Quan la ciutat de Girona omplepatis, portals i carrers de flors,sé que el maig és viu. Temps deflors és una de les iniciativesciutadanes de Catalunya quemés m’enamoren. Potser per-què sóc de Girona, potser per-què sorgeix d’una aportació ge-nerosa de molts ciutadans. Ésuna acció essencialment afir-mativa, una proposta que cons-trueix.Tots plegats ja n’estem –crec

jo– una mica farts de zombis alnostre voltant. Aquests éssers,tan de moda en el cinema, sónnegatius: “morts vivents” quematen els altres. Per això lesmeves amistats i col·legues jasaben que sempre els dic: “I tu,

què fas? I jo, què faig?”. Si da-vant quelcom “que no va” nooferim una solució constructiva,val més callar. Derruir és fàcil.De criticar en sap qualsevol: hiha massa zombis entre nosal-tres, que només desfan i conta-gien més zombis semblants aells. Ai del dia que no quedinvius!, gent amb il·lusió, amb es-perit constructiu.Els parlaré de “gent positiva”

més avall. Però deixin-me de-nunciar ara que no ajuden niuna mica: a) la queixa sindicalque pretén “crear consciència”de retallada (ideologia marxistaanacrònica); b) certs políticsque cerquen vots venent fum; c)alguns ciutadans que enyoren“prestacions socials” efímeresque ens han buidat la caixa i queens tenen venuts a l’escanyapo-bres madrileny, i d) els quediuen: “ja s’ho faran!”, que jo ja

me’n surto tot sol i tinc uns in-gressos segurs.S’ha acabat! Fora zombis. Fa

pocs dies, al meu institut (iesi-lladerodes.cat), amb cent alum-nes de secundària al voltant dels15-16 anys, vam celebrar la Fes-ta d’Europa (el 9 de maig, ani-versari de la Declaració Schu-man, de 1950). Aquest és undels símbols oficials de la UE.Aquestes noies i nois –com po-den veure als canals de vídeo oal campus virtual de l’institut–han reflexionat sobre el “volun-tariat”. El motiu? Enguany, el2011, vivim l’Any Europeu delVoluntariat (europa.eu/volun-teering). Els comento algunesexperiències viscudes.En un cinefòrum sobre la pel-

lícula francesa Welcome, de2009, guanyadora del premiLux del Parlament Europeu, vanmanifestar la generositat de qui

veu certes lleis antiimmigraciócom un atac als drets humans.Aquests adolescents (en l’audio-visual estrenat, en les presenta-cions multidisciplinàries, etc.)proposen el voluntariat com unaalternativa a l’egoisme i la misè-ria moral. Els convidats, de dife-rents ONG, i les nombroses au-toritats van valorar la perfor-mance Dóna una oportunitat ala solidaritat –amb lletra origi-nal sobre una base musical deJohn Lennon–, en què s’incenti-va a donar el temps i les forcesper ajudar d’altres.Els tallers, dansa, conferèn-

cies, lliurament de premis esvan desenvolupar al castell de laTrinitat, a Roses, un lloc emble-màtic per a propostes creatives.Cal construir, donar, ser genero-sos. La queixa estèril s’estén fà-cilment però “deprava”. Siguempositius, “marquem la diferèn-

cia!”, com deia l’eslògan euro-peu. El senador Lluís Maria dePuig, president del MovimentEuropeu a Catalunya, feia notarque –en contraposició a les da-des oficials, deu punts per sotade la mitjana de la UE–, entrenosaltres, hi ha molt “volunta-riat submergit”, tanta gent quefa i que no entra en les estadísti-ques perquè, senzillament, ho fade cor: festes dels pobles, ac-cions de les AMPA, cura de ne-cessitats, etc. És una altra ma-nera de tirar amunt el país!A l’institut ja hem començat a

pensar en el dia d’Europa del’any vinent. Tots vostès hi sónconvidats. I el tema? Mirin:l’Any Europeu 2012 se centraràen l’ “envelliment actiu”. Forazombis, mirem endavant!

Professor de filosofia a l’institut Illa de

Rodes (Roses) / fserra@catalonia.net

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Voluntariat submergit, una actitud afirmativaXavier Serra iBesalú

El Punt, 19/5/11 Ed. Comarques gironines

http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/412961-voluntariat-submergit-una-actitud-afirmativa.html