Salut/ Oficina de Residències de Barcelona

Model d’atenció sanitària integrada a les persones que viuen en centres Residencials per a gent gran. Pla d’atenció integrada social i sanitària, PAIS.

PROGRAMA DE TRANSFORMACIÓ I MILLORA DE L’ÀMBIT RESIDÈNCIAL per GENT GRAN (I de Discapacitats, Salut mental, si cal) A BARCELONA.Xarxa de protecció de la salut i de sanitarització residencial

Context

L’entorn mes adequat per viure i desenvolupar-se com a persona és el del propi domicili; no

obstant, per motius socials o econòmics, per la complexitat de maneig i de les cures a domicili,

per la dificultat d’obtenir serveis de suport i/o per claudicació familiar la persona gran pot

acabar vivint en un entorn residencial: llar residència, residència assistida com a substitut

complet del seu domicili original.

Hi ha una etapa intermèdia: pisos amb serveis, pisos tutelats... que tot i no formar part explícita

del programa si que ho fan de la realitat de l’atenció integral i integrada a la gent gran.

L’envelliment progressiu de la població, les síndromes geriàtrics, el procés d’institucionalització,

el predomini de la cronicitat complexa, l’afectació de l’esfera emocional i psicològica, l’elevada

incidència de la discapacitat i de la dependència física i intel·lectual condueixen les persones

residents a la pèrdua progressiva de capacitats funcionals per poder gaudir d’una vida autònoma

el centres residencials.

L’heterogeneïtat i la complexitat de perfils, clínics, sanitaris i socials, amb necessitats diverses no

facilita poder garantir la qualitat del servei, el contínuum i la seguretat assistencial i el benestar

dels residents.

En conseqüència, malgrat ser considerada la residència com un recurs social assimilat al domicili

la càrrega sanitària que han de suportar requereix que se’l consideri com un recurs sanitari

essencial en l’atenció a les persones grans fràgils per tal de permetre un seguiment expert i

precís amb una relació fluida i harmònica entre els serveis implicats.

La responsabilitat sobre l’estat de salut de les persones institucionalitzades correspon al Sistema

públic de Salut llevat de que la persona o un tutor apoderat, si esta incapacitada, hi renunciï

explícitament. Inclou l’atenció sanitària, farmacèutica i socialsanitària.

dimarts, 19 setembre de 2023

El Programa de Transformació i millora de l’àmbit residencial per Gent gran (i de Discapacitats,

Salut mental, si cal) [ProgramaRBCN], de caràcter operatiu, neix amb la voluntat de respondre a

l’escenari descrit i amb l’objectiu d’afavorir l'existència de condicions adequades de vida entre

les persones grans dependents i els seus familiars, procurant el major nivell possible

d'autonomia i de qualitat de vida per a ambdues parts, assegurant unes condicions de vida

dignes i adequades.

I per satisfer les persones grans, prestar una atenció personalitzada i de qualitat amb una visió

integral de la persona residents, fomentant els seus drets.

L’element bàsic per a la consecució dels objectius es la participació dels residents i la de les

famílies en el normal funcionament de la residència..

I per vetllar per la salut, condicions de treball, la preparació i la idoneïtat professional dels

treballadors de les Residències.

El ProgramaRBCN es desplega d’acord amb els criteris establerts en el Pla d’atenció integrada

social i sanitària (en endavant, PAIS).

Per facilitar la lectura del document s’indiquen les global del PAIS i les particulars de la Regió de

Sanitària (indicats coma BCN).

Índex

1. Aspectes generals2. Atenció integral i integrada3. Desplegament assistencial4. Desplegament operatiu5. Qualitat6. Covid7. Pla funcional

1.1.BCN – Compromís ètic i de bones pràctiques

El compromís ètic respon a la voluntat del ProgramaRBCN es que cada Centre residencial sigui un

model de bones pràctiques i qualitat, d'acord amb les demandes assistencials i de cures a les

persones residents i a les seves famílies. L’acceptació de les persones i la no discriminació, el

foment de la convivència i el civisme, juntament amb l'exercici responsable dels drets propis

dels residents per part dels professionals, ho vinculen al principi de servei a les persones que

caracteritza les Residències, siguin de titularitat pública o privada.

