· Web viewEl poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la...

La literatura satírica (XIV-XV) / 14

TEMA 14. LA LITERATURA SATÍRICA (XIV-XV): ANSELM TURMEDA.

1. Introducció (resum).

2. Biografia.

3. Obres. 4. Qüestions suplementàries: -Text: El ruc i el frare. -Poema: Elogi dels diners (vist en el tema 10). -Exercicis tipus test. -Les consonants palatals: g / j, tg / tj, x / ix, tx / ig.

1. Introducció (resum).

Anselm Turmeda (Palma, c. 1355 - Tunis, després de 1423). També anomenat Abdàllah at-Tarjuman, és un escriptor mallorquí que té part de la seva obra en àrab.

Ingressa a l'orde dels franciscans i estudia teologia, física i astrologia a Lleida, Bolonya i probablement també a París. Cap als trenta-cinc anys es converteix a l'islamisme i s'estableix a Tunis, on arriba a ocupar càrrecs importants.

És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX. També escriu Cobles de la divisió del Regne de Mallorques (1398), un poema al·legòric de 123 estrofes; i un seguit de Profecies (1404-1407), on fa al·lusió a la política i la religió. Se li atribueix l'autoria del recull de refranys Llibre de tres (1405-1407). La seva obra més coneguda és Disputa de l'ase (1418), una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, on l'autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l'home enfront dels animals. També escriu una obra en àrab, Tuhfat al-'aribfi radd 'alà ahl al-salib (1420), on descriu la seva conversió a l'islamisme, la vida dels sultans que l'acullen, i un seguit d'arguments contra el cristianisme.

Representa, segurament, el cas únic d'un escriptor que escriu en una llengua europea i en llengua àrab, i que ha reeixit en ambdues literatures.

2. Biografia.

Anselm Turmeda neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d'una família d'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'orde dels franciscans. Es trasllada a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i a París.

1


El poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la llegenda, prové bàsicament dels llibres que escriu. Així doncs, explica com en algun moment entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l'única a través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islamisme.

La seva apostasia és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de les raons que ell mateix dóna, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de Bolonya. La seva biografia també és un exemple extrem de la complexa relació i les influències mútues entre les dues ribes de la Mediterrània, abans que la situació canviés per l'expansió de l'Imperi Otomà, per una banda, i la consegüent campanya antiislàmica de la monarquia hispànica, per l'altra.

A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d'Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui –Abdal·là el torsimany, el mallorquí–. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball com a traductor a la duana del port. Més endavant és nomenat cap de la duana, i posteriorment funcionari del sultà. Es casa amb la filla d'una família benestant de Tunis, i tenen almenys dos fills. Per la seva feina, està constantment en contacte amb mercaders europeus, i es manté informat de l'actualitat dels Països Catalans.

Durant la seva vida com a musulmà, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i el perdonen. Alguns estudiosos han apuntat que aquestes cartes podrien haver estat promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seva illa natal. Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423. No se li coneix cap retrat.

La seva obra, escrita en la seva totalitat a Tunis, està íntimament lligada amb els esdeveniments que marquen la seva biografia. Tot i que conté influències àrabs evidents, pertany a l'univers cultural mallorquí i cristià. El 1398 escriu Cobles de la divisió del regne de Mallorques, un llarg poema narratiu de tipus al·legòric que narra la situació política de l'illa. El mateix any escriu Llibre de bons amonestaments, que en la seva major part és una adaptació d'un llibre italià ja existent, amb alguns passatges originals de l'autor com el conegut poema "Elogi dels diners". Aquest llibre, conegut popularment com a "El Fra Anselm", és la seva obra més divulgada, i consisteix en un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil. Malgrat tenir problemes amb la Inquisició, el "Fra Anselm" s'utilitza a les escoles d'arreu dels Països Catalans, i fins ben entrat el segle XIX se'n fan nombroses edicions.

