PROVA DE SELECTIVITAT. 2010.

De les dues opcions per contestar (A i B) ha de triar exclusivament una d'elles.

OPCIÓ A.

1.Defineixi, sis dels següents termes o conceptes geogràfics, utilitzant com a màxim una cara del foli. (Puntuació: 1.5).

-Aridesa, penyalars, plànol, longitud geogràfica, taxa de dependència; habitatge social, mecanització; transhumància.

2.Tema. Realitza un informe sobre “La dinàmica de la població espanyola”.

Desenvolupi de manera sintètica el tema proposat (utilitzi com a màxim ambdues cares d'un foli). Com a indicatiu s'assenyalen els següents epígrafs. (Puntuació: 4).

-Les etapes de l'evolució de la població espanyola.

-Claus de la fecunditat a Espanya, en l'actualitat.

-L'evolució de la mortalitat.

-Els desequilibris territorials.

3.Comentari de la fotografia adjunta (Puntuació: 2.5).

Comenti el paisatge de la fotografia adjunta, atenent almenys a:

-Unitats del paisatge. Posi l'accent principalment en les transformacions recents del mateix.

-Canvis en els usos del sòl.

-Manifestacions especials de les activitats econòmiques i del poblament.

4.A la vista del mapa adjunt “Províncies amb una amplitud tèrmica anual superior a 19ºC”, assenyali aquestes províncies tramades i assenyali les raons que expliquen aquesta distribució. (Puntuació: 2).

OPCIÓ B.

1.Defineix sis dels següents termes o conceptes geogràfics utilitzant com a màxim una cara del folio.

: Illa de clar; roques sedimentàries; longitud geogràfica; solstici; projecció cartogràfica; parceria; AVE; Sostenibilitat.

2.Tema: realitza un informe sobre “L'organització territorial de l'Estat espanyol”. Desenvolupi, de forma sintètica, el tema proposat (utilitzi com a màxim ambdues cares d'un foli). Com a indicatius s'assenyalen els següents epígrafs:

-L'Estat de les autonomies.

-La Constitució de 1978.

-El finançament autonòmic.

-Les diferències espacials de les comunitats espanyoles.

3.Comentari del gràfic: realitzi un comentari del *cronograma adjunt, atenent almenys als següents aspectes.

-Evolució de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals.

-Pertinença a alguna de les varietats climàtiques d'Espanya.

-Expliqui com es reflecteix en ell el concepte de aridesa.

4.A la vista del mapa adjunt, “Províncies amb més d'1.000 immigrants estrangers, nascuts a l'estranger, arribats en 2005”, a més de les províncies de Catalunya, Balears i Canàries, indiqui el nom de les províncies “tramades” pertanyents a aquesta categoria, assenyali les raons que expliquen aquesta distribució i comenti algunes conseqüències emanades d'aquest fet.

OPCIÓ B.

1. Definició de termes.

-Illa de calor: terme usat per referir-se a l'acumulació de calor a les ciutats que eleva la seva temperatura per sobre de la del seu entorn. Les causes són els materials de construcció urbana que absorbeixen més la radiació solar; l'augment de la temperatura del sòl perquè les parets verticals dels edificis reflecteixen cap a ell la radiació solar, que és absorbida per l'asfalt i la pavimentació dels carrers; les partícules contaminants en suspensió que absorbeixen la radiació infraroja emesa pel sòl quan es refreda a la nit; la calor produïda per les indústries, les calefaccions, els sistemes de refrigeració i el tràfic, i la falta de refrescament, donada l'escassetat d'espais verds, la canalització de l'aigua de pluja pel sistema de clavegueram, i l’entorpiment de la circulació de l'aire per l'altura i la densitat dels edificis.

-Roques sedimentàries: associació de minerals procedents de la fragmentació de les roques existents en l'exterior de l'escorça terrestre per l'acció d'agents erosius externs, com l'aigua, el gel, la temperatura, o el vent. Aquests fragments, després d'un transport més o menys llarg, s'acumulen en grans quantitats en àrees deprimides de la litosfera (conques sedimentàries), on després d'un procés de compactació, dessecació i cementació (diagènesis) es transformen en roques sedimentàries.

-Longitud geogràfica: (coordenada): distància angular (mesura en graus) entre un punt de la Terra i el meridià 0º o de *Greenwich. Pot ser est o oest.