2

Els principis generals Compromís ètic de i de bones pràctiques de les Residències son:

integritat i a la individualitat dignitat rebre cures de la millor qualitat a la intimitat i a la confidencialitat en el tracte de la seva informació autodeterminació i al dret a decidir sobre ell/a mateixa/a participació en allò que afecta a la seva vida personal i social

Pel que fa als professionals i a la Direcció del centre:

responsabilitat, competència, professionalitat solidaritat i treball en equip dinamisme i innovació en l’atenció a les persones ús de bones pràctiques procedents d’experiències, projectes, activitats, actuacions,

metodologies, eines de treball ... que han obtingut bons resultats en un context similar

1.2. BCN - Context sanitari i social-sanitari

La persona resident es situa en el centre d’un ecosistema, complex i en xarxa, de recursos

sanitaris i socialsanitaris que incorpora, a casa nostra, tots els àmbits públics de Salut que li han

de prestar servei i que el tenen com a subjecte d’actuació. En l’esquema 1 es mostra la xarxa.

Animador/a sociocultural i/o

educador/a social

Fisioterapeuta

Psicòleg/a

Terapeuta ocupacional

Auxiliar de geriatria

Metge/ssa

Infermer/a

Treballador/a social

Responsable higiènic sanitari

Família

Atenció urgent Hospital

Hospitalització

Salut pública

PADES

ACD

Equip d’Atenció primària

Salutmental

Atenció immediatasubaguda

Interconsulta

Oficina de Farmàcia

Persona

Farmacèutic/aHAD

Interconsulta

Consulta externa

Atenció aguda, hospitalària

Atencióintermèdia

Servei de Farmàcia

Atenció urgent CUAP

Ingrés

Comissióclínico social

Oficina de Residències

Grupmotor

Atenciófarmacèutica

ESIC

Psicogeriatria SubAguts

PADEScontinuïtat

Farmacèutic/a

Farmacèutic/a

Esquema 1. Ecosistema sanitari i social-sanitari de les Residències. Dispositius disponibles i accessibles als/les Residents i a les Residències; s’ordenen de major a menor proximitat i accessibilitat i de generalista a especialista.

2.1 AIS - Responsabilitat compartida per entitats i professionals

Les activitats sanitàries i social-sanitàries de la Residències no son responsabilitat exclusiva ni del

seu Equip sanitari i social ni de l’Equip d’atenció primària; son compartides i complementàries

entre ells i amb l’Atenció intermèdia i Salut mental.

3

L’estratègia d’atenció la despleguen conjuntament i la dedicació i la intensitat de dedicació i

assistència es distribueix en funció dels recursos existents en cada àmbit fins a completar les

seves necessitats i la seva demanda coordinada per l’Equip d’Atenció primària responsable últim

de la seva salut. L’esquema 2 ho il·lustra.

L’Equip sanitari de la Residència s’apodera per fer-se’n càrrec, delimitant les diverses

responsabilitats i fixant les relacions i la complementarietat entre els participants. El metge de

l’equip sanitari de la Residència s’incorpora a l’Equip d’Atenció primària, la infermeria s’hi

coordina.

Farmacèutic/a AP

Infermer/a RG Metge/ssa EAPResident

Metge/ssa RGResponsable higiènic sanitari

Infermeria EAP

TSS EAP

Psicòleg/a Psicòleg/a

TS RGG

Equip sanitari de la Residència Equip d’Atenció primària

Farmacèutic/aAI

HAD AI

ACD

Esquema 2. Distribució i complementarietat de tasques professionals.

2.2. PAIS - BCN Cartera homogènia de serveis sanitaris i social sanitari

La distribució del conjunt de serveis, activitats, funcions i responsabilitats del sistema sanitari

públic determina la Cartera de serveis sanitaris, social-sanitaris, farmacèutics i de bones

pràctiques pels/les Residents sent l'instrument que n’assegura l'accés quan les hagin de

menester. Es distribueix de manera ajustada a les capacitats dels diversos col·lectius sanitaris i

socials implicats i s’estructura en tres nivells

• Bàsica, a càrrec de l’equip sanitari de la Residència en col·laboració amb l’Equip

d’Atenció primària i desplegada in situ

• Avançada, identificada per l’equip sanitari de la Residència en col·laboració amb

l’Atenció primària i/o la Intermèdia (subaguts) en forma d’hospitalització a domicili

sociosanitària i desplegada in situ. S’assimila a l’activitat sanitaritzada en les Residències.

4

• Especialitzada, a càrrec de les urgències i/o d’hospitalització, a proporcionar en els

CUAPs, Hospitals d’aguts i d’Atenció intermèdia. En l’esquema 3 es presenta

gràficament.

