Viure en Salut -...

101Juliol2014

ÚS RAONAT DELS MEDICAMENTS ■ ESTRATEGIAS DE LA CONSELLERIA DE SANITAT PARA EL USO RACIONALDEL MEDICAMENTO EN LA COMUNITAT VALENCIANA ■ ÚS RACIONAL D’ANTIBIÒTICS ■ USO RACIONAL DEANTIINFLAMATORIOS ■ TRANQUIL·LITZANTS I HIPNÒTICS, ELS USEM ADEQUADAMENT? ■ VENTA DEMEDICAMENTOS POR INTERNET ■ AUTOATENCIÓ

Ús racional del medicament

vS 93Infeccions de

transmissió sexual

vS 92Desigualtats en

salut i gènere

vS 100Comunicant

salut

vS 97Malalties rares,

informació freqüent

vS 99Envelliment

actiu

vS 96Educació per a

la salut 2.0

vS 94Salut

laboral

vS 95Trastorns

musculoesquelètics

EDITADirecció General de Salut Pública.

Conselleria de Sanitat. Generalitat.

COORDINADORSValentín Esteban Buedo i

Joan Quiles i Izquierdo

EDITOR TÈCNICJavier Parra Gasent

TRADUCCIÓ I ASSESSORAMENT DEL VALENCIÀSubdirecció General de Política Lingüística.

Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

COORDINADOR CIENTÍFIC DEL MONOGRÀFICPablo Méndez Valera

COL·LABORADORS DEL MONOGRÀFIC Laia Buigues Pastor, Blanca Folch Marín,

Sergio Marco Peiró, Pablo Méndez Valera,Julio Muelas Tirado, Vicente Palop Larrea,

Patricia Roth Damas, Inmaculada Saurí Ferrer,Mara Sempere Manuel, José Manuel Soler

Torró, José Luis Trillo Mata, Ruth UsóTalamantes i Caterina Vicens Caldentey.

IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓMare Nostrum Servicios Gráficos, SL

DISTRIBUCIÓMeydis

DIPÒSIT LEGALV-1063-1988

ISSN 1888-6833

Inclosa en el directori depublicacions seriades LATINDEX

VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis,ajuntaments i centres sanitaris de la ComunitatValenciana. També es tramet a les associacions, entitatso persones que ens ho sol·liciten.

Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomaliaobservada en la recepció, per tal de corregir-la, i tambéels canvis de domicili.

La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN

SALUT, no s'identifica necessàriament amb les opinionsexpressades pels redactors i col·laboradors de la publicació.

VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus tex-tos, sempre que se'n cite la procedència. Alhora, dema-nem que ens feu arribar dos exemplars de la publicacióon s'incloguen els seus continguts.

Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. Nodubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista,expressar el vostre acord o desacord amb els articles d'opi-nió que hi apareixen, aportar suggeriments, plantejar dub-tes o peticions, etcètera. Esperem les vostres aportacions.

Adreceu-vos a:

Direcció General de Salut PúblicaServici de Promoció i Protecció de la SalutAvinguda de Catalunya, 2146020 València961 92 57 [email protected]

SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA

1 nom i cognoms2 Domicili3 localitat4 Província5 Codi postal6 telèfon7 Correu electrònic8 Data de naixement9 Professió

Direcció General de Salut PúblicaServici de Promoció i Protecció de la Salutavinguda de Catalunya, 2146020 València

[email protected]

961925792

Adreça postal

Correu electrònic

Telèfon

Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzarqualsevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon. també es pot fer una subscripció en líniaen la web de la Direcció General de Salut Pública: www.sp.san.gva.es

vS 98Addiccions

2 vS 101

últimes pàginesÚs racional del medicament

Sumari vS 101últimes pàgines

2 .......................Últims números publicats

editorial3 ..........................................................

informe4 ..............Ús raonat dels medicaments

MARA SEMPERE MANUEL I

VICENTE PALOP LARREA

6..........Estrategias de la Conselleria deSanitat para el uso racional delmedicamento en la Comunitat

Valenciana. De la teoría a la prácticaPABLO MÉNDEZ VALERA, LAIA BUIGUES PASTOR,

INMACULADA SAURÍ FERRER, RUTH USÓ TALAMANTES Y

JOSÉ LUIS TRILLO MATA

9 .....................Ús racional d’antibiòticsBLANCA FOLCH MARÍN

11 ................................Uso racional deantiinflamatorios

JOSÉ MANUEL SOLER TORRÓ

13 ...............Tranquil·litzants i hipnòtics,els usem adequadament?

CATERINA VICENS CALDENTEY I

PATRICIA ROTH DAMAS

15 ...................Venta de medicamentospor internet

JULIO MUELAS TIRADO

17......................................AutoatencióSERGIO MARCO PEIRÓ

recursos19 ............................Materials temàtics

Els medicaments han contribuït a la millora de l'esperança i a l'augment de laqualitat de vida, per mitjà de la prevenció, diagnòstic, curació, mitigació i trac-tament de les malalties i els seus símptomes, quan el seu ús s’ha fet de manera

apropiada.

En 1985, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir l'ús racional de medi-caments com la situació en què “els pacients reben la medicació adequada a les seuesnecessitats clíniques, en les dosis corresponents als seus requisits individuals, durantun període de temps adequat i al menor cost possible per a ells i per a la comunitat”.

Moltes vegades per a explicar l'ús racional s'apel·la a la definició contrària: l'úsirracional és la utilització de medicaments que no està d'acord amb la definició del’OMS anterior. En el nostre entorn, més del 50% de tots els medicaments es recep-ten, es dispensen o es venen de manera inadequada, i el 50% dels pacients en pre-nen de forma incorrecta.

Dins de l'ús irracional es troben problemes com la falta d'adherència, el sobreús demedicaments, és a dir, prendre'n més dels clínicament necessaris, la prescripció i uti -lització de medicaments no d'acord amb les directrius clíniques o d'altres com l'auto-medicació, inclús amb fàrmacs que requerixen recepta mèdica.

Totes estes situacions poden comportar un perjuí per a la salut del pacient, per faltade resultats positius per a la seua salut, i també perquè comporten un major risc dereaccions adverses. A més, en un entorn on els recursos són limitats, és necessari valo-rar el cost de la utilització inadequada, que obliga a deixar de costejar altres alternati-ves que podrien ser necessàries.

És per això que s'han d'establir polítiques sanitàries dirigides a millorar l'ús racionalde les alternatives farmacoterapèutiques, incloent-hi des de la selecció de medica-ments fins a la prescripció i utilització en els pacients.

Este monogràfic es presenta com una ferramenta útil en què s'analitza la situacióactual del nostre entorn des del punt de vista de l'adequació dels tractaments, els pro-blemes relacionats de la medicació, el sobreús i els costos associats, o el procés demedicalització a què en alguns casos s'ha sotmés la població, del qual en són un clarexemple l'ús de benzodiazepines o dels antiinflamatoris no esteroides. Però tambés'aborden els reptes i millores que poden ajudar tant els professionals com elspacients a fer un ús més racional dels medicaments i productes sanitaris i inclús enl'adquisició dels medicaments de forma segura en un entorn com internet.S'establixen recomanacions per a la selecció raonada i prudent de la millor alternativaterapèutica. Es mostra el resultat de l'aplicació de guies de pràctica clínica informa -titzades per a ajudar en la presa de decisions, o inclús les ferramentes per a la deteccióde població de risc sobre la qual cal prioritzar intervencions i programes de revisió demedicaments, tot això garantint la sostenibilitat del sistema sanitari i permetent un úseficient dels recursos.

A més, queda patent la importància de la integració dels sistemes d'informació, elsquals, al seu torn, han de dotar el professional sanitari de sistemes d'alertes de quali-tat de diagnòstic i prescripció per mitjà del manteniment i actualització per part delsprofessionals sanitaris de les bases de dades farmacoterapèutiques.

La finalitat d'un medicament és arribar al pacient i causar el benefici esperat, i aixòdepén del fet que tots els professionals de salut participen de forma coordinada i inte-grada en este procés i també que el pacient assumisca la seua responsabilitat quan enfa ús.

Ús racional del medicamenteditorial

3vS 101

últimes pàginesÚs racional del medicament

4

L’aparició de nous i millors medica-ments, conseqüència d’un millor conei-xement científic de les malalties queafecten la humanitat, ha suposat ungran avanç per a la medicina en la llui-

ta constant que l’home té contra la malaltia, aixímoltes malalties que abans eren mortals ja no hosón o s’han fet cròniques. No obstant això, cadadia augmenten a un ritme vertiginós tant lesnecessitats com les esperances per part de lapoblació. Hi ha una obsessió per la salut perfec-ta, i es creen de forma contínua noves expectati-ves d’atenció mèdica. Açò s’unix a l’intervencio-nisme per part dels professionals sanitaris quetracten de donar resposta a esta demanda.

Hui en dia es tendix a pensar que tot acte mèdicculmina amb la prescripció d’un fàrmac o lasol·licitud d’una prova diagnòstica. Prova d’aixòés l’imparable creixement anual de la despesafarmacèutica, que va suposar al Sistema

Nacional de Salut més de 957,9 milions de recep-tes i de 14.000 milions d’euros en 2010. Així, elnostre país continua encapçalant la llista de paï-sos amb major consum de fàrmacs, la variabilitatde la qual entre àrees geogràfiques no es justificaper característiques poblacionals ni deprevalença1.

Encara que els medicaments suposen un aspectede gran interés per a millorar la salut de les per-sones, s’ha de tindre present que de vegades encompte de ser la solució s’han convertit en causade malalties i en un greu problema de salut públi-ca. La qualitat en la prescripció farmacològicaestà determinada per quatre premisses: maximit-zar l’efectivitat en l’ús dels medicaments, mini-mitzar els riscos, reduir els costos en l’atenció sa-nitària i respectar les opinions dels pacients entota decisió terapèutica2.

La prescripció farmacològica s’inicia amb la se-lecció del medicament d’elecció que ha fet elmetge abans de rebre la visita del pacient i con-tinua amb la comprovació que el tractament deprimera elecció és l’adequat per a eixe pacient3.La “selecció adequada de medicaments per a in-cloure’ls en el vademècum personal” ha d’estarcondicionada pels requisits següents: que el me-dicament tinga una eficàcia demostrada per amodificar el curs d’una malaltia, controlar-la ocurar-la; que tinga un marge de seguretat accep-table (relació benefici/risc positiu); que posseïs-ca experiència d’ús (almenys set anys en el mer-cat farmacèutic), i que tinga un cost assumible.Però prescriure no és només això; el metge hade realitzar una “prescripció raonada”, entesaesta com un procés clínic extremadament exi-gent, laboriós i de caràcter analític, que permetaaconseguir la millor opció terapèutica per a unproblema de salut en un pacient concret, i esbasa en els factors següents: a) un diagnòstic co-rrecte; b) determinar la necessitat o no d’utilit-zar un tractament farmacològic; c) si cal utilit-zar un fàrmac, s’ha de seleccionar el d’elecció,tenint en compte l’eficàcia demostrada per assa-jos clínics, la seua seguretat (establir la relacióbenefici/risc) i la conveniència (entesa com elconjunt de propietats que facilita o dificulta elcompliment del tractament); d) el cost; i e) ade-quar la selecció del medicament a les caracterís-tiques del pacient.

La prescripció és, per tant, una tasca contínua icanviant. Ja no servixen expressions com ara“medicaments per a tota la vida” per dos motius:en primer lloc, pel canvi constant de les evidèn-cies científiques sobre el paper dels medicamentsen la terapèutica i, en segon lloc, perquè had’avaluar-se l’efecte del fàrmac en el pacient, se-guint-lo i observant si s’aconseguixen uns resul-tats en salut apropiats a les condicions i a les cir-cumstàncies del pacient i del conjunt de la comu-

nitat. Probablement, la prescripció de medica-ments puga ser més saludable del que és ara. Açòes podrà aconseguir si es retiren els medicamentsinnecessaris (desmedicalitzant) i es fa una pres-cripció prudent.

DesmedicalitzacióLa bona pràctica clínica requerix revisar periòdi-cament la medicació que pren cada pacient i ava-luar la pertinència de continuar un tractament,suspendre’l, ajustar la dosi o substituir-lo. Lesguies de pràctica clínica orienten per a la presade decisions a l’hora de la prescripció mèdica; noobstant això, es disposa d’escassa informacióquan el balanç benefici/risc associat a una inter-venció s’invertix i prima la retirada de medica-ments.

Treballar per a desmedicalitzar la població i reti-rar tots aquells medicaments que no són neces-saris és part del treball del personal sanitari iestà clarament justificat: el 70% dels fàrmacsutilitzats en la infància s’administren per a trac-tar processos banals i autolimitats o quan hi hasímptomes en què no està clar el benefici deltractament farmacològic; més del 45% dels anti-biòtics consumits no són necessaris; la polimedi-cació en l’ancià és un factor de risc de mortali-tat; es medicalitza l’embaràs, la menopausa il’osteoporosi amb fàrmacs que creen sovint mésriscos que beneficis; s’ha medicalitzat la preven-ció primària del risc cardiovascular; la majorpart dels inhibidors de la bomba de protonsprescrits no són necessaris, i s’han creat novesmalalties (calvície, malestar o disminució de lalibido en la dona…) que condicionen tracta-ments innecessaris4. Per a aconseguir un millorconeixement i conéixer com es poden despres-criure medicaments, pot resultar útil als sanitarisla lectura del document Desmedicalizar a lapobla ción, una necesidad urgente5.

Prescripció prudentTradicionalment s’ha parlat que el metge ha derealitzar un ús racional/raonat del medicament,concepte encunyat per l’Organització Mundial dela Salut en la conferència de Nairobi el 1985, ésa dir, que els pacients reben la medicació ade -quada a les seues necessitats clíniques, en lesdosis corresponents als requisits individuals, du-rant un període de temps adequat i al menor costpossible per a estos i per a la comunitat6. Ara, 30anys després d’aquella conferència, s’afirma quel’objectiu de la prescripció no és que siga un acteracional, sinó que la meta de la prescripció és“ser útil per a la pràctica i als pacients”. S’intro-duïx, així, el fet social en la racionalitat científicao de la gestió dels recursos. La prescripció impli-ca una trobada entre persones, un compromís. Elmés important és no danyar, ser honestos, conéi-xer els límits i els riscos fins on estem disposats aarribar i compartir les incerteses, mesclant a

Ús raonat delsmedicamentsMARA SEMPERE I VICENTE PALOP

Encara que els medicamentssuposen un aspecte de graninterés per a millorar la salut

de les persones, s’ha detindre present que de

vegades en compte de ser lasolució s’han convertit encausa de malalties i en un

greu problema de salutpública. La qualitat en la

prescripció farmacològicaestà determinada per quatre

premisses: maximitzarl’efectivitat en l’ús dels

medicaments, minimitzar elsriscos, reduir els costos en

l’atenció sanitària i respectarles opinions dels pacients

en tota decisió terapèutica.

informeÚs racional del medicament

vS101

5

Ús racional del medicamentinformeparts iguals art, valors i ciència amb humilitat ihumanitat7.

Actualment s’entén per prescripció prudent/con-servadora la que es regix pels principis següents8:

Pensar més enllà dels medicaments.La prescripció no ha de ser sempre farmacològi-ca, o almenys no de forma exclusiva:a) Considerar, en primer lloc, un tractament no

farmacològic. El tractament inicial, per exem-ple, de la hipertensió, de l’insomni, del dolord’esquena o del mal de cap és no farmacològic.

b) Pensar en les possibles causes tractables.c) Buscar oportunitats per a la prevenció.

Modificar els hàbits de vida té repercussionsnotables en la millora de la salut de les perso-nes, així, per exemple, l’abandó del consumdel tabac salva més vides que la quimioteràpia.

d) Sempre que siga possible, s’ha d’aplicar laprova del pas del temps, sobretot per a proble-mes autolimitats.

Practicar prescripcions més estratègiques.a) Utilitzar un nombre limitat i ben conegut de

medicaments.b) Diferir el tractament no urgent.c) Evitar canvis injustificats de medicaments.d) Ser prudents amb les formes d’usos no con-

trastats de fàrmacs: indicacions no autoritza-des, eficàcia no provada.

e) Sempre que siga possible, s’ha d’iniciar el trac-tament amb un sol fàrmac nou a la vegada.