Interessat per l'astrologia des de la seva joventut, entre 1404 i 1407 escriu quatre sèries de profecies en vers, força apreciades pels seus contemporanis. Aquestes profecies, de caràcter astrològic i profètic, tracten temes polítics i religiosos, i tenen un estil volgudament obscur i misteriós. El 1418 escriu la seva obra més extensa, Disputa

2


de l'ase contra frare Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals, una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, amb una estructura inspirada en els apòlegs àrabs. En aquesta obra, el mateix autor discuteix amb un ase sobre la superioritat dels homes sobre els animals. "Frare Anselm" exposa dinou raons, però totes són refutades per l' "Ase Ronyós de la Cua Tallada". Finalment, però, el frare aconsegueix convèncer l'ase, el rei lleó i tota la resta de bèsties, amb l'argument que el fill de Déu s'encarna en home i no en animal. L'obra es publica a Barcelona el 1509, però és condemnada per la Inquisició, perquè tot i la conclusió cristiana, en boca de l'ase apareixen idees molt anticlericals. La prohibició provoca la desaparició de tots els exemplars amb el text original en català.

Per comparacions amb l'estil del Llibre dels bons amonestaments (1398), se li ha atribuït l'autoria del Llibre de tres (1405-1407), un recull de proverbis i refranys de finalitat moralitzant, molt enginyosos i divertits. La majoria d'experts en l'obra del mallorquí estan d'acord amb la hipòtesi de la seva autoria, malgrat que l'única certesa documentada sobre aquest recull és que és escrit durant el segle XIV i que és imprès per primer cop abans del 1498.

L'any 1420 escriu, en àrab, la seva última obra, que pertany en estil, llengua i temàtica, íntegrament a la literatura islàmica. Porta el títol de Tuhfat al-arib fi ar-radd ala ahl as-salib, normalment abreviada amb el nom de Tuhfa. L'obra, que es podria traduir com "Autobiografia i atac als partidaris de la creu", consta de tres parts. La primera part és autobiogràfica, i representa la major font d'informació sobre la seva joventut i la posterior conversió a l'islamisme. En la segona part del llibre descriu breument la història de Tunis, i lloa els dos sultans que serveix en vida, Abu al-Abbàs Ahmad al-Mustansiri, i el seu fill Abu Faris Abd al-Aziz al-Mutawakkil. En l' última part, que sofreix modificacions després de la seva mort, escriu una llarga polèmica musulmana contra el cristianisme, on acusa els cristians d'haver deformat la Revelació, un dels arguments tradicionals contra el cristianisme. Des d'un inici aquesta obra gaudeix de cert èxit dins el món musulmà, i apareixen nombroses còpies manuscrites i edicions en àrab, i també diverses traduccions al turc.

Durant alguns segles després de la seva mort, es dóna l'estranya coincidència que, en terres cristianes, és venerat com a màrtir perquè es creu que havia tornat al cristianisme, i al mateix temps, en terres musulmanes, és considerat un santó i la seva tomba és venerada. En tot aquest temps, les llegendes i exageracions distorsionen els fets reals de la seva biografia, i la seva obra, tant per un costat com per l'altre, es coneix de manera molt fragmentada. La volguda ambigüitat moral i el doble joc de la seva producció literària, certament tampoc van ajudar a copsar la vida d'aquest singular autor.

Cap a finals del segle XIX apareixen diversos estudis dedicats principalment a la seva biografia, i ja en el segle XX, dues importants publicacions posen en millor perspectiva l'obra del mallorquí. La primera és una versió catalana de la desapareguda Disputa de l'ase, publicada a Barcelona el 1922, que és una traducció catalana feta a partir d'una traducció francesa del 1544. L'altra és una traducció catalana de la Tuhfa, publicada el 1977 i a cura de Mikel de Epalza i Ignasi Riera. Part de la seva obra ha estat traduïda també a l'alemany, anglès, castellà, francès i rus. La difusió de l'autor creix enormement després que cantautors com Raimon popularitzessin alguns dels seus poemes.

3


Representa, segurament, el cas únic d'un escriptor que escriu en una llengua europea i en llengua àrab, i que ha reeixit en ambdues literatures.

3. Obres.

Poesia

Llibre de bons amonestaments. Tunis: 1398.

És l'obra més coneguda i famosa d'Anselm Turmeda. Té 428 versos, disposats en estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells i que van seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent.

Té un antecedent evident en el poema en italià Dottrina dello Shiavo di Bari, encara que algunes estrofes siguin originals d'En Turmeda, especialment les que expressen sentiments de fe cristiana i de pietat i les estrofes sobre els diners, posades en música per Raimon.

