1pearsonespana.blob.core.windows.net/books/Crescend… · Web viewTitle 1 Author Usuario de Office...

Crescendo Plus

Projecte Curricular

___________________________

Musica

Projecte Curricular Comunitat Valenciana - Crescendo Plus 1

El currículum oficial d’Educació Secundària Obligatòria....................................................3

1. La música en l’Educació Secundària Obligatòria...............................................................3

2. Objectius de l’àrea de Música.............................................................................................4

3. Continguts...........................................................................................................................5

3.1. Segon Curs...................................................................................................................6

3.2. Tercer Curs...................................................................................................................7

3.3. Quart curs.....................................................................................................................9

4. Criteris d’avaluació...........................................................................................................11

4.1. Segon Curs.................................................................................................................11

4.2. Tercer Curs.................................................................................................................12

4.3. Quart curs...................................................................................................................13

5. L’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria.................................................................14

6. L’aula de Música. Recursos i materials............................................................................16

Crescendo Plus i el currículum oficial d’Educació Secundària Obligatòria.....................17

1. Plantejaments metodològics..............................................................................................17

2. Continguts.........................................................................................................................18

2.1. Capacitats de percepció..............................................................................................18

2.2. Capacitats d’expressió...............................................................................................19

3. Atenció a la diversitat.......................................................................................................19

4. Les competències bàsiques...............................................................................................20

4.1. Contribució de l’àrea al desenvolupament de las competències bàsiques.................21

5. Components de Crescendo Plus.......................................................................................27

a) Components per a l’alumne..........................................................................................28

b) Components per al professor........................................................................................29

Programació............................................................................................................................33


El currículum oficial d’Educació Secundària Obligatòria

1. La música en l’Educació Secundària Obligatòria

La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constitueix un element d’un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l’actualitat, vivim en contacte permanent amb la música, sens dubte, l’art més poderosament massiu del nostre temps. El desenrotllament tecnològic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d’escoltar qualsevol producció musical mundial a través dels discos, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Aquest mateix desenrotllament tecnològic ha obert, al seu torn, noves vies per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada en fer música.

Des d’aquesta perspectiva, el currículum de Música per a l’Educació Secundària Obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s’aprén a les aules, possibilitar les vies necessàries per estimular en l’alumnat el desenvolupament de la percepció, la sensibilitat estètica, l’expressió creativa i la reflexió crítica, i fer que arribe a un grau d’autonomia tal que permeta la participació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l’audició, la interpretació i la creació musical.

D’altra banda, l’educació musical a la Comunitat valenciana té com a punt de partida un entorn cultural, social i històric, que conforma una infrastructura d’iniciativa institucional o popular, que marca i predisposa la vida local cap al gaudi i la participació directa en el fet musical, en tots els estils: des de la música universal a compositors pròxims, des de l’ortodòxia a l’avantguarda. Aquest fet suposa una sensible diferenciació del context sonor valencià, un context significatiu que atorga un pes específic a la música, que el centre docent ha d’escoltar i al mateix temps rendibilitzar des del punt de vista pedagògic, garantint-hi una formació d’acord.

La nostra realitat s’insereix, a més, en un arc mediterrani que comprén cultures que constantment intercanvien els seus trets i provoquen un mestissatge fructífer que traspassa fronteres. En els ritmes i les melodies, en les lletres de les cançons, en la manera d’adornar-les, en les cadències, en les danses, en els instruments, ens reconeixem i rehabilitem una memòria que corre el risc de perdre’s en una excessiva globalització d’estètiques, productes i formes de vida. Al mateix temps, el futur s’intueix intercultural. Els centres docents de la nostra Comunitat en són un exemple palpable, i, en aquest sentit, la música pot actuar d’element catalitzador entre uns ciutadans i unes ciutadanes formats musicalment des de l’escola.

En aquesta etapa, una aproximació més diferenciada i analítica continua el caràcter més global que l’àrea d’Educació artística presentava en l’Educació Primària. Açò es correspon amb les característiques evolutives de l’alumnat, en un moment en què la seua capacitat d’abstracció experimenta un desenrotllament notable. Aquesta diferenciació no impedeix, no obstant això, que la matèria es continue articulant entorn de dos eixos fonamentals, la percepció i l’expressió, vinculats, al seu torn i de forma directa, amb l’adquisició d’una cultura musical bàsica i necessària per a totes i tots els ciutadans.


D’altra banda, l’expressió al·ludeix al desenrotllament de totes aquelles capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de la interpretació, l’ensenyament i l’aprenentatge de la Música se centren en tres àmbits diferenciats, però estretament relacionats: l’expressió vocal, l’expressió instrumental i el moviment i la dansa. Per mitjà del desenrotllament d’aquestes capacitats, es tracta de facilitar l’èxit d’un domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació instrumental, així com els ajustos rítmics i motors implícits en el moviment i en la dansa. La creació musical remet a l’exploració dels elements propis del llenguatge musical i a l’experimentació i la combinació dels sons a través de la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició individual i col·lectiva.

El tractament dels continguts que integren aquests dos eixos ha de fer-se tenint en compte que en l’actualitat, més que en altres èpoques, la música és un dels principals referents d’identificació de la joventut. El fet que l’alumnat la senta com a pròpia constitueix, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la a l’aula: avantatge, perquè el valor, així com les expectatives i la motivació respecte a aquesta matèria són elevades; inconvenient, perquè l’alumnat, en fer-la seua, posseeix caires confirmatoris molt arrelats.

La presència de la Música en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria ha de considerar com a punt de referència, el gust i les preferències de l’alumnat, però, simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d’una perspectiva creativa i reflexiva, i intentar aconseguir quotes més elevades de participació en la música com a espectador, intèrpret i creador.

2. Objectius de l’àrea de Música

L’ensenyament de la Música en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les capacitats següents:

Utilitzar la veu, el cos, objectes, instruments i recursos tecnològics per a expressar idees i sentiments; enriquir les pròpies possibilitats de comunicació i respectar altres formes diferents d’expressió.

Desenrotllar i aplicar diverses habilitats i tècniques que possibiliten la interpretació (vocal, instrumental i de moviment i dansa) i la creació musical, tant individuals com en grup.

Escoltar una àmplia varietat d’obres, de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, apreciant el seu valor com a font de coneixement, enriquiment intercultural i plaer personal; interessar-se per ampliar i diversificar les preferències musicals pròpies.

Reconéixer les característiques de diferents obres musicals com a exemples de la creació artística i del patrimoni cultural, en especial de la Comunitat valenciana, sent conscient de les seues intencions i funcions, i aplicar-hi la terminologia apropiada per a descriure-les i valorar-les críticament.

Utilitzar i gaudir del moviment i la dansa, com a mitjà de representació d’imatges, sensacions i idees, i apreciar-los com a forma d’expressió individual i col·lectiva; dedicar-hi una atenció especial a les danses tradicionals de la Comunitat valenciana.


Utilitzar de forma autònoma diverses fonts d’informació –mitjans audiovisuals, Internet, textos, partitures i altres recursos gràfics– per a conéixer i gaudir de la música.

Conéixer i utilitzar diferents mitjans audiovisuals i tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la producció musical, valorant-ne la contribució a les distintes activitats musicals i a l’aprenentatge autònom de la música.

Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que tenen lloc en diferents contextos, amb respecte i disposició per a superar estereotips i prejuís, prenent consciència, com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.

Comprendre i apreciar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

Elaborar juís i criteris personals, per mitjà d’una anàlisi crítica dels diferents usos socials de la música, siga quin en siga l’origen, aplicar-los amb autonomia i iniciativa a situacions quotidianes i valorar la contribució que la música pot fer a la vida personal i a la de la comunitat.

Valorar el silenci i el so com a part integral del medi ambient i de la música, prenent consciència dels problemes creats per la contaminació acústica i les seues conseqüències.

Conéixer les distintes manifestacions musicals a través de la història i la seua significació en l’àmbit artístic i sociocultural.

Comprendre i valorar les relacions entre el llenguatge musical i altres llenguatges i àmbits de coneixement, així com la funció i significat de la música en diferents produccions artístiques i audiovisuals i en els mitjans de comunicació.

Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i contribuir activament a conservar-lo i millorar-lo, entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i els individus, i desenvolupar una actitud d’interés i respecte cap a l’exercici d’aquest dret.

Assolir i consolidar hàbits de respecte i disciplina com a condició necessària per al desenrotllament de les activitats musicals.

3. Continguts

En els continguts previstos en Segon i en Tercer, el primer bloc, Escolta, es vincula directament amb l’eix de percepció, alhora que el segon i el tercer, Interpretació i creació, ho fan amb l’eix d’expressió. Per la seua banda, el quart bloc, Contextos musicals, inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les músiques que s’utilitzaran en els blocs anteriors junt amb altres que ajuden a conéixer millor el món musical actual i el paper de la música en distints contextos socials i culturals.

En els continguts del Quart Curs, entre els quals la Música és una matèria opcional, el primer bloc, Audició i referents musicals, es relaciona directament amb l’eix de percepció, i arreplega, al mateix temps, nous continguts per aprofundir en el paper de la música en distints contextos socials i culturals del passat i del present. El segon bloc, La pràctica musical, s’insereix en l’eix d’expressió, i arreplega tots aquells continguts relacionats amb la


interpretació vocal i instrumental, el moviment i la dansa, la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició, així com la participació en projectes musicals de diversa índole. Aquests dos primers blocs prestaran especial atenció a audicions i interpretacions, tant de cançons com de danses tradicionals del repertori de la Comunitat valenciana. El tercer bloc, Música i tecnologies, estretament vinculat amb els anteriors, inclou de manera explícita una sèrie de continguts que permeten conéixer i utilitzar eines tecnològiques en activitats d’audició i producció musical.

Aquesta organització dels continguts entorn de blocs i eixos, pretén presentar-los de forma coherent. No existeix, no obstant això, cap prioritat entre els uns i els altres ni cap exigència per la qual se n’haja de partir preferentment d’un en particular. Entre els diferents continguts s’estableix una relació cíclica: uns enriqueixen els altres, els promouen, els desenvolupen i els consoliden. Al mateix temps, tots es vinculen amb els coneixements del llenguatge i la cultura musical.

3.1. Segon Curs

Bloc 1. Escolta

Aplicació d’estratègies d’atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació durant la pròpia interpretació i creació musical.

Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures i musicogrames.

Elements que intervenen en la construcció d’una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinàmica) i identificació d’aquests en l’audició i l’anàlisi d’obres musicals.

Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments.

Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d’obres vocals i instrumentals de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals.

La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.

Interés en conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies preferències musicals.

El silenci en l’audició.

Valoració de l’audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment intercultural.

Interés per desenvolupar hàbits saludables d’escolta i de respecte als altres durant l’escolta.

Bloc 2. Interpretació

La veu i la paraula com a mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats tècniques i interpretatives.


Exploració i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitjà d’expressió musical i pràctica de la relaxació, la respiració, l’articulació, la ressonància i l’entonació.

Els instruments i el cos com a mitjans d’expressió musical: característiques i habilitats tècniques i interpretatives.

Interés en el coneixement i l’atenció de la veu, el cos i els instruments.

Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives (vocal, instrumental i corporal) pròpies, i respecte davant d’altres capacitats i formes d’expressió.

Interpretació de cançons tradicionals de la Comunitat valenciana.

Interpretació de danses tradicionals de la Comunitat valenciana.

Bloc 3. Creació

La improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició com a recursos per a la creació musical.

Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, en resposta a distints estímuls musicals i extramusicals.

Sensibilitat estètica cap a noves propostes musicals, a través del reconeixement dels seus elements creatius i innovadors.

Valoració de la lectura i l’escriptura musical i dels distints mitjans de gravació sonora com a recursos per a l’enregistrament i difusió d’una obra musical.

3.2. Tercer Curs

Bloc 1. Escolta

Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada.

Elements que intervenen en la construcció d’una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, temps i dinàmica) i identificar-los per mitjà de l’audició i l’anàlisi d’obres musicals.

Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments i de distintes agrupacions vocals i instrumentals.

Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d’obres vocals i instrumentals de distints estils, gèneres, tendències i cultures musicals, incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades a l’aula.

La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.


Interés per conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies preferències musicals.

Valoració de l’audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment intercultural.

Interés per desenrotllar hàbits saludables d’escolta i de respecte als altres durant l’escolta.

Bloc 2. Interpretació

Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d’habilitats tècniques per a la interpretació.

Pràctica, memorització i interpretació de peces vocals i instrumentals apreses per imitació i a través de la lectura de partitures amb diverses formes de notació, dedicant-hi una especial atenció al repertori tradicional de la Comunitat valenciana.

Agrupacions vocals i instrumentals en la música de diferents gèneres, estils i cultures. La interpretació individual i en grup.

Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció a la directora o al director i a les altres o els altres intèrprets, audició interior, memòria i adequació al conjunt.

Experimentació i pràctica de les distintes tècniques del moviment i la dansa, expressió dels continguts musicals a través del cos i el moviment, i interpretació d’un repertori variat de danses. Danses tradicionals de la Comunitat valenciana.