-Solstici: del llatí sol (sol) i stare (romandre) és el moment de l'any en què els rajos solars cauen perpendicularment en un dels tròpics i la desigualtat entre el dia i la nit és màxima en cada hemisferi. En el solstici d'estiu de l'hemisferi Nord el Sol aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern aconsegueix el zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn. Ocorre dues vegades per any: el 20 o el 21 de juny i el 21 o el 22 de desembre de cada any.

-Projecció cartogràfica: mètode que permet traslladar la xarxa de paral·lels i meridians de la Terra a un plànol o a una superfície que pugui desenvolupar-se sobre un plànol (con o cilindre). Així, les projeccions més habituals són sobre un plànol, còniques o cilíndriques.

-Parceria: règim de tinença de la terra, en el qual el propietari cedeix el seu ús temporalment a una altra persona a canvi d'una part de la collita.

-AVE: tren d'alta velocitat, capaç de circular a més de 250 km/h.

-Sostenibilitat: (desenvolupament sostenible): La Comissió de Medi ambient i Desenvolupament de l'ONU ho defineix com el conjunt de vies de progrés econòmic, social i polític que atén a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Per tant, ha de permetre la utilització indefinida dels recursos naturals, mantenir la qualitat de vida i minimitzar els danys mediambientals.

2. Tema: realitza un informe sobre “L'organització territorial de l'Estat espanyol”. Desenvolupi, de forma sintètica, el tema proposat (utilitzi com a màxim ambdues cares d'un foli). Com a indicatius s'assenyalen els següents epígrafs:

-L'Estat de les autonomies.

-La Constitució de 1978.

-El finançament autonòmic.

-Les diferències espacials de les comunitats espanyoles.

1. L'organització territorial de l'Estat espanyol:

1.1. Les divisions administratives.

L'organització territorial actual és pròpia d'un estat descentralitzat, que reparteix la presa de decisions entre diferents divisions territorials amb capacitat d'autogovern en els assumptes de la seva competència:

-El municipi és l'entitat territorial bàsica. La seva funció és prestar serveis als veïns, més variats com més gran és la seva població. El govern i l'administració municipal corresponen a l'ajuntament, integrat per l'alcalde i els regidors. Els regidors es trien pels veïns del municipi per sufragi universal i l'alcalde és triat pels regidors.

-La Província és una entitat territorial local formada per una agrupació de municipis. La seva funció és fomentar els interessos provincials, prestar serveis d'àmbit provincial, coordinar els serveis dels municipis i cooperar amb ells. El govern i l'administració provincial corresponen a la diputació, integrada per un president i diputats. Els diputats s'escullen entre els regidors electes i aquests, al seu torn, trien al president.

-La comunitat autònoma és una entitat territorial formada per províncies limítrofes, territoris insulars, o províncies amb entitat regional històrica, dotades d'autonomia legislativa i capacitat d'autogovern sobre els assumptes de la seva competència.

Mentre que els municipis i les províncies ja estaven creats a la mort de Franco (1975), les comunitats autònomes van haver de constituir-se al llarg d'un complicat procés.

1.2 L'Estat de les autonomies.

1.2.1. El procés de formació de l'estat autonòmic.

El procés de formació l'estat autonòmic inclou un període preautonòmic, anterior a l'aprovació de la Constitució de 1978, i un període de creació de les comunitats autònomes després de la promulgació de la Constitució de 1978.

a)El període preautonòmic es va iniciar poc després de la mort de Franco. El president del Govern Adolfo Suárez va concedir un règim de preautonomia o autonomia provisional a Catalunya que després es va estendre a altres tretze regions. Sí, mentre s'elaborava la Constitució de 1978, es va formar un mapa amb catorze preautonomies que va coincidir gairebé amb l'actual, amb les excepcions de la Rioja i Cantàbria, que estaven integrades a Castella i Lleó, i de Madrid, que tenia l'opció d'incorporar-se a Castella-la Manxa o formar una comunitat en solitari. Les preautonomies comptaven amb organismes representatius que van rebre certes competències, però mancaven de capacitat legislativa.

b)El període autonòmic es va iniciar després de la promulgació de la Constitució de 1978. Aquesta estableix la indissoluble unitat de la nació espanyola i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, així com la solidaritat entre totes elles. La Constitució no va crear un mapa de les comunitats autònomes, sinó que va deixar a les preautonomies el dret a constituir-se en comunitats autònomes, indicant solament les condicions i el procés que s'havia de seguir:

Les condicions permetien constituir-se en comunitat autònoma a les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes; als territoris insulars, i a les províncies amb entitat regional històrica.