La musicalitat i moralitat del Libre de bons amonestaments –encara que se li pot

trobar una gran dosi de cinisme, sobretot perquè confessa l'autor ser musulmà a Tunis, havent estat frare franciscà– va fer que tingués desenes d'edicions i que 'el Fra Anselm', com se li deia, fos après de memòria per generacions de catalano-parlants, durant segles, fins a principis del XIX.

És un text de diverses lectures: pensat, cantat, posat en el seu context mallorquí

medieval, llegit com el seu autor instal·lat a Tunis, etc.

Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. Tunis: 1398.

Poema de 123 estrofes de vuit heptasíl·labs, amb rima generalment molt musical.

Història al·legòrica, on el mateix autor es posa de protagonista per a consolar una dona molt plaent, que és l'illa de Mallorca, que li parla dels problemes de divisions entre els seus fills. Curiosament, sense mencionar els possibles grups polítics en guerra, el poema d'En Turmeda sembla tenir una clara intencionalitat política i al mateix temps moralitzant, signes d'un estil que s'ha vist en el Libre de bons amonestaments i en el Libre de tres, pel caire moral, i a les Profecies, pel caire polític.

Profecies. Tunis: 1404-1407.

Turmeda va escriure moltes profecies en vers. Han arribat fins a nosaltres quatre sèries: la que comença 'Les prometences', amb quatre manuscrits i un fragment a la Disputa de l'ase, de 1405 o 1407, amb 755 versos apariats de quatre síl·labes; un fragment recitat per l'ase de la Disputa, que s'ha trobat en un fragment independent i té 69 estrofes compostes de quatre versos, els tres primers de sis síl·labes i rimant entre ells i el darrer de quatre, sense rima, amb el principi 'En nom de l'essència' (amb una declaració en prosa per aclarir l'obscuritat volguda del text poètic); una altra poesia de 16 versos decasíl·labs, el primer dels quals és 'Oh Babilònia, tu Barcelona'; finalment,

4


una quarta sèrie de profecies té 260 versos de tres síl·labes, en apariats, que comença 'No crec pas'. Han estat publicades i estudiades per Alòs, Raimondi, Rubió i Bohigas.

La diversitat de Profecies i el fet que Turmeda escriu aquests versos durant molts anys i no pas d'un cop indica l'interés del mallorquí per ésser considerat com a astròleg. L'encantament de Mallorca a les Cobles de la divisió, la discussió sobre les seues qualitats d'astròleg a la Disputa de l'ase i l'afirmació que va estudiar astrologia a Lleida segons la Tuhfa, mostren la gran afició d'En Turmeda per aquesta activitat intel·lectual i literària medieval, i com volia ser apreciat com a astròleg, entre musulmans i cristians. Alguns textos històrics confirmen l'apreci de contemporanis seus a les Profecies.

Narrativa

Disputa de l'ase. Tunis: 1418.

Aquest apòleg d'Anselm Turmeda va ser imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de Disputa de l'ase contra fare Encelm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals. Hom no coneix en l'actualitat ni un sol exemplar del text en català. Hi ha simplement traduccions a partir del text francès, imprès a Lió en 1544 i reimprès tres vegades més en francès. Del francès es va traduir també a l'alemany i publicar en 1606. Sembla que hi hagué també una edició en castellà, que encara no s'ha trobat. En català, doncs, només s'ha conservat la profecia en vers que recita l'ase, al final de la Disputa.

És l'obra més extensa d'En Turmeda. L'argument principal és filosòfic, pres d'una enciclopèdia àrab oriental. Turmeda li afegeix unes narracions anticlericals i una conclusió molt cristiana, mostrant la superioritat de l'home sobre els animals, finalment, perquè Déu s'ha fet home en Jesucrist i no pas animal. Aquesta és la moralina del llibre, després d'una narració dialèctica ascendent.

Es troba, en aquest llibre, el mateix delit literari i la mateixa finalitat moralitzant d'altres obres d'En Turmeda, que tindria devers seixanta anys o més, i adapta la narració àrab al seu català natural. Manté el ritme i el diàleg anecdòtic, tres anys abans d'acabar, en àrab, una obra didàctica en prosa cronística i teològica. Les profecies poètiques que l'autor intercala dintre de la narració mostren, un cop més, l'afició d'En Turmeda per aquest gènere literari i la seva capacitat de barrejar estils.