Mantindre una alta vigilància sobre els efectesadversos.a) Sospitar de reaccions adverses relacionades

amb els fàrmacs.b) Ser conscients de síndrome d’abstinència.c) Educar els pacients per tal d’anticipar les reac-

cions adverses.

Ser previngut i escèptic amb els fàrmacs nous.a) Cal buscar fonts d’informació no esbiaixades.b) Esperar fins que els fàrmacs estiguen prou

temps en el mercat.c) Ser escèptic sobre les variables subrogades en

compte dels resultats verdaders en salut; evitarl’ampliació de les indicacions sense suficientsevidències.

Treballar amb els pacients per a tindre uns objec-tius comuns.a) No cedir automàticament als fàrmacs que

sol·liciten els pacients.b) Considerar la no adherència abans d’afegir

més fàrmacs.c) Evitar reiniciar fàrmacs que no van tindre èxit

prèviament, bé per falta de resposta o perquèocasionara efectes adversos.

d) Suspendre el tractament amb fàrmacs innecessaris.e) Respectar les reserves dels pacients sobre els

fàrmacs.

Considerar els impactes més amplis i a llarg ter-mini.Sospesar els resultats a llarg termini i donar-secompte que la millora dels sistemes i organitzaciópoden superar els beneficis marginals dels nousfàrmacs.

Sens dubte, la prescripció mèdica és important,però hi ha molts altres “factors determinants del’ús i efectes dels medicaments”. Entre estos s’in-clouen l’Administració sanitària, la indústria far-

macèutica, la Universitat i les societats científi-ques, el sistema d’atenció a la salut, el metge, elfarmacèutic i els mateixos pacients. Tots estosagents actuen d’una forma i amb una intensitatvariable en tots i cada una de les anelles de la de-nominada cadena del medicament, que començaamb el registre dels medicaments, continua lacomer cialització, distribució, prescripció i dis-pensació i acaba en els seus usos i efectes.

L’Administració sanitària és, possiblement, elfactor determinant en l’ús dels medicaments, tantper la funció reguladora de les condicions d’auto-rització i vigilància de l’ús dels medicaments i definançament de la prestació farmacèutica. A més,hauria de jugar, de forma independent i crítica,un paper rellevant en la formació continuada enterapèutica als prescriptors, perquè mantinguenuna pràctica mèdica de qualitat.

La indústria farmacèutica influïx en tota la cadenadel medicament, perquè controla la major partd’assajos clínics que es realitzen, finança gran partde les agències públiques responsables de l’autorit-zació dels medicaments (Food and DrugAdministration, Agència Espanyola de Medica -ments i Productes Sanitaris) i, a més, és responsa-ble de la major part de la formació continuadadels professionals —des de metges i infermers finsa periodistes de la salut—. Amb el seu finançamentes manté la viabilitat de la major part de revistesmèdiques de prestigi i gran part de les associacionsde pacients. El seu paper en l’ús adequat dels medi-caments hauria de tindre en compte, al marge delsbeneficis econòmics lícits, el benefici social i com-plir el seu codi de bones pràctiques4.

La universitat i les societats científiques han decontribuir a l’educació mèdica contínua, garan-tint la seua qualitat i incloent en els seus progra-mes temes sobre ús raonat de medicaments i tera -pèutica, proporcionant al prescriptor un marc re-ferencial sobre els aspectes socials, econòmics,sanitaris, legals i ètics de l’ús del medicament.

El personal sanitari —fonamentalment, el metgeprescriptor— ha de formar-se i informar-se deforma continuada i aplicar els seus coneixements encada acte mèdic. Ha de procurar el benefici del pa-cient, tenint en compte la seua autonomia, senseperjudicar-lo i sense malversar els fons públics. Elmetge ha d’entendre la prescripció com un procésassistencial en què cal tindre en compte els principisbàsics de la bioètica: a) autonomia, el pacient had’estar ben informat de l’objectiu del tractament ide la relació benefici/risc i amb capacitat de decidirsi accepta el tractament; b) beneficència, que esprescriga sempre amb la intenció de proporcionarmillor salut al pacient; c) no maleficència, no pres-criure aquells medicaments que presenten més ris-cos que beneficis, i d) justícia, que es mantinguen elsmateixos criteris de prescripció per a totes les perso-nes tenint en compte les diferències per a no discri-minar ningú en temes de salut o econòmics. A més,el sanitari no pot oblidar que la farmacovigilànciasuposa una responsabilitat compartida entre elsprofessionals sanitaris i l’Administració sanitària, iés obligatori i necessari participar activament al-menys amb la notificació de les reaccions adverses amedicaments nous, no conegudes, greus o mortals.

Les farmàcies dispensadores de medicaments sónestabliments pròxims a la població i el seu paperen l’educació sanitària és imprescindible. El far-macèutic té un rol clau en l’ús saludable dels me-

dicaments, açò implica, a més de l’entrega delfàrmac, l’entrega d’informació que contribuïsca auna utilització correcta dels medicaments.

El pacient, com a responsable de la seua salut, tédiverses obligacions en l’ús raonat dels medica-ments: a) conéixer les seues malalties; b) col·labo-rar amb els sanitaris per a millorar la seua salut,facilitant els antecedents personals (possiblesal·lèrgies a la medicació, malalties, embaràs…) ifamiliars i realitzant canvis en els seus hàbits devida que l’ajuden a estar més sa; c) prendre elsmedicaments de forma adequada, és a dir, seguintels horaris, les pautes i les recomanacions establi-des pels professionals sanitaris; d) preguntarsobre els possibles efectes secundaris i consultar elseu metge si sospita que n’ha tingut cap, i f) nocompartir la seua medicació amb la família oamics, encara que tinguen la mateixa malaltia, jaque poden no necessitar el mateix tractament.

L’Administració sanitària ha d’invertir en políti-ques i processos assistencials centrats en la des-habituació tabàquica i de l’alcoholisme, a poten-ciar l’exercici físic i combatre l’obesitat com amesures principals per a disminuir la cronicitat,les malalties, el consum desmesurat de medica-ments i millorar el benestar de la població de lamanera més eficient.

Tots tenim un paper en l’ús saludable de medica-ments, per tant de la utilització correcta, tots ensom responsables.

Mara Sempere ManuelMetgessa resident de Medicina Familiar i Comunitària.

Centre de Salut d’algemesí. Departament de la ribera.Vicente Palop Larrea

especialista en Medicina Familiar i Comunitària.Subdirector mèdic assistencial. Departament de la ribera.

Correspondència:Vicente Palop larrea

Subdirector mèdic assistencialDepartament de la ribera

tel.: 600925764Correu electrònic: [email protected]

[email protected]

B i b l i o g r a f i a

1. Sanfélix-Gimeno G, Peiró S, Meneu r. la prescripción farmacéuticaen atención primaria. informe SeSPaS 2012. Gac Sanit. 2012;26:41-5.

2. Grupo de trabajo de utilización de Fármacos de la semFYC.recomendaciones sobre el uso del medicamento. Guías deactualización 11. semFYC; Junio 2012. p.7.

3. Gavilán-Moral e, Villafaina-Barroso a. Polimedicación y Salud:estrategias para la adecuación terapeútica. Plasencia:Polimedicado labs; 2011.

4. Grup del Medicament. uso racional de los medicamentos.apuntes para el médico de familia. Societat Valenciana deMedicina Familiar i Comunitària;2011.

5. Folch B, García P, Murcia M, Palop V. Desmedicalizar a la pobla-ción. una necesidad urgente. inf farmacoter. Comunitat Valencia.2012; 111 (79): 3-19. Disponible en: http://www.svmfyc.org/files/noticias%20Otros/aVS/Desmedicalizar%20a%20la%20pobla-cio%CC%81n.%20una%20necesidad%20urgente.pdf

6. uso racional de los medicamentos. informe de la conferencia deexpertos, nairobi, 25-29 de 1985. (Consultat el 17-03-2014)Disponible en: http://apps.who.int/medicinedocs/documents/s21286es/s21286es.pdf

7. Grupo iniciativa por una Prescripción Prudente (iPP) en:http:/ /prescripcionprudente.wordpress.com/2011/12/12/mas_alla_del_uso_racional_medicamentos/

8. Schiff GD, Galanter Wl, Duhing J, lodolce ae, Koronkoswski MJ.lamber Bl. Principles of conservative medicine. less is more.arc intern Med. 2011;171 (16): 1433-40.

vS101

6 vS101

En 1985, la Organización Mundial dela Salud (OMS) definió el uso racionalde medicamentos (URM) como lasituación en la que “los pacientes reci-ben la medicación adecuada a sus

necesidades clínicas, en las dosis correspondien-tes a sus requisitos individuales, durante un perí-odo de tiempo adecuado y al menor coste posiblepara ellos y para la comunidad”.1

La prescripción farmacológica en una poblacióncada vez más longeva, con múltiples enfermeda-des crónicas, que precisan varios tratamientos depor vida, hace que conseguir la pauta y dosis co-rrecta, la combinación adecuada de los fármacos

y hacerlo al menor coste, se convierta más en unarte que en una ciencia.

El envejecimiento progresivo de la población elevala frecuencia de personas mayores con dificultadespara la comprensión y la toma correcta de los tra-tamientos fundamentalmente por dificultades sen-soriales, de manipulación o cognitivas.

La OMS en 2003 definió el término adherenciacomo el “grado en el que la conducta de un pa-ciente en relación con la toma de la medicación,con el seguimiento de una dieta o con la modifi-cación de los hábitos de vida se corresponde conlas recomendaciones acordadas con el profesio-nal sanitario”.2

La falta de adherencia o incumplimiento terapéu-tico es un grave problema de salud pública, querepercute en una disminución de la eficacia, unaumento de la morbimortalidad, de la polimedi-cación, de los costes sanitarios y sociales, puedeprovocar la alteración de la relación médico- paciente, o incluso alterar los resultados de estu-dios de investigación.

Según estudios, en todo el mundo más del 50%de los medicamentos se recetan, venden o dispen-san de forma inadecuada; por otro lado, aproxi-madamente el 50% de los pacientes los tomande forma incorrecta.3

Por otra parte, la prescripción farmacológica in-necesaria expone a los pacientes a una situaciónde polimedicación, lo que supone un mayor ries-go de sufrir acontecimientos adversos. Uno de losfenómenos más conocidos es el efecto cascada,producido al paliar efectos adversos de los medi-camentos con más medicamentos, comprome-tiendo aún más la seguridad del paciente, siendonecesario intervenir para intentar evitar, reduciry/o paliar el perjuicio que estos puedan provocar.Esta intervención es lo que se conoce como pre-vención cuaternaria4.

Polifarmacia y polimedicaciónLa polifarmacia es conceptuada como el consu-mo de cinco o más fármacos, lo que origina unmayor riesgo de utilización inadecuada, de inter -acciones, de reacciones adversas a medicamentosy un factor de riesgo independiente de la mortali-dad en los ancianos; la polimedicación es la

situa ción en la cual se prescriben o se toman másmedicamentos de los que son clínicamente apro-piados5, incluyendo el problema de la automedi-cación.

La Comunitat Valenciana tiene una poblaciónaproximada de cinco millones de habitantes, conun total de 873.801 pacientes (17,5%) mayoresde 65 años, de los cuales el 40% consume másde cinco tratamientos diarios.

En esta población, los problemas relacionadoscon los medicamentos (PRM) aumentan propor-cionalmente según el número de fármacos, sien-do necesario identificarlos y establecer mecanis-mos de revisión farmacoterapéutica que permitanla adecuación de los tratamientos, y evitar unmayor riesgo de resultados negativos de losmedi camentos (RNM).

Además de estas situaciones de polimedicación,de los PRM, de los RNM y de los posibles ries-gos derivados de la falta de adherencia hay quetener en cuenta que en un entorno donde losrecur sos económicos son limitados es necesariogestionarlos de la mejor manera posible, ya quela asignación de financiación a una opción tera-péutica concreta hace no poder emplearla en cos-tear otra —lo que se conoce como coste de opor-tunidad—.

Por ello, ¿cómo identificar a lapoblación de mayor riesgo? ¿dóndedestinar más o menos recursos a laatención de los pacientes?La Conselleria de Sanitat inició en 2008 unalínea de trabajo con la finalidad de estratificar lapoblación de la Comunitat en función de su con-dición de morbilidad y riesgo clínico. Cada indi-viduo se ubica en un grupo excluyente de riesgoque resume sus características históricas, clínicasy demográficas. Para ello se emplea el ClinicalRisk Groups® (CRG)6, un programa informáticode clasificación de la población que utiliza comovariables los diagnósticos clínicos/procedimientosambulatorios y hospitalarios y, su antigüedad, elnúmero de contactos/ingresos con el sistemasani tario, el lugar del acontecimiento clínico, laocurrencia o recurrencia en el tiempo de cadadiagnóstico/procedimiento, la edad y la combina-ción de diagnósticos/procedimientos en la histo-ria clínica.

Estrategias de la Conselleria deSanitat para el uso racional delmedicamento en la ComunitatValencianaDe la teoría a la práctica

PABLO MÉNDEZ, LAIA BUIGUES, INMACULADA SAURÍ, RUTH USÓ Y JOSÉ LUIS TRILLO

El envejecimientoprogresivo de la población

eleva el número depersonas mayores con

dificultades para lacomprensión y la toma

correcta de los tratamientosfarmacológicos,

fundamentalmente pordificultades sensoriales, demanipulación o cognitivas.En la Comunitat Valenciana

hay 873.801 pacientesmayores de 65 años, de los

cuales el 40% consumemás de cinco

tratamientos diarios.


Los CRG clasifican a la población en 1.076 ca-tegorías mutuamente excluyentes, que en sunivel más agregado se resumen en nueve estadosde salud: 1) sanos; 2) historia de enfermedadaguda significativa; 3) enfermedad crónicamenor única; 4) enfermedad crónica menor enmúltiples sistemas orgánicos; 5) enfermedad do-minante o crónica moderada única; 6) enferme-dad significativa crónica en múltiples sistemasorgánicos; 7) enfermedad dominante crónica entres o más sistemas orgánicos; 8) neoplasias do-minantes, metastásicas y complicadas, y 9) nece-sidades sanitarias elevadas. Dentro de cada esta-do de salud distingue hasta seis niveles de grave-dad, que son determinados en función de lacomorbilidad y de la recurrencia en el tiempo delos diagnósticos.

En el año 2013, en la Comunitat, el 44% de lapoblación presentó alguna condición crónica(40,2% en los hombres y 49,3% en las mujeres),lo que correspondía a 2.097.873 habitantes delos 4.743.844 analizados.

Al estudiar la distribución del número medio demedicamentos por estado de salud y nivel de gra-vedad en la población valenciana se observacomo los pacientes con dos o tres enfermedadescrónicas importantes (estados de salud 5 y 6), tie-nen de media más de 6 medicamentos, ascendien-do en el estado 7, a una media de casi 11 trata-mientos. Para un mismo estado de salud, el nivelde gravedad es muy relevante, llegando a 18,12medicamentos por paciente, en el estado 7 conmayor nivel de gravedad.

Al observar la media de PRM por estado desalud y nivel de gravedad, pasar del subgrupo depacientes con una enfermedad crónica importan-te a dos, supone añadir 3,8 PRM más de media(7,96 de media); y pasar a tres enfermedades cró-nicas importantes, supone añadir 6,5 PRM máspor paciente (13,5) (figura 1).

De estos datos se desprende el potencial que tienela estratificación poblacional, pues permite defi-nir fácilmente las capas de población a las quedirigir las distintas iniciativas en el ámbito de laplanificación sanitaria (implantación de los pro-gramas de cronicidad, priorización de la revisiónde los PRM en pacientes susceptibles de descom-pensación o el análisis del gasto farmacéutico

ajustado a morbilidad, entre otros), en aras dealcan zar un URM.

Para ello, se han desarrollado diversos recursospara la detección y gestión de los pacientes, pues-tos a disposición de los profesionales sanitariosdesde 2013 a través de dos herramientas: Sistemade Clasificación de Pacientes de la ComunitatValenciana (SCP-cv) y Herramienta PRM-cv,ambas accesibles desde la historia clínica electró-nica.

