VO PA Llengua 2 Albereda Primaria - Ave Maria de …€¦ · Web viewA l’hora de fer la primera...

PROGRAMACIÓ D’AULALLENGUA 2n CURS

Sèrie AlberedaProjecte: La Casa del Saber

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 1: ELS MALS COSTUMS

OBJECTIUS

Llegir correctament un text narratiu. Comprendre un text informatiu. Ampliar el vocabulari relatiu a la descripció física i psicològica. Descriure una persona mitjançant comparacions. Reconéixer les lletres del valencià. Completar oracions amb dades personals. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura en silenci i en veu alta del text Els mals costums. Audició de contes i cançons. Lectura i resolució d’activitats sobre el text informatiu Com són els caiapós. Ús oral del llenguatge per a intercanviar informació i opinions personals. Observació i comentari de làmines en grup. Redacció de la descripció d’una persona emprant comparacions. Reconeixement de les lletres i els dígrafs que es fan servir en valencià. Compleció d’oracions. Preparació d’un dictat, amb atenció especial a les majúscules.

Interés pels textos escrits com a font d’informació i de divertiment. Ús adequat de les fórmules de salutació i d’acomiadament.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

A més de desenvolupar la Competència en comunicació lingüística, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament de les competències següents:

- Aprendre a aprendre- Competència social i ciutadana- Competència cultural i artística- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA

Procés d’ensenyament i aprenentatge

El procés d’ensenyament i aprenentatge es construeix mitjançant el treball amb diferents tipus de textos, l’anàlisi d’imatges i l’assimilació de continguts conceptuals, i també a partir de la realització d’activitats individuals i col·lectives, tant de manera oral com de manera escrita.

En la unitat 1 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu Els mals costums, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda

per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta primera unitat es proposa als alumnes que intercanvien fórmules de salutació i acomiadament.

El pas següent és la lectura del text, i a continuació trobem l’apartat Treballem la lectura, on es presenta als alumnes un seguit d’activitats que han de dur a terme de manera individual o col·lectiva. Amb aquestes activitats el professorat pot avaluar la comprensió del text narratiu, mentre que l’alumnat hi trobarà una guia per a conéixer i interioritzar les nocions elementals i els elements estructurals bàsics a què ha d’atendre en la lectura de textos narratius. A més, s’inclou en aquest apartat una activitat d’expressió oral que permet que els xiquets i les xiquetes manifesten les seues idees o experiències personals, sempre en relació amb el tema de la lectura.

A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta primera unitat els alumnes hauran de llegir el text Com són els caiapós i extraure’n algunes dades per a completar-ne un resum breu.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta primera unitat el tema que es tracta és el de la descripció bàsica de persones.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a descriure una persona emprant comparacions, i a continuació es demana als alumnes que redacten una descripció semblant.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la primera unitat distingirem les grafies i els dígrafs que pertanyen al valencià i els que no. A més, els alumnes hauran de completar oracions per a facilitar dades personals i també prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les lletres majúscules per a escriure-les bé quan el professor o professora els el dicte.

Suggeriment de temporització

1a quinzena d’octubre

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte Els mals costums; audició de la cançó

Ximo el boticari- Làmina de vocabulari: Així som- Quadern de pràctica Llengua 2. Primer trimestre- Fitxes 1 i 2 de reforç- Fitxa 1 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2

ACTIVITATS I SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

- En la primera activitat de la pàgina 6, els alumnes han d’aventurar quins són els mals costums de la Mona i la Conilleta a partir de les imatges i del títol del conte, Els mals costums. Podeu ampliar el treball d’anticipació a la lectura demanant-los que es fixen de nou en la imatge i que comenten com van vestits els personatges i on estan. Feu que expliquen també com creuen que són les relacions entre la Mona i la Conilleta: si són veïnes, si són amigues, què els deu passar, sobre què poden estar parlant…

- La segona activitat de la pàgina 6 pretén treballar les fórmules de salutació i d’acomiadament que emprem quan parlem amb els amics. Pregunteu-los quines altres expressions d’aquest tipus coneixen o fan servir entre ells.També és important que matiseu que no parlem de la mateixa manera en altres situacions: amb les persones majors, quan preguntem l’hora a un desconegut pel carrer... Demaneu-los que expliquen quines fórmules de salutació i d’acomiadament empren aleshores, si parlen de tu o de vosté, si demanen les coses per favor i si donen les gràcies…

- A l’hora de fer la lectura del text Els mals costums, demaneu als alumnes, en primer lloc, que el lligen silenciosament per a fer-se’n una idea. Pregunteu aleshores quins són els mals costums de la Mona i la Conilleta i induïu a la reflexió sobre la dificultat de bandejar un mal hàbit. Poseu-los exemples de manies habituals, com ara rascar-se el cap, tocar-se el nas, moure contínuament la cama estant assegut, acabar totes les frases amb saps?, veritat? o eh?… Expliqueu-los que les persones que tenen aquests costums no són conscients que fan o diuen aquestes coses. Feu que raonen si, per tant, els costarà molt o poc corregir-ho.

- Per a acabar, escolteu el conte de la unitat o llegiu-lo en veu alta entre distints alumnes i assegureu-vos que els xiquets i les xiquetes no tenen dificultats de comprensió. Comenteu què els ha semblat, si els ha agradat o no i si s’han complit les expectatives que tenien abans de llegir el text (relació entre els personatges, costums que tenien, on vivien, què els passava…).

- A l’hora de fer l’activitat 3 de l’apartat Treballem la lectura (pàgina 8), demaneu a alguns alumnes que adopten el punt de vista del lleó i del xiquet que llança els cocos i que conten les seues trobades amb la Conilleta i la Mona, respectivament. Quan feu l’activitat 4, també podeu fer que dos alumnes lligen la història que conta cada protagonista fent els gestos que devien fer elles en contar-les.

- Proposeu als alumnes que dibuixen en el quadern alguns animals i que incloguen en bafarades els sons que produeixen. Tot seguit us indiquem algunes de les onomatopeies més habituals.

• gos > bub, bub!• gat > mèu, mèu!• ànec > nyec, nyec!• ocell > piu, piu!• serp > sssssss!

• lleó > grrrrrrr!• gallina > coc, coc!• gall > quiquiriquic!• cabra > beeee!• grill > ric, ric!

- El text informatiu de la pàgina 9 parla sobre els caiapós, un grup indígena de la selva brasilera. Abans de llegir el text, comenteu als alumnes que fins ara han descrit persones properes a ells, però que ara voran com són unes persones que viuen molt lluny.

Per a situar-los una mica, podeu comentar-los que hi ha llocs on la gent no viu com nosaltres, en cases de rajoles, comprant el menjar i la roba, anant a treballar i a escola… Expliqueu-los que ara llegiran un text sobre unes persones que viuen a la selva, i poseu en comú els coneixements que tinguen sobre aquest lloc: com és, si hi fa calor o fred, si hi ha ciutats, carreteres o cotxes…

- Després de llegir el text de la pàgina 9, pregunteu qui en són els protagonistes. Podeu localitzar Amèrica i el Brasil en un mapa o en un globus terraqüi i ensenyar-ho als alumnes tot remarcant la separació amb el lloc on vivim nosaltres.

- També podeu animar els alumnes a buscar informació sobre altres pobles característics com els indis nord-americans (comanxes, mohicans, sioux, apatxes…); altres cultures precolombines com els ianomamo; els esquimals; els pigmeus; els mongols; els tuaregs... Poden consultar la biblioteca o Internet i anotar-ne les característiques més importants per a comentar-les amb els companys.

- Per a començar el treball de l’apartat de Vocabulari, observeu amb atenció la làmina de la pàgina 10 i llegiu les paraules que hi figuren. Pregunteu als xiquets i a les xiquetes per a què usem aquestes paraules i demaneu-los que en diguen d’altres que servisquen també per a dir com són les persones. Anoteu a la pissarra els adjectius que s’esmenten. Si es dóna el cas, podeu fer columnes diferents per al masculí i el femení, el singular i el plural…

- Podeu explicar als alumnes el significat del superlatiu en l’activitat 2 de la pàgina 11: si un gelat és molt, molt bo, diem que és boníssim. Si us sembla adequat podeu proposar-los altres adjectius perquè en formen el superlatiu: alt, baix, brut, negre, sa, bell, vell, valent…

- També podeu preguntar als xiquets, a l’hora de fer l’activitat 3 de la pàgina 11, si coneixen altres maneres de dir que dues persones s’assemblen molt (són calcades; una és feta i pastada a l’altra) o no gens (s’assemblen com un ou a una castanya).

- Demaneu a un alumne que descriga un company de la classe usant les paraules de la làmina de Vocabulari i d’altres que hàgeu treballat. No ha de parlar de la roba, només de l’aspecte físic general i del color dels cabells i el caràcter. Els altres alumnes han d’endevinar de quin company es tracta. El xiquet o la xiqueta que ho encerte, descriu al seu torn un altre company, i així successivament

- Per a treballar la descripció amb comparacions (pàgina 12), demaneu als alumnes que lligen el títol de la pàgina i pregunteu-los què pensen que diu el text. Sense llegir-lo, feu que diguen quin dels dos xiquets dibuixats deu ser Xavi i demaneu-los que el descriguen emprant les paraules que han treballat en l’anterior apartat de Vocabulari. A continuació llegiran el text i podreu comentar les coincidències i les diferències entre la descripció de Xavi que havien fet ells i la que dóna el text. Remarqueu que l’ús de comparacions fa que el text siga més expressiu, més bonic.

- També podeu fer que els alumnes descriguen el color de la roba o dels objectes que tenen a l’abast mitjançant comparacions. Per exemple:

o El jersei és verd com un encisam.

o L’estoig és roig com una tomaca.

- L’objectiu de l’apartat Sóc capaç de… (pàgina 13) és que els xiquets i les xiquetes assolisquen, de manera intuïtiva, algunes nocions lingüístiques elementals. En aquesta unitat es proposen les tasques següents:

o Identificar lletres que no pertanyen al valencià (ch i ñ) i reconéixer els dígrafs més habituals (l·l, ny, tx, tj, tg i ss).

o Escriure oracions per a parlar d’un mateix.o Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb

majúscules.

- Per a completar el treball de la unitat, proposeu aquestes activitats perquè els xiquets i xiquetes les facen en família:

o Demaneu-los que pregunten a casa i que anoten les expressions que fan servir per a dir que algú és guapo, lleig, alt, baix, gros, prim, simpàtic, antipàtic… Poseu-les en comú a l’aula i comenteu-ne el significat.

o Proposeu-los fer una petita investigació sobre el vestit: com es vestien els seus avis i besavis?; com es visten ells?; empren les mateixes peces de roba? Si hi ha alumnes les famílies dels quals provenen de cultures diferents, demaneu-los que expliquen als companys les seues tradicions pel que fa al vestit i a l’aparença.

Suggeriments i activitats específiques per a desenvolupar altres competències bàsiques

Aprendre a aprendre- Abans d’escoltar la gravació del conte Els mals costums, comenteu amb els

alumnes la importància que estiguen atents durant l’audició. Si es distrauen parlant amb els companys, per exemple, poden perdre’s algun detall important de la història.

- Acostumeu els alumnes a preguntar si no entenen el significat d’una paraula. Això és especialment important en l’apartat de Vocabulari, perquè si no tenen clar el significat dels termes que es treballen, no podran interioritzar-los correctament, que és el que es pretén.

Competència social i ciutadana- Feu notar als xiquets i a les xiquetes, després de llegir la lectura inicial, que

la Mona es queixava del mal costum de la Conilleta, però no es fixava en el seu. De vegades critiquem els defectes dels altres i no ens adonem que nosaltres també en tenim, però si ens els diuen ens molestem. És important mirar de corregir els nostres defectes, però, en tot cas, hem de respectar les persones tal com són si volem que també ens accepten a nosaltres.

- Al fil del tema de l’apartat de Vocabulari (la descripció de persones), ensenyeu als alumnes a acceptar amb naturalitat les diferències físiques, sobretot si hi ha escolars de distintes races. Si han de descriure un company, vigileu que les seues expressions no resulten ofensives. Remarqueu que només veient-ne l’aspecte físic no podem conéixer una persona, sinó que hem de saber com pensa i quin caràcter té per a valorar-la com cal.

Competència cultural i artística - Després de llegir el text informatiu i fer les activitats de la pàgina 9,

demaneu als xiquets i les xiquetes que dibuixen al quadern un xiquet caiapó amb son pare, tenint en compte la informació que aporta el text que han llegit.

Autonomia i iniciativa personal- Recomaneu als alumnes que, abans de començar a escriure qualsevol text,

tinguen en compte l’espai de què disposen. També és convenient que s’acostumen a revisar els seus escrits i a valorar-ne la netedat, l’ordre, la claredat… Ells mateixos han de pensar com poden millorar en aquest sentit: per exemple, si no els cap el que volien escriure, han de fer la lletra més menuda; si el paper té taques, cal esborrar-les…

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Llig correctament un text narratiu. Comprén un text informatiu. Usa adequadament el vocabulari relatiu a la descripció física i psicològica. Descriu una persona mitjançant comparacions. Reconeix les lletres del valencià. Completa oracions amb dades personals. Copia un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 2: L’OSTRA I LA PERLA

OBJECTIUS

Llegir correctament un text narratiu. Llegir un text poètic amb l’entonació adequada. Ampliar el lèxic relatiu a les parts del cos. Descriure un personatge fantàstic. Diferenciar les vocals obertes i les tancades. Reconéixer les síl·labes dins una paraula. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura i anàlisi del text narratiu L’ostra i la perla. Audició de contes, cançons i poemes. Recitació del poema El cos amb mímica. Creació de rimes per a completar el poema. Comentari de làmines per a extraure’n informació. Expressió oral de les opinions personals. Redacció de la descripció d’un personatge imaginari. Discriminació del grau d’obertura de les vocals en valencià. Còmput sil·làbic d’algunes paraules. Preparació d’un dictat atenent a les grafies c i qu.

Apreciació de la poesia com a text literari amb característiques especials. Participació activa en activitats orals i de grup. Ús adequat de les fórmules d’agraïment.



- Interacció amb el món físic- Competència social i ciutadana- Competència matemàtica- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA



En la unitat 2 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu L’ostra i la perla, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta segona unitat es proposa als alumnes que intercanvien fórmules per a agrair favors.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta segona unitat els alumnes hauran de llegir el poema El cos, recitar-lo i inventar uns versos per a ampliar-lo.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta segona unitat el tema que es tracta és el del cos humà i les parts que el componen.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a descriure un ésser fantàstic, i a continuació es demana als alumnes que redacten una descripció semblant.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la segona unitat distingirem les vocals obertes de les tancades. A més, els alumnes practicaran el còmput sil·làbic i prepararan un dictat: llegiran atentament un text fixant-se de manera especial en les grafies c i qu, per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


2a quinzena d’octubre

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte L’ostra i la perla; audició de la cançó

El ball del Perú; audició del poema El cos- Làmina de vocabulari: El cos- Quadern de pràctica Llengua 2. Primer trimestre- Fitxes 3 i 4 de reforç- Fitxa 2 d’ampliació

- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- A l’hora de fer la primera activitat de l’apartat Parlem (pàgina 14), assegureu-vos que els xiquets i les xiquetes saben què són una ostra i una perla. Si hi ha algun alumne que ho sàpia, pot ser ell qui ho explique als companys. Si no, podeu comentar-los que les ostres són com petxines molt grans; quan un granet d’arena s’hi fica dins, comencen a recobrir-lo de nacre, que és la substància blanca i brillant que tenen dins les conquilles, i així es fan les perles. Una vegada hagen comentat les solucions possibles al problema de l’ostra, demaneu-los que es fixen en la imatge inicial: qui és el personatge que hi figura?; com és?; què pot tindre a vore amb l’ostra i la perla?; quins objectes porta a les mans?; què deu estar fent?; on es troba?; és de dia o de nit?…

- La funció de comunicació que treballem en aquesta segona unitat és la de donar les gràcies. Podeu demanar als alumnes que imaginen que algú ajuda l’ostra a trobar la seua perla: què diria aleshores l’ostra?; com agrairia el favor?; de quina manera responen ells quan els ajuden?; què se sol contestar quan algú ens dóna les gràcies?

- Proposeu la lectura en veu alta i en cadena del text L’ostra i la perla. Corregiu, si cal, la pronúncia i l’entonació. Podeu interrompre la lectura en el moment culminant per a crear intriga i afavorir les conjectures sobre el que passarà.

- Una vegada acabada la lectura de L’ostra i la perla i resoltes les dificultats de comprensió, demaneu als alumnes que comenten les seues impressions sobre el text: si el ratolí ha actuat com ells es pensaven que ho faria, si el problema s’ha resolt com ells havien imaginat, si hi ha alguna cosa que els haja cridat especialment l’atenció…

- També poden comentar les seues experiències en relació amb les dents: si els n’ha caigut alguna, què va passar aleshores, si han rebut la visita del ratolinet de les dents... Si hi ha a l’aula alumnes d’altres cultures, pregunteu-los si coneixen alguna altra tradició semblant.

- Una altra activitat que es pot fer és allargar el conte. Proposeu als alumnes que pensen en altres objectes que el ratolí podria haver considerat per a substituir la perla: un gra d’arròs, un dau, una boleta d’anís o confitet, un glaçó… Hauran d’escriure oracions per a allargar la part central del conte seguint el model de la lectura, explicant per què no servien al ratolí. Per exemple: Va trobar un glaçó que era blanc, dur i brillant, però no era xicotet.De la mateixa manera, podeu demanar-los que escriguen, al quadern, un final diferent per a la lectura, des del moment que l’ostra comença a recobrir de nacre la dent.

- Quan feu l’activitat 1 de l’apartat Treballem la lectura (pàgina 16), proposeu als alumnes que inventen els diàlegs entre els animals de la lectura. També podeu ampliar l’activitat 4 demanant-los que expliquen què passa en cada situació abans d’ordenar-les.

- Abans d’escoltar el poema El cos (pàgina 17) en la gravació del CD, expliqueu als alumnes que ara sentiran un text especial, un poema. Demaneu-los que es fixen en l’acabament dels versos, a fi que s’adonen de la musicalitat que crea la rima. Feu que escolten la gravació mentre segueixen la lectura en silenci.

- A l’hora de fer l’activitat 1 de la pàgina 17, pregunteu-los si saben què és un mim: un artista que representa accions, sentiments o actituds amb moviments de la cara i del cos. Els alumnes han de recitar el poema amb mímica, és a dir, han de llegir amb entonació fent gestos al mateix temps. Podeu demanar a alguns xiquets i xiquetes que memoritzen cada un un apariat i que el reciten mentre el representen. Insistiu que no han de tindre por ni vergonya de parlar o actuar davant la classe, i insistiu també que els altres no se n’han de burlar mai.

- Vigileu, quan els alumnes escriguen els seus versos en l’activitat 4 de la pàgina 17, que aquests rimen mínimament.

- Abans de fer les activitats de Vocabulari (pàgines 18 i 19), observeu la làmina i pregunteu als xiquets i a les xiquetes si coneixen altres parts del cos que no figuren en la imatge. Comenceu, per exemple, per la cara de la xiqueta: s’hi pot parlar dels cabells, les celles, els llavis… A continuació, baixarem cap al tronc i els braços, i aleshores esmentarem el muscle, el colze, la monyica o el canell, el melic a la panxa… Quan arribem a la cama, podrem parlar de la cuixa, el panxell i el turmell…Vigileu les possibles interferències amb el castellà i corregiu quan calga l’ús de barbarismes (tobillo, pantorrilla, hombro…).

- Podeu ampliar l’activitat 1 de la pàgina 19 demanant als alumnes que es fixen en les peces de roba que duen posades i que diguen el seu nom i la part del cos on se les posen. Per exemple, es posen els pantalons a les cames; els calcetins, als peus…

- També podeu completar el treball de l’activitat 2 de la pàgina 19 ensenyant als xiquets i a les xiquetes un embarbussament on es veuen altres significats de la paraula cap: En cap cap cap el que cap en este cap.

- Demaneu als xiquets i a les xiquetes que completen la descripció del donyet de la pàgina 20. De primer poden posar en comú les seues idees i comentar tot el que saben sobre aquests éssers: on viuen, a què es dediquen, com són de grans… A continuació poden parlar de detalls específics i esmentar les parts del cos que s’han treballat en l’anterior apartat de Vocabulari: El donyet té el nas… Els ulls són… La boca és… Té els cabells…

- El mateix es pot fer en relació amb la descripció de l’extraterrestre a l’activitat 2 de la pàgina 20. En aquest cas, potser serà més fàcil que els alumnes donen detalls sobre les parts del cos, ja que els extraterrestres no estan tan tipificats com ara els donyets i cal descriure’ls més perquè els altres se’n facen una idea.

- Pregunteu-los quins éssers fantàstics o màgics coneixen: donyets, fades, elfs, bruixes, trols, sirenes, ogres, els reis d’Orient, el pare Noel… Cada un ha de triar un personatge i descriure’l amb tots els detalls possibles al quadern. També poden fer-ne un dibuix.

- L’objectiu de l’apartat Sóc capaç de… (pàgina 21) és que els alumnes adquirisquen, de manera pràctica, algunes nocions lingüístiques elementals. En aquesta unitat es proposen les tasques següents:

o Discriminar les vocals e i o obertes i tancades.o Reconéixer les paraules que tenen un nombre determinat de síl·labes.o Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules

que contenen c i qu.

- Per a completar el treball de la unitat, proposeu als alumnes aquestes activitats per a fer en família:

o Han de preguntar als pares i als avis pels éssers fantàstics de què els parlaven quan eren menuts: els gambosins, el ratolinet de les dents, l’home del sac, els gegants… Proposeu-los un model de fitxa que en reculla les dades més importants: com són, on viuen, què fan i com es comporten amb els humans. Amb totes les aportacions podreu elaborar el Llibre dels éssers màgics.

o Els menuts també poden mirar si tenen a casa llibres o pel·lícules sobre personatges mitològics i comentar-los amb els pares i altres familiars: per què els agraden, com els van conéixer…


Interacció amb el món físic- En relació amb el tema de les dents que s’esmenta en la lectura L’ostra i la

perla, destaqueu la importància de menjar poc de dolç i de raspallar-se-les dents per a evitar la càries. Insistiu que l’estat de les dents influeix també en la salut general. Si les dents estan en mal estat, no es mastega bé i això pot produir danys a l’estómac i a la resta del cos.

- Aprofiteu el treball del lèxic sobre el cos per a remarcar la importància de mantindre unes normes mínimes d’higiene, a fi de previndre malalties. Recomaneu-los que seguisquen consells com aquests:

1. Rentar-se les mans abans i després de menjar.2. Rentar-se les dents després de menjar, especialment abans d’anar-

se’n a dormir.3. Dutxar-se cada dia.4. Vacunar-se i fer-se els reconeixements mèdics necessaris.

Competència social i ciutadana- Feu notar als alumnes l’actitud desinteressada del ratolí de la lectura L’ostra

i la perla (pàgina 15), que es preocupa per l’ostra i busca una solució al problema sense esperar cap recompensa. Feu-los vore que ajudar els altres pot ser gratificant simplement de vore’ls feliços, cosa que ens fa sentir bé.

- En l’activitat d’expressió oral de Treballem amb la lectura (pàgina 16), els alumnes han d’explicar als companys què fan quan els cau una dent. Vigileu que es respecta el torn de paraula i que els alumnes s’escolten amb atenció els uns als altres.

- Ensenyeu als alumnes a valorar tradicions populars com la dels éssers fabulosos de què hem parlat en aquesta unitat 2. Totes les cultures del món tenen éssers semblants i s’han de respectar perquè formen part del nostre bagatge cultural.

Competència matemàtica- En l’activitat 4 de Treballem la lectura (pàgina 16), els alumnes han de

posar en pràctica el raonament lògic per a ordenar escenes del conte. Han de numerar les escenes del relat amb els cardinals, però també podeu esmentar els ordinals corresponents: escena 1 o primera; escena 2 o segona…

Autonomia i iniciativa personal- Fomenteu en els alumnes l’interés per assimilar i posar en pràctica els

coneixements nous. És tan important que incorporen a la seua parla quotidiana el vocabulari nou com que tinguen interés a corregir-se quan empren una paraula de manera incorrecta o quan usen un barbarisme.


Llig correctament un text narratiu. Llig un text poètic amb l’entonació adequada. Usa correctament el vocabulari relatiu a les parts del cos. Descriu un personatge fantàstic. Diferencia les vocals obertes i les tancades. Reconeix les síl·labes dins una paraula. Copia un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 3: LA FILLA DEL REI

OBJECTIUS

Llegir un conte amb l’entonació adequada. Llegir i comprendre un text informatiu. Ampliar el lèxic relatiu al menjar. Elaborar una llista. Extraure informació. Completar una oració amb substantius. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura dialogada del conte La filla del rei. Audició del relat. Lectura i comprensió del text informatiu El xocolate. Observació i comentari de làmines. Resolució d’endevinalles. Intercanvi oral d’opinions i informacions. Elaboració de llistes d’objectes necessaris en distints contextos. Extracció de la informació més important d’un text. Compleció d’una oració per a expressar els gustos en el menjar. Preparació d’un dictat atenent especialment a l’escriptura de s i z.