-El procés per a l'accés a l'autonomia va incloure dues vies. La via de l'article 151 permetia adquirir de forma immediata el major sostre de competències. La via de l'article 143 solament traspassava de forma immediata certes competències i exigia un període de cinc anys per ampliar-les progressivament.

• Catalunya, el País basc i Galícia van accedir a l'autonomia per la via de l'article 151, però es van acollir a la disposició transitòria segona establerta per la Constitució. Aquesta permetia, a les regions que en el passat haguessin realitzat un plebiscit afirmativament estatuts d'autonomia i que tinguessin en el moment d'aprovar-se la Constitució un règim provisional d'autonomia, accedir a l'autonomia solament mitjançant l'acord per majoria absoluta dels seus òrgans preautonòmics.

• Andalusia va accedir per la via normal de l'article 151. Exigia que la iniciativa autonòmica partís de l'acord de totes les diputacions provincials o òrgans interinsulars interessats i de les tres quartes parts dels ajuntaments representatius almenys del 50% de la població. A més, l'acord havia de ratificar-se en referèndum.

• Navarra va optar per el “Amejoramiento del Fur”, pel qual afegia a les atribucions úniques que ja posseïa les competències concedides per la via de l'article 151.

• La resta de les comunitats va accedir a l'autonomia per la vies de l'article 143. Exigia que la iniciativa autonòmica partís de l'acord de totes les diputacions provincials o òrgans interinsulars interessats i dels dos terços dels ajuntaments representatius almenys del 50% de la població, sense necessitat de referèndum. Algunes es van acollir a la disposició primera de la constitució que permetia substituir la iniciativa de les Diputacions per l'acord per majoria absoluta dels seus òrgans preautonòmics.

• Ceuta i Melilla van rebre el rang de municipis autònoms i, a diferència de les comunitats, manquen de capacitat legislativa.

1.2.2. L'organització de l'estat autonòmic.

L'organització de l'estat autonòmic es caracteritza pels següents trets:

a)Cada comunitat autònoma es troba regida pel seu Estatut d'autonomia, aprovat per les Corts. Conté la denominació de la comunitat; la seva delimitació territorial; els noms, organització i seu dels seus organismes autònoms; les competències assumides i les bases per al traspàs d'unes altres.

b)Les comunitats poden assumir competències o funcions en diverses matèries establertes en la Constitució (article 148). Aquestes competències són traspassades a la comunitat per l'Estat i poden exercir-se de forma exclusiva (la comunitat legisla i aplica la legislació) o compartida amb l'Estat (l'Estat realitza la legislació i la comunitat l'aplica; o l'estat realitza la legislació bàsica i la comandeu la desenvolupa i l'aplica). No obstant això, certes competències són exclusives de l'Estat (article 149) i no transferibles, per considerar-se essencials per a la nació (per exemple, relacions internacionals; defensa; emigració i immigració; comerç exterior, deute públic; correus i telègrafs). Les competències que poden assumir les comunitats són molt àmplies; polítiques (organitzar les seves institucions d'autogovern) econòmiques (agricultures, ramaderia, muntanyes, boscos, pesca, caça, fires interiors, artesania, foment del desenvolupament); infraestructures i transports (obres públiques, carreteres, ferrocarrils, ports, aeroports d'àmbit autonòmic); ordenació del territori, urbanisme, medi ambient i habitatge; socials i sanitàries (assistència social, sanitat, higiene, protecció d'edificis i instal·lacions) i culturals, esportives i d'oci (museus, biblioteques, conservatoris i foment de la cultura, la recerca, la llengua pròpia, el turisme, l'oci, l'esport, etc.).

c)Les institucions d'una comunitat autònoma són les següents:

-L'Assemblea Legislativa o Parlament autonòmic (Els Corts) elabora la legislació en les matèries de competència autonòmica, aprova el pressupost, i controla a l'executiu regional. Els seus membres es trien per sufragi universal cada quatre anys entre els habitants de la comunitat autònoma.

