen tots los altres, ja s evidencia notoriament. perque aella está subjecte tota la afinació ó precisió artística, totajust absolut, tota expressió verament purista.

Fins si considerara la entonació per lo que en la partdel llenguatge parlat representa,—y faig aquesta com

-paració per creurela molt apropòsit al objecte, —veurèmque nostres pensaments obran sobre las personas que• ns ascoltan de varias maneras, segons lo tò y la inflexióde la veu que donam al enunciarlos ó pronunciarlos.¿,Y, donchs, si en lo llenguatge parlat la entonació de lasparaulas, que no són sino una manifestació plástica denostres pensaments, obeeix h una recluida extensió fins

(1) La escala musical se divideix en tres grans regis-tres que són: lo regislre agut, que estudia los sòns que pro-duexen las veus é instruments aguts; lo registre naitj, enlo qui caben los mateixos en sa extensió intermedia delegut al grave; y lo registre grave, que limita la distanciaconvenient pera la veu é instruments en sa corda baixa.

- 48 -

avuy encare impossible de fixar per trobarse dit estudien lo més deplorable abandonament, ¿com no ho seráen musica hont se troba plenament á casa seua, en locírcol just y adequat del seu medi, que li proporcionavast camp pera son desentrrotllo, que li ofereix variatsmedis per poguerse engalanar, sobresurtint entre ells losde la intensitat, los del timbre, y los de la ja referidaextensió?

Per la intensitat se precisa la cantitat de força de per-cepció dels sòns per que ab idèntica relació obrin sobrenostre aparato auditiu degudament. Y encare la inten-sitat també té més amplitud de miras, te més camp percórrer; no 's redueix pura y simplement á apreciar lapart material exclusiva que indica la força ab la quallos sòns s' han de produhir, nó; és de sa incumbenciapreferent 1' estudi de las gradacions, dels matissos, y dela expressió, lo que contribueix á donarli major reals,sobretot en passatges melòdichs, en los què per lo comúés son rasés capital y prehuat ornament (1).

Per lo timbre se demostra la qualitat dels sòns, jasian aquestos produhits per la ven ó per los instru-ments.

Y per la extensió considerám la riquesa de matissos,que en realitat y rigurosament la produeixen.

Totas aquestas estimables propietats son tant més evi-dents quant nos fixám en la veu humana, aquest admi-rable instrument creació sublim del Omnipotent quetanca una infinitat de recursos sorprendente, per quantse proposa fer compendie lo que '1 cantor sent, influinten 1' oyent ab sensacions distintas, tant si són de doloró tristesa, com si de passió y alegria. Un afamat crítich1' ha comparada ab 1' art de la fotografía, bastant inge-niosament, dient, que així com aquesta fixa per medide sas planxas sensibles, la imatge dels objectes, aque-

(1) En llenguatge eclétich, la intensitat la podríam de-finir dient, que és la major ó menor cantitat de vibracionsdels còssos sonoros y que ab relació ab ellas obra sobre no-salires ab parescuda percepció ó penetració.

— 49—

lla reb y torna ab totes sas colors y detalls, la síntesisde nostres sentiments. (1)

Insistesch en que la entonació és lo principal elementde la música, que és son mes rich joyell, y que promouuna veritable unió en los sòns emitits per la veu huma-na, ó per la ficticia d' algun instrument. ¿Com se po-dría compendie la bellesa del cant, per exemple, ni sis-quera presumirla sino mercès á ella? ¡Y en lo cant po-pular destinat única y exclusivament á donar còs,forma. á las innombrables emocions que dominan nos-tra ánima y que solsament ell és capaç de expresarlas,per ésser, com diu un experimentat comentarista, unasegona veu dada al home!

Per axò, á parer meu, ocupa un seti tan primordial;per axò se pot ben afirmar que sens entonació no éspossible lo cant, aquesta part melodiosa, incompara-blement bella, resultat de la duració y de la successiódels sòns, de la que sens poguersen escapar dependeixqualsevulga idea d' expressió; y encare més se pot clir,sens entonació no pot existir noció musical posible.Perque, la entonació dels sòns és 1' acció de la veu quetendeix á modular, que 's vol armonitzar, que procuraferse agradable, mercès al joch que li dona lo conjuntde propias inflexions, que las posseeix, en general, persí mateixa, y que en lo sèr humá arriba á ésser sens do-

(1) Per tractarse de la veu, un dels medis essencialís-sims per lo cant de nostras cançons populars, crech que noserá ociós que explique somerament 1` acció material de saproducció. En efecte, la veu es un sonido del qual 1 ayreés la causa material, y la glótis ó mellor las cordas vocalsinferiors que rodejan aquesta obertura, la causa eficient.U ayre que surt dels pulmons perla sola influencia de nos-tra voluntat, al topar ab los Ilabis de la glótis, produeixlas ondulacions sonoras que venen modificadas per la fa-ringe, la llengua, los Ilabis, las sinuositats nasals, és á dir,lo que constitueix en totalitat l órgano vocal. La producciódel sonido vocal y sas diferents modificacions , seríandonchs lo resultat de la major ó menor obertura de la gló-tis, que resulta de la contracció ó relaxament dels Ilabisde la mentada glòtis ó cordas vocals.

- 50 -

narsen compte, una acció perfectament natural y finsfamiliar.

Ja he ivanifestat la extensió que casi sens excepcionstenen las melodías populars. Al fixarla en un intèrvalode duodécima no és mon animo assegurar que en abso-lut tinga que circunscriures y contentarse ab la tal dis-tancia; algunas vegadas ne passa, encare que rara-ment. (1)

Noresmenys, haig de fer notar que la mentada exten-sió no forma una veu determinada, és un conjunt desona varis, considerats com á més aptes y fins á certpunt més comprensius per al objecte á qué va desti-nada.

Persi sola comprén una complerta succesió diatònica delas set notas que conexèm. Successió que la componencinch tòns y dos mitjos tòns, disposats gradualment en lasegüent forma: una sèrie de dos tons y un semitò, per al-tre seguida de tres tbnsyunsemitó. (Ï)Ja 's pot, desdelue-go, considerar que tota classe de só, en sa essencia, laestá comprès, que hi ha la generatriu, la llavor; per lotant, encare que no ab la mida que latament voldriam,en principi existeix, puix que tots los altres sòns, no fansino reproduirse á la octava sempre, superior si sónaguts, inferior si pel contrari són graves.

Ja en aquest terreno, crech que 1' estudi de la exten-sió de nostres cants se presta bastant á la comparacióab los litúrgichs, máxime si 's vol intentar la explicacióde son origen, de sas causas productoras, de sa verita-ble gènesis. En efecte, hi ha molta similitut en la ex-tensió d una y altres, moventse ab parescudas distan-cias y assemblantse fins en sa part substancial.

(1) És sapigut, y generalment ademès, que la extensióper terme mitj de cada una de las veus, en sa corresponentcorda, sien aquestas agudas ó graves, és d' una duodècima.Entenèrn per veus agudas las de soprano, mitj-soprano, con-tralt y tenor; y per graves las de barítono y baix.

(2) Los antichs dirían que aquesta succesió diatónicaestá composta de dos tetracords, reproduint altre voltalo Do.

- 51 -

¿Hi pot haver possibilitat d' explicar la existencia delcant popular com derivat del litúrgich?

Me sembla que sí en principi; lo cant és fill de tots lostemps y de tots los pobles. Apareix rústicament, si Is

vol en 1' origen de tota societat, y 's manifesta com ápoderós factor expressiu del primer sentiment del home,lo religiós. D' aquí la única gènesis del cant popular, laúnica explicació satisfactoria y racional de sa existenciaque per sí sola se bastaría prou, si no hi contribuissenmultas altres circunstancias de forma, com n' és indup-tablement una la referent á la extensió dels sòns. (1)

Las següents ratllas que reproduesch són del eminentP. Eustoqui de Uriarte, en sa admirable obra« Tratado teó-rico prdctico de Canto gregoriano,» según la verdadera tra-dición, y que venen á corroborar lo abans manifestat:«Lo cant litúrgicli y la musica popular antiga seguei-«xen direcció paralela; és idéntica la disposició de las«notas, iguals també las divisions rítmicas y hi há ana-«logias marcadíssimas, que no arriban é identitat, en la«sabor general, en aqueixa especie de fisonomía vaga-«rosa que 'ns representam idealment al sentir composi

-«cions d' un ó altre gènero. En la musica moderna están«mellor representats los rasgos determinatius dels dis-«tints géneros, sia per la varietat facticia del ritme, ó«per 1' ús del cromatisme, ó per cert conveni tácit per«qual virtut se dona representació psicològica á algunas«cadencias y successions rítmicas. Noresmenys, aqueixa«direcció paralela de la musica mitjeval, den entendres«respecte dels paysos informats per la Religió cristiana;«peix rés tenen que veure ab nostras melodias litúr-«gicas las cançons populars dels pobles no civilitzats«cristianament, tal com se pot observar en moltas orien-«tais coleccionadas per Fétis y altres autors.»

La senzilla exposició de un y altre, ens demostraprácticament la afinitat existent en punt á extensió.

(1) Respecte d' aquesta qüestió ja vaig en altre ocasióexposar lo meu criteri. \'éges lo Butlleti del Centre Excur-sionista de Catalunya, n.° primer pág. 86.

1

- 52 -

Tant lo primer com lo segón haig sigut escullits ad hocpera sa mellor comparació.

-53,-

La present cántiga está extreta del referit volum delP. Uriarte, qual senyor ab una exquisida amabilitat m'ha autoritzat per reproduirla, fent constar que així ma-teix se troba en 1' Himnari dels Benedictins aplicada alOpes decusque regium....... del Ofici de Santa Isabel dePortugal. M' he permès traduirla á la notació musicalmoderna, creyent que pera la comparació presentavamolta més facilitat y comprensió. Lo carácter d' aquestacántiga és igualment pròxim á la cançó litúrgica y á la

Anilante.

E - i 'a im - i^e y 1► - na

-

^ d.. ar^^■ r ^ r ^^w

__ 1

li _cria á San^Jaume4eGzr _ 1 i_ei.a.

— 5-1 —

popular, y en ella si destacan las formas repetidas y on-dulatorias de la cançó del poble. Tota ella se rnou en un

intèrvalo de séptima, ó sia, des del Do al Si, espay ne-cessari per poguerse desentrotllar. La següent cançópopular «Sant Jaume de Galicia,» ens dona també unaidea de la extensió que per lo general tenen la majoríad' ellas. Parescudament son contingut cap dintre d' unadistancia de sexta, intèrvalo comprès del Sol al Mí.

Tant en la classe de intèrvalos empleats de nota ánota, com en la extensió total de dits cants, hi reynauna idenditat digna de remarcarse, no abundant lasdistancias accentuadas, fugint dels sòns que progressanper salts ó per graus disjunts, y al contrari succehintseaquestos en progressió ó per graus pròxims ó conjunts.Axò lògicament produeix una certa unitat de fesomia,donat 1' esperit melòdich d' uns y altres.

III

La clau ó clave que més empleada se troba és la deSol en segona ratlla (1). La trobám colocada en ditaratlla y per consegüent dona son nom á la nota que enla mateixa s hi posa. No sería estrany trobar algunacançó escrita en clau de Do en primera línea, mesper axò, á la fi, sos efectes són iguals, tot consisteix enun petit cambi de nom, en el que apenas cal fixarsi.