Utilització dels dispositius i instruments electrònics disponibles per a la interpretació i gravació de peces i activitats musicals, i fer-ne un comentari crític.

Interés en el coneixement i l’atenció de la veu, el cos i els instruments.

Acceptació i predisposició per a millorar les capacitats tècniques i interpretatives pròpies (vocal, instrumental i corporal), i respecte davant d’altres capacitats i formes d’expressió.

Acceptació i acompliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d’idees musicals que contribuïsquen al perfeccionament i gaudi de l’activitat en comú.

Bloc 3. Creació

Elaboració d’arranjaments de cançons i peces instrumentals, per mitjà de la creació d’acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d’organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etcètera).

Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d’elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen a l’aula.

Recursos per a la conservació i difusió de les creacions musicals. Enregistrament de les composicions pròpies usant distintes formes de notació i diferents tècniques de gravació.


Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.

Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d’expressió corporal i dansa, i imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.

Sensibilitat estètica davant de noves propostes musicals, a través del reconeixement dels elements creatius i innovadors que contenen.

Valoració de la lectura i l’escriptura musical, i dels distints mitjans de gravació sonora com a recursos per a l’enregistrament i la difusió d’una obra musical.

Bloc 4. Contextos musicals

Coneixement de les manifestacions musicals més significatives del patrimoni musical occidental i d’altres cultures. Música tradicional de la Comunitat valenciana.

Reconeixement de la pluralitat d’estils en la música actual.

Utilització de diverses fonts d’informació per a indagar sobre instruments, compositors i compositores, intèrprets, concerts i produccions musicals en viu o gravades.

El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la comunicació. Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i gaudi de la música.

La música al servei d’altres llenguatges: corporal, teatral, cinematogràfic, radiofònic i publicitari. Anàlisi de la música utilitzada en diferents tipus d’espectacles i produccions audiovisuals.

El consum de la música en la societat actual. Sensibilització i actitud crítica davant del consum indiscriminat de música i la contaminació acústica.

3.3. Quart curs

Bloc 1. Audició i referents musicals

La música com un element amb una presència constant en la vida de les persones: l’audició de música en la vida quotidiana, en els espectacles i en els mitjans audiovisuals.

Audició, reconeixement, anàlisi i comparació de músiques de diferents gèneres i estils, així com del patrimoni musical d’Espanya, especialment de la Comunitat valenciana: instruments i agrupacions, repertori de danses i cançons tradicionals.

Utilització de distintes fonts d’informació per a obtindre referències sobre músiques de diferents èpoques i cultures, incloent-hi les actuals, i sobre l’oferta de concerts i altres manifestacions musicals en viu i divulgades a través dels mitjans de comunicació.


La música en els mitjans de comunicació. Factors que influeixen en les preferències i les modes musicals.

La crítica com a mitjà d’informació i valoració del fet musical. Anàlisi de crítiques musicals i ús d’un vocabulari apropiat per a l’elaboració de crítiques orals i escrites sobre la música escoltada.

L’edició, la comercialització i la difusió de la música. Noves modalitats de distribució de la música i les seues conseqüències per als professionals de la música i la indústria musical.

Interés, respecte i curiositat per la diversitat de propostes musicals, així com pels gustos musicals d’altres persones.

Rigor en la utilització d’un vocabulari adequat per a descriure la música.

Bloc 2. La pràctica musical

Pràctica i aplicació d’habilitats tècniques en grau creixent de complexitat i concertació amb les altres parts del conjunt en la interpretació vocal i instrumental i en el moviment i la dansa. Danses tradicionals de la Comunitat valenciana.

Interpretació de peces vocals i instrumentals apreses d’oïda i per mitjà de la lectura de partitures amb diversos tipus de notació, dedicant-hi especial atenció al repertori tradicional de la Comunitat valenciana.

Utilització de diferents tècniques, recursos i procediments compositius en la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la creació de peces musicals.

Planificació, assaig, interpretació, direcció i avaluació de representacions musicals a l’aula i en altres espais i contextos.

Àmbits professionals de la música. Identificació i descripció de les distintes facetes i especialitats en el treball dels músics.

Perseverança en la pràctica d’habilitats tècniques que permeten millorar la interpretació individual i en grup i la creació musical.

Interés en conéixer les possibilitats que ofereix la música en els àmbits personal i professional.

Bloc 3. Música i tecnologies

El paper de les tecnologies en la música. Transformació de valors, hàbits, consum i gust musical com a conseqüència dels avanços tecnològics de les últimes dècades.

Utilització de dispositius electrònics, recursos d’Internet i software musical de distintes característiques per a l’entrenament auditiu, l’escolta, la interpretació i la creació musical.

Aplicació de diferents tècniques de gravació, analògica i digital, per a enregistrar les creacions pròpies, les interpretacions realitzades en el context de l’aula i altres missatges musicals.


Anàlisi de les funcions de la música en distintes produccions audiovisuals: publicitat, televisió, cinema, videojocs, etc.

Sonorització d’imatges fixes i en moviment per mitjà de la selecció de músiques preexistents o la creació de bandes sonores originals.

Valoració crítica de la utilització dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació com a recursos per a la creació, la interpretació, l’enregistrament i la difusió de produccions sonores i audiovisuals.

4. Criteris d’avaluació

L’avaluació en l’Educació Secundària Obligatòria constitueix un procés fonamental en la pràctica educativa, que permet en cada moment recollir informació i realitzar les valoracions per a l’orientació i presa de decisions respecte al procés d’ensenyament-aprenentatge. La funció de l’avaluació és, per un costat, la mesura de l’evolució individual i del grup, però també el diagnòstic dels aspectes que ens han fallat i/o els que han sigut positius per incidir-hi.

Per les seues característiques peculiars, que la diferencien d’altres matèries, en l’ensenyament musical no sempre cal presentar activitats específiques d’avaluació, sinó que poden considerar-se les mateixes de les situacions d’ensenyament-aprenentatge. És a dir, l’avaluació no ha d’estar subjecta a l’«examen» o «prova».

4.1. Segon Curs

Reconéixer els diferents paràmetres del so presents en la interpretació i l’anàlisi d’una estructura musical, i distingir els elements que s’utilitzen en la representació gràfica de la música.

Percebre i identificar el silenci, entés com a element estructurador del so, i incorporar-lo a l’anàlisi de les produccions musicals, tant les que s’han compost com les que s’han escoltat.

Reconéixer auditivament i determinar l’època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament a l’aula, i interessar-se per ampliar les seues preferències.

Diferenciar les sonoritats dels instruments de l’orquestra, així com la forma i els quatre tipus de veus més comunes.

Comunicar juís personals als altres sobre la música escoltada.

Participar en la interpretació en grup d’una peça vocal, instrumental o coreogràfica, al temps que s’adequa la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi rols distints.

Interpretar cançons tradicionals de la Comunitat valenciana.

Interpretar danses tradicionals de la Comunitat valenciana.


Iniciar-se en la utilització d’alguns recursos tecnològics disponibles, de manera que es demostre un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar senzilles produccions audiovisuals.

Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l’aula com a suport a la interpretació i l’audició.

Assolir les pautes de conducta, els hàbits i la disciplina que permeten un adequat desenrotllament de les activitats musicals.

Identificar en l’àmbit quotidià situacions en què es produeix un ús indiscriminat del so, analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.

4.2. Tercer Curs

Reconéixer auditivament i determinar l’època o cultura a què pertanyen distintes obres musicals escoltades prèviament a l’aula, i interessar-se en ampliar les seues preferències.

Identificar i descriure, per mitjà de l’ús de distints llenguatges (gràfic, corporal o verbal) alguns elements i algunes formes d’organització i estructuració musical (ritme, melodia, textura, timbre, repetició, imitació i variació) d’una obra musical interpretada en viu o gravada.

Comunicar juís personals als altres sobre la música escoltada.

Participar en la interpretació en grup d’una peça vocal, instrumental o coreogràfica, al temps que s’adequa la pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi rols distints.

Acompanyar melodies aplicant els coneixements bàsics de llenguatge musical adquirits i respectar el marc d’actuació d’esquemes rítmic-melòdics en situacions d’improvisació i interpretació.

Utilitzar amb autonomia alguns dels recursos tecnològics disponibles, demostrant així un coneixement bàsic de les tècniques i els procediments necessaris per a gravar i reproduir música i per a realitzar produccions audiovisuals senzilles.

Elaborar un arranjament per a una cançó o una peça instrumental utilitzant apropiadament una sèrie d’elements donats.

Interpretar un repertori variat de danses tradicionals de la Comunitat valenciana.

Llegir distints tipus de partitures en el context de les activitats musicals de l’aula com a suport a les tasques d’interpretació i audició.

Identificar en l’àmbit quotidià situacions en què es produeix un ús indiscriminat del so, i analitzar-ne les causes i proposar-hi solucions.

Caracteritzar la funció dels mitjans de comunicació com a elements de difusió de la música.


4.3. Quart curs

Explicar algunes de les funcions que compleix la música en la vida de les persones i en la societat.

Analitzar diferents peces musicals a partir de l’audició i l’ús de documents impresos com partitures, comentaris o musicogrames, i descriure’n les característiques principals.

Exposar de forma crítica l’opinió personal respecte a distintes músiques i esdeveniments musicals, argumentant-la en relació a la informació obtinguda en diferents fonts: llibres, publicitat, programes de concerts, crítiques, etcètera.

Reconéixer i situar en el seu context (històric, filosòfic, artístic) manifestacions musicals de diferents períodes de la història de la música i, en particular, les pròpies de la Comunitat valenciana.

Assajar i interpretar, en un grup reduït, una peça vocal o instrumental o una coreografia apreses de memòria a través de l’audició o observació de gravacions d’àudio i vídeo, o per mitjà de la lectura de partitures i altres recursos gràfics, fent-hi una especial incidència en el repertori popular de la Comunitat valenciana.

Participar activament en algunes de les tasques necessàries per a la celebració d’activitats musicals en el centre: planificació, assaig, interpretació, direcció, etc.

Explicar els processos bàsics de creació, edició i difusió musical, tenint-hi en compte la intervenció de distints professionals.

Elaborar un arranjament per a una peça musical a partir de la transformació de distints paràmetres (timbre, nombre de veus, forma, etcètera) en un fitxer MIDI, utilitzant-hi un seqüenciador o un editor de partitures.

Sonoritzar una seqüència d’imatges fixes o en moviment utilitzant diferents recursos informàtics.

Saber analitzar la música a fi d’extraure’n les principals característiques formals i estilístiques, i situar-les en el seu context cultural.

Reconéixer les mostres més importants del patrimoni musical de les diferents comunitats autònomes i en especial el de la Comunitat valenciana (instruments i agrupacions, repertori de danses i cançons tradicionals).

5. L’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria

Aspectes psicoevolutius generals

Els alumnes que cursen Educació Secundària Obligatòria es troben en el període de pre-adolescència i adolescència, moment en què s’ha produït el canvi fisiològic que va deixant arrere el seus cossos de xiquet. Això els obliga a adaptar-se al seu nou aspecte i al seu futur paper d’adults, amb què defineixen la seua identitat i la seua posició de cara a la societat. La tasca de l’educador serà respectar i recolzar l’evolució harmònica d’aquest delicat moment, en


què es dóna la transició entre la infantesa i la vida adulta.

Desenvolupament intel·lectual

En aquestes edats es desenvolupen noves habilitats de raonament lògic, de pensament més abstracte, hipotètic, reflexiu. Els alumnes van prenent a poc a poc consciència d’un món interior propi. Analitzen, reflexionen sobre la seua realitat i els seus sentiments en un procés mitjançant el qual identifiquen la seua personalitat. Tot i que intel·lectualment estan arribant al seu punt més alt, això no va acompanyat d’una seguretat en sí mateixos, sinó que pel contrari se senten indecisos, tímids i inestables, pel que fluctuen entre temporades en què estan silenciosos, retrets i desganats i altres en què es comporten de forma extravertida i activa.

Canvis físics i imatge corporal

L’adolescent percep el seu nou cos com una cosa estranya, perquè difereix de la seua imatge corporal anterior. La transformació física, que comença al voltant dels onze anys i continua fins als dihuit o dènou, és un llarg procés de canvis per aconseguir la maduresa física i sexual característica del propi cos en l’època juvenil. Comporta fortes conseqüències en el xic i la xica: ha de reconéixer i apropiar-se d’un cos nou, dominar-lo a nivell funcional i assumir-lo psicològicament. El procés és diferent en els xics i en les xiques i també hi influeix la procedència social, econòmica i ètnica. L’adolescent tendeix a comparar-se amb els seus companys i, sobretot, amb la imatge que té com ideal i que varia molt en funció de les èpoques i les modes. En el cas dels xics, el seu desconcert s’accentua, a més a més, pels problemes derivats del canvi de la veu.