Cartera avançada

Carterabàsica

Equi

p Sa

nita

ri de

la

Resi

dènc

ia

Equip d’Atenció primàriaSalut pública

Rest

ede

l’eq

uip

de

la R

esid

ènci

a

Cartera especialitzada

HAD - Atenció intermèdiaEq

uip

Sani

tari

de la

Re

sidè

ncia

SISCAT: aguts, intermèdia, salut

mental

In situ In situ

Esquema 3. l’estructura de la Cartera de serveis.

2.3. PAIS - Circuit assistencial estàndard

La conducta sanitària s’ordena en circuits que normalitzen i asseguren el procés d’atenció i en

permeten l’avaluació en paràmetres de continuïtat, qualitat i seguretat.

Consta de tres moments i punts que es despleguen gràficament en l’esquema 5:

• En la pròpia Residència, responsabilitat del seu equip sanitari en col·laboració amb

l’Atenció primària

• En l’àmbit comunitari, responsabilitat del responsable higiènic sanitari coordinat amb

l’equip sanitari i en col·laboració amb l’Atenció primària i l’Atenció intermèdia

• Atenció urgent amb seguiment per part de l’equip sanitari de la Residències i avaluat per

l’Oficina de Residències

5

Triatge

Necessitats sanitàries

Infermer/a de Residència

Es urgent L’Atenció sanitària

està en horari d’obertura

SINO

NO

NO

Hi és la/el infermer/a de la Residència

ACDU

SI

NO

SI

SI

Programat

SI

Fora de l’horari d’AP

Pot donar resposta1

i resoldre la necessitat

Demorableper l’endemà

Equip d’Atenció primària

Desplaçament EAP

NO

SI

NOMetge/ssa de Residència

Pot donar resposta1

i resoldre la necessitat

SI

NO

Recurs activable

Responsable higiènic sanitari

SUPERVISIÓ

Intervenció HAD AI

NO

SI

CSMA

Esquema 5. Proposta de circuit assistencial estàndard per l’atenció sanitària i social-sanitària als/les Residents.

2.4. BCN - Dinàmica de treball

Les relacions professionals estructurades generen confiança i cohesionen i fan funcional el

treball en equip i la col·laboració a l’hora que permeten cobrir els buits hipotètics d’informació i

comunicació entre els diversos àmbits d’actuació, generant sinèrgies de coneixement i

d’experiència i espais de reflexió i de transferència d’iniciatives; ha de ser acceptada i estable. Es

un comportament no mecanitzable ni parametritzable que garanteix la continuïtat assistencial

en cada moment, de manera holística.

Es sol concretar en forma d’un programa de passi de visita conjunta, d’elaboració del pla

terapèutic, sessions clínico terapèutiques, programes de prevenció, redacció de protocols

compartits... sessions de casos pràctics.

I individualment, en interconsultes clíniques i de coneixement, formació creuada, estades...

3.1. PAIS – BCN Sistema d’informació

L’estació clínica d’atenció primària (eCAP) es el programa d’història clínica informatitzada

emprat per la major part dels professionals de la xara d’atenció primària de Catalunya.

Es una eina que facilita la gestió de les dades clíniques del malalt amb una visió integral, que

recolza les decisions clíniques a través del monitoratge de diferents paràmetres i amb un elevat

nivell de seguretat i qualitat assistencial i que aporta informació als professionals sobre els

resultats de la seva activitat

6

L’eCAP està integrat amb Argos (sistema d’informació hospitalari), amb Història clínica

compartida de Catalunya (HC3), amb SIRE (Recepta electrònica) i amb iS3 (gestió de fluxos i

derivacions).

Les Residències s’hi poden adherir mitjançant l’acord amb l’equip d’Atenció primària del territori

i amb l’Oficina eSalut.

Algunes patronals han signat amb CatSalut un conveni de desplegament de l'eCAP amb el mateix

sentit

Es disposa d’un pal de formació eCAP per professionals de les Residències.

L’accés a eCAP dels professionals de les residències es únicament del pacients inclosos al grup

d’usuaris assignat. Inicialment hi podran accedir metge i infermera.

Els professionals de la residència podran fer propostes de la prescripció farmacèutica o de

procediments (OC, analítiques...) que es validaran des de l’EAP.

Les altes de nous pacients i el manteniment (baixes i èxitus) dels grups d’usuaris s’haurà de fer

des de l’EAP. Si un pacient no està afegit al grup d’usuaris de la residencia, no es disposarà de la

informació.