Ya rasés endevant he enumerat las classes de veusexistents ab tota intenció; mon objecte anava com haurácomprès 1' estimat lector á lo que podrá haver endevinat;á poguer usar de la clau de Sol en totas ellas, com rigu-rosa y tècnicament s' usa per los moderns compositors.

No son agenas nostras cançons al cromatisme, (2)

(1) Pot considerarse avuy desaparescuda per complertla clan de sol en primera ratlla. Sos efectes han sigut subs-tituits perfectament por la clau de Pá en quarta.

(2) La escala cromática no té tonalitat propia. Tant sepot [robar en tots los tòns d' un modo major, com en los d'un menor. Regularment s' escriu ab sostenidos si la pro

-disposició és á pujar, y ab bemols si tendeix á baixar. Lobequadro anula los efectes de 1' un y 1' altre, posant á lanota en son primitiu estat.

- 55 -

encara que molt moderat, entenent per tal á aquest ter-me mitj entre lo gènero diatònich y lo enarmònich, queno vé á ésser altra cosa que una petita modulació queprocedeix per semitons en los dos modos major ymenor. (1)

Es induptable que '1 cromatisme embelleix molt lospassatjes melòdichs en los quals la dolçuray suavitat hade predominar, procurant dissimular sa primitiva aspror;noresmenys, un abús és d' un gran mal efecte engènero tan delicat. Al indicar jo 10 cromatisme, és maintenció referirme solsament als signes d' alteració (sos

-tenidos, bemols, bequadros. doble-sostenidos, y doble-bemols) accidentals, puix que ja se sap que posats com áarmadura després de la clau son exclusivament propis ycorresponen á una tonalidad determinada. (2).

La tonalitat referida devegadas no es apreciable finsal acabament, sovint está sospesa, ó se deté en la domi

-nant (quint grau de la escala) sens cap més classe deresolució final. Particularment es de notar la caygudade la sensible (setè grau de F escala) á la dominant. L'exemple que exposo á continuació se presta á una de

(1) La paraula crom.átich ve de la veu grega chroma queequival á dir color, puix al senyalar aquest género losgrechs ho feyan ab carácters de distint color.

(2) Per trobar lo tó en què un troç está escrit no hi hasino aplicar la segilent regla:

La tònica major (primer grau de la escala del modo ma-jor) ó sia la indicativa de la tonalitat, quant los accidentsde la armadura venen representats per sostenidos, está po-sada mitj tú diatónich sota del últim sostenido. Quant setracta de accidents que bemolisan ó baixan la nota, és fá-cil trobar la tònica majar també sota del últim bemol enun intérvalo ó distancia de quarta justa.

Ara bé, tenint los tòns rnajors ja cercats és senzillissimdistingir sos relatius menors per la sola nota sensible queés la única que 's diferencia de sonido. Pot compararse lotò de Do major ab lo de La menor, y se veurá que lo Sold' aquesta última ó sensible és lo alterat per un indispen-sable sostenido. Igual operació se pót fer en bemois entrelo Fa major y lo Ré menor.

- 56 -

las presents observacions, ó sia la suspensió ó detencióen la dominant. (1)

â orniTialit.

._____ 1FE jq:e.. •pp

L? I qT

Sensible.

IV.

Una de las parts essencialíssimas en 1' estudi del «lied»catalá és la que correspon al comptis.

Per sa intervenció se pot en cert modo suplir la accen-tuació y determinació de frases duptosas, empleantlasen temps forts ó fluixos, segons convinga; degut á sainfluencia, se conservan propiament los més severs prin-cipis prosódichs que determinan las més de las voltaasun maridatje acabat entre la lletra y la musica, y en fiá ell li devém la perfeta divisió ó duració del temps enparts iguals.

Aquestas parts iguals, están en un just medi, són bas-

(1) Alió-Cançons populars Catalanas, «Los Estudiantsde Tolosa.»

- 57 -

tant Ilargas pera que 1' oydo siga capaç d' apreciar ysubdividir sa quantitat; y també relativament curtaspera que 1' idea de la una no 's borri, fins que torni 1' al-tre següent, establint axis la igualtat.

Dn termes rigurosos diriam que lo compás té per nor-ma la fixació de la mida y valor que tenen las figurasmusicals en un troç de musica quansevulla.

Antigament (y ho dich axí, per que data ja de las edatsmés remotas) lo compás era perfel si constava de quatreparts iguals, é imperfet sin tenia no més que tres. Mo-dernament la divisió la crech més apropiada; tal es, ensimples y compostos, essent simples los que són suscepti-bles sas figuras de subdividirse per mitats, y compostossi en terços.

Donadas aquestas petitas indicacións respecte delcompás, diré que en nostres cants populars n lii há detots, simples y compostos en sas respectivas combina-cions binarias y ternarias, lo qual equival á dir que exis-teix veritable armonía entre la relació dels sóns y la du-ració que als mateixos pertoca; percibintse en una du-ració convinguda cert nombre de notas que naturalmentresponen á una determinada reunió de sonidos.

Y el compás en aquést género constitueix un rasgonotable, és un portaveu del ritme, com més endevantexplicaré, per medi de sos cambis se dona lliure expan-sió á la lletra, y ajuda eficaçment sempre que 's tracted' aplicar á un mateix text musical, varias versións óvariants, lo que aquí Catalunya és molt freqüent d' unaregió á 1' altre.

He dit que és un rasgo característich lo cambi delcompás. Raro es lo cant que no'1 posseheix. Alguns pas

-san alternativament del quatre per quatre (compasillo ócompás primitiu de la musica y al qué en sa formacióse refereixen los demés) al tres per quatre y encare aldos per quatre. Altres alternan binaria y ternariamenten 1' espay reduit de sis ó set compassos. Reasumint, hihá una omnímoda independencia.

Materialment considerat, lo compás és una simple re-gla de convenció, és 1' espay comprès entre duas líneas

— as ó barras perpenticulars que atravessan las cinch para-lelas del pentágrama. Aquestas barras (12) s' inventarenpera facilitar la lectura de la musica y la divisió deltemps, y primitivament sols s' empleavan després d unnombre par de compassos, com quatre ó vuyt, més tartde dos en dos y per fí (menos empiricament) després decada compás tant binari com ternari.

Se podría suposar que los cambis freqüents de com-pás trencar lo ritme, mes, lluny d' axó, lo completan

més, li supleixen las deficiencias ó faltas que en la no-tació s' ocorren, quant no 's disposa sino d' una midadeterminada.

(Seguirá.)

JASCINTO E. TORT Y DANIEL.

(1) En lo ségle xvi én.

TRADICIONS FABAROLAS.

1. —LO REGIDOR VALIMANYA.

Desde que la vila de. Fabara deixIt de ser de 1' Ordremilitar de Calatrava (1' any 1429) pera passar al dominid' En Joan, rey de Navarra, y mes tart al d' En Francis-co de Arinio, sa historia no es Inés que una continuadalluyta contra sos senyors temporals, que tractavan deanar aumentant llurs privilegis al ensemps que minva

-van cada vegada més los drets de la malhaurada vila,lluyta que, per més que sembli mentida, continúa en-cara avuy ab tot vigor contra la princesa estrangera(1) en qui han vingut á personificarse los antichs privi -legis feudals dels senyors d' aquesta vila.

Com á retort d' aquella antigua lluyta y pera man-tindre viu lo rencor que tot bon fabarol creu deure pro -fessar als qui pretenen conservarlo sota Llur senyoriu,se conta de pares á fills la següent tradició.

NOTA.—Confirma la part essencial d' aquesta tradició lo párrafolO de la Defensa legal por la villa de Fabara en el pleyto con elmarqués de Argensola, del llicenciat Joan Hernandez de Alba (),que diu aixís:

«Para convencimiento del terror pánico que D. Gerau Monsuar cle»Arinio infundió en los corazones clo aquellos miserables (los oeluns»de Fabara),y precisarlos 5 laConcordia,no se puede pasar en silen-»cio el espanto que causó á la Villa la determinación que tomó con un»Jurado de ella, y fué ciarle muerte á manos del verdugo, y presen-»tarle colgado de una de las ventanas de su palacio. No tiene voces»la Villa con que explicar semejante tropelía, y se contenta con de-»cir, que usó de la jurisdicción según le dictó su antojo, é injustas»ideas de subyugar ú sus habitadores por este reprehensible medio.»¿Qué motivos tuvo para el castigo? Ninguno á la verdad; porque no»lo es el haber dicho el Jurado, que el dueño temporal no era ab-»soluto.»

(1) La de Belmonte, quo es italiana.

(*) Madrid, 1782.

- GO -

I.

Cap á mitjans del sigle setze tenía Fabara per senyorá En Gerau Monsuar d' Arinio, marqués d' Argensola,de quin orgull y arbitrarietats tant trista recordansa te-nen los vehins de aquesta vila.

Vanitós com ell sol y no content ab los privilegis ypreeminencias que de dret li pertocavan, volía lo d' Ar-gensola que no hi hagués á la vila més lley que son ca-pritxo y s' feya passar per senyor de forca y cuchilloquan may cap senyor temporal de Fabara havía disfru-tat de tant absolut poder.

No sols no respectava las Concordias pactadas entre lavila y sos antepassats, sino que, menyspreuhant laslleys divinas y humanas, no tenía pera res en compte losfurs del realme aragonés ni la justicia que de la coronadepenía.

L' orgullós Gerau Monsuar d' Arinio estava pera ma-ridarse ab una bella y noble donzella, filla d' un delsmés poderosos senyors de la corona d' Aragó, quan es-devingué que Valimanya, un dels regidors de la vila deFabara, tingué que anar á Saragossa, no se sab si perassumptos propis ó per negocis del comú.

Si llarch y penós es avuy lo anar de Fabara á la capi-tal aragonesa, puig que s' ha de fer lo camí, á cavalldesde Fabara á ivIaella, ab tartana desde aquesta vila áCaspe, ab cotxe desde la ciutat del Compromís á Azailay ab tren desde aquest indret á la sultana del Ebro, nohi ha pera que dir quan riscat y perillós hauría de sersemblant viatje en pié sigle setze quan la encontradaestava cuberta d' espessas boscurias y no hi havía al-tres camins que estrets y pedregosos viaranys.

Res té donchs d' estrany que lo bon Valimanya con-fessés y combregués abans de posarse en camí y que to-ta la vila s' ocupés dels preparatius d' aquell viatje comavuy s' ocupan las nacions dels que s' fan pera empen-dre una expedició á las geladas regions boreals ó perallensarse á explorar las desconegudes encontradas delÁfrica equatorial.

— ri —¡Cara li havía de costar al tal regidor la seva anada

Saragossa! ¡Ni may que hi hagués anat!Perque succehí que una volta allí, doná la malehida

casualitat que s' trobés en certa casa ab lo quí havía deser sogre d' En Gerau de Monsuar, qui, sabent que Va-limanya era de Fabara, li preguntá si era cert que aquellera senyor (le forca y cuchillo, á lo que 1' fabarol respon

-gué indignat que á la seva vila may bavian tingutsenyors que disfrutessin de semblant privilegi.

Ab lo qual se mostrá 1' noble saragossá molt pesarósde que F de Argensola 1' hagués enganyat.

II.

Y vet aquí que un día reb En Gerau de Monsuar unpropi ab una carta del pare de sa promesa en la que lideya que, no sent veritat que fos senyor de forca y cu-chillo, no contés ab la má de la seva filla.