Apreciació de la lectura com a font d’informació i de plaer. Interés per treballar en equip. Respecte per les normes que regeixen les intervencions orals. Reconeixement dels errors propis i ús adequat de les fórmules de disculpa.



- Competència social i ciutadana- Interacció amb el món físic- Competència cultural i artística- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA



En la unitat 3 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu La filla del rei, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta tercera unitat es proposa als alumnes que intercanvien fórmules per a demanar disculpes.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta tercera unitat els alumnes hauran de llegir el text El xocolate i extraure’n les idees principals.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta tercera unitat el tema que es tracta és el del menjar.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostra un model de llista, i a continuació es demana als alumnes que confeccionen una altra llista dels elements que necessiten per a una festa d’aniversari.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la tercera unitat els alumnes aprendran a extraure dades específiques d’un text. A més, hauran de completar una oració emprant substantius del camp del menjar, i també prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten s i z per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


1a quinzena de novembre

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La filla del rei- Làmina de vocabulari: El menjar- Quadern de pràctica Llengua 2. Primer trimestre- Fitxes 5 i 6 de reforç- Fitxa 3 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- La primera activitat de la pàgina 22 demana als alumnes que esmenten tot el que recorden de la imatge que hi figura. Anoteu a la pissarra tot el que us diguen els alumnes i demaneu-los, a continuació, que distingisquen els aliments dels objectes. En acabant, obriu el llibre i comproveu els encerts. Demaneu-los aleshores que es fixen en els personatges: on estan?; què poden estar celebrant?; què fan els dos joves?; què fa el rei?; deu agradar-li el que està menjant?; per què pot ser?

- La segona activitat de la pàgina 22 treballa l’habilitat comunicativa de demanar disculpes. Proposeu-los que recorden alguna vegada que hagen actuat malament i hagen hagut de demanar perdó. Com ho van fer? Què els van contestar?

- Proposeu una lectura en veu alta del text La filla del rei entre distints alumnes, de manera que uns s’encarreguen de la veu del narrador i altres facen els papers de Margarida, el rei i Ferran. Podeu escoltar de primer la gravació del conte perquè els xiquets i les xiquetes es fixen en l’entonació i les pauses.En tot cas, a l’hora de fer la lectura dramatitzada, insistiu que el més important és llegir sense exageracions, amb una entonació natural que respecte els signes de puntuació (comes, punts, exclamacions i interrogacions). Si cal, podeu marcar les intervencions indicant en cada moment quin personatge parla.

- Després de llegir el conte La filla del rei, torneu a la il·lustració inicial de la pàgina 22: qui són els personatges que hi figuren?; a quin moment de la lectura correspon la imatge?; què passarà després? Comenteu també què els ha semblat la lectura: si els ha agradat o no, què pensen del comportament dels personatges, què haurien fet ells en un cas així…En relació amb l’habilitat comunicativa que s’ha treballat (demanar disculpes), podeu preguntar quin personatge creuen que ha actuat malament i ha de disculpar-se: el rei es precipita en pensar que Margarida es burla d’ell i la fa fora del palau, però després s’adona que la seua filla tenia raó; per això ha de demanar-li perdó.

- Proposeu als alumnes que, per parelles o en grup reduït, dibuixen algun moment important del conte La filla del rei (Margarida deixant el palau, Margarida cuidant les oques, el casament de Margarida i Ferran, el convit amb el rei, el penediment del rei quan s’adona del seu error, la reconciliació de pare i filla…). Cada grup pot escriure un redolí que explique el dibuix i en acabant podeu col·locar les il·lustracions a la paret de l’aula seguint la seqüència narrativa.

- Demaneu als menuts que recorden el que han aprés en les unitats anteriors i que descriguen Margarida tal com ix en la pàgina 22. Han d’esmentar les parts del cos que hi veuen (cap, cabells, ulls, nas, boca, mans…) i també poden inventar una comparació per al color del seu vestit.

- Les tres activitats de l’apartat Treballem la lectura (pàgina 24) remeten a les tres parts de la narració: inicial, central i final. Demaneu als xiquets i a les xiquetes que acoten aquestes tres parts en el text La filla del rei.

- Abans d’ordenar les escenes de la segona activitat de la pàgina 24, demaneu als alumnes que expliquen què representa cada una i que indiquen què ha passat abans i què passarà després.

- De la mateixa manera, quan hagen de fer la tercera activitat de la pàgina 24, pregunteu-los qui és cada personatge, quina relació té amb els altres i en quin moment de la història diu les paraules que se li atribueixen.

- Abans de llegir el text informatiu El xocolate (pàgina 25), i amb l’objectiu d’introduir el tema, podeu fer als xiquets i a les xiquetes preguntes com aquestes: us agrada el xocolate?; com el preneu (en pastilla, desfet, untat en el pa…)?; on el compreu?; sabeu com es fa el xocolate?; quins ingredients conté?; és un aliment d’origen vegetal o animal?…A continuació, llegiu el text i comenteu la informació que conté amb els alumnes, especialment en relació amb les preguntes anteriors: el xocolate prové d’on ells pensaven?; s’elabora com ells creien? Poseu en comú les idees i en acabant resoleu les activitats de la pàgina.

- Si els xiquets hi estan interessats, podeu explicar-los com s’elabora el xocolate. Quan els grans de cacau maduren, es cullen i s’obrin. A dins hi ha uns granets menuts que, una vegada secs, es torren i es molen per a obtindre la pasta de cacau. Afegint-hi sucre, llet o altres ingredients s’obté una massa que es pot modelar de moltes maneres: rajoles, bombons, xocolatines, ous… Val a dir que l’anomenat xocolate blanc no es fa amb pasta de cacau sinó amb llet i mantega de cacau o altres greixos; per tant, no és estrictament xocolate.

- Per a iniciar el treball de l’apartat de Vocabulari, comenceu demanant als alumnes que expliquen el que veuen a la làmina de la pàgina 26: quina menjada del dia pot ser? Feu que esmenten els aliments que hi veuen. Insistiu especialment en aquells que no estan identificats: de què és el puré que menja la xiqueta per a acompanyar el peix? (de creïlles); de què són les rodanxes que té el peix al llom? (de llima); quin tipus de peix els agrada menjar? (sardina, mero, llenguado, lluç…); quina carn els agrada més? (vedella, corder, porc, pollastre…); quines fruites hi ha a la fruitera? (pomes, peres, taronges, raïm). També podeu preguntar com els agrada més la carn, el peix, els ous o les creïlles: fregits, torrats, bullits, guisats…

- Parleu també de la beguda que es veu a la mateixa làmina: què hi ha als gots de la il·lustració?; què hi ha al pitxer?; què beuen ells per a desdejunar-se, dinar, berenar, sopar…?

- A l’hora de fer l’activitat 1 de la pàgina 27, comproveu que els alumnes associen correctament cada aliment amb l’utensili adequat. També podeu comentar altres menjars amb què emprem els mateixos utensilis. Així, amb la cullera mengem paella, arròs al forn, llentilles, fideus…; amb la forqueta, ensalada, ous fregits, peix…; amb el ganivet tallem el pa, pelem la fruita, untem mantega…

- Quan resoleu l’activitat 2 de la pàgina 27, remarqueu que les paraules de la mateixa família tenen una forma semblant (l’arrel).

- Demaneu als xiquets i a les xiquetes que, per grups, trien una de les menjades del dia: desdejuni, esmorzar, dinar, berenar o sopar. Han de decidir quins aliments prendrien a cada menjada i bé dibuixar-los o retallar-los de revistes i fullets de publicitat. Poden fer una composició amb els ingredients i els plats ja

elaborats i apegar-ho tot en un full del seu quadern. En acabant, cada alumne explicarà als seus companys per què li agraden els aliments que ha triat.

- El treball d’Escriptura de la unitat 3 se centra en la confecció d’una llista. Podeu començar demanant als alumnes que es fixen en la nota de la il·lustració de la pàgina 28 i que expliquen què és. Destaqueu el propòsit del xiquet –preparar la motxilla per a l’excursió– i el treball previ –elaborar una llista amb les coses que ha de ficar-hi. A continuació comenteu la utilitat de les llistes: ens serveixen per a recordar coses que necessitem, per a organitzar els preparatius i no oblidar-nos de res. En el cas del xiquet de la il·lustració, feu que s’adonen que si preparara la motxilla just abans de l’excursió, és possible que, amb les presses, oblidara alguna cosa important; en canvi, fent una llista el dia anterior pot pensar amb tranquil·litat què necessita i anotar-ho per a recordar-ho l’endemà. Pregunteu-los en quines situacions és útil elaborar una llista: per a anar a comprar, per a organitzar els menjars de la setmana a casa, per a recordar els encàrrecs que hem de fer…

- Quan feu l’activitat 2 de la pàgina 28, podeu indicar als xiquets i a les xiquetes que classifiquen els elements de la llista en menjars, begudes i adorns, per exemple.

- Demaneu als menuts que prepararen una llista en el quadern amb la fruita i la verdura que els agrada per recordar-se’n de comprar-la quan vagen amb els pares a la fruiteria o al supermercat.

- L’objectiu de l’apartat Sóc capaç de… (pàgina 29) és que els alumnes adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. En aquesta unitat es plantegen aquestes tasques:

o Extraure una informació específica d’un text.o Completar una oració amb substantius del camp del menjar.o Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules

que contenen s i z.

- Com a cloenda de la unitat, podeu proposar als menuts aquestes activitats per a fer-les a casa amb la família:

o Demaneu-los que pensen quin és el dinar o el sopar que els agrada més i que pregunten als pares com s’elabora. Cada alumne ha d’escriure la llista amb els ingredients necessaris i també la manera de cuinar-los.

o També poden jugar a endevinar aliments i estris relacionats amb el menjar. Un membre de la família diu la primera lletra de l’aliment o l’objecte que vulga, com en el joc de Veig, veig, i els altres l’han d’endevinar.


Competència social i ciutadana- Crideu l’atenció sobre l’actitud poc comprensiva del rei envers Margarida en

el text La filla del rei (pàgina 23): va actuar de manera impulsiva i això els va perjudicar a tots dos. Recomaneu-los calma i serenitat en les respostes i els comportaments envers els altres.

Remarqueu també que quan el rei reconeix el seu error, Margarida el perdona i no es queixa. Comenteu que cal reconéixer les nostres equivocacions, però que també cal ser comprensius amb els errors dels altres.

Interacció amb el món físic- En relació amb l’activitat d’expressió oral de la pàgina 24, en què els

alumnes han d’explicar què passa si es cuina amb massa sal o amb massa poca, destaqueu la importància de mantindre hàbits saludables d’alimentació. La sal és necessària per a l’organisme, però els aliments ja en porten de manera natural; per això s’ha d’afegir poca sal en cuinar-los. Podeu comentar que les persones amb problemes de cor, per exemple, han de menjar sense gens de sal afegida.

- A propòsit del contingut del text informatiu de la unitat (pàgina 25), remarqueu la importància de no abusar del xocolate ni dels dolços i les llepolies en general.

- Aprofitant que el tema de Vocabulari d’aquesta tercera unitat és el menjar, insistiu en la importància de menjar aliments de tot tipus: cal prendre fruita, verdura, llegums, carn i peix i beure aigua i llet en quantitats suficients, i al mateix temps hem d’evitar ingerir massa dolços i greixos, que poden ser perjudicials per a la salut.També convé acostumar els menuts a tindre en compte alguns aspectes relacionats amb la conservació dels aliments: cal guardar la llet i els sucs oberts a la nevera i cal comprovar sempre la data de caducitat dels productes que mengem.

Competència cultural i artística- Després de fer les activitats corresponents al text informatiu de la unitat

(pàgina 25), demaneu als xiquets i a les xiquetes que dibuixen o retallen de revistes o fullets publicitaris distints tipus de xocolate o d’aliments que en continguen (rajoles, xocolatines, cacau en pols, xocolate desfet, bombons, pastissos, monedes, figuretes…). En grup menut, els alumnes poden fer composicions retallant i apegant els aliments sobre un full. Amb tots els treballs es pot fer un Mural del xocolate per a decorar l’aula.

Autonomia i iniciativa personal- Agafant com a motiu la imatge del pare i la xiqueta sopant a taula de la

pàgina 26, fomenteu en els alumnes la responsabilitat a l’hora de compartir les faenes de la casa: qui prepara el menjar?; qui escura els plats?… Ells també poden ajudar el pare o la mare a casa parant i desparant taula, per exemple.

- És important que els xiquets comprenguen la utilitat de fer llistes com la de la pàgina 28 per a planificar tasques o recordar coses. Parleu sobre la llista de la compra a casa, per exemple; els xiquets també poden col·laborar anotant-hi els productes que saben que s’han acabat i cal reposar.


Llig un conte amb l’entonació adequada. Llig i comprén un text informatiu. Amplia el lèxic relatiu al menjar. Elabora una llista. Extrau la informació. Completa una oració amb substantius. Copia un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 4: EL METGE BUTXAQUES

OBJECTIUS

Llegir un text narratiu amb fluïdesa i correcció. Llegir un text poètic amb l’entonació adequada. Ampliar el lèxic relatiu a la salut. Narrar una experiència. Reconéixer les parts bàsiques d’un ordinador. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura en cadena i en veu alta del text narratiu El metge Butxaques. Audició del conte. Lectura i comprensió del text poètic Ploreu, ninetes. Compleció d’un poema tenint en compte la rima. Observació d’il·lustracions i anàlisi de la informació que ens proporcionen. Audició de la cançó L’elefant malalt per completar-ne la lletra. Redacció d’un text per a narrar una experiència relacionada amb la salut. Identificació de les parts de l’ordinador. Preparació d’un dictat vigilant especialment l’escriptura de g i gu.

Gust per llegir textos de distints tipus. Responsabilitat a l’hora de valorar el seu estat de salut i de fer-lo conéixer als

adults.


A més de desenvolupar la Competència lingüística, en aquesta unitat es contribueix al desenvolupament de les competències següents:

- Interacció amb el món físic- Competència social i ciutadana - Competència cultural i artística.

METODOLOGIA


En la unitat 4 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu El metge Butxaques, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta quarta unitat es proposa als alumnes que inventen expressions relacionades amb les malalties i la salut.

El pas següent és la lectura del text, i a continuació trobem l’apartat Treballem la lectura, on es presenta als alumnes un seguit d’activitats que han de dur a terme de

manera individual o col·lectiva. Amb aquestes activitats el professorat pot avaluar la comprensió del text narratiu, mentre que l’alumnat hi trobarà una guia per a conéixer i interioritzar les nocions elementals i els elements estructurals bàsics a què ha d’atendre en la lectura de textos narratius. A més, s’inclou en aquest apartat una activitat d’expressió oral que permet que els xiquets i les xiquetes manifesten les seues idees o experiències personals, sempre en relació amb el tema de la lectura.

A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta quarta unitat els alumnes hauran de llegir el poema Ploreu, ninetes i extraure’n les idees principals.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta quarta unitat el tema que es tracta és el de l’hospital.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostra com contar una experiència, i a continuació es demana als alumnes que expliquen per escrit una visita a cal metge.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la quarta unitat els alumnes aprendran a reconéixer les parts d’un ordinador. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten g i gu per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


2a quinzena de novembre

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte El metge Butxaques; audició de la

cançó L’elefant malalt; audició del poema Ploreu, ninetes- Làmina de vocabulari: L’hospital- Fitxes 7 i 8 de reforç- Fitxa 4 d’ampliació- Quadern de pràctica Llengua 2. Primer trimestre- Llibre de lectures: Pluja de lletres 2 - Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià


- En la primera activitat de l’apartat Parlem de la pàgina 30 els alumnes han de descriure el metge que hi apareix dibuixat. Recordeu-los el que saben sobre la descripció de persones (quines qualitats físiques i psicològiques tenen i com són les parts del seu cos, tal com hem vist en les unitats 1 i 2) perquè posen en pràctica aquests coneixements i donen tots els detalls possibles.Pregunteu-los també quin és el treball d’un metge i analitzeu la imatge inicial (pàg. 30) a partir de les seues respostes: què fa el metge?; qui pot ser esta dona?; què deu passar-li? Observeu també els objectes de la taula i pregunteu-los els noms i la utilitat que tenen. Feu que s’adonen que el metge de què parlem no és com els que ells coneixen; es tracta d’un metge de fa molts i molts anys, quan no hi havia els medicaments actuals i les malalties es curaven amb herbes i altres productes naturals.

- La segona activitat de la pàgina 30 pretén que els alumnes comenten com se senten quan es troben malament. Podeu dir-los que ho imaginen i que pensen com ho dirien als pares: tinc febre, no em trobe bé, estic malalt, he d’anar a cal metge, note dolor per tot el cos, no estic bé de salut…També podeu preguntar com indiquen la situació contrària: em trobe molt bé, estic sa, no em fa mal res… Una altra possibilitat per a ampliar aquesta activitat és demanar als menuts com es troben quan pateixen una malaltia habitual. Per exemple, si estan refredats, tenen tos, mocs, mal de cap, esternuts, fred…

- Demaneu als alumnes que lligen el text El metge Butxaques de la pàgina 31 en silenci o escolteu-ne la gravació i comenteu el significat de les paraules dubtoses (ciència, apotecari, fortuna, hostal, budells, fastigós, escarmentat…).

- A continuació, feu una lectura en veu alta i en cadena, corregint quan calga l’entonació i la pronúncia. Aleshores podeu tornar a la imatge inicial de la pàgina 30 i preguntar qui són els personatges i de quin moment de la història es tracta. També podeu parlar sobre l’actitud dels personatges: qui actua malament?; per què?; qui resulta perjudicat?

- Proposeu als alumnes que, per parelles o en grup menut, trien una escena del text El metge Butxaques de la pàgina 31 on intervinguen distints personatges i la representen davant dels companys. Han d’escriure els diàlegs, ja que en la lectura quasi tot ho diu el metge Butxaques i només coneixem el que fan els altres personatges perquè ho diu el narrador. Les situacions poden ser:

• Butxaques, l’hostaler i la seua filla a l’hostal.• Butxaques i la reina al palau.• Butxaques amb els malalts de l’hospital.• El rei veient l’hospital buit i donant l’or a Butxaques.• Butxaques amb el cavaller.

- Pel que fa a l’apartat Treballem la lectura de la pàgina 32, quan els xiquets i les xiquetes responguen a la pregunta plantejada en la primera activitat, podeu comentar-los que abans era habitual que cada professió tinguera uns aprenents, uns joves que aprenien l’ofici d’una altra persona ajudant-lo a fer la faena i, generalment, guanyant molt poc en canvi.

- Comenteu amb els menuts les respostes de les activitats 2, 3 i 4 de la pàgina 32 perquè s’adonen que Butxaques, en realitat, no cura cap malaltia greu,

només molèsties lleus. De fet, quan arriba a l’hospital el que fa és espantar els malalts perquè se’n vagen, ja que no sap com curar-los. Compareu l’actitud i els remeis de Butxaques amb els que els alumnes coneixen per les seues visites al metge.

- Abans de llegir el text poètic Ploreu, ninetes de la pàgina 33, feu que els xiquets i les xiquetes observen la imatge que l’acompanya i formuleu-los preguntes perquè expliquen el que hi veuen: quin animal hi ha en la il·lustració?; què fa?; on està?; on estan normalment estos animals?; per què deu estar sobre uns coixins? Crideu-los també l’atenció sobre els fruits que es veuen a la part inferior de la primera estrofa: què són?; de quin arbre provenen?; n’han menjat alguna vegada?

- A continuació, llegiu el poema (pàg. 33) i resoleu els dubtes de comprensió. Possiblement els alumnes no sàpien el significat d’alguns termes del text, com ara ruc, civada i estable; si hi ha algun xiquet que ho sàpia, pot explicar-ho als companys. Si no, intenteu deduir el significat d’aquestes paraules entre tots.També podeu comentar que, abans, moltes persones treballaven la terra amb l’ajuda d’animals. Els rucs, els cavalls, els bous, etc., vivien a prop dels amos i calia cuidar-los perquè estigueren forts i treballaren bé. Per això el ruc del poema rep atencions perquè es pose bo.

- A l’hora de fer l’activitat 3 de la pàgina 33, podeu proposar als menuts que allarguen el poema esmentant altres parts del cos de la nina i altres remeis possibles, sempre vigilant la rima. Per exemple: A la meua nineta / li fa mal la mà. / El metge li dóna / xarop de massapà.

- Per a introduir el tema de l’apartat Vocabulari de les pàgines 34 i 35, que en aquesta ocasió és l’hospital, feu que els alumnes comenten les seues experiències sobre aquest lloc: hi han anat alguna vegada?; per què va ser?; què hi van vore?; qui treballa en un hospital? També podeu parlar de la diferència entre el centre de salut i l’hospital: generalment anem al primer cada vegada que estem malalts i necessitem que ens veja el metge, però si la malaltia és greu o si necessitem atencions especials anem a l’hospital, on ens quedem el temps que calga per posar-nos bé.

- Centreu-vos aleshores en la làmina de la pàgina 40 i comenteu la situació: qui són els personatges de la il·lustració?; on estan?; per què deuen estar en este lloc?; què fa la metgessa?; què fa l’infermer?; per què hi ha una persona gitada al llit?; com deu trobar-se esta persona?…Pregunteu també pel nom i la utilitat dels objectes que porten la metgessa i l’infermer i els que hi ha al carret. Pregunteu-los si tenen a casa algun d’aquests objectes i si els usen sovint.

- Quan feu la primera activitat de la pàgina 35, remarqueu per a què s’usa cada cosa.

- A l’hora de fer l’activitat 2 (pàg. 35), comproveu que els alumnes associen correctament cada imatge amb el verb corresponent. Demaneu-los que expliquen el significat d’aquests verbs i que en posen exemples. Per exemple, ens embenen una ferida gran perquè no s’embrute; ens vacunen contra la grip; ens curen un pelat o una esgarrinxada… El verb que pot plantejar més dificultats és operar. Algunes operacions que solen donar-se entre els menuts són la d’apendicitis i l’extirpació de les angines o les vegetacions, però els alumnes poden comentar si han patit alguna altra operació o si coneixen el cas d’algun familiar.

- En fer l’activitat 3 (pàg. 35), comproveu que perceben la rima del poema, ja que això els ajudarà a completar-lo. A partir d’aquest poema, a més, podeu preguntar-los si saben com es diu el metge dels animals, i demanar-los que expliquen quan porten les seues mascotes al veterinari.

- Demaneu als xiquets i les xiquetes que es fixen en la il·lustració de la pàgina 36, que pertany a l’apartat d’Escriptura, i que expliquen què hi veuen emprant les paraules que han treballat en l’anterior apartat de Vocabulari. Podeu fer-los preguntes com aquestes: on està assegut el xiquet?; què li passa?; on està ferit?; qui el cura?; què li posa a la ferida?; on deuen estar?A continuació llegiu el text que acompanya aquesta il·lustració i comproveu les coincidències amb les hipòtesis que han formulat els xiquets i les xiquetes anteriorment.

- Comproveu que els alumnes reconeixen l’ordre lògic de les accions que s’esmenten en l’exercici 1 (pàg. 36).

- Per a practicar un poc més aquest tipus de narració, demaneu als alumnes que conten una història breu sobre alguna vegada que hagen estat malalts. Proposeu-los que expliquen aspectes com els que segueixen:

• Quins símptomes van manifestar.• Quina malaltia era.• Quins medicaments van haver d’administrar-los.• Quant de temps van estar malalts.• Què van fer durant aquells dies.• Quines visites van rebre.

- Les activitats proposades en la secció Sóc capaç de… d’aquesta quarta unitat (pàg. 37) permetran als alumnes aproximar-se al món de les noves tecnologies i adquirir de manera pràctica nocions lingüístiques bàsiques. En concret, les tasques que es proposen són:

• Identificar les parts de l’ordinador.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules

que contenen g i gu.

- Per a acabar la unitat quatre, els alumnes poden fer algunes activitats amb la col·laboració de les famílies i comentar els resultats a l’aula.Cada xiquet o xiqueta ha de preguntar als pares quan i per què el portaven a cal metge quan era menut: quines malalties va patir, quines vacunes li van posar, si el van dur a algun especialista, si va anar alguna vegada a l’hospital… També poden preguntar als familiars de més edat si fan servir o coneixen algun tipus de remei natural per a molèsties lleus de salut: infusions d’herbes, ungüents, olis medicinals…


Interacció amb el món físic- Comenteu els avantatges que suposa l’evolució de la ciència. Hui disposem de

tècniques mèdiques i productes que poden curar les malalties molt millor que en el passat, i els metges i infermers són persones molt preparades que han estudiat molts anys i que estan al dia dels últims avanços.

- Comenteu que cada u és responsable de la seua salut i ha de fer el que puga per mantindre’s sa (menjar aliments de tot tipus, abrigar-se quan fa fred, etc.). Però no han d’obrir la farmaciola ni agafar medicaments que tinguen a casa, ni prendre cap medecina sense que l’administre un metge o un adult. Convé que els menuts entenguen que aquests productes poden suposar un risc seriós per a la salut si es prenen sense control mèdic.