El SPC-cv permite analizar el gasto farmacéuticoajustado a morbilidad, de tal forma que, siguien-do con la comparativa, en términos de importefarmacéutico ambulatorio (receta médica) seobser va como la población con patologías cróni-cas (estados de salud del 3 al 7) representa el91% del importe, siendo el estado de salud 6(pacientes con dos enfermedades crónicas impor-tantes) el que mayor importe acumula (45% deltotal), representando el 11% de población.

Por otro lado, la clasificación de la población seha aplicado para la detección de los principalesPRM a través de la Herramienta PRM-cv, quepermite conocer cuál es la población con mayorriego de sufrir RNM. Se trata de una aplicacióninformática que agrega los distintos PRM decada paciente (interacciones, contraindicaciones,duplicidades terapéuticas, alergias medicamento-sas, posologías recomendadas), mediante el dise-ño y mantenimiento de bases de datos de medica-mentos, diagnósticos y datos clínicos esencialesde cada paciente de la Comunitat, integradocomo parte del programa de prescripción (GAIA)y la historia clínica ambulatoria (SIA).

Estas herramientas de gestión han permitido lapriorización de pacientes y su gestión integradaen la propia historia clínica de los pacientes, sien-do fundamentales para las actividades delPrograma de Revisión y Seguimiento de laFarmacoterapia de la Comunitat Valenciana(Programa REFAR).

¿Qué es el Programa REFAR?En el año 2011 se publicó la Resolución de 15 dediciembre de 2011 de la Secretaría Autonómica dela Agencia Valenciana de Salud sobre el Programade Revisión y Seguimiento de la Farmacoterapia(REFAR)7, que establecía el marco de actuaciones

para la revisión y seguimiento farmacoterapéutico,con el objeto de revisar la medicación, detectar losPRM, mejorar el cumplimiento terapéutico y elconocimiento de los pacientes respecto del uso eindicaciones de los mismos.

El programa incluye la participación de médicosde Atención Primaria y Especializada, enfermerasde enlace y gestión comunitaria, farmacéuticosde Atención Primaria y farmacéuticos adheridosal Programa REFAR (24 farmacéuticos departa-mentales que trabajan específicamente en esteprograma), cuidadores y de forma esencial, lospacientes.

Se articula sobre dos líneas de actuación: elSubprograma de seguimiento de alertas de pro-ductos farmacéuticos y revisión de la farmacote-rapia (REFAR-AR) y el Subprograma de segui-miento de la eficiencia y adherencia de los trata-mientos farmacoterapéuticos (REFAR-EA).

El subprograma REFAR-AR agrupa todas las ac-ciones referidas a las siguientes materias:•Alertas de medicamentos y productos sanitariosde uso humano: detección y adecuación de lostratamientos de pacientes afectados por alertasde seguridad emitidas por la Agencia Españolade Medicamentos y Productos Sanitarios(AEMPS).

•Medicamentos inapropiados: se detectan y revi-san los pacientes con tratamientos que no seadecuan a las indicaciones para las que han sidoaprobados, o bien no se utilizan de forma ade-cuada.

•Criterios STOPP/START: criterios STOPP(Screening Tool of Older Persons� Prescrip -tions) / START (Screening Tool to Alert Doc -tors to Right Treatment) aplicados en poblaciónanciana (mayores de 65 años) que consiste enun listado de criterios de medicamentos apro-piados e inapropiados basado en la evidencia demedicamentos para enfermedades prevalentesen la edad anciana, ordenado por sistemas fisio-lógicos.

•Problemas relacionados con la medicación:detección y revisión de los pacientes y sus prin-cipales PRM, evitando un posible RNM.

Por otro lado, el Subprograma REFAR-EA estádirigido específicamente a la población conmayor dificultad para la consecución de los obje-tivos terapéuticos en los que se detecte falta deadherencia, sobre todo en los pacientes mayorespolimedicados, con el objetivo de mejorar la ad-herencia al tratamiento, el conocimiento de lospacientes sobre sus tratamientos, y sobre los ries-gos asociados a la medicación.

Como resultado, entre el año 2012 y 2014 se hanrevisado más de 200.000 pacientes:•Más de 85.800 pacientes afectados por alertasde seguridad que afectaban a fármacos como:calcitonina, domperidona, ranelato de estron-cio, trimetazidina, aceclofenaco, etc.

•Más de 11.100 pacientes mayores de 65 añosafectados por criterios STOPP (medicación noapropiada) a nivel del sistema cardiovascular.

•Más de 42.400 en los que se ha detectado unamedicación no adecuada a las indicaciones yrecomendaciones de uso. Un ejemplo de ello esla revisión de pacientes en tratamiento con citi-colina para el tratamiento de demencias seniles,o perdida de memoria que, no respondían atrastornos neurológicos y/o cognitivos asocia-

7vS101

Ús racional del medicamentinforme

Figura 1. Número de problemas relacionados con los medicamentos (PRM) por paciente, según estado desalud y nivel de gravedad de la población valenciana.

Fuente: Sistema de Clasificación de Pacientes de la Comunitat Valenciana (SCP-cv). Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios. Conselleria de Sanitat. Generalitat Valenciana.

dos a traumatismos craneoencefálicos o acci-dentes cerebrovasculares.

•Más de 71.750 pacientes afectados por PRM.•Actualmente, 29.044 pacientes en toda laComunitat están en seguimiento continuadomediante el Subprograma REFAR-EA.

Estas herramientas son un claro ejemplo de ac-ciones efectivas en el marco del URM, garanti-zando la adecuada efectividad y seguridad de lostratamientos para cada paciente.

¿Y al menor coste?Actualmente otro de los aspectos fundamentalesque preocupa para garantizar la sostenibilidaddel sistema es la eficiencia. Es necesario que laspolíticas de URM permitan que los pacientes, deacuerdo a sus necesidades y situación clínica in-dividual, reciban el mejor tratamiento al menorcoste a través de una prescripción razonada.

Existen varios indicadores para medir de maneraobjetiva la eficiencia de las alternativas terapéuti-cas frente a una misma patología, o bien el gradode sobreutilización.

La AEMPS, en colaboración con la DirecciónGeneral de Farmacia y Productos Sanitarios, hapublicado los datos del uso de medicamentos enEspaña con cargo al Sistema Nacional de Salud(SNS) en el ámbito extrahospitalario, desde elaño 2.000 hasta el año 2012.8

Se observa como el consumo de medicamentosampliamente utilizados en la Comunitat, como losfármacos para el colesterol y los triglicéridos (fár-macos hipolipemiantes), es superior a la media delSNS o de otros países europeos, no respondiendoa diferentes características poblacionales ni a dife-rencias en la prevalencia de dichas patologías.

En términos de utilización en dosis por cada1.000 habitante y día (DHD), lo que viene a sig-nificar cuántos pacientes de cada 1.000 toman aldía un fármaco9, se observa que para el grupo defármacos para el tratamiento del colesterol (esta-tinas) la media nacional en 2012 se situaba en89,88 DHD, siendo en la Comunitat de 98,19DHD para ese mismo periodo.

Atendiendo a la eficiencia, el principio activo sim-vastatina, fármaco más coste-efectivo a dosis tera-péuticas equipotentes para el tratamiento de la hi-percolesterolemia, la DHD en 2012 se situaba en29,64 DHD en el SNS; mientras que en laComunitat era de 18,97 DHD. En contraposi-ción, para el resto de alternativas terapéuticas conmayor coste y misma efectividad a dosis terapéu-ticas equivalentes, la utilización en la Comunitates superior a la media del SNS (tabla 1).

Dada la elevada variabilidad e intensidad de usoen el tratamiento farmacológico y las situacionesde inadecuación a las recomendaciones clínicas(según resultados del Programa REFAR), es nece-sario establecer protocolos clínicos informatiza-dos y consensuados por expertos clínicos en lamateria que mejoren la información sobre el me-dicamento basada en la evidencia y en la eficien-cia, y que esta información se facilite en el mo-mento de la prescripción.

La Comunitat dispone de historia clínica electró-nica ambulatoria implantada en toda su red deAtención Primaria y Especializada que permite

aportar ágilmente información clínica y terapéu-tica. Modelos como el del National Institute forHealth and Clinical Excellence en Inglaterra hanpotenciado la implantación de protocolos far-macoterapéuticos para la homogeneización en eluso de medicamentos y el acceso a la innovaciónterapéutica10. Con el Decreto Ley 2/2013, de 1de marzo, del Consell, de Actuaciones Urgentesde Gestión y Eficiencia en PrestaciónFarmacéutica y Ortoprotésica, la Comunitat ini-cia de forma pionera en España el proyecto dealgoritmos terapéuticos corporativos informati-zados11.

Estos algoritmos son un proceso de protocoliza-ción del tratamiento de aquellas patologías másprevalentes donde existe un mayor grado de ina-decuación terapéutica y desviación en la utiliza-ción y el coste, atendiendo a estándares naciona-les y europeos. Además, incluyen la necesidad deadecuar un tratamiento a las variables clínicas yanalíticas necesarias para la elección y el segui-miento terapéutico de la mejor alternativa tera-péutica, atendiendo a las características indivi-duales de cada paciente.

Tras su aplicación en el año 2013 para patologí-as prevalentes, como las dislipemias, artrosis opatologías digestivas que cursan con utilizaciónde fármacos antiulcerosos, se ha mejorado en lavariabilidad de la práctica clínica, en la codifica-ción de las patologías protocolizadas, en el regis-tro en la historia clínica de variables clínicas yanalíticas necesarias para una prescripción razo-nada y en la adecuación a las indicaciones decada tratamiento, lo que conlleva un aumentoen la eficiencia en la utilización de los medica-mentos.

Durante el año 2014, para el grupo de fárma-cos hipolipemiantes se ha producido un aumen-to en la selección de alternativas más coste-efectivas. Dentro del subgrupo de las estatinas,se ha producido un aumento (21%) en la utili-zación de fármacos, como la simvastatina, res-pecto al año anterior, acercándose a la medianacional, con una DHD de 25,08 y generandoun ahorro de 4,1 millones de euros en este sub-grupo terapéutico, con un global de ahorropara el grupo de los hipolipemiantes de 5,3 mi-llones de euros.

¿Cuál es el camino a seguir?El cambio epidemiológico de la población —máslongeva—, el aumento de pacientes crónicos plu-ripatologícos en los que se detectan situaciones depolimedicación, junto con la intensa utilizaciónde los recursos sanitarios (medicamentos), precisade la implantación de políticas de URM.

Son muchas las herramientas que pueden usarsepara conseguirlo. Para ello, es necesario desarro-llar los sistemas de información sanitaria integra-dos en la actividad asistencial diaria, que esténintercomunicados y centrados en el paciente.

La clasificación de la población por morbilidad,la revisión sistemática desde un punto de vistamultidisciplinar u otras medidas como la aplica-ción de protocolos o guías clínicas informatiza-das, son sólo algunas de las medidas que hanayudado a un URM. Un ejemplo de su aplicaciónha sido la reducción del 26,72% de los PRM enla población valenciana desde 2012 a 2014 y unadisminución del 10% de los pacientes mayorespolimedicados (35.000 pacientes).

La condición sine qua non para que una organi-zación pueda desarrollar herramientas de estetipo es la existencia de un sistema de historiaclínica electrónica y prescripción electrónicacon datos clínicos individualizados, integrados,con alto nivel de implantación de los mismos ycon la inclusión de sistemas de alertas de cali-dad de diagnóstico y prescripción que permitandisponer de datos sólidos, junto con el manteni-miento y actualización por parte de profesiona-les sanitarios de las bases de datos farmacotera-péuticas.

Pablo Méndez ValeraLaia Buigues Pastor

Inmaculada Saurí FerrerSubdirección General de Posicionamiento terapéutico y

Farmacoeconomía / Fundación FiHgu.Ruth Usó Talamantes

Subdirección General de Posicionamiento terapéutico y Farmacoeconomía.

José Luis Trillo MataDirección General de Farmacia y Productos Sanitarios.

B i b l i o g r a f í a

1. WHO. the rational use of Drugs. report of the Conference ofexperts. nairobi, 25-27 nov 1985. World Health Organization,Geneva, 1987.

2. OMS. Marco Conceptual de la Clasificación internacional para laSeguridad del Paciente Versión 1.1. informe técnico Definitivo.enero de 2009. Disponible en http://www.who.int/patientsafety/implementation/icps/icps_full_report_es.pdf

3. adherence to long term therapies: evidence for action. Geneva:World Health Organization, Geneva, 2003.

4. Gérvas Camacho J, Gavilán Moral e, Jiménez de Gracia l.Prevención cuaternaria: es posible (y deseable) una asistenciasanitaria menos dañina. aMF 2012;8(6):312-7.

5. Fulton MM, allen er. Polypharmacy in the elderly: a literaturereview. J am acad nurse Pract. 2005;17:123-32.

6. 3MtM Clinical risk Grouping Software. Definitions Manual. updatefor v1.6. 3M, 2008.

7. resolución de la Secretaría autonómica de la agenciaValenciana de Salud sobre el programa de revisión y seguimientode la farmacoterapia (reFar); 2011. Disponible en:http://www.san.gva.es/web/dgfps/-refar-programa-de-revision-y-seguimiento-de-la-farmacoterapia1

8. uso de medicamentos en españa con cargo al Sistema nacionalde Salud (SnS) en el ámbito extrahospitalario desde el año 2000hasta el año 2012. Disponible en: http://www.aemps.gob.es/medicamentosusoHumano/observatorio/informes.htm

9. WHO Collaborating Centre for Drug Statistics Methodology.Complete atC index 2007.

10. Guidance list. national institute for Health and Clinical excellence(niCe). Disponible en: http://www.nice.org.uk/guidance/published.

11. Decreto ley 2/2013, de 1 de marzo, del Consell, deactuaciones urgentes de Gestión y eficiencia en PrestaciónFarmacéutica y Ortoprotésica. [2013/2375] (DOCV núm. 6978 de05.03.2013) ref. Base Datos 002222/2013. Disponible en:http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion.jsp?id=26&sig=002222/2013&l=1&url_lista=

vS101


Simvastatina 18,97 29,64Atorvastatina 53,16 42,08Rosuvastatina 11,16 7,78Pravastatina 6,13 4,49Fluvastatina 5,28 3,43Pitavastatina 2,95 1,64Lovastatina 0,54 0,82

Tabla 1. Utilización de estatinas (DHD) en laComunitat Valenciana en el año 2012. Comparativacon el Sistema Nacional de Salud (SNS)

Principio activo Comunitat Valenciana SNS

Fuente: SNS: Utilización de medicamentos hipolipemiantes en España durante el periodo 2000-2012. CV:Gestor de la prestación farmacéutica GAIA-ABUCASIS.

8

9vS101

Carme està asseguda a la sala d’espera del centrede salut. Des de fa uns quants dies no es troba bé,li fa mal la gola, a pesar del que li va donar el far-

macèutic. Anit va començar a tindre tos i no hapogut descansar. Les darreres notícies de brots

d’infeccions l’han deixada preocupada. «A vorequè em donarà el metge», pensa.

Les malalties infeccioses són un delsmotius de consulta més freqüents enAtenció Primària. En més de la mitat delscasos, com el de Carme, són infeccionsrespiratòries i suposen la causa principal

de consum d’antibiòtics. El paper que tenen elsactors —Carme, el metge, el farmacèutic, el medi ila societat— determinen l’ús dels antibiòtics i lesconseqüències d’eixe ús.

Els antibiòtics en les infeccionsEl descobriment de la penicil·lina per a combatreinfeccions va ser un avanç mèdic revolucionari,que va contribuir a disminuir la mortalitat d’unamanera decisiva en la història. No obstant això,al cap d'uns quants anys, el mateix Fleming ja vaadvertir que l’ús excessiu i inadequat dels anti-biòtics suposaria una amenaça a causa del desen-volupament de resistències microbianes.