¡Figureuse si se n' posaria de furiós lo noble fabarolal veure desfets los seus projectes! Y vingui pensar deaquí y pensar d' allá sobre qui podría ser lo qui 1' ha-gués descubert. Donchs no pot pas ser ningú rnés queValimanya, que es 1' unich de Fabara que es anat á Sa-ragossa.

—¡Ja me la pagará! digué En Gerau y preparó en si-lenci sa venjansa.

Per fi torná 1' regidor <í la vila y 1' senyor convocóconcell en son palau. Terminat aquest, y quan tots se n'anavan, cridá á part á Valimauya, baix pretext de dirlialguna cosa en secret y feu que sos ministres y agutzilss' apoderessin d' eli.

En va esperítren tota aquella nit al regidor á casa se-va, puig no lii comparegué ni ningú 1' vegé sortir delpalau.

III.

Encara no feya claror de día quan una velleta queanava á missa matinal vegé un bulto negre que penjava

- 62 -

d' una de las finestras de la casa senyorial. Poch des-prés ne passá un altre y un altre y anáren fent rotllo sen-se poguerse explicar qué sería allá, fins que á la prime-ra claror del auba vegéren qu' era 1' cos d' un home.

Desseguida corregué la veu y reunintse munió degent reconeguéren lo cos del infelís regidor Valimanya,traidorament mort per lo d' Argensola.

S' arma 1 poble á corre-cuyta y penetra en lo palau,mes lo senyor havía fugit y qui sab pont parava.

Vinga apariar las bestias, muntan á caball y emprénla gent de la vila un galop desenfrenat per lo camí deMequineusa.

Arriban á la vora dreta de 1` Ebro tot just á temps deveure que la barca deixava al marqués d' Argensola á1' altra vora, y ni prechs ni amenassas valguéren peraque lo barquer vingués á passarlos.

En Uerau de Monsuar li havía donat ordre de no pas-sar á ningú en tres días.

Los vehins de Fabara determináren llavoras desampa-rar la vila y viure al camp, resolució que cumplíren du-rant un cert temps, mes la mort del regidor Valimanyaquedó sense venjar.

11. -LA CASA DELS MOROS.

A la vora esquerra del riu Matarranya, á un quart deFabara y entre mitj de 1' horta, avuy despullada de sonmés preuhat adorno, que eran las oliveras, hi ha unsepulcre romá en quin frontis s' hi llegeix encara ... LA-MILI LUPI.

Aquest sepulcre es conegut ab lo nom de casa delsmoros. Se compon d' una cambra quadrada de groxudasparets de pedra de fil en quin trespol hi ha la boca d' unsubterrani, tapada avuy per las pedras que hi han anattirant los hortelans d' aquells vols.

Segons la tradició, aquella boca dona entrada á unagalería que comunica ab espayosas cambias superba

- 63 -

ment amobladas y de quins sostres penjan riquíssimasllantias d' or sempre encesas.

Tant superb palau es habitat per una mora encantadaque en determinadas diadas surt á passejar per lo camí(le Mequinenza en direcció á la font de pedra que lii haíti la vora del rin, per quin motiu se dona lo nom decarrera de la mora á aquell tros de camí.

Inútil es tractar de visitar 1' encantat palau; inútiltambé voler tirarlo á terra com s' ha intentat ferhomés d' una végada; perque s' alsa desseguida un venttant fort, tant fort que sembla que 1' mon se vagi áensorrar.

Lo vulgo creu que allí hi ha grans tresors amagats y'n dona com á proba que s' hi han trobat moltas monedasd' or. Jo no sé pas que se n' hi hagin trobat més queduas; una d' ellas 1' he vista: no te res que veure ablos moros y menos encara ab los romans: era de Felip V.

Fabara, 2f de .Taher de 1892.

CELS GromIS.

SECCIÓ BIBLIOGRAFICA

GUIA ITINERARIA DE LAS SERRAS DE LA COSTA DE LLEVANT.

—Nostre infatigable consoci D. Artur Osona, acaba depublicar en un bon'icb volúm en 16° de 220 planas, unasegona edició corretj ida y aumentada de la seva Guiaitineraria de la Costa de Llevant, que compren 142 itinera-ris i, distints pobles, alturas, llochs, monuments, dol

-mens, monastirs, esglesias, etc., compresos en las pin-torescas regions que s' extenen entre '1 Besós y lo Tor-dera. Lo mateix que las anteriors guias que sortian ablo sagell de la antiga Associació d' excursions catalana,porta aquesta lo del Centre Excursionista de Catalunya,qual nom se llegeix ademés en lo lloch principal de laelegant portada. Aquesta guia es la tretzena de 'las finsara publicadas per lo Sr. Osona, y ab tot y sa utilitat seven al preu de 10 rals. Ests, ademés en preparació unanova guia de la série, que comprendré, la Selva, 1' Am-purdi, y la Garrotxa, fins als Pyrineus de la Costa y alCanigó. Lo Sr. Osona ab las sevas monografías excur-sionistas que sovinteja tots los anys, vé h omplir ycumplir la necessitat que tots sentim de una guía itine-raria general de Catalunya, un dels fins que 's proposa

-ren las dos estinguidas associacions d' excursións y sacontinuadora nostre Centre. Tot excursionista y viatjerque vulga conexer Catalunya, no pot prescindir d' ellasy tením entés que son no poclls los oficials y quefes denostre exércit que 'n fan molt ús, pera orientarse en lopais que han de recorrer.

- 65 -

Las GUILLraíAS.—Editat per la imprempta Tasso ha pu-blicat enguany lo ilustrat primer tinent de Estat MajorD. Juli Serra y Castells una descripció molt exacta ydetinguda de las Guillerías, en lo que se hi trovan in-terposadas cincuanta láminas de gran tamany, repro-duhidas per medi de la fotografía per lo distingit Tinentdel propi cos D. Rodrigo Carrillo de Albornoz. Lo llibrede Las Guillerias conté una minuciosa descripció d'aquells llochs, escrita ab correcció, y suposa una excur-sió que tot partint de Santa Coloma de Farnés se diri-geix per Sant Martí Saspresas y castell de Montsoriu ySantuari de Santa Fé, al pich de Matagalls, devallantper Esp inelvas, coll de Serdans, Sant Hilari, Anglés, LaSellera, Susqueda, Vilanova de Sau, Amer y Roda. Des-criu lo llibre pam á pam los congostos, barrancals, ves-sants, valls, serias, cims y rius encaxonats entre enlai-rats murals de pedra d' aquells llochs ferestechs, totrecordant ensemps las llegendes, rondallas y tradicionsy los retorts de horrors y no llunyanas guerras que handonat fama á aquella accidentada regió.

LOS AUCELLS DF TDYÁ Y MASNOU per Jacinto Barrera.Breu noticia dels llochs en que s' estacionan, d' ahontvenen y ahont van, sustancias de que s' alimentan, cant,cria y beneficis.que reportan, seguida d' unas instruc-cions pera mantenirlos engabiats.—Barcelona La Renai-xensa. 1892. -32 pl. en 4.rt

SECCIÓ OFICIAL

I. MOVIMENT DE SOCIS

SOCIS ENTRATSDEL J. er D' ABRIL PINS Á LA FETXA.

SOCIS RESIDENTSD. Manuel Sabater Iglesias

Ignaci Casals y MaristanyJoan Segalés

» Joseph A. de Trias» Juli Feliu y Olivella» Antoni Castells y Castelló

SOCIS ]DELEGATSD. Joseph Adroher, á S. Pol de Mar» Francisco M. Capella, á Manresa» Joseph Barnils, á Centellas» Claudi Ornar Barrera, á Canet de Mar» Francisco Terricabrís, Collell (Banyolas.)» Agustí Salvans, á Badalona» Ramon Nicolau, Pbre., á Tárrega» Joaquim Franquesa, á Girona

Joseph Pascual Vilá, á Arbucias

II. DONATIUS PERA LA BIBLIOTECA

Per D. Miquel Cuní Martorell: Varias patents de sanitatde diferentas épocas y nacións.

Per D. Joseph Llorens y Riu: Varis goitxs.Per 1 Ateneo Barcelonés: «Catálogo de la Biblioteca.»

Barcelona, 1891.Per lo KCentre Catalanista d' Olot»: Certámen literari de

1891. Olot 1892.

— 67 —

Per D. Ramon Arabia y Solanas: Varias láminas de diferents autors.

Per D, Joseph Reig Vilardell: Monografías de Catalunya,Fascicle IV. Lletra B.

Per D. Joan Pons y Massaveu: «Trascant per les serres»del propi donador.

Per D. Joseph Puig y Cadafalch: «Estudi d ArqueologíaArquitectónica sobre 'l sepulcre romá de Fabara, anome-nat la casa dels moros» del propi donador y D. CassimirBrugués Escuder. Barcelona 1892.

Por 1' Istituto Cartografico italiano di Roma: «Carta dellestrate ferrate italiano» y «carta topográfica della Provin-cia di Roma»Per D.Joseph Baltá:Observaciones meteorológicas efectua-

das en 1891, en el Observatorio meteorológico de Vilafran-ca del Panadés, publicadas por lo donador. Vilafranca delPanadés, 1892.

Per D. Joseph Torras y Bages, Prevere.: «La Tradició Ca-talana» del propi donador. Barcelona, 1892.

Per un suscriptor del Butlletí: «Barcelona en la mano.»Barcelona, 1778.

Per «La Veu de Catalunya »: «Regionalisme» discursos deD. Ramón Picó y Campamar y D. Joseph M . de Pereda.Barcelona, 1892.

Per D. Arthur Osona: «Excursió á la Montanya del Mont-seny.» Barcelona, 1879.—«Guía general de las Montanyas

del Montseny.» Barcelona, 1880.—«Una excursióá Schwar-wald» (Selva Negra.) 1888.—oGuia itineraria de las règiónscompresas desde Montserrat al Camp de Tarragona.» Bar-celona, 1890.—«Guía itineraria de las serras de la Costa (lePonent de Barcelona.» Barcelona, 1890.—«Mes excursiónspels Alpes.» Barcelona, 1891.—«Guía de las serras deCollsacabra y de la Magdalena als Pyrineus.» Barcelona,1892.—Guía del Vallés superior. A Barcelona, 1892, per lopropi donador.

Per D. Joaquim Rubió y Ors: «Gutemberg» quadro dra-mátich. Barcelona, 1887. —«Luter» quadros histórichs dra-mátichs. Barcelona, 1888.—«Lo Gaiter del Llobregat» poe-sías catalanas, edició políglota, volúm primer, 1839-1841-volúm segón, 1841-1858—volúm tercer, 1858-1889.—Bar-celona, 1888 . 1889, del propi donador.

Per D. Antoni Rubió y Lluch: «El sentimiento del honoren el Teatro de Calderón» del propi donador. Barcelona,1882. —«EI renacimiento clásico en la literatura catalana»del propi donador. Barcelona, 1889.—«Traducciones del

- 68 -

Catalán,» per D. J. Trajano Mera. Quito, 1892.—«JochsFlorals de Barcelona,» anys 1873-1876-1879-1882.

DONATIUS EN APARELLS Y UTENSILIS

Per D. Ramón Arabia Solanas: 1 aparell pera pendre lasilueta d' una montanya.

Per D. Joan Cardona: 1 velógrafo.