Competència social i ciutadana- Crideu l’atenció sobre l’actitud irresponsable de Butxaques (el protagonista de la

lectura de la pàgina 31 El metge Butxaques), que fingeix que és metge i pot curar els malalts. Feu-los vore que això perjudica els pacients. Passa el mateix amb moltes persones que s’anuncien com a curanderos o sanadors, però que no curen els malalts i en realitat només volen guanyar diners a costa d’ells.

- Expliqueu als alumnes que els animals, com les persones, poden posar-se malalts. És responsabilitat nostra intentar que es curen facilitant-los els remeis necessaris i, sobretot, tractant-los amb molta estima i paciència.

- Subratlleu la importància de comportar-se correctament en qualsevol instal·lació mèdica. Aconselleu-los que no criden ni facen jocs sorollosos al centre de salut o a l’hospital, ja que en aquests llocs hi ha persones que es troben malament i els poden molestar.

- Recomaneu als menuts que no es posen nerviosos quan vagen a una consulta o a una revisió mèdica. Intenteu evitar que associen les activitats mèdiques amb fets que causen molèsties o dolor.

Competència cultural i artística- Proposeu als alumnes que facen un dibuix relacionat amb les revisions mèdiques,

les campanyes de vacunació o els metges i hospitals en general. Cada un signarà el seu dibuix i se’n farà una exposició a l’aula.


Llig un text narratiu amb fluïdesa i correcció. Llig un text poètic amb l’entonació adequada. Usa de manera correcta paraules relacionades amb la salut. Narra una experiència. Reconeix les parts més importants de l’ordinador. Copia un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 5: UN FORAT A L’AIGUA

OBJECTIUS

Llegir una narració respectant els signes de puntuació i donant-li l’entonació adequada.

Llegir i comprendre un text informatiu. Ampliar el vocabulari relacionat amb l’hivern. Expressar els gustos personals. Aprendre en quin tipus de suport cal buscar determinades informacions. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura dramatitzada del conte Un forat a l’aigua. Audició del text narratiu. Lectura i comprensió del text informatiu Beure aigua de neu. Elaboració d’un resum del text informatiu. Observació i comentari oral de làmines i altres il·lustracions. Recitació d’embarbussaments. Redacció d’un text per a expressar una preferència. Identificació de la mena d’informació que es pot trobar en distintes fonts. Preparació d’un dictat, amb atenció especial a l’escriptura de paraules amb r

(so suau).

Interés per incorporar les paraules apreses i les destreses treballades. Reconeixement dels èxits dels altres i ús adequat de les fórmules de felicitació.



- Aprendre a aprendre - Competència social i ciutadana- Interacció amb el món físic

En l’apartat Sóc capaç de…, a més, està present el Tractament de la informació.

METODOLOGIA



En la unitat 5 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que

acompanya el text narratiu Un forat a l’aigua, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta cinquena unitat es proposa als alumnes que aprenguen fórmules per a felicitar algú quan ha fet un bon treball.

El pas següent és la lectura del text, i a continuació trobem l’apartat Treballem la lectura, on es presenta un seguit d’activitats que han de dur a terme de manera individual o col·lectiva, amb les quals el professorat pot avaluar la comprensió del text narratiu, mentre que l’alumnat hi trobarà una guia per a conéixer i interioritzar les nocions elementals i els elements estructurals bàsics a què ha d’atendre en la lectura de textos narratius. A més, s’hi inclou una activitat d’expressió oral que permet que els alumnes manifesten les seues idees o experiències personals, sempre en relació amb el tema de la lectura.

A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta cinquena unitat els alumnes hauran de llegir el text Beure aigua de neu i extraure’n algunes dades per a completar-ne un resum breu.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta cinquena unitat el tema que es tracta és el de l’hivern.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a expressar preferències, i a continuació es demana als alumnes que redacten un text on expliquen perquè els agrada que ploga.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la cinquena unitat els alumnes aprendran a localitzar informació. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten r per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


3 primeres setmanes de desembre

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte Un forat a l’aigua- Làmina de vocabulari: L’hivern- Quadern de pràctica Llengua 2. Primer trimestre- Fitxes 9 i 10 de reforç- Fitxa 5 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- Per a començar la secció Parlem de la pàgina 38, llegiu el títol de la lectura Un forat a l’aigua i pregunteu als alumnes si creuen que es pot fer un forat a l’aigua i com ho farien. A continuació feu que es fixen en la il·lustració i en l’actitud dels personatges. Dirigiu l’observació amb preguntes com aquestes: què hi ha en la imatge?; com està l’aigua que raja de la font?; què fan el xic i la xica?; quina relació hi deu haver entre ells?; qui ha fet el forat a l’aigua?; per què deu haver-lo fet?També podeu cridar-los l’atenció sobre els vestits dels personatges, a fi que comenten si són actuals o antics i, per tant, en quina època deu situar-se la història que protagonitzen.Els alumnes deduiran, i confirmaran en la lectura posterior, que el xic ha fet un forat a l’aigua amb el bastó i n’està satisfet. En relació amb aquest èxit, l’activitat 2 de la pàgina 38 pretén que es posen en comú fórmules de felicitació. Podeu proposar situacions concretes (un treball, un examen, una exposició, una representació, una recitació, una participació en un concurs o en un campionat esportiu…) i fer que els alumnes diguen frases de felicitació: Que bé que ho has fet! Ets el millor! Ets el número 1! Has estat fantàstic! Ho has fet de categoria! Açò és excel·lent!…

- Escolteu la gravació del conte Un forat a l’aigua en el CD o bé feu una primera lectura del text a la pàgina 39 en veu alta a fi que els alumnes es fixen en l’entonació, les pauses, etc. A continuació feu que diversos alumnes lligen la narració distribuint els papers del narrador, el xic i la xica. Corregiu quan calga l’entonació i la pronúncia i, en acabant, aclariu els dubtes de comprensió que puguen sorgir.

- Finalment, comenteu la lectura de la pàgina 39 amb els xiquets i les xiquetes: què pensen de la pressa del xic per casar-se?; quina va ser la resposta de la xica?; per què va posar esta condició?… Feu-los vore que en realitat la xica proposa un problema d’enginy; per tant, busca una persona intel·ligent per compartir la seua vida.

- Per parelles o en grup menut, els xiquets i les xiquetes poden imaginar la conversa entre el xic i la xica del conte Un forat a l’aigua quan es coneixen prop de la font. Demaneu-los que pensen quines preguntes farien ells a un nou amic per conéixer-lo i que les adapten a la situació. També han d’imaginar les respostes de la xica. Quan tinguen el diàleg enllestit, poden representar-lo davant dels companys.Una altra possibilitat és ampliar l’escena final del conte; es pot inventar el diàleg entre els protagonistes quan el xic va a buscar la xica per ensenyar-li el forat que ha fet a l’aigua.

- La primera activitat de la secció Treballem la lectura (pàg. 40) planteja dues preguntes que suposen el punt de partida per als dos moments claus de la lectura de la pàgina 39 Un forat a l’aigua. Quan les responguen, feu que els alumnes expliquen què passa després, en cada cas. En el primer moment, quan el protagonista no troba cap xica per casar-se, passarà el temps i coneixerà la jove amb qui voldrà casar-se. En el segon cas, la condició que posa la jove fa que el protagonista aguditze el seu enginy i trobe la solució al problema.

- En fer l’exercici 2 de la pàgina 40, pregunteu als alumnes si coneixen expressions de significat semblant, com ara li faltava un regó, estava com una cabra, estava tocada de l’ala…

- Abans de llegir el text Beure aigua de neu de la pàgina 41, feu que els xiquets i les xiquetes observen la imatge i pregunteu-los què hi veuen: on estan estes persones?; què hi fan?; com van vestides? Es tracta que s’adonen que són dos muntanyencs que pugen una muntanya nevada.A continuació, demaneu-los que recorden el que han aprés en Coneixement del Medi sobre els canvis de l’aigua i que pensen si la neu és aigua, en quin estat està i com podria tornar a ser líquida. En acabant llegiu el text per comprovar si han encertat en les seues idees i resoleu les activitats, que també es troben a la pàgina 41.

- Per a ampliar la informació sobre el tema de la neu podeu comentar amb els alumnes que, en el passat, la neu era un bé molt apreciat. A les muntanyes es construïen neveres o caves, que eren uns depòsits on s’acumulava la neu a l’hivern i es mantenia freda durant l’estiu. Els nevaters (ofici que, com la propietat de la cava, passava de pares a fills) eren les persones que recollien la neu acumulada i la venien especialment a les gelateries, que l’empraven en les begudes refrescants i en els gelats. Com que no hi havia frigorífics, la neu era imprescindible per a refredar begudes i aliments i es pagava bastant bé.

- Quan comenceu el programa de Vocabulari (pàg. 42 i 43), a fi d’activar els coneixements previs dels alumnes sobre l’hivern, podeu fer-los preguntes com ara: quan és hivern?; quin oratge fa a l’hivern?; què li passa a l’aigua dels bassals?; què els passa als arbres i a les plantes?; quines peces de roba ens posem aleshores?; quines coses podem fer a l’hivern que no podem fer en altres moments de l’any?; i quines coses no hi podem fer?; quins plats mengem a l’hivern i no a l’estiu, per exemple?

- Quan feu l’activitat 1 de la pàgina 43, animeu-los a esmentar altres paraules que coneguen sobre l’oratge i la roba d’hivern.

- Com a complement de l’activitat 4 (pàg. 43), podeu fer que els xiquets i les xiquetes transformen l’embarbussament canviant l’adjectiu del cel i les paraules que se’n deriven. No cal que l’adjectiu siga real, poden inventar-se’l. Ací en teniu alguns exemples:

• El cel està emborregat…• El cel està enrajolat…• El cel està abonyegat…• El cel està empantanat…• El cel està emflimflomflat…

- Demaneu als alumnes que formen verbs a partir d’aquests substantius relacionats amb l’hivern.

• granís > granissar• neu >• gel >

• vent >• tro >• llamp >

- Per començar el programa Escriptura (pàg. 44), demaneu als xiquets que lligen el títol del text i que observen la il·lustració. A continuació, feu que comenten les seues experiències en relació amb la neu: què és, quan neva, si alguna vegada han vist la neu, si neva al seu poble, què es pot fer amb la neu, si comporta algun perill…

- A continuació llegiu el text i resoleu les activitats de la pàgina 44. En el cas del segon exercici, podeu fer que escriguen textos diferents segons les seues preferències. Així, poden escriure M’agrada que trone…, M’agrada que faça vent…, M’agrada que faça sol…, M’agrada que faça fred… També podeu proposar-los que escriguen altres textos per explicar el que no els agrada (No m’agrada que ploga perquè…, No m’agrada que siga hivern perquè…)

- La secció Sóc capaç de… (pàg. 45) d’aquesta cinquena unitat treballa la localització de la informació. Les activitats d’aquest apartat estan concebudes perquè els alumnes aprenguen a tractar la informació i adquirisquen, de manera pràctica, nocions lingüístiques elementals. En concret, les tasques que es proposen són:

• Determinar quin tipus de material cal consultar per trobar una informació concreta.

• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que contenen r (so suau).

- Per a cloure la cinquena unitat, on s’ha parlat de l’hivern, proposeu als alumnes algunes activitats com aquesta per a fer en família.Demaneu-los que pregunten als pares, iaios, oncles, etc., quines expressions utilitzen per a dir que fa molt de fred (fa un fred que pela), que plou molt (plou com si anara a caure el món) i, en general, per als fenòmens meteorològics típics de l’hivern. També poden anotar els refranys que coneguen sobre els mesos d’hivern, les festes que s’hi celebren i la meteorologia de l’època, i jugar a resoldre endevinalles sobre la pluja, el vent, el fred…, que coneguen els membres de la família.


Aprendre a aprendre- A l’hora de fer lectures dramatitzades o en cadena, expliqueu als alumnes que

cada u ha de seguir la lectura en silenci encara que siga un altre company qui llija en veu alta. Si no estan atents, pot passar que els toque llegir i no sàpien per on va la lectura.

- Acostumeu els alumnes a revisar els seus treballs escrits. És important que s’habituen a rellegir tot allò que escriuen per comprovar si s’han expressat bé i han dit el que volien dir, i també per corregir-ho (majúscules i minúscules, paraules juntes, punts, etc.).

- Recordeu als alumnes que és molt important llegir bé l’enunciat abans de fer les activitats. Suggeriu-los que, després de llegir una pregunta, la repetisquen amb paraules pròpies: Em demana que… Aquest xicotet esforç els pot ajudar a adonar-se que no entenen la pregunta i a demanar ajuda, si cal.

Competència social i ciutadana- El fet de reconéixer els mèrits dels altres no sempre resulta fàcil ni agradable.

Comenteu amb els xiquets i les xiquetes com se senten quan un company fa una cosa molt bé i ells no hi tenen tant d’èxit. És natural sentir una mica d’enveja o de gelosia, però cal superar aquest sentiment i felicitar els altres quan ho fan bé. En lloc d’enfadar-nos, hem d’intentar aprendre per a fer-ho millor una altra vegada.

- Quan els alumnes expliquen alguna boda o celebració a què hagen assistit, teniu en compte la diversitat de cultures i valoreu de la mateixa manera les cerimònies religioses i les civils, les catòliques, les musulmanes, etc. Conéixer com se celebra un mateix fet en cultures diferents pot ser molt enriquidor per als alumnes.

- Insistiu als alumnes que no han de tindre por de parlar en públic. Demaneu-los que aprenguen de memòria l’embarbussament de l’activitat 4 de la pàgina 43 i que el reciten a classe. Remarqueu que no passa res si s’equivoquen, ja que aquesta és la gràcia dels embarbussaments. D’altra banda, insistiu que no s’han de riure d’un company quan s’equivoca perquè està fent un esforç i això s’ha de valorar. A més, tots ens podem equivocar i a ningú ens agrada que es burlen de nosaltres.

Interacció amb el món físic- Expliqueu als alumnes que, a causa de la contaminació, no és convenient beure

aigua de pluja o neu, perquè pot ser perjudicial per a la nostra salut. El cas dels muntanyencs del text és especial, perquè en les zones d’alta muntanya l’atmosfera està més neta i menys contaminada.

- Indiqueu la importància de no banyar-se per evitar els refredats. Feu que esmenten quines peces de roba es posen quan plou (botes, paraigua, impermeable…) i que expliquen què cal fer si es banyen la roba (canviar-se i posar-se roba eixuta de seguida)


Llig una narració respectant els signes de puntuació i adoptant l’entonació adequada.

Llig i comprén un text informatiu. Utilitza paraules relacionades amb l’hivern. Expressa de manera adequada els gustos personals. Sap en quin suport buscar la informació que necessita. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 6: LA CUQUETA DE LLUM

OBJECTIUS

Fer una lectura fluida i expressiva d’un text narratiu. Llegir un text poètic amb l’entonació adequada. Treballar la personificació com a recurs poètic. Ampliar el vocabulari relacionat amb la nit. Aprendre a donar instruccions. Ordenar paraules seguint l’ordre alfabètic. Identificar substantius masculins. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura dramatitzada del conte La cuqueta de llum. Audició del text narratiu. Lectura i comprensió del poema Cançó per a adormir nines. Audició del text poètic. Creació de personificacions. Observació i anàlisi d’imatges de manera oral i conjunta. Audició d’una cançó de bressol. Redacció de les instruccions per a canviar les piles a una llanterna. Repàs de l’alfabet i ordenació alfabètica de paraules. Detecció dels substantius masculins en oracions diverses. Preparació d’un dictat amb atenció especial a les paraules amb r i rr (so fort).

Participació activa en activitats orals i de grup. Ús adequat de les fórmules d’encoratjament quan cal animar algú a fer una

cosa.



- Autonomia i iniciativa personal- Competència social i ciutadana - Aprendre a aprendre

METODOLOGIA



En la unitat 6 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu La cuqueta de llum, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta sisena unitat es proposa als alumnes que intercanvien fórmules per a animar algú a fer una cosa.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta sisena unitat els alumnes hauran de llegir el poema Cançó per a adormir nines i extraure’n les idees principals.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta sisena unitat el tema que es tracta és el de la nit.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat aprendrem a donar instruccions, i a continuació es demana als alumnes que escriguen les instruccions per a canviar les piles d’una llanterna.


2a i 3a setmanes de gener

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La cuqueta de llum; audició del poema

Cançó per a adormir nines; audició de la Cançó de bressol- Làmina de vocabulari: La nit- Quadern de pràctica Llengua 2. Segon trimestre- Fitxes 11 i 12 de reforç- Fitxa 6 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- L’objectiu de la primera activitat de la secció Parlem (pàg. 46) és que els alumnes identifiquen la lluna, la cuqueta de llum i l’arbre, que són els elements que s’esmentaran en la lectura La cuqueta de llum. En acabant, podeu fer-los algunes preguntes per a anticipar el contingut de la narració: com està la lluna?; fa molta llum en esta fase?; què és una cuca de llum?; quantes n’hi ha en la imatge?; estan totes juntes?; què deu passar-li a la que està al costat de l’arbre?; de què fa cara?És important que en la darrera pregunta els xiquets i les xiquetes arriben a la conclusió que la cuqueta fa cara d’angoixa, de desànim o de tristesa i mira la lluna de reüll; s’amaga prop de l’arbre i no vol anar amb les altres cuques. Aquesta situació farà de punt de partida per al treball oral que es proposa en la segona activitat de la pàgina 46. Pregunteu-los quines coses li dirien a la cuqueta per animar-la a volar amb les altres. Feu que recorden què els diuen quan ells estan tristos o no s’atreveixen a fer alguna cosa i anoteu les expressions a la pissarra (per exemple: Vinga, home!; Si això no és res!; Va, dona, si saps fer-ho de categoria!; Això ho fas tu en un bufit!; Confia en tu mateix!…).Demaneu-los que expliquen com se senten quan els animen: es posen més contents i tot els ix millor.

- Escolteu la gravació del conte de la pàgina 47 La cuqueta de llum en el CD o llegiu-lo en veu alta perquè els menuts es fixen en l’entonació, les pauses, etc. Tot seguit podeu repartir els papers i demanar a distints alumnes que lligen el text adoptant les actituds corresponents: la cuqueta, desanimada; la mare, preocupada; el pare, tranquil·litzador; la iaia, afectuosa i encoratjadora… Corregiu quan calga l’entonació i la pronúncia i, en acabant, aclariu els dubtes de comprensió que puguen sorgir.

- Per acabar, els xiquets i les xiquetes poden posar en comú les seues opinions sobre el que han llegit: quin problema tenia la cuqueta?; creuen que tenia raó actuant així?; què haurien fet ells?; com donaria les gràcies la cuqueta a la iaia?

- Per a ampliar la informació, expliqueu als alumnes que les cuques de llum, també conegudes com llumenetes o lluernes, són insectes nocturns de forma allargada que emeten llum per la part inferior de l’abdomen. Naixen d’ous i de primer són larves, és a dir, cuquets, i viuen davall de la terra o de les escorces dels arbres. Quan creixen, els mascles tenen ales i poden volar, però les femelles no; en canvi, elles fan molta més llum per atraure’ls i aparellar-se.Crideu-los l’atenció sobre el fet que el nom cuca de llum és femení i engloba els mascles i les femelles, igual que el noms balena, cadernera, marieta, papallona…

- Abans de resoldre la primera activitat de la secció Treballem la lectura (pàg. 48), demaneu als xiquets i les xiquetes que pensen en quina part de la lectura deu estar la informació que necessiten: al començament, en la part mitjana o al final. L’objectiu és que els alumnes comencen a adquirir una noció elemental de l’estructura de la narració en plantejament, nus i desenllaç i del tipus d’informació que hi ha en cada part.

- En la segona activitat de la pàgina 48, pregunteu-los en quin moment diuen els personatges aquestes paraules i què passa a continuació. Feu-los notar que és el nus de la història, la part central.

- Pel que fa a la tercera activitat (pàg. 48), pot completar-se demanant als alumnes que expliquen per què la llum de la lluna i la llum de la cuqueta són com són.

- Feu una primera lectura del poema de la pàgina 49 Cançó per a adormir nines en veu alta o escolteu-ne la gravació a fi que els alumnes es fixen en l’entonació. En acabant, feu que alguns d’ells lligen el poema i resoleu els dubtes de comprensió (estels, cometes, golf, boreals, siderals). També podeu demanar als alumnes que, per grups, facen lectures dramatitzades del text: mentre un company llig, els altres representen les accions que s’esmenten.

- Al fil de les activitats de la pàgina 49, expliqueu-los que el llenguatge poètic és especial i fa servir molts recursos per a fer més bonics els textos. Un d’aquests recursos és la personificació o atribució a animals i a objectes de qualitats pròpies de les persones. Es tracta d’un recurs que s’utilitza bastant en els textos literaris. De fet, podeu demanar-los que recorden els contes, les cançons, els poemes i les pel·lícules que coneixen i que esmenten exemples de personificacions: els tres porquets, el llop de la Caputxeta, l’aneguet lleig, el soldadet de plom, Pinotxo, la rateta presumida… Remarqueu que no es tracta d’esmentar personatges fantàstics, sinó coses i animals que fan accions pròpies de les persones: parlar, pensar, vestir-se, cantar, anar a escola…

- Per a introduir l’apartat de Vocabulari de les pàgines 50 i 51, demaneu als alumnes que comenten les seues experiències sobre la nit: per què es fa de nit?; es fa de nit a la mateixa hora tot l’any?; què fan ells a les nits?

- Feu que observen amb atenció la làmina (pàg. 50) i pregunteu-los com saben si és de dia o de nit; la intenció és que esmenten elements determinants, com ara la foscor, la lluna i les estreles, la il·luminació artificial dins de la casa… Pregunteu-los també si coneixen els animals de la làmina i feu que expliquen què deuen fer. Comenteu-los que molts animalets que passen el dia amagats aprofiten la nit per a eixir a recollir llavors i fruites o bé per a caçar altres animalets dels quals alimentar-se.Remarqueu-los que l’escena es localitza al bosc i no en una ciutat. Això pot donar peu per a comentar quins altres animalets veuen ells a la ciutat a les nits (arnes, mosquits, grills, gats, panderoles, rates…).També podeu comentar l’aspecte del cel: al bosc, on tot és fosc, es veuen molt bé les estreles i la lluna, però a les ciutats, on hi ha contaminació i molta llum al carrer, resulta difícil vore-les.En la làmina ix un guardabosc: pregunteu-los quina faena fa i per què ha eixit de la cabana de nit (possiblement perquè el porc senglar ha fet soroll). A continuació, demaneu-los que esmenten altres persones que treballen de nit: els forners que preparen el pa per a l’endemà, els fematers, els vigilants, els metges, infermers i farmacèutics de guàrdia, els treballadors de certes fàbriques… Si el pare o la mare d’algun alumne o alumna treballa a les nits, demaneu-li que explique en què consisteix aquest treball.

- Quan feu l’activitat 2 de la pàgina 51, pregunteu-los quins objectes que fan llum tenen a casa: un llum de peu, un de sostre, el de la tauleta de nit, el flexo, un tub fluorescent, un ciri…

- En fer l’activitat 3 (pàg. 51), també podeu comentar altres expressions com ara estar de bona lluna, tindre llunes, quedar-se a la lluna de València o lladrar a la lluna.

- Demaneu als alumnes que lligen el títol del text del programa d’Escriptura (pàg. 52) i expliquen el que saben de les instruccions: què són, per a què serveixen, on han vist textos amb instruccions. Feu que observen la disposició del text: oracions senzilles, numerades i ordenades.

- En resoldre l’activitat 1 (pàg. 52), pregunteu què passaria si les instruccions no estigueren en l’ordre correcte. Podrien muntar la tenda si, per exemple, ficaren les varetes dins de les costures abans d’estendre-les completament? Feu diverses proves desordenant les instruccions del text fins que els alumnes entenguen que l’ordre és fonamental perquè les instruccions resulten útils.

- Abans d’escriure el text que se’ls demana en l’activitat 2 (pàg. 52), aconselleu-los que en facen un esborrany en un full a banda. Han de pensar què volen dir i redactar-ho de manera senzilla. És convenient que facen proves fins que aconseguisquen instruccions breus i precises que s’adapten a l’espai de què disposen.

- En l’apartat Sóc capaç de… de la unitat 6 (pàg. 53) aprendrem a ordenar paraules alfabèticament. L’objectiu de l’apartat és que els alumnes adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. En aquesta unitat es plantegen aquestes tasques:

- Recordar l’abecedari.- Ordenar alfabèticament algunes paraules.- Encerclar els substantius masculins de dues oracions.- Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb

paraules que contenen r i rr.

- Com a conclusió d’aquesta sisena unitat, que s’ha centrat en la nit, podeu demanar als alumnes que facen algunes activitats amb la família.Poden preguntar als pares, germans majors, etc., què els agrada fer abans de dormir: prendre un got de llet, llegir una estona al llit, mirar algun programa de televisió… També poden demanar-los que els ensenyen alguna cançó que els cantaven per adormir-los quan eren menuts.Una altra activitat interessant és preguntar a un adult com es fa alguna faena domèstica (fer el llit, netejar un vidre, escurar, fer anar la rentadora…) i redactar les instruccions corresponents.