Els antibiòtics són, després dels analgèsics, elsmedicaments més consumits a Espanya. El 90%dels antibiòtics es prescriuen des d’AtencióPrimària i, principalment, per a infeccions respi-ratòries en les quals l’ús rutinari no està justifi-cat. Les complicacions de les infeccions respiratò-ries de vies altes, com ara el constipat o l’otitis,són tan rares que, per a previndre una complica-ció, faria falta tractar amb antibiòtics milers depersones. Les conseqüències d’eixe “acte heroic”són l’exposició a reaccions adverses a medica-ments no indicats, més consultes mèdiques per

processos lleus i, fonamentalment, un augmentde resistències microbianes.1

L’aparició de resistències implica menys efectivi-tat del tractament contra la infecció, processosinfecciosos més llargs, taxes més altes de mortali-tat i augment de la despesa sanitària. S’estimaque, cada any, al voltant de 25.000 personesmoren a Europa per infeccions de bacteris multi-resistents. Eixes infeccions són més cares de trac-tar, requerixen hospitalitzacions més llargues is’associen a una eficàcia més baixa del tracta-ment en futurs pacients. Els costs sanitaris addi-cionals i les pèrdues de productivitat es xifren aescala europea en més de 1.500 milions d’eurosl’any. Tot i així, l’objectiu no és eradicar les re-sistències, és “contindre-les”, optimitzar l’efecti-vitat dels antibiòtics contra les infeccions.2-4

Les dades de l’ESAC (European Surveillance ofAntimicrobial Consumption) sobre l’ús d’anti-biòtics en atenció primària reflectixen una varia-bilitat elevada entre països, amb un consum mésalt als països del sud i l’est d’Europa. Les taxesde consum, dosi d’antibiòtic per cada 1.000 ha-bitants al dia (DHD), van d’11,4 als PaïsosBaixos a 35,1 a Grècia. A Espanya, la taxa mitja-na, l’any 2011, va ser de 20,9 DHD, encara queno inclou el consum sense recepta mèdica ni elsenvasos no reembossats pel sistema de salut, que,igual que a Romania, són una font significativade consum d’antibiòtics.5

Les taxes de consum ens donen una idea de laquantitat d’antibiòtic que rep una població, dadaque es relaciona directament amb l’aparició deresistències. No obstant això, no és massa útilper a valorar si el tractament és adequat o no hoés. Un tractament antibiòtic és inadequat quan laselecció de l’antibiòtic és inapropiada, la dosi ola duració són errònies, o quan es dóna en situa-cions que no ho requerixen. Quantificar i analit-zar l’adequació del tractament seria interessantper a plantejar punts de millora de prescripcióantibiòtica, però amb percentatges del 43% d’in-fraregistre d’infecció en pacients amb antibiòtics6pareix difícil valorar alguns patrons de prescrip-ció. De la mateixa manera, encara que hi hahagut un descens en el consum total d’antibiò-tics, si comparem amb altres dècades, en els dar -rers anys hi ha hagut un augment en l’ús d’anti-biòtics d’espectre ampli en casos no justificats.

El metge de CarmeEl metge té un paper clau en l’ús racional d’anti-biòtics, perquè és qui determina el diagnòstic i eltractament de les malalties, és un model per a al-tres professionals de la salut i els seus pacientsaprenen d’ell a usar els antibiòtics.

A més de les diferències ja dites en la prescripcióentre països, també hi ha una variabilitat elevadaentre metges del mateix entorn.7 L’automedicació,la demanda dels pacients, les característiques delmetge (edat, situació i experiència laborals, i, so-

bretot, habilitats comunicatives i compromís ambla presa de decisions compartida), la pressió assis-tencial i la incertesa diagnòstica s’han descrit com acondicionants d’eixa variabilitat en atenció primà-ria. La correlació entre els símptomes d’una infec-ció i l’etiologia genera dubtes en el metge i, davantdel dubte, la tendència és a prescriure antibiòtics.Així doncs, per exemple, la presència d’exsudatamigdalí, d’otorrea o la consistència de l’esput (enamigdalitis, otitis i bronquitis, respectivament) sónels signes que més es relacionen amb la prescripciód’antibiòtics, a pesar del seu baix valor predictiu.En eixe sentit, conéixer la validesa dels signes isímptomes per mitjà de models predictius i l’ús demètodes de diagnòstic ràpid en les consultes handemostrat millorar la capacitat diagnòstica i reduirl’ús d’antibiòtics inadequats. Un bon exemple n’ésla utilització dels criteris Centor i de les tires anti -gèniques ràpides per a diagnosticar les amigdalitisestreptocòcciques, on la bretxa entre el percentatgede casos d’origen bacterià (menys del 10%) i elscasos que reben antibiòtics (80%) demana mesuresde millora urgents.

Però, en realitat, Carme espera que lirecepten un antibiòtic?Estudis qualitatius indiquen que quan el pacientespera que se li prescriga un antibiòtic és més pro-pens a rebre’l, i quan el metge creu que el pacientespera que li facen un antibiòtic té deu vegadesmés probabilitats de prescriure’l. Això no obs-tant, curiosament, les expectatives dels pacientspoques vegades són explícites, els metges poquesvegades exploren eixes expectatives i, en no fer-ho, sobreestimen la demanda real dels pacients.8,9Així, el metge, en comptes de preguntar al pacientsi el que espera que li faça és un antibiòtic, perpor o per complaença, evita la confrontació direc-ta, mitjançant la dissuasió o la prescripció.10

Els professionals formats en habilitats de comuni-cació i entrevista clínica poden establir una rela-ció terapèutica, explorar i reconduir expectatives ifomentar la presa de decisions compartida; requi-sits necessaris per a una prescripció prudent.11

De les expectatives de Carme a la visitaa la farmàcia La dispensació d’antibiòtics sense recepta mèdicaés, a pesar d’estar prohibida per llei, una pràcticamolt estesa a Espanya.

En 197 farmàcies de Catalunya es va fer un estu-di12 en el qual dos actors demanaven un antibiò-tic simulant tindre amigdalitis, bronquitis o in-fecció urinària. En el 45,2% dels casos van acon-seguir l’antibiòtic sense recepta mèdica. L’estudiconclou que els farmacèutics que van rebutjar ladispensació tenen habilitats comunicatives mésbones. Sens dubte, eixes habilitats són més quenecessàries, perquè, com mostrava una altra ex-periència, en la qual farmacèutics motivats re-conduïen la demanda d’un antibiòtic sense recep-ta (indicant que calia adreçar-se al metge o ofe-rint un tractament alternatiu), el consell

Els antibiòtics són, desprésdels analgèsics, els

medicaments mésconsumits a Espanya. Hem

de considerar-los com unrecurs no renovable i un bé

comú i col·lectiu. L’úsracional d’estos fàrmacs

—únicament quan siganecessari— depén de

l’esforç de tots.

Ús racional d’antibiòticsBLANCA FOLCH


farmacèutic va ser acceptat només en el 57%dels casos; la resta va buscar una altra farmàciaon li vengueren l’antibiòtic sense recepta.

Els farmacèutics comunitaris disposen d’una po-sició òptima per a dur a terme activitats d’educa-ció sanitària. El moment de dispensació ha deservir per a utilitzar estratègies educatives a fi demillorar el coneixement que hi ha dels antibiò-tics, disminuir l’automedicació i promoure l’ad-herència terapèutica.

Les expectatives i la desinformació de la poblaciópel que fa als antibiòtics en condicionen l’ús. Mésd’una quarta part dels pacients pensa que nomésha de continuar prenent l’antibiòtic mentres no estroba bé; i és eixa la causa principal d’abandó deltractament. Les taxes d’incompliment, especial-ment en infeccions de vies respiratòries, són altís-simes. Tot això afavorix l’emmagatzemament decapses d’antibiòtics en la farmaciola de casa, anti-biòtics que són utilitzats posteriorment per inicia-tiva pròpia, alimentant així un cercle viciós d’in-compliment-emmagatzemament-automedicació.El darrer estudi del grup URANO diu que en el37% de les cases hi ha almenys un envàs d’anti-biòtic, i quasi tot són penicil·lines d’espectreampli.13 A vegades, són eixes “restes” les quedonen peu a continuar el tractament amb anti -biòtics adquirits directament en farmàcia. En acabantes sol·liciten en la consulta mèdica, amb la qualcosa es fomenta una forma d’automedicació enco-berta i un nou cercle de mal ús d’antibiòtics.

On viu Carme. Política d’antibiòticsQuan s’administra un antibiòtic a una personal’efecte que té arriba a altres persones i repercutixen l’entorn; per tant, el coneixement de l’ecologiabacteriana local és fonamental a l’hora de seleccio-nar els antibiòtics. A la Comunitat Valenciana dis-posem d’una xarxa de vigilància microbiològica(RedMIVA) que s’encarrega d’aplegar diàriamenttots els resultats dels serveis de microbiologia, em-magatzemar-los i analitzar-los en un sistema in-formàtic centralitzat. Això permet detectar els mi-croorganismes de l’entorn, detectar brots epidèmicsi definir patrons de resistències a antibiòtics. Hi hatambé iniciatives locals molt interessants, com elprojecte VIResiST, que proporcionen informacióencreuada entre l’ús d’antibiòtics i les resistènciesbacterianes des d’una perspectiva local amb l’ob-jectiu d’orientar el clínic en la presa de decisions.

El paper de l’Administració en la creació de pro-grames de gestió eficaç que fomenten l’ús racio-nal d’antibiòtics és clau, ja que l’entorn normatiudel sistema sanitari influïx d’una manera decisi-va.14 Tota política d’antibiòtics hauria d’incidiren els punts següents:•Controlar d’una manera eficient la dispensaciód’antibiòtics sense recepta en les farmàcies.

•Adequar el contingut dels envasos a la duraciódels tractaments en la pràctica clínica.

•Seleccionar una llista estable i restrictiva d’anti-biòtics.

•Restringir l’ús d’antibiòtics d’espectre ampli iantibiòtics nous amb poca experiència.

•Controlar la promoció de productes per part dela indústria farmacèutica.

•Crear sistemes de vigilància microbiològica.•Promoure l’elaboració de guies de pràctica clíni-ca actualitzades i locals.

•Dotar de mètodes de diagnòstic ràpid totes lesconsultes d’atenció primària.

•Fomentar la formació de prescriptors.

•Dur a terme auditories i feedbacks de les taxesde prescripció d’antibiòtics de prescriptors.

•Difondre missatges educatius a la població quefomenten que es cuiden d’una manera autòno-ma amb mesures no farmacològiques i contro-lar els missatges alarmistes injustificats dels mit-jans de comunicació en èpoques de màximaincidència d’infeccions respiratòries.

Les barreres per a la implementació de progra-mes efectius de l’Administració són en gran partresultat d’un lideratge, un compromís i un fi-nançament insuficients.3

En l’àmbit assistencial s’ha avaluat l’efectivitat de di-verses intervencions per a millorar l’ús d’antibiòtics is’ha mesurat la repercussió que tenen en la incidèn-cia de resistències.15 La prescripció diferida s’ha de-mostrat com una estratègia factible i útil per a reduirl’ús d’antibiòtics en processos infecciosos autolimi-tats no complicats.16,17 Els anomenats mètodes pas-sius, com ara xarrades o fullets explicatius, pareixque són poc efectius a l’hora de canviar hàbits deprescripció. En canvi, intervencions polifacètiques,com ara activitats formatives que involucren d’unamanera activa el clínic i materials de suport per alspacients, han demostrat disminuir la prescripciód’antibiòtics en el projecte d’investigació HappyAudit (www.happyaudit.org/). Ara falta vore que elscanvis d’actitud no es diluïsquen en el temps.

Finalment, l’efectivitat d’una intervenció sobre laprescripció d’antibiòtics depén, en gran manera,de la conducta particular de prescripció i de lesbarreres per al canvi en la població. Conéixer elsfactors implicats en l’ús inadequat és essencialper a donar-hi resposta.15

Visió global del problemaEn un món globalitzat, els bacteris no entenen defronteres i, com es veu, les resistències antibiòti-ques són un problema de salut mundial. L’augmentde les infeccions per bacteris resistents a diversosantibiòtics i l’absència d’antibiòtics nous suposauna bretxa clau sobre la qual cal actuar. L’any

2008, un grup de treball europeu (ECDC/EMEA),4alarmat per la situació, va revisar els antibiòtics endesenvolupament clínic en tot el món. Només dos,i en fase d’estudi, estaven dissenyats per a actuar através de nous mecanismes d’acció. Davant d’eixepanorama, és fonamental que cada país reconegal’impacte i la responsabilitat que té i que s’actue enconseqüència.18 Utilitzar antibiòtics quan no sónnecessaris o utilitzar-los d’una manera inadequadaés un acte d’imprudència que genera resistències ique fa que no siguen efectius quan són necessaris.

Hem de considerar els antibiòtics com un recursno renovable i un bé comú i col·lectiu. L’ús ra-cional d’antibiòtics, utilitzar-los d’una maneraadequada únicament quan fan falta, depén del’esforç de tots.

Blanca Folch MarínMetgessa de família. Centre de Salut d’algemesí.

Correspondència:[email protected]


1. Petersen i, Johnson aM, islam a, Duckworth G, livermore DM,Hayward aC. Protective effect of antibiotics against serious com-plications of common respiratory tract infections: retrospectivecohort study with the uK General Practice research Database.BMJ 2007; 335: 982.

2. Bell B, Schellevis F, Stobberingh e, Goossens H and Pringle M. a sys-tematic review and meta-analysis of the effects of antibiotic consump-tion on antibiotic resistance. BMC infectious Diseases 2014;14:13.

3. laxminarayan r et al. antibiotic resistance-the need for globalsolutions. lancet infect Dis. 2013 Dec; 13(12):1057-98. doi:10.1016/S1473-3099(13)70318-9.

4. european Centre for Disease prevention and Control/europeanMedicines agencies (eCDPC/eMa) eCDC/eMea Joint technicalreport. Stockholm: eCDPC/eMa; 2009. the bacterial challenge:time to react. a call to narrow the gap between multidrug-resistantbacteria in the eu and the development of new antibacterial agents.

5. european Centre for Disease Prevention and Control. Surveillance ofantimicrobial consumption in europe 2011. Stockholm: eCDC; 2014.

6. Fernández-urrusuno r, et al. adecuación de la prescripción deantibióticos en un área de atención primaria: estudio descriptivotransversal. enferm infecc Microbiol Clin. 2013. Disponible en:http://dx.doi.ort/10.1016/j.eimc.2013.05.004.

7. Brookes-Howell l et al. understanding variation in primary medi-cal care: a nine-country qualitative study of clinicians’ accounts ofthe non-clinical factors that shape antibiotic prescribing decisionsfor lower respiratory tract infection. BMJ Open 2012;0:e000796.doi:10.1136/bmjopen-2011- 000796.

8. llor C. uso prudente de antibióticos y propuestas de mejora desde laatención primaria. enferm infecc Microbiol Clin 2010; 28 (Supl 4):17-22.

9. Butler C, rollnick S, Pill r, Maggs-rapport F, Stott n. understanding theculture of prescribing: qualitative study of general practitioners’ andpatients’ perceptions of antibiotics for sore throats. BMJ 1998;317:637–42.

10. Mustafa M, Wood F, Butler CC, elwyn G. Managing expecta-tions of antibiotics for upper respiratory tract infections: a quialita-tive study. ann Fam Med 2014;12:29-36.

11. Folch B, García P, Murcia J, Palop V. Desmedicalizar a la población. unanecesidad urgente. inf. farmacoter. Comunitat Valencia. 2012; iii(79): 3-19.

12. llor C, Cors JM. the sale of antibiotics without prescription inpharmacies in Catalonia, Spain. Clin infect Dis. 2009;48:1345-9.

13. González J, Orero a, Prieto J y Grupo para el estudio del usoracional de los antibioìticos (uranO). almacenamiento de anti-bioìticos en los hogares españoles. rev esp Quimioterap,Septiembre 2006; Vol 19 (nº 3): 275-85.

14. Baos V et al. Documento de consenso sobre la utilización deantibióticos en atención primaria. aten Primaria 2006; 38: 174-7.

15. arnold Sr, Straus Se. interventions to improve antibiotic pres-cribing practices in ambulatory care. Cochrane Database Systrev 2005;(4):CD003539.

16. little P, Moore M, Kelly J, Williamson i, leydon G, McDermott l,Mullee M, Stuart B. Delayed antibiotic prescribing strategies forrespiratory tract infections in primary care: pragmatic, factorial,randomised controlled trial. BMJ 2014;348:g1606.