Además d' aquestos donatius s ha de fer especial men-ció de la cessió en calitat de dipósit feta per lo Tresorer dela Societat D. Jaume Balaguer y Merino, al Centre Excur-sionista de Galalunya, de la escullida Biblioteca del seamalaguanyat germá D. Andreu Balaguer y Merino. Ocupaactualment aquesta Biblioteca tot 1' extens pany de paretd' enfront, de la sala de lectura del Centre y será quan esti-ga fet lo catálech, un poderós auxiliar pera los que *s dedi-quin als treballs de erudició y d' investigació literaria. Abla nova adquisició de la Biblioteca especial del Sr. D. An-dreu Balaguer (q. e. p. d.) ab que s'ha enriquit lo Centre,yque s' ha vingut á afegir á la molt copiosa de la antiguaAssociació d' excursions catalana (no parlam de la tambémolt triada y nombrosa de la Associació catalanista d' excur-sions científicas, que ja ocupava lo mateix local), he podemafirmar qu en quant á riquesa y calitat de llibres, es avuylo Centre Excursionista de Catalunya, la primera de entretotas las associacions catalanistas de la nostra terra.Al en-trar en lo local fan de molt bon veure los dos amples panyslaterals del saló de las columnas romanas, materialmentcu-berts per las altas prestatgerias de llibres que son lo seu mi-llor ornament. Lo Centre fa avuy públich lo expressiu votde gracias acordat per sa Junta Directiva lo día 6 d' Abrilprop - passat, y dedicat á son inteligentyactiu Tresorer DonJaume Balaguer y Merino, que guarda al excursionisme yá las cosas de la terra lomateixarrelat amor de son eminentgermá, qual mort deploran encara las lletras catalanas.

- 69 -

III. ACORTS Y GESTIONS DE LA JUNTA DIRECTIVA

Segons lo que prevé 1' article 17 del Reglament lo diat er de Janer de 1892, dexaren d exercir llurs cárrechs losindividuos de la Junta Directiva passada, quedant constitu-hída la actual en la forma següent: (1)

PRESIDENT

D. Antoni Rubió y LluchVIS- PRESIDENT

D. Arthur Pedrals y MolinéSECRETARI ter

D. Joseph Reig y VilardellSECRETARI 2.011

D. Lluís Tintoré y MercaderVOCALS

D. Ignasi Ferrer y Carrió» Joan Cardona» Macan i Golferichs» Cayo Cardellach» Marceli Coll» Enrich Masriera y Colomer

La Comissió executiva del Centre, durant la próximaépoca de vacacions, la forman los Srs. D. Arthur Pedrals,D. .Jaume Balaguer, D. Joan Cardona, D. Enrich Masrieray D. Joseph Reig.

En la sessió de Junta Directiva de 31 d' Abril passat s'acordó depositar en lo Arxiu del Centre, que s' ha reorga-nissat per complert, un exemplar de cada una de las obraspublicadas ó patrocinadas per las dos antigas societats d'excursions fosas avuy en la nostra, y de tots los treballsllegits per lossocis en los actes ysessions públicasde abduasassociacions, ja sigan manuscrits, ja se hajen imprés.La Junta Directiva excita lo zel de dits senyors socis peraque faciliten aquest acort que ha de redundar en prestigiy utilitat del Centre.

(1) Per una omissió involuntaria no 's doní[, compte d' aquest:aeorten lo número passat.

- 70 -

Lo 13 de Juny se acordá també en Junta Directiva que enla sessió del próxim novembre, conmemorativa de la funda-ció de la primera societat d'excursions, se llegesca la biogra-fía del excursionista ó historiador de Catalunya D. EsteveCorbera, grabanLse son nom en la lápida de marbre deisexcursionistas célebres, y s encarregá la reclacció de ditabiografía al Sr. Secretari D. Joseph Reig y Vilardell

La Sub-comisió Executiva de la Exposició de Bellas Artsque ha de tenir lloch, patrocinada per lo magnifich Ajunta

-ment, ea la vila de S. 'Feliu de Guixols, lo vinent juliol, abmotiu de la inauguració del camí de ferro, se ha dirigit ála Junta Directiva del Centre Excursionista, participantlicom al constituirse la esmentada Sub- comissió y per votunánim de sos membres, va acordarse que la llengua ofi-cial de la matexa en tots sos actes, fos la catalana.

Lo Centre Excursionista contestá felicitant calurosamentá la dita Sub- comissió, y prometentli lo apoyo que solici-tava, com axís ho fa avuy publicament encoratjant á totssos membres pera que concorregan á la próxima Exposicióde Bellas Arts de Sant Feliu, que tanta trascendencia hade tenir per nostra aymada Catalunya, ja que es la primeraque se celebra en nostra terra que se atreveix á trencarab las rutinas oficials.

Desde lo día 17 de Maig ha cessat en son cárrech lacomissió de publicacions, havent passat á la Junta Direc-tiva tot lo referent á ellas y en especial á la direcció y ad-riinistració del present Butlletí.

Lo 26 d' Abril se doná compte en Junta Directiva del im-portant donatiu de 400 pessetas d' un consoci, y 100 d' unaficionat. total 500, pera la restauració de la esglesia deSant Pons. de que 's parla en altre lloch cl' aquest número.

IV. DELEGACIONS DEL CENTRE

Comunicacions oficials y noticias.

DELEGACIÓ DE TARRASSA.

Lo soci delegat que suscriu té '1 gust de comunicar áeia Junta Directiva las següents novas que considerapertanyents als fins de 1' Associació, ensemps que unapetició que jutja de utilitat:

Are fa un any que 1' abaix fi rmat, va solicitar delAjuntament de Tarrassa, que al euderrocarse las casasde la Plassa Major (le la ciutat, al objecte de alcansarla quadratura de aytal plassa, se salvessin de sa des-trucció, los fragments arqueológichs de aquells edificisque havian format part del Palau que 'Is Reys d' Aragótingueren á Tarrassa; y atenent dita Corporació, lasobservacions del solicitant, va nombrar una ComissióMunicipal de Monuments composta dels Srs. Dr. DonJoan Cadevall, Director del Reyal Colegi Tarrassench,D. Victor Yranzo, arquitecto municipal, D. JoaquimVaucells, pintor, D. Miquel Mach, regidor, y del inicia-dor de la ideya, quins quedaren encarregats de vetllarper la conservació de dits detalls arquitectónichs, declassificarlos, de dictaminar sobre sa importancia artís-tica, y de portar efecte, si del resultat del dictamenaxí ho opinava 1' Ajuntament, la colocació de aytalsobjectes en lloch aproposit pera constituhir la base deun Museo retrospectiu de la localitat.

Los objectes salvats foren los següents: uns fragmentsde las arcadas de una part de la galeria que debía mi-

- 72 -

rar al pati del que fou Castell y Palau de Tarrassa; lapart superior de un dels finestrals de la fatxada para-lela al carrer Major; altres fragments de una arcadaigual h la avans dita, que 's trovaren empotrats en unade las parets de aytals casas: dos rosetons ojivals tambétrovats empotrats en ditas parets: dos archs conopialsde dos finestrals situats it la fatxada esmentada, en undels quals s' hi destaca en la part superior y en quiscundels costats de la matera, un escut. y al centre, ungros aucell al desar lo niu y disposantse á volar; unsócol resto de altre ventanal: una arcada románica em-potrada en una de las parets interiors, un escut delsigle XVII que 's veya t la cantonada que formavanaquellas casas á la plassa; varias pessas soltas cons ca-pitells, sócols y puntas el' archs mes ó menys impor-tants; un bon nombre de rajolas artísticas del siglexvii trovadas íti las cuynas y dessota de un balcó; unamoneda de plata de las dimensions de la pesseta. delregnat de Carles 1. er d' Espanya; un fragment de unaescudelleta arábiga y una clau ojival; alguns ossos humans y monedas relativament modernas. Al enderro-carse mes tart 1' antiga font del carrer Cremat, situadadins de 1' illa que havia ocupat 1' ante dit Palau, s' ex-tragueren tres escuts ojivals que 's veyan en la cara dela font.

Del Castell y Palau, pot dirse que sols ne resta are,la torre que restauri, son propietari lo difunt NotariSr. Carranca. Mes es de notar que també en la part su-perior y posterior de la casa que '1 Sr. Feyner te al car

-rer Cremat, y que per virtut de la demolició esmentada,are fa cantonada á la plassa, s' hi admiran encare duasarcadas mes de las romano-bizantinas que formaban lagalería del Palau, y algunas de las quals, son las quehan pogut salvarse.

lnseguint lo parer de la Comissió Municipal de Monuments, varen trasladarse tots aquestos objectes rluna sala que al efecte oferí 1' Ateneo Tarrassench, mesare fa pochs días, tenint noticia de que ab motiu decerts cambis operats en los locals de dita Associació,

- ï3-corrian perill de destrucció aytals objectes, la Comissiógiró una visita al Ateneo á fi de assegurarse de si esta-van ó no ben tractats, y desgraciadament trová que 'lshavian cambiat de lloch, sofrint no poch en son trasllat.Desseguit va dirigirse personalment á I' Alcaldía y feuavinent al Sr. Batlle, al Secretari y á alguns regidorsque s' hi escaygueren, la conveniencia de depositar losdits objectes en lloch apte y segur. Y s' acordá que '1Sr. Arquitecte municipal afegís al dictámen que d' ells' esperava sobre un edifici pera estolas que 's projec-tava, la part concernient á la instalació en un dels localsde aytal edifici, de un Museo-biblioteca-arxiu y en casde que no 's pogués realisar dit projecte, que 's destina-rian pera Museo arqueológich, una saleta y los claustresdel avuy Hospital de S. Llatzer y avans, convent de fra

-res recolets, en los que pot seguirse la vida de S. Fran -cesch de Paula, en rajolas valencianas pintadas per undels pares, desde 1' onze d Abril de 1673.

La primera providencia presa á Tarrassa pera conser-var lo arqueologich, qual fou lo nombrament de ditaComissió, y los treballs per ella realisats, despertaren loapreci de las cosas antiguas en aquesta població, demodo que després de una excitació del arquitecte mu-nicipal Sr. Iranzo que vejé la llum en un dels periódichslocals, demanant al públich que ajudés la obra de laComissió, portantli en diposit tots los objectes antichsque tingués, á fi de organisar lo Museo, foren varios losque si oferiren pera '1 dia que 's comensés formalmentaytal Museo. Lo suscrit, entre altres, ,ja'n te de rebutsab aquestas condicions, á més á més de varios particu-lars que no desitjan sino tenir ocasió de donarne ó de-positarne.

