1. La Primera etapa: Sevilla

2. Biografia

Neix a Sevilla el 5 de juny de 1599, i mor el 6 d'agost 1660. 3. Pintor de l'poca Barroca 4. Es considerat el mxim represtenta a Espanya en l'ambit de la pintura.

5. Biografia

Els seus primers anys a Sevilla desenvolupa un estil naturalista de illuminci tenevrista. Influncia: Caravaggio 6. Als 24 anys es transllada a Madrid. 7. Es anomenat pintor del rei, i 4 anys desprs pintor de cambra.

8. Biografia

El seu estil evoluciona amb una pintura illuminada amb pinzellades rpides i lliures. 9. En el seu primer viatge a Italia, estudia la pintura antiga i contemporanea

10. Biografia

T un total de entre 120 i 125 obres ( la gran majoria es troben al museu del Prado).

11. 1era etapa: Naixement

Neix a Sevilla a la Esglesia de Sant Pedro. 12. Era el gran de 8 germans. 13. Casa Natal de Velazquez

14. 1era etapa: Aprenentage

Als 10 anys, entre com a aprenent de pintor al taller de Francisco Herrera. 15. 1 any desprs cambia al taller de Francisco Pacheco 16. Es deixa atrapar per el corrent tenebrista, naturalista i costumbrista.

17. 1era etapa: Influencies

Es deixa influir per Caravaggio (un pintor itli) 18. Durant aquests anys pinta obres com: El Aguador de Sevilla, La adoracin de los reyes Magos, Mujer friendo huevos.

19. 1era etapa: Reconeixament com a pintor

El 1617, amb 18 anys, s'examina en el gremi de pintors, per poder obrir el seu propi taller oexercir l'ofici lliurement.

20. 1era etapa: Canvi d'aires

Sevilla tot i ser una ciutat prspera i rica estava limitada per als pintors, ja que els compradors es reduien nicament en: Monjosi algun coleccionista privat. 21. Aix que seguint les indicaccions de Pacheco s'enav a Madrid on en aquells temps reinava Felip IV.

22. Obra de la primera etapa 23. L' AIGUADER DE SEVILLA

s una obra de la joventut de Velzquez. 24. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista. 25. Tot i que va pertanyer a a reis espaols, desprs va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington.

26. L' AIGUADER DE SEVILLA

s una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid. 27. Aplica la tcnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra. 28. Una de les caracterstiques ms importants, s la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel cntir.

29. L' AIGUADER DE SEVILLA

L'obra representa les diferents edats de l'home. 30. La copa d'aigua representa el coneixement. 31. El noi est bebent, s a dir, est adquirint coneixements.

32. L' AIGUADER DE SEVILLA

Aquest quadre s un clar exemple en que s'aprecia la influncia d'en Caravaggio. 33. La gran influncia de Caravaggio s deguda a l'arribada de grabats i cpies procedents d'Itlia.

34. Primera etapa a Madrid 35.

El 1621, Velazquezva viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

36.

Va pintar a Llus de Gongora, i aix va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

37.

Grcies a Fonseca va podervisitar les colleccions reialsde pintura, d'enormequalitat, onCarles ViFelip IIhavien reunit quadres deTici ,Verons ,Tintorettoi elsBassano .

38.

L'estudi de la pintura de Ticia, vatenir una influncia decisiva en l'evoluci estilstica de Velzquez.

39. Va passar delnaturalisme auster de l'poca sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa. 40.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

41.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

42. El30 d'agostel rei va posar per primera vegada per a Velzquez. Els esbossos presentats per Velzquez al rei van ser del seu grat, i ms encara del gust d' Isabel de Borb , la reina consort 43.

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en comenaria un altre.

44.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, per cap a l'any 1628 l'artista realitz la seva primera pintura d'un temamitolgic : El triomf de Bacus.

45. Primer Viatge a Itlia 46. El viatge d'estudis a Itlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631.Velzquez va partir amb grans mitjans econmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spnola en la qual anava integrat Velzquez, va arribar a Gnova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Vencia, Velzquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto. 47. En direcci cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel.A la tornada, Velzquez va embarcar a Npols. A Roma, principal part de viatge, Velzquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vatic.El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconis i sever per Velzquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo.La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, desprs d'algunes gestions diplomtiques, va poder residir alguns mesos. 48. El 1630 Roma era el formiguer artstic del mn i en ell, fins al ms exquisit pintor de retrats del natural-ttol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme rom-bolonys possea la representaci de l'art oficial.El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Vencia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinmic, va impregnar manifestacions pictriques.En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velzquez. Apolo a la farga de Vulc (La farga) i La tnica de Jos sn les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itlia, pintades per pur delit personal. 49. El repertori d'ensenyaments acadmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composici.Desapareixen les inconnexi antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artstica italiana. L'atmosfera unitria es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velzquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme. 50. COMENTARI OBRA. La farga de Vulc, (1630). Obra essencial per entendre la seva evoluci en el seu primer viatge a Itlia. L'atmosfera ha superat les limitacions del tenebrisme i els cossos es modelen en un espai real i no emergeixen en una ombra envoltant. La preocupaci pel nu i la riquesa de les expressions suggereixen l'estudi del classicisme rom-bolonys 51. DIEGOVELZQUEZ Segona etapa a Madrid 52. Segona etapa a Madrid

Segona etapa madrilenya. La maduresa pictrica (1630-1649).Durant aquesta poca realitza infinitat de quadres per encrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Sal del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un ms petit del que era el prncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victries militars dels ustries. Es reserva l'episodi de La Rendici de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la famlia reial com caadors. Altres retrats d'aquesta poca seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dna la mateixa dignitat que a l'aristocrcia.

