festacjib.files.wordpress.com€¦ · Web viewmans de dones. Dones que treballen en condicions...
15
Transcript of festacjib.files.wordpress.com€¦ · Web viewmans de dones. Dones que treballen en condicions...
2
Presentació de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica
Què és la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica Manifest de la Festa Mapa de Festes i Festes a Barcelona ciutat
Monogràfic sobre tèxtil: Estira del fil per descobrir que hi ha darrera de la roba que et poses
El Comerç Just
Què és Per què cal un CJ
La Banca Ètica
Què és Per què cal una banca ètica
L'Economia Social i Solidària
Què és Principis
Organitzadors i Contacte
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
ÍNDEX
3
Presentació Què és la festa del Comerç Just i la Banca Ètica
La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica és una activitat lúdica i educativa que té lloc un cop l’any a Catalunya. Enguany celebrem la setzena edició, que s’iniciarà el proper 9 de maig coincidint amb el Dia Internacional del Comerç Just i comptarà amb la participació d’entitats de tot el país. Durant la festa es podrà gaudir d'exposicions, espais de degustació de productes, tallers, xerrades, cinefòrums, activitats d'animació infantil, etc. La temàtica de la Festa d’enguany se centrarà en la problemàtica del tèxtil i el gènere.
La Festa se celebra d'ençà l'any 2000 a la ciutat de Barcelona, però l’èxit de convocatòria, any rere any, ha fet possible estendre la Festa a tota la població catalana, organitzant-la a més ciutats i municipis d'arreu de Catalunya.
Sota el lema “Estira del Fil. Tria Comerç Just i Banca Ètica” la gràfica de la Festa 2015 busca animar a la ciutadania catalana a estirar del fil de les injustícies que s’amaguen darrera de la roba que vestim, tot apostant per alternatives de consum responsable com són el comerç just i la banca ètica.
Avui en dia, aquest estirar del fil té molt sentit, doncs el 80% de les mans que cusen la nostra roba són mans de dones. Dones que treballen en condicions d’esclavitud moderna realitzant jornades maratonianes de més de 14 hores diàries per sous irrisoris que estan molt lluny de garantir unes condicions de vida digna. Dones que pateixen assetjament laboral i abusos de poder de manera sistemàtica, incloent la persecució sindical. Dones que
treballen en condicions de seguretat absolutament inacceptables que tenen conseqüències greus sobre la seva salut.
La coordinació de la Festa va a càrrec de SETEM Catalunya, amb la participació d’Alternativa 3, Fiare, FETS-Finançament Ètic i Solidari-, Oxfam Intermón, la Xarxa de Consum Solidari i la Xarxa d’Economia Solidària, i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Tarragona, L’Ajuntament de Girona, TV3, BTV i El Periódico i la col·laboració de la Coordinadora Estatal de Comerç Just i l’AECID.
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
4
Manifest de la XVI Festa del Comerç Just i la Banca Ètica
Estira del Fil….Tria Comerç Just i Banca Ètica i…Vine a la Festa!
El negoci de la moda genera el 7,5% del PIB a Catalunya amb una facturació agregada de 15.300 milions d’euros anuals i una concentració de 2800 empreses.[1] És un dels sectors més competitius de l’economia catalana, però què s’amaga darrera d’una de les activitats més lucratives de l’economia globalitzada?
Les grans marques de moda s’han especialitzat en el disseny i la distribució de productes tèxtils i, per abaratir costos, la confecció es subcontracta a tallers tèxtils ubicats al Sud-est asiàtic, a l’Índia, al Marroc o a les zones franques d’Amèrica Llatina.
S’ha conformat un mercat tèxtil globalitzat on sobresurten un grapat de corporacions multinacionals, cada vegada més concentrades i una diàspora de màquiles (tallers tèxtils) ubicades a països del Sud on els baixos sous baten rècords. El 80% de les mans que treballen en aquests tallers són mans de dones. Dones en condicions d’esclavitud moderna realitzant jornades maratonianes de més de 14 hores diàries per sous irrisoris que estan molt lluny de garantir unes condicions de vida digna. Dones que pateixen assetjament laboral i abusos de poder de manera sistemàtica, incloent la persecució sindical. Dones en condicions de seguretat absolutament inacceptables que tenen conseqüències greus sobre la seva salut. Aquestes dones són les dones que cusen la nostra roba.