17. Spurling G, Del Mar C, Dooley l, Foxlee r. Delayed antibioticsfor symptoms and complications of respiratory infections.Cochrane Database Syst rev 2010;3:CD004417.

18. Smith rD, Coast J. antimicrobial resistance: a global response.Bulletin of the World Health Organization 2002;80:126-33.

10 vS101


1. La major part de les infeccions respiratòries (consti-pat, grip, mal de gola…) estan produïdes per virus i,per tant, no cal prendre antibiòtics per a tractar-les.

2. Els antibiòtics només els poden prescriure els metges.

3. El teu metge recepta antibiòtics quan els consideranecessaris. No li n'exigisques.

4. No demanes un antibiòtic en la farmàcia senserecepta.

5. No has de prendre mai antibiòtics pel teu compte.No t’automediques.

6. L’antibiòtic que va ser eficaç una volta pot ser queno ho siga una altra, encara que parega que estenen els mateixos símptomes.

7. Quan inicies un tractament antibiòtic, pren-lo segonsla dosi, l’horari i els dies que t’indique el metge.

8. No et deixes el tractament abans del temps indicatencara que et trobes més bé.

9. No guardes antibiòtics sobrants a casa. Pregunta alcentre de salut o a la farmàcia què n’has de fer.

10.Si els prens quan no deus, no et faran efecte quanels necessites. Els antibiòtics et poden salvar la vidanomés si els uses adequadament.

Taula 1. Decàleg de l’ús racional d’antibiòtics

Los antiinflamatorios o antiinflamato-rios no esteroideos (AINE) son ungrupo químicamente heterogéneo demoléculas que producen efectos analgé-sicos (disminución del dolor), antiinfla-

matorios (reducción de la inflamación) y antipi-réticos (disminución de la fiebre).

En el cuerpo humano la inflamación, el dolor yla fiebre se producen a través de un aumento enla producción de unas moléculas denominadasprostaglandinas. Los antiinflamatorios inhiben laproducción de estas prostaglandinas a través delbloqueo de una enzima necesaria para su síntesis,la ciclooxigenasa, de la que existen dos formasactivas: las isoenzimas COX-1 y COX-2.

Grosso modo se puede decir que hay dos grandestipos de antiinflamatorios: los AINE no selecti-vos (como ibuprofeno, aspirina, naproxeno, di-clofenaco…) que bloquean ambas isoenzimas y

los coxib (como celecoxib, etoricoxib...) que blo-quean más selectivamente la COX-2. La eficaciasobre el dolor o los síntomas inflamatorios es si-milar, lo que los diferencia es el perfil de seguri-dad.

Un caso particular dentro de los AINE no selecti-vos es la aspirina, que hoy en día se usa funda-mentalmente como antiagregante (evita la agre-gación de las plaquetas y la formación de trom-bos) para reducir el riesgo de infarto demiocardio y trombosis cerebral.

¿Son eficaces los antiinflamatorios?Los antiinflamatorios, tanto los AINE no selecti-vos como los coxib, han demostrado eficacia enel tratamiento del dolor y la inflamación. Se usanampliamente en el dolor articular y muscular (ar-trosis, reumatismos, traumatismos…), en el dolordental, en el dolor postoperatorio o en la disme-norrea. Generalmente requieren receta médica,aunque algunos pueden adquirirse sin receta enla farmacia.

Los antiinflamatorios se usan generalmente porvía oral, aunque también se pueden usar por víaparenteral (intramuscular o endovenosa) y porvía tópica (en forma de cremas, pomadas, aero-sol o parches).

Existe en la población la falsa creencia de que lavía intramuscular es más segura y eficaz que lavía oral. Sin embargo, aunque algo más rápida, aigualdad de dosis la eficacia es la misma y noevita la toxicidad digestiva ni de otra índole, aña-diéndose los efectos secundarios de la propia in-yección. La vía intramuscular, por tanto, debe re-servarse para cuadros agudos de dolor en los queinteresa una respuesta más rápida.

Por vía tópica los antiinflamatorios son útiles enel tratamiento de lesiones de partes blandas,como esguinces o contusiones, y, junto con elejercicio físico, se recomiendan en el tratamientode la artrosis, particularmente en la artrosis derodilla o de manos. Por esta vía son menos efica-ces,1 pero a cambio, si el área de aplicación noes muy extensa, se pueden reducir los efectos se-cundarios generales digestivos y cardiovascula-res. Cuando los antiinflamatorios se usan porvía tópica es aconsejable evitar la exposiciónsolar de la zona tratada para prevenir reaccionescutáneas.

¿Son seguros los antiinflamatorios?Como todos los medicamentos, los antiinflama-torios tienen efectos secundarios. Esto ocurretanto en los AINE no selectivos como en loscoxib. Un reciente trabajo1 publicado en elBritish Medical Journal revisa los estudios másrecientes al respecto. Los efectos secundarios másimportantes son los gastrointestinales y los car-

diovasculares, pero también son relevantes los re-nales, hepáticos y otros.

Aunque los efectos secundarios dependen de fac-tores individuales, en general aumentan con laedad del paciente, cuando las dosis son mayoreso cuando el tratamiento es más prolongado.Dado que algunos antiinflamatorios pueden ad-quirirse sin receta medica, es muy aconsejableconsultar previamente con el médico, particular-mente en pacientes con antecedentes de enferme-dades digestivas (úlcera, gastritis, reflujo…), car-diovasculares (hipertensión arterial, diabetes, in-suficiencia cardiaca…) o aquellos con otrostratamientos concomitantes.

¿Cuáles son los efectos secundariosdigestivos más importantes?Los efectos secundarios gastrointestinales de losantiinflamatorios (hemorragias, úlceras y perfo-raciones) han sido tradicionalmente los más im-portantes y conocidos. De acuerdo con los datospublicados en la citada revisión del BritishMedical Journal1 y en un gran metanálisis de en-sayos clínicos publicado en The Lancet2, pareceser que los efectos secundarios digestivos sonmenos frecuentes en los coxib. Estos efectos ad-versos pueden reducirse si el antiinflamatorio setoma con el estomago lleno y si se usa al mismotiempo omeprazol (u otro fármaco gastroprotec-tor de su grupo). En este caso el omeprazol debetomarse en ayunas y el antiinflamatorio despuésde la comida.

Sin embargo, no existe un consenso claro sobreen qué pacientes se debería asociar omeprazol uotro protector a los antiinflamatorios, porque elpropio omeprazol (y el resto de fármacos gastro-protectores) también tienen efectos secundarioscuando se usan crónicamente (alteración de laabsorción de vitamina B12 y magnesio, molestiasabdominales, cefaleas…). El National Institutefor Health and Care Excellence (NICE)británico3, que es la agencia de evaluación de ca-lidad del Sistema Nacional de Salud del ReinoUnido, recomienda asociar omeprazol en todoslos casos de uso prolongado de antiinflamato-rios. Otras revisiones y guías clínicas4 aconsejanestratificar a los pacientes en función del riesgode efectos secundarios gastrointestinales: en lospacientes de riesgo digestivo elevado aconsejanusar coxib junto con omeprazol; en los pacientesde riesgo digestivo intermedio, coxib o AINE conomeprazol; y en caso de riesgo digestivo bajo,AINE con/sin omeprazol en función de la presen-cia de dispepsia.

De todos modos sí que hay acuerdo en que no sedebe asociar de forma rutinaria un protector atodo paciente a quien se prescriba un antiinfla-matorio, ya que dependerá del riesgo de la perso-na y de la duración y dosis del tratamiento.

11vS101

Hay dos grandes grupos deantiinflamatorios: los AINEno selectivos (ibuprofeno,

aspirina...) y los coxib(celecoxib, etoricoxib...).

Todos han demostrado sueficacia en el tratamiento

del dolor y la inflamación.Pero como todos los

medicamentos, estosfármacos tienen efectos

secundarios, entre los quedestacan por suimportancia los

gastrointestinales y loscardiovasculares, aunque

también son relevantes,entre otros, los renales y

hepáticos.

Uso racional deantiinflamatoriosJOSÉ MANUEL SOLER


Realmente, si el riesgo digestivo es alto es másrazonable evitar los antiinflamatorios y usarotros fármacos alternativos en su lugar.

¿Son importantes los efectossecundarios cardiovasculares de losantiinflamatorios?Los efectos secundarios cardiovasculares de losantiinflamatorios (aumento de la presión arterialy eventos cardiovasculares de tipo aterotrombóti-co) han tomado más importancia durante los úl-timos años.

La Agencia Española de Medicamentos yProductos Sanitarios (AEMPS) reevaluó el co-ciente beneficio-riesgo de los coxib y en 20055

añadió nuevas contraindicaciones y precaucionesde uso en pacientes con patología cardiovascular.

Todos los antiinflamatorios incrementan la pre-sión arterial, tanto los AINE clásicos como losCOX-2, algo más el etoricoxib5, por lo que todosdeben usarse con precaución en caso de pacientescon hipertensión arterial. También producen re-tención de líquidos, empeoran la insuficienciacardiaca y pueden producir insuficiencia renal.Por eso es muy importante que los pacientes conestos problemas eviten el uso de antiinflamato-rios y, en caso de ser imprescindibles, los usenbajo estricto control médico a la mínima dosis ypor el menor tiempo posible.

Los antiinflamatorios también pueden asociarsea reacciones adversas cardiovasculares de tipoaterotrombótico (infarto de miocardio, accidentecerebrovascular y problemas arteriales periféri-cos).

En 2012 y 2013 la AEMPS revisó la seguridadcardiovascular de los AINE no selectivos6,7 con-cluyendo que el naproxeno a dosis bajas (inferio-res a 750 mg/día) presentaba un menor riesgo deproblemas cardiovasculares de tipo atero -trombo� tico que el resto de antiinflamatorios(tanto tradicionales como coxib), aunque se aso-ciaba con un mayor riesgo gastrointestinal.También se incluiría en este grupo al ibuprofeno,siempre que las dosis diarias sean bajas (1.200mg/día o inferiores). Por el contrario se aconseja-ba no utilizar diclofenaco en pacientes con pato-logía cardiovascular grave y utilizarlo con espe-cial precaución en pacientes con factores de ries-go cardiovascular. Estas conclusiones van en lalínea de los resultados del metanálisis citado2 yde una revisión sistemática de estudios observa-cionales publicada en 2011 en PLoS Medicine8

que también encontró un mayor riesgo cardio-vascular con etoricoxib.

En resumen, todos los antiinflamatorios puedenocasionar elevación de la presión arterial e insufi-ciencia cardíaca. Respecto a las complicacionesaterotrombóticas (infarto, trombosis cerebral yproblemas arteriales periféricos) los coxib y di-clofenaco son los que más se asocian y naproxe-no e ibuprofeno a bajas dosis los que menos7. Encualquier caso, si se padece alguna enfermedadcardiovascular lo mejor sería no tomar ningúntipo de antiinflamatorio.

Otros efectos secundariosLos pacientes con asma deben evitar los antiin-flamatorios debido a las reacciones cruzadas conaspirina. En caso de precisarlos podría ser másseguro el uso de coxib, como indica la revisión

del British Medical Journal1, aunque dada lapoca experiencia que existe es más prudente evi-tarlos.

Las mujeres embarazadas deben evitar el consu-mo de antiinflamatorios, tanto AINE no selecti-vos como coxib, porque en el primer trimestreaumentan el riego de aborto y en el tercer trimes-tre retrasan el parto y producen el cierre prema-turo del conducto arterioso en el feto. Ademáslos AINE no selectivos aumentan el sangrado enel parto. Por el contrario se excretan muy pocoen la leche materna por lo que no estarían con-traindicados en la lactancia.

En caso de enfermedad inflamatoria intestinaltampoco se deberían usar los antiinflamatorios.

¿Tienen los antiinflamatoriosinteracciones con otros medicamentos?Los antiinflamatorios tienen interacciones rele-vantes con otros medicamentos de uso habitual yuna de las más importantes es precisamente conla aspirina cuando es usada a bajas dosis comoantiagregante. Los AINE no selectivos bloqueanel efecto antiagregante de la aspirina, con lo quese pierde su efecto protector. Este efecto antia-gregante no se bloquea por los coxib, pero dadoque incrementan el riesgo cardiovascular y queprecisamente la aspirina se usa en pacientes conriesgo cardiovascular elevado, tampoco parecerazonable usarlos en estos casos. En caso de serestrictamente necesario, la revisión del BritishMedical Journal1 aconseja usar dosis bajas de uncoxib.

En el caso de pacientes anticoagulados con ace-nocumarol, a la posible interacción hay que unirel riesgo de sangrado por los efectos gastrointes-tinales de los antiinflamatorios.

Tampoco es aconsejable tomar antiinflamatoriossi se están tomando algunos fármacos antihiper-tensivos (particularmente del grupo de los IECA,ARA2, betabloqueantes y diuréticos) por el ries-go de aumento de potasio y empeoramiento de lafunción renal.

ConclusionesTanto la AEMPS como la Agencia Europea deMedicamentos (EMA) han concluido que el ba-lance beneficio/riesgo de los antiinflamatorios(AINE no selectivos y coxib) continua siendo po-sitivo, siempre y cuando se utilicen en las condi-ciones de uso autorizadas.

En cualquier caso es importante hacer un usoprudente. Se deben utilizar a las dosis eficacesma� s bajas y durante el menor tiempo posiblepara controlar los síntomas. Los antiinflamato-rios orales deberían ser considerados como fár-macos de segunda línea y en caso de problemasde salud de baja gravedad (catarros, lumbalgia,artrosis…) usar primero paracetamol o antiinfla-matorios tópicos. En los pacientes de más de 75años es preferible la vía tópica.

Es importante no tomar al mismo tiempo dos an-tiinflamatorios diferentes, incluyendo los que sevenden sin receta, puesto que los efectos secun-darios se sumarían.

En caso de riesgo de efectos secundarios gas-trointestinales, revalorar si realmente es necesa-rio usar antiinflamatorios. En caso de ser necesa-

rio, asociar omeprazol tanto si se trata de coxibcomo de AINE no selectivos.

Los efectos gastrointestinales graves de los an-tiinflamatorios se pueden reducir con el uso deomeprazol, pero no hay manera de evitar lascomplicaciones cardiovasculares. Así que en casode riesgo cardiovascular se debe reconsiderar sirealmente es necesario usar antiinflamatorios. Sies necesario, se aconseja usar naproxeno a dosismenores a 1.000 mg/día o ibuprofeno hasta1.200 mg/día. Por tanto, dosis menores de las ha-bituales.

En caso de tratamiento concomitante con aspiri-na, lo ideal sería no tomar antiinflamatorios. Encaso de necesidad (por ejemplo en algunas enfer-medades reumáticas como la artritis reumatoide),se debería mantener la aspirina y usar un antiin-flamatorio inhibidor selectivo de la COX-2 dife-rente de etoricoxib asociando omeprazol.

Como conclusión final, la seleccio� n de los anti -inflamatorios se debe realizar sobre la base de losperfiles de seguridad de los medicamentos y enfuncio�n de los factores de riesgo cardiovascular ygastrointestinal de cada paciente. Por tanto esaconsejable aprovechar los contactos con el mé-dico de familia para tratar este tema y recibir unasesoramiento adecuado a las características yriesgo de cada paciente9.

José Manuel Soler TorróCoordinador médico. Centro de Salud

integrado de tavernes de la Valldigna.Departamento de Salud de Gandia.