Obres traduïdes

Trobem obres seues traduïdes a l’alemany, anglés, castellà, català, francés i rus.

Altres

Llibre de tres. Tunis: 1405-1407. (Proverbis i refranys).

Aquesta col·lecció de proverbis, més enginyosos i cultes que populars, s'ha atribuït sovint a Anselm Turmeda, per comparacions amb l'estil del Libre de bons amonestaments.

5


L'enginyositat del pensament correspon a un corrent medieval, a les lletres àrabs i a les lletres europees, que Turmeda aprofita en la seva obra. Ací també, tradició del gènere literari i innovació del mallorquí fan un text nou i brillant.

El Libre de tres correspon al moralisme d'En Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys.

Però també es nota la ironia i escepticisme d'altres obres d'En Turmeda, barrejant lo diví i lo humà, gràcies al truquet del vincle ximple del nombre tres.

L'equilibri 'turmedià' de moralisme i escepticisme és encara més palès si es pensa que les lliçons del Libre de tres s'escriuen a Tunis, per un ex-franciscà. Anselm Turmeda, musulmà i ex-cristià, pot evidentment defensar una moral comuna a les dues religions i independent de les creences religioses, però el fet que ho faci d'una forma literària revela també un esperit de diversió, molt característic d'aquest escriptor medieval.

Tuhfat al-arib fi ar-radd ala ahl as-salib. Tunis: 1420. (Obra escrita originalment

en àrab).

[Autobiografia i atac als partidaris de la creu]. Obra escrita originalment en àrab i editada el 1873, 1895, 1904 i 1971. Traduïda al turc (1874, 1886, 1970), francès (1885, 1886, 1906), castellà (1971) i català (1977, 2005).

* * *

L'última obra d'En Turmeda, en àrab, no va ser coneguda del món català fins al segle XX. És totalment islàmica i es pot dividir en tres parts: una part autobiogràfica, per explicar la seva conversió a l'Islam; una part d'història de Tunis, elogiant els dos sobirans als quals va servir; una llarga polèmica musulmana contra el cristianisme. El títol d'aquest llibre en àrab –generalment resumit com Tuhfa– vol dir 'Present del literat, que tracta de la refutació dels sequaços de la Creu'.

6


4. Qüestions suplementàries:

4.1. Text: El ruc i el frare.

4.2. Poema: Elogi dels diners (vist en el tema 10).

4.3. Exercicis tipus test

Posa V(eritable) o F(als) a les afirmacions següents.

1. __ Anselm Turmeda és un escriptor menorquí.2. __ Anselm Turmeda escrigué part de la seua obra en àrab.3. __ Anselm Turmeda es féu dominicà i estudià en diferents universitats

d’Europa.4. __ Anselm Turmeda cap als 35 anys es convertí a l’islamisme i s’establí a

Turquia.5. __ L’apostasia d’Anselm Turmeda cal entendre-la dins de la crisi espiritual

de la societat medieval de finals de l’Edat Mitjana.6. __ En l’època d’Anselm Turmeda les relacions entre el món islàmic i el

cristià estaven separades per les dues ribes de la Mediterrània i no existien les influències mútues.

7. __ El Llibre de bons amonestaments tingué una gran difusió durant cinc segles en els territoris de parla catalana.

7


8. __ El Llibre de bons amonestaments és un recull de consells morals que s’utilitzava per als sermons.

9. __ El Llibre de bons amonestaments és l’obra més famosa d’Anselm Turmeda.

10. __ El Llibre de bons amonestaments fou aprés de memòria durant segles per moltes generacions.

11. __ Les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques és una història on Anselm Turmeda, que fa de protagonista, consola la seua estimada.

12. __ En les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques una dona parla dels problemes de divisions entre els seus fills.

13. __ La Disputa de l’ase és una narració satírica.14. __ L’estructura de la Disputa de l’ase està inspirada en les faules àrabs.15. __ En la Disputa de l’ase, Anselm Turmeda discuteix amb un ase sobre la

superioritat dels animals enfront dels hòmens.16. __ Anselm Turmeda en la Disputa de l’ase exposa dènou raons per intentar

demostrar la superioritat de l’home enfront dels animals però l’Ase Ronyós demostra que totes són falses.