-El Consell de Govern o govern autonòmic exerceix el poder executiu (La Generalitat, integrada *pel *President i *els Consellers, que *junts formin el Consell de la Generalitat). Està integrat pel president de la comandeu, triat pel Parlament autonòmic i nomenat pel Rei; i per consellers, triats pel president. Aquests s'encarreguen de les diferents àrees de govern, denominades conselleries, que són els equivalents regionals dels ministeris nacionals.

-El tribunal Superior de Justícia (Tribunal Superior de Justícia de València) és la màxima representació del poder judicial d'una comunitat autònoma. Les seves sentències solament poden recórrer-se a els tribunals Suprem i Constitucional de l'estat.

A més, en cada comunitat autònoma existeix un delegat del govern encarregat de dirigir l'administració general de l'Estat en la comunitat i de coordinar-se amb ella.

d)El finançament de les comunitats autònomes respon a dos models: el règim comú i el règim foral per al País Basc i Navarra. A més, les més desfavorides reben ingressos dels Fons de Compensació Interterritorial.

-Les comunitats de règim comú es financen amb ingressos propis (els seus propis impostos i les taxes dels serveis traspassats) i amb tributs cedits per l'estat (el 33% de l'IRPF o Impost sobre la renda de les Persones físiques; el 35% de l'IVA; el 40% d'impostos especials com els de *alcoholo, tabac i hidrocarburs i el 100% de l'electricitat). Per compensar la diferència entre les necessitats de finançament de cada comunitat i els ingressos percebuts existeix el Fondo de Suficiència, que aporta diners a les comunitats amb necessitats superiors als ingressos i l'hi cobra en cas contrari. Al seu torn, dins del règim comú, Canàries posseeix un règim econòmic i fiscal especial pro raonis històriques i geogràfiques, i Ceuta i Melilla no apliquen l'IVA sinó el *IPSI (Impost sobre la Producció, els Serveis i la Importació).

-El règim foral afecta al País Basc i Navarra, on cadascun dels seus territoris històrics es financen amb els ingressos tributaris recaptats per la seva pròpia administració fiscal. La comunitat autònoma pacta amb l'estat la quantitat a pagar a l'Administració general de l'Estat mitjançant concerts o convinguts.

-Els Fons de Compensació Interterritorial (FFCI) pretenen evitar els desequilibris territorials aportant ingrés a les comunitats més desfavorides. Després de diverses reformes, en l'actualitat aporten fons sol a les comunitats amb renda per càpita inferior a la mitjana nacional.

e) L'estat de les autonomies es basa en la igualtat territorial i en la solidaritat. Aquest fet implica que els Estatuts de les comunitats no poden contenir privilegis o discriminacions en qüestions fiscals, salarials o de seguretat social, i que no poden aprofundir-se els desequilibris entre comunitats.

3.Comentari del gràfic: realitzi un comentari del *cronograma adjunt, atenent almenys als següents aspectes.

-Evolució de les temperatures i precipitacions mitjanes mensuals.

-Pertinença a alguna de les varietats climàtiques d'Espanya.

-Expliqui com es reflecteix en ell el concepte de aridesa.

El climograma és un gràfic que representa les temperatures mitjanes mensuals (mitjançant una línia) i les precipitacions (mitjançant barres) d'una zona al llarg de l'any.

Les precipitacions, 437,5 mm, presenten un total escàs (entre 800 i 300 mm, però per sota de 500 mm). La seva distribució és irregular al llarg de l'any; un mínim principal de tres mesos de sequera a l'estiu amb precipitacions inferiors a 30 mm (juny, juliol i agost); i màxim principal a la tardor (octubre). Donades les suaus temperatures de l'hivern, cauran principalment en forma de pluja. El total i el règim de precipitacions són característics del clima mediterrani.

La temperatura mitjana anual és alta (17,2 º C), i l'amplitud tèrmica, moderada (uns 14º C). L'estiu és calorós (quatre mesos superen els 22º C), i l'hivern suau (la temperatura mitjana del mes més fred de l'hivern no baixa de 10ºC). Aquestes característiques són pròpies d'un clima amb localització costanera.

La relació entre temperatures i precipitacions indica que existeix aridesa en quatre mesos (maig, juny, juliol i agost), doncs es compleix l'índex de Gaussen i la corba de les temperatures se situa per sobre de la de les precipitacions. L'índex de aridesa de De Martonne és de 16,08 (entre 20 i 10), per la qual cosa el clima pot considerar-se semiàrid.

