Repàs per l’examen

1. Llegeix el text i contesta les preguntes.

Estem a l’any 3 abans de Crist. Al món hi ha dues grans potències: Roma i Cartago. Roma ocupava el que ara coneixem com a Itàlia i tenia aliats a la Península. Cartago dominava el Nord d’Àfrica i el Sud d’Espanya.

De sobte Cartago atacà i conquerí militarment algunes ciutats aliades de Roma com Sagunt. Això va suposar una ofensa per a Roma qui va declarar la Guerra que és coneix com la Segona Guerra Púnica.

En entrar en guerra els romans van haver d’incrementar els mercenaris (homes a qui pagaven per lluitar al seu costat) però també les collites de gra, verdures i el bestiar per a alimentar a tot el seu exèrcit. Així doncs gran part de la població es va posar a treballar de valent per poder subministrar els legionaris.

Els ferrers utilitzaven acer per a les espases romanes anomenades gladius. Cada espasa costava 500 sestercis.

Els agricultors van cultivar molt de gra i van vendre els seus animals al general Escipió qui dirigia les batalles.

Els millors comerciants de tela es dedicaven a fer roba d’abric per als soldats que havien de lluitar en zones molt fredes com els pirineus.

Així mateix, per realitzar la seva feina, els gladiadors (qui cobraven 50 sestercis al dia) utilitzaven espases, escuts i cascs per protegir-se.

Per això, el Senat Romà, la màxima administració va haver de pujar els impostos als seus ciutadans, per a poder pagar la guerra. Com que va apujar els impostos els comerciants van haver de pujar els preus per poder cobrir les despeses i això va fer enfadar molt a les donzelles romanes, que van veure com els preus dels productes que compraven al mercat (desde verdures a esclaus) pujaven molt.

La Guerra es va tornar cruenta, i Annibal, el general cartaginès va creuar els pirineus amb un exèrcit d’elefants. Es va plantar a les portes de Roma, després d’haver derrotat els romans en algunes ocasions. Però mai va poder entrar a la capital.

Preguntes:

a) Identifica TOTS els agents que participen econòmicament en aquesta Guerra i digues si són empreses, economies domèstiques o Sector Públic.

b) Explica que fa cada agent: si compra, si treballa, si consumeix...

c) Quins factors de terra, treball i capital identifiques en el text? Subratlla la frase del text on els trobis.

d) A quin sector econòmic (primari, secundari i terciari) es dediquen el ferrer, el ramader, els comerciants de tela i els mercenaris que lluiten?

e) Perquè el Senat de Roma va apujar els impostos?

f) Si fossis tu qui dirigís un exèrcit quins creus que són els principals béns i serveis que necessitaria el teu exèrcit (digues almenys 5)

g) Un dels principals demandes dels legionaris de Roma era el vi, perquè després de les batalles guanyades volien celebrar-ho. El quaestor, encarregat de fer l’inventari de béns, assignava una bota de vi de 2,5 litres per cada 4 legionaris.

Si un exèrcit comptava amb 10.000 legionaris, quantes botes de vi necessitava el quaestor?

Si cada vota valia 30 sextercis, quants sextercis es gastaven en el consum de vi?

h) De tots els béns següents sobre el text: espases, mercenaris, trossos de tela, verdures

Béns o serveis Lliures o econòmics Consum o capital Consum públic o privat

i) A l’Imperi Romà hi havia diferents estaments socials: a la part més alta estava l’emperador i la seva família; a sota els senadors (representants del poble que cobraven molt bé i tenien poder i riqueses) i els patricis (gent que es dedicava als negocis i que ho podríem assimilar al que després es coneixeria com noblesa). Finalment estaven els plebeus (el poble) i els esclaus. Aquestes dues capes de la societat tenien molts menys recursos i sovint passaven gana.

Quin tipus d’escassetat hi havia a Roma? Patien la mateixa escassetat física els patricis que els esclaus? Perquè?