Axó porta que no 's perdi res, puig are ja es comú,que 'ns vinguin á 1' encontre los mestres de cases, peraque vejam si aytal ó qual detall trovat, té importançiapera nostre fi; ó altres personas, 'ns preguntin si es an-tich y de mérit aquell quadro, aquell plat, aquella clau,que tenían arreconats en sa casa ó '1 pergamí ó docu-ment inteligible que may tingueren curiositat d' exa-

- 74 -

minar. Y axis, are de poch al obrir los fonaments de liti

casa que '1 Sr. Guardiola ha construida al carrer de SantAntoni, antiguament de la «Quadra (le la 1 ;artoixa deVallparadis» en quid lloch se compren que hauría arri

-bat. lo casco d' Egara, avans de obrirse 'l torrent quesepara la ciutat del poble de S. Pere, per liaverse trobaten los patis de las casas (le dit carrer, monedas y restosde lápidas romanas, trovaren los mestres de cases, doscaps de obra cuyta, que per esser semblants á altre queanys atrás va descobrirse per los indrets de dita casa,apareix que degueren pertenecer tots tres á una cor

-nisa de un edifici romá, col-locats per 1' estil dels signesdel zodiach que 's veuen á la cornisa de la fatxada dela Iglesia (le S. Pere de Tarrassa, avans Catedral de SanPere d' Egara. Desseguida, douchs, s' ens avisá la tro

-balla y fins al que suscriu, se li regali una de aquestastestas. Las altres dilas las tenen, una 1' individuo de(lita Comissió Sr. Vaucells y 1' altre '1 jove pintoré inte-ligent aficionat Sr. Tobella (D. Joseph)

Are, també, un masover del Castell d' Egara, que avuyes propietat del advocat é industrial D. Joseph Matini,nos ha avisat, fa pochs dias, que al tractar d' extreureuna gallina (le un pou en que lii havía caygut, va ex-treure una grossa pedra en que hi havia ninots gra

-bats, segons digué ell, mes ho feu ab tant mala sort,que al tenirla á dalt, li caygué al pon. Per esser ditpou, tocant al Castell, era de soposar que tindría impor-tancia aytal pedra: y demanarem al propietari que laextragués y la guardés ó la destinés al Museo: axis nosho ha promes 1 ilustrat Sr. Mauri.

També lo pintor Sr. Vaucells, de la Comissió ha des-cobert dos quadros, parts de retaules, al escenari de nos-tre Teatre Principal, al que hi haurían anat á parar pertenirlii la guardarropía un succesor de un capella deaquesta parroquia, qui segurament salvaría de la des-trucció aquexos fragments de retaule, al cambiar unantich altar de la Ex-Colegiata de Tarrassa, per altrebarroch de mal gust com ho son tots los que de aquestordre hi há á nostra Iglesia, y quin retaule sería proce-

- 75 -

dent de S. Pere de Tarrasa al partirse los objectes sa-grats de aquella iglesia, quant al any 1601 per decret

del Bisbe D. Alonso Coloma, se fen la divisió de abduasparroquias, per motiu del nou temple parroquial de Ta-rrassa, que desde 1560 s edificava y va inaugurarse al1617. Aquexos dos trossos de retaule, semblan perta-nyer á la época de transició del gotich al plateresch ódel renaxement, forman dos cuadros que figuran dospassos del Via-Crucis, y sa factura es magnífica. Estánen poder del Sr. Vaueells.

Tot axó vol dir, donchs, que 's convenient que 's rea-lisi la instalació del Museo arqueológich de Tarrassa,ahont en certs indrets y al poble de S. Pere, en excava-cións tant podría trovarse de las épocas romana y mo-risca, per enriquirlo, á més dels molts donatius que denostres compatricis estém segurs tindría.

A dit efecte, y á fi de impulsar la idea, lo soci delegatque suscriu, ensemps que posa en coneixement delCentre Excursionista (le Catalunya, al que s' honra per-tenexenthi, las novas ja donadas, prega á sa digna JuntaDirectiva, se servesca endressar una comunicació á nos-tre Ajuntament, enardintlo á que apoyi la formació delMuseo arqueológich, quin local ademés podría servirde Arxiu Municipal pera gnardarhi los aprop de centllibres de la Cort del Batlle, de seguretats, arrendaments,concells, confrarías, gremis (le perayres y de texidorsde llana, etc, que descobrí, clasificó, ordená y separólo suscrit entre mitx dels nombrosos protocols del ArxiuNotarial de Tarrassa, que podent estar ben recondits enla casa comunal, lloch unich apropiat, van d' Herodesá Pilat, no volguentlos ningú, y esposantse á que aca-bin de perdrers y destruhirse. Interinament 'ls custodía'1 firmant, en sa propia casa, esperant la visita d' ins-pecció que acordó 1' Ajuntament, prévia solicitut delsuscrit, que confió als Rvent. é Iltm. Sr. Prior de la P i`rroquial y als regidors D. J. Marinello y D. M. March,1' encirrech d' examinar aytals llibres y dictaminar so-bre la conveniencia de incorporarse la Municipalitatdels á ella pertanyents y lo Sr. Prior dels que també liihá pertocants al Arxiu Parroquial.

- 76 -

Per lo tant, la petició del Centre á nostre Municipi, nosols convendría que fos de la creació del Museo, sino dela incorporació é instalació en lo mateix local de aquelldels esmentats importants llibres que abrassan desdedarrers del sigle XIII al any 1714.

Deu guardi molts anys als patricis excursionistas ca-talanistas.

Tarrassa 1. 01' de Maiy de 1892.

JOSEPH SOLER Y PALET.

Sr. President de ta Junta Directiva del Centre Excursionistade Catalunya.

A la anterior curiosa y ben rahonada comunicació denostre digne delegat á Tarrassa, Sr. Soler y Palet, y ála excitació que en ella 's fa al Centre excursionista, co-rrespongué aquest ab lo següent ofici, endreçat al sen-yor President del Municipi de aquella vila.

La Junta Directiva d' aquest Centre té 1' honor de di-rigirse á exa digne Corporació Municipal á fí de quefassi tots los possibles pera. la formació d' un Musseu ar-queológich, já que existexen en Tarrassa varis exem-plars merexedors de que sian degudament conservats,com axis mateix que servís dit Musseu de local peraun Arxiu Municipal pera guardar los ¿libres de la Cort yd' altres notables també, qual conservació es molt con-venient.

Espera, donchs, lo «Centre Excursionista de Catalu-nya» que lo Iltr. y Magnifich Ajuntament de Tarrassa,tan amant dels retorts histórichs, com de tot lo que in-dica il-lustració y progrés, s' ocupará del assumpto ob-jecte d' aquest ofici, y que veurá prompte col-locats enlloch apropósit los fracments artístichs y los llibres es-presats.

aDeu guart á V. molts anys.

Barcelona 18 Maig 1892.

ltt. Sr. President del A,juntarnent de Tarrassa.

- 77 -

Lo delegat del Centre á Olot, D. Joseph Berga, estárecullint una colecció de termes especials de aquella en-contrada de fesomía tan verament catalana, y que capdiccionari els porta. També está fent un aplech de lle-gendas y tradicions, inéditas moltas, y que segons pos-tras noticias pensa publicar en un llibret molt próxima-ment.

Lo delegat de Tarrasa D. Joan Cadevall director delColegio Tarrasense al aceptar gustós lo nombrament detal per lo Centre Excursionista de Catalunya, ha manifes-tat ensemps qu' espera poder remetreli dintre de pochsmesos un treball original sobre la Flora Catalana al quelii ve dedicant per espay de vint y dos anys totas las es-tonas vagativas que li dexa sa professió.

Nostre distingit consoci, delegat á Vilanova, D. Theo-dor Creus tan conegut per sos treballs histórichs y lite-raris, y per son amor á tot quant se refereix al presenty passat de Catalunya, está a punt de publicar, y es pro-bable ho fassa aquest estiu, un aplech de tradicions yllegendas de aquella encontrada compresa entre abdósrius, loFoixy lo Llobregat, vorera del mar llatí, llegendasque serán escritas en catalá y en la forma poética delsromans. Esperam ab ansia lo treball de nostre consoci.

c

CRÓNICA DEL CENTRE

I. EXCURSIONS

EXCURSIÓ Á SANT PONS Y CORBERA.

Lo 18 d Abril prop passat se verificó la excursió ofi-cial á Vallirana, Sant Pons y Corbera, á 1' objecte deenterarse lo Centre del estat en que 's trobava la esglesiarománica de Sant Pons, y treballar ab sas gestions peraimpedir la ruina de tan interessant monument. Assis-tiren á dita excursió los Srs. Robreño, Carreras, Vintróy Golfericlis, trayentne los Srs. Robrelio y Vintró algu-nas notables fotografías de lo que mes los cridá la aten-ció. Com sabem que lo Sr. Golfericlls pensa publicar enaquest butlletí lo treball que llegí sobre aquesta excur-sió en lo local d' aquest Centre lo 12 de Maig passat,acompanyantlo de alguns grabats, no adelantarem avuymes noticias d' ella. Lo que si dirém aquí es que fou fe-cunda en resultats pera la conservació de la antiquís-sima esglesia de Sant Pons, com ho proba. lo adjunt oficiqu' endreçá á la Junta Directiva del Centre lo dignissimSr. Rector de Santa María de Corbera.

rnSEÑOR PRESIDENT:

'Lo infrascrit Rector de Santa María de Corbera, Bis-bat y Provincia de Barcelona, á V. ab satisfacció exposa:Que lo diumenje próxim passat rebé d' eix Centre Ex-cursionista per conducto del Sr. D. Macan i Golferichs laquantitat de cent duros pera reparar los desperfectes dela iglesia sufragania y molt antigua de S. Pons, quecom pogueren convéncerse. se troba en estat ruinds. Loinfrascrit no pot menos de quedar sumament agrahit alCentre d' Excursionistas, que V. tan dignament presi-deix, per lo donatiu fet en favor de la mentada Iglesia;

— 79 —

y al propi temps suplicar que continni mirant atenta-ment lo referit temple, perque puga en éll verificarseuna restauració cabal y completa, com es de la mesexcepcional y gran necessitat.

Vulga Deu Senyor Nostre premiar tants sacrificis ytantas obras de pietat practicadas pera major honra sua.

De lo dit donatiu rebut, he donat coneixement al se-iior Bisbe, com se ni' encarregá.

Deu guardi á V. molts anys y se li ofereix at. y S. S.

JOSEPH MAS, PBRE. RECTOR.

Corbera 28 Abril de 1892.

ExcuRsió k S. 1^OST DE CAPCENTELLES Y MARTORELLAS

La Junta Directiva ha rebut la segilent comunicació relativa á ditaexcursió, en la que lii prengueren part los Srs. Maspons, Canals,Castellvell, Vintró y Robref o.

Sortirem lo 24 d'Abril de la estació del Nort ab lo tren(le las 7 del matí baxant á Mollet y dirigintnos it peucap al poble, ahont visitarem 1' esglesia ficsantnos molten una bonica pica d' aigua beneyta d' estil románich.

Nos encaminarem després cap á S. Fost, passant perla palanca estesa sobre '1 Besós, qu' ens obligá it de-mostrar qu' eram bons equilibristas. Al peu de dita pa-lanca lli ha un xaval que cobra los drets de passatje á1' anada, pero á la tornada no cobra res.

Paisatje molt pintoresch, las voras del Besós mag-níficas, molta vegetació, molt vert.

Lo' rector de S. Fost nos rebé molt be, mostrantnos totlo qu' enclou de notable 1' esglesia, axí com los valio^.sos objectes que guarda en la rectoría.

En 1' esglesia 's nota un retaule gótich del segle xiv.no oferint los restants altars, tots barrochs, altre parti-cularitat que lo tenir adossats alguns d' ells varis. frag-ments d' un retaule gótich que probablement degueren

- so -destrossar per omplir los espays buits dels dits altars.En la rectoría vejerem un curiós copó de fusta que de-gué ser daurat; una bonica creu professional de platad' estil gótich florit: un cálzer de plata del segle xvi,una notable estampa representant lo Judici Final: unretaule gótich ben conservat, un frontal bizantí de granmérit y varis quadros antiquíssims. Los Srs. Vintró yRobreño malgrat las pésimas condicions fotogénicasdels citats objectes, fotografiaren 1' estampa, lo frontal,la Creu y lo copó y '1 Sr. Castellvell los dos últims ob-j ectes.

