Comentari del plànol urbà i de la fotografia aèria de Alacant.

A Alacant, com a les ciutats espanyoles amb una llarga història, es diferencien diferents àrees corresponents a les diverses fases del creixement urbà: el casc antic, l'eixample del segle XIX i la perifèria actual.

a) El casc antic té un origen medieval musulmà, malgrat que amb anterioritat, en les rodalies de la ciutat va haver-hi una colònia grega (Akra Leuké), que va ser ocupada pels cartaginesos i va aconseguir gran auge sota el domini romà, amb el nom de Lucentum. La ciutat romana estava en el pla, mentre el nucli medieval musulmà (Al-lacant), possiblement fundat a mitjan segle VIII, es va localitzar de manera defensiva en el vessant del turó Benacantil, dominant la badia i envoltat per una muralla. Després de la reconquesta cristiana, la ciutat es va estendre pel pla, al voltant del port i es va envoltar posteriorment per una nova a prop. El plànol de l'àrea més antiga és irregular, amb carrers estrets que conserven reminiscències musulmanes, mentre que la part situada en el pla presenta major regularitat. La trama és densa, i els edificis, inicialment de baixa altura, van sofrir en la dècada de 1960 processos de renovació acompanyats d'un increment de la verticalitat.

b) L'eixample urbà va suposar l'enderrocament de les muralles. L'àrea burgesa va adoptar plànol en quadrícula amb carrers rectes que es tallen en angle recte, trama en illes de cases regulars i edificació en cases àmplies i de bona qualitat. A més, com en altres ciutats espanyoles, es va construir l'estació de ferrocarril i es van crear barriades obreres de cases unifamiliars, acolliments a la llei de cases Barates. En molts casos, aquests barris es van crear en l'extraradi, formant una orla perifèrica de poblats aïllats desconnectats entre si, amb trama densa i habitatges d'escassa qualitat. També van sorgir barris jardí de plànol més regular, trama oberta i millor qualitat en quant a la edificació, destinats a la classe mitjana.

c) La perifèria es va desenvolupar a partir de la dècada de 1960, amb motiu del creixement industrial i de l'auge immigratori. A les àrees residencials es va imposar la construcció en blocs de diverses altures i aspecte uniforme, per acollir als immigrants, que en alguns casos van substituir a les cases de baixa altura del període anterior. També van sorgir barris residencials de major nivell per a classes mitjanes. La perifèria inclou a més instal·lacions industrials, serveis i equipaments (dipòsits d'aigua, residència sanitària, poliesportius, etc.).