Des del Consorci d’entitats que promovem la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica a Catalunya denunciem aquestes vulneracions sistemàtiques de drets i t’animem a Estirar del fil per destapar les injustícies que s’amaguen darrera de la roba que vestim, tot apostant per alternatives de consum responsable com són el comerç just i la banca ètica. Les etiquetes de la nostra roba ens informen sobre la seva composició, origen i instruccions de rentat, però hi ha moltes coses que no diuen. Actualment 3 milions de treballadores tèxtils són víctimes d’aquesta indústria que no només les esclavitza a elles sinó que també ens esclavitza a nosaltres com a persones consumidores. Som víctimes d’aquesta fast fashion que promou un consum trepidant de roba de mala qualitat i pràcticament d’un sol ús i de la imposició d’uns criteris estètics uniformitzants. Som i són fashion victims d’una indústria esclavitzant.
Existeixen, però, alternatives. El Comerç Just -moviment que lluita pels drets i benestar de les persones productores- n’és una, però n’hi d’altres que s’emmarquen en el moviment de l’Economia Social i Solidària! Darrerament als carrers i les places de Catalunya han proliferat mercats d’intercanvi de roba, botigues de
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
5
segona mà, tallers de costura… que ens permeten donar un segon ús a la nostra roba i que fomenten el “Reduir, Reutilitzar i Reciclar”. Paral·lelament, ha aparegut un nou tipus de botigues que aposten per l’anomenada Slow fashion i posen a disposició de la ciutadania roba feta a mà, amb productes locals i respectuosos pel medi ambient i teixits de qualitat. Moltes d’aquestes iniciatives productores i comercialitzadores de roba tant al Sud com al Nord estan finançades per la banca ètica. Una banca que posa la persona al centre i aposta per projectes amb un impacte social i mediambiental positiu.
Amb motiu de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, SETEM Catalunya, Oxfam Intermón, Alternativa 3, FETS, Fiare, La Xarxa de Consum Solidari i la XES volem celebrar que existeixen aquestes alternatives, que les vendes de Comerç Just han arribat a l’estat espanyol a 31.000 milions d’euros (dels quals el 1,7% corresponen al sector tèxtil, un percentatge que augmenta any rere any). Celebrem, també, que l’Economia Solidària és cada vegada més propera i que un 17,5% de la població de Catalunya (1.320.000 persones) és sòcia d’alguna de les més de 4000 cooperatives catalanes que facturen al voltant de 6.100 milions d’euros anuals.
Estem de festa també perquè la Banca Ètica, a diferència de la banca convencional, no para de créixer! Durant aquest 2014 l’estalvi recollit per les entitats de finances ètiques ha crescut per sobre del 16%, situant-se al voltant dels 1.500 milions d’euros gestionats.
Les alternatives són moltes! Us animem, doncs, a estirar del fil de les injustícies per desvetllar tot allò que l’etiqueta no ens diu. Avui més que mai, tria comerç just i banca ètica!!! No més fashion victims! Vine a la XVI Festa del Comerç Just i la Banca Ètica!
[1] http://www.ara.cat/premium/economia/negoci-moda-genera-PIB-Catalunya_0_1157884221.html
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
6
Se celebraran 35 festes a 32 municipis de tot Catalunya durant el mes de maig. Mapa de Festes 2015:
A http://festacj.org/busca-la-teva-festa podreu trobar el Mapa de Festes de Catalunya amb els programes dels municipis actualitzats.
A la ciutat de Barcelona es duran a terme les següents Festes:
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
ACTE CENTRAL
Barcelona: Ciutat VellaDia: 9 de maigHora: 10 a 14hLloc: Plaça dels Àngels Programa:11.30h Desfilada reivindicativa No more Fashion Victims 17:30h Passi Les Costures de la pell, un documental sobre la lluita sindical de les treballadores tèxtils a l'Índia, a l'auditori del MACBA en el marc del BccN 2015.
De 10:00 a 14:00:- Taller de costura de supervivència amb recollida de roba de segona mà.- Taller Tot allò que l’etiqueta no diu- Exposició Canvia’t de banc- Botiga de roba de segona mà a càrrec de Roba Amiga- Recollida de roba de segona mà - programa Renova la teva Roba- Tallers infantils
FESTES A BARRIS
Barcelona: SarriàDia: 16 de maigHora: 11 a 18hLloc: Casa Orlandai
Barcelona: Sant AndreuDia: 9 de maigHora: 10 a 13hLloc: Plaça Orfila, Sant Andreu
Barcelona: EixampleDia: 9 de maigHora: 10 a 14hLloc: Espai Germanetes (C/ Viladomat amb Consell de Cent)
7
Monogràfic sobre tèxtil: Estira del fil per descobrir que hi ha darrera de la roba que et poses Aquesta publicació de la Coordinadora Estatal de Comerç Just rau en la voluntat de denunciar les injustes realitats que amaga la industria del tèxtil convencional i a triar Comerç Just, perquè representa una alternativa que no solament garanteix uns ingressos adequats als treballadors i treballadores, sinó que aporta molts més beneficis a nivell individual, social i mediambiental.