La independència com a cerca d’identitat

En aquest període, es passa de la dependència de la infantesa a l’aspiració d’independència. En aquest procés d’autoafirmació, l’adolescent es distancia dels adults, especialment dels pares i professors, critica la seua manera de ser, la forma en què és tractat, la sensació de no ser comprés, l’actitud tancada davant tot allò nou, les restriccions que se’ls imposen. Es tracta d’una autoafirmació mitjançant l’oposició a l’entorn.

Idealisme i necessitat de nous models

Existeix en aquestes edats una tendència a l’idealisme. Volen crear un món ideal a la seua mida, ja que el món que els presenta l’adult els pareix molt limitat i definit. Els seus herois i ídols ja no són persones pròximes (pares, professors, etc.), sinó figures llunyanes (cantants, actors, esportistes, etc.), o bé creen els seus propis ideals d’invenció personal.

Autoafirmació personal a través del grup

L’amistat ocupa un paper important en la vida de l’adolescent: els amics són un substitut de la família que proporciona estimulació, empatia, pertinença, participació i, fins i tot, gregarisme.


Senten la necessitat de comunicar les seues pròpies idees i experiències i exigeixen una amistat exclusiva. En el grup d’amics, es busca el recolzament i el reconeixement necessaris per aconseguir seguretat. Rebutgen la presència de l’adult per poder afermar més la seua pròpia personalitat i solen ser reservats a fi de preservar la seua intimitat.

El paper de la música en la vida dels adolescents

La música sempre ha exercit un paper important en l’aprenentatge i la cultura, i pot arribar a influir en costums i emocions. Forma part de la tradició d’un país o regió (sardanes, sevillanes, tangos...) o d’un organisme cultural (tunes universitàries...). En nombroses circumstàncies, la música es converteix en vertadera protagonista (la nadala al Nadal, un vals com a primer ball en una boda, les isas en una romeria canària...), i poden ser-ho també els propis intèrprets (Plácido Domingo, els Sabandeños...), o els seus mateixos autors (Mozart, Beethoven, Vivaldi...). En la música popular moderna, a partir dels anys cinquanta, el rock and roll entrà a formar part de la història de la mà dels seus intèrprets més aplaudits (Elvis Presley, The Beatles, The Rolling Stones...).

Però és ara, més que en altres èpoques, quan l’adolescent viu envoltat en sons musicals. La música és sovint la seua companyia constant. Exerceix un paper important en la socialització i en la formació de la seua personalitat, i s’ha convertit en un símbol de la seua cerca d’identitat i d’autonomia. Utilitzen la música com a reforç d’identificació amb el seu grup d’iguals, com a vehicle de la seua rebel·lia contra allò convencional, per ajudar-los a establir una identitat separada de la dels seus pares o simplement per relaxar-se, entretindre’s o evitar el sentiment de soledat. Escoltar música i veure vídeos musicals són dues de les activitats d’oci més importants durant l’adolescència. Els nostres alumnes escolten música des que s’alcen fins que es giten, i fins i tot molts d’ells dormen amb música. L’escolten amb acompanyament en la dutxa, mentre fan els deures o ajuden en les faenes de casa, quan van en metro, en autobús, en cotxe, en moto a través dels cascos, o mentre veuen la televisió i parlen amb els amics.

L’educador deu ser conscient d’aspectes que afecten molt als alumnes en relació amb la seua experiència musical. Un d’ells és que estem immersos en la societat del canvi, uns canvis que se succeeixen a una velocitat meteòrica i sorprenen al mateix adolescent. «Com no m’agrada, ho canvie», és la seua forma de pensament habitual. En conseqüència, no saben esperar, han vist minvada la seua capacitat de frustració i, per suposat, no suporten l’avorriment. Això comporta el risc de mirar sense veure i escoltar sense sentir. Els seus gustos musicals, igual que en la roba, i fins i tot les formes de pensar o de conviure, estan supeditats a les modes que marquen els mitjans de comunicació. El temps lliure o temps d’oci amb música ha arribat a incorporar-se a la vida juvenil com una cosa habitual, tant en l’àmbit privat de la llar, com en la cada vegada més primerenca iniciació a les eixides nocturnes del cap de setmana, en les quals la música es mescla amb el tabac o l’alcohol. Gaudeixen amb nombrosos tipus de música: alternativa, clàssica, folklòrica, heavy-metal, jazz, rap, rock, pop, electrònica, salsa, grunge, house, techno, entre d’altres.

Els vídeos musicals s’han convertit en una forma de comunicació persuasiva, que influeix en la cultura dels consumidors i ha alterat els costums dels adolescents, que són la seua principal audiència, respecte a la forma de veure la televisió, d’escoltar música i de comprar discos. Són usats pels productors de televisió per a guanyar audiència i pels productors de discos per a vendre música. Hi ha dos tipus de vídeos musicals. En un «vídeo d’actuació», el grup canta el seu tema en un concert o en un estudi. El «vídeo concepte» desenvolupa una història paral·lela a la cançó, que pot afegir o no alguna cosa a la lletra. A pesar que els «vídeos actuacions» poden ocasionalment ser xocants, no solen tindre gran impacte negatiu. Més bé


són els «vídeos conceptuals» els que han sigut criticats per promoure la violència i incitar al sexe. Per últim, no oblidem que els artistes de música popular exerceixen un paper important en el desenvolupament dels adolescents, ja que poden actuar com models, arribant a ser idolatrats. Escenes de fanatisme en concerts, llargues esperes dels fans en les portes dels hotels on viuen els seus ídols, o la imitació de moviments i estètica són només uns exemples de la influència que poden tindre.

6. L’aula de Música. Recursos i materials.

L’aula de Música necessita uns recursos, materials i espais específics. La cura i la responsabilitat del bon estat de l’aula i dels materials deu ser una finalitat educativa. Caldria que el centre disposara d’una aula espaiosa, insonoritzada i aïllada de sorolls. En comptes de pupitres, és més convenient utilitzar cadires apilables que faciliten agrupaments diferents. Respecte als materials, es fa necessària una pissarra pautada, aparells de reproducció del so i de la imatge, faristols plegables i, per suposat, instruments musicals, així com un armari on guardar-los.

Els instruments musicals han de tindre una mínima qualitat de so (afinació i color), que assegure una interpretació digna. Els més nombrosos deuen ser els de la xicoteta percussió (pegats, fusta i metall) -sonalls, rascadors...- i els de làmines, de forma que tots els alumnes puguen disposar d’un d’ells per a les interpretacions. No ens referim a la marimba i vibràfon professionals, sinó als pensats per a l’ensenyament musical: carillons (soprano i alt), metal·lòfons (soprano, alt i baix) i xilòfons (soprano, alt i baix). També és desitjable tindre instruments melòdics, com guitarres, al menys un teclat (piano o piano electrònic) i altres instruments que aporten els alumnes individualment, per exemple, la flauta de bec. És bo disposar d’algun instrument greu (violoncel, contrabaix, baix elèctric...), utilitzat de forma elemental com a suport de baixos, i fins i tot algun instrument elèctric característic de la música moderna. No oblidem els instruments que produeixen efectes especials, com el pal de pluja, el flexató, els xiulets, la sirena, el cucut i aquells construïts pels propis alumnes.


Crescendo Plus i el currículum oficial d’Educació Secundària Obligatòria

1. Plantejaments metodològics

En aquest projecte, els objectius, continguts i criteris d’avaluació s’estableixen per a la totalitat de l’etapa, sent una proposta curricular oberta i flexible, deixant llibertat al professor perquè adapte, modifique i adeque el mètode als seus alumnes i a l’entorn educatiu. És a dir, que si bé aquesta és una seqüència elaborada amb molt cura, no és un mètode lineal, ja que els objectius no s’aconsegueixen a través d’un únic camí traçat, sinó de forma global i en funció d’una situació concreta i de moltes propostes diferents. Es tracta, per tant, d’una obra oberta que atenga, sobretot, al desenvolupament de les possibilitats expressives i perceptives de l’alumne, que pretén preparar-lo per a la comprensió del fet sonor en el món actual a partir de la pràctica activa i de l’anàlisi crítica de la música.

Utilitzem una metodologia activa basada en l’aprenentatge significatiu amb un procediment recurrent, cíclic o en espiral.

El plantejament s’ha realitzat des d’un punt de vista global. Les unitats didàctiques s’elaboren tenint com a base un tema puntual que es relaciona amb l’àrea (cantar, ballar, el llenguatge musical, els instruments...) o un tema d’actualitat o que és especialment atractiu per als alumnes (música actual, música del cinema...). Aquest tema, relacionat amb la música, la cultura i la societat, s’utilitza com a pretext per a treballar els distints blocs de contingut marcats pel disseny curricular de Secundària, de forma que en cap moment es dóna una imatge parcial o fragmentada de la música. La base del mètode és el treball amb el so i la seua representació en el llenguatge musical mitjançant els tres mitjans d’expressió principals: la veu, els instruments i el moviment, la seua evolució a través del temps i la seua integració en els mitjans tecnològics.

S’ha rebutjat la teorització excessiva, ja que tots els continguts s’exposen amb claredat de forma esquemàtica, i es dóna prioritat a les estratègies de procediments i al desenvolupament d’actituds. És a dir, a la pràctica activa de la música i al seu gaudi des de les funcions d’oient, intèrpret i crític.

Els procediments es desenvolupen en diferents àmbits d’aprenentatge:

a) Àudio-perceptiu: partint del so i la valoració del silenci, discrimina i ordena la percepció auditiva dels paràmetres i elements de la música.

b) Interpretatiu: consisteix en la pràctica musical vocal, instrumental i de moviment.

c) Psicomotor: contribueix al desenvolupament de conductes motrius relacionades amb la coordinació general, la coordinació de praxis, la lateralitat i la percepció espai-temporal.

d) Creatiu o ideatiu: es treballa específicament la creació i composició musical a partir de la improvisació.

e) Notatiu: el llenguatge musical o sistema de codis mitjançant els quals representem el so


està present com un aspecte en el desenvolupament de la musicalitat.

f) Analític i crític: s’estudien, comenten i valoren les produccions que interpreten i escolten.

El plantejament del mètode s’ha fet partint de la diversitat cultural del moment en què ens trobem. Es treballen específicament les competències bàsiques i l’atenció a la diversitat, no fent distincions entre llengües, races, sexes, etc.

S’ha partit del coneixement psicològic de les edats que ens ocupen en l’Educació Secundària, tant des del punt de vista intel·lectual i afectiu com musical. Per això, molts dels compassos, tonalitats i àmbits vocals i instrumentals de peces musicals per interpretar s’han adaptat a les seues capacitats.

També s’ha considerat el coneixement sociològic. S’ha adaptat al nivell de coneixements que marca el currículum de Secundària, però també a la realitat dels centres educatius, en els quals cada vegada existeix més diversitat de nivells.

Intenta afavorir la construcció d’aprenentatges significatius, en relacionar allò que l’alumne ja sap amb els nous aprenentatges, de forma que aquests últims s’integren en la seua estructura cognitiva. La majoria dels procediments que es plantegen han de realitzar-los els alumnes per sí mateixos, a través de la pràctica i recolzats per una motivació interior.

Té un enfocament divertit i lúdic, amb l’objectiu de facilitar, de forma amena i fàcil, la comprensió de la música en tots els seus aspectes, però no està exempt d’una serietat en l’aprenentatge. És molt important que s’afavorisca a l’aula un clima agradable i de convivència grata.

2. Continguts

Partint d’aquests supòsits dels dos grans eixos en què s’articula la matèria -percepció i expressió-, els continguts s’han distribuït en blocs. El primer bloc –Apreciació musical- es vincula directament amb l’eix de percepció, alhora que el segon i el tercer -Interpretació i Creació- ho fan amb l’eix d’expressió. Per la seua part, el quart bloc –La música en la cultura i en la societat- inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les músiques que seran utilitzades en els blocs anteriors, junt a d’altres que ajuden a conéixer millor el món musical actual i el paper de la música en distints contextos socials i culturals.

2.1. Capacitats de percepció

El principal recurs del mètode és l’audició musical, entesa aquesta no sols com una exemplificació d’explicacions històriques, sinó com una activitat degudament preparada que recorre a diverses estratègies metodològiques. Orienta l’alumne cap a la identificació dels elements integrants del discurs musical. També pretén informar de les diferents maneres d’emprar la música, la relació que guarda amb altres llenguatges artístics i la funció que acompleix en la societat actual, en la qual els avanços tecnològics i el consumisme indiscriminat obliguen a què s’oriente a l’alumne a aprendre a consumir i a valorar cada música segons el seu estil i funció.

Les capacitats d’expressió i de percepció del fenomen musical s’uneixen en el llenguatge


musical, format pels codis musicals, que afavoreixen el desenvolupament de l’expressió i comprensió de la música. Els seus paràmetres i elements essencials estan presents en tots els procediments i estratègies d’intervenció didàctica.

2.2. Capacitats d’expressió

L’expressió vocal i el cant és, junt a l’expressió instrumental i el moviment, un dels mitjans essencials d’expressió. La cançó té un component musical i semàntic extraordinari, per això serà un dels continguts essencials de la classe de música; pot ser acompanyada pels instruments i és un magnífic recurs per al moviment i el desenvolupament del treball cooperatiu.

