1.

LA CULTURA DEL BENESTAR

La literatura urbana medieval

3.

Marc histric

Es consagra el creixement de les ciutats. 4. Les classes socials que les poblen van adquirint rols i caracterstiques diverses segon lescala social a la que pertanyen. 5. Al voltant del segle XIV es van comenar a crear rutes comerciales fixes, i aix crea nous vincles entre territoris. 6. En aquesta situaci es van veure beneficiades ciutats com Valncia.

8.

Organitzaci dels municipis

Els burgesos inicien un moviment demancipaci del senyor feudal. 9. Cada ciutat tena unes caracterstiques. 10. Normalment els poders del senyor feudal quedaven limitats per cartes o furs. 11. A vegades el govern era presidit per un Consell. (aix surgeixen les cofrades i els gremis)

12.

La ciutat medieval de larea cristiana

13.

Valncia

Al segle XV es va convertir en una ciutat referncia. 14. La poblaci va aumentar considerablement. (arrib als 75000 habitants) 15. Grcies al comer es va enriquir molt, i a ms, el contacte amb Florncia li apropava a la vanguardia tamb en altres aspectes.

16.

Monuments a la ciutat de Valncia

17. 18.

19.

Caracterstiques generals de la literatura urbana general

Visi crtica i escptica de les institucions. 20. Concepci materialista i pragmtica de la vida. 21. Carcter ertic de lamor i la misognia. 22. Llenguatge colloquial i planer. 23. Recursos: Stira, irona, pardia. 24. Personatges vulgars.

25.

Literatura burguesa urbana

A meitat del segle XV a Valncia, grcies a la imprenta, es va ampliar el pblic lector. 26. Va surgir la moda de les tertlies literries. 27. Producte duna tertlia literria va ser el primer llibre literari imprs a Espanya: Trobes en Lahore de la Sacratssima Verge Maria (1474) 28. Temtiques comuns: Amorosa, religiosa i satrica.

29.

Poesa satrica

Consisteixen en fer una crtica informal, amb la que es pretn divertir. 30. En aquest context cobra importncialerotisme i la stira dels comportaments femenins. 31. Un bon exemple pot ser lobra Lo somni de Joan Joan de Jaime Gasull.

32.

Jaume Roig

Va nixer a principis del segle XV a Valncia i estudi medicina a Lleida i Pars. Va ser metge de molt prestigi i conseller de la ciutat. 33. Amb la seva obra Lespill o Llibre de les dones es va convertir en un dels autors principals de la literatura catalana medieval.

34.

Aquest llibre s lautobiografa dun personatge de ficci que narra en primera persona les desventures de Grosser, una vida desafortunada amb les dones. 35. Lestructura es duna narraci en vers en noves rimades de versos de quatre sillabes. 36. Es caracteritza per ser el seu contingut satric i per lorientaci misgina.

37.

L espill de Jaume Roig

39.

Sor Isabel de Villena

Isabel de Villena va nixer Valncia enlany 1430. 40. Va viure desde petita a la cort de Maria de Castella, fins que fou internada al monastir de la Trinitat de les clarisses a Valncia. 41. Al convent va guanyar fama de santedat i va destacar per la seua creativitat intelectual.

42.

En el monastir va composar la seua nica obra: Vita Christi, publicada en 1497. 43. El contingut de lobra s la vida de Jesucrist, una briografia, amb la intencidinstruir les moges del seu convent. 44. s una obra escrita per una dona i dirigida a dones, fet inusual fins lpoca: Es per tant, antimisgina. 45. Insisteix en detalls domstics, ntims, iutilitza un llenguatge senzill.

46. ---