L' esglesia en si no te res de notable. La fatxada sofrífa alguns anys una mal entesa reparació que la desgra-ciá, restant sols la part superior del campanar en 1 es-tat primitiu.

Prop de mitj dia nos despedirem del amable rectordirigintnos al poble, y mentres los Srs. Maspons y Ca-nals s' adelantavan per fernos preparar 1' imprescindi-ble arrós, los restants expedicionaris tragueren algunasvistas del bonich paisatje qu' ofería un petit torrent en-dos entre dugas montanyas cubertas de exuberant yferéstega vegetació.

A S. Fost dinarem mes que regular en 1' estanchdel poble y per allá las 2 emprenguerem lo camí de Mar-torellas á despit del desconsiderat Sr. Febo, que despia-dadament semblava complaures en torrar nostras hu-mils personalitats.

L' esglesia'deMartorellas tampoch ofereix exteriormentrés que cridi 1' atenció.

En son interior, entrant á ma esquerra hi ha un bo-nich retaule gótich dedicat á S. Sebastiá. Lo molt com

-placent rector nos mostrá 1' acta de consagració de 1'esglesia que va descubrirli entre altrespergamins lo ma-laguanyat Sr, Támaro, y després una molt notable Creuprofessional bizantina de llautó, ab esmalts regularmentconservats.

Per allá las 4 %abandonant Martorellas nos encamina-rem á Mollet, ahont pujarem ab lo tren que hi passapels vols de las 6 y qu' ab cosa d' una hora nos retornéá la Ciutat dels comptes.

— SI —

EXCURSIÓ Á SANT JUST DESVERN.

VISITA AL MOSÁICII ROMA DESCOBERT EN SON TERME.

Lo 15 de Maig tingué lloch aquesta anunciada visita,si be malhauradament no ab la concurrencia de socis(1) que feyan esperar la proximitat del indret, la faci

-litat del viatje y lo interessantíssim del objecte, que noera altre que contemplar lo hermós mosaich romá des-cobert en 1885 y ara novament desenterrat, de que clon,compte en lo Bulleti de la Associació d' excursions catalanau.° 145-7, (pl. 337-342) nostre consoci Sr.Arabía y Solanas

Si faltessen probas pera demostrar la utilitat, que janingú avuy nega, del excursionisme, lo que ha succehitab dit mosáich vindria á ferlas evidentíssimas. Efecti-vament, á la publicació del sobredit article, se deu sensdubte 1' que s puga donar avuy per salvat y conservatdefinitivament pera la ciencia arqueológica y 1 historiapatria aquest hermós exemplar de la vida suntuariadels romans entre nosaltres. Apenas vegé la llum l'article en que aquest mosáich fou minuciosament descrity dibuxat, ne prengué nota la Real Academia de laHistoria, de Madrid, cridant 1' atenció en son Boletinnostre distingit soci honorari lo P. Fidel Fita sobre laimportancia del descubriment y apoyant 1' idea emesaper lo Sr. Arabia sobre la conveniencia de proseguir lasexcavacions.

Poclis dias després, lo Sr. Elías de Molins, entés Di-rector de nostre Museo Provincial d' Antiguitats, comen-saya las gestions pera dur i cap la empresa, prestantseamable y generosament lo propietari del terreno Sr. D.Gaspar Madorell, á sa realisació, fent donació gratuitay espontanea al Museo de tot lo que s' descubrís. Mes,com no queda ja Iloch hábil en lo Museo de Sta. Agathapera instalar convenientment tant preuada pessa,

(1) Assistírem los Srs. Arabia y Solanas, Cardona, Castellvell,Vintró y Robreiio.

- 82 -

coincidint ab axó la creació dels Museos Municipals, s'oferí ocasió favorabilíssima pera inaugurar aquestos abuna troballa indígena de primer orde y quina adquisició,al revés de moltas altras, ni tant importants ni tanthermosas, costaría á nostra ciutat ben poca cosa.

Comensadas las gestions en aquest sentit ab falagueréxit y traspassada al Ajuntament de Barcelona la cessiófeta avans al Museo provincial per lo dalt dit Sr. Mado-rell, gracias á la mediació d' amichs entussiastas y en-tre ells en primera fila (le nostre il-lustrat consoci y á lavegada conc6jal Sr. Carreras y Candi, han comensat jalos traballs pera descobrir enterament lo mosáich y tras-ladarlo ab escrupulosa fidelitat al museo arqueológichque está organisant nostre Ajuntament. Los traballs pe-ra airó fer, son dirigits ab molt acert per 1' arquitectemunicipal Sr. Falqués y son ajudant Sr. Borrás. Lo dia(le la excursió poguéren ferse ci rrech los visitants delestat d' aquestos traballsy del sistema seguit pera arren-car los pans de mosáich y trasportarlos al nou emplas-sament.

Primerament se trau un dibuix exacte y minuciós, ála mateixa escala, es á dir, un fac-símil del propi mo-sáich; luego s' senyala sobre aquest una quadrícula que1' divideix en petits compartiments y després se serraráen fragments iguals de 1 metre en quadro, que s' arren-carán ab un groixut pá de terra per sota, encaixonantsedesprés cada tros pera '1 transport. Tots los trossos vannumerats per orde y aixís, si algún se desgabella, compréviament se n' ha tret lo fac-sinail, pot reintegrarse áson primitiu estat molt fácilment. La operació total esdonchs un poch entretinguda y delicada, esperantse quepodrá quedar terminada dintre uns tres ó quatre mesos.Lo cost no excediré de 3 á 400 duros, únich gasto que hitindrá nostre Ajuntament.

Los traballs pera descobrir novamentlomosáich, ques'havía tornat á colgar després de visitarlo en 1885 lo Sr. Ara-bíaysos companys excursionistas, comensáren faunsdosmesos per la part llavors examinada y continuáren perla de ponent amunt, única per p ont se veya continuació,

- 83 -

puig cona en 1' article de referencia ja 's feya constar, perla de S. y E. anteriors conreus y moviments de terra hohavian ja desballestat y esborrat tot. Los sis anys trans-correguts, durant los quals permanesqué altre volta,soterrat lo tros descrit.poch mal lii féreu, puig reapare-guerén ara los colors quasi tant vius com á las horas.Lo tros ara per primera volta tret a Llum es doble ó tri-ple del primitiu y F excavació 's continuó fins que lacenefa qu' enquadrava tot ló fragment, aparexent enlo costat del 0., vingué á indicar que allí acabava lorectángul. No apareguéren figuras de personas ni d' ani-mals ni tampoch inscripcions: sols se reproduheix lo di-buix, si bé ab extraordinaria riquesa de colors y brillan-tor de tons, com poguéren veure los excursionistas en lapart mésnetejadadel mosiich,tiranthi ayguayfreganthouna mica. La cenefa s' ha completat, puig á la gregaúnica que apareix en lo grabat que publicá'1 Sr.Arabía,ha vingut á agregarse una motllura formada per archsde círculs concéntrichs de brillant coloració blava y d'elegantíssimas proporcions. que seguía y ha apareguten los tres costats de la pessa. Lo que si s' ha descolgaten gran nombre son bocins d ánfora y de terrissa, moltesmicolats de fábrica evidentment romana; dos mahons,un d' ells ab una marca un xich confosa, varias tégulas yun imbrex ó capsalera de sepultura. Monedas. estátuas ólápidas, cap per ara y en aquest punt han quedat desva-nescudas las esperanças que tenía'l Sr. Arabía; mes lo to-tal del mosáich en sí, per sa mostra elegant y luxosa y lobon estat de sa conservació, sobretot en 1' extrem araúltimament descolgat, val molt la pena y será una ver-dadera joya del Museo arqueológich municipal.

Tot felicitant á quants han intervengut en la salvaciód' aquesta important troballa, voldríam encara fer unprech al entussiasta y peritíssim Sr. Falqués y es , que,á. més del dibuix que fa treure y de que abans havémparlat, Passi aixecar també un petit planet de la locali-tat pont está actualment emplassat lo mosáich, ab sas'alsadas corresponents pera veure la inclinació dels des-nivells y la situació exacta, que demá pot ser permetré.

- 84 -

relacionar aquest descobriment ab altres ja fets (milia-ri d Hostafranchs, per exemple) ó altres que tal volta 'sfassin. La comarca, per lo que nostra experiencia d' ex-cursionistas nos fa presumir, pot suministrar encarabell contingent de sorpresas als arqueólechs y furga-dors (1).

II.—SESSIONS OFICIALS

SESSIó INAUGURAL DEL CENTRE.

Per la abundancia de material nos fou imposible do-nar compte en lo número passat de la Sessió solemneinaugural dels treballs y tascas d' aquest Centre, cele-brada lo 28 de Janer d' enguany. Plens los salons delCentre de una escullida concurrencia y oberta la sessióbaix la Presidencia del Sr. Rubió y Lluch, lo senyor se-cretari sortint, Sr. Tintoré y Mercader llegí una extensaMemoria relatant tots los treballs. excursions y gestionsdel Centre excursionista de Catalunya desde que 's va rea-ligar la fusió de las dugas societats d' excursions.

Després lo Sr. President D. Antoni Rubió y Lluch lle-gí un extens discurs presidencial parlant de la necessi-tat y dels avantatjes d' aquell fet, y dels projectes que1' excursionisme podría dur á cap ab una mica de pro-tecció y ab mes activitat per part de tots. Tant aquesttreball com 1' anterior se han començat ja á impri-mir en fascicle separat formant 1' acta inaugural delany 1892.

Tot seguit se donó lecturaálas composicions següents:Lo Romansaire, poesía del Sr. Ubach y Vinyeta, llegida

(1) Postoriorment á la anada dels excursionistas, s' ha descobertal arrencar un dels pans de mosáicb y :í la profunditat de uns 2 metressota d' aquest, un quinari de plata de March Antoni, del any 43abans de Jesucrist, y un fragment d' utensili de ferro, com si fós unacorona. Axó comproba las presuncions fetas en la primera visita y'ns anima Ií creure que no serán aquestos los darrers objectes que s'trobin. La moneda tenia una forta patina rojenca, mes, ben netejaria,s' ha pogut classificar perfectament pe'l Sr. Pedrals.

- 85 -

per lo Sr. Fuster. Las tres iglesias, poesía del Sr. EnrichMasriera. A l' aucellada, poesía del Sr. Riera y Bertrán ála que doná lectura lo Sr. Tintoré y Mercader. Sibarisdel Sr. Torres y Reyetó, composició poética que foullegida per lo Sr. Rocamora. Anyorament, poesia del se-ilor Novelles de Molins, llegida per lo Sr. Fuster.

Lo Sr. Rubió y Lluch abans de cloure la sessió pro-nunciá breus frases donant las gracias á la concurrenciay als poetas que havían contribuit It la major brillantordel acte que acabava de celebrarse y felicitantse delaxamplament del antích local del Centre, que aquelldía ofería, per primera vegada, totas sas salas expléndi-dament illuminadas.

VETLLADA LITERARIA DE ST. JORDI

Disapte 23 d* Abril, se verificá en lo Centre, la anun-ciada vetllada literaria pera conmemorar la festa de SantJordi, Patró de nostra terra.