17. __ En la Disputa de l’ase, Anselm Turmeda acaba convencent l’ase que l’home és superior als animals perquè Jesucrist s’encarna en home i no en animal.

18. __ La Disputa de l’ase és una xicoteta obra escrita en versos.19. __ La Disputa de l’ase, com té una conclusió molt cristiana, fou una obra

molt valorada per les autoritats eclesiàstiques.20. __ Anselm Turmeda, després de convertir-se a l’islam, fou conegut com

“torsimany el mallorquí”.21. __ Anselm Turmeda aconseguí treball com a funcionari del sultà i mai més

tingué relació amb cristians ni tornà a la seua terra.22. __ Una part de l’obra d’Anselm Turmeda l’escrigué en terres cristianes i

l’altra a Tunis.23. __ Anselm Turmeda és l’únic escriptor que escriu en una llengua europea i en

àrab i que ha tingut èxit en ambdues literatures.24. __ Anselm Turmeda escrigué una obra en àrab titulada Tuhfat on demostra

la falsedat de la religió cristiana.25. __ L’obra d’Anselm Turmeda, Tuhfat, fou molt divulgada tant en el món

musulmà com en el cristià.26. __ Anselm Turmeda no sols és venerat com a màrtir pels cristians sinó que

també en terres musulmanes veneren la seua tomba.27. __ La ironia és un dels recursos que utilitza Anselm Turmeda en les seues

obres.28. __ Anselm Turmeda usa la sàtira per ridiculitzar de forma còmica el

comportament dels humans.29. __ Anselm Turmeda moralitza des d’una actitud humorística mostrant al

lector què és el que no s’ha de fer.

8


4.4. Les consonants palatals (g / j, tg / tj, x / ix, tx / ig).

4.4.1. Les grafies g, j, tg, tj (so fricatiu sord = caixa)

La j en valencià té un so semblant al de la j anglesa (John) o al de la g italiana (giro). La g només sona palatal quan es troba davant de les vocals e, i (girar, germà). Davant les vocals a, o, u la g sona oclusiva, com en castellà: gana, gorra, guanyar.

Per a escriure correctament la j i la g, només cal tenir en compte la norma següent:

- La j s'escriu davant les vocals a, o, u: jaqueta, menjar, passejar, jove, penjoll, justícia, etc.

- La g s'escriu davant les vocals e, i: gel, mengem, girar, àgil, etc.

Excepcions

Per raons etimològiques, s'escriu j davant de e en els casos següents:

- En els mots jerarquia, jeroglífic, jersei, Jesús, Jeroni, Jehovà, Jerusalem, majestat i derivats.

- Davant dels grups -ecc i -ect/: objecció, injecció, objecte, subjecte, adjectiu, projecte.

- En l'imperfet d'indicatiu del verb jaure o (jeure): jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien.

tj/tg

Els dígrafs tj i tg només els trobarem entre vocals. Per tant és útil recordar la norma pràctica següent

- La tj s’escriu sempre entre vocals i davant a, o, u: mitja, desitjar, coratjós...

- La tg s’escriu sempre entre vocals i davant e, i: avantatge massatgista...

* S'escriu amb tg el sufix –atge però els mot derivats evidentment s'han d'escriure amb tj si van davant de les vocals a, o, u: avantatge (però avantatjar), coratge, damnatge, formatge, paisatge, viatge, missatge. Excepció imatge, però imaginar.

* S'escriu amb tg la terminació -etge: heretge, metge, setge...; també s'escriuen amb tg les paraules següents: ferotge, rellotge, jutge, sutge.

* S'escriuen amb tj els verbs següents: desitjar, enutjar, estotjar, jutjar, petjar, pitjar; rebutjar, trepitjar i viatjar.

• A l'hora de conjugar aquests verbs es produiran canvis ortogràfics: jo viatge, però ella viatja.

9


• També porten tj els noms i els adjectius següents: lletja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja, politja i pitjor.

• Cal evitar, en la varietat estàndard, la pronunciació apitxada: *pitxor, *txent...

• Cal pronunciar correctament paraules com distingir (i no *distinguir), extingir (i no *extinguir), burgés (i no *burgués) o cònjuge (i no *cònjugue).