3.2. BCN – Responsable higiènic sanitari

Les funcions del responsable higienicosanitari segons el Decret 176/2000 son responsabilitzar-

se juntament amb el director tècnic dels aspectes següents:

a) Accés dels usuaris als recursos sanitaris públics sens perjudici de l'existència d'altres

recursos sanitaris.

b) Correcta organització i administració dels medicaments.

c) Supervisió dels menús que se serveixin i del seu ajustament a les pautes d'alimentació

contingudes a l'expedient assistencial.

d) Actualització de les dades que consten en el document de control assistencial de cada

resident.

e) Condicions higièniques de l'establiment, dels usuaris i del personal.

f) Elaboració dels protocols necessaris per una correcta atenció dels usuaris i de la seva

aplicació.

3.3. BCN - Control d’infeccions

7

El control d’infeccions correspon al responsable higienicosanitari segons el Decret 176/2000 i al

servei de protecció de riscos laborals.

Les seves funcions en aquest apartat son

• Identificar el comportament nosocomial

• Desplegar l’estratègia de Control d’infeccions (focus i brots) aplicable a Residents,

professionals i visitants

• Crear i mantenir el programa de Control d’infeccions de la Residència adaptat a l’etapa

geriàtrica en col·laboració amb l’Atenció primària i amb Salut pública

• Formular un programa formatiu periòdic, regular i ampli; i pràctic: stage

• Dur a terme un procés d’avaluació periòdica per a assegurar l’acompliment de les

pautes.

3.4. PAIS - Farmàcia1

La cronicitat i la multimorbilitat, junt amb l’aplicació de les diferents guies de pràctica clínica

(entre altres factors) són elements clau en la prescripció de múltiples medicaments en persones

d’edat avançada, és el que anomenem polifarmàcia.

La polifarmàcia, i sobretot la polifarmàcia excessiva (més de 10 medicaments), s’associa a major

risc de patir prescripció inadequada i secundàriament efectes adversos per medicament

(esquema 6).

Esquema 6. Causes més freqüents de multimorbilitat, polifarmàcia, prescripció inadequada i efectes adversos per medicaments.

Els conceptes de prescripció adequada i inadequada són dinàmics, d’acord amb la trajectòria

vital de les persones. És a dir, medicacions que anteriorment es poden haver considerat

adequades poden convertir-se en inadequades degut a l’aparició de nous diagnòstics o a la

progressió d’una condició crònica que hagi condicionat un canvi d’objectiu terapèutic del

pacient.

La revisió centrada en la persona ha de convergir en una millora en els resultats qualitatius de

prescripció en termes d’indicació, adequació, seguretat, eficiència individuals del pacients i en

general per al centre residencial i equip d’atenció primària que apliquen de forma col.laborativa 1 Model d’atenció farmacèutica per a les persones que viuen en residències de Catalunya. Departament de Salut, 2019

8

aquesta metodologia. Els documents de referència que especifiquen les molècules d’elecció i de

priorització en la revisió centrada en la persona, en termes d’evidència, efectivitat i seguretat

són: l’Index de Qualitat Farmacèutica (IQF) i el document d’incidències de seguretat.

Implica la personalització del pla de cures a les característiques del pacient i la inclusió dels seus

valors i preferències (ja sigui per decisions compartides directament amb el pacient o amb un

cuidador principal en casos de no capacitat). Això implica una visió global de totes les

dimensions de la persona i un procés compartit de presa de decisions.

La metodologia de la revisió clínica de la medicació consta de 4 passos:

1. La persona: establir els objectius terapèutics d’acord amb els objectius assistencials

2. El diagnòstic: identificar i jerarquitzar els problemes de Salut

3. El fàrmac: valorar cadascun dels fàrmacs segons necessitat, efectivitat, adequació i

seguretat, tenint en compte els objectius terapèutics

4. Proposta del pla terapèutic individualitzat: acordar amb el pacient o cuidador els canvis

derivats de la revisió i priorització de les patologies

Objectius estratègics del PAIS

• Oferir atenció farmacèutica eficient que garanteixi la seguretat i que millori la qualitat

de vida i els resultats en salut de les persones que viuen en Residències.

• Aquesta atenció ha de ser personalitzada a partir de les seves característiques i

necessitats.

Objectius específics del PAIS

• Definir un model que prevegi la millor evidència científica vinculada amb les necessitats i

que respecti preferències, valors i expectatives de les persones.

• Integrar la figura del farmacèutic/a comunitari/a dins de l’equip multidisciplinari

d’atenció sanitària.