L’expressió instrumental, un altre gran recurs de l’expressió musical, parteix de la consideració del propi cos com instrument musical i pot realitzar-se amb un instrument individualment o mitjançant la pràctica de conjunts instrumentals. Els instruments més habituals són la flauta dolça o de bec, la guitarra, la percussió de làmines, els teclats i la xicoteta percussió.

El moviment i la dansa són formes d’expressió corporal i al temps potencien el desenvolupament psicomotor. A través de la dansa, s’experimenten i interioritzen elements bàsics comuns al llenguatge musical i corporal, tal com les nocions espai-temporals, altura sonora, graduacions, formes, processos formals, etc. En les activitats es plantejaran danses tradicionals i populars, formes de dansa per a peces instrumentals, representació escènica de cançons, danses antigues, modernes, etc. El treball d’aquest mitjà d’expressió no està exempt de dificultats i el professor haurà de respectar les peculiaritats de cada alumne, la seua imatge corporal i sensibilitat, per facilitar que es definisca i puga expressar-se amb el moviment.

3. Atenció a la diversitat

Tot el professorat comparteix l’opinió que donar resposta a la diversitat serà el repte educatiu prioritari per al docent en els pròxims anys, donada la realitat dels centres educatius, en els quals cada vegada existeix una major diversitat de nivells curriculars. Vivim en una societat cada vegada més desigual i multicultural, el que es tradueix en la presència en els centres escolars d’alumnes cada vegada més heterogenis. Això obliga a un canvi radical, especialment en un àrea com la Música que, per les seues característiques peculiars, integra i acull tots els alumnes. Per això, aquest mètode ofereix al professor distintes propostes per adaptar les activitats al nivell dels seus alumnes i tractar la diversitat dins l’aula, afavorint el seu tractament mitjançant un conjunt d’estratègies íntimament relacionades amb la metodologia exposada i a través de l’organització del grup de classe.

L’organització d’una classe heterogènia exigeix més habilitats docents que la d’una classe homogènia, més estratègies metodològiques que desenvolupen la interacció i l’intercanvi entre els alumnes i l’acceptació, respecte i confiança entre ells. Per això proposem:

Activitats de treball cooperatiu en les quals el resultat final depenga de la coordinació i col·laboració en grup, tal com les activitats corals, la formació de conjunts instrumentals, les coreografies de danses, etc. Mantindrem sempre la postura de què la diversitat enforteix la classe i ofereix a tothom més oportunitats d’aprenentatge.


Estratègies sòcio-afectives que contribuïsquen al desenvolupament d’actituds positives: valoració del cos, la veu, les possibilitats d’expressió i comunicació. Es valoren els xicotets èxits de cada alumne de forma que aquests tinguen la possibilitat de comprovar els seus progressos en les activitats d’avaluació.

Utilització d’un llenguatge clar i comprensible.

Disponibilitat d’activitats diversificades (per exemple, activitats distintes per a desenvolupar una mateixa capacitat). El protagonista en l’elecció de les activitats serà el professor, qui tindrà en consideració les diferències individuals i de grup que es detecten en l’avaluació inicial: els interessos dels alumnes, el contacte que han tingut amb les activitats musicals, les destreses adquirides.

Presentació d’activitats que permeten distints graus de realització. Per als alumnes amb dificultats, procurarem que assimilen les idees fonamentals o continguts mínims; aquells que sense esforç aconseguisquen els objectius dedicaran més temps a aprofundir en els coneixements adquirits, ampliant i investigant, sense oblidar que en el tractament de la diversitat cal ser flexibles i aplicar les estratègies segons el criteri discret del professor, per a evitar que l’alumne se senta discriminat o catalogat com algú especial, tant positivament com negativa.

Prioritat al desenvolupament d’actituds donades les característiques especials de les relacions psicosocials que es donen a l’aula de Música.

Selecció de diverses tècniques didàctiques en funció de les capacitats dels alumnes, que van des de procediments imitatius fins l’accés a una cançó o peça instrumental mitjançant l’aplicació habitual del llenguatge musical.

Es fomenten activitats d’aprenentatge variades entre les quals el professor pot triar i adaptar, així com agrupaments flexibles: es planifiquen activitats de gran grup, de grup reduït i individuals.

L’atenció a la diversitat no sols suposa un ajustament curricular per als més desfavorits, sinó que també s’inclouen activitats d’ampliació i investigació per als alumnes que han superat els nivells exigits, mitjançant el respecte al ritme d’aprenentatge de cada alumne.

4. Les competències bàsiques

El desenvolupament de les competències bàsiques rep en aquest material una atenció prioritària, partint del convenciment de què l’educació ha de realitzar una funció social i formativa més que una mera instructora de continguts. Són les capacitats de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de forma adequada. Suposen una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valores ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Els seus trets diferencials són:

a) Constitueixen un «saber fer», un saber que s’aplica.

b) Són susceptibles d’adequar-se a una diversitat de contextos.

c) Tenen caràcter integrador, abastant coneixements, procediments i actituds.

Perquè una competència puga considerar-se bàsica, ha d’acomplir tres condicions:

a) Contribuir a obtindre resultats d’alt valor personal o social.


b) Poder aplicar-se a un ampli ventall de contextos i àmbits rellevants.

c) Permetre a les persones que les adquirisquen que puguen superar amb èxit exigències complexes.

Les competències no han d’interpretar-se com si foren els aprenentatges mínims comuns, tot i que en formen part, sinó com orientacions dels aprenentatges per aconseguir que els alumnes desenvolupen diverses formes d’actuació i adquirisquen la capacitat d’enfrontar-se a situacions noves. La seua principal contribució en l’enriquiment del nostre currículum consisteix en orientar l’ensenyament ja que permet identificar els continguts i els criteris d’avaluació que tenen caràcter d’imprescindibles. No substitueixen els elements que s’inclouen en el currículum, sinó que els completen al temps que plantegen un enfocament integrat i integrador de tot el currículum escolar.

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum parteix d’una proposta de la Unió Europea, adaptada al nostre marc i a les nostres circumstàncies específiques. Són les següents:

1. Competència en comunicació lingüística.

2. Competència matemàtica.

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

4. Tractament de la informació i competència digital.

5. Competència social i ciutadana.

6. Competència cultural i artística.

7. Competència per aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

4.1. Contribució de l’àrea al desenvolupament de las competències bàsiques

La matèria de Música contribueix de forma directa a l’adquisició de la competència cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d’apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d’experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Així, pot potenciar actituds obertes i respectuoses, i oferir elements per a l’elaboració de juís fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, per a l’establiment de connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric a què se circumscriu cada obra.

L’orientació d’aquesta matèria, en la qual l’expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que al seu torn estimulen la imaginació i la creativitat. D’altra banda, una millor comprensió del fet musical afavoreix la seua consideració com a font de plaer i enriquiment personal.

Col·labora en el desenrotllament de la competència d’autonomia i iniciativa personal, per mitjà del treball de col·laboració a què abans ens hem referit i l’habilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos exemples clars d’activitats que requereixen una planificació prèvia i una presa de decisions per obtindre els resultats desitjats. D’altra banda, en especial en aquelles activitats relacionades amb la interpretació musical,


s’exerciten capacitats i habilitats com ara la perseverança, la responsabilitat, l’autocrítica i l’autoestima, tots factors clau per a l’adquisició d’aquella competència.

La matèria de Música contribueix també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les referides a la interpretació i creació col·lectiva que requereixen un treball cooperatiu, col·labora en l’adquisició d’habilitats per a relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives dóna l’oportunitat d’expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup, i responsabilitzar-se en la consecució d’un resultat. La presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix la comprensió de cultures diferents i de la seua aportació al progrés de la Humanitat i, amb això, la valoració dels altres i els trets de la societat en què es viu.

La matèria de Música també contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informació i de la competència digital. L’ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i el domini bàsic del hardware i el software musical, els distints formats de so i d’àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so relacionades, entre d’altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Afavoreix, així mateix, el seu aprofitament com a eina per als processos d’autoaprenentatge i la seua possible integració en les activitats d’oci. A més, l’obtenció d’informació musical necessita de destreses relacionades amb el tractament de la informació, encara que, des d’aquesta matèria, convé fer especial consideració en l’ús de productes musicals i la seua relació amb la distribució i els drets d’autor.

La matèria de Música també contribueix al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per a l’aprenentatge guiat i autònom, com l’atenció, la concentració i la memòria, alhora que desenvolupa el sentit de l’ordre i de l’anàlisi. D’una banda, l’audició musical tria escoltar una obra reiteradament per a arribar a conéixer-la, identificar-ne els elements i “apropiar-se’n”. D’una altra, totes aquelles activitats d’interpretació musical i d’entrenament auditiu requereixen la presa de consciència de les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d’aprenentatge, la gestió i el control eficaç dels propis processos. En tots aquests casos és imprescindible una motivació prolongada per a assolir els objectius proposats des de l’autoconfiança en l’èxit del propi aprenentatge.

Respecte a la competència en comunicació lingüística, la matèria de Música contribueix, igual que altres matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bàsic. També ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar l’enriquiment de l’esmentada interacció.

Des del punt de vista de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la matèria de Música contribueix a la millora de la qualitat del medi ambient amb la identificació i la reflexió sobre l’excés de soroll, la contaminació acústica i l’ús indiscriminat de la música, a fi de generar hàbits saludables. A més, els continguts relacionats amb l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori, no sols per a aconseguir-hi resultats musicals òptims, sinó també per a previndre problemes de salut, incideixen en el desplegament d’aquesta competència.

La música té un important component matemàtic, així que des d’aquesta matèria es contribueix també a la competència matemàtica. L’element rítmic de la música es fonamenta en una sèrie de figures relacionades entre sí per una proporció matemàtica, la unitat de la qual és el pols. Des de l’Edat Mitjana, la major part de la música occidental utilitza els anomenats compassos, que no són més que una divisió del temps en parts iguals i la funció dels quals és marcar els accents interns dins el discurs musical. Els compassos són expressats en fraccions


que detallen el nombre de parts del qual es compon i la figura que serà la unitat. Així, i sobretot en allò relatiu al ritme, es raona en música matemàticament.

a) Competència en comunicació lingüística: es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument, tant de comunicació oral o escrita, com d’aprenentatge i de regulació de conductes i emocions.

La música contribueix a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística, ja que, al igual que altres àrees, ajuda a l’enriquiment dels intercanvis comunicatius i a l’adquisició i l’ús d’un vocabulari musical bàsic. També col·labora a la integració del llenguatge musical i el llenguatge verbal, i a la valoració de l’enriquiment que genera dita interacció.

Específicament, Crescendo Plus desenvolupa aquesta competència de diverses maneres. En primer lloc, mitjançant la utilització de la paraula, ja que aquesta conté dos elements de la música: mètrica, que s’associa amb el ritme; i fonètica, amb la melodia. El cant és una continuació de la parla i existeix una relació molt estreta entre cançó i text. És, a més a més, un acte comunicatiu, perquè al llarg de la història s’han inventat coples, tornades, cançons, endevinalles, travallengües, i jocs de sort amb els quals la comunitat expressa idees, sentiments, esdeveniments, etc.

Efectivament, la competència lingüística està íntimament relacionada amb l’educació musical i es desenvolupa a través de procediments molt variats: rimes populars, endevinalles, cançons, refranys, jocs de comptar, de sort, de rogle, narracions, acompanyament de textos amb percussió rítmica i instrumental, ús d’ostinatos rítmics i repetitius que poden dur-se a terme de maneres diferents: amb la veu, amb percussions corporals i instrumentals, etc. A més a més, les cançons ajuden molt al desenvolupament del llenguatge -augment de vocabulari, expressió, entonació, articulació i vocalització correctes, etc.-, són una excel·lent eina en la fixació de conceptes i, en definitiva, afavoreixen el desenvolupament del llenguatge en la seua faceta comprensiva i expressiva.

El desenvolupament de l’expressió rítmica pot millorar problemes del llenguatge en els seus aspectes lector i d’escriptura (dislèxies, disgrafies, dislàlies, etc.).

Per últim, l’educació musical contribueix a la intel·ligència lingüística perquè suposa la interpretació d’uns símbols i perquè implica l’aprenentatge d’un vocabulari musical específic.

b) Competència matemàtica: és l’habilitat per a utilitzar els números i les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic.

Específicament, Crescendo Plus contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica de diverses maneres, donada l’estreta relació entre música i matemàtiques. En primer lloc, proposa el treball amb elements matemàtics: la força o intensitat del so, els valors o figures, els accents, els temps del compàs, la distància o interval entre els sons, les escales, els graus de l’escala, els tons i els semitons, etc. Per una altre costat, la matèria prima de la música -el so i els seus paràmetres físics- s’estudien en els distints nivells amb distint grau de complexitat.


c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: és l’habilitat per interactuar en el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, a fi de comprendre aquests fenòmens, predir-los, millorar-los i preservar les condicions de vida.