Autonomia i iniciativa personal- A propòsit de la lectura de la pàgina 47 La cuqueta de llum, comenteu la

necessitat de valorar-se un mateix. És bo tindre models i admirar altres persones, fins i tot intentar assemblar-s’hi si això ens fa millorar, però cada u ha de ser conscient de la seua importància i saber que té valor per ell mateix. Una bona autoestima fa que les personen siguen més felices i s’enfronten amb més forces als problemes de la vida diària.

- És freqüent que els menuts tinguen por de la foscor. Conéixer com és el món de nit pot ajudar-los a controlar el seu temor. A la nit, la majoria de les persones dormen, algunes treballen i molts animalets fan vida nocturna, perquè en la foscor poden amagar-se millor dels depredadors. Aquests animalets temen les persones i en fugen; per tant, per aquest costat no han de tindre por. I en la resta de casos

han de subjectar la imaginació: els monstres i els fantasmes són criatures dels contes.

Competència social i ciutadana- Valoreu comportaments solidaris, com ara animar un company quan ho necessita

o ajudar-lo a fer els deures. Si ens portem bé amb els altres també rebrem ajuda quan la necessitem. També podeu parlar-los de la tasca dels voluntaris, que ajuden els malalts, els ancians o els necessitats i només reben en canvi l’agraïment d’aquestes persones.

- Quan els alumnes comenten oralment les situacions en què han patit vergonya, vigileu que no es burlen els uns dels altres. Remarqueu que cada persona sent les coses d’una manera i allò que els fa por, vergonya, il·lusió o pena a uns no ha de ser necessàriament igual per als altres.

- Recomaneu als alumnes que, especialment de nit, eviten els jocs sorollosos i el volum alt de la música, la televisió o l’ordinador. La nit és temps de relaxació i de descans i si fan molt de soroll poden destorbar el son dels veïns.

Aprendre a aprendre - En aquest nivell els alumnes encara reben bona part de la informació directament

del professor. Per això és important que s’habituen a escoltar atentament cada vegada que reclameu la seua atenció. En aquest sentit, caldrà que compenseu possibles mals costums adquirits fora de l’escola; així, per exemple, quan l’alumne escolte instruccions orals, ha de sentir la responsabilitat de seguir-les sense que calga repetir-li-les.

- Cal fer que els alumnes comprenguen que els seus treballs escrits produiran una impressió més bona si estan escrits en bona lletra. Han de saber que tan important és el contingut del text com la presentació. Ara bé, aconseguir una bona lletra no és només una qüestió de destresa escriptora, sinó també d’atenció i de concentració. Demaneu-los que s’esforcen per fer bona lletra i adaptar-se a l’espai de què disposen cada vegada que facen un exercici escrit.


Llig una narració de manera fluida i expressiva. Llig un text poètic amb l’entonació adequada. Sap usar el recurs poètic de la personificació. Utilitza paraules relacionades amb la nit. Dóna instruccions de manera adequada. Sap ordenar paraules alfabèticament. Identifica els substantius masculins. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 7: QUAN LA CASA DORM

OBJECTIUS

Llegir de manera expressiva un text dialogat. Llegir i comprendre un text informatiu. Localitzar dades concretes en el text informatiu. Ampliar el lèxic relatiu als electrodomèstics. Aprendre a escriure una nota d’avís. Diferenciar sons alveolars i palatals sords i sonors. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura dialogada del conte Quan la casa dorm. Audició del text. Lectura i comprensió del text informatiu La primera olla de pressió. Elaboració d’una fitxa amb les dades bàsiques del text informatiu. Comentari oral i en grup d’il·lustracions diverses. Reconeixement de paraules antònimes. Redacció d’una nota per a un company. Reconeixement de grafies corresponents al so alveolar sonor com casa (s, z);

a l’alveolar sord com sol (s, ss, c, ç); al palatal sonor com jove (j, tj, g, tg) i al palatal sord com xiquet (x, tx, ig).

Preparació d’un dictat parant una atenció especial a les paraules amb j i g.

Acceptació de les tasques que els pertoquen i interés per fer-les bé i sense queixar-se’n.


A més de desenvolupar la Competència lingüística, en aquesta setena unitat es contribueix al desenvolupament de les competències següents:

- Competència social i ciutadana - Interacció amb el món físic- Aprendre a aprendre- Competència cultural i artística- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA



En la unitat 7 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu Quan la casa dorm, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta setena unitat es proposa als alumnes que mostren de quina manera es queixarien en cada situació.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta setena unitat els alumnes hauran de llegir el text La primera olla de pressió i extraure’n algunes dades per a completar-ne un resum breu.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta setena unitat el tema que es tracta és el de la botiga d’electrodomèstics.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a escriure una nota, i a continuació es demana als alumnes que redacten una nota per a un company.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la setena unitat els alumnes aprendran a diferenciar sons sords i sonors. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten g i j per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


4a setmana de gener i 1a de febrer

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte Quan la casa dorm- Làmina de vocabulari: La botiga d’electrodomèstics- Quadern de pràctica Llengua 2. Segon trimestre- Fitxes 13 i 14 de reforç- Fitxa 7 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- En observar la imatge de la pàgina 54 per fer la primera activitat de la unitat 7, els xiquets i les xiquetes s’han d’adonar que no hi ha persones, però sí coses amb característiques humanes. Recordeu el que s’ha aprés en la unitat 6 sobre la personificació i comenteu el que es veu en la il·lustració: quina habitació de la casa sembla?; quins objectes s’hi veuen?; quins estan personificats?; són tots aparells elèctrics?; com s’anomenen en general les màquines de casa que funcionen amb electricitat?

- Feu que es fixen en l’expressió dels ulls i de la boca de la nevera, la llavadora i el sofà: estan contents, tristos, enfadats? Per a ajudar-los a concloure que estan cansats, pregunteu-los quina faena fa cada element i si creuen que fer sempre la mateixa faena és divertit o no. Es queixaran els objectes de la imatge?A partir de les seues respostes, podreu treballar la segona activitat (pàg. 54). Proposeu-los algunes situacions perquè diguen de quina manera es queixarien: han de visitar un familiar que no els cau bé; han d’estudiar per a un examen; han de deixar de jugar per a fer els deures; han de traure el gosset a passejar; han d’entretindre un germanet; han d’anar a comprar per a la mare o el pare… Intenteu que argumenten les queixes i que no es limiten a fer alguna exclamació.

- Llegiu la lectura de la pàgina 55 Quan la casa dorm en veu alta o escolteu-la del CD, a fi que els alumnes es facen una idea de la història i es fixen en l’entonació.En acabant, i havent solucionat els dubtes de comprensió, repartiu els papers del narrador, els mobles i els electrodomèstics per a fer una lectura dramatitzada del text. Vigileu l’entonació correcta de les preguntes i les exclamacions, i la progressió fluida de la lectura.Finalment, comenteu l’actitud dels protagonistes tornant a la làmina inicial (pàg. 54): de què es queixa cada un?; tenen raó?; què els diu, el frigorífic?

- Proposeu als alumnes que esmenten altres aparells i altres elements de la casa (la planxa, la torradora, el calfador, la batedora, la ràdio, el rentaplats, un penja-robes, un taulell del terra de la cuina, els foguers, les aixetes…) i que pensen quina faena fan i com podrien queixar-se’n. Cada un pot elaborar una intervenció i incloure-la en la part central del text (abans de la intervenció final del frigorífic), de manera que tota la classe participe en la dramatització de la lectura.

- Quan els alumnes resolguen la primera activitat de Treballem la lectura (pàg. 56), podeu demanar-los que diguen el nom de cada objecte i que els descriguen. Comproveu que distingeixen la cadira del sofà, per exemple, per la capacitat que tenen. Vigileu també l’ús de la paraula adequada, balancí o engrunsadora, en comptes del castellanisme ‘mecedora’.

- A l’hora de fer l’activitat d’expressió oral de la pàgina 56, podeu orientar-los tot recomanant-los que pensen en un bon costum i un mal costum que tinguen a casa (per exemple, tancar les portes agafant-les del pom o fer-ho espentant-les amb el peu, respectivament) i que pensen quin objecte podria alabar-los o criticar-los.

- Demaneu als menuts que lligen el títol del text de la pàgina 57 i que observen la fotografia. Pregunteu-los quin tipus de recipient és i per a què serveix. Expliqueu-los que en aquest atifell, que es tanca hermèticament, sense que hi entre gens d’aire, l’aigua pot bullir a més temperatura que en altres perols, i això fa que els aliments s’hi coguen en menys temps i mantinguen millor les propietats nutritives. Per això és un invent molt útil a la cuina.

- Després de fer les activitats proposades a la pàgina 57, podeu escriure a la pissarra el text de l’apartat Més informació d’aquesta pàgina de la Guia i demanar-los que elaboren la fitxa corresponent, seguint el model del llibre.

- Per a ampliar la informació de la pàgina 57, expliqueu-los que els bolígrafs amb què escrivim són un invent bastant recent. Antigament les persones escrivien mullant plomes d’ocell en tinta, i fins al segle XIX no es va inventar la ploma de metall. Però no va ser fins a l’any 1943 que l’enginyer Lazlo Biro, que vivia a l’Argentina, va mostrar al món un aparell que tenia la tinta dins i una boleta a la punta. La boleta rodava sobre el paper escampant la tinta: era el primer bolígraf.Gràcies a aquell inventor, hui podem escriure fàcilment amb bolígrafs de diferents colors. Fins i tot hi ha bolígrafs amb una tinta especial que es pot esborrar, de manera que es pot tornar a escriure-hi al damunt.

- Demaneu als alumnes que pregunten al pare o a la mare si fan servir l’olla de pressió a casa i per a què. En cas d’afirmativa, han d’anotar en el quadern una recepta senzilla en què s’utilitze aquest aparell. Recomaneu-los que dividisquen la recepta en tres apartats:

• ingredients• manera de preparar-los• temps de cocció dins l’olla

- Demaneu als alumnes que es fixen en la làmina de Vocabulari de la pàgina 58 i que descriguen la situació: on estan els personatges?; per què hi deuen haver anat l’home i la dona de l’esquerra?; quin aparell volen comprar?; què els deu explicar el venedor? Demaneu-los també que conten si han anat a comprar algun aparell amb els pares, o quin és el darrer aparell que han comprat a casa.

- Una altra possibilitat per vore quins són els seus coneixements sobre el tema és organitzar un debat per discutir quin és l’electrodomèstic més útil de la casa. Demaneu-los que pensen bé quin electrodomèstic trien i que justifiquen l’elecció amb arguments.

- En el moment que els alumnes facen els exercicis de l’apartat de Vocabulari (pàg. 59), podeu ampliar la segona activitat demanant-los que expliquen la utilitat de tots els electrodomèstics que hi ha en la làmina de la pàgina 58.

- Perquè els alumnes vegen que els electrodomèstics omplin les nostres llars, demaneu-los que anoten en un full el nom de totes les habitacions de sa casa (el menjador, el dormitori, el saló, la cuina…) i que escriguen quins aparells elèctrics hi ha en cada una.

- Per a repassar, demaneu als alumnes que redacten les instruccions per a utilitzar aparells senzills com una ràdio, un televisor, un assecador…

- Per a introduir el programa d’Escriptura (pàg. 60), demaneu als alumnes que expliquen què fan si han d’avisar els pares d’alguna cosa i no poden dir-los-ho de paraula. Aleshores feu que es fixen en la il·lustració d’aquest apartat: què té el xiquet a l’orella?; què deu anotar? A continuació, llegiu la nota i resoleu la primera activitat.

- És important que els menuts comprenguen que una bona part de l’èxit de la nota és que els destinataris la troben. No serveix de res redactar una nota si després no es deixa en un lloc on la persona a qui va dirigida la trobe fàcilment. Feu-los vore que han de pensar en llocs per on el pare o la mare passen sovint o que utilitzen amb freqüència (la porta de la nevera, l’espill de l’entrada, la porta del bany…). Per comprovar que ho han entés, pregunteu-los on deixarien, per exemple, la nota per al company que han d’escriure en l’activitat 2 (pàg. 60), o un nota per al pare, la mare, un germà major, el iaio, un veí…

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 61) aprendrem a diferenciar sons sords i sonors. Les activitats d’aquest apartat estan concebudes perquè els alumnes treballen nocions lingüístiques de manera pràctica. Així, en aquesta unitat els alumnes han de:

• Llegir paraules amb s sonora i s sorda, seguint un codi.• Classificar paraules segons que el so palatal que contenen siga sord o

sonor.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen j i g.

- Per a tancar definitivament aquesta unitat set, en la qual hem parlat dels electrodomèstics, podeu proposar als alumnes que facen una activitat en família.Demaneu que pregunten a les persones de més edat que coneguen (oncles, iaios o besavis) si ells tenien electrodomèstics a casa quan eren menuts i de quin tipus. Poden explicar-los, per exemple, com conservaven els aliments; com llavaven la roba; si tenien ràdio o televisió; com es divertien sense ordinador ni videoconsoles…


Competència social i ciutadana - Reflexioneu sobre la necessitat d’assumir les tasques que ens toca fer i

d’esforçar-nos per fer-les bé sense queixar-nos. Totes les persones tenen obligacions i les han de complir. Si, per exemple, els toca parar o desparar taula, en lloc de queixar-se i intentar defugir la faena han de pensar en totes les coses que fan els pares per ells: el que els xiquets i les xiquetes facen a casa pot ajudar els pares i els ho agrairan molt.

Interacció amb el món físic- Comenteu amb els alumnes que cal utilitzar els mobles i els aparells amb cura; si

els tractem bé duraran molt de temps i ens estalviaran faena i diners. A més, expliqueu que podem estalviar aigua i electricitat si posem en marxa la llavadora i el rentaplats quan estan plens, si evitem deixar oberta la nevera molt de temps, etc.

- Advertiu els alumnes que no han de manipular els endolls ni els aparells elèctrics sense la supervisió d’un adult. Cal evitar electrodomèstics com el forn, la placa de la cuina, la batedora, etc., perquè poden cremar-se o tallar-se.

Aprendre a aprendre- Cada vegada que els xiquets i les xiquetes s’enfronten amb un text narratiu, val la

pena aprofitar l’oportunitat perquè facen un exercici de resum oral. Fragmenteu el text, segons la naturalesa que tinga, en paràgrafs o fragments de diàleg amb sentit i demaneu-los que, de manera individual, conten el que han llegit. Ajudeu-los perquè s’expressen amb oracions completes (subjecte + predicat), en lloc de respondre de manera fragmentada o amb falques introductòries del tipus «Doncs que…».

Competència cultural i artística- Demaneu als alumnes que pensen en els aparells elèctrics que tenen a casa i que

en seleccionen un. N’han de fer un dibuix, escriure’n el nom i explicar breument com funciona. Amb els dibuixos de tots els alumnes podeu muntar el mural dels electrodomèstics.

Autonomia i iniciativa personal

- Cal que els xiquets i les xiquetes comprenguen que si els donen un missatge per a un altre membre de la família, és responsabilitat seua fer-li’l arribar. El millor per a recordar-se’n és anotar-lo i, si no el poden transmetre de paraula, deixar-lo en un lloc on la persona a qui va dirigit el puga llegir.


Llig de manera expressiva un text dialogat. Llig i comprén un text informatiu. Localitza en el text dades concretes. Coneix els termes més habituals en relació amb els electrodomèstics. Sap redactar una nota d’avís. Diferencia sons alveolars i palatals sords i sonors. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 8: EL CAVALL I EL CÉRVOL

OBJECTIUS

Llegir un text narratiu amb fluïdesa i correcció. Llegir un text poètic amb l’entonació apropiada. Elaborar expressions poètiques per indicar el color d’una cosa. Ampliar el vocabulari sobre el parc natural. Aprendre a descriure un animal. Ser capaç de posar en marxa l’ordinador. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura en cadena del conte El cavall i el cérvol. Audició del text. Lectura i comprensió del poema Abellerol. Anàlisi de làmines i comentari en grup de la informació que aporten. Identificació dels noms que designen distintes agrupacions d’animals. Compleció de redolins sobre animals. Redacció de la descripció d’un animal. Reconeixement de les accions necessàries per a posar en funcionament un

ordinador. Preparació d’un dictat amb atenció especial a les paraules que porten l’. Apreciació de la lectura com a font de plaer. Interés per enriquir el vocabulari amb expressions noves d’afirmació i negació.


A més de desenvolupar la Competència lingüística, en aquesta unitat 8 es contribueix al desenvolupament de les competències següents:

- Competència social i ciutadana- Competència cultural i artística - Interacció amb el món físic- Tractament de la informació- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA



En la unitat 8 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu El cavall i el cérvol, de manera que elaboren hipòtesis

sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta huitena unitat es proposa als alumnes que mostren altres maneres per a expressar sí i no.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta huitena unitat els alumnes hauran de llegir el poema Abellerol i fer algunes activitats de comprensió del text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta huitena unitat el tema que es tracta és el del parc natural.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a descriure un animal, i a continuació es demana als alumnes que descriguen un aguiló.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la huitena unitat els alumnes aprendran a encendre l’ordinador. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten l’ per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


2a i 3a setmanes de febrer

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte El cavall i el cérvol; audició del poema

Abellerol- Làmina de vocabulari: El parc natural- Quadern de pràctica Llengua 2. Segon trimestre- Fitxes 15 i 16 de reforç- Fitxa 8 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- L’activitat 1 de l’apartat Parlem de la pàgina 62 pretén que els alumnes es fixen en els dibuixos i en el títol de la lectura El cavall i el cérvol i que aventuren hipòtesis sobre el text. A fi d’orientar les suposicions, podeu preguntar-los: quins animals hi ha en el dibuix de l’esquerra?; on estan?; què fa el cérvol?; per què deu burlar-se del cavall?; el cavall deu estar content o enfadat?

- Podeu fer que esmenten les característiques dels dos animals de la il·lustració de la pàgina 62 i els trets que tenen en comú (són herbívors, tenen quatre potes i el cos cobert de pèl, corren molt…). Feu que es fixen també en la il·lustració de la pàgina 63: qui és?; on està?; sembla content?; què pot haver-li passat? Pregunteu-los si saben com s’anomena el lloc on es guarden els cavalls (l’estable) i si creuen que el cavall hi ha anat voluntàriament o si algú l’hi ha portat. Aquest comentari us servirà per a enllaçar amb el treball que proposa la segona activitat de la pàgina 62: què diria el cavall per acceptar anar a l’estable?; i per negar-s’hi?També podeu fer-los algunes propostes perquè accepten i rebutgen emprant diverses expressions. Per exemple: anem al parc d’atraccions?; voleu un pastisset de xocolate?; vos agradaria fer un examen?; netegem les taules?

- Escolteu la gravació del conte El cavall i el cérvol que hi ha en el CD o feu-ne una lectura en veu alta (pàg. 63) perquè els xiquets i les xiquetes la seguisquen en silenci i es fixen en l’entonació, les pauses, etc. Comenteu, si cal, el significat de les paraules dubtoses (coincidir, ofés, venjar-se, tracte, errar, ramal, ofensa…).En acabant, organitzeu una lectura encadenada. Expliqueu als alumnes que han d’estar atents i seguir la lectura en silenci perquè en qualsevol moment els pot tocar llegir, si esmenteu el seu nom. Aprofiteu la lectura per a corregir l’entonació i la pronúncia quan calga.Finalment, comenteu la lectura en relació amb les hipòtesis prèvies. Ha passat el que ells pensaven? Què els sembla l’actitud dels protagonistes?

- Expliqueu als alumnes la relació que hi ha entre els cavalls i les persones. Els éssers humans han domesticat els cavalls des de fa moltíssims anys. De primer, arrossegaven els carros de guerra o els dels reis en caceres o desfilades. Després, en els temps dels grecs i dels romans, era habitual que les persones viatjaren sobre cavalls o burros, i hi havia pistes especials per a fer carreres de carros amb cavalls. Fins a l’aparició dels cotxes i els tractors al final del segle XIX i durant el segle XX, els cavalls servien tant de mitjà de transport com per a llaurar la terra. Actualment, encara s’utilitzen en algunes faenes agrícoles i també en competicions esportives, excursions, exhibicions…

- A l’hora de fer la primera activitat de Treballem la lectura (pàg. 64), assegureu-vos que els alumnes entenen el concepte de protagonista: són els personatges més importants de la narració, no tots els que hi ixen. En aquest cas, el caçador no és un protagonista sinó un personatge secundari.

- L’activitat 2 de la pàgina 64 suposarà per als alumnes un esforç de concentració de la informació. Demaneu-los que localitzen en la lectura de la pàgina 63 El cavall i el cérvol el fragment on es descriu el lloc en què viuen els personatges i feu-los vore que el paràgraf que han de completar dirà el mateix, però de manera més breu i amb paraules potser diferents. Vigileu que

comprenguen que l’expressió per a cobrir les seues necessitats és equivalent a per a menjar.

- Aprofiteu l’activitat 3 de la pàgina 64 per a fer pràctiques de resum en el quadern. Demaneu-los que escriguen algunes oracions curtes, semblants a les que hi ha en aquesta activitat, per a explicar el que ha passat abans d’aquest moment i el que passarà després. Expliqueu-los que unint totes les oracions (sempre seguint l’ordre lògic) tindran un resum complet del text.

- Demaneu als alumnes que lligen el títol del text de la pàgina 65 i que observen el dibuix. Pregunteu-los si saben què és un abellerol i si n’han vist alguna vegada algun. Expliqueu-los, si us sembla oportú, que els abellerols s’anomenen així perquè s’alimenten sobretot d’abelles i de vespes. Són ocells estiuencs habituals a les nostres terres i fan els nius en galeries excavades en terrenys arenosos, com ara vores de rius, barrancs…

- Feu una lectura model del poema Abellerol (pàg. 65) en veu alta, o bé escolteu la gravació que hi ha en el CD. Resoleu els possibles dubtes de comprensió i demaneu a alguns xiquets o xiquetes que lligen el poema amb una bona pronúncia i amb l’entonació adequada, respectant els signes de puntuació.Pregunteu-los quin és el color dels estels que s’esmenta en el primer vers. Feu que es fixen en la manera com s’esmenten els colors de l’abellerol: es diu el color i es relaciona amb una cosa d’aquest mateix color. Això fa que ens fem una idea més clara de l’aspecte de l’ocell, i al mateix temps fa més bonic el text que si simplement diguérem que l’abellerol és blau, groc, marró i verd. En aquest sentit, quan facen l’activitat 4, poseu en comú les respostes dels alumnes per a vore quins referents reals relacionen amb els diferents colors.

- Demaneu als alumnes que es fixen en la làmina de la pàgina 66 i comenteu que representa un parc natural. Expliqueu que aquests parcs són zones protegides de manera especial per tal de mantindre intactes les muntanyes, els rius, els animals, les plantes i tots els elements que en formen part. Els animals que viuen en aquests parcs naturals són salvatges. No reben aliment de les persones, com als zoològics o als safaris, sinó que han de buscar ells mateixos l’aliment i l’amagatall.

- Demaneu-los que esmenten els animals que hi ha en la làmina de la pàgina 66 i que expliquen el que sàpien de cada un: com són, què mengen, com es desplacen…Feu-los vore que els animals de la làmina no són domèstics, no viuen normalment amb les persones. Potser el cas del conill o el de la cabra els resulte estrany, perquè estan habituats a considerar-los com a animals de granja o fins i tot com a mascotes; comenteu-los que, com passa amb els cavalls, les persones han caçat i criat en captivitat molts animals que abans vivien de manera salvatge.

- A l’hora de fer l’activitat 2 de la pàgina 67, animeu els xiquets i les xiquetes a elaborar endevinalles senzilles a partir d’altres animals de la làmina de la pàgina 66. De la mateixa manera, poden elaborar redolins descriptius com els de l’activitat 4 (pàg. 67).

- Expliqueu als alumnes que la nostra Comunitat compta amb 19 parcs naturals. Aquestes zones protegides es troben tant a la costa com a l’interior, i abasten tant terrenys muntanyosos com zones d’aiguamoll. A continuació esmentem els noms dels parcs naturals valencians agrupats per províncies.

• Província d'Alacant: les llacunes de la Mata-Torrevella, el penyal d'Ifac, la serra Gelada, el Fondo, el Montgó, la Font Roja, les salines de Santa Pola.

• Províncies d'Alacant-València: la marjal de Pego-Oliva, la serra Mariola.

• Província de Castelló: la serra d'Espadà, el prat de Cabanes-Torreblanca, el desert de les Palmes, la serra d'Irta, la Tinença de Benifassà, els illots Columbrets, el Penyagolosa.

• Províncies de Castelló-València: la serra Calderona.• Província de València: l’Albufera, les gorges del Cabriol.