• Assegurar l’ús racional de medicaments i de productes sanitaris

• Garantir l’eficiència i la sostenibilitat del model, racionalitzant costos.

3.5. BCN – Atenció psicològica i emocional

La valoració psicològica del resident en les seves dimensions (emocional, cognitiva i conductual)

és molt rellevant per poder realitzar un pla d’intervenció directe i personalitzat, dirigit a la

rehabilitació cognitiva i al tractament de l’estat emocional i conductual de la persona. Molt

important també en el procés d’adaptació del resident i de les seves famílies, tant en el moment

de l’ingrés, com durant l’estada a la residència.

9

Altres tasques destacades i igualment rellevants son:

L’acompanyament en processos de dol.

El suport familiar.

El disseny i la implementació de tallers que beneficiïn l’estat psicològic de l’usuari.

La realització d’informes per agilitzar la comunicació entre professionals sanitaris

d’altres àmbits.

El seguiment de la intervenció.

La realització de programes per la intervenció amb persones amb demència.

L’assessorament continuat i l’atenció directa.

El treball en equip, amb la resta de professionals de la residència fa que l’atenció a la persona

sigui l’objectiu principal permet establir el millor pla d’intervenció pel resident.

4 BCN - Xarxa de protecció de la salut i de sanitarització residencial

El servei sanitari es proporciona de manera progressiva des de l’atenció bàsica en la Residència a

l’atenció urgent o crítica en els Hospitals (es mostra en el diagrama 1).

L’atenció sanitària in situ en la Residència consta de tres capes (esquema 4)

els llits d’aïllament i de sectorització de cada residència, per malaltia infectocontagiosa

dins del programa de gestió de la infecció, contenció d’episodis de trastorn de conducta

associat a processos neurodegeneratius o psiquiàtrics, habitació de comiat per

situacions de final de vida terminal, protecció d’immunodepressió...

les zones residencials sanitaritzades de cada AIS per atendre determinades situacions

clíniques que requereixen una major intensitat de cures i tractament sense risc vital ni

compromís per l’evolució clínica del/la Resident amb la intenció de no mobilitzar-lo/la

innecessàriament i de limitar-ho a aquells casos en els que el benefici clínic així ho

aconselli. Es proporciona en determinats espais d’algunes Residències amb dotació

tecnològica i professional adequada.

la residència buffer per l’ingrés temporal de persones amb necessitats assistencials no

tributàries d’un dispositiu sanitari del SISCAT però que es puguin beneficiar d’un

suport sanitaritzat, geriàtric, transitori no disponible en la seva Residència habitual. I

que, a l’hora, actuï com dispositiu d’actuació immediata.

Els dispositius es sotmeten a un procés d’acreditació prèvia i d’avaluació.

La xarxa es completa amb un dispositiu propi per aquelles situacions de caire social i sense causa

sanitària d’ingrés, del tipus HotelSalut. O amb qualsevol altre que pugui sorgir en aquest terreny.

10

Àrea sanitaritzada

Llits

d’a

ïllam

ent i

se

ctor

itzac

ió

Esquema 4. Escalat de servei sanitari a les Residències

El ProgramaRBCN concreta el PAIS a Barcelona.

5.1.PAIS - Quadre el d’indicadors*2

Per tal de crear un marc avaluatiu balancejat, s’han de tenir en compte grans àrees

estratègiques del Model d'Atenció Sanitària Integrada, més enllà del procés d’atenció a la

persona. En aquest sentit, s’han diferenciat quatre dimensions estratègiques que classifiquen els

diferents indicadors segons el seu àmbit d’actuació i dels aspectes a tenir en compte en el

procés d’avaluació:

• Estat de situació: Estat, característiques i condicions de les persones que viuen en

centres residencials de Catalunya.

• Procés d’atenció a la persona: Conjunt d’accions vinculades a l’assistència i

acompanyament de les persones que viuen a les residències i de les seves famílies.

• Qualitat, seguretat i resultats en salut: Adequació del procés d'atenció sanitària i social, i

l’evolució dels resultats en salut de les persones que viuen en residències.:

Utilització de serveis i costos: Ús i dedicació dels recursos destinats a les persones que viuen en

centres residencials per part dels àmbits social i sanitari.

5.2.BCN - Prevenció quaternària

La prevenció quaternària es el conjunt d’activitats que intenten evitar, reduir i pal·liar els

perjudicis provocats por una intervenció mèdica, sanitària o d’altre mena: iatrogènia secundària.