A l’estat espanyol, cada persona es gasta al voltant de 437 euros en roba a l’any, però què en sabem de les peces de roba que vestim…?
Les grans marques de moda s’han especialitzat en el disseny i la distribució de productes tèxtils. Per abaratir costos, la confecció es subcontracta a tallers del Sud-est asiàtic, l’Índia o el Marroc on les treballadores -en la seva majoria dones- cusen les peces per sous miserables durant jornades laborals que s’estenen durant 12, 14 i fins i tot 16 hores diàries en tallers sense les mínimes condicions de seguretat i higiene.
Les etiquetes de la nostra roba ens informen sobre la seva composició, origen, instruccions de rentat … però hi ha moltes coses que no diuen. Només quatre exemples:
21 milions de persones a tot el món treballen en condicions de treball forçós en les diverses formes que adopta l’esclavitud moderna, com la servitud per deutes. El tèxtil i el treball agrícola són els dos sectors en els que aquesta explotació extrema està més generalitzada.
Produir uns texans requereix gairebé 7.000 litres d’aigua.
Índia, Uzbekistan, Xina, Bangla Desh, Egipte, Tailàndia i el Pakistan són els països en els quals hi ha una major presència de menors al llarg de la cadena de producció del tèxtil.
Mort i confecció són un binomi freqüent a causa de les pèssimes condicions
dels tallers tèxtils. Un edifici conegut com Rana Plaza, que allotjava quatre
fàbriques de roba a Bangla Desh, es va ensorrar el 2013 causant 1.130 morts i
més de 1500 ferits.
S’ha anat conformant un mercat global en el que sobresurten un grapat de
corporacions multinacionals, cada vegada més concentrades, i una diàspora de màquiles.
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
8
La fase de producció es deslocalitza en els països del Sud, sobretot del Sud-
est asiàtic, on els baixos sous baten rècords. A Bangladesh el salari mínim és
de 50 euros, que ha augmentat un 77% després de l’ensorrament de l’edifici
Rana Plaza, on operaven diversos tallers tèxtils, que es va saldar amb 1.130
morts i més de 1.500 ferits.
El sector tèxtil és un dels més intensius en força de treball i un dels més feminitzats: el 80% són dones i la majoria són joves..
El Comerç Just, una alternativa
Cada vegada sorgeixen més alternatives al mercat convencional de la moda, moltes emmarcades en el paraigües de l’Economia Social i Solidària. Entre elles, destaquen el moviment Slow Fashion (Moda Lenta) sorgit per oposició al concepte de Fast Fashion i que posa l’accent en els aspectes socials i mediambientals sota els quals s’ha elaborat la roba.
El Comerç Just destaca entre totes aquestes propostes per ser una de les alternatives més sòlides i amb més trajectòria, tant per la seva visió holística en el conjunt de criteris que defensa que tenen a veure tant amb qüestions socials, econòmiques i mediambientals, com pel rigor en l’aplicació i la transparència dels processos. El Comerç Just promou la justícia social, econòmica i mediambiental i això es concreta en unes pràctiques comercials que garanteixen la justícia en totes les fases de producció i comercialització.
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
Per què és necessari
Perquè és necessari impulsar canvis en un model d’intercanvi desigual, així com promoure alternatives de consum més respectuoses amb les persones i el medi ambient. La crisi ha posat en evidència la vulnerabilitat de les economies, tant per garantir el creixement sostenible com per reduir la pobresa. El mercat ha contribuït a aprofundir en les desigualtats socials. La resposta neoliberal a això és simple: augment del lliure comerç, de les privatitzacions i el mercat ja s’autorregularà a través d’un procés de darwinisme social. I és davant aquest context quan sorgeix el Comerç Just com a forma d’entendre el comerç amb contingut social i polític.
Què és el Comerç Just
És un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts que entren en joc quan es produeix un intercanvi. Té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional, i permet assolir als països del Sud el seu desenvolupament social i econòmic.
9
La Banca Ètica
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
Què és
La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals, una altra forma d’estalviar i invertir que prioritza l’obtenció d’un triple benefici: social + ambiental + econòmic. Recupera el sentit original de l’intermediació financera: es recull l’estalvi de persones conscienciades i s’inverteix en projectes que garanteixen una millora en l’entorn.