Lo saló de sessións presentava bonich aspecte. En lofondo del saló 's combiná un artístich grupo format pervaris objectes arqueológichs, propietat de la societat,los escuts de las provincias catalanas, armas d' época,la estátua de Sant Jordi é infinitat de palmas y gruposde rosas.

Per ausencia del president senyor Rubió y Lluch,presidí 1' acte '1 vis-president D. Artur Pedrals y Mo-liné. Oberta la sessió llegí '1 senyur Pedrals un discursapropiat á la diada.

Terminat lo discurs se donó, lectura als següents tre-balls literaris:

Vora '1 Nil, poesía del senyor Torres y Reyetó, llegidapel senyor Rabassa.

A una estrella, poesía del senyor Reig y Vilardell, lle-gida pel senyor Company.

Treball en prosa, llegit pel senyor Bulbena.Una poesía de don Artur Masriera, titulada La conver-

- 86 -

sió de Sant Franch de Sena, llegida per don Lnrich vlas-riera.

La brema, poesía de don Simón Alsina y Clos, llegidapel mateix autor.

Poesía llegida per son autor don Emili Terré.Un sarauista, festiu cuadro de costúms, per don Emili

Vilanova. llegit pel senyor Company.Poesía llegida per son autor senyor Feliu y Pavía.Scala Dei, poesía llegida per son autor senyor Vidal.Lo senyor Masriera (don Enrich), felicitó en nom de

la Junta Directiva als autors dels treballs literaris que's llegiren, donant fí á son discurs ab una poesía de Des-pedida, escrita pochs moments avans:de comensar lavetllada, pel senyor Galbany. L' acte dexá complagudaá la distingida concurrencia que omplía lo local delCentre.

VETLLADA EN HONOR DELS POETAS PREMIATS.

Lo día 9 de Juny se celebrã en lo local d' aquest Cen-tre la anunciada sessió dedicada als socis del mateix,que foren premiats en los Jochs Florals d enguany y enlo Certdmen Calalanista de la Joventut Católica.

Obrí la sessió lo senyor Vis-president de la Soeietat,D. Arthur Pedrals, lo qual, ab oportunas frases explica1' objecte de la vetllada.

Inmediatament lo Sr. D. Jascinto Torres y Reyetó,Mes ¿re en Gag Saber, llegí sa poesía La Rendició de Sa-fed, premiada en lo Certámen de la Joventut Católica.

Lo Sr. Francesch Ubach y Vinyeta, també Mestre enGay Saber, llegí sa composició premiada en los JochsFlorals, titulada N' Huguet d' Ampurias y lo Sr. D. Fran-cesch Carreras Candi, Regidor d' aquesta ciutat, donó áconexer algúns fracments de sa memoria histórica PereJoan Ferrer, premiada igualment en los Jochs Florals.

No se llegí lo treball del Sr. D. Joan Llopis y Bofill,premiat en la Joventut Católica, per no haver asistit á lasessió lo expresat senyor.

-87 -L' acte termini, ab unas breus paraulas del Sr. Pedrals

felicitant als socis als qui se dedicava la vetllada y do-nant las gracias -í la concurrencia que omplenava lo sa

-16 de las famosas columnas romanas.

I11.—CONFERENCIAS.

HISTORIA DEL MEU POBLE

per D. Francisco X. Tobella.

Lo dia 7 d Abril passat don c lo Sr. Tobella sa anuncia-(la conferencia sobre'1 tema abans dit.

Ab frase senzilla y tó familiar, com qui se dirigeix h,

una reunió cl' amiclls, lo señor Tobella comensá, son tra-hall relatant las circunstancias que presidiren íc la fun-dació del monastir de Sant Pau, 6 Paul, quals runaspoden veures encara en un turó tocant c la població(le (lit nom.

Aquell monastir fou, segons se deduheix dels datos»portats per lo señor Tobella, lo segon que á Espanya sefu lar d' aquella orde.

Aná relatant lo conferenciant los fets llistórichs, lasros turns mes características, datos climatológiclis y al-tras circuntancias referents á S. Pol, de qual conjunt re-sult6 complerta, y creyém que molt exacta, la fesomíadel que '1 senyor Tobella anomena «lo meu poble» perenser lo (le son naxement, y que en la geografía, comja hem indicat, es conegut per Sant Pol de Mar.

UNA VISITA AL ARXIU PARROQUIAL DE PIERA

per D. Ignasi Ferrer y Carrió.

En la conferencia sobre lo arxiu parroquial de Piera,donada en lo local del Centre, lo día 28 de Abril passat,lo senyor Ferrer comensá manifestant que feya moltsanys que désitjava registrar alguns dels arxius que hi

-88 -ha en la vila de Piera, una de las mes antigas de la ve-guería de Vilafranca del Panadés, y que fins l'estiu pas-sat no havía pogut satisfer en part son desitj. Indicítdesprés que en la casa de la vila, en algunas casas par-ticulars, en la notaría y en la casa parroquial, se higuardavan multitut de documents que no han sigutexaminatsy que han de donar molta llum sobre'1 passatde dita vila; que de tots, lo mes important, es lo arxiuparroquial, arxiu que á la galantería del actual senyorrector don Josep Cabayol, y á la amabilitat d' un delsvicaris, don Jaume Font, havía pogut examinar detin-gudament faltantli temps pera veure tots cuants docu-ments enclou y que espera ferho en las próximas vaca-cións d' aquest any.

De la importancia del expressat arxiu s' en pogué fercárrech la concurrencia per las notas que '1 senyor Fe-rrer ne donó, notas que com havem dit espera comple-tar, si Deu ho vol, al any vinent. L' arxiu, tal com avuyestá ha d acabarse d' ordenar pera que s' en puga trau

-re lo profit que pera 'l conexement histórich y social dela vila poden proporcionar los molts documents que '1•dit arxiu forman, y segons una nota que hi ha en unade las carpetas ahont los documents se contenen, sem-bla que hi hagué un rector que 's cuidá de posarhi or-de, mes los cambis y las revoltas ulteriorment sufer-tas han sigut causa del estat en que avuy se trova.

Molts son los pergamíns que 1' expressat arxiu conté,molts los documents de diversa índole, moltas las notas,abundant molt los protócols notarials per rahó de quecasi tots los senyors rectors eran á la vegada notaris dela vila.

Després d' haver parlat lo senyor Ferrer d' una notano fa pas molt trovada per lo actual notari, don AngelNart, ahont consta la succesió de la escrivanía de Piera.{de la existencia d' alguns monuments, de haberse tro

-vat algunas monedas antigas, una d' ellas ibérica deNarbona, y d' existir encara runas de castells y altrescasals, indicó que 'ls documents mes antichs que finsal present ha trovat pertanyen al serle xiii, y llegí una

- 89 -

nota dels epígrafes dels documents que havía examinat,nota per la cual se vingué en conexensa de lo molt queab tal arxiu se pot contribuir á esclarir la historia patriacom ara se pot confirmar degudament transcribintlos. 1

Any 1380: primus liber curie jurisdiccionis castri deCollebatone de venerabili petri Mercader bajuli.-1388:Liber inquisitionum ville apiarie, en la que 's parla delsalberchs, d' alguns impostos y dels que fan cens á lavila. Arriba fins á 1393 y parla de las taulas de carnque hi haurá d' haver, las cuals «deurán estar abasta-das de totas carns en tot temps sots ban de X sous percadescuna vegada que carn defalrá en cadescuna de lasdites taules» -1389: liber negotiorum consilii universi-tatis ville apiarie inceptus per Franciscum gibert pres

-biter, notariuin publicum, etc.-1395: sacramentale ve-tus y sacramentale novum. —1396: liben negotiorumprocuratore mercatalis ville apiarie et aliorum nego

-tiorum dicto procuratore.-1400: un llibre sobre al-berclis.-1412: llibre de la Batlía del castell de la Frexa.—1415: un llibre en que 's parla de «castri terra çola:castri de fonte rubeo; id. de claromonte; id. de sanctiquintini de Mediona; id. de vite; id. loti sancti pe-tri rivus brilarum.-1420: liben registroruni eclesias-ticorum obligationum, missionuni, depositorum et alia

-ruin scripturarum curie decanati ville Apiarie.-1429:liber literarum baiuli apiarie.-1432: liver negotiorumomnium universitatis ville apiarie auno á nativitate do-mini 1432.

Aquest es un llibre de rapó ó liben ratio en que 's parladels «affers et negocis comuns de la dita universitat Gsingulars de aquella., axí de salaris, de mistatjerias ó dejornals d' adobar camps, fonts, abeuradors, etc».-1492:un dietari judicial.-1537: liver negotiorum baiulorumparrochiarum sancti Laurentii (le orbonibus et sanctiJoannis Samora et saucti petri de castri de gillida.-1537: Liber negotiorum baiulorum parrochialis seu ter-ininorum castri sancti petri de pierola et sancti petri deMasqueffa.-1537: un altre llibre igual al anteríor.-1538: libre (le la cort del batlle del terme y castell de pie-

rola.-1538: un altre llibre igual al anterior.-1582: li-ber negotiorum curie decanatus apiarie.-1578 en de-

vant: molts llibres d escripturas en que's parla d' arts yoficis de la vila (retorsor lane, paratori pannorum lane,cultor, botiguerium pannorum love, botiguerio telorum,domificatorum, pedranyalarium ó armers, molinerius,sastres, sabaters, mercaders. blanquees, fusters, mestres(le casas, hostalers, etc.)

Acabí lo senyor Ferrer llegint un document del any1557 en que 's prohibeix j ugar ít daus cartes pero no á pi-lota, ballesta, y rulla, y en que ningú «gos ni presu-mesclla vendrer blat á ningú defora lo terme sots penade deu lliures per quiscuna vegada que senti fet lo con-trari», lo cual significa que també se conexía lo protec-cionisme.

CONFERENCIA SOBRE 'L JOCH DE PILOTA

per D. Joseph Brunet.

Lo día 12 (le Maig se doná lectura en lo Centre d' uncuriós treball del Sr. Brunet y Bellet sobre '1 jocli depilota. Coneguda la competencia de nostre consoci enaquest ram del , folklore, no cal dir que lo treball resultismolt interesant y oportú, donada la afició que s' es des-pertada envers dit joch. Lo jugar á pilota es un passa-temps antiquíssim. Lo Sr. Brunet ho probá parlant delsmonuments egipcis (le Beni-Hassan ahont se hi trobanrepresentadas diferentas maneras de jugar á pilota.Tractá de cada una de ellas y de quin modo se feyanlas pilotas, prenent peu de las conservadas en lo MuseoBritánich, y després parló de la pilota entre 'ls grechsadullent oportunas citas (le. Homero sobre tot en 1aOdysea ahont introduheix á la princesa de Corcirajugant á la pilota á la ma ab las suas cambreras. Tambése ocupó de la pila entre 'ls romans y desseguida passàá tractar de dit jocli entre 'ls Francesos, al qual diuenjoch del palmell (paume), per la manera ab que 'sfeya al principi dit exercici. Mostri la gran boga que

91 -

va atanyer durant lo regnat de Cárlos V., sobre tot lo.joch de la pilota á la vagneta, y contá diversas anéc-dotas del Duch de Borgonya y d Enrich VII d' Ingla-terra. Parió axí mateix dels grans edificis tancats yespayosos ab gran frontis anomenats Jochs de Pilota, yfinalmentfeu algunas curtas consideracions sobre aquestjoch en lo poble catalá.

COSTUMS DEL CAMP DE TARRAGONA

per D. Manuel Rocamora.