Podeu trobar informació més detallada sobre cada un dels parcs naturals en la pàgina web oficial: http://parquesnaturales.gva.es

- Demaneu als alumnes que lligen el títol del text de la pàgina 68 i comenteu en grup com són els cervatells. Podeu anotar a la pissarra les característiques que esmenten. A continuació, llegiu en veu alta el text descriptiu que hi ha i compareu el que havien dit els alumnes amb el que diu la descripció del llibre, i animeu-los a buscar en el dibuix els trets que s’han esmentat.

- Per contextualitzar tant les activitats referides al cervatell com la que proposa la descripció d’un aguiló (pàg. 68), podeu demanar als alumnes que consulten llibres d’animals o enciclopèdies a la biblioteca i que hi busquen fotos de cérvols i àguiles d’una banda, i altres fotos de cervatells i aguilons, a fi de comparar gràficament els individus adults i les seues cries. La mateixa activitat es pot fer comparant altres animals adults i menuts, salvatges o no, com ara un gall i un pollet, un conill i un catxap, un xot i una cabra muntesa…

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 69) aprendrem a encendre l’ordinador. En aquest apartat els menuts treballaran amb les noves tecnologies i s’acostaran, de manera pràctica, a les normes ortogràfiques. Concretament, les activitats que hauran de dur a terme són:

• Determinar les accions necessàries per a posar en funcionament un ordinador.

• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb articles apostrofats.

- Per a cloure aquesta huitena unitat els alumnes poden dur a terme algunes activitats juntament amb la família.Poden preguntar si algun membre de la família o algun conegut té o ha tingut cavalls o ases per a fer faenes. En cas d’afirmativa, demanaran que els expliquen quines faenes feien, on vivien, com els cuidaven…També és interessant que, si disposen d’ordinador, comparen el sistema d’encesa amb el que han vist a classe, ja que els ordinadors poden tindre botons diferents segons les marques o els models. Demaneu-los que es fixen també com s’apaguen els ordinadors que tenen.


Competència social i ciutadana- Reflexioneu sobre l’actitud dels personatges del conte de la pàgina 63 El cavall i el

cérvol: d’una banda, el cérvol no hauria d’haver-se burlat del cavall; de l’altra, aquest no hauria d’haver-s’ho agafat tan fort. Cal saber perdonar les ofenses i oblidar-se’n, perquè si ens obsessionem a venjar-nos sempre estarem pensant-hi i

això ens farà infeliços. A més, podem arribar, com el cavall del conte, a fer alguna estupidesa que a la fi ens perjudicarà més que l’ofensa que volíem venjar.

Competència cultural i artística - Demaneu als alumnes que dibuixen un cérvol i un cavall (poden consultar llibres

d’animals a casa o a la biblioteca). Davall de cada un han d’escriure’n el nom i fer-ne una xicoteta descripció.

Interacció amb el món físic- Aprofiteu el tema de l’apartat de Vocabulari (pàgines 66 i 67) per a comentar amb

els alumnes que cal ser respectuosos amb el medi ambient. Insteu-los a tindre cura de no danyar les plantes ni molestar els animals quan facen alguna eixida a la natura. Remarqueu també que no han d’abandonar mai les deixalles que produïsquen al camp, la platja o la muntanya, sinó que cal recollir-les per a portar-les als contenidors adequats.

Tractament de la informació- Localitzeu en un mapa de la Comunitat els distints parcs naturals i assenyaleu el

més proper a la vostra zona. Animeu els alumnes a consultar atles, enciclopèdies o Internet per a buscar informació sobre el parc en qüestió i a elaborar una fitxa que en reculla les dades més importants: lloc on està i espècies vegetals i animals característiques.

Autonomia i iniciativa personal- Tant en la realització d’activitats escrites com en el desenvolupament de tasques

en grup, estimuleu la participació dels alumnes amb afany de superació personal i intenció de gaudi. Fomenteu en els xiquets i les xiquetes l’interés per fer els exercicis amb eficàcia i rapidesa, sense distraure’s. Tanmateix, heu de procurar evitar les actituds massa competitives.


Llig amb fluïdesa i correcció un text narratiu. Llig un text poètic amb l’entonació pertinent. Descriu el color d’una cosa de manera poètica. Amplia el vocabulari sobre el parc natural. Descriu correctament un animal. Sap encendre l’ordinador. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 9: LA TORTUGA

OBJECTIUS

Llegir i comprendre un text narratiu. Llegir i comprendre un text informatiu. Completar una fitxa-resum amb les idees més importants del text. Ampliar el lèxic relacionat amb els animals de la marjal. Aprendre a donar normes de comportament. Diferenciar els diversos sons que pot representar la mateixa grafia. Inventar noms propis. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura expressiva de la narració La tortuga. Audició del text. Lectura i comprensió del text informatiu La granota goliat. Anàlisi i comentari oral de diferents làmines i fotografies. Reconeixement del significat amb què s’usa una mateixa paraula en contextos

distints. Formació de diminutius. Redacció d’indicacions de comportament per a cuidar el parc. Reconeixement dels dos sons representats per la grafia c i per la grafia g. Escriptura de noms propis per a dos animals. Preparació d’un dictat vigilant especialment les majúscules.

Participació activa en activitats orals i de grup. Interés per conéixer noves expressions per a manifestar l’alegria.



- Interacció amb el món físic - Competència social i ciutadana- Competència matemàtica

METODOLOGIA




acompanya el text narratiu La tortuga, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta novena unitat es proposa als alumnes que mostren expressions per a dir que estan contents.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta novena unitat els alumnes hauran de llegir el text La granota goliat i fer algunes activitats de comprensió del text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta novena unitat el tema que es tracta és el dels animals de la marjal.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a donar normes de comportament, i a continuació es demana als alumnes que escriguen unes indicacions per a cuidar el parc.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la novena unitat els alumnes aprendran a relacionar sons i lletres. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten majúscula per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


4a setmana de febrer i 1a de març

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La tortuga; audició de la cançó

Caragol- Làmina de vocabulari: Animals de la marjal- Quadern de pràctica Llengua 2. Segon trimestre- Fitxes 17 i 18 de reforç- Fitxa 9 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- L’objectiu de la primera activitat de l’apartat Parlem de la unitat 9 (pàg. 70) és que els xiquets i les xiquetes recorden i comenten amb els companys les seues lectures sobre animals. Les respostes poden abastar des dels protagonistes de contes tradicionals, rondalles i faules (el llop de la Caputxeta, els tres porquets, l’aneguet lleig, les set cabretes, els tres óssos de Rínxols d’Or, la rateta que agranava l’escaleta, la cigala i la formiga, la rabosa i el corb…), fins als personatges d’altres narracions més modernes que els menuts hagen llegit. També podeu ampliar el camp i incloure en aquesta llista els protagonistes de les pel·lícules d’animació que coneguen els alumnes.Per a fer més interessant i productiva l’activitat, podeu anotar a la pissarra els personatges que esmenten i demanar als xiquets i les xiquetes que expliquen com són: si estan humanitzats o no, quins trets els caracteritzen i quin paper tenen en la història en què ixen.

- Per a introduir la segona activitat de la pàgina 70, demaneu-los que imaginen que els han regalat un animalet que volien. Pregunteu-los quines paraules dirien per expressar la seua alegria.

- Escolteu la gravació del conte La tortuga en el CD a fi que els menuts es fixen en l’entonació i les pauses i també en l’alternança de fragments narratius i dialogats. Solucioneu els dubtes de comprensió, si cal, i a continuació prepareu una lectura expressiva de la narració, que es troba a la pàgina 71. Marqueu les intervencions del pare, la mare i el protagonista i també les del narrador, perquè els alumnes que facen cada paper tinguen clar quan els toca llegir. Insistiu que respecten els signes de puntuació i que donen a les oracions l’entonació necessària.En acabant, podeu tornar a la imatge inicial (pàg. 70) i comentar-la a partir del que ja saben: qui són els personatges que hi ixen?; on estan?; com va vestit el xiquet?; per què du pantalons curts amb la roba d’hivern?; quin és l’animalet que hi ha en la pàgina de la dreta?; què fa la tortuga?; per què ho fa?

- Per a ampliar la informació del conte La tortuga (pàg. 71) expliqueu als alumnes que hi ha molts animals que passen l’hivern –un temps difícil pel mal oratge i la falta d’aliments– dormint al seu cau. Aquest fet s’anomena hibernació i afecta especialment criatures que viuen en llibertat: óssos, ratapenades, eriçons, caragols… Durant l’estiu i la tardor s’alimenten tant com poden per engreixar-se, i quan arriba el fred s’amaguen i s’adormen. Aleshores la temperatura els baixa i les funcions vitals (la respiració, la circulació de la sang…) es fan més lentes. El seu cos consumeix el greix que han acumulat i no es desperten fins que arriba el bon temps i el medi els resulta més favorable per a viure.

- Quan facen la primera activitat de Treballem la lectura (pàg. 72), demaneu als alumnes que expliquen per què són falses les oracions que marquen com a tals i que les corregisquen de manera que siguen verdaderes.

- Aprofiteu l’activitat 2 de la pàgina 72 per a fer pràctiques de resum. Demaneu als xiquets i les xiquetes que expliquen breument què ha passat abans i què ha passat després del moment que es comenta en aquest exercici.

- Quan duguen a terme l’activitat d’expressió oral (pàg. 72), insistiu que han de respectar els torns d’intervenció i no interrompre’s els uns als altres, i remarqueu també que cal respectar els gustos dels companys.

- Demaneu als alumnes que lligen el títol del text de la pàgina 73 i que observen la fotografia: quin animal hi ha?; com és el lloc on viu? Pregunteu-los si alguna vegada han vist aquesta granota tan gran i de què pensen que deu tractar el text. A continuació, llegiu la informació en veu alta i expliqueu les paraules dubtoses. Si cal, poseu exemples d’insectes, rosegadors i crustacis, perquè els menuts es facen una idea de l’alimentació d’aquesta granota.

- Per a fer l’activitat 1 (pàg. 73), insistiu que lligen amb atenció cada afirmació dels parells proposats, a fi que vegen les diferències i trien l’oració més precisa.

- Expliqueu als alumnes per què desapareixen les granotes. Hi ha moltíssims tipus de granotes que viuen per tot el món i són grans, menudes, verdes, roges, blaves, taronges… Però moltes espècies estan desapareixent per causes diverses. De vegades, les aigües en què viuen es contaminen i elles moren. Altres tipus de granotes, com la goliat, són caçades de manera abusiva per a servir d’aliment. I també els afecta la desaparició dels seus hàbitats, ja que les persones dessequen els aiguamolls per cultivar la terra o per construir-hi edificis. Tot això fa que moltes espècies de granotes estiguen en perill greu d’extinció.

- Demaneu als alumnes que observen la làmina de la pàgina 74. Pregunteu-los si alguna vegada han vist aquests animals i feu que expliquen quan i on va ser. A continuació, feu que es fixen en el lloc representat i pregunteu-los què és: és una platja?; una muntanya?; un desert? Expliqueu-los que això és una marjal, un aiguamoll, un terreny inundat d’aigua dolça. Podeu fer que comparen aquest lloc i els animals que hi viuen amb el lloc i els animals de la làmina de Vocabulari de la unitat 8, dedicada al parc natural. Comenteu que hi ha animals que viuen als dos llocs, com ara les serps i els insectes, però que, en general, els animals de la marjal estan adaptats a la vida en zones humides, mentre que els animals del parc natural viuen en terrenys secs.

- En fer la primera activitat de la pàgina 75, demaneu-los que localitzen en la làmina (pàg. 74) uns animals que es mouen d’una altra manera: els ànecs, que naden (a més de volar). Pregunteu-los també quins altres animals que naden i que no es veuen en la imatge deu haver-hi a la marjal: els peixos.

- Quan feu l’activitat 2 (pàg.75), pregunteu als alumnes si saben quin animal serà el cullerot quan creixerà: una granota.

- L’activitat 3 (pàg. 75) treballa la formació de diminutius masculins amb el sufix -et. També podeu proposar altres noms d’animals en femení perquè els alumnes en facen el diminutiu amb el sufix -eta: granota, serp, garsa, papallona, sargantana…

- Pregunteu als menuts, després d’ordenar i escriure la cançó que hi ha en l’activitat 4 (pàg. 75), si alguna vegada han anat a fer caragols i demaneu-los que expliquen com va anar. En acabant, comenteu que aquests animalets es troben fàcilment quan ha acabat de ploure perquè ixen a menjar herba i fulles humides.

- Per a introduir el programa d’Escriptura (pàg. 76), pregunteu als alumnes si els agrada anar al bosc o al camp. Animeu-los a comentar les seues experiències: quan fan eixides a la natura, amb qui hi van, quines activitats hi duen a terme… Pregunteu-los també si el lloc on van té papereres, si hi ha fem per terra i si això els sembla bé o no. Pregunteu-los si hi ha alguna cosa que ells poden fer per a cuidar el bosc. Anoteu les idees que sorgisquen i compareu-les amb les normes del cartell.

- Per a facilitar la tasca de l’activitat 2 de la pàgina 76, indiqueu-los que pensen en les coses que hi ha al parc: plantes, engronsadors, tobogans, bancs, fonts… Han de pensar en els elements més importants del parc que coneguen i pensar com poden mantindre aquests elements en bon estat. Poseu en comú les respostes per a aplegar tantes normes diferents com siga possible.

- Compareu el text de la pàgina 76 (indicacions per a cuidar el bosc) amb el text de la pàgina 52 del tema 6 (instruccions per a muntar una tenda). En els dos casos trobem oracions ordenades de diverses maneres (A, B, C…, 1, 2, 3…) que ens expliquen què hem de fer. La diferència, però, és que les instruccions ens indiquen, pas a pas, com fer una cosa concreta, i cal seguir aquest ordre estrictament per a aconseguir el resultat desitjat; les normes de comportament, en canvi, ens diuen com hem d’actuar, sense que l’ordre en què van les indicacions siga determinant.

- En l’apartat Sóc capaç de… de la unitat 9 aprendrem a relacionar sons i lletres. L’objectiu de l’apartat és que els alumnes adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. En concret, es plantegen aquestes tasques:

• Reconéixer el so representat per una grafia en contextos diferents.• Escriure noms propis.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb majúscules

(en els noms propis).

- Per a acabar, els alumnes poden dur a terme activitats com aquestes amb la família.Poden preguntar al pare i a la mare com es deien els seus iaios, oncles i cosins (nom i cognoms, si és possible) i anotar les respostes tenint cura d’escriure majúscula quan toca. En acabant, poden vore si els noms es repeteixen, si hi ha noms antics que ja no s’empren, si els cognoms tenen algun significat…També poden jugar a endevinar animals. Mirant les làmines de Vocabulari d’aquesta unitat 9 i de l’anterior, descriuran un animal sense dir-ne el nom perquè els altres membres de la família l’endevinen.


Interacció amb el món físic - Els alumnes poden posar en comú les seues experiències sobre les mascotes: si

en tenen, com la van aconseguir; si no, com en demanarien una als pares, què els respondrien aquests… Feu-los vore que cal ser realistes i valorar si un animal determinat pot viure en una casa (no són adequats, per exemple, els animals ferotges ni els animals de granja). També cal avaluar les necessitats de l’animal: si la nostra casa és menuda, no podem tindre-hi un gos gran, ja que no tindrà espai suficient per a córrer i això pot provocar-li problemes de salut. I, per descomptat, cal protegir les espècies amenaçades i no comprar animals de procedència

il·legal. Molts ocells, mamífers i rèptils tropicals moren cada any en el viatge des del seu hàbitat natural fins als països desenvolupats que volen tindre’ls com a mascotes.

- Les zones humides, els aiguamolls i les marjals són zones molt valuoses perquè la gran quantitat d’insectes i d’animals aquàtics que hi viuen atrauen molts tipus d’ocells, que hi van per aconseguir menjar. Tanmateix, es tracta de zones molt amenaçades per la sequera, ja que si desapareixen els corrents d’aigua que les inunden, els animals que hi viuen moriran. Comenteu que estalviar aigua no només beneficia els humans, sinó també els animals: si en consumim massa i els rius i els llacs s’assequen, molts animals desapareixeran perquè el seu hàbitat serà destruït.

Competència social i ciutadana- Remarqueu als alumnes que el fet de tindre una mascota a casa implica molta

responsabilitat. Cal que l’animal estiga ben cuidat i han de comprendre que això també és faena seua. Un animal no és un joguet, no poden jugar-hi una estona i després deixar-lo de banda. Insistiu que si volen que els pares accepten un animal a casa, hauran d’assumir certes obligacions, com ara traure’l a passejar, vigilar que tinga sempre aigua neta a l’abast, donar-li aliment quan calga...

Competència matemàtica- Feu que els alumnes comparen la granota goliat, que apareix al text de la pàgina

73, amb una granota comuna de les que ells coneixen (poden portar a classe llibres d’animals on n’apareguen o consultar alguna enciclopèdia o Internet). Podeu fer-los les preguntes següents:

• Quina pesa més? • Quina pesa menys?• Quina és més gran?• Quina és més menuda?• Una granota comuna, quant deu pesar: un quilo, mig quilo o menys de mig

quilo?• Si la granota goliat arriba a fer 80 cm, la granota comuna pot fer més d’un

metre?


Llig i comprén un text narratiu. Llig un text informatiu i el comprén. Completa una fitxa-resum amb les idees més importants del text. Amplia el lèxic relacionat amb els animals de la marjal. Redacta normes de comportament adequades al context. Diferencia els diversos sons que pot representar la mateixa grafia. Inventa noms propis. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 10: LA FERRADURA

OBJECTIUS

Llegir amb fluïdesa un conte popular. Llegir un text poètic amb l’entonació adequada. Escriure comparacions. Ampliar el vocabulari relatiu als arbres fruiters. Aprendre a explicar les fases d’un procés. Aprendre a presentar correctament els treballs escrits. Completar oracions amb adjectius. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura en cadena del conte popular La ferradura. Audició del conte. Lectura i comprensió del poema Les cireres. Observació d’il·lustracions i comentari oral de la informació que aporten. Reconeixement de les accepcions diferents de la mateixa paraula. Redacció d’oracions per a descriure un procés. Reconeixement de les accions necessàries per a presentar un text de manera

correcta. Adscripció a distints noms dels adjectius adequats. Preparació d’un dictat posant una atenció especial a les grafies c i ç.

Gust per la presentació clara i ordenada de les produccions escrites. Interés per emprar expressions adequades per a manifestar sensacions i

sentiments.



- Competència social i ciutadana- Interacció amb el món físic- Competència cultural i artística

METODOLOGIA




acompanya el text narratiu La ferradura, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta desena unitat es proposa als alumnes que mostren expressions per a dir que un menjar els agrada.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta desena unitat els alumnes hauran de llegir el poema Les cireres i fer algunes activitats de comprensió del text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta desena unitat el tema que es tracta és el dels arbres.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a explicar un procés, i a continuació es demana als alumnes que escriguen com es fa una estàtua vegetal.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la desena unitat els alumnes aprendran a presentar bé un escrit. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten c o ç per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


2a i 3a setmanes de març

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La ferradura; audició del poema Les

cireres; audició del poema El taronger- Làmina de vocabulari: Els arbres- Quadern de pràctica Llengua 2. Segon trimestre- Fitxes 19 i 20 de reforç- Fitxa 10 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- A fi d’estimular els alumnes perquè llancen hipòtesis sobre el contingut de la lectura de la pàgina 79 La ferradura, podeu fer-los preguntes com aquestes sobre la imatge i el títol de la pàgina 78: quins personatges hi ha en la primera il·lustració?; com van vestits?; què fan?; on estan?; per què el vell deu tirar a terra les cireres?; quin és el títol que hi ha sobre la il·lustració?; què és una ferradura?; per a què s’utilitza?; hi ha alguna ferradura en les il·lustracions?; quina relació deu haver-hi entre la ferradura i els personatges de la primera il·lustració? Després de fer el comentari general, pregunteu-los si els agraden les cireres per a introduir l’activitat 2 (pàg. 78). Pregunteu-los quines altres expressions utilitzen per a dir que un menjar els agrada molt (M’encanta!; És boníssim!; Açò és mel de romer!; En menjaria tots els dies!; Això està per a llepar-se’n els dits!…).

- Feu una primera lectura del conte de la pàgina 79 La ferradura en veu alta o bé escolteu la gravació del conte en el CD perquè els xiquets i les xiquetes es fixen en l’entonació i es facen una idea del contingut. Resoleu, si cal, els dubtes de comprensió (badar, ajupir-se, ramal…).A continuació feu que alguns alumnes lligen la narració de manera encadenada. Recordeu-los que tots han de seguir la lectura en silenci i atentament per a saber per on va la lectura si els toca llegir en veu alta.En acabant, pregunteu-los la seua opinió sobre el que han llegit i compareu el contingut de la narració amb les hipòtesis que havien llançat al principi: quina relació hi havia entre els dos protagonistes?; quan apareix la ferradura en la història?; qui els dóna les cireres?; què fa el vell amb les cireres?; li agraden les cireres, a Pere?; quina expressió s’empra en la lectura per a dir-ho?; els ha agradat la història?; què pensen del comportament del iaio i del nét?…

- Per a ampliar la informació del conte La ferradura (pàg. 79) expliqueu als alumnes que els «peus» dels cavalls s’anomenen cascos. Creixen constantment, però es desgasten de manera natural quan l’animal camina. Ara bé, si va carregat per terrenys molt durs, els cascos poden trencar-se i causar malalties. Per això cal protegir-los amb una mena de sabates metàl·liques, les ferradures. Aquestes peces de ferro es fixen als cascos amb claus, però això no fa mal al cavall, ja que els cascos són de la mateixa substància que els nostres cabells i ungles i es poden retallar i modelar sense dolor. Si un cavall perd una ferradura, cal tornar-li-la a posar de seguida perquè totes les potes estiguen en equilibri.

- Quan feu la segona activitat de l’apartat Treballem la lectura (pàg. 80), demaneu als xiquets i les xiquetes que expliquen en quin moment de la història tenen lloc els fets que s’esmenten. El mateix podeu fer respecte a les activitats 3 i 4 i aprofitar l’ocasió per a elaborar el resum global del conte La ferradura.

- Valoreu especialment els comentaris dels menuts en relació amb allò que han aprés de les persones majors. Insistiu perquè expliquen les circumstàncies en què ho han aprés i perquè comenten quina relació tenen amb aquestes persones majors (iaios, oncles, veïns, etc.): si els visiten sovint, si viuen amb ells, si estan lluny…

- Per a introduir el tema del poema de la pàgina 81 Les cireres, feu que els xiquets i les xiquetes es fixen en el dibuix de l’esquerra i que comenten el que

hi veuen: quines fruites hi ha?; quin deu ser l’arbre, doncs?; què hi fan, els ocells?

- A continuació, escolteu la gravació del poema de la pàgina 81 en el CD o bé llegiu-lo en veu alta perquè els alumnes es fixen en l’entonació i el ritme de la composició. Resoleu els dubtes de comprensió, si cal. Podeu fer que es fixen en la manera com l’autora descriu les cireres: són boles vermelles i lluentes que tanquen la dolçor a dins; el seu aspecte brillant i cridaner fa que semblen fanalets i atrauen els ocells tant per la vista com per la promesa de la dolçor. I els pardalets, que ja saben com de bones són les cireres, acudeixen a l’arbre tots els anys per menjar-ne.

- Demaneu-los que, per fer la comparació que se’ls demana en el segon exercici de la pàgina 81, pensen com descriurien una llima. Segons el color, la forma, la manera de créixer, etc., a què s’assembla?; quines sensacions els recorda el seu sabor; fa bona olor?; per a què utilitzen ells la llima?Animeu-los a escriure altres comparacions a partir d’altres fruites que els agraden.

- Els alumnes poden posar en pràctica el que van aprendre en unitats anteriors sobre la rima. Demaneu-los que subratllen de verd en el poema de la pàgina 81 les paraules que acaben de manera semblant en la primera estrofa o grup de versos (major i color), i de roig, les paraules que acaben de manera semblant en la segona estrofa (lluent i generosament).

- Demaneu als alumnes que observen la làmina la pàgina 82 del programa de Vocabulari i que expliquen el que hi veuen: quin deu ser el lloc representat?; quin tipus de plantes hi ha?; com s’anomenen les parts més importants de l’arbre?; reconeixen alguna mena d’arbre en concret?; quina fruita hi ha als cabassos?; de quin arbre prové cada fruit?

- Comenteu amb els xiquets i les xiquetes l’origen de la fruita que mengen a casa. Si algun dels menuts ho sap perquè la seua família té hort, ho pot explicar als companys: la fruita i la verdura naix i creix al bancal; després els agricultors la cullen i la porten al mercat de majoristes. Allí és on la compren els fruiters i els verdurers, que la porten a les seues botigues. Finalment, nosaltres anem a la fruiteria o la verdureria per comprar-la, encara que també en podem trobar als supermercats.

- Quan feu l’activitat 1 de Vocabulari (pàg. 83), demaneu als alumnes que esmenten tota la fruita que coneguen i l’arbre de què prové.