La música realitza la seua aportació a la millora de la qualitat del medi ambient identificant l’excés de soroll, la contaminació sonora i l’ús indiscriminat de la música, per reflexionar-hi i generar costums saludables. A més a més, es treballa l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori, no sols per a aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per a previndre problemes de salut.

Específicament, Crescendo Plus contribueix al desenvolupament d’aquesta competència des de diversos àmbits. Per un costat, mitjançant la sensibilització davant el so, el rebuig a la contaminació acústica i la hipersonorització del món actual, així com la valoració dels microsons. Es fomenta el rebuig al soroll indiscriminat i a la contaminació sonora actual, al temps que s’invita a la valoració del silenci i al descobriment de la bellesa dels sons de la naturalesa. Aquesta s’integra també en l’àrea en ser protagonista de nombroses cançons i melodies, i font d’inspiració d’obres d’importants compositors, que han imitat el so dels ocells, de les plantes, de les estacions, del mar o dels rius. Igualment, es valoren les manifestacions musicals de la comunitat (cants, danses, exposicions, festes, etc.). Per un altre costat, en Crescendo Plus, es descobreix el valor estètic musical de distints objectes quotidians i deixalles (per exemple, en l’elaboració d’instruments de construcció pròpia), de forma que s’ofereix la creativitat com a contrapartida al mer consumisme.

Per últim, a través de les activitats artístiques i musicals, s’afavoreix en l’adolescent la salut mental, per la gratificació personal que experimenten en els treballs creatius, ja individuals o col·lectius, tal com cançons, danses, jocs i interpretació d’instruments.

d) Tractament de la informació i competència digital: es tracta de l’habilitat per buscar, obtindre, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement.

La música també contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informació i competència digital. L’ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i domini bàsic del hardware i el software musicals, els distints formats de so i d’àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so relacionades, entre d’altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Afavoreix, així mateix, el seu aprofitament com a eina per als processos d’autoaprenentatge i la seua possible integració en les activitats d’oci.

A més a més, l’obtenció d’informació musical requereix de destreses relacionades amb el tractament de la informació, tot i que des d’aquesta matèria mereix especial consideració l’ús de productes musicals i la seua relació amb la distribució i els drets d’autor.

El mètode Crescendo Plus contribueix al desenvolupament d’aquesta competència de diverses formes. Per un costat, es presenten les distintes utilitats de la informàtica en el terreny musical: reproduir i escoltar música, guardar, buscar informació, compondre, etc. En segon lloc, es coneixen els distints mitjans de gravació i de reproducció del so en l’actualitat i al llarg de la història. En tercer lloc, s’estudia la difusió actual de la música mitjançant mitjans electrònics i digitals. Per últim, s’estudia de forma crítica la música «en llanda» i la influència dels mitjans tecnològics en la creació i difusió de la música de tots els estils i en l’èxit de la música comercial.


i) Competència social i ciutadana: permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica.

La música contribueix també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les relacionades amb la interpretació i creació col·lectiva que requereixen un treball cooperatiu, ajuda a l’adquisició d’habilitats per a relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives dóna l’oportunitat d’expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup, mentre els alumnes es responsabilitzen de la consecució d’un resultat.

La presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix la comprensió de diferents cultures i de la seua aportació al progrés de la Humanitat, així com la valoració dels altres i els trets de la societat en què es viu.

Específicament, Crescendo Plus contribueix al desenvolupament d’aquesta competència a través de distintes vies. Per un costat, es fomenta el sentit de pertinença i identificació amb uns grups socials de referència, el que suposa un respecte a les normes bàsiques de convivència. Per un altre costat, pretén la no discriminació entre sexes i la igualtat entre homes i dones, mitjançant la col·laboració en grups mixtos i heterogenis i la valoració i gaudi de les obres artístic-musicals en sí mateixes, independentment de quins siguen els seus autors o autores. Per això, es presenten les veus femenines i masculines i es fomenta la pràctica del cant per afavorir l’acceptació del cant coral i la muda de la veu. Les activitats proposades són igualment motivadores per als xics i per a les xiques, des del convenciment que ambdós tenen gustos molt diferents i estils d’aprenentatge també distints. En definitiva, les activitats musicals no presenten cap forma de discriminació o estereotip social entre homes i dones.

A més a més, l’àrea de Música desenvolupa els següents valors bàsics: tolerància, respecte als altres i a un mateix, acceptació i valoració de l’altre, sentit del diàleg, confrontació d’idees i cooperació en tasques comunes, resolució harmònica i pacificadora de conflictes i rebuig a tota situació de violència. La metodologia de Crescendo Plus afavoreix l’actuació desinhibida, respectuosa dins un grup; la coordinació de la pròpia interpretació amb la dels altres del grup, amb sentit d’equip i de conjunt; el respecte i coneixement de les normes de comportament més usuals en els espectacles dramàtic-musicals; i l’obertura a manifestacions musicals i artístiques d’altres pobles, grups, autors de diferents edats o amb dificultats físiques, etc.

En definitiva, des de la matèria de Música es valora la diversitat, es proposa el diàleg i la negociació com a formes habituals de treball i es respecta el patrimoni cultural: la música és un llenguatge universal que uneix les persones i ensenya a viure en comunitat.

f) Competència cultural i artística: suposa apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, per entendre-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal i com a patrimoni de tots.

La matèria de Música contribueix de forma directa a l’adquisició de la competència cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d’apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d’experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Pot potenciar així actituds obertes i respectuoses i oferir elements per a l’elaboració de juís fonamentats respecte a les distintes manifestacions musicals, mentre s’estableixen connexions


amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric a què cada obra se circumscriu.

L’orientació d’aquesta matèria, en què l’expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que al mateix temps estimulen la imaginació i la creativitat. Per una altra part, una millor comprensió del fet musical permet la seua consideració com a font de plaer i enriquiment personal.

El desenvolupament d’aquesta competència és una prioritat en Crescendo Plus, perquè es treballa l’expressió musical mitjançant la interpretació vocal, instrumental i corporal, amb distints nivells de dificultat, que van, des de la improvisació i expressió individual, al coneixement, maneig i utilització específics del llenguatge de la música. Per un altre costat, es desenvolupa la percepció acústica de sons i obres musicals de diverses èpoques i estils, al temps que es tracta d’apreciar els distints plans de l’audició (sensorial, descriptiu, musical, etc.).

Tant en l’expressió com en la percepció musicals, es fomenta el gaudi de l’obra artística i la seua anàlisi. El juí crític i la valoració recauen també sobre la presència del món artístic en els mitjans de comunicació social i de consum, de forma que l’adolescent es protegisca de la invasió sonora de baixa qualitat a la qual es veu exposat i s’afavorisca una elecció lliure i selectiva front a tota l’oferta musical. Es tracta de què coneguen la funció de cada tipus de música i sàpien valorar-la.

Per últim, respecte al desenvolupament de la creativitat i l’originalitat, la música ofereix a l’adolescent múltiples possibilitats de desenvolupament del pensament convergent i divergent, i és un instrument d’expressió no sols sonor, sinó també verbal, corporal i emocional.

g) Competència per aprendre a aprendre: ajuda a iniciar-se en l’aprenentatge i a ser capaç de continuar-lo de manera autònoma al llarg del temps.

La música també contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre, al temps que potencia capacitats i destreses fonamentals per a l’aprenentatge guiat i autònom, com l’atenció, la concentració i la memòria, al temps que desenvolupa el sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Per una part, l’audició musical necessita una escolta reiterada per arribar a conéixer una obra, reconéixer-la, identificar els seus elements i «apropiar-se-la». Per una altra, totes aquelles activitats d’interpretació musical i d’entrenament auditiu requereixen la presa de consciència sobre les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d’aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos. En tots aquests casos, és necessària una motivació prolongada, per aconseguir els objectius proposats des de l’autoconfiança en l’èxit del propi aprenentatge.

Específicament, Crescendo Plus contribueix al desenvolupament d’aquesta competència afavorint l’autoaprenentatge i l’automotivació: la interpretació musical suposa cantar, tocar, veure i fer, el que implica un feedback immediat entre l’audició i la motricitat, amb un important reforç visual. A més a més, aprendre música comporta treballar l’atenció, la concentració i la memòria espacial i musical.

Per un altre costat, es proposa la gravació de les pròpies interpretacions dels alumnes, de manera que es desenvolupen el sentit crític i l’exigència de l’obra ben feta, tant pròpia com aliena. Els continguts es presenten clarament en seqüència, de forma que no puguen produir-


se «llacunes» en l’assimilació dels continguts, i es proposen distintes tècniques d’estudi: lectura comprensiva, subratllat, esquemes, presentacions orals, etc.

h) Autonomia i iniciativa personal: es refereix a la possibilitat d’optar amb criteri propi i de dur endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l’opció triada i fer-se’n responsable tant en allò personal com en allò social.

Crescendo Plus col·labora al desenvolupament de la competència d’autonomia i iniciativa personal mitjançant el treball cooperatiu al que adés ens hem referit, i l’habilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos clars exemples d’activitats que requereixen una planificació prèvia i de la presa de decisions per a obtindre els resultats desitjats. Per una altra part, en aquelles activitats relacionades especialment amb la interpretació musical, es desenvolupen capacitats i habilitats tal com la perseverança, la responsabilitat, l’autocrítica i l’autoestima, sent aquests factors clau per a l’adquisició d’aquesta competència.

Específicament, aquesta competència es desenvolupa en Crescendo Plus mitjançant l’escolta i la creació musical. La música destaca per la seua capacitat de produir emocions; a més a més, els joves són tan capaços com els adults, si més no, de comprendre el sentit emocional de la música. En Crescendo Plus es parteix de l‘autoconeixement de les pròpies possibilitats corporals i de la interiorització de la música. També es treballen l’autocontrol (mitjançant el control de postures), la regulació de la respiració, la relaxació corporal i la dansa. Les activitats musicals que es proposen integren l’aspecte afectiu, el cognoscitiu i la capacitat d’«escoltar-se» a un mateix.

Per un altre costat, es fomenta la comunicació empàtica entre els companys a partir de les propostes musicals. En relació amb l’aprenentatge d’habilitats socials, l’educació musical acompleix una funció important, ja que treballa específicament l’escolta (percepció) i l’expressió comunicativa (interpretació). La primera habilitat que hem de dominar per relacionar-nos bé amb altres persones és, evidentment, la d’escoltar bé, posar l’oïda, parar atenció, fer l’esforç conscient de connectar amb l’altre. Per exemple, la intensitat, com a paràmetre del so, és un aspecte de la comunicació verbal que deu ser tractat d’una manera preferent.

Aquestes competències no es treballen de forma independent, sinó entrellaçades. Pretenen integrar els diferents aprenentatges, tant els formals com els informals, i els que corresponen a les diferents àrees o matèries del currículum. En cada unitat de Crescendo Plus es treballen aquelles que són més adequades en consonància amb els continguts de la mateixa, com s’especifica en la programació.

5. Components de Crescendo Plus

El present mètode de Música per a Educació Secundària Obligatòria consta dels materials següents, que formen una unitat, tot i que poden ser treballats en conjunt o de forma individual.

Components per a l’alumne

Llibre de l’alumne.


Quadern d’activitats.

CD-ROM.

Components per al professor

Maletí del professor.

Caixa In Crescendo Plus.

a) Components per a l’alumne

Llibre de l’alumne

En la doble pàgina d’inici d’unitat, s’introdueix el tema principal a partir d’una motivació, en la qual s’informa d’allò que es treballarà en la unitat i de les capacitats que s’espera desenvolupar al llarg de la unitat.

Les activitats que es proposen són variades i atenen a l’expressió i percepció dels diferents blocs de continguts. Estan ordenades en cada unitat segons la seqüència lògica de l’aprenentatge, però el professor deu considerar altres aspectes (el nivell del grup i la seua motivació, la combinació en el mateix dia d’activitats de cant, instruments i/o moviment), i no seguir aquest ordre marcat estrictament, sinó fer-lo flexible.

L’última pàgina de cada unitat es dedica a l’autoavaluació («Posa’t nota») i tracta la diversitat, mentre s’ocupa dels alumnes més avançats («Activitats per a investigar i ampliar»).

Per a més claredat, les activitats es presenten amb unes icones que informen els alumnes del procediment que han de desenvolupar.

Quadern d’activitats

És un material complementari, d’un indubtable valor, per posar en pràctica allò que s’ha aprés en el llibre de l’alumne, que és fungible, per allò que cada alumne realitzarà directament les activitats proposades. Desenvolupa les nou unitats dissenyades per a cada curs, i es dedica l’última a l’avaluació sumativa.

Pot ser utilitzat de forma independent per l’alumne o com material de recolzament. Està especialment dissenyat per afavorir la competència d’aprendre a aprendre, ja que les activitats s’organitzen en tres grups dins de cadascuna de les unitats («Recorde», «Aprenc» i «Per saber-ne més»).