Per què és necessària
1. Per reinventar les finances: L’engranatge financer tradicional té un pes enorme en el sistema econòmic actual, que està creant enormes diferències entre rics i pobres i malmet la salut del planeta. Amb els recursos de tots, busca beneficis sense valorar les conseqüències dels negocis que finança i exclou a qui més necessita el crèdit perquè preval el patrimoni del sol•licitant per damunt del projecte. A la Banca Ètica, per contra, es combina el benefici social i el financer i es fan treballar els diners per a projectes responsables des del punt de vista social i ambiental
2. Per la transparència: Sempre informa en què inverteix i d’on surten els seus números, ja sigui en l’origen dels seus beneficis com en l’última destinació de cada € invertit. Això implica un canvi en la relació entitats financeres-clients. La Banca Ètica presenta els comptes en una relació d’igual a igual. Totes dues parts tenen drets i deures i ambdues en treuen beneficis.
3. Pel criteri: La Banca Ètica no dóna suport a empreses o negocis vinculats a guerres o armament, que provoquin malalties, que se serveixin de l’explotació laboral o infantil, malmetin ecosistemes, maltractin animals, donin suport a règims dictatorials o facin el joc a l’especulació o als paradisos fiscals… Pero sí dóna suport a les empreses i negocis amb calat ètic, que avancin en la igualtat d’oportunitats i de tracte, en la cura del planeta, en la gestió participativa, en l’expansió del Comerç Just i el Consum Responsable.
4. Per la participació: Per a la major parts d’entitats de Banca Ètica, no som només clients/es. Per a associar-nos-hi, esdevenim socis i sòcies, amb ple dret a participar de les decisions de l’entitat, i assumint una petita porció de la propietat de l’entitat.
5. Pel benefici de tothom: La beneficiària de la seva activitat és la societat en general, no només les persones que hi estalvien. D’una banda, hi ha suport financer a projectes que impliquen millores en el camp social, polític, cultural o mediambiental. De l’altra, ofereix una alternativa al sistema financer tradicional, donant crèdit als exclosos i ampliant possibilitats a qui es preocupa per l’ús dels seus diners.
6. Per l’oferta de serveis: dipòsits d’estalvi, comptes corrents, targetes de crèdit, préstecs….
10
OPCIONS DE BANCA ÈTICA A CATALUNYA
Coop 57: Cooperativa de serveis financers creada l’any 1996 i orientada a promoure la intercooperació i satisfer les necessitats financeres de l’economia solidària. www.coop57.coop
Fiare: Entitat financera creada des de la societat civil que canalitza estalvi del públic cap al finançament d’iniciatives econòmiques al servei de la justícia.www.projectefiare.cat
Oikocrèdit Catalunya : Cooperativa d’abast mundial que combina les finances ètiques amb la cooperació al desenvolupament a través del microcrèdit.www.oikocredit.cat
Triodos Bank: Banc ètic d’origen holandès amb més de 30 anys d’experiència. Opera a Catalunya des del 2006 i posa en pràctica una política d’inversió responsable. www.triodos.es
L'Economia Social i Solidària (ESS)
Què és
L’Economia Social i Solidària és una altra manera de fer economia. La conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses de propietat col·lectiva (de productors/es, consumidors/es o usuaris/es), d’associacions dedicades al camp social o al desenvolupament local, de xarxes d’intercanvi, d’horts comunitaris, de sistemes de gestió comunal, de pressupostos públics participatius, etc.
Principis de les iniciatives d'ESS
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
11
1. Donen primacia a la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre2. Gestionen la pròpia activitat econòmica de manera democràtica3. Estan compromeses amb el seu medi natural i social.
Present en totes les fases del cicle econòmic
o En la producció, s’expressa com a producció cooperativa o propietat col·lectiva de l’empresa per a les persones treballadores.
o En la comercialització, es manifesta com a comercialització justa , sigui entre productors i productores del Sud, i consumidors i consumidores del Nord, o bé sent els dos actors del Sud i del Nord.
o En el consum, es plasma en pràctiques de consum responsable, cooperatiu, ecològic i solidari, però també en la reducció del consum.
o En el crèdit, pren forma de finances ètiques
o En la moneda, de monedes socials i locals, i en els béns, en la gestió del patrimoni comú.
o En la distribució de l’excedent, es manifesta en els pressupostos participatius i altres maneres de distribució participativa i solidària.
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
12
Organitzadors
Contacte:
Marta Pulgar- Comunicació i Premsa Festa del Comerç Just i la Banca Ètica
www.setem.cat
www.festacj.org
C/Bisbe Laguarda 4Barcelona 08001
Tel.: 650 55 36 84
Gabinet de Premsa - Marta Pulgar T. 650 55 36 84 - M. [email protected]