Lo día 19 de Maig parlá lo citat conferenciant sobrelas Costums del Camp de Tarragona Després de un petitpreambul exposant los motius que F induhiren á donarsa conferencia, feu una distinció entre lo que 'n la cien_cia jurídica s' enten per Costumbres del Campo de Tarra-gona y las costums propiament tals que son sols del do-mini del folls-lore. Dedicó un sentit retort als germansdon Antón y don Andreu de Bofarull com ii primers fock-loristas del Camp citant sas obras y fentne un breu re-sum, y excitá á la Junta Directiva perque estudie la ma-nera de donar major impuls al folklore dintre delexcursionisme.

Explicá lo que fou y lo que es avuy lo Camp de Tarra-gona en temps dels primers pobladors de Catalunya, delsRomans y en la Edat Mitjana, y 'ls límits geográfichsque te actualment la encontrada.

Parlá del carácter general dels habitans del Camp, deson origen y causas que contribuexen á la formació deaquell, y de la anómala diferencia que 's nota ab lo ca-rácter dels habitadors de la capital oficial. Las verdade-ras capitals del Camp digué, son Reus y Valls. Feu no-tar las excepcións de llenguatge que 's notan en la Sel-va y Tarragona per la supressió absoluta dels ar-ticles personals. S'ocupá després dels trajos de pajesos ypajesas y de com se va perdent son us; dels menjars, (le

— 92 —

las lleminaduras peculiars de la comarca, de las cos-tums de la infantesa, bateigs y enterros de criaturas,

jochs y adagis; costums del jovent, prometatjes y fes-teigs, firas y balls, formas de las amonestacións y ceri

-monjas dels casaments; costums dels casats, esperit deigualtat entre marit y muller que 's tradueix en lo pactede compras y minoras; costums diversas d enterros y fu-neral s , etc., etc. Acab manifestant lo dupte de haver lo-grat Y objecte de la conferencia, axó es, donar à cone-xer á un poble per medi d' ell mateix.

SECCIÓ DE NOVAS

Lo darrer número del Boletín de la Sociedad arqueológicaluliana de Palma, publica un petit aplech de tradicions po-pulars escritas en catalá, sobre Sant Vicens Ferrer, dosd' ellas de Algaida de Mallorca. Lo treball es degut á donAntoni M. Alcover Pbre., quals narracions populars sonmolt conegudas en aquella illa. Veus aquí inicial un bo -nich assumpto sobre del qual cridam las atencions delsfolkloristas. Tant de Sant Vicens ferrer com de Sant Fran-cesch d' Asis y cl altres molt populars á Catalunya, i, enlas demés terras catalanas, se podrían escriure interesantsaplechs de tradicions, en gran part inéditas.

Cridem 1' atenció dels folkloristas sobre lo Rondallarique en sa secció de foIleti, ha començat á publicar en sondarrer número d' Abril, nostre colega la Revista Cata-lana, obra póstuma del malaguanyat folklorista y poeta enPau Bertrán y Bros. Aquest recull de rondallas popularsserá, com diu molt be nostre colega, lo mes complert y lomes correcte, dintre de la fidelitat en lo tresllat, que s'haurá publicat á Catalunya. Al final de la obra hi aniránlas numerosas notas comparativas y explicativas que dexáconsignadas l^ autor tan versat en lo ram d' estudis folklo-ristas y tan relacionat de més á més ab los mes eminents es-tudiosos del saber popular al extranjer. Las tretze narra-cions que 's publican en lo full de fol letí de dit número d'Abril, son tocas referents al llop y á la guineu, y reculli

-das en las provincias actuals de Barcelona, Tarragona yLleyda.

L' altar de Sant Paciá, un dels millors d' estil barroch dela Catedral Basílica, que eslava situat en la primera cape-lla á ma esquerra, entrant en la Santa Iglesia per la portadel claustre, ha sigut trasladat y se está montant en la an-tigua capella de la Puríssima Concepció, al estrem del aladel claustre enfront de la mencionada porta. En aquest al-tar hi ha los quadros que representan lo vot dit de las clausfet pels Concellers y dos urnas en marmol de Carrara ab

- 94 -

la corona Real, en las quals se conservan los restos delRey D. Alfons III d' Aragó y dels infants D. Jaume y donF rederich, que moriren en los segles xiii y xiv, y los de lasReynas D " ConstanÇa D . María y D . Sibila morías enlos segles xiv y xv. Aquestos Reys y prínceps estavanabans enterrats en bells sepulcres gotichs en lo enderrocatconvent de S. Francesch, profanats per los revolucionarisde 1835. Las modernas urnas las costejá la Reyna D . Isa-bel II.

Al procehir á la separació del banch de fusta existent enlo anomenat altar barroch de Sant Paciá, ha aparescut unapetita lápida conmemorativa en perfecte estat de conserva-ció, la qual es com se segueix:

11I1 O1' IDUS AUGUSTUS ANNO DOMINI M° CCC°X° IIII OBITRAIMUNDUS AMILII CANONICUS ET RECTOR ALTARIS SANCTI NI-CHCLAI IN SEDE BARCIIINONE ET RECTOR ECCLESIE SANCTL: MA-RIE DE cI RVARIA QUI INSTITUIT 11° ANNIVERSARIA Qli1 FACIUNTRECTORES SANCTI PACIANI.

Nostre ilustrat geólech lo Dr. D. Jaume Almera, Canon-ge de la Catedral de Barcelona, durant estos mesos d' Abril,Maig y Juny ha verificat frequents excursions á las costasde Garraf pera la formació del mapa geológich de la regiócompresa entre Sitjes y Castelldefels que realisa per comp-te de la Diputació Provincial. Los datos aplegats per ditsenyor son notabilisims, segons tenim sapigut, majormentper referirse á una regió poch coneguda per causa de sondifícil accés y penuria pera recórrela, falta com está de po•blació y vías comunicativas d' uns turons ab altres.

Ha sigut robat lo museu arqueológich de Girona. Descu-briren lo robo los ilustrats escursionistas Srs. Aulestia,Casades y Llopis que 'n donaren part al Sr. D. Claudi Gir

-bal que inmediatament se presentó en lo museu. Semblaque ha desaparegut la valiosa colecció de monedas d' ory plata allí conservadas. Los lladres entraren per un foratque durant la nit havían fet en una paret del edifici.

Se ha publicat darrerament un mapa de la diócesis deBarcelona, obra del inteligent topógrafo D. J. Vilás, qui haassenyalat en ell los caps del arxiprestats, las parroquiasde terme, de ascens y d' entrada, las rurals de I. a y 2 • ' cla-

-9.;—

se, las ajudas de parroquia, los santuaris y capellas públi-cas y 'Is medis de comunicació per ferro carrils, carreteras y camins de ferradura. Está dibuxat á la escala

de ^^0000 ab la deguda escala en kilómetros.

En una visita feta á Valencia per un de nostres consocispogué veure los avenços en 1' art d' aquella ciutat germanay la enlesa restauració d' alguns de sons monuments.

La porta de son mural dita Torres de Serranos ha sigutrestaurada poguentse veure desde la banda interior de laciutat, las escalas de comunicació per la banda de fora sen-se barana y la falta de parets que tapin capdelsquatrecairesdel fracmerit d' ociogano que forma las torres, lo que per-metía que dat cas de ser presa la porta, quedassen los inva-sors al descobert al ser ofesos de las casas vehinas.

La llotja situada en lo mercat y que pati molt durantnostras revoltas, s' está restaurant haventse repicat Lot 1'interior fent caure I' emblanquinat; s' ha procurat en totimitar 1' istil del segle xiv, y plau veure com fins en losmes petits detalls s' ha buscat I' inspiració dels artistasrnitjevals. En los capitells es hont mes s' ha fet gala d' es-tudi y conexement d' aquella época y molts d' ells fan son-riure al mirar sos grotescos asuntos. No cal dir que gra

-cias á las peripecias parque havía passat 1' edifici, no restaba sencer ni un dels richs calats de sons finestrals, niésavuy veuense colocats casi tots; faltan sols colocar lasvidrieras.

Nostre consoci quedá admirat de 1' inteligencia y amabi-litat dels operaris que Ii mostraren tots los dibuxos y boce-tos que tenían en son poder sentint no poder veure al arqui

-tecte Sr. Roig y dibuxants dels detalls Sr. Aia, pels queencarregá la mes complerta enhorabona.

S han publicat darrerament las següents obras de socisó delegats del Centre excursionista de Catalunya, á saber:Roma de Mossen Jaume Collell delegat á Vich, retorts éimpressions de diversos viatjes fets á la Ciutat dels Papas;Gula itineraria de la Costa de Llevant de que se fa ja men-ció en altre lloch d' aquest Butlletí, de D. Arthur Osona;La Vida de Llatzer de Tormes, traducció catalana degudaal Sr. D. Antoni Bulbena, de la famosa obra castellanaconeguda per lo Lazarillo (le Tormes, de D. Diego Hurtado

- 96 -

de Mendoza; Traducciones del catalán, por J. Trajano Mera,publicadas á Quito (1892) y degudas á la ploma de nostredelegat en la capital del Ecuador y actual cónsul d aquestarepública en Espanya, Sr. D. J. Trajano Mera (comprentraduccions de Rubió y Ors y Apeles Mestres): L'Hereu Su-bird novela de costúms catalana de D. Cárles Bosch de laTrinxería, nostre delegat á la Junquera; Poesías en mallor-qui popular de D. Pere de Alcántara Penya, delegat á Pal-ma de Mallorca (Gelabert, 1892): Estudi d' ArqueologiaArquitectónica sobre '1 sepulcre romá de Fabara, anomenatCasa dels Moros, per D. Joseph Puig y Cadafalch, publicatja abans en las planas d' aquest Butlleti: Lo Promés, dramade costúms catalanas en tres actes de D. Joaquirn Riera yBertrán, antich president de la Associació catalanista d' Ex-cursions cientifïcas; Trescant per les Serres quadros de laSagarra, del Sr. D. Joan Pors y Massaveu (L' Avenç); Mo-nografías de Catalunya, lletra B. Fascicle IV del Sr. Reig yVilardell, secretari primer del Centre y Apuntes per la mo-nografia de la Catedral Basílica de Barcelona, per D. Ra-món Soriano.

ALS SRS. SUSCRIPTORS DE FORA

Nota important. —La Administració d' aquest Butlletíque clesd' aquest número corre i, carrech del vocal de laJunta Directiva D. Enrich Masriera, prega ab molta ur-gencia á, tots los Srs. suscriptors de fora que 's pósin alcorrent de sás respectivas cuotas de suscripció dels anys91 y 92, per medi d' envío de sellos de correu ó libransasdel Giro Mútilo avans del 30 del próxim Agost. Passataquest plasso, 1' Administració girará contra 'ls que noestiguin nl corrent, anant h chrrech d' ells tots los gas-tos de giro.

Tota la correspondencia y valors de suscripció deurédirigirse al local del Centre á nom del Sr. Administrador.

Lo CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA sols se declararesponsable de lo contingut en la Secciò Oficial de sonBUTLLETI, dexant entegra la responsabilitat dels treballsfirmats als respectius autors.

[MPREMPTA DG VÍCTOR BERDÓS Y FELIU, MOLAS, 31.—BARCELONA.

WÚENVI - Dipòsit Digital de Documents de la UAB

Documents

Transcript of WÚENVI - Dipòsit Digital de Documents de la UAB