- També podeu ampliar l’activitat 2 (pàg. 83) demanant-los que recorden el que han aprés en Coneixement del medi i que expliquen quins tres tipus de plantes coneixen (herbes, arbustos i arbres) i en què es diferencien.

- Comproveu que els alumnes han completat correctament el poema de l’exercici 4 (pàg. 83) escoltant-ne la gravació del CD.

- Demaneu als alumnes que pensen quina és la fruita que més els agrada. Han de buscar-ne fotos en fullets de supermercats, retallar-les i apegar-les en el quadern, o bé fer-ne un dibuix. Davall de la imatge han d’escriure el nom de la fruita, una descripció breu i el nom de la planta o l’arbre que la produeix, així com el lloc on la compren normalment. També poden explicar per què els

agrada i com se la mengen: pelada, amb corfa, a mossos, tallada, a gallons, amb sucre, nata o iogurt…

- Demaneu als alumnes que observen el dibuix del text Com creix un cirerer de la pàgina 84 i que expliquen què fa la xiqueta: quina fruita menja?; de quina planta prové? Pregunteu-los també si saben com naixen els arbres i què cal fer perquè cresquen i donen fruit. Podeu suggerir-los que recorden el que han aprés sobre el tema en l’assignatura de Coneixement del medi. A continuació, llegiu el text d’aquesta pàgina i compareu la descripció que fa del procés amb les idees que havien exposat els menuts.

- És important que els alumnes comprenguen que els processos són seguits de fets que van els uns darrere dels altres i que aquest ordre no es pot alterar, perquè aleshores el resultat no seria el que desitgem. Exemplifiqueu-ho amb els dibuixos de l’exercici 1 de la pàgina 84: podria donar fruit el cirerer (dibuix 3) sense plantar-lo abans (dibuix 1)? I si no el reguem (dibuix 2)?

- En l’apartat Sóc capaç de… de la pàgina 85 els xiquets i les xiquetes han de posar en pràctica diverses destreses. Les tasques proposades són:

• Copiar un text en net, amb les paraules ben separades i sense ratlles.• Completar oracions amb els adjectius pertinents.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen c i ç.

- Per a acabar aquesta unitat podeu demanar als alumnes que facen activitats com aquestes amb l’ajuda de la família.Poden fer algunes targetes amb dibuixos d’arbres i repartir-les entre els membres de la família. Cada un ha de descriure l’arbre que li ha tocat (com és, on creix, com és el fruit, si en fa…) perquè els altres diguen quin és.També poden acompanyar el pare o la mare a comprar a la fruiteria i fixar-se en quin tipus de fruita s’hi ven. Poden anotar-ne els noms en el quadern i classificar-los segons que tinguen pinyol gros o llavors menudes, que siguen fruites seques o fresques, que siguen d’ací o tropicals…


Competència social i ciutadana- Reflexioneu amb els alumnes sobre l’actitud de Pere (el protagonista de la lectura

de la pàgina 79 La ferradura), que s’adona que ha comés un error en no fer cas del que li demanava el iaio i ho assumeix: si no ha arreplegat la ferradura, no pot demanar cireres, ja que el vell les ha aconseguides gràcies a aquella ferradura. Finalment, Pere reconeix que no ha actuat correctament i demana perdó al iaio. Comenteu amb els alumnes la necessitat de reconéixer quan no hem actuat correctament i demanar disculpes, i, encara més, aprendre dels nostres errors per no tornar a repetir-los.D’altra banda, comenteu també la importància de respectar les persones majors i d’escoltar-ne els consells. Els vells són persones que ja han viscut molt i les seues experiències ens poden ajudar a conéixer millor el món i també a evitar i a resoldre problemes.

- Expliqueu als alumnes que si troben algun objecte valuós (una cartera, un DNI, unes claus, unes ulleres…) convé que ho duguen a algun lloc on la persona que

ho ha perdut puga anar a buscar-ho. Si ho troben a l’escola, poden dur-ho a la consergeria; si ho troben pel carrer, a l’oficina d’objectes trobats que sol haver-hi a l’ajuntament de cada localitat.

Interacció amb el món físic- Pregunteu als alumnes quines fruites els agrada menjar. Insistiu en la necessitat

de consumir fruita i verdura fresca tots els dies per tal de gaudir de bona salut.

Competència cultural i artística- Animeu els alumnes a fer el model en paper d’una estàtua vegetal. De primer han

de decidir-ne la forma: un cos geomètric, un animal, un objecte, una persona… Han de dibuixar en gran, en una cartolina de la mida d’un full, la figura que trien. En acabant, poden decorar-la amb trossets arrugats de paper de seda verd i rosa, per exemple, com si foren les fulles i les flors de la planta. Finalment, han de pensar el nom per a l’estàtua i escriure’l davall del dibuix, juntament amb el seu. Podeu decorar l’aula amb els treballs dels alumnes.


Llig amb fluïdesa un conte popular. Llig un text poètic amb l’entonació adequada. Escriu comparacions. Amplia el vocabulari relatiu als arbres fruiters. Explica de manera apropiada les fases d’un procés. Presenta els escrits de manera correcta. Completa oracions amb adjectius. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 11: LA BOLETA DE PEDRA

OBJECTIUS

Llegir i comprendre un text narratiu. Llegir i comprendre un text informatiu. Localitzar dades precises en el text. Ampliar el lèxic relacionat amb la platja. Aprendre a escriure una postal. Ser capaç de transmetre emocions mitjançant l’entonació. Escriure oracions interrogatives. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura expressiva de la narració La boleta de pedra. Audició del conte. Lectura i comprensió del text informatiu Fem al mar. Observació i anàlisi en gran grup d’il·lustracions diverses. Reconeixement dels significats diferents d’un mot. Redacció d’una postal a partir d’un model donat. Lectura d’enunciats diferents manifestant alegria, enuig, tristesa, interrogació i

admiració. Redacció de preguntes a partir de respostes donades. Preparació d’un dictat vigilant especialment els signes d’interrogació i

d’exclamació. Interés per contar una experiència pròpia i conéixer les dels companys, tot

respectant els torns de paraula i les idees dels altres.



- Interacció amb el món físic - Autonomia i iniciativa personal- Aprendre a aprendre - Tractament de la informació

METODOLOGIA




acompanya el text narratiu La boleta de pedra, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta onzena unitat es proposa als alumnes que mostren com es conta un viatge.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta onzena unitat els alumnes hauran de llegir el text Fem al mar i fer algunes activitats de comprensió del text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta onzena unitat el tema que es tracta és el de la platja.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a escriure una postal, i a continuació es demana als alumnes que escriguen una postal des de la muntanya.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la onzena unitat els alumnes aprendran a llegir amb entonació diferent. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment els signes d’interrogació i d’exclamació per a escriure correctament les oracions quan el professor o professora els el dicte.


2a i 3a setmanes d’abril

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La boleta de pedra- Làmina de vocabulari: La platja- Quadern de pràctica Llengua 2. Tercer trimestre- Fitxes 21 i 22 de reforç- Fitxa 11 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- Després de fer la primera activitat de l’apartat Parlem de la pàgina 86, demaneu als alumnes que observen les il·lustracions de les pàgines 86 i 87 i que comenten el que hi veuen per anticipar el contingut de la lectura La boleta de pedra. Podeu dirigir l’observació i la conversa amb preguntes com aquestes: quin lloc es veu en la primera imatge?; quina època de l’any deu ser?; qui hi ha a la platja?; què fa?; què ha trobat a l’arena?; quins altres objectes té el xiquet?; què es veu en la imatge de la dreta?…A continuació, demaneu-los que lligen el títol de la unitat i que indiquen on hi ha una boleta de pedra i com és. Animeu-los a imaginar utilitats que puga tindre la pedreta: què farien si trobaren una boleta de pedra blanca?

- Per a introduir la segona activitat de l’apartat Parlem (pàg. 86), pregunteu-los com van ells a la platja: si la tenen lluny o prop de casa i si utilitzen algun mitjà de transport per a anar-hi. A partir de les respostes, feu que s’expliquen els uns als altres el darrer viatge que hagen fet, a la platja o a la muntanya, a un altre poble, d’excursió al camp…En acabant, expliqueu-los que ara sabran com pot viatjar una boleta de pedra.

- Feu una primera lectura del text La boleta de pedra (pàg. 87) en veu alta o bé escolteu la gravació del conte en el CD. Recomaneu-los que es fixen en l’entonació, que varia segons que es lligen preguntes, exclamacions, etc.Mireu d’explicar entre tots el significat de les paraules que no comprenguen i organitzeu una lectura dramatitzada. Un alumne farà de narrador (poden ser uns quants alumnes, amb un fragment de narració per a cada un); un altre xiquet o xiqueta farà de boleta, i altres faran de tronada i de pedres de riu. Remarqueu que, quan lligen, han de respectar la puntuació i intentar transmetre amb la veu les emocions del personatge: la tristesa, l’alegria, la por, el dubte… Insistiu que l’entonació del narrador també és important, ja que ha de captar i mantindre l’atenció del lector amb canvis de to i amb una pronunciació clara i una velocitat de lectura adequada.

- Animeu els alumnes perquè representen alguns moments de la narració La boleta de pedra (pàg. 87). Han de pensar els gestos que farien els personatges i expressar-se només mitjançant la mímica. Per exemple, es pot representar:

• La vida de la pedra al cim de la muntanya.• La conversa entre la pedra i la tronada.• El viatge de la pedra pel riu.• L’arribada al mar i els jocs amb les ones.• La trobada de la pedra per part del xiquet.• El xiquet usant la pedra per a jugar a boletes.

- Quan facen la primera activitat de l’apartat Treballem la lectura (pàg. 88), demaneu als xiquets i les xiquetes que expliquen en quin moment de la narració se situa cada afirmació. El mateix plantejament es pot aplicar a l’activitat 3: els menuts indicaran quan es troben la pedra i cada un dels personatges indicats, i també poden explicar com van ser aquestes trobades.

- A l’hora de fer l’activitat d’expressió oral (pàg. 88), podeu proposar la creació de l’aventura en gran grup: vosaltres podeu inventar el començament i cada alumne afegirà un detall per continuar la narració. A mesura que la història cresca i es complique, feu-ne resums periòdics per recordar tot el que ja s’ha dit, abans d’afegir-hi més detalls.

- Per a començar el treball de la pàgina 89 de l’apartat Lectura, demaneu als alumnes que es fixen en la fotografia i que comenten les impressions que els produeix. Podeu guiar la conversa amb preguntes com aquestes: quin lloc es veu en la imatge?; com està l’arena, neta o bruta?; quines deixalles s’hi veuen?; com deuen haver arribat a la platja?; els agradaria banyar-se en una platja així?; s’assembla el lloc de la foto a la platja que ells coneixen?; alguna vegada han trobat residus a la platja?; què hi van fer?

- Pregunteu-los també si alguna vegada han vist meduses o algues a la platja i si creuen que això també és fem. Feu que observen la diferència entre les deixalles que arriben al mar per culpa de les persones i aquests éssers vius, que hi habiten sempre.

- Després de llegir el text i fer les activitats de la pàgina 89, comenteu amb els alumnes les mesures que tots podem posar en pràctica per a evitar, tant com siga possible, l’arribada de residus al mar: depositar el fem orgànic, el plàstic, el paper i el cartó, les llaunes i el vidre als contenidors corresponents; utilitzar les papereres a la platja; no llançar al desguàs objectes sòlids (poden embossar les canonades, a més de contaminar els rius i el mar); no utilitzar els barrancs i els rius com a abocadors…

- Feu que els xiquets i les xiquetes observen la làmina de l’apartat Vocabulari de la pàgina 90 amb atenció: quin lloc hi ha representat?; quins personatges hi veiem?; què fa cada un?; què deu fer el vaixell que es veu al fons?Pregunteu-los també per què no es banyen els personatges. Feu que es fixen que duen roba d’estiu, però no banyador. Pregunteu-los per què deu ser. Comenteu les idees que sorgisquen i, en acabant, crideu-los l’atenció sobre l’època de l’any en què ens trobem: ja és primavera, fa bon oratge, però generalment l’aigua del mar encara està freda i per això podem prendre el sol a la platja, però no és convenient banyar-nos per a evitar refredats.

- L’activitat 1 de la pàgina 91 també ens pot aprofitar perquè els alumnes comenten oralment com són els seus viatges a la platja: què hi porten, què els agrada fer-hi, si hi van a l’estiu o si hi van més sovint, amb qui hi van… Feu que esmenten també el nom de les platges que coneguen.

- Per a completar la segona activitat (pàg. 90), demaneu-los que escriguen una oració amb cada un dels significats de la paraula paleta que es treballen: la de l’obrer, la de jugar i la de pintar.

- Podeu explicar-los que les expressions que ixen en l’activitat 3 (pàg. 91) són pròpies del llenguatge dels pescadors i mariners. Comenteu també el llenguatge de les banderes que veiem a la platja: amb la verda, el mar està tranquil i ens podem banyar; amb la groga, cal parar atenció perquè fa vent i hi ha moltes ones; amb la roja, no ens podem banyar perquè el mar està molt mogut i és perillós.

- Pregunteu als alumnes pel significat del refrany de l’exercici 4 (pàg. 91): si el mar està tranquil sembla un lloc fàcil per a viure; aleshores sembla que portar un vaixell és senzill. Però quan fa mal oratge és molt perillós i els pescadors i els mariners s’hi juguen la vida. En termes generals, el refrany significa que si les circumstàncies són bones, tothom pot tindre èxit, però és en les situacions problemàtiques que s’aprecia el valor autèntic d’una persona.

- Quan comenceu l’apartat d’Escriptura (pàg. 92), pregunteu als xiquets i les xiquetes què és el text que encapçala aquesta pàgina: una postal. Feu que posen en comú els seus coneixements sobre aquesta mena de missatges: qui escriu postals?; quan s’escriuen?; què es conta en una postal?; és igual una postal que una carta?; en què es diferencien?; alguna vegada han rebut una postal?; d’on venia?; qui l’escrivia?

- Després de fer la primera activitat de la pàgina 92, demaneu als alumnes que assenyalen en la postal de la il·lustració aquestes parts: salutació, text, acomiadament, signatura i dades del destinatari. Vigileu que la postal que ells escriuran en l’activitat 2 tinga en compte tots aquests elements.

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 93) l’objectiu és que els alumnes adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. Les activitats proposades són:

• Llegir oracions amb entonacions diferents per reflectir sentiments determinats.

• Inventar i escriure preguntes.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb signes

d’interrogació i d’exclamació.

- A tall de conclusió de la unitat 11, els alumnes poden dur a terme aquestes activitats amb la família.Poden preguntar als pares si alguna vegada han rebut una postal d’un familiar o un amic que estiguera de viatge. Si és així, demanaran que els l’ensenyen i hi localitzaran les parts que han estudiat.També poden optar per comprar una postal, escriure-la i enviar-la a un parent o amic. Una altra possibilitat és elaborar una postal pròpia escrivint darrere d’una foto o un dibuix d’algun lloc característic de la seua localitat. En aquest cas caldria usar un sobre per a enviar-la.


Interacció amb el món físic - Al llarg de la lectura inicial La boleta de pedra (pàg. 87) s’esmenten les

muntanyes, el riu i la platja. A més, els alumnes han de contar algun viatge que hagen fet i de segur que els paratges naturals també apareixen en els seus relats. Aprofiteu aquesta circumstància per a remarcar que han de ser respectuosos amb el medi i cuidar els llocs que visiten. No han de deixar-hi fem ni maltractar plantes ni animals que puga haver-hi. Fins i tot han de respectar elements que semblen menys importants, com les pedres, la terra, etc., ja que són els llocs on viuen altres éssers i si els remouen poden destrossar-los «la casa».

- El tema del text de la pàgina 89 Fem al mar permet parlar del reciclatge com a mitjà per a reduir la contaminació del medi ambient. Expliqueu als menuts que cal separar el fem orgànic (contenidor normal) del plàstic i el metall (contenidor groc), del vidre (contenidor verd) i del cartó i el paper (contenidor blau). Depositar cada tipus de residus al contenidor adequat fa més fàcil reciclar el material i reaprofitar tot allò que encara és útil.

- Expliqueu als alumnes que, quan vagen a la platja, han de respectar el període de la digestió abans de banyar-se i, a més, no s’han d’allunyar dels adults ni entrar a l’aigua sols, ja que els corrents poden arrossegar-los mar endins.

Autonomia i iniciativa personal- El tema del viatge que s’esmenta en La boleta de pedra (pàg. 87) també ens

permet recordar-los que han de ser responsables i no allunyar-se dels pares o els familiars amb qui viatgen per no perdre’s.

Aprendre a aprendre - Acostumeu els alumnes a buscar en el llibre la informació que necessiten per a

resoldre les activitats. Es tracta que reflexionen i siguen capaços de solucionar els exercicis autònomament en lloc de demanar ajuda al mestre si no recorden o no troben una dada al primer intent. En el cas de la comprensió lectora, per exemple, potser les paraules que s’empren en els exercicis no són exactament les de la narració, però han de mirar que el significat sí que siga el mateix.

- Suggeriu als alumnes que, per a estar segurs que s’expressen correctament, s’acostumen a llegir en veu alta els seus textos i comproven que allò que han escrit s’entén i diu el que ells volien dir. A més de corregir l’ortografia, és important que tinguen en compte els signes de puntuació, com ara els punts, les interrogacions i les exclamacions, perquè ens ajuden a comprendre els textos; per això, quan revisen els seus escrits també han de fixar-se si els han posat correctament o si necessiten afegir-ne algun més.

Tractament de la informació- Pengeu un mapa de la Comunitat a la pissarra i marqueu-hi les platges de la

localitat, si és el cas, o bé aquelles més properes a què solen acudir els alumnes. Indiqueu-hi també altres zones costaneres importants i comenteu que gran part de les nostres costes estan urbanitzades. La gran quantitat d’apartaments i d’hotels i el bon clima fan que turistes de tot arreu trien les nostres platges per passar-hi no només l’estiu, sinó també les vacances de Pasqua o qualsevol altre període de descans de l’any.


Llig i comprén un text narratiu. Llig i comprén un text informatiu. Localitza en el text dades precises. Amplia el lèxic relacionat amb la platja. Escriu una postal tenint en compte les convencions d’aquest tipus de

text. Transmet emocions diverses mitjançant l’entonació. Escriu oracions interrogatives. Copia un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 12: EL BARRET

OBJECTIUS

Llegir un text dialogat amb fluïdesa i amb bona entonació. Llegir un text poètic amb el ritme adequat. Utilitzar la repetició com a recurs per a crear ritme poètic. Aprendre paraules relacionades amb la família. Elaborar una invitació d’aniversari. Escriure missatges senzills amb l’ordinador. Reconéixer el temps dels verbs. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura dialogada del text El barret. Audició del conte. Lectura del text poètic Les històries de la iaia. Compleció d’un poema amb els versos indicats segons un codi de color. Observació de fotografies i dibuixos i comentari oral de les dades que aporten. Formació del femení de noms de parentiu. Resolució d’una enganyifa. Elaboració d’una invitació d’aniversari a partir d’un model analitzat prèviament. Escriptura de missatges curts a l’ordinador. Acoloriment d’etiquetes amb verbs segons el temps en què es troben: present,

passat o futur. Preparació d’un dictat vigilant especialment l’ús de la coma.

Interés per aprendre fórmules de presentació de persones. Interés per usar correctament l’ordinador.



- Autonomia i iniciativa personal - Competència social i ciutadana- Competència cultural i artística

METODOLOGIA



En la unitat 12 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu El barret, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En aquesta dotzena unitat es proposa als alumnes que mostren com presentar algú.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En aquesta dotzena unitat els alumnes hauran de llegir el poema Les històries de la iaia i completar un altre poema.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En aquesta dotzena unitat el tema que es tracta és el de la família.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a escriure una invitació d’aniversari, i a continuació es demana als alumnes que escriguen la invitació del seu aniversari.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la dotzena unitat els alumnes aprendran a escriure amb l’ordinador. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les comes per a escriure correctament les oracions quan el professor o professora els el dicte.


4a setmana d’abril i 1a de maig

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte El barret; audició del poema Les

històries de la iaia- Làmina de vocabulari: La família- Quadern de pràctica Llengua 2. Tercer trimestre- Fitxes 23 i 24 de reforç- Fitxa 12 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià

- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- Feu que els xiquets i les xiquetes lligen el títol de la lectura El barret (pàg. 94) i que es fixen en els dibuixos. Animeu-los a comentar el que hi veuen a fi d’anticipar el contingut de la lectura. Podeu ajudar-los a expressar les idees a partir de preguntes com aquestes: què és un barret?; per a què s’usa?; quins tipus de barrets coneixeu?; com és el barret de les il·lustracions? (feu que es fixen en la forma, el color i els usos que pot tindre: pot ser d’una disfressa de mag, o d’una festa d’aniversari, o de la nit de Cap d’Any…); què vol fer el xiquet amb el barret? També podeu demanar-los que expliquen com és l’habitació del xiquet; si està ordenada o desordenada; en què s’assembla i en què es diferencia de la d’ells; si els agrada penjar-hi objectes per decorar-la (mòbils, fotos, pòsters, ninos…). Crideu-los l’atenció sobre els joguets que s’hi veuen i feu que raonen si el xiquet de la il·lustració deu tindre la seua mateixa edat o si deu ser més menut.

- Per a introduir la segona activitat de la pàgina 94, podeu preguntar-los si els agrada jugar a la seua habitació i si hi conviden els amics. Aleshores, demaneu-los que imaginen que han convidat a casa un company nou i també un amic seu. Com que l’amic i el company no es coneixen, hauran de fer les presentacions necessàries. Podeu organitzar la classe en grups de tres, de manera que cada alumne agafe un paper i faça dues presentacions (presentarà l’amic al company i també el company a l’amic, i després tots s’intercanviaran els papers).

- Escolteu la gravació del conte de la pàgina 95 El barret en el CD o bé llegiu-lo en veu alta, tot marcant amb l’entonació i amb la modulació de la veu les intervencions dels personatges i els sentiments que transmeten. En acabant, assegureu-vos que els alumnes comprenen totes les paraules.

- A continuació, organitzeu una lectura del text de la pàgina 95 amb diversos alumnes en els papers de Taylor, Margaret i el narrador. Animeu-los a cuidar l’entonació, tal com van practicar en la unitat anterior.

- Finalment, compareu les hipòtesis que es van llançar sobre el contingut de la narració abans de llegir i el que finalment ha resultat: de què era el barret?; per a què l’ha fet servir Margaret?; què vol fer Taylor amb el barret?; què farien ells en la mateixa situació?

- Comenteu també el comportament dels personatges de la lectura El barret (pàg. 95): els sembla bé el que ha fet Margaret?; alguna vegada han enganyat els seus germans menuts per aconseguir alguna cosa?

- Quan facen l’activitat 3 de Treballem la lectura (pàg. 96), demaneu-los que indiquen quines accions fa en el moment el personatge de la lectura de la pàgina 95 i quina queda pendent: llavar els plats a la nit. També pot ser interessant que raonen si creuen que el xiquet escurarà, tenint en compte que ho ha promés, o si no ho farà, ara que sap que tot era un engany. Expliqueu-los, si cal, què és una promesa abans de debatre la qüestió.

- A l’hora de descriure un amic invisible, tal com es demana en l’activitat d’expressió oral de la pàgina 96, inviteu-los a pensar no només en l’aspecte

físic, sinó també en les qualitats psicològiques, segons el que van aprendre sobre la descripció en les unitats 1 i 2.

- Podeu començar a treballar l’apartat de Lectura (pàg. 97) a partir de la lectura del títol del poema, Les històries de la iaia, i de l’observació del dibuix que l’acompanya: per què deu estar la xiqueta al llit? (perquè és l’hora de dormir); què deu explicar-li la mare? (una història, un conte…).

- Pregunteu-los que fan ells a l’hora de dormir: si lligen una miqueta abans d’apagar el llum o si algú els explica un conte. Pregunteu-los també si alguna vegada els han explicat contes: qui va ser?; quan va ser?; de què era la història?; els va agradar?

- Llegiu la primera estrofa del poema Les històries de la iaia (pàg. 97) i intenteu que seguisquen aquest raonament: la mare conta a la filla històries que a ella, de menuda, li contava sa mare, és a dir, la iaia de la xiqueta; per tant, la mare conta a la filla les històries de la iaia. En acabant, acabeu de llegir el poema i comenteu-ne el significat entre tots: la xiqueta gaudeix intensament de les històries de la iaia i, com sa mare, ella també vol contar-les algun dia als seus fills.

- Quan feu l’activitat 2 de la pàgina 97, feu-los vore que els versos repetits ajuden a donar ritme i musicalitat al poema (juntament amb l’acabament semblant dels versos imparells, que els alumnes poden detectar fàcilment). Aquest efecte s’accentua en el poema de l’activitat 3, que es construeix quasi per complet a partir de dos versos repetits.

- Comenceu el treball de l’apartat de Vocabulari (pàgines 98 i 99) demanant als alumnes que observen amb atenció la il·lustració de la pàgina 98 i que en lligen el títol. Expliqueu entre tots el significat del terme família: és un grup de persones relacionades per lligams sanguinis (els pares i els seus descendents) o afectius (el pare i la mare, per exemple).