1. Day rO, Graham GG. non-steroidal anti- inflammatorydrugs (nSaiDs). BMJ 2013;346:f3195. Disponible en:http://www.bmj.com/content/346/bmj.f3195?view=long&pmid=23757736

2. Coxib and traditional nSaiD trialists’ (Cnt) Collaboration.Vascular and upper gastrointestinal effects of non-steroidal anti-inflammatory drugs: meta-analyses of individual participant datafrom randomised trials. lancet 2013; 382: 769–79. Disponible en:h t t p : / / w w w . t h e l a n c e t . c o m / p d f s / j o u r n a l s / l a n c e t /PiiS0140-6736(13)60900-9.pdf

3. national institute for Health and Care excellence (niCe). Key the-rapeutic topics. non-steroidal anti-inflammatory drugs. Published31 january 2013. Disponible en: http://www.nice.org.uk/mpc/keytherapeutictopics/Ktt13.jsp

4. loza e. aines en la práctica clínica: lo que hay que saber. inf terSist nac Salud. 2011;35(3):88-95. Disponible en:h t tps : / /www.msss i .gob.es /b ib l ioPub l ic /pub l icac iones/recursos_propios/infMedic/docs/vol35n3aines.pdf

5. agencia española de Medicamentos y Productos Sanitarios(aeMPS). nota informativa 12/2005. Disponible en:h t tp : / /www.aemps.gob .es / in fo rma/no tas in fo rmat ivas /m e d i c a m e n t o s u s o H u m a n o / s e g u r i d a d / 2 0 0 5 / d o c s /ni_2005-12_antiinflamatorios_COX_2.pdf

6. agencia española de Medicamentos y Productos Sanitarios(aeMPS). nota informativa 15/2012. Disponible en:http://www.aemps.gob.es/informa/notasinformativas/medicamentosusoHumano/seguridad/2012/docs/ni-MuH_FV_15-2012.pdf

7. agencia española de Medicamentos y Productos Sanitarios(aeMPS). nota informativa 16/2013. Disponible en:h t tp : / /www.aemps.gob .es / in fo rma/no tas in fo rmat ivas /m e d i c a m e n t o s u s o H u m a n o / s e g u r i d a d / 2 0 1 3 / d o c s /ni-MuH_FV_16-2013-diclofenaco.pdf

8. McGettigan P, Henry D. Cardiovascular risk with non-Steroidalanti- inflammatory Drugs: Systematic review of Population-Based Controlled Observational Studies. PloS Med 2011; 8(9):e1001098. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3181230/pdf/pmed.1001098.pdf

9. Grup del Medicament. Societat Valenciana de MedicinaFamiliar i Comunitaria. elección de antiinflamatorios no esteroi-deos (aine). a propósito de diclofenaco. Disponible en:h t tp : / / g rupde lmed icamen t .b logspo t . com.es /2013 /07 /eleccion-de-antiinflamatorios-no.html


12 vS101

13

Les benzodiazepines, que comunament esconeixen com a tranquil·litzants i “pasti-lles per a dormir”, són un conjunt demedicaments que tenen propietats ansio-lítiques —que reduïxen el nivell d’ansie-

tat—, hipnòtiques —que induïxen el son—, miore-laxants —que relaxen els músculs— ianticonvulsives. Estos medicaments, si s’utilitzendurant un breu període de temps i a dosis adequa-des han demostrat eficàcia i seguretat; no obstantaixò, si es prolonga el seu consum s’exposa qui lesutilitza a una sèrie d’efectes adversos que podenincidir negativament en el seu estat de salut.

Estos medicaments són un dels grups de fàrmacsmés consumits a Espanya i en molts altres païsosdel nostre entorn. A diferència del que succeïx enla majoria dels països d’Europa, al nostre país latendència del seu consum seguix en augment. Lesbenzodiazepines actuen a nivell del sistema ner-viós central, potenciant el sistema inhibitori del’àcid gammaaminobutíric (GABA) i es classifi-quen, depenent del temps que romanen en sangdes que s’absorbixen fins que s’eliminen (semivi-da plàsmica), en benzodiazepines de semividacurta (actuen entre 2 i 24 hores) i benzodiazepi-nes de semivida llarga (més de 24 hores).

Quan han d’usar-se les benzodiazepines?Les benzodiazepines estan indicades en el tracta-ment a curt termini de l’ansietat i l’insomni; com

a anticonvulsives i relaxants musculars, i en ladesintoxicació alcohòlica en combinació amb al-tres fàrmacs. Les recomanacions de prescripció iles guies clíniques del Sistema Nacional de Salutper al maneig de l’ansietat1 i l’insomni2 enAtenció Primària aconsellen que s’utilitze la mí-nima dosi eficaç, que la duració del tractament eslimite a unes poques setmanes i que la retirada esfaça gradualment. No s’aconsella mesclar dos omés benzodiazepines i, en cas d’haver de prolon-gar el tractament, és necessària la supervisió perpart del metge i reavaluar la pertinència de man-tindre’l.

Quin és el perfil de consum d’estosfàrmacs? La prescripció i utilització de benzodiazepines aEspanya ha anat en augment progressiu en els úl-tims 20 anys. L’Enquesta Nacional de Salut rea-litzada pel Ministeri de Sanitat l’any 2012 (ENS2012) revela que prop del 17% de la població haconsumit algun tranquil·litzant o pastilla per adormir en les últimes dos setmanes. Esta propor-ció és més elevada en dones i va en augment ambl’edat. Quant al consum prolongat, alguns estu-dis realitzats a Espanya mostren que el 6-7% dela població les utilitza de forma regular3.Espanya, Portugal i França són els majors consu-midors de benzodiazepines, al contrari queRegne Unit, Alemanya i Holanda, on el consumés molt inferior.

L’ansiolític més consumit a Espanya és el loraze-pam, seguit de l’alprazolam. L’hipnòtic més uti-litzat és el lormetazepam seguit del zolpidem. Elconsum de tots ells ha augmentat de manera con-siderable en els últims 12 anys, tant a Espanya4

com a la Comunitat Valenciana5.

Quines conseqüències pot tindre elconsum prolongat de benzodiazepines?Les benzodiazepines són fàrmacs eficaços, actuenràpidament i són poc tòxics a dosis habituals. Noobstant —com tots els medicaments— no estanexempts d’efectes secundaris i poden produirproblemes de salut, especialment si es consumi-xen a llarg termini i si es tracta de benzodiazepi-nes d’acció llarga. A més a més, estudis recentsabonen la sospita de la falta d’eficàcia d’estosfàrmacs quan el consum és prolongat, ja quemolts dels pacients que estan en tractament crò-nic amb benzodiazepines presenten ansietat imala qualitat del son, a pesar de la medicació.Entre les conseqüències de l’ús prolongat de ben-zodiazepines destaquen les alteracions de lamemòria i cognitives, la disminució dels reflexosamb un augment de caigudes i fractures demaluc6, l’augment del risc d’accidents de trànsit ialguns estudis les han relacionades amb un aug-ment de la mortalitat global7. El risc augmenta sil’edat és avançada. L’ús prolongat de benzodia-zepines en pacients majors de 65 anys produïx

risc de sedació prolongada, confusió, trastorns del’equilibri i caigudes, ja que s’acumulen les dosisdel fàrmac en l’organisme, per això és considera-da una medicació inapropiada en persones de 65anys o més i s’ha d’avaluar el risc-benefici demantindre el tractament.

És important saber que les benzodiazepines sónun tractament simptomàtic, açò vol dir, que nocuren una depressió, no fan desaparéixer les pre-ocupacions que impedixen conciliar bé el son, nicuren l’ansietat. Són medicaments que calmen ialleugen els símptomes i són beneficiosos a curttermini, però no són el tractament definitiu decap d’estes malalties. És per açò que, al marge deconsumir la medicació per a ajudar a calmar elssímptomes en estos processos, cal buscar si hi haalguna causa que es puga tractar, algun proble-ma que es puga intentar solucionar o algun fac-tor que es puga eliminar, per a un millor tracta-ment del problema de salut que s’està patint.

Hi ha moltes persones que pensen que és impos-sible deixar de prendre benzodiazepines, s’hanacostumat a prendre la “pastilla de dormir” icreuen que sense prendre-se-la no podran conci-liar el son o que necessitaran l’ansiolític tots elsdies de la seua vida perquè ja estan molt detemps prenent-se’n i és impossible que puguen feruna vida normal sense. Esta situació es coneixcom a dependència i es produïx per una adapta-ció fisiològica de l’organisme al fàrmac, que in-duïx a mantindre’n el consum; a major duracióen el consum i a major dosi, major probabilitatde dependència. Les benzodiazepines d’acciócurta es relacionen amb un major grau de de-pendència. A més, el tractament a llarg terminiproduïx un altre fenomen conegut com a toleràn-cia, que és la disminució de la resposta a l’acciódel fàrmac, és a dir, que cada vegada es necessitauna dosi major per a aconseguir el mateix efecte.Quan s’ha produït dependència a la benzodiaze-pina després d’un consum prolongat, si se suspénla medicació de forma brusca apareixen una sèriede símptomes desagradables per al pacient queconstituïxen els símptomes d’abstinència o retira-da, els més freqüents són: irritabilitat, incrementde l’ansietat, cefalees, dolors musculars, insomni,tensió, intranquil·litat i confusió. Estos símpto-mes solen durar de 7 a 10 dies i s’autolimiten enel temps.

Es poden retirar les benzodiazepines?Al llarg dels últims anys s’ha tractat de disminuirel consum prolongat de benzodiazepines. Per aaixò, s’han utilitzat diverses tècniques que hansigut avaluades en diferents estudis. Les conclu-sions d’estos estudis mostren que una adequadaentrevista metge-pacient en què s’aborden els di-ferents aspectes tant positius com negatius delconsum de benzodiazepines, informant sobre elsefectes adversos a llarg termini i explicant el que

Tranquil·litzants i hipnòtics,els usem adequadament?CATERINA VICENS I PATRICIA ROTH

La prescripció i utilitzacióde benzodiazepines a

Espanya ha anat enaugment progressiu en els

últims 20 anys. Estosfàrmacs són eficaços,

actuen ràpidament i són poctòxics a dosis habituals. No

obstant —com tots elsmedicaments— no estan

exempts d’efectessecundaris i poden

provocar problemesde salut.


vS101

són els símptomes d’abstinència, motiven el pa-cient a intentar-ne la retirada. Esta informaciós’acompanya d’una reducció escalonada de ladosi total consumida. Esta s’anirà disminuintentre un 10% i un 25% en intervals de 2-3 set-manes, segons el temps de consum i el grau dedependència8. El ritme de descens s’individualitzaper a cada cas, tant en la dosi com en els inter-vals, i pot ser de gran ajuda que la pauta s’especi-fique per escrit. La reducció ha de ser lenta, enalguns casos hi poden ser necessaris fins a sismesos o més. De vegades, si la benzodiazepinaque es consumix és d’acció curta, es pot substi-tuir per una altra d’acció llarga a dosis equiva-lents i anar-la reduint.

Per posar un exemple d’un cas que pot ser habi-tual, si tenim un pacient que està en tractamentamb lorazepam 1 mg cada nit abans de gitar-se il’ha estat prenent durant més de sis mesos per unproblema d’insomni, seguint la pauta de reduccióescalonada de dosi, la retirada es realitzaria de lamanera següent: a) lorazepam ¾ comprimit aldia (0,75 mg) durant 2-3 setmanes; b) lorazepam½ comprimit al dia (0,50 mg) durant 2-3 setma-nes; c) lorazepam ¼ comprimit al dia (0,25 mg)durant 2-3 setmanes, i d) suspendre el tractamentper complet.

La major part de les benzodiazepines les haprescrites el metge de família, probablementperquè és el professional sanitari més accessiblei al qual la majoria de pacients consulten quanpresenten algun tipus de malestar emocional osímptoma relacionat amb algun procés vital es-tressant que estan vivint. Esta posició privilegia-da i estratègica com a coneixedor del pacient iel seu entorn el situa en el lloc més adequat pera manejar la retirada d’estos fàrmacs quan esconsidere oportú.

Molts pacients que estan consumint estos medi-caments durant mesos o anys i que es trobenamb una certa estabilitat emocional, podrien be-neficiar-se de la retirada amb una adequadapauta de reducció escalonada de la dosi. No obs-tant això, ens consta que molts pacients —com-prensiblement— són poc inclinats a retirar estamedicació, ja que manifesten que els aporta be-nefici i els senta bé. Per això, no es tracta depressionar el pacient per a retirar la medicació,sinó d’aportar-li arguments de pes perquè es mo-tive a intentar la reducció de dosi.

D’altra banda, en algunes ocasions, en especialen trastorns d’ansietat generalitzada i en de-pendències molt severes, o consum de molts anysd’evolució, el benefici de retirar-les pot no supe-rar les conseqüències quant a qualitat de vida imalestar del pacient i, per això, en estos casospareix prudent no intervindre i mantindre la me-dicació.

Què podem recomanar?En primer lloc, quan s’inicia un tractament ambalgun hipnòtic o tranquil·litzant, ser conscientque si el tractament es prolonga més enllà d’allòque s’ha recomanat, es corre el risc de desenrot-llar dependència, la qual cosa en dificultarà la re-tirada posterior. A més a més, cal saber que estemedicament només proporciona benefici en elseu consum a curt termini, per això, és molt im-portant ajustar-se a la limitació temporal pauta-da. Una altra possibilitat és, en la mesura de lespossibilitats, realitzar una pauta intermitent, és a

dir, consumir la benzodiazepina només en situa-cions puntuals, quan els símptomes siguen inten-sos, i evitar el consum diari. Finalment, no caloblidar que estos medicaments produïxen seda-ció i disminució de reflexos, per la qual cosa si esrealitzen activitats que requerisquen especial vi-gilància cal tindre molta precaució i evitar usar-ne sempre que siga possible. Cal destacar tambéla importància d’evitar el consum concomitantde begudes alcohòliques.

D’altra banda, quan s’ha estat consumint und’estos medicaments durant mesos o anys la pri-mera cosa que cal tindre en compte és que nos’ha de suspendre la medicació de forma brusca,ja que és probable que apareguen símptomesd’abstinència que produïsquen un malestar signi-ficatiu. Per això, el més important és posar-se encontacte amb el metge de família que és qui mi-llor el podrà assessorar i avaluar la pertinènciade mantindre el tractament o la possibilitat de re-alitzar una pauta de reducció escalonada de dosisupervisada. El benestar i la salut de les personesno pot dependre del consum d’un fàrmac. Comen la majoria dels problemes de salut, sempre caltindre en compte que la primera i millor opció

per al tractament consistix a modificar hàbits devida inadequats.

Hi ha altres tècniques que poden contribuir albenestar, com ara mantindre una adequada hi-giene del son (taula 1), la pràctica regular d’exer-cici físic, una dieta saludable, una adequada ex-posició a la llum solar, tècniques de relaxació,psicoteràpia cognitivoconductual per a l’insomnicrònic, tècniques d’afrontament d’estrés, activa-ció conductual, mindfulness, etc, han demostratser eficaces en major o menor mesura per a mi-llorar els símptomes d’ansietat i depressió i, endefinitiva, per a incrementar el benestar i la per-cepció de salut. Així doncs, i a pesar que la majo-ria d’estes tècniques actualment no estan al’abast dels equips d’Atenció Primària, en el futurseria desitjable que es potenciaren estes estratè-gies com una alternativa saludable al consumcrònic de medicaments.

Caterina Vicens CaldenteyMetgessa de família.

Centre de Salut Son Serra-la Vileta.Palma de Mallorca.

Patricia Roth Damasresident de Medicina Familiar i Comunitària.

Centre de Salut de Benifaió.Departament de la ribera. València.

Correspondència:Caterina Vicens Caldentey

Centre de Salut Son Serra-la ViletaC/ Matamusinos n. 22

07011 Palma de Mallorcatel.: 971793193

Correu electrònic: [email protected]


1. Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica para el Manejode Pacientes con trastornos de ansiedad en atención Primaria.Madrid: Plan nacional para el SnS del MSC. unidad deevaluación de tecnologías Sanitarias. agencia laín entralgo.Comunidad de Madrid; 2008. Guías de Práctica Clínica en elSnS: uetS nº 2006/10.

2. Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica para el Manejode Pacientes con insomnio en atención Primaria. Guía dePráctica Clínica para el Manejo de Pacientes con insomnio enatención Primaria. Plan de Calidad para el Sistema nacional deSalud del Ministerio de Sanidad y Política Social. unidad deevaluación de tecnologías Sanitarias. agencia laín entralgo.Comunidad de Madrid; 2009. Guías de Práctica Clínica en elSnS: uetS nº 2007/5-1.

3. Bejarano F, Pinol Jl, Mora n, Claver P, Brull n, Basora J. elevadoconsumo de benzodiacepinas en mujeres ancianas asignadas acentros de salud urbanos de atención primaria. aten Primaria2008; 40(12):617-21.doi: 10.1016/S0212-6567(08)75695-6.