4.4.2. Les grafies x, tx, g, ig (so africat sord = cotxe)

Aquest so correspon al de la ch en castellà, i en el llenguatge escrit ve representat per:

En posició inicial TX: Txecoslovàquia, Txad, Txèkhov, Txaikovski.

X: xic, xocolate, xocar, xulla...

En posició medial Entre vocals TX: cotxe, brotxa, despatxos... Entre consonant i vocal -X: marxa, panxa, ranxera...

En posició final

-X: darrere de consonant: Barx, Elx... -G: darrere de la vocal I: mig, llig, frig, desig,... Darrere de les

vocals A, E, O, U

TX: si té TX en els derivats: despatx, cartutx...

-IG: si té J/G, TJ/TG en els derivats: maig, ,fuig...

4.4.3. Les grafies x, ix (so fricatiu sord = caixa)

- Escrivim X:

A principi de paraula: xèrif, Xixona, Xàtiva... Després de “i” i “u” diftongada: guix, disbauxa...

- Escrivim IX:

Després de les vocals “a”, “e”, “o”, i “u”: caixa, conèixer, peix, coix...

La grafia X

Ja hem vist que la grafia x (sola o formant part dels dígrafs tx, ix), segons el lloc que ocupe, pot representar sons diferents. Encara en podem afegir als ja vistos dos més:

-la X pot representar l’aplec [ks] bàsicament en paraules cultes provinents del llatí i grec: taxi, màxim, luxe, prolix, influx, asfíxia, apèndix, etc.

-la X pot representar l’aplec [gz], en paraules que comencen per EX- seguit de vocal: exhortar, exili, exèrcit, èxit, exigir, exhibició, èxode, etc.

10


Convindrà, per tant, que repassem totes les posicions i sons de la X:

POSICIÓ GRAFIA SO EXEMPLES

inicialX fricatiu sord Xàtiva, xerif...

TX africat sord txecoslovac...X africat sord xarrar

xemeneia...

medial

Entre vocalsX aplec [ks] taxi, luxe, fixa...X aplec [gz] exòde, examen...

TX africat sord cotxe, brotxa...IX fricatiu sord caixa, meréixer..

Darrere vocal I, semivocal U X fricatiu sord rauxa, clixé...Entre consonant i vocal X africat sord panxa, punxa...Entre vocal i consonant X aplec [ks] excés, extraplà...

finalDarrere de vocal

X aplec [ks] annex, apèndix...IX fricatiu sord coix, calaix...TX africat sord despatx, cartutx...

Darrere de consonant X africat sord Barx, Elx...

4.4.4. Exercicis de les palatals.

1.- Ompli els espais en blanc amb G / J.

__irafa mà__ia __erro __oguet__unta __esuïta mon__eta en__inyerin__ecció __ersei pi__ama pà__ina__ust tar__eta diri__ent __ut__e__ira col·le__i __eroni __eniva

2.-De les frases següents s'han escapat les lletres G i J. Torna-les a posar.

__enoveva és una famosa en__inyera pro__ectista.

Al __eroglífic e__ipci hi havia unes __irafes ma__estuoses.

El teu cosí __ermà és un sub__ecte d'allò més ab__ecte.

__eroni duia un __ersei que havia comprat a unes rebaixes a __erusalem.

11


3.- Completa amb TJ, DJ o TG:

me__e a__ectiu forma__e salva__eju__at a__unt llo__a via__anta__udicar fe__e desi__ós missa__erello__er mi__ana ju__e gara__eavanta__e mi__es via__e fero__e

4.- Completa amb X o G/J:

__ocolate __ota __ira-sol __apa__espa __imnàs __uny __enet__oglar __ofer __ueu __itano__inés __ugar __èrif __iscle__irar __uvenil __iulet __inebra__emeneia __imple __utar __àfec__egant __aciment __erés __eresa

5 .-Completa amb les grafies corresponents:

pi__or pla__a pa__e ju__at a__acent esto__despa__os co__e to__o escabe__ me__e mi__ami__ a__unt desi__ me__a avanta__e via__eesqui__ fa__ fe__e allo__ar sandvi__ corre__a

12

· Web viewEl poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la...

Documents

Transcript of · Web viewEl poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la...