- Pregunteu-los aleshores quines persones formen una família: el pare, la mare, el fill, el germà… També podeu llegir els noms que hi ha en la imatge de la pàgina 98 i comprovar que els xiquets i les xiquetes en coneixen el significat: què és un germà o una germana? (una persona que té els mateixos pares que nosaltres); qui té germans o germanes?; són majors o menors que vosaltres?; què són els iaios? (els pares del nostre pare o de la nostra mare); què és un oncle? (un germà del pare o de la mare); i una tia? (una germana del pare o de la mare); qui té oncles o ties?; què és un cosí o una cosina? (un fill o una filla dels oncles); quants cosins o cosines teniu?

- Analitzeu també l’escena representada en la il·lustració (pàg. 98): on està la família?; per què s’han reunit en este lloc? Podeu ajudar els menuts fent que es fixen en alguns detalls: la mare està en camisa de dormir i té en braços un nadó; a més, està al llit, un llit una mica especial, amb rodes; per tant, podem deduir que és un llit d’hospital, i que la família s’ha reunit allí per conéixer un nou membre del grup, un xiquet o una xiqueta que acaba de nàixer. És possible que algun alumne o alumna de la classe haja viscut l’experiència del naixement d’un germà, un cosí… Demaneu-li que explique als companys quan i com va anar a vore’l i com va rebre la família al nouvingut.

- Una vegada comentada la il·lustració la pàgina 98 podeu fer les activitats de la pàgina 99. La primera d’aquestes activitats va acompanyada del dibuix d’un

arbre genealògic. Comenteu en què consisteixen aquests arbres i la utilitat que tenen: permeten recordar els noms i els parentius dins de les famílies, especialment quan són molt grans i hi ha molts oncles, ties, cosins… Si us sembla adequat, demaneu a cada xiquet o xiqueta que elabore el seu arbre genealògic elemental (iaios, pares i germans).

- El treball de la segona activitat de la pàgina 99 pot completar-se proposant altres noms de parentiu per a escriure’n el femení (iaio, germà, cosí, sogre…) o a l’inrevés, donant el femení per a escriure’n el masculí. Assegureu-vos, en tot cas, que queda clar el significat de cada paraula.

- En relació amb la tercera activitat de la pàgina 99, podeu comentar amb els alumnes altres expressions amb l’adjectiu familiar: tracte familiar, llenguatge familiar, empresa familiar…

- Escriviu a la pissarra aquests noms de parentiu perquè els alumnes els copien en el quadern. En acabant, han de relacionar cada terme de la primera columna amb un de la segona que siga l’oposat.

pare • • nebotiaio • • besnétoncle • • fillbesavi • • nét

- Llegiu el títol del text de l’apartat d’Escriptura (pàg. 100) i demaneu-los que comenten la il·lustració: què fan els xiquets de la imatge?; per què hi ha un pastís i un regal?; què deuen celebrar?En acabant, llegiu la invitació i comenteu-ne la utilitat: amb una invitació semblant podem informar els nostres amics que volem fer una festa d’aniversari; els indiquem on i quan tindrà lloc i, especialment, els diem que volem que hi acudisquen per a celebrar-ho junts.Abans de redactar les invitacions, poseu en comú activitats i elements típics dels aniversaris per a donar-los idees (tipus d’aliments, decoració, jocs, cançons…).

- Demaneu a cada xiquet i xiqueta que dissenye i elabore les seues invitacions d’aniversari, a fi de fer-les arribar als convidats quan siga l’hora. Per a fer-ho, proposeu-los que agafen rectangles de cartolina de colors i que hi escriguen el text (el dia, l’hora, el lloc i les activitats que es faran) deixant un bon marge a un costat; en aquest marge poden escriure el nom del convidat i fer-hi algun dibuix. També poden retallar de revistes, fullets o paper de regal els motius que els agraden (regals, flors, ninots…) i apegar-los a la invitació per decorar-la.

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 101) es pretén que els alumnes es familiaritzen amb l’ordinador i assolisquen, de manera intuïtiva, algunes nocions gramaticals i ortogràfiques. Per tant, es proposen aquestes activitats:

• Escriure a l’ordinador textos amb majúscules i minúscules.• Diferenciar verbs en present, passat i futur.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text que treballa

especialment la coma.

- Per a concloure aquesta unitat 12, proposeu als menuts algunes activitats perquè les duguen a terme amb l’ajuda de la família.Poden demanar als pares que els ensenyen les fotos familiars i que les miren amb ells per explicar-los qui és cada persona: oncles, iaios, besavis, cosins…

Demaneu-los també que es fixen en les característiques de les fotos: són antigues o modernes, en blanc i negre o en color, impreses o en format digital…Una altra activitat interessant pot ser elaborar una agenda d'aniversaris. Amb l'ajuda dels pares, han d'anotar el nom dels membres de la família que recorden i el dia que van nàixer, a fi de felicitar-los quan arribe l’aniversari.


Autonomia i iniciativa personal - És segur que, al llarg de la seua vida, els menuts es trobaran amb persones que

voldran manipular-los i obtindre’n beneficis. Sempre en la mesura de les seues possibilitats, han de desenvolupar la capacitat de raciocini per a evitar enganys. Podeu proposar-los alguns exemples per vore com reaccionarien:

• Què farien si una persona que no coneixen de res els diguera que han d’anar-se’n amb ella?• Què farien si un altre xiquet els proposara agafar una cosa que no fóra seua?• Es creurien un amic que els diguera que ha vist un burro volant? I si els diguera que ha vist un monstre?

- Destaqueu la reacció de Taylor (el protagonista del conte El barret de la pàgina 95) quan s’adona que la seua germana l’ha enganyat. En lloc d’enfadar-se, ho accepta com una broma i decideix gastar-la també a un amic. Assenyaleu la importància de controlar les emocions i de saber agafar-se les coses amb calma i buscant sempre el costat positiu.

Competència social i ciutadana- Valoreu l’actitud oberta a l’hora de fer noves amistats i de tractar amb companys

nouvinguts.

- Durant el comentari de la làmina de la pàgina 98 i la realització posterior de les activitats, els alumnes es poden explicar els uns als altres com són les seues famílies. És possible que, al costat del model més tradicional, apareguen altres tipus d’agrupacions familiars; ensenyeu els menuts a respectar-les i a valorar-les de la mateixa manera.

Competència cultural i artística- Animeu-los a portar fotos del seu darrer natalici per fer el mural dels aniversaris de

la classe: apegueu-les en un tros de paper continu i demaneu a cada alumne que escriga el nom i la data de l’aniversari davall de la seua foto. Decoreu el mural entre tots.


Llig un text dialogat amb fluïdesa i amb bona entonació. Llig un text poètic amb el ritme adequat. Utilitza la repetició per a crear ritme poètic. Coneix paraules relacionades amb la família. Redacta una invitació d’aniversari. Escriu correctament missatges senzills amb l’ordinador. Reconeix el temps dels verbs. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 13: SÓC UNA ESTACIÓ

OBJECTIUS

Llegir i comprendre un text de caràcter autobiogràfic. Llegir i comprendre un text informatiu. Elaborar un resum del text. Aprendre el vocabulari bàsic relacionat amb l’estació de trens. Crear anuncis publicitaris sobre mitjans de transport. Aprendre a interpretar senyals del carrer. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura expressiva del text Sóc una estació. Audició del text. Lectura i comprensió del text informatiu Una mona viatgera. Observació de fotografies i dibuixos i comentari de la informació que aporten. Formació de paraules amb el sufix -ista. Compleció d’un text amb paraules de la mateixa família. Redacció d’un anunci a partir d’un model donat. Deducció del missatge que transmeten determinats senyals del carrer. Preparació d’un dictat fixant-se especialment en els grups br i bl.

Actitud oberta i participativa en les activitats orals i de grup. Interés per donar indicacions precises a l’hora de descriure un lloc perquè els

companys l’endevinen.



- Interacció amb el món físic- Competència cultural i artística- Competència social i ciutadana - Tractament de la informació- Autonomia i iniciativa personal

METODOLOGIA




acompanya el text narratiu Sóc una estació, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En la unitat 13 es proposa als alumnes que endevinen de quin lloc es parla a partir d’una descripció.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En la unitat tretze els alumnes hauran de llegir el text Una mona viatgera i completar un breu resum d’aquest text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En la unitat 13 el tema que es tracta és el de l’estació.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a fer un anunci, i a continuació es demana als alumnes que escriguen un anunci d’avions.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la tretzena unitat els alumnes aprendran a interpretar senyals del carrer. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten br o bl per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


2a i 3a setmanes de maig

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte Sóc una estació; audició de la cançó

La Panderola- Làmina de vocabulari: L’estació- Quadern de pràctica Llengua 2. Tercer trimestre- Fitxes 25 i 26 de reforç- Fitxa 13 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- L’objectiu de la primera activitat de l’apartat Parlem (pàg. 102) és que els alumnes intenten anticipar el contingut de la lectura Sóc una estació. Podeu encetar la conversa llegint-ne el títol i posant en comú els seus coneixements previs: què és una estació?; per a què s’hi va?; quins tipus d’estacions coneixen? (metro, autobusos, trens); què hi ha dins d’una estació? Pregunteu-los si alguna vegada han estat en una estació i deixeu que expliquen als companys l’experiència.

- A continuació, observeu la fotografia de l’estació de la pàgina 102 i feu que es fixen en la part inferior: es veu la via amb els carrils i les travesses, i això ens indica que hi passa el tren. S’assembla a les estacions que ells coneixen?Parleu també de la fotografia com a suport: és en color o en blanc i negre?; deuen haver-la feta fa poc de temps o fa molt?; per tant, si la foto és vella, l’estació que hi ix serà moderna o antiga?

- Comenteu també la imatge de la pàgina 103: què és? (una locomotora de vapor); quina utilitat té (arrossega els vagons); per on circula? (per la via); han vist alguna vegada una locomotora així?; s’assembla a les locomotores dels trens actuals?

- Finalment, amb totes les dades que s’han comentat els alumnes poden imaginar quina història contarà una estació com la de la foto de la pàgina 102, antiga, en la qual hi havia trens amb locomotores de vapor. Demaneu-los que anoten les seues idees per comprovar, en acabar la lectura de la pàgina 103 Sóc una estació, si s’han complit les seues previsions.

- En la segona activitat de l’apartat Parlem (pàg. 102), els alumnes han de donar pistes perquè els companys endevinen de quin lloc parlen. Podeu delimitar el joc indicant-los que descriguen parts de l’escola (aula, gimnàs, sala de professors, consergeria, lavabos, pati, sala d’audiovisuals…); establiments comercials (forn, carnisseria, pescateria, fruiteria, botiga de roba, perruqueria, llibreria, perfumeria…); edificis públics (ajuntament, ambulatori, casa de la cultura, biblioteca…). Pot començar el joc un xiquet elegit a l’atzar i continuar-lo l’alumne que endevine de quin lloc parla, i així successivament.

- Escolteu la lectura de la pàgina 103 Sóc una estació en la gravació del CD o bé llegiu el text en veu alta. Com que és un monòleg, pot resultar pesat per als menuts, que poden distraure’s si no hi ha canvis de ritme o de personatge. Per tant, és important captar-ne l’atenció modulant la veu de manera que l’entonació reflectisca l’estat d’ànim de la protagonista: alegre quan recorda els seus orígens, decebuda i trista quan envellix i ja no la utilitzen, esperançada quan comencen a arreglar-la i molt contenta quan se sent útil de nou al parc d’atraccions.

- Quan facen la segona activitat de l’apartat Treballem la lectura (pàg. 104), assegureu-vos que els alumnes comprenen el significat de totes les paraules. Corregiu en grup l’activitat per a explicar les eleccions correctes. Podeu explicar-los que les cantines antigues han sigut substituïdes per cafeteries i restaurants, que ja no hi ha mossos que porten les maletes (cada persona porta la seua a la mà o en un carret portaequipatge) i que les màquines de vapor han deixat pas a locomotores de gasoil o elèctriques.

- En l’activitat d’expressió oral de la pàgina 104, vigileu que el to de les intervencions siga respectuós i que el que diguen estiga raonat i no resulte ofensiu.

- Llegiu el títol de la lectura Una mona viatgera (pàg.105) i pregunteu als alumnes com pensen que pot viatjar una mona. A continuació, demaneu-los que observen la fotografia de la pàgina i que comenten tot allò que els suggerisca: quin tipus de vehicle s’hi veu?; per on es desplaça?; per a què servix?; qui pot conduir-lo? Finalment, poseu en relació el títol i la foto i comenteu si una mona pot viatjar a l’espai. En acabant, llegiu el text i aclariu, si cal, el significat de termes com ara científics, comandaments, cabina…

- A banda de fer el resum proposat en la pàgina 105, podeu organitzar un debat per a discutir si estan d’acord a enviar animals a l’espai o utilitzar-los en experiments científics.

- Expliqueu als alumnes en què consisteix l’ofici d’astronauta. Moltes persones somien viatjar a l’espai. Tanmateix, arribar a ser astronauta no és fàcil: cal una preparació física i mental molt forta.Així, els candidats a astronauta han estudiat una carrera, però per a viatjar a l’espai han de tornar a estudiar matemàtiques, astronomia, física… A banda, a l’espai les persones i els objectes no pesen, com a la Terra, sinó que floten, i així és difícil moure’s. Per això s’entrenen moltes hores en piscines i en màquines especials.En definitiva, ser astronauta és una faena molt dura, però té la recompensa de poder viatjar més enllà de la Terra i d’acostar-se un poc més a les estreles.

- Per a començar el treball de l’apartat de Vocabulari d’aquesta unitat (pàgines 106 i 107), observeu amb deteniment la làmina de l’estació i comenteu-la: reconeixen el lloc?; sembla una estació antiga o moderna?; com s’anomena la part de l’estació on para el tren? (l’andana); quines parts del tren s’hi veuen?; han viatjat alguna vegada en un tren així?; per on va el tren? (per la via); què cal comprar abans de pujar al tren? (el bitllet); quina persona comprova que els passatgers porten bitllet? (la revisora); quina persona conduïx el tren? (la maquinista); quina altra persona li indica que pot moure el tren? (el cap d’estació); quin aparell servix també per a donar pas al tren? (el semàfor)…

- Aclariu també el concepte d’equipatge: maletes, paquets, bosses, motxilles…, en definitiva, tot allò que porta una persona quan viatja forma el seu equipatge.

- Una vegada explotada la làmina de la pàgina 106, el primer exercici de la pàgina 107 fixa el nom de les tres professions que hi han eixit. A més, en el segon exercici els menuts formaran altres noms de persona relacionats amb mitjans de transport.

- Pel que fa a l’exercici 4 (pàg. 107), podeu explicar-los que la història de la Panderola és certa: era un tramvia que circulava entre Castelló i Almassora a la primeria del segle passat; li deien la Panderola perquè era negre i aplatat, com l’insecte.

- Per a introduir l’apartat d’Escriptura (pàg. 108) expliqueu als alumnes que els anuncis són textos amb imatges que volen convéncer-nos que fem alguna cosa o comprem algun producte. Pregunteu-los on es veuen o s’escolten anuncis.

- Analitzeu aleshores els anuncis de la pàgina 108. Són missatges que ens podríem trobar a l’estació mateix, i fan servir dos dels recursos més emprats en publicitat: la rima i el sentit figurat (que els alumnes han treballat intuïtivament en els textos poètics que han llegit al llarg del curs).Remarqueu que aquests recursos fan que el missatge tinga més gràcia, que resulte més agradable de llegir i més fàcil de recordar. Intenteu que apliquen com a mínim la rima a la redacció del seu anunci.

- Demaneu als xiquets i les xiquetes que pensen quin anunci dels que coneixen per la televisió els agrada més. Feu que expliquen als companys com és, quin producte anuncia i per què els agrada.Podeu anotar a la pissarra els anuncis favorits en què coincidisquen un major nombre d’alumnes i proposar-los (sempre que siga possible) que els dramatitzen per grups.Una altra possibilitat és que juguen a endevinar anuncis. Un d’ells explica com és un anunci, què hi passa, on transcorre, etc., sense dir el nom del producte, a fi que els companys intenten endevinar-lo.

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 109) l’objectiu és que els alumnes aprenguen a interpretar la informació que poden trobar al carrer i també que treballen les destreses lingüístiques bàsiques. Així, han de demostrar que poden:

• Identificar senyals informatius, de perill i de precaució.• Explicar el significat d’un senyal inventat de precaució.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen els grups br i bl.

- Acabada la unitat 13, els alumnes poden fer aquestes activitats amb la família.Poden preguntar als membres de major edat, com els iaios, si alguna vegada han viatjat amb tren. L’objectiu és que els expliquen com era aquest mitjà de transport abans que ells nasqueren: com eren les estacions, els bitllets, els trens, les persones que hi treballaven, els recorreguts que feien… També poden comentar el significat dels senyals que troben al carrer o a la carretera si fan algun viatge amb cotxe. Si algun membre de la família està aprenent a conduir, li poden demanar que els ensenye el llibre que estudia, on figuren tots els senyals de circulació.


Interacció amb el món físic - La història de l’estació de la pàgina 103 ens permet repassar l’evolució dels

mitjans de transport, des dels primers trens de vapor fins als avions actuals. Valoreu amb els alumnes el progrés que suposa per a la humanitat aquest desenvolupament tecnològic: hui podem desplaçar-nos pertot arreu i portar coses d’un lloc a un altre del món amb una velocitat que els nostres avantpassats mai no haurien pogut imaginar.

- Esmenteu algunes normes de seguretat viària bàsica relacionada amb els trens: no han de creuar mai un pas a nivell que tinga les barreres abaixades; no s’han d’acostar a la vora de l’andana quan estiguen a l’estació; per a canviar d’andana, han d’usar el pas corresponent i no creuar les vies.

- Intenteu transmetre als alumnes hàbits de consum responsable perquè, a l’hora de demanar joguets, aliments, roba, etc., no es deixen portar pels anuncis que

veuen constantment. Expliqueu-los que els anuncis ens presenten els productes d’una manera tan atractiva que ens fan vindre ganes de comprar-los, però que cal ser responsable i pensar si realment els necessitem.

Competència cultural i artística- Hi ha edificis antics molt bonics que abans eren fàbriques o empreses i que

queden buits i es deterioren quan aquestes tanquen. De vegades, aquests edificis s’arreglen i es transformen en biblioteques, centres culturals… Ensenyeu els alumnes a valorar aquesta manera de conservar el nostre patrimoni artístic.

- Demaneu als xiquets i a les xiquetes que imaginen i dibuixen en un full Ham, la mona viatgera que apareix al text de la pàgina 105, pilotant la nau espacial. Recomaneu-los que pensen de primer com és una nau (si cal, poden consultar enciclopèdies visuals o podeu mostrar-los-en fotos d’Internet). Pel que fa a la mona, en tenen dibuixos en la lectura de la unitat 1. Demaneu-los que decoren el dibuix com vulguen: amb retoladors, ceres o llapis de colors, apegant-hi trossets de paper… En acabant podeu mostrar tots els treballs i animar-los a triar els millors per decorar la classe.

Competència social i ciutadana- Reflexioneu sobre la situació de l’estació de la lectura Sóc una estació de la

pàgina 104: quan es fa vella l’abandonen i se sent trista, però resulta que pot ser útil d’una altra manera, i per això torna a ser feliç. Expliqueu-los que el mateix passa amb les persones: que un home o una dona es facen vells i no puguen continuar fent el treball de sempre no vol dir que ja no siguen útils per a la societat. Les persones majors poden explicar-nos moltes coses, donar-nos consells molt bons i ajudar-nos quan les necessitem. Per això cal respectar-les i estimar-les com mereixen.

Tractament de la informació- Si teniu l’oportunitat, mostreu als alumnes un horari de trens o un plànol del metro

i comenteu la informació que aporten i la manera d’utilitzar-los.

Autonomia i iniciativa personal- Recomaneu-los que siguen educats quan usen el tren, el metro o

l’autobús: han de cedir el seient a les persones majors, deixar eixir abans d’entrar, no molestar els altres viatgers amb crits o espentes…


Llig i comprén un text de caràcter autobiogràfic. Llig i comprén un text informatiu. Elabora un resum del text. Coneix les paraules més importants relacionades amb l’estació de trens. Inventa un anunci publicitari tenint en compte les convencions d’aquest

tipus de text. Interpreta correctament alguns senyals del carrer. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 14: EL PREU DEL FUM

OBJECTIUS

Llegir i comprendre un text dialogat. Llegir i comprendre un text poètic. Localitzar i escriure paraules que rimen. Aprendre paraules relacionades amb les botigues. Reconéixer la utilitat dels horaris i elaborar-ne un. Resoldre jocs lingüístics. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura de la narració El preu del fum. Audició del conte. Lectura i comprensió del text poètic Al meu poble. Escriptura de paraules que rimen. Anàlisi en gran grup de la informació aportada per fotografies i dibuixos. Treball amb famílies de paraules. Lectura i memorització d’un embarbussament. Elaboració de l’horari d’activitats del dia. Resolució de jeroglífics i graelles de lletres. Preparació d’un dictat amb atenció especial a les paraules que porten mb i mp. Interés per participar en activitats orals i de dramatització. Reconeixement de les possibilitats lúdiques d’activitats lingüístiques, com ara

jeroglífics, mots encreuats, rimes, embarbussaments…



- Competència social i ciutadana- Autonomia i iniciativa personal- Competència matemàtica- Aprendre a aprendre - Interacció amb el món físic

METODOLOGIA




acompanya el text narratiu El preu del fum, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En la unitat 14 es proposa als alumnes que inventen una pregunta adequada per a cada resposta.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En la unitat 14 els alumnes hauran de llegir el poema Al meu poble i fer uns exercicis sobre la rima.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En la unitat 14 el tema que es tracta és el del carrer de les botigues.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a fer un horari, i a continuació es demana als alumnes que escriguen el seu horari de classe.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es plantegen activitats concebudes per a assolir, de manera pràctica, alguns coneixements lingüístics bàsics. En aquest cas, en la unitat 14 els alumnes aprendran a resoldre jocs lingüístics. A més, prepararan un dictat: llegiran un text fixant-se especialment en les paraules que porten mp o mb per a escriure-les correctament quan el professor o professora els el dicte.


4a setmana de maig i 1a de juny

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte El preu del fum; audició del poema Al

meu poble- Làmina de vocabulari: El carrer de les botigues- Quadern de pràctica Llengua 2. Tercer trimestre- Fitxes 27 i 28 de reforç- Fitxa 14 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- Per a introduir la primera activitat de l’apartat Parlem (pàg. 110), animeu els alumnes a posar en comú els seus coneixements sobre el fum: què és el fum?; es pot olorar, tocar, tastar?; fa bona o mala olor?; quines coses fan fum?; es pot agafar el fum?; es pot vendre?; pagarien pel fum? A continuació, demaneu-los que es fixen en els dibuixos de les pàgines 110 i 111: què hi ha en el primer dibuix? (una llar de foc amb una olla i uns pollastres rostint-se); i en el dibuix de la pàgina 111? (un dels pollastres a l’ast); hi ha fum en algun lloc?; què el provoca?; quina olor deu fer el fum, bona o roïna?; si arrimàrem un tros de pa al fum, com l’home de la primera imatge (pàg. 110), tindria bon sabor?

- Per a introduir la segona activitat (pàg. 110), podeu comentar que el llaurador del dibuix de la pàgina 110 ha anat a dinar i que el cambrer ha d’anotar el que vol. Tanmateix, en l’escena que veiem només hi ha les respostes i ells han d’inventar les preguntes corresponents, que poden ser, per exemple, Què vol de primer? i Què vol beure? (per part del cambrer) i Què hi ha per a postres? i Què li dec? (per part del client).

- Proposeu-los altres respostes dels dos personatges perquè inventen les preguntes respectives. Així, poden ser respostes del client (entre parèntesis, la pregunta possible del cambrer): De segon, prendré carn amb creïlles (Què vol de segon?); M’agrada ben torrada (Com li agrada la carn?); Freda, per favor (Com vol l’aigua?); No, gràcies, ja està tot (Alguna cosa més?). Poden ser respostes del cambrer (entre parèntesis, la pregunta possible del client): Encisam, tomaca, ceba i olives (Què porta l’ensalada?); Pot ser pera, poma, plàtan o taronja (Quina fruita hi ha?); De xocolate, de nata o de maduixa (De què és el gelat?).

- Podeu demanar-los que s’organitzen per parelles, de manera que un siga el llaurador i l’altre el cambrer, i que dramatitzen la conversa de l’exercici 2 de la pàgina 110. Recomaneu-los que pensen en les parts del menú (primer plat, segon plat, beguda i postres, i el preu) i en els seus plats preferits.

- Llegiu el conte de la pàgina 111 El preu del fum en veu alta o bé escolteu-ne la gravació del CD perquè els menuts es facen una idea del contingut i es fixen en l’entonació.Expliqueu el significat dels termes dificultosos (hostal, suculent, rostit, balbucejar…) i repartiu els papers per a fer-ne una lectura dramatitzada: el narrador, el llaurador, l’hostaler, el comerciant i els altres clients de l’hostal (podeu demanar-los que inventen algun comentari més per a aquests, per exemple quan veuen el que pretén l’hostaler, quan s’acosten a presenciar la discussió…).En acabar la lectura, comenteu quines actituds dels personatges els semblen encertades i quines no.