El seu principi metodològic és l’aprenentatge significatiu, basat en l’activitat com a mitjà d’adquisició dels conceptes i, especialment, dels procediments i les actituds. S’afavoreix l’autoaprenentatge i el descobriment a través de la seua presentació de forma espiral, recurrent i reflexiva. Els exercicis han de corregir-se en finalitzar cada unitat pel professor, individualment, i també en grup, perquè l’aprenentatge siga efectiu.

Tot i que en la guia didàctica se suggereix en què moment del desenvolupament de la unitat deu realitzar-se cadascuna de les activitats, recordem novament que el criteri del professor és el més important a l’hora d’utilitzar aquest material.


CD-ROM

El quadern d’activitats ve acompanyat d’un CD-ROM. Aquest és una combinació multimèdia de recursos que mescla allò visual amb allò sonor, i que facilita l’aprenentatge de determinats continguts d’una forma interactiva i lúdica. Suposa, a més a més, un important recurs per atendre la diversitat.

Així mateix, s’ha inclòs en el CD-ROM una selecció d’algunes de les obres musicals que apareixen en el llibre de l’alumne. D’aquesta manera, l’alumne podrà escoltar-les tantes vegades com vulga a casa i aconseguirà així tindre accés a obres musicals de diversos estils que d’altra manera difícilment arribarien a la seua discoteca.

b) Components per al professor

Maletí del professor

El maletí inclou els materials següents:

Guia didàctica

La primera part conté una introducció general a l’àrea i a l’alumne d’Educació Secundària, l’estructura de l’obra, la metodologia, el tractament de les competències bàsiques, el tractament de la diversitat, els recursos i materials de l’aula de música, l’avaluació i la bibliografia.

La segona part, inclou una guia per al desenvolupament de les unitats didàctiques en cadascun dels tres trimestres. Ací es troba la descripció de cadascuna de les activitats proposades en el llibre de l’alumne, junt a unes activitats suggerides seqüenciades per ordre de menor a major dificultat, i altres activitats d’ampliació per a grups o per a alumnes que així ho requereixen. El criteri del professor és el que decidirà quan de temps dedicarà a cadascuna de les activitats.

Al final de la guia, s’inclouen diversos annexos que seran de gran utilitat. S’inclouen les partitures d’algunes de les audicions del llibre de l’alumne i unes avaluacions fotocopiables amb les quals es poden mesurar els coneixements dels alumnes. Els exercicis d’avaluació són models de proves o exàmens. S’inclouen tres exàmens trimestrals en dos modalitats (A i B) i l’examen de final de curs.

Així mateix, també s’han inclòs en la guia les solucions de tots els quaderns complementaris que acompanyen al mètode: quadern d’activitats i quadern d’atenció a la diversitat, així com les solucions de les pàgines d’autoavaluació del llibre de l’alumne i de les avaluacions trimestrals.

L’obra es desenvolupa en nou unitats didàctiques. Cada unitat consta de:

Introducció de la unitat didàctica: eix temàtic o motivacional i plantejament.

Objectius didàctics específics de la unitat o capacitats que volem desenvolupar.


Continguts: seguint el principi de varietat, en totes les unitats s’inclouen continguts de tots els blocs, així com activitats tant d’audició musical com d’expressió vocal, instrumental i corporal.

Competències bàsiques i criteris d’avaluació específics de la unitat.

Desenvolupament de la unitat o explicació didàctica de totes i cadascuna de les activitats proposades en els materials per a l’alumnat (llibre de l’alumne i quadern d’activitats), seguida de comentaris didàctics i partitures per posar-les en pràctica. S’informa també dels materials específics necessaris. En cadascuna de les proposades del llibre de l’alumne, s’especifiquen les activitats suggerides disposades segons l’ordre de realització, i activitats d’ampliació o d’aprofundiment. No obstant això, cada professor, en funció de les seues possibilitats organitzatives, les característiques del seu grup d’alumnes i les diferències individuals (en definitiva, del seu criteri personal), podrà variar l’ordre establert, suprimir o agregar activitats. A partir d’aquests suggeriments, cada professor establirà les activitats d’ampliació que crega oportunes per als alumnes d’aptituds superiors, o de recolzament per als que presenten dificultats d’aprenentatge. En l’«Apartat activitats per investigar i ampliar» es formulen diverses preguntes i activitats ordenades segons el desenvolupament de la unitat. El professor hi trobarà algunes per repassar i altres per investigar i ampliar. Els estudiants realitzaran només aquelles que siguen apropiades segons els seus diversos nivells d’aprenentatge.

Quadern d’atenció a la diversitat

El quadern d’atenció a la diversitat és un material fungible i fotocopiable especialment dissenyat per als alumnes amb necessitats educatives especials i amb desfasament curricular.

Diccionari musical

Amplia la informació i els termes i conceptes musicals.

Triple CD àudio

El material àudio que oferim és molt ric, ja que conté totes les gravacions musicals necessàries per al desenvolupament de les activitats suggerides. Així, el professor trobarà un material sonor valuós amb el qual podrà desenvolupar les seues classes. Les gravacions han sigut enregistrades en el mateix ordre en què apareixen en el llibre i consten de:

Cançons i peces instrumentals, amb flautes i instruments Orff, en les quals els professors i alumnes trobaran un model i un referent per interpretar-les.

Bases musicals o acompanyaments de les cançons i peces instrumentals.

Música de danses que es correspon amb les coreografies proposades en el mètode.

Audicions musicals. Si bé la majoria d’elles s’ofereixen en la seua totalitat, en altres, amb un criteri didàctic, s’han seleccionat exclusivament els fragments de les mateixes relacionats amb els continguts i activitats que es treballen.

Tant les cançons com la música de danses i les audicions ofereixen un ventall musical obert


en què, a més a més de la música clàssica, s’integren la popular folklòrica i també la popular moderna o urbana.

Caixa In Crescendo Plus

A més a més, el nostre mètode de música va acompanyat d’una caixa per a l’aula de Música, on el professor trobarà els materials següents:

Quaderns fotocopiables

Llenguatge musical: conté diversos exercicis per desenvolupar la lectura musical des dels punts de vista rítmic, melòdic i melòdic-rítmic. Les activitats estan seqüenciades en funció de la dificultat.

Peces instrumentals: consta d’algunes peces instrumentals de major o menor dificultat que les presentades en el llibre de l’alumne, i que serveixen per a reforçar, tant individualment com en grup, el desenvolupament de l’expressió instrumental.

Targetes musicals

Les trenta-una targetes musicals, impreses per les dues cares, representen seixanta-dos imatges musicals composades per trenta-un instruments (corda, vent, percussió i electrònics), i trenta-un elements gràfics del llenguatge musical, referits a les figures, les notes i els matisos. La utilització d’aquestes targetes recolza i reforça la memorització dels instruments i signes musicals.

Pòsters (amb CD àudio i adhesius) i musicogrames.

Oferim quatre pòsters:

Instruments de corda.

Instruments de vent.

Instruments de percussió.

L’orquestra simfònica.

Per treballar els tres primers pòsters, s’adjunta un CD amb els sons dels instruments de corda, vent i percussió i uns adhesius que s’enganxen i desenganxen fàcilment amb els noms de cada instrument. La finalitat d’aquest material és dur a terme un exercici interactiu de discriminació auditiva d’instruments.

Així mateix, es presenten tres musicogrames:

El bo, el lleig i el dolent.

Dues danses ràpides.

El rellotge musical vienés.


A més a més de ser un motiu bonic de decoració per a l’aula, aquests recursos pretenen facilitar l’aprenentatge en permetre que se segueixen les explicacions en un mateix suport.

Software per a pissarres interactives

Finalment, Crescendo Plus ve acompanyat d’un nou component que permet crear una experiència multimèdia a les classes: el software per a pissarres interactives. Hi trobaràs nombrosos recursos que podràs projectar sobre una pissarra interactiva:

Pòsters amb les famílies d’instruments i audicions dels sons d’aquests instruments.

Musicogrames i audicions que els acompanyen per seguir-les tots junts en un mateix suport.

Quadern de peces instrumentals.

Quadern de llenguatge musical.


Programació

Unitat 1. L'univers de la música

Objectius

Rebutjar la contaminació acústica i reconéixer l'excés de soroll com un element perjudicial per a la salut. Valorar el silenci com una cosa imprescindible per a la interpretació i audició musicals. Reconéixer i diferenciar els paràmetres del so en obres musicals i en els sons que ens envolten. Diferenciar diversos estils i tipus de música. Conéixer i interpretar els instruments. Usar els elements i signes del llenguatge musical. Relacionar-se amb els companys i companyes en activitats de cant i moviment. Descobrir les possibilitats de la veu com a primer instrument musical. Interpretar música a través de grafia no convencional. Escoltar i acceptar les músiques proposades de diversos estils i èpoques. Descobrir la funció de la música en el nostre món. Discriminar i reconéixer les formes elementals. Comprovar que la música actual integra sons i sorolls amb una funció estètica. Valorar la diferent consideració de l'ofici de músic al llarg de la història.

Continguts

Apreciació musical

Música, so i soroll. Repercussió musical dels paràmetres del so: altura, durada, timbre i intensitat. Formes musicals elementals: ostinato, eco, cànon, lied i rondó. Audició de veus humanes. Discriminació d'instruments musicals. Interés en desenvolupar hàbits saludables i de respecte als altres durant l'escolta.

Interpretació

La veu humana: classificació i tipus. Instruments musicals: classificació. Descobriment de la gravació de la veu. Expressió i percepció dels sons de l'acord perfecte major de do i de les figures negra, blanca i corxera. Interpretació d'una cançó en cànon. La respiració: tipus i temps. Discriminació, anàlisi i manipulació dels sons de l'entorn i dels produïts pel propi cos. Instruments de percussió. Tècniques dels instruments de làmines. Interés en el coneixement i cura de la veu, el cos i els instruments. Acceptació i predisposició per millorar les capacitats tècniques i interpretatives (vocal, instrumental i

corporal) pròpies, i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió.


Creació

Improvisació rítmica i corporal. Creació d'un rap. Imitació i memorització. Partitures no convencionals. Treball monogràfic sobre un compositor. Comentari: anàlisi d'un text. La improvisació, l'elaboració d'arreglaments i la composició com a recursos per a la creació musical.

La música en la cultura i en la societat

Estils i tipus de música. La música en l'Antiguitat. So, tecnologia i mitjans de comunicació. Professió de músic: intèrpret, compositor i director. Coneixement de les manifestacions musicals més significatives del patrimoni musical occidental i d'altres

cultures.

Competències bàsiques

1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 5, 9, 10, 12 i 14).3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 4, 6, 7, 8, 9 i 12).4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 12 i 14).7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 7, 11 i 14).

Criteris d'avaluació

Percebre i diferenciar els quatre paràmetres del so en sorolls i en sons tractats musicalment o no. Valorar la música com a fruit d'un temps i d'una època històrica. Prendre consciència de la importància de les habilitats de la respiració. Relacionar-se amb tots els companys amb tolerància i respecte. Mostrar una actitud receptiva davant les audicions proposades, siguen o no les que escolten habitualment. Rebutjar les situacions d'excés de soroll i la contaminació acústica. Acceptar el silenci com una cosa imprescindible per a la interpretació i l'audició musicals. Participar activament gaudint de la música proposada.


Unitat 2. La notació musical

Objectius

Apreciar el llenguatge musical com a mitjà de difusió de la música. Escoltar música de diversos estils i contextos. Entonar cançons amb els companys en forma de cànon. Valorar la contribució personal al grup. Descobrir l'evolució de la música des del cant pla del gregorià a la polifonia. Conéixer els orígens de l'escriptura musical. Interpretar amb els companys i les companyes adaptacions de música medieval. Escoltar gravacions actuals de música religiosa i profana de l'Edat Mitjana amb una actitud oberta. Aplicar nous conceptes de llenguatge musical. Analitzar les formes musicals elementals. Respectar i valorar les manifestacions musicals de l'Edat Mitjana en funció del context artístic i

sociocultural. Compondre textos per a un ritme donat.

Continguts

Apreciació musical

Elements gràfics del llenguatge musical: pols, figures, silencis, compàs (binari, ternari i quaternari), signes de prolongació, tempo, matisos, notes, pentagrama, línies divisòries, línies i espais addicionals, claus i escales.

Elements bàsics del llenguatge musical: ritme, melodia, forma, harmonia i textura. Música monòdica i polifònica. Audició d'instruments medievals. Aplicació d'estratègies d'atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació durant la pròpia

interpretació i creació musical. Elements que intervenen en la construcció d'una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura,

forma, tempo i dinàmica) i identificació dels mateixos en l'audició i l'anàlisi d'obres musicals.

Interpretació

Els instruments medievals. L'orgue. Interpretació de peces vocals i instrumentals. Els instruments i el cos com a mitjans d'expressió musical: característiques i habilitats tècniques i

interpretatives. Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la

interpretació. Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals

que contribuïsquen al perfeccionament de la tasca.