2 Marc avaluatiu del Model d'Atenció Sanitària Integrada per a persones en residències de Catalunya (esborrany, 2018, Pendent de l’aprovació definitiva per part del Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies).

11

.

Ha de tenir un capítol específic l’adequació de les infraestructures, instal·lacions...

L’evitació de iatrogènia secundària ha de ser l’eix les activitats assistencials evitant la

descoordinació, la fragmentació del procés assistencial, la discontinuïtat sanitària, la variabilitat

de decisions i accions o la negació de drets, la prescripció induïda...

Les pròpies activitats sanitàries han de respondre amb fonaments basat en l’evidència, respecte

als drets i rapidesa davant de la incertesa amb la màxima qualitat i el mínim dany possible. La

vigilància acurada i permanent del servei i una posició crítica respecte dels procediments

professionals n’és la base.

6. CAT – Programa de supervisió de les mesures preventives i de control enfront la Covid19 en centres residencials

Objectiu general

Supervisar les mesures preventives i de control de la infecció davant la COVID-19 als centres

residencials, a fi i efecte de minimitzar el risc de transmissió del virus SARS-CoV-2 en residents i

treballadors i poder donar una resposta ràpida i eficaç en cas de produir-se un brot.

Objectius específics

Supervisar i assessorar els centres residencials sobre les mesures preventives i de control de la

infecció previstes en els seus plans de contingència en relació amb: les mesures higièniques

generals, la formació del personal, la previsió de sectorització i circuits del centre, la neteja,

desinfecció i ventilació i l’ús dels equips de protecció individual.

Donar suport als Serveis de Vigilància Epidemiològica i Resposta a les Emergències de Salut

Pública dels sectors sanitaris en cas de declarar-se un brot en un centre sanitari, comprovant

que se segueixen les mesures dictades per aquests serveis en relació amb l’aïllament de casos

possibles, probables o confirmats i els seus contactes estrets, i avaluant les mesures preses pel

centre per minimitzar la transmissió del SARS-CoV-2 entre els residents i treballadors:

sectorització del centre, circuits, ús d’equips de protecció individual, neteja, desinfecció i

ventilació i mesures de protecció generals.

7. Pla funcional

El pla funcional d’una Residència de Gent Gran es la guia, el document operatiu (d’ordenació),

mitjançant el qual s’ordena el per què (principis rectors), el què (serveis, activitats, processos...),

12

el com (organització, mètode, procediment...), l’amb què es du a terme (recursos), el qui se’n fa

responsable i de quina manera s’avaluarà el procés de transformació i millora de l’atenció.

L’elabora la Direcció de la Residència amb la supervisió i l’ajut (valoració i seguiment) de l’Oficina

de Residències de Barcelona qui n’assegura l’homogeneïtat territorial a través d’una estructura

bàsica (plantilla) i d’un contingut orientatiu però no obligatori atès que cada pla ha de recollir les

especificitats de cada centre dins de les comunes en l’atenció a les persones residents.

El Pla funcional s’entén com la continuïtat dels plans de contingència elaborats en raó a la Covid-

19 (maig – juliol 2020 Canal Salut/ Model Pla de Contingència).

La plantilla de Pla funcional s’estructura en 3 vessants

1. la individual dels residents: inclou la seva esfera familiar i relacional

2. la del centre residencial, inclou l’esfera professional

3. la relacional: interacció amb l’entorn, inclou la participació poblacional

I en 4 blocs seleccionats

1. Aspecte a desplegar, motiu i promotor

2. Priorització i calendarització

3. Estat actual argumentat i documentat

4. Elements de millora

a. Estàndard aplicat: evidència...

5. Efecte esperat, indicadors de seguiment i avaluació

Els identifiquen la Direcció de la Residència, Atenció primària i/o l’Oficina de Residències.

I 3 aspectes que ha de fixar específicament la Direcció de la Residència

1. Cronograma i termini

2. Responsable

3. Recursos necessaris

Les dimensions son

ambient, estructura i equipaments

gestió de persones

gestió sanitària

drets de les persones

13

famílies i entorn

L’Oficina de Residències i/o Atenció primària valoren i validen el procés i cadascun dels seus

aspecte seguint els terminis definits en el Pla.

Cada aspecte es desplega en forma de fitxa que es publica en els canals de comunicació del

centre residencia.

El conjunt de les actuacions mitjançant Pla funcional constituirà el Quadern de comandament

del ProgramaRBCN.

14