4. agencia española de Medicamentos y Productos Sanitarios.Observatorio uso de Medicamentos. utilización de medicamentosansiolíticos e hipnóticos en españa durante el período 2000-2012[internet]. Madrid: aeMPS; [2014] [consultat el 15 març 2014].Disponible en: http://www.aemps.gob.es/medicamentosusoHumano/observatorio/docs/ansioliticos_hipnoticos-2000-2012.pdf

5. Sempere e, Salazar J, Palop V, Vicens C. evolución de la utilizaciónde antidepresivos, ansiolíticos en la Comunitat Valenciana. Período2000-2010. aten Primaria. 2014; 46(8):416-25.doi:10.1016/j.aprim.2013.11.006.

6. Khong tP, de Vries F, Goldenberg JS, Klungel OH, robinson nJ,ibáñez l, Petri H. Potential impact of benzodiazepine use on therate of hip fractures in five large european countries and theunited States. Calcif tissue int 2012; 91:24-31.

7. Kripke DF, langer rD, Kline le. Hypnotics' association with mor-tality or cancer: a matched cohort study. BMJ Open 2012;2:e000850. doi: 10.1136/bmjopen-2012-000850.

8. Vicens C, Bejarano F, Sempere e, Mateu C, Fiol F, Socias i,aragonès e, et al. Comparative efficacy of two interventions todiscontinue long-term benzodiazepine use: a cluster randomisedcontrolled tr ial in primary care. Br J Psychiatry 2014.doi:10.1192/bjp.bp.113.134650.


1. Cree un ambient relaxat i tranquil en l’habitació dedormir. No hi tinga la televisió ni aparells electrònics.

2. Utilitze el llit només per a dormir i per a l’activitatsexual.

3. Establisca un horari regular de son, tant per a anar adormir, com per a alçar-se. És important mantindresempre els mateixos horaris.

4. Dorma les hores suficients (entre 6 i 9 hores) i nopasse temps de més en el llit.

5. Pot descansar després de la menjada principal du-rant 15-20 minuts com a màxim.

6. Els sopars han de ser frugals. No menge de formacopiosa abans d’anar a dormir.

7. Fer exercici regular diari és molt saludable i millo-ra la qualitat del son. És preferible realitzar-lo dematins i no se n’ha de fer poques hores abans degitar-se.

8. El tabac empitjora l’insomni per distints mecanis-mes. No fume, especialment abans d’anar-se’n adormir.

9. Abans de dormir realitze activitats relaxants com lameditació, la lectura de poesia o la dutxa d’aiguatemperada.

10.Evite treballar, parlar de problemes, discutir, realit-zar activitats intel·lectuals o emocionalment inten-ses, veure la televisió o utilitzar l’ordinador leshores prèvies a gitar-se.

11.Quan es gite i tarde més de 20 minuts a adormir-se,alce’s i isca de l’habitació. Si durant la nit es des-perta i no es pot tornar a dormir fàcilment, faça elmateix; per a distraure’s realitze alguna activitat re-laxant com ara llegir un periòdic o revista i, quantinga son una altra vegada, torne al llit.

12.Establisca rituals abans d’anar a dormir, la repeticiósistemàtica de certes conductes sol donar sensacióde seguretat i rebaixar la tensió de la persona. La vi-sualització imaginària d’una imatge plaent, o la lec-tura repetida 3, 4, 5... vegades abans d’adormir-sed’una poesia que li agrade poden ser bons inductorsdel son i ajudar a tindre un son plaent i un despertardolç.

Taula 1. Recomanacions per a una bona higienedel son

14 vS101

“Un internauta tiene un 90%de posibilidades de ser enga-ñado en sus compras demedicamentos online”. “Elmargen de beneficio en la

venta de un medicamento falsificado puede alcan-zar el 20.000%, origen de una industria ilegal 25veces más rentable que la venta de drogas”. Estasafirmaciones fueron efectuadas en la convenciónMEDICRIME contra la falsificación de medica-mentos, del Consejo de Europa, celebrada enMadrid en noviembre de 2013, y dan una imagen

real de la trascendencia del problema. Si bien escierto que en España no se han detectado medica-mentos falsificados en el canal farmacéutico legal,tal y como señaló la ministra de Sanidad, ServiciosSociales e Igualdad (MSSSI) en el citado foro.

La falsificación de medicamentos constituye un impor-tante problema de salud pública, que preocupa tanto alas autoridades como a todos los profesionales que de-sarrollan actividades relacionadas con los medicamen-tos, y un negocio muy lucrativo debido a la importan-te demanda de medicamentos a nivel mundial y albajo coste de producción de las falsificaciones.

Estos medicamentos constituyen una amenazaimportante para la salud pública, dado que con-tienen, generalmente, componentes de baja cali-dad o falsificados, o bien no los contienen o con-tienen componentes —incluidos principios acti-vos— en los que la dosificación no es la correcta.

La UE es consciente de que la falsificación de medica-mentos es un problema mundial que requiere una co-ordinación y una cooperación a nivel internacionaleficaces y reforzadas, a fin de garantizar una mayoreficacia de las estrategias de lucha contra la falsifica-ción, especialmente por lo que respecta a la venta deesos medicamentos por internet. Para alcanzar dichofin, se publicó la Directiva /2011/62/EU, relativa a laprevención de la entrada de medicamentos falsifica-dos en la cadena de suministro legal.

Esta directiva define medicamento falsificadocomo cualquier medicamento cuya presentaciónsea falsa con respecto a los aspectos siguientes:a) Identidad. Incluidos el envase y etiquetado, el nom-

bre o composición en lo que respecta a cualquiera desus componentes, comprendidos los excipientes, y ladosificación de dichos componentes.

b) Origen. Incluidos el fabricante, el país defabricación, el país de origen y el titular de laautorización de comercialización.

c) Historial. Incluidos los registros y documentosrelativos a los canales de distribución empleados.

En la directiva se recogen una serie de medidasentre las que se incluyen las destinadas a incre-mentar la seguridad de la venta legal de medica-mentos a través de internet.

Estrategia frente a medicamentosfalsificados 2012-2015 del MSSSIEsta estrategia, cuyo objetivo principal persi-gue la protección de la salud de los ciudada-nos que pudieran llegar a consumir medica-mentos de uso humano falsificados, proponedos objetivos específicos relativos a la ventade medicamentos por internet: desarrollar unplan de actuaciones específicas para combatirla venta ilegal de medicamentos a través de in-ternet u otros canales de venta indirecta y con-cienciar a los consumidores sobre los riesgos

asociados al consumo de medicamentos falsifi-cados e ilegales, así como de los dispensadosilegalmente al público.

Para desarrollar el primero de ellos se proponenuna serie de actuaciones, entre las que destaca-mos las siguientes:1. En el ámbito de la Agencia Española de

Medicamentos y Productos Sanitarios(AEMPS):a) Elaborar las propuestas para el desarrollo

normativo que regule la venta a través deinternet de medicamentos que no necesitenprescripción médica, de acuerdo con losrequisitos establecidos en la normativanacional, así como aquellos establecidos anivel de la UE.

b) Crear en su página web un apartado que pro-porcione información sobre las condicionesaplicables a la venta legal de medicamentos através de internet y sobre las farmacias auto-rizadas para dicha venta a nivel nacional.

c) Investigar y actuar sobre las páginas web ile-gales que vendan medicamentos a España,dentro de su ámbito de competencias.

2. En el ámbito de las comunidades autónomas:a) Desarrollar la normativa de la venta a tra-

vés de internet de medicamentos que nonecesiten prescripción médica de acuerdocon la normativa estatal.

b)Poner en marcha un sistema de informa-ción al público sobre las farmacias autori-zadas para dicha venta en la comunidadautónoma.

c) Colaborar con la AEMPS en la investiga-ción y actuaciones, en el marco de sus com-petencias, sobre páginas web ilegales quevendan medicamentos a España.

3. En el ámbito de las fuerzas y cuerpos de segu-ridad del Estado:a) Colaborar con la AEMPS en la investiga-

ción de las páginas web ilegales.

Para alcanzar el segundo objetivo específico, lasactuaciones que propone el MSSSI se centran enlas siguientes:a) Realizar campañas de información dirigidas al

a la población en general sobre los riesgos delos medicamentos falsificados y de la adquisi-ción de medicamentos a través de internet enpáginas web que no cumplan con la normativavigente.

b) Proporcionar a los ciudadanos informaciónsobre los medicamentos autorizados y contro-lados en España a través de la página web dela AEMPS.

Campaña “No compres medicamentosen webs ilegales. Es un error fatal paratu salud”Esta es una campaña, promovida desde laAEMPS del MSSSI, para concienciar a los ciuda-

15

Venta de medicamentospor internetJULIO MUELAS

La falsificación demedicamentos constituye un

importante problema de saludpública, que preocupa tanto alas autoridades como a todos

los profesionales quedesarrollan actividades

relacionadas con losmedicamentos. En la

normativa de la Unión Europea(UE) se recoge que es

necesario establecer unascondiciones de venta de

medicamentos por internet queaseguren un elevado nivel deprotección de la salud pública

y que, además, permitanejercer una función de controly supervisión de estas ventas,

adoptando las medidasoportunas si se detectan

actividades que contravienenla normativa vigente.


vS101

danos sobre los riesgos que tienen para la saludlos medicamentos adquiridos en webs ilegales.

Esta campaña proporciona consejos para recono-cer las webs ilegales. “Las webs que realizan acti-vidades ilegales:•Venden medicamentos no autorizados enEspaña: puedes consultar cuáles son los medica-mentos autorizados en España enwww.aemps.gob.es/ cima.

•En otros casos, los medicamentos que vendenestas webs son falsificaciones, de forma queimitan al medicamento original autorizado demanera que no son fácilmente distinguibles.

•Venden medicamentos que requieren recetamédica, lo que está expresamente prohibido enEspaña: si quieres conocer si un medicamentorequiere o no receta lo puedes averiguar enwww.aemps.gob.es/cima.

•Son webs que no se corresponden con oficinasde farmacia legalmente autorizadas.

•Son webs en las que no se informa de quién esel propietario, el farmacéutico responsable de lamisma y no hay una dirección física de la ofici-na de farmacia o identificación sobre la misma.

•Es una actividad comercial fraudulenta, por loque estás poniendo en peligro tus datos perso-nales y financieros.”

Por otra parte, también se advierte en la campa-ña de los riesgos que para la salud puede aca -rrear esta práctica.

“Los medicamentos que se suministran a travésde web ilegales tienen riesgos importantes paratu salud:•Más de la mitad de los medicamentos que circu-lan a través de internet son falsificaciones fabrica-das sin garantías a partir de sustancias no autori-zadas, de baja calidad o con efectos tóxicos, quepueden producir daños irreparables a la salud.

•Un medicamento vendido en una web ilegalcarece de las garantías legales de calidad, segu-ridad, eficacia y correcta información y pone enriesgo tu salud. En muchas ocasiones se trata demedicamentos falsificados o de baja calidad,que se fabrican en la clandestinidad sin medidasde control respecto a sus ingredientes ni al pro-ceso de fabricación y por lo tanto no existe nin-guna garantía en cuanto a su calidad, seguridady eficacia, y por ello supone un riesgo imprede-cible para tu salud.

•Se desconoce dónde son fabricados (instalacio-nes), con qué (materias primas utilizadas),cómo (qué procedimientos), etc. Además, seencuentran fuera del canal legal, sin ningunagarantía en cuanto a que se hayan observadolas condiciones de distribución, almacenamien-to y conservación necesarias, lo cual suponeriesgos adicionales en caso de que se consuman.

•A todo lo anterior se suma que se venden encanales ilegales sin ningún control médico paraaquellos que precisan que un profesional sanita-rio los prescriba.

•Todos estos son hechos que ponen de manifies-to los riesgos que representan para quien losconsume.”

Por último, la campaña centra su mensaje en lacompra solo de medicamentos con garantías.

La AEMPS es quien autoriza los medicamentosantes de su comercialización y, junto con las au-toridades sanitarias de las comunidades autóno-mas, supervisa el canal legal de suministro de

medicamentos a la población. El objetivo es ase-gurar que los medicamentos que llegan a los con-sumidores son de la calidad adecuada, eficaces,seguros y se suministran con la información ne-cesaria para un uso correcto.

La intervención de profesionales sanitarios cuali-ficados (médicos, odontólogos, enfermeros y far-macéuticos) es imprescindible para un uso ade-cuado de los medicamentos.

En la web www.aemps.gob.es puedes consultarcuáles son los medicamentos autorizados y lascondiciones de utilización que son necesarias se-guir para que estos ofrezcan las garantías y bene-ficios para los que fueron autorizados.Finalizando con el consejo: “Consulta con losprofesionales y autoridades sanitarias tu salud”.

Normativa española de la venta demedicamentos por internetTal y como se establece en la normativa de laUE, es necesario establecer unas condiciones deventa de medicamentos por internet que asegurenun elevado nivel de protección de la salud públi-ca y, además, permitan ejercer una función decontrol y supervisión de estas ventas, adoptandolas medidas oportunas si se detectan actividadesque contravienen la normativa vigente.

Para lograr estos objetivos, se aprobó en noviem-bre de 2013, el real decreto por el que se regulala venta a distancia al público, a través de sitiosweb, de medicamentos de uso humano no sujetosa prescripción médica, es decir aquellos medica-mentos que no requieren receta médica.

Esta disposición persigue proporcionar unmarco normativo para que la venta legal de me-dicamentos de uso humano elaborados indus-trialmente no sujetos a prescripción, a través deinternet, se haga con las necesarias garantías sa-nitarias, así como permitir a los ciudadanosidentificar más fácilmente los sitios web quevenden legalmente medicamentos no sujetos aprescripción y distinguirlos de aquellos que losvenden ilegalmente.

En ella, se define la “venta a distancia de medica-mentos por procedimientos telemáticos” como laentrega a título oneroso de medicamentos al pú-blico adquiridos previamente, por procedimien-tos telemáticos, a través de un sitio web de unaoficina de farmacia.

No pudiéndose utilizar estas webs de las farma-cias para la venta de fórmulas magistrales, nipreparados oficinales, ni medicamentos veterina-rios, ni productos sanitarios. Tampoco podránvenderse por procedimientos telemáticos medica-mentos, incluidos en la prestación farmacéuticadel Sistema Nacional de Salud, con cargo a fon-dos públicos.

La venta debe ser realizada con la intervenciónde un farmacéutico, desde su oficina de farmacia,previo asesoramiento personalizado.

Estas páginas web de las farmacias deben cum-plir los siguientes requisitos:•El nombre de dominio tiene que haber sidoregistrado por el titular o uno de los titulares dela oficina de farmacia en los registros estableci-dos al efecto. El titular o titulares serán los res-ponsables del contenido del sitio web.

•El sitio web que ofrezca los medicamentos con-tendrá como mínimo la siguiente información:a)Los datos de contacto de la Conselleria de Sanitat.b)Un enlace al sitio web de la Conselleria deSanitat, así como al sitio web de la AEMPS.

c)El logotipo común deberá estar claramentevisible en cada una de las páginas del sitio webrelacionadas con la oferta al público de medi-camentos por venta a distancia. El logotipocomún tendrá un enlace al registro de laConselleria de Sanitat. El logotipo se ajustará alo que se determine en la normativa de la UE.

d)Dirección física de la oficina de farmacia,dirección electrónica, fax y teléfono.

e)Información sobre vacaciones o periodos de cie-rre en los que no estará disponible el servicio.

f) Tiempo estimado para la entrega de los medi-camentos solicitados.

g)Un enlace al Centro de Información deMedicamentos, del sitio web AEMPS.

Los pedidos de dispensación de medicamentos sedeben realizar directamente a través del sitio webhabilitado por la oficina de farmacia o a travésdel correo electrónico indicado en dicho sitioweb. Para ser válido, el pedido debe incluir losdatos de contacto del comprador (teléfono, fax,correo electrónico y dirección), para permitir alfarmacéutico responsable de la dispensación po-nerse en contacto con el comprador si se conside-ra oportuno, remitirle la información correspon-diente sobre el tratamiento que permita su co-rrecto uso y realizar el envío.

Por último, hay que indicar que la farmacia no puedeaceptar devoluciones de los medicamentos una vezhayan sido dispensados y entregados al cliente, salvoque las mismas se destinen a su destrucción.

Julio Muelas TiradoJefe del Servicio de Ordenación, Control y

Vigilancia de Productos Farmacéuticos.Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios.