- En l’apartat Treballem la lectura (pàg. 112), pregunteu als alumnes a quin moment de la lectura El preu del fum (pàg. 111) corresponen les dues oracions de la primera activitat: al principi, al desenvolupament o al desenllaç. Demaneu-los que escriguen altres oracions per a completar un resum de la narració.

- Quan facen la segona activitat de la pàgina 112, pregunteu-los en quines circumstàncies té lloc cada una de les situacions que es recorden.?

- Pel que fa a les coses que no es poden vendre (exercici oral de la pàgina 112), suggeriu-los que pensen en elements de la naturalesa, en coses que no siguen de ningú perquè són de tots: el cant dels ocells, el perfum de les flors, les estreles…

- Escolteu la gravació del poema de la pàgina 113 Al meu poble en el CD o feu-ne una lectura en veu alta remarcant tant les pauses marcades per les comes i els punts com els encavalcaments entre versos. Insistiu que els alumnes respecten els signes de puntuació quan els convideu a llegir el poema en veu alta.Aclariu, si cal, els dubtes de comprensió (floricols, penques, cacaues…) i comenteu en grup els seus coneixements sobre el mercat; no es tracta tant de descriure l’edifici, que està fix en un lloc tots els dies, com l’acte de posar parades a l’aire lliure en un moment donat. Pregunteu-los si fan mercat al poble o al barri on viuen, quin dia té lloc, a quina hora el fan, quines parades hi ha, si els agrada anar-hi…

- Les activitats 2 i 3 de l’apartat de Lectura (pàg. 113) tracten sobre el tema de la rima, un recurs poètic que els alumnes han anat treballant de manera intuïtiva en distintes unitats al llarg del curs. Tot i que en els dos exercicis es treballa només l’associació de paraules que acaben de manera semblant, podeu anar més enllà i proposar-los que facen redolins amb els mots que han escrit en l’exercici 3 (per exemple: Quan anava al mercat, / m’he creuat amb un gat; El meu amic Narcís / s’ha menjat un pastís; He vist un xiquet / jugant amb un patinet…).

- Demaneu als alumnes que, fixant-se en el que diu el poema de la pàgina113, elaboren la llista de la compra de la gent que va al mercat cada dijous.

- Per a introduir la secció de Vocabulari (pàgines 114 i 115), demaneu als xiquets i les xiquetes que comenten les seues experiències en relació amb el fet de comprar: a casa, qui fa les compres normalment?; quan ho fa?; acompanyen els pares quan van a comprar?; els agrada fer-ho?; on compren habitualment? (botigues menudes del barri, supermercats, mercat…); alguna vegada els han encomanat anar a comprar alguna cosa?; com va ser?

- A continuació demaneu-los que es fixen en la imatge de la pàgina 114: què representa?; com són les botigues que s’hi veuen?; s’assemblen a les botigues on compren ells?; han estat alguna vegada en una d’estes botigues?; què hi van comprar?

- Feu que es fixen en els detalls que ens indiquen que una botiga és d’un tipus o d’un altre: sense llegir-ne el nom, com sabem quina botiga és la farmàcia?; i la pastisseria, la sabateria, la pescateria, la carnisseria, la perruqueria, la perfumeria, el forn?; quines botigues tenen un aparador per a mostrar els productes? (corregiu l’ús del castellanisme ‘escaparate’).

- També podeu demanar als alumnes que es fixen en les persones del dibuix de la pàgina 114: qui porta carret?; qui porta bossa de mà?; qui du cabàs?; qui du bosses? Poden inventar què volen comprar, a quina botiga van o de quina vénen, què porten a les bosses, al cabàs, al carret…

- Pel que fa a la primera activitat de la pàgina 115, vigileu que els alumnes no usen el barbarisme ‘panaderia’ quan parlen del lloc on es compra el pa (que és el forn, generalment).

- Quan facen la segona activitat de la pàgina 115, pot ser interessant que, en escriure la paraula de la segona columna, escriguen tant el masculí com el femení: pescater-pescatera, pastisser-pastissera, carnisser-carnissera i perruquer-perruquera, respectivament.

- Quan ordenen els comerços i les vies públiques de l’activitat 3 (pàg. 115), comproveu que en diferencien bé els significats.

- Finalment, animeu-los a memoritzar l’embarbussament proposat (pàg. 115) per a recitar-lo davant dels companys.

- Proposeu als alumnes productes específics perquè diguen en quina botiga es compren.• pantalons• bolígraf• vedella• sandàlies

• corder• llonganissa• gambes• supositoris

• llenguado• gelat• jersei• tomaques

• conte• pomes• pastís• diari

- Demaneu a cada alumne que imagine que té una botiga, del tipus que vulga. Ha de dibuixar en un full el cartell de la botiga, amb lletres o dibuixos, i decorar-lo amb ceres de colors, retoladors, papers retallats…

- Per a encetar el treball de l’apartat d’Escriptura (pàg. 116), podeu fer als menuts preguntes com ara: quan obrin les botigues de roba, de matí, de vesprada o de nit?; coneixeu alguna botiga que estiga oberta a l’hora de dinar?; i alguna que òbriga fins i tot el diumenge?; com podem saber a quines hores es pot anar a comprar a una botiga sense parlar amb els botiguers?

- En acabant, demaneu-los que observen l’horari de la pàgina 116. Pregunteu-los on han vist textos semblants i per a què serveixen: les botigues ens indiquen així quan podem anar a comprar-hi. Feu que es fixen que no es diu explícitament quan s’obri i es tanca cada dia, sinó que s’agrupen els dies que tenen el mateix horari (de dilluns a divendres, matí, vesprada…).

- En l’horari de classe, en canvi, s’especifica el que es fa hora a hora, perquè a cada moment l’activitat és diferent. Expliqueu-los-en la utilitat: cal consultar-lo abans d’eixir de casa per a saber, per exemple, si han d’agafar la roba de gimnàstica aquell dia.

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 117) l’objectiu és que els alumnes prenguen contacte amb el vessant més lúdic de la llengua i que treballen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. En aquesta unitat es plantegen aquestes tasques:

• Resoldre jeroglífics.• Completar una graella per arribar d’una paraula proposada a una altra.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen els grups mb i mp.

- Per a acabar la unitat 14, proposeu als alumnes que duguen a terme aquesta activitat en família.

Es tracta de jugar a endevinar quina persona du a terme una acció de tipus comercial. Han de pensar en activitats pròpies de distints tipus de comerciants i professionals dels serveis i explicar-les perquè els familiars endevinen de qui es parla. Per exemple:

• Qui ens ven el pa tots els dies? (la fornera)• Qui em talla els cabells? (el perruquer)• Qui fa eixes llonganisses que m’agraden tant? (el carnisser)


Competència social i ciutadana- Destaqueu l’actitud del comerciant del conte de la pàgina 111 El preu del fum que,

amb l’enginy, aconsegueix triomfar sobre la força i la ira de l’hostaler, que pretén imposar les seues raons cridant i sacsant el llaurador. Insistiu en la importància d’utilitzar el diàleg i no la força per a solucionar els conflictes.

- Ensenyeu als alumnes a valorar amb respecte totes les professions. En el cas dels botiguers, podeu demanar-los que imaginen què passaria si no hi haguera fruiteries, forns, quioscs, botigues de roba… Com obtindríem els productes que s’hi venen? Vigileu també que no sorgisquen prejudicis sexistes en relació amb els tipus de botiguers: hi ha pastissers i pastisseres, perruquers i perruqueres, fruiters i fruiteres, forners i forneres, floristes que són homes i dones...

- Debateu amb els alumnes què els sembla l’horari de les botigues, si s’adapta a les seues necessitats… Reflexioneu sobre l’esforç que suposa per al botiguer haver de treballar moltes hores per a dur avant el seu negoci. Comenteu en especial el cas de les farmàcies o les gasolineres que obrin a la nit.

Autonomia i iniciativa personal - Recomaneu-los que es comporten bé als bars o restaurants: han de ser nets i

respectuosos amb els cambrers i no molestar els altres clients.

Competència matemàtica- L’hostaler pretén abusar del llaurador cobrant-li de més pel dinar. Insistiu que cal

mirar el preu de les coses abans de comprar-les, a fi de rebutjar les que siguen massa cares i triar les que millor s’adapten a les nostres possibilitats.

Aprendre a aprendre - Tot i que els alumnes encara no tenen una percepció clara del pas del temps, és

important que s’habituen a controlar si fan una tasca a bon ritme o si s’hi entretenen massa. Abans de començar una faena, podeu donar-los indicacions clares, com ara «abans d’eixir al pati», o similar. També podeu recordar-los el temps durant la faena: «Vos falta molt? Heu d’anar acabant». Ara bé, vigileu la qualitat del treball: no s’ha de confondre acabar a temps amb el fet de córrer i fer les coses sense cura.

Interacció amb el món físic- Recomaneu als alumnes que, quan vagen a comprar, porten de

casa el cabàs o el carret de la compra. Així evitaran acumular bosses de plàstic de cada botiga. En tot cas, si han d’agafar bosses de plàstic, les poden reutilitzar després a casa, a l’hora de llançar el fem.


Llig i comprén un text dialogat. Llig i comprén un text poètic.

Identifica les paraules que rimen i n’escriu d’altres. Coneix paraules relacionades amb les botigues. Comprén la utilitat dels horaris i és capaç d’elaborar-ne un de propi. Resol jocs lingüístics senzills. Escriu un text al dictat.

LLENGUA ALBEREDA 2n CURSUNITAT 15: LA GERRA DEL LLAC

OBJECTIUS

Llegir i comprendre un conte popular. Llegir i comprendre un text informatiu. Completar una fitxa amb dades del text. Ampliar el lèxic referent al pas del temps. Aprendre a fer un calendari d’activitats. Aprendre a identificar textos de diversos tipus. Escriure un text al dictat.

CONTINGUTS

Lectura expressiva de la narració La gerra del llac. Audició del conte. Lectura i comprensió del text informatiu Els primers rellotges. Observació i anàlisi en gran grup d’il·lustracions diverses. Compleció de paraules i oracions amb lletres o mots determinats. Reconeixement dels significats diferents d’un mot. Resolució d’endevinalles. Elaboració d’un calendari d’activitats propi. Lectura de tres fragments textuals i raonament dels motius pels quals

pertanyen a un tipus de text o a un altre. Preparació d’un dictat vigilant especialment les grafies s i ss (so sord).

Interés per intercanviar amb els companys informació sobre els projectes per a l’estiu.

Gust per la lectura com a font de plaer.



- Competència social i ciutadana- Autonomia i iniciativa personal- Competència cultural i artística- Aprendre a aprendre.

En l’apartat Sóc capaç de… està present, a més, el Tractament de la informació.

METODOLOGIA



En la unitat 15 el procés comença –com en la resta d’unitats– amb la secció Parlem. En aquesta secció es pretén que els alumnes aprenguen a interpretar la imatge que acompanya el text narratiu La gerra del llac, de manera que elaboren hipòtesis sobre el contingut de la lectura. També s’inclou en aquest apartat una activitat concebuda per a treballar algunes habilitats comunicatives bàsiques, sempre al fil de la lectura. En la unitat 15 es proposa als alumnes que continuen un diàleg.


A continuació trobarem una pàgina dedicada a la lectura i anàlisi d’altres textos; s’alternaran els informatius amb els poètics al llarg del llibre. En la unitat 15 els alumnes hauran de llegir el text Els primers rellotges i completar un esquema amb informació d’aquest text.

La doble pàgina següent presenta el programa de Vocabulari, que consta d’una làmina de presentació del tema i d’introducció dels termes destacats que es treballen en la secció, i d’una sèrie d’activitats de fixació i d’ampliació. En la unitat 15 el tema que es tracta és el del pas del temps.

L’apartat següent està dedicat a l’Escriptura. En aquesta unitat es mostren les pautes per a fer un calendari d’activitats, i a continuació es demana als alumnes que escriguen el seu calendari del cap de setmana.

Com a tancament de la unitat es presenta l’apartat Sóc capaç de…, en el qual es pretén que els alumnes aprenguen a reconéixer tipus de textos segons la informació que aporten i que adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. Concretament es plantegen dues activitats:

• Identificar una notícia, un conte i un poema.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen s i ss (so sord).


2a i 3a setmanes de juny

Recursos

- Llengua 2 Albereda- Guia didàctica de Llengua 2 Albereda- CD Contes i audicions: audició del conte La gerra del llac- Làmina de vocabulari: El pas del temps- Quadern de pràctica Llengua 2. Tercer trimestre- Fitxes 29 i 30 de reforç- Fitxa 15 d’ampliació- Diccionari escolar Voramar- Diccionari Voramar valencià-castellà/castellà-valencià

- Llibre de lectures Pluja de lletres 2


- D’acord amb el tema general de la unitat 15, l’apartat Parlem (pàg.118) se centra en qüestions temporals. Concretament, els xiquets i les xiquetes han d’anticipar el marc temporal de la lectura de La gerra del llac a partir de la il·lustració que l’acompanya (pàg. 118). Podeu ajudar-los dirigint-ne l’observació amb preguntes com aquestes: qui són els dos personatges del primer dibuix?; tenen la mateixa edat?; com és el més jove?; com du els cabells?; quina roba porta?; són vestits actuals?; com és el personatge més vell?; què porta al cap?; com du els cabells?; com va vestit?; són vestits actuals? Feu que es fixen també en el lloc on es desenvolupa l’escena. Pregunteu-los com és, si alguna vegada han estat en un lloc així i si s’assembla a les cases actuals. En definitiva, els alumnes han de concloure que la imatge suggereix un temps passat; la història transcorre fa molts i molts anys, quan els reis i els prínceps vivien en castells com els del dibuix.

- Si la primera activitat de la pàgina 118 ens remet al passat, la segona ens permet parlar del futur. Demaneu als alumnes que descriguen el xiquet i la xiqueta del peu de pàgina, a fi que vegen la diferència d’aspecte i edat respecte als anteriors: en aquest cas tenim dos persones actuals, semblants a ells mateixos, alumnes de segon. De què parlen? Les coses que expliquen, ja les van fer, les fan ara o les faran més avant? Ajudeu-los a concloure que parlen dels seus projectes per a l’estiu, és a dir, per al futur. Demaneu-los que continuen el diàleg per parelles, com si foren el xiquet i la xiqueta del dibuix. Poden fer-se preguntes l’un a l’altre sobre els detalls del viatge i les activitats que faran en cada lloc (com aniràs al poble dels teus iaios?; amb qui jugaràs?…; on aniràs de càmping?; on dormiràs?; faràs alguna excursió?…). També podeu demanar a cada alumne que explique als companys què farà a l’estiu (vigileu que usen el temps futur).

- Indiqueu als menuts que ara coneixeran la història del rei i el príncep del passat i llegiu el text de la pàgina 119 La gerra del llac en veu alta o escolteu-ne la gravació del CD. Aclariu, si cal, el significat de les paraules o expressions desconegudes (ben plantat, tron, cenyir, arca, gerra…) i demaneu a alguns alumnes que lligen el text de manera encadenada. Vigileu que respecten els signes de puntuació i que l’entonació és l’adequada en cada tipus d’oració.

- Torneu a observar la il·lustració de la pàgina 118 i demaneu-los que expliquen quin moment de la lectura La gerra del llac representa. En acabant podeu comentar què els sembla l’actitud del jove príncep, la dels vells i la d’Arnau, i raonar si la història els ha agradat o no.

- En l’activitat 1 de la secció Treballem la lectura (pàg. 120), vigileu que els alumnes descriguen el príncep amb una oració completa, segons el model que els dóna la descripció del rei.

- Podeu ampliar la segona activitat de la pàgina 120 demanant-los que aporten altres solucions al problema del príncep: com haurien actuat ells?; què haurien dit al rei per convéncer-lo?; què creuen que podria contestar el rei?

- Quan ordenen les escenes de l’exercici 3 (pàg. 120), és convenient que descriguen, encara que siga verbalment, el que passa en cada imatge

respectant l’ordre que han proposat. Així podran vore si la seqüència té sentit o si han de corregir l’ordenació.

- Per a introduir l’apartat de Lectura (pàg. 121), pregunteu als alumnes què és un rellotge. Si en porten, demaneu-los que expliquen per a què l’utilitzen.Proposeu-los que recorden i esmenten els tipus de rellotges que coneixen i anoteu-los a la pissarra. Per exemple, hi ha rellotges de polsera, de paret, de cucut, de sobretaula, rellotges digitals i analògics, rellotges despertadors… Tenim rellotges al menjador, a la cuina, a l’habitació, als campanars, al cotxe, a les estacions de metro, autobús i tren, a l’escola…

- Indiqueu-los que el que es veu en la fotografia de la pàgina 121 també és un rellotge. Pregunteu-los si alguna vegada han vist alguna cosa semblant (en alguna paret, per exemple). Podeu explicar-los que les persones ja mesuraven el temps molt abans que hi haguera les piles i els mecanismes complicats que mouen els rellotges actuals, i que ara voran com eren els primers rellotges.

- Per comprovar que han entés el text de la pàgina 121 Els primers rellotges i fer-los reflexionar una mica, pregunteu-los quin dels dos rellotges descrits emprarien en un dia ennuvolat.

- A l’hora de fer l’activitat 2 (pàg. 121), indiqueu-los que han de buscar les dades necessàries en el text, però que no poden copiar-les paraula per paraula en la fitxa perquè no els hi cabrà tot. Per tant, han de resumir les dades per a adaptar-se a l’espai de què disposen.

- Feu que els xiquets i les xiquetes observen la làmina del programa de Vocabulari (pàg. 122) amb atenció: només es veu una escena o n’hi ha més d’una?; hi ha algú que isca en totes? Destaqueu que el xiquet ix en totes les imatges; per tant, és el protagonista, i les imatges són moments de la seua vida. Pregunteu si totes les escenes passen al mateix temps. S’han d’adonar que hi ha imatges que corresponen a coses que ja han passat (les que duen els rètols ahir i despús-ahir) i d’altres que anuncien coses que passaran en el futur (les dels rètols demà i despús-demà). Relacioneu tots aquests moments amb el xiquet i expliqueu el que passa en cada escena partint del moment actual, és a dir, de la imatge principal: què fa el xiquet hui?; per què deu fer la maleta?; què va fer ahir?; i despús-ahir?; què farà demà?; i despús-demà?

- Crideu-los l’atenció sobre el cartell que hi ha penjat a la paret en l’escena principal (pàg. 122); què és?; quina utilitat té?; quin mes és juny?; què fan ells al juny?; què signifiquen les lletres de la segona línia? (expliqueu-los que són els dies de la setmana, que s’abreugen així perquè no hi caben els noms sencers).

- Ajudeu-los a raonar què passa al mes de juny i a interpretar la successió d’imatges de la pàgina 122 a partir d’aquesta dada: despús-ahir va acabar el curs i el xiquet es va acomiadar dels amics; ahir va parlar amb el iaio per telèfon; hui prepara l’equipatge; demà viatjarà amb els pares; i despús-demà estarà amb el iaio i pescarà amb ell.

- Per a fer la primera activitat (pàg. 123) poden consultar el calendari de la pàgina 122, ja que hi figura el nom (abreujat) dels dies de la setmana.

- Quan completen els mesos de l’any, en la segona activitat (pàg. 123), pregunteu a cada alumne en quin mes celebra el seu aniversari i vigileu que empren els noms correctes.

- Recordeu als alumnes que la paraula temps té la mateixa forma (acabada en -s) en singular i en plural: Fa bon temps, No tinc temps, Eren temps difícils…

- Per a l’elaboració d’un calendari d’activitats, recordeu la noció general de calendari que han aprés en l’apartat de Vocabulari i compareu el que apareix en aquella pàgina (122) amb el que hi ha en la pàgina 124: en què s’assemblen?; en què es diferencien? Expliqueu-los la utilitat d’aquest calendari: informa de les activitats que es fan cada dia a la granja escola.

- Després de fer la primera activitat (pàg. 124), pregunteu als alumnes si hi ha alguna activitat que es repetisca durant l’estada. Feu que raonen per què pot ser (han de concloure que els animals han de menjar tots els dies, com les persones, i que per això aquesta activitat es fa cada dia).

- A l’hora de fer el seu calendari per al cap de setmana (activitat 2 de la pàgina 124), recomaneu-los que pensen tant en les coses que els agraden com en les obligacions que han de complir (els deures, ajudar a casa…).

- En l’apartat Sóc capaç de… (pàg. 125) es pretén que els alumnes aprenguen a reconéixer tipus de textos segons la informació que aporten i que adquirisquen, de manera pràctica, alguns conceptes lingüístics bàsics. Concretament es plantegen dues activitats:

• Identificar una notícia, un conte i un poema.• Exercitar la memòria visual preparant el dictat d’un text amb paraules que

contenen s i ss (so sord).

- Proposeu als xiquets i les xiquetes algunes activitats perquè les facen en família.Demaneu-los que pregunten als familiars de més edat si coneixen refranys o dites en relació amb el pas del temps: sobre els mesos, les festes, els moments del dia… Poden anotar-los en el quadern amb el seu significat.També poden preguntar als pares i als iaios si han vist rellotges de sol o d’arena i on va ser. De la mateixa manera, poden preguntar com eren els rellotges que hi havia abans: si anaven amb piles, si calia donar-los corda, si funcionaven bé o es retardaven, si eren cars o barats…


Competència social i ciutadana- Pregunteu als alumnes què els sembla l’afirmació del príncep de La gerra del llac

(pàg. 119) que «els vells no servixen per a res». És cert que les persones majors no poden treballar tant com els joves, però hi ha altres coses que poden fer i, sobretot, saben moltes coses perquè han viscut més temps. Insistiu en la necessitat de cuidar i estimar les persones majors. Animeu-los a explicar activitats que facen amb els iaios.

- En relació amb l’activitat d’expressió oral de la pàgina 120, destaqueu que no s’han d’avergonyir de demanar disculpes quan s’equivoquen. Cal ser valents per a reconéixer un error. De la mateixa manera, hem de ser generosos quan estem a

l’altra banda; és a dir, si algú s’ha portat malament amb nosaltres i ens demana disculpes, hem de saber perdonar-lo i valorar l’esforç que fa en reconéixer el seu error.

Autonomia i iniciativa personal- El príncep del conte La gerra del llac (pàg. 119) vol aconseguir la gerra de pressa i

no es fixa que, en realitat, és un reflex a l’aigua. Comenteu als alumnes la utilitat de reflexionar abans d’actuar per aconseguir el que es proposen. Si pensen bé què cal fer, podran trobar la millor manera de fer-ho i s’asseguraran l’èxit.

- Demaneu als alumnes que expliquen els seus plans per a l’estiu: si van a algun lloc (al poble dels iaios, a la platja, a la muntanya, de càmping), com hi van, amb qui… Si es queden a casa, poden explicar què faran: llegir, fer esport, jugar amb la videoconsola, anar a la piscina… En tot cas, animeu-los a organitzar el seu temps per fer activitats de tot tipus: a l’aire lliure, a casa, amb altres xiquets, a soles…

Competència cultural i artística - Demaneu als xiquets i a les xiquetes que busquen en revistes fotos de rellotges

diferents i que els retallen per a fer un mural a l’aula. Davall de cada un han d’anotar-ne el tipus (de polsera, de pèndol, de cuina, despertador, de cucut, etc.). També poden fotocopiar rellotges de sol, d’aigua o d’arena que troben en diccionaris o enciclopèdies i pintar-los de colors perquè queden més bonics abans d’apegar-los al mural.

- Dividiu la classe en dotze grups i encarregueu-los la confecció d’un full de calendari. Cada grup anotarà en una cartolina el nom del mes que li correspon i la decorarà amb dibuixos al·lusius a l’oratge que hi fa, les festes que s’hi celebren… Amb totes les cartolines es pot fer el mural de l’any per a decorar la paret de l’aula.

Aprendre a aprendre- Habitueu els alumnes a pensar què necessiten per a fer una tasca

(llapis, colors…) i a col·locar-ho al seu abast, de manera que no hagen d’interrompre el que estiguen fent per alçar-se a buscar alguna cosa. També és important que es concentren i no abandonen la faena fins que no l’acaben. Cal evitar els comportaments molestos que distrauen els altres: alçar-se bruscament arrossegant la cadira, fer colpets rítmics amb un llapis, el peu, etc.


Llig i comprén un conte popular. Llig i comprén un text informatiu. Completa una fitxa amb dades extretes del text. Utilitza correctament el lèxic referent al pas del temps. Elabora un calendari d’activitats. Identifica textos de diversos tipus. Escriu un text al dictat.

VO PA Llengua 2 Albereda Primaria - Ave Maria de …€¦ · Web viewA l’hora de fer la primera...

Documents

Transcript of VO PA Llengua 2 Albereda Primaria - Ave Maria de …€¦ · Web viewA l’hora de fer la primera...