Creació

La notació musical. Valoració de la lectura i escriptura musical. Composició d'una cançó per a un text (ritme i melodia). Creació d'un acompanyament rítmic, melòdic i harmònic. Improvisació corporal. Comentari: anàlisi d'una partitura.


Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, com a resposta a distints estímuls musicals i extramusicals.


Música religiosa i profana en l'Edat Mitjana: antecedents i evolució. Cant gregorià. Música profana: joglars i trobadors. Els inicis de l'escriptura musical. Música instrumental i de dansa. Ars nova i Ars antiqua. La música medieval en l'actualitat. Utilització de diverses fonts d'informació per a indagar sobre instruments, compositors i compositores,

intèrprets, concerts i produccions musicals en viu o gravades.


2. Competència matemàtica (pàg. 17, 18, 20, 21, 22 i 26).5. Competència social i ciutadana (pàg. 18, 24 i 26).6. Competència cultural i artística (pàg. 16, 18, 19, 21, 23, 24 i 25).8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 21, 23 i 27).


Usar habitualment els elements bàsics de la grafia del llenguatge musical en fragments musicals contextualitzats.

Valorar la música com a fruit d'un temps i d'una època històrica. Expressar les característiques del gregorià. Reconéixer els diversos procediments fins al naixement de la polifonia.


Unitat 3. Temps de nadales

Objectius

Recitar ritmes i textos. Utilitzar, en situacions contextualitzades, els signes de prolongació del so: punt, lligadura i calderó. Interpretar cançons a dues veus paral·leles. Acompanyar cançons i audicions amb instruments escolars. Participar de la funció de la música en les festes nadalenques. Reconéixer i diferenciar el timbre i la tessitura dels instruments de corda fregada. Identificar les veus blanques en una audició. Aprendre nadales tradicionals i no tradicionals. Descobrir l'arpa dins el grup dels instruments cordòfons. Reconéixer la forma rondó en una audició seleccionada. Diferenciar les diverses seccions de la forma sonata. Escoltar fragments de concerts per a instrument solista de corda i orquestra. Analitzar críticament la funció de la nadala com a reclam publicitari. Respectar les contribucions pròpies i les dels companys. Conéixer l'expressió musical dins l'humanisme renaixentista. Descobrir l'origen de les nadales. Interpretar i ballar música renaixentista. Conéixer l'evolució dels instruments en el Renaixement. Diferenciar la polifonia imitativa de l'homofònica. Valorar la importància de la música en el Renaixement.

Continguts

Apreciació musical

Textura: homofonia i polifonia. Signes de prolongació: lligadura, punt i calderó. Alteracions: pròpies i accidentals. Audició d'instruments renaixentistes. Audició de fragments musicals del Renaixement. Audició de veus i instruments en fragments musicals de distintes èpoques i estils. Audició de veus infantils. Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos,

partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada.

Interpretació

El naixement de la música instrumental. Instruments renaixentistes. Instruments de corda polsada: arpa. Gèneres de música vocal nadalenca. Classificació de les veus humanes: veus infantils o blanques. Interpretació de nadales de diversos gèneres i estils. Instruments de corda: classificació. Interpretació de nadales en conjunt instrumental.


Creació

Composició d'una variació. Comentari: anàlisi d'una audició. Invenció grupal d'una coreografia amb la música d'una nadala. Elaboració d'arreglaments de cançons i peces instrumentals, mitjançant la creació d'acompanyaments

senzills i la selecció de diversos tipus d'organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc.).


La música en els distints cicles de la vida. Música de Nadal. Nadales tradicionals i estrangeres. Recerca d'informació sobre autors i obres. La música en el Renaixement: la polifonia i la música instrumental. Els instruments del Renaixement. Formes instrumentals: variació, tocata, fantasia i ricercare. Formes de la música vocal profana: el madrigal i la nadala. Formes vocals religioses: la missa i el motet. Formes de dansa en el Renaixement. El consum de la música en la societat actual. Sensibilització i actitud crítica davant el consum

indiscriminat de música i la pol·lució sonora.


3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 28, 31, 32, 33 i 35).5. Competència social i ciutadana (pàg. 28, 30, 31, 33, 37 i 38).6. Competència cultural i artística (pàg. 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 i 38).8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 32, 33, 36 i 39).


Ampliar els coneixements del llenguatge musical: signes de prolongació i alteracions. Interpretar cançons amb una implicació activa i cooperadora respectant les orientacions del director i dels

companys. Valorar la utilització de la música com a reclam publicitari. Acompanyar cançons i audicions amb instruments escolars. Interpretar i memoritzar nadales de diversos estils. Coordinar les interpretacions pròpies amb les dels companys. Aplicar el llenguatge musical en fragments musicals contextualitzats. Valorar la música com a fruit d'un temps i d'una època històrica. Expressar les característiques del Renaixement musical. Diferenciar les formes musicals del Renaixement.


Unitat 4. Qui canta els seus mals espanta

Objectius

Interpretar música amb sons alterats. Ampliar i practicar els coneixements de llenguatge musical: punts de repetició. Diferenciar textures (homofònica, monofònica, polifònica...) i formes musicals. Analitzar les frases d'una melodia. Classificar els registres de les veus i les agrupacions corals. Interpretar cançons de distintes èpoques i estils. Escoltar fragments d'òpera i sarsuela. Descobrir i escoltar un instrument de corda polsada: el clavecí. Valorar distints estils musicals segons les diferents funcions de la música. Aplicar les alteracions a lectures musicals senzilles. Diferenciar les característiques de la música barroca i de la música renaixentista. Escoltar obres de grans músics com Vivaldi, Haendel i Bach. Interpretar fragments vocals polifònics (en cànon i a dues veus). Interpretar peces adaptades en conjunts instrumentals. Valorar la funció del músic al servei de la monarquia i la religió. Conéixer la primera òpera de la història. Reconéixer l'estil concertant. Apreciar les formes musicals del Barroc.

Continguts

Apreciació musical

Romanç. Cançó. Melodia. Frase. Textura: monòdia acompanyada. Baix continu. Audició de diverses agrupacions vocals. Audició d'obres musicals del Barroc. Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d'obres vocals i instrumentals de diversos estils, gèneres,

tendències i cultures musicals, incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades a l'aula.

Interpretació

La cançó. La veu humana: classificació de les veus i registres. Agrupacions corals. Anàlisi del fraseig d'una cançó. Interpretació de cançons de distintes èpoques i estils. El clavecí. Acompanyament instrumental de cançons. Teatre líric: sarsuela i òpera. La veu i la paraula com a mitjans d'expressió musical: característiques i habilitats tècniques i

interpretatives.


Exploració i descobriment de les possibilitats de la veu com a mitjà d'expressió musical i pràctica de la relaxació, la respiració, l'articulació, la ressonància i l'entonació.

Creació

Acompanyament instrumental. Enregistrament i gravació de produccions pròpies. Creació d'un text per a una melodia. Improvisació vocal. Comentari: anàlisi d'una partitures. Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de

la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diverses activitats que es realitzen a l'aula.


La música barroca enfront de la renaixentista. L'harmonia barroca i el baix continu. Els instruments del Barroc: regnat de la corda fregada i el clavecí. Música religiosa i música profana. Formes instrumentals: concert solista, suite i concert grosso (majors); tocata, preludi, sonata i fuga

(menors). Formes de la música vocal: òpera, oratori, passió (majors); cantata i coral (menors). Formes de dansa del Barroc. Conjunt coral i instrumental. Principals compositors barrocs: Vivaldi, Haendel i Bach. La música al servei de la religió i la monarquia.


4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 44, 46 i 50).5. Competència social i ciutadana (pàg. 40, 44 i 48).6. Competència cultural i artística (pàg. 41, 42, 43, 44, 45, 46, 49 i 50).8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 45, 47, 48 i 50).


Reconéixer i valorar distintes manifestacions de l'expressió vocal. Intervindre en el cant col·lectiu adaptant la pròpia interpretació a l'expressió i entonació del grup. Respectar les pròpies capacitats i les dels altres en activitats de moviment. Manifestar interés en conéixer el clavecí. Respectar els estils musicals diferents dels gustos propis. Aplicar habitualment els coneixements del llenguatge musical com a mitjà per a comprendre millor la

música. Escoltar i interpretar obres vocals de diverses èpoques, estils i gèneres. Aplicar el llenguatge musical en cançons i peces instrumentals treballades a l'aula. Col·laborar en les activitats de cant, dansa i instruments. Expressar les característiques del Barroc musical. Diferenciar les formes musicals vocals i instrumentals del Barroc. Valorar la música com a fruit d'un temps i d'una època històrica.


Unitat 5. El naixement de l'orquestra

Objectius

Cantar cançons del temps de carnestoltes de diversos països i estils. Descobrir l'evolució històrica dels instruments i les agrupacions instrumentals. Escoltar obres musicals inspirades en l'època de carnestoltes i quaresma. Apreciar manifestacions musicals tradicionals de diversos llocs. Ballar una adaptació d'un carnavalito. Inventar textos per a melodies conegudes. Interpretar peces instrumentals i acompanyar-les amb instruments, cançons i danses. Designar correctament la «música clàssica». Descobrir l'evolució de la música des del Barroc fins al Romanticisme. Conéixer el naixement de la sonata i la simfonia. Interpretar amb els companys i les companyes adaptacions de música clàssica. Escoltar gravacions actuals de música de Haydn, Mozart i Beethoven. Millorar l'aplicació del llenguatge musical i la capacitat per escoltar música. Respectar i valorar les manifestacions musicals del Classicisme. Escoltar obres de grans músics com Mozart, Haydn i Beethoven. Interpretar fragments vocals polifònics (en cànon i a dues veus). Interpretar peces adaptades en conjunts instrumentals. Descobrir el paper del músic com a artista de la burgesia i la nova aristocràcia. Conéixer les òperes barroques.

Continguts

Apreciació musical

Aplicació habitual dels coneixements del llenguatge musical. La forma sonata. Discriminació d'instruments i agrupacions instrumentals. Reconeixement de les formes musicals del Classicisme. Audició i anàlisi de diversos fragments de peces clàssiques. Classificació i discriminació auditiva dels diferents tipus de veus i instruments i de distintes agrupacions

vocals i instrumentals.

Interpretació

Instruments de l'orquestra simfònica i agrupacions orquestrals. Instruments populars. Interpretació de conjunts vocals i instrumentals. Tècniques d'educació vocal: articulació, vocalització i impostació. Interpretació de cançons de distintes èpoques i països. Instruments: classificació en famílies i història. Orquestra simfònica i altres agrupacions (cambra, banda, trio, quartet i quintet). Els instruments i el cos com a mitjans d'expressió musical: característiques i habilitats tècniques i

interpretatives. Exploració de les possibilitats de diverses fonts sonores i pràctica d'habilitats tècniques per a la

interpretació.


Creació

Enregistrament amb notació musical convencional. Acompanyament: acumulació i desacumulació. Comentari: anàlisi d'un text. Recursos per a la conservació i difusió de les creacions musicals. Gravació de les composicions pròpies

usant distintes formes de notació i diferents tècniques de gravació. Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.


Característiques principals de la música clàssica comparant-la amb la barroca. Els instruments de l'orquestra en el Classicisme. Música religiosa i música profana. Formes instrumentals: concert solista, sonata i simfonia. Formes de la música vocal: òpera. Formes de dansa del Classicisme. Conjunt coral i instrumental. Música i músics del Classicisme al Romanticisme. La música al servei d'altres llenguatges: corporal, teatral, cinematogràfic, radiofònic i publicitari. Anàlisi

de la música utilitzada en diferents tipus d'espectacles i produccions audiovisuals.


1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 55, 56, 58, 59, 60 i 62).4. Tractament de la informació i competència digital (p. 56).6. Competència cultural i artística (pàg. 52, 53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60 i 61).7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 54, 56, 59, 61, 62 i 63).


Practicar la interpretació de figures rítmiques ja conegudes i noves. Aplicar habitualment les alteracions pròpies i les accidentals en l'escriptura i lectura musicals. Descobrir el temps de carnestoltes i quaresma com a font d'inspiració de músics i com a part de la nostra

tradició cultural. Classificar els instruments musicals segons la família a què pertanyen. Respectar els distints estils de música (popular, clàssica i moderna) que s'han presentat. Acompanyar cants i danses amb instruments de percussió. Aplicar el llenguatge musical en cançons i peces instrumentals treballades a l'aula. Col·laborar en les activitats de cant, dansa i instruments. Expressar les característiques del Classicisme musical. Designar les formes musicals vocals i instrumentals del Classicisme. Valorar la música com a fruit d'un temps i d'una època històrica. Reconéixer en l'audició proposada les seccions de la forma sonata. Diferenciar les formes musicals rondó, sonata i concert.