53.

Comentari: Prncep Baltasar Carles caador.

l prncep Baltasar Carles caador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tcnica utilitzada s oli sobre tela,va ser pintada a Madrid i actualment est situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura sn 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix noms una persona que s el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caadors .En primer pl apareix el princep vestit amb roba de caa i amb la m dreta s'arrepenja a unaescopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensaci d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que est descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitz del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant ms i es veu un terreny molt extens . 54. Les lnies predominants sn les corbes, tamb utilitza colors clids sobretot en el primer pl i colors ms freds al segon, la part ms iluminada de l'obra s la cara del princep i a la resta del quadre dona sensaci de foscor. La pintura dna sensaci de reps tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps s esttic. Durant aquesta poca, el seu estil es basa en els retrats de la famlia reial. T una funci decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix s la importncia de la famlia reial i la seva classe social. s un quadre molt important d'aquesta poca de Velzquez, ja que la famlia reial era una pea essencialde la societat d'aquella poca, i era un honor representar-los en un quadre. 55. Segon viatge a Itlia 56. Segon viatge a Itlia

Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves aix va poder obtenir prestigi entre els pintors italians. 57. El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alczar. 58. A Roma al 1950 va ser elegit membre del'acadmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.

Diego Velzquez 012.jpg La mulata, by Diego Velzquez.jpg 59.

Desprs de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650. 60. Velzquez tenia com encrrec acabar de decorar lAlczar amb pintors frescos.

Velzquez - Marte.jpg 0112vela.jpg 61.

Per aix, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho. 62. Va viatjar buscant pintures de mestres antics, seleccionant pintures antigues per poder-les copiar.

Diego Velzquez 057.jpg Diego Velzquez 065.jpg 63.

1 650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :

• • Academia de San Lucas (gener) 64. Congregazione dei Virtuosi del Panthen (febrer).

El excellent treball del papa va fer que altres membres de la cria papal volguessin que Velzquez els fes retrats. 65. Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la

66. Obres del segon viatge a Itlia

Paisaje de la vila de Medicis :pinta al natural, sorprn en aquest quadre la visi del paisatge, una tcnica que utilitzarien els pintors 200 anys desprs. 67. El cardenal Camilo Astalli:podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu crrec amb una expressi que no arriba a comunicar res. 68. Juan de Pareja:el realitza perqu vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintar desprs. 69. La venus del mirall:una de las pintures ms reconegudes de Velzquez, i de la pintura del segle XVII. 70. Papa Inocencio X:s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.

71. Anlisi d'una obra; Venus del mirall

Venus del mirall, quadre de Diego Velzquez pintat entre el 1647 i el 1651 utilitzant la tcnica d'oli sobre tela. Actualment exposat al National Gallery de Londres les seves mides sn 122cm x 177cm. s figuratiu, ens presenta de dreta a esquerra a la deessa Venus en una posici ertica despullada d'esquena i tombada en un llit mirant-se en un mirall, aquest est aguantat per Cupido el qual es mira a la deessa. Cupido t les mans lligades amb una cinta al mirall, metfora que sembla dir que lamor sempre va lligat a la bellesa tot i que aquesta es contempla al mirall, smbol de vanitat. Al fons i trobem una tela vermella que dna un toc de color i ressalta la pell blanca de Venus i tamb es veu el joc de llum en la cortina vermella la paret marr comena fosca i a mesura que sacosta a la verge es torna de color ms clar. Predominen les lnies corbes amb colors clars i amb molta llum tan en el cos de ella com en el de Cupido, tamb podem observar colors foscos a la teva de sota la deessa. La composici es tancada i superficial, el temps s referencial i el ritme reps. El va pintar en el seu segon viatge a Itlia o poc desprs de la seva tornada. No s una pintura realista, s mitolgica, ja que es tracta de dos deus tot i que Velzquez li dna un tracte molt normal, fent com si la deessa fos una dona qualsevol. Anteriorment el quadre era propietat de la Casa de Alba i estava guardat al Palacio de Buenavista a Madrid

72. Diego Rodrguez de Silva y Velzquez 73. La tercera etapa de Madrid : Velzquez torna a Madrid el juny de 1651 desprs d'innombrables crides per part del rei.Per decorar una de les sales de l'Alcsser amb motius mitolgics va pintar quatre obres de les quals noms queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que tamb va pintar dues de les seves obres ms conegudes.Es tenen dubtes sobre la data de la seva creaci, per la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres ms importants s "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne"Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta poca els seus deures com a cortes li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats ms o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i desprs de vncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velzquez s nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velzquez mor, desprs d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660.Desprs de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona.Els seus bns van ser confiscats, per desprs d'algunes investigacions, Velzquez va quedar net de culpa. La seva devoci per Itlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat.Aquesta llibertat la va demostrar en els traos de la seva pintura. 74. 75. Les filadores: Les filadores s un dels quadres ms importants de Velzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. s una pintura de Velazquez, est feta a loli i sobre tela.En un primer pla tenim a la jove Aracne, que s la que est desquenes i que treballa molt gilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minervaque fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un taps, al costat de les dones podem veure-hi tamb un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritriament la linia corba ja que on estn situades les filadores est ple dobjectes obalats, els colors sn freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homognia. Lobra est en moviment perqu com podem veure, Minerva com que treballa mol rpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadorafa girar la roda molt rpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls sn els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema s domstic ja que mostra una escena cuotidiana, tamb podem dir que la seva funci s decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.