Les característiques analitzades corresponen a un tipus de clima mediterrani costaner, com el de valència. La sequera en l'estiu s'explica per la influència de l'anticicló de les Açores i la major freqüència de adveccions seques del nord de Àfrica. Les precipitacions tardorenques s'han del contrast tèrmic entre les aigües del Mediterrani, molt recalentades entades durant l'estiu, amb l'aire fred procedent del continent europeu situacions de l'est) o de la Península, amb la terra - que es refreda a la tardor més ràpidament que el mar-; o amb irrupcions d'aire fred en altura motivades per l'inici del descens en latitud del corrent en doll. L'amplitud tèrmica moderada es deu a la influència reguladora que exerceixen les aigües càlides del mar Mediterrani, tancat i vorejat per relleus muntanyencs que tempera els hiverns i a l'estiu actua com a magatzem de calor, per la qual cosa pot esmorteir molt les elevades temperatures estivals.

Aquest clima porta associada una vegetació de bosc perennifoli, màquia i garriga i torrents, cursos intermitents que solament transporten aigua quan plou mentre que gran part de l'any les seves lleres o rambles es troben secs.

4. A la vista del mapa adjunt, “Províncies amb més d'1.000 immigrants estrangers, nascuts a l'estranger, arribats en 2005”, a més de les províncies de Catalunya, Balears i Canàries, indiqui el nom de les províncies “tramades” pertanyents a aquesta categoria, assenyali les raons que expliquen aquesta distribució i comenti algunes conseqüències emanades d'aquest fet.

-Nom de les províncies “tramades” amb més de 10.000 immigrants estrangers nascuts a l'estranger, arribats en 2005, excepte Catalunya, Balears i Canàries: Zaragoza, Madrid, Castelló, València, Alacant, Murcia, Almeria, Granada, Màlaga i Sevilla.

-Les raons que expliquen aquesta distribució són que es tracta de les províncies amb major dinamisme econòmic. Posseeixen grans centres urbans i de serveis, com els comercials i els relacionats amb el turisme, molt demandants de mà d'obra, i, en alguns casos, activitats agràries que requereixen mà d'obra abundant per a la realització de les tasques, com ocorre a les províncies del sud-est peninsular.

-Les conseqüències de la immigració són demogràfiques, econòmiques i socials:

• Demogràfiques. Els immigrants han contribuït decisivament al *crecientito demogràfic d'Espanya en els últims anys, tant de forma directa com per l'increment de la natalitat. Gràcies a això s'ha evitat el decreixement demogràfic, espacialment i, en les comunitats amb creixement natural negatiu.

• Econòmiques. La immigració aporta població activa, que exerceix les tasques més dures i pitjor remunerades, no desitjades pels treballadors nacionals; col·labora al creixement del PIB; aporta més diners a les àrees públiques del que consumeix en educació i sanitat, i alleuja la càrrega de l'elevada despesa en pensions motivat per l'envelliment demogràfic. A més, els immigrants presten serveis domèstics que permeten incrementar la taxa d'activitat de les famílies espanyoles; especialment, de les dones. La immigració es relaciona també amb alguns problemes com la pèrdua de competitivitat econòmica (la disponibilitat de mà d'obra poc qualificada retarda la modernització productiva de certs sectors), la pressió a la baixa sobre els salaris, l'accentuació de l'escassa mobilitat geogràfica dels treballadors espanyols i l'augment del dèficit exterior a causa de les remeses enviades als seus països d'origen i al consum de béns duradors, en bona part importats, com l'automòbil.

• Socials. Han sorgit actituds xenòfobes o racistes entre alguns sectors que consideren el creixement de la immigració com una “invasió” que competeix per l'ocupació, consumeix recursos socials en perjudici del benestar de la població espanyola i amenaça la identitat nacional. Aquestes idees, infoses com s'ha vist, encoratgen la devolució dels immigrants als seus països d'origen o la restricció dels seus drets, per evitar un “efecte crida” que accentua la immigració. Molts immigrants sofreixen dures condicions laborals (salaris baixos, llargues jornades, absència d'assegurances) i males condicions de vida en barris marginals i habitatges d'escassa qualitat. En part per això se'ls personalitza de manera injusta i abusiva de diversos delictes (tràfic de drogues, crim organitzat) i de formes de vida poc edificants (prostitució, mendicitat). Les dificultats d'integració, degudes a les diferències culturals, lingüístiques i religioses, poden suscitar tensions amb la població autòctona.

13