Unitat 6. Música per a la dansa

Objectius

Descobrir danses populars valencianes. Ballar coreografies de danses de distints tipus i estils. Inventar una coreografia en grup. Escoltar fragments de ballets mitjançant procediments d'audició activa. Comprendre la funció de la dansa en l'òpera i la sarsuela. Diferenciar els tipus d'escala. Construir acords. Conéixer les característiques de la música romàntica. Descobrir el segle d'or de l'òpera i les seues diferències nacionals. Conéixer el regnat del piano i les seues formes musicals. Interpretar senzilles adaptacions de música del segle XIX. Escoltar fragments de grans obres romàntiques. Millorar els coneixements del llenguatge musical i la capacitat per escoltar música. Respectar i valorar les manifestacions musicals del Romanticisme. Interpretar peces adaptades en conjunts instrumentals. Diferenciar el paper del músic romàntic del d'èpoques anteriors.

Continguts

Apreciació musical

Acords. Graus de l'escala diatònica. Audició de fragments musicals de dansa de diversos gèneres i estils. Audició d'obres musicals del Romanticisme. La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Interés en conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies

preferències musicals.

Interpretació

Els instruments en el Romanticisme: orquestra simfònica, de cambra i piano. L'orquestra romàntica. Reconeixement i anàlisi dels instruments d'una audició. Interpretació de passos i coreografies de dansa. Seguiment corporal d'una audició. Funció de la interpretació de la dansa en la vida social i la seua difusió en els mitjans de comunicació. Experimentació i pràctica de les distintes tècniques del moviment i la dansa, expressió dels continguts

musicals a través del cos i el moviment i interpretació d'un repertori variat de danses.

Creació

Creació d'una coreografia per a una música de dansa. Improvisació rítmica i corporal. Dansa i noves tecnologies. Comentari: anàlisi d'un text. Creació d'acords.


Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d'expressió corporal i dansa i imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.


Ballet clàssic: tècnica, compositors i obres. La dansa en l'òpera i la sarsuela. Formes instrumentals menors: preludi, bagatel·la, improptu, estudi, etc. Formes instrumentals majors: concert, simfonia i poema simfònic. Formes vocals romàntiques: lied, òpera i sarsuela. Conjunts instrumentals i corals. El compositor i la seua obra. El teatre musical del Classicisme al Romanticisme. El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i gaudiment de la música. La música al servei d'altres llenguatges: corporal, teatral, cinematogràfic, radiofònic i publicitari. Anàlisi

de la música utilitzada en diferents tipus d'espectacles i produccions audiovisuals.


3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 64, 65, 68, 70, 71 i 74).4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 67, 72 i 75).5. Competència social i ciutadana (pàg. 65, 66, 68, 69, 70, 71, 73 i 74).8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 67 i 72).


Diferenciar i valorar la dansa segons la seua funció i estil. Participar en coreografies de danses tradicionals. Cooperar en la creació d'una coreografia en grup. Valorar la dansa en els espectacles de ballet, òpera i sarsuela. Reconéixer diversos tipus d'escales. Aplicar el llenguatge musical en cançons i peces instrumentals treballades a l'aula. Col·laborar en les activitats grupals. Expressar les característiques del Romanticisme musical. Designar les formes musicals vocals i instrumentals del Romanticisme. Valorar la música com a forma d'expressió d'idees i sentiments.


Unitat 7. Sons d'ahir, hui i sempre

Objectius

Conéixer i valorar la música folklòrica com a part del patrimoni cultural. Interpretar cançons i danses tradicionals en conjunts escolars. Conéixer alguns instruments populars de la Comunitat valenciana. Descobrir diverses obres i compositors del Nacionalisme musical. Comprovar que els compositors de música culta s'han inspirat en el folklore. Respectar les manifestacions musicals d'altres pobles i cultures. Escoltar músiques cultes de distints entorns geogràfics. Millorar l'aplicació dels coneixements de llenguatge musical. Coordinar-se en grup per a la interpretació de conjunts instrumentals. Gaudir de la interpretació de música a l'aula.

Continguts

Apreciació musical

Partitura orquestral. Aplicació del llenguatge musical com a forma d'accedir a una partitura. La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Interés en conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies

preferències musicals. Valoració de l'audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment

intercultural.

Interpretació

La cançó. Cant a dues veus paral·leles. Tipus de cançons segons el cicle de la vida: cançó de ronda. Cançons populars de diverses regions i d'altres països. Audició de veus humanes. Instruments populars de diverses regions i diferents països. Interpretació d'un conjunt instrumental per a flauta i instruments de percussió. L'acordió. Pràctica, memorització i interpretació de peces vocals i instrumentals apreses per imitació i a través de la

lectura de partitures amb diverses formes de notació. Agrupacions vocals i instrumentals en la música de diferents gèneres, estils i cultures. La interpretació

individual i en grup.

Creació

Muntatge audiovisual: creació d'imatges per a una música. Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.

Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d'expressió corporal i dansa i imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.

Improvisació rítmica i corporal. Comentari: anàlisi d'una partitura. Sensibilitat estètica davant de noves propostes musicals, valorant-hi els elements creatius i innovadors. Valoració de la lectura i l'escriptura musical i dels distints mitjans de gravació sonora com a recursos per

a l'enregistrament i difusió d'una obra musical.



El folklore: danses, instruments, melodies i ritmes. Diferenciació entre música culta i música popular. Música tradicional del nostre entorn i d'altres cultures. Anàlisi de l'homogeneïtzació dels gustos musicals a tot el món i de la influència dels mitjans de

comunicació i les noves tecnologies. El compositor i la seua obra. Romanticisme i Nacionalisme musical: característiques i principals representants. Coneixement de les manifestacions musicals més significatives del patrimoni musical occidental i d'altres

cultures.


1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 77, 79, 81, 82, 84, 85 i 86).2. Competència matemàtica (pàg. 79, 80, 81 i 85).7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 76, 78, 82, 83 i 87).


Apreciar la música folklòrica com a part del patrimoni cultural. Interpretar cançons i danses tradicionals amb el grup de companys. Comprovar que els compositors de música culta s'han inspirat en el folklore. Valorar i respectar les manifestacions musicals d'altres cultures. Conéixer alguns instruments tradicionals de diverses regions i d'altres països. Aplicar els coneixements adquirits de lectura i escriptura musical. Aplicar el llenguatge musical en cançons i peces instrumentals treballades a l'aula. Respectar i valorar les tradicions musicals dels diversos pobles. Col·laborar en les activitats grupals. Participar en la realització d'un muntatge audiovisual amb la tècnica del diaporama. Expressar les característiques comunes a la música de tots els pobles nacionalistes. Designar les formes musicals vocals i instrumentals del Nacionalisme. Valorar la música com a forma d'expressió d'idees i sentiments.


Unitat 8. Música del segle xx

Objectius

Descobrir les característiques de la música popular moderna. Conéixer les avantguardes de la música culta del segle XX. Interpretar cançons i peces instrumentals en grup. Inventar una coreografia en grup amb els companys i companyes. Valorar la importància de la música gravada en el nostre món. Descobrir les diferents avantguardes musicals anteriors a la Segona Guerra Mundial. Conéixer els grans canvis musicals del segle XX. Compondre música contemporània amb els mitjans de l'aula. Realitzar audicions actives de músiques de diferents corrents musicals. Apreciar el paral·lelisme entre la música i altres arts. Investigar els orígens del jazz i de la música del cinema.

Continguts

Apreciació musical

Intervals. Escales: escala de tons sencers. Signes gràfics del llenguatge musical. Audicions musicals de diversos estils de música contemporània culta i moderna.

Interpretació

Els músics en el segle XX. Instruments electrònics i incidència de les noves tecnologies. Conjunt coral i instrumental. Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció al director i als altres intèrprets, audició

interior, memòria i adequació al conjunt. Utilització dels dispositius i instruments electrònics disponibles per a la interpretació i gravació de peces i

activitats musicals i comentari crític d'aquestes peces o activitats. Interés en el coneixement i cura de la veu, el cos i els instruments. Acceptació i predisposició per millorar les capacitats tècniques i interpretatives (vocal, instrumental i

corporal) pròpies i respecte davant d'altres capacitats i formes d'expressió. Acceptació i compliment de les normes que regeixen la interpretació en grup i aportació d'idees musicals

que contribueixin al perfeccionament de la tasca.

Creació

Composició amb l'escala de tons sencers. Composició de música concreta. Aplicació de la informàtica i les tecnologies a la creació i composició musical. Comentari: anàlisi d'una audició.


Moviments musicals des de finals del segle XIX fins mitjan del segle XX: Impressionisme, Postromanticisme, Expressionisme, Dodecafonisme, Futurisme, etc.

Importants compositors del segle XX: Debussy, Stravinski, Prokofiev, Schoenberg, etc. El jazz: orígens i desenvolupament. El blues. El compositor i la seua obra.


Música en els començaments del cinema sonor. Música i mitjans de comunicació: cinema, ràdio, televisió i publicitat. La música popular moderna. El so gravat. La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals. Interés en conéixer músiques de distintes característiques i per ampliar i diversificar les pròpies

preferències musicals. Reconeixement de la pluralitat d'estils en la música actual. El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i gaudiment de la música.


2. Competència matemàtica (pàg. 91, 93, 95, 96 i 98).4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 88, 89, 93, 97 i 98).5. Competència social i ciutadana (pàg. 92 i 98).6. Competència cultural i artística (pàg. 89, 90, 92, 93, 94, 95, 96, 97 i 98).


Aplicar el llenguatge musical en cançons i peces instrumentals treballades a l'aula. Mostrar una actitud oberta davant les audicions de músiques contemporànies. Col·laborar positivament en les activitats de cant, dansa i instruments. Enumerar les característiques de les diverses avantguardes musicals. Anomenar i classificar distints compositors de la segona meitat del segle XX. Valorar la música segons la funció que té en cada context històric.


Unitat 9. Música a l'aldea global

Objectius

Conéixer i executar rítmicament grups de valoració especial. Interpretar amb la veu i els instruments fragments de bandes sonores. Interpretar peces adaptades de música moderna. Iniciar-se en la tècnica de la bateria. Comprendre millor els aspectes musicals i socials de la música actual. Ballar una coreografia de xarleston adaptada. Compondre i transcriure al pentagrama una cançó publicitària. Crear en grup un muntatge audiovisual.

Continguts

Apreciació musical

Grups de valoració especial: treset i sextet. Síncopes i notes a contratemps. Acords. Valoració de l'audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment

intercultural. Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d'obres vocals i instrumentals de distints estils, gèneres,

tendències i cultures musicals, incloent les interpretacions i composicions realitzades a l'aula.

Interpretació

Interpretació i lectura musical. La veu i els instruments. Interpretació de cançons del repertori popular modern. Acompanyament d'una cançó amb acords. Instruments de l'orquestra popular moderna: la bateria. Conjunt instrumental de peces adaptades. Pràctica de les pautes bàsiques de la interpretació: silenci, atenció al director i als altres intèrprets, audició

interior, memòria i adequació al conjunt. Utilització dels dispositius i instruments electrònics disponibles per a la interpretació i gravació de peces i

activitats musicals i comentari crític d'aquestes peces i activitats.

Creació

Composició de melodies. Construcció d'acords. Composició d'una cançó publicitària. Improvisació d'acords i melodies de blues. Sensibilitat estètica davant de noves propostes musicals, valorant-ne els elements creatius i innovadors. Valoració de la lectura i l'escriptura musical i dels diversos mitjans de gravació sonora com a recursos per

a la gravació i difusió d'una obra musical.


Presència de la música en les danses urbanes: xarleston. Bandes sonores de pel·lícules de ball. Música clàssica en la publicitat. Estils i grups de música pop-rock. Música i cinema: bandes sonores i compositors de música per a pel·lícules.


Procediments tecnològics de gravació, manipulació i difusió del so. Reconeixement de la pluralitat d'estils en la música actual. Utilització de diverses fonts d'informació per a indagar sobre instruments, compositors i compositores,

intèrprets, concerts i produccions musicals en viu o gravades. El so i la música en els mitjans audiovisuals i en les tecnologies de la informació i la comunicació.

Valoració dels recursos tecnològics com a instruments per al coneixement i gaudiment de la música. El consum de la música en la societat actual. Sensibilització i actitud crítica davant el consum

indiscriminat de música i la pol·lució sonora.


1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 101, 105, 106, 107, 109 i 110).3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 100, 102, 103, 104, 108 i 109).7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 102, 106, 107 i 111).8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 102, 105, 107 i 111).


Aplicar rítmicament els treset en cançons i interpretacions instrumentals. Aplicar els coneixements de llenguatge musical per a construir acords. Gaudir de la interpretació de fragments de bandes sonores i peces adaptades de música moderna amb la

veu i els instruments. Mostrar curiositat per conéixer la bateria i la seua tècnica. Valorar els aspectes musicals i socials de la música actual. Coordinar-se amb els companys en activitats de moviment. Experimentar amb mitjans tecnològics la creació de produccions audiovisuals. Analitzar críticament l'ús de la música en la publicitat. Acompanyar cançons rítmica, melòdica i harmònicament.


1pearsonespana.blob.core.windows.net/books/Crescend… · Web viewTitle 1 Author Usuario de Office...

Documents

Transcript of 1pearsonespana.blob.core.windows.net/books/Crescend… · Web viewTitle 1 Author Usuario de Office...