Conselleria de Sanitat.


Directiva 2011/62/ue del Parlamento europeo y del Consejo, de 8de junio de 2011, que modifica la Directiva 2001/83/Ce por la quese establece un código comunitario sobre medicamentos de usohumano, en lo relativo a la prevención de la entrada de medica-mentos falsif icados en la cadena de suministro legal.http://ec.europa.eu/health/files/eudralex/vol-1/dir_2011_62/dir_2011_62_es.pdf. (Consultada el 25 de marzo de 2014).

ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional de los medi-camentos y productos sanitarios. (BOe 178, de 27 de julio).

estrategia frente a medicamentos falsif icados 2012-2015.ht tp : / /www.aemps.gob.es/publ icac iones/publ ica/docs/estrategia_med_falsificados_2012_2015.pdf. (Consultada el 25de marzo de 2014).

Campaña contra la venta ilegal de medicamentos en internet.http://www.aemps.gob.es/informa/campannas/medilegales/home.htm.(Consultada el 25 de marzo de 2014).

real Decreto 870/2013, de 8 de noviembre , por el que se regula laventa a distancia al público, a través de sitios web, de medica-mentos de uso humano no sujetos a prescripción médica. (BOenúm. 269, de 9 de noviembre).

nota de aeMPS sobre la convención MeDiCriMe contra la falsifica-ción de medicamentos. http://www.aemps.gob.es/ informa/notasPrensa/docs/2013/notaprensa_21-11-2013_medicrime.pdf.(Consultada el 25 de marzo de 2014).

nota informativa de aeMPS sobre la regulación de la venta legal demedicamentos que no precisan receta a través de internet.http://www.aemps.gob.es/informa/notasinformativas/laaeMPS/2013/ni-aeMPS_16-2013-venta-med-ilegales.htm. (Consultada el25 de marzo de 2014).

16


vS101

“Autoatenció és el conjunt de tasques que du aterme el pacient en el maneig de la seua malaltiacrònica, en el qual s’inclouen aspectes mèdics, deconducta i emocionals.”

L’augment de l’esperança de vida il’adopció de nous estils de vida condi-cionen que les malalties cròniques tin-guen un paper important en el mapasanitari espanyol. Estes malalties limi-

ten les aptituds de les persones afectades i de lespersones cuidadores, són causa de mortalitat pre-matura i ocasionen perjuís econòmics a les famí-lies, les comunitats i la societat.

Els actuals servicis sanitaris estan centrats a re-soldre les patologies agudes, amb un enfocamentcuratiu de la malaltia, i valoren poc els aspectespreventius. A més, es podria incrementar consi-derablement la coordinació entre els distints ni-vells de l’atenció sanitària.

Són precisament els estrats de la societat més des-favorits, econòmicament i sanitàriament, els quiper les seues condicions intrínseques patixen enprimera persona estos desajustos. Tenen més difi-cultats d’accés i de circulació pels diferents ni-vells del sistema. Això provoca que la maquinà-ria sanitària no siga eficient en este tipus de po-blació, que generalment és la que més honecessita. No se li oferix el servici necessariidoni. Açò fa que el consum de recursos siga ine-ficaç i elevat.

Com déiem anteriorment, l’augment de l’espe-rança de vida comporta l’aparició de pacients lli-gats a malalties cròniques, amb tot el que impli-ca, descompensacions, aguditzacions, etc., de lesseues patologies. L’abordatge d’estos malalts re-querix la formació d’equips interdisciplinaris,formats pels diferents professionals dels servicissanitaris i socials implicats en l’atenció d’estospacients.

Tots els ciutadans hauríem d’adquirir unamajor consciència sobre la nostra pròpia salut i

sobre l’ús que fem del sistema sanitari. En estesentit, l’Administració va emprendre unes ac-cions encaminades que el ciutadà coneguera deprimera mà els gastos que ocasionaven els seusingressos hospitalaris, inclús els seus tracta-ments ambulatoris amb medicaments. Dels úl-tims baròmetres sanitaris editats pel Ministeride Sanitat, Servicis Socials i Igualtat (MSSSI) esdesprén que el 70,6% dels espanyols opina quela sanitat funciona bé o molt bé. Però ens hau-ríem de preguntar: sap el ciutadà el que costa lasanitat? També troben en gran manera que esfa un ús abusiu dels servicis sanitaris.

En els últims anys s’han realitzat diversos mo-dels en nombrosos països amb la finalitatd’aclarir com interactuar millor amb pacientsamb malalties cròniques. Les intervencions or-ganitzatives van encaminades a l’enfortimentdels equips d’atenció primària i la reorganit-zació de l’atenció. Un element rellevant icomú a totes les intervencions seria la implica-ció dels pacients en l’atenció de la seua pròpiasalut.

Podem passar a relatar des de tres aspectes dife-rents com s’esta abordant actualment l’autoaten-ció.

Des del prisma de les administracions s’han creatpàgines web, on informen els ciutadans d’hàbitssaludables i consells sobre com actuar davant dedeterminats problemes de salut. També s’hanproduït canvis en el finançament per part del sis-tema nacional de salut sobre alguns medica-ments, unit a la liberalització de preus en algunescategories, així com la publicitat autoregulada.Una altra mesura de suport a l’autoatenció hasigut la legislació de venda de medicaments senserecepta per internet, encara que ens hauríemd’assegurar que estes vendes s’efectuen sempreamb el consell personalitzat del professional far-macèutic.

La Comunitat Valenciana té e l portalwww.cuidatecv.es, on el ciutadà es pot infor-mar d’hàbits saludables sobre activitat física,alcohol, alimentació, càncer, cardiovascular,diabetis, embaràs, envelliment actiu, fred in-tens, lactància, osteoporosi, picadures lleus,salut infantil, salut laboral, salut sexual, tabac,vacunacions, violència de genere, etc.

Des del Consell General de Col·legis Oficials deFarmacèutics també es té la mateixa sensibilitati oferix a través del seu portal web consells se-gons diferents categories, com ara al·lèrgies,alimentació, càncer, atenció del bebé, atencionsde l’estiu, atenció visual, malalties respiratò-ries, metabolisme, alteracions digestives, obesi-tat, higiene bucodental, hipertensió, grip i re-fredat, medicaments, menopausa, pell, polls,plantes medicinals, tabaquisme, sida, sistemanerviós, vacunes, etc. I així les diferents admi-nistracions.

17

AutoatencióSERGIO MARCO

En els últims anys s’han desenvolupat diversos modelsen nombrosos països amb la finalitat d’aclarir com

interactuar millor amb pacients amb malalties cròniques.Les intervencions organitzatives van encaminades a

l’enfortiment dels equips d’Atenció Primària i lareorganització de l’atenció sanitària. Un element rellevant i

comú a totes les intervencions seria la implicació delspacients en l’atenció de la seua pròpia salut.


vS101

L’Associació per a l’Autoatenció de la Salut(ANEFP), va crear el 28 de gener de 2014 unnou portal web, www.anefp.org, amb el quall’associació pretén convertir-se en una referènciaen autoatenció. Destaca l’àrea dirigida al ciu-tadà, concretament el vademècum, desenrotllatconjuntament amb l’empresa Vademecum, qual-sevol persona que accedisca tindrà a la seua dis-posició la informació més rellevant sobre qualse-vol medicament d’autoatenció. Tindrà accés aprospectes, fitxes tècniques, composició o lesseues equivalències internacionals. Es pot buscarper nom del medicament, per laboratori que co-mercialitza el medicament, per malalties o perprincipi actiu que continga el medicament. Enpròximes dates habilitaran una secció amb tro-bades en línia que farà possible el diàleg amb ex-perts en l’àmbit de la salut, els bons hàbits il’educació sanitària.

Des del punt de vista de l’oficina de farmàcia, in-dependentment dels nous corrents de servicis far-macèutics oferits des de l’oficina de farmàcia en-focats a la formació sobre el medicament delsmalalts i dels seus cuidadors, s’observa que, se-guint amb la tendència a la baixa d’anys ante-riors en el segment de l’autoatenció en la farmà-cia, les dades de 2013, segons IntercontinentalMarketing Services (IMS), mostren que el con-junt de productes de venda lliure tanquen l’anyamb una baixada del 4,2% en unitats. A pesard’això, creix un 1,3% en valor. Mentres que en2012 la caiguda era del 3,2%, i en 2011 tambétancava en negatiu.

Està clar que este tipus de productes són moltsensibles a la situació econòmica de la societat, iés a partir de l’estiu de 2013 quan comença a al-birar-se un lleuger increment en el consum.També és veritat que una altra anàlisi que podemfer d’estes dades se centra en el desfinançamentde certs medicaments per a grip i refredats. Eneixir de la situació de finançament per part delMSSSI, els laboratoris fabricants augmenten elpreu del producte, la qual cosa explicaria latendència negativa en nombre d’unitats, però po-sitiva en valors absoluts. Un exemple pot ser elmercat dels mucolítics. Creixia en 2013 un 33%en valors i decreixia un 21 per cent en unitats devenda: un increment del 68% en el preu ajudavaa contrarestar la retallada en les vendes. Unaaltra companyia amb resultats positius gràcies al’estratègia del preu apujava un 55% el seu preude venda al públic, amb la qual cosa experimen-tava un creixement del 48% en valors a pesar dela reducció d’un 5% en unitats. Segons fontsconsultades (Correo Farmacéutico i IMS).

Des del punt de vista de la indústria, una de lesmajors preocupacions de les companyies far-macèutiques a Espanya és la reducció de la fac-turació i els marges dels seus negocis en els úl-tims anys. A pesar que les causes són diverses,la contenció del gasto de la prestació farmacèu-tica i l’expiració de patents de medicaments re-llevants, entre altres, les companyies valoren laredefinició d’algunes de les seues àrees de nego-ci. En este sentit, la tendència de molts labora-toris és invertir en la comercialització de medi-caments publicitaris i altres productes per al’autoatenció de la salut. Segons la indústria,este és un mercat que en el futur aconseguiràsignificatius nivells de negoci a causa, entre al-tres factors, del progressiu envelliment de la so-cietat, els nous hàbits en l’atenció de la salut, el

desfinançament de medicaments i, en general,la necessitat d’adoptar mesures que garantis-quen la sostenibilitat dels sistemes públics desalut.

La publicitat de medicaments sense recepta és untema que mereix especial atenció. Des de la pu-blicació de la Llei 10/2013, la publicitat sobremedicaments sense recepta no requerix autorit-zació administrativa prèvia, si bé se’n continuenefectuant controls per part de les administra-cions competents. Esta mesura demostra la con-fiança que hi ha en les companyies que operenen este segment de l’autoatenció, si bé des del’estiu de 2013 estes companyies poden sol·lici-tar el segell de qualitat d’ANEFP com a aval delcompliment de la legislació en relació amb la pu-blicitat dels medicaments sense recepta dirigidaal públic.

Com la col·laboració indústria-oficina defarmàcia pot ajudar l’autoatenció? La clau ésmillorar la col·laboració. El suport en matèriade formació permetrà que es milloren els resul-tats en l’àmbit de la gestió, la compra i, sobre-tot, la venda. El farmacèutic esta esperantnous camins que oferir als seus clients/pa-cients, nous servicis que els laboratoris hand’ajudar a oferir. Hem d’evolucionar cap a unservici més proactiu, centrat en l’autoatencióde la salut a fi de previndre malalties o malsmés greus. Perquè este canvi es produïsca, elfarmacèutic haurà d’assumir un paper basat enla recomanació als seus clients i en la gestiómés comercial.

Pel que s’està fent de cara al futur, cal subrat-llar que s’estan creant grups de treball en dife-rents àrees, des de les quals s’intenta dibuixarun full de ruta per a continuar apostant perl’autoatenció:•Treballar en la millora de visibilitat dels medi-caments i productes d’autoatenció en els canalsdigitals, així com en la formació en l’entorn enlínia dels professionals de les companyies asso-ciades d’ANEFP.

•Posar en marxa activitats i projectes que impul-sen i faciliten la labor dels departaments demàrqueting de les companyies associades i crearun fòrum de debat i discussió entre les personesque els formen, i aportar experiències i coneixe-ments en este àmbit.

•Una publicitat més creativa. Impulsar criterisd’avaluació de la publicitat, que, respectantsempre la legalitat, no restringisquen la creati-vitat.

•Treballar en el desenrotllament del mercat demedicaments tradicionals a base de plantesd’ús ben establit i analitzar la normativavigent. Influir en la redacció de monografies deplantes medicinals que realitza el Comité dePlantes de l’Agència Europea de Medicaments(EMA), a través de l’Associació Europea de laIndústria de l’Autoatenció (AESGP).Realització d’un dossier de registre pilot d’unao d’unes quantes plantes, amb monografiaeuropea o sense a aquelles empreses que, perdesconeixement o per falta d’experiència, tenenles seues reserves per a sol·licitar un registresimplificat de medicament tradicional a base deplantes (MTP).

•Estudiar propostes normatives sobre comple-ments alimentaris i les implicacions que suposala seua adaptació al mercat espanyol, i col·labo-rar amb les autoritats nacionals i autonòmiques

per a promoure la comercialització d’estos pro-ductes.

•Intentar aconseguir que a Espanya els medica-ments homeopàtics es regulen correctament pera permetre l’aplicació de l’homeopatia, demanera similar a la resta dels països de la UnióEuropea, i permetre l’accés al pacient a medica-ments homeopàtics segurs, de qualitat i efi-caços.

•Recolzar-nos en les societats científiques i pro-fessionals que donen valor a la formació enl’autoatenció.

•Facilitar l’intercanvi de coneixements i expe-riències, des del punt de vista comercial, entreles empreses de l’autoatenció.

•Es du a terme un estudi en apotecaries tantd’àmbit urbà com rural sobre la recomanacióde l’autoatenció des de l’oficina de farmàcia.“La idea és que en les farmàcies elegides esduguen a terme activitats de foment de l’auto-atenció amb productes del sector i compararamb la situació abans de la realització d’estesaccions per a poder comprovar la contribucióde l’autoatenció tant des del punt de vistasanitari com econòmic en la sostenibilitat dela farmàcia”. En esta línia, el Centre deRecerca en Economia i Salut (CRES) de laUniversitat Pompeu Fabra treballa en la posa-da al dia de l’estudi realitzat en 2010 sobre elvalor econòmic i social de l’autoatenció aEspanya.

•En l’àmbit universitari es considera la creacióde la setmana de l’autoatenció, que inclouràxarrades amb diversos enfocaments, des del méstècnic fins al més comercial i institucional.

•En la recepta electrònica, puntal fonamental enl’atenció sanitària espanyola, s’ha de tindre encompte l’autoatenció, i conseqüentment elsmedicaments sense recepta. La recepta electrò-nica ha de contindre els medicaments finançatsen la prestació sanitària i també els medica-ments de l’autoatenció. La ComunitatValenciana ha sigut de les primeres administra-cions a firmar acords per a incorporar-los en lesseues bases de dades.

•Un camp que s’obri des de l’oficina de farmà-cia i molt lligat al sector de l’autoatenció és lacartera de servicis. Des del MSSSI es treballaen esta cartera de servicis per a la farmàcia.Són moltes les veus que s’alcen parlant delsservicis. A l’octubre es va realitzar a la ciutatde Còrdova el XIX Congrés NacionalFarmacèutic que va versar majoritàriamentsobre la cartera de servicis farmacèutics. I esva clausurar amb la Declaració de Còrdova,que és una crida de la professió farmacèuticacap a una farmàcia que evoluciona i s’adequaa les noves necessitats sociosanitàries delspacients i dels sistemes sanitaris.

Sergio Marco PeiróPresident del Col·legi de

Farmacèutics de Castelló.


Carta de Ottawa. Primera Conferència internacional sobre Promocióde la Salut. Canadà, novembre 1986

Portal de Salut de la Comunitat: www.cuidatecv.esautocuidado de la salud: www.anefp.orgOrganización Farmacéutica Colegial: www.portalfarma.es

18


vS101

19

Recomendaciones sobre el uso de los medicamentos. Grupo de trabajo de utilización de fármacos de la semFYCISBN: 978-84-15037-28-6

Edita: Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC)

Editat en castellà

En este document, el grup de treball d’utilització de fàrmacs de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) establixen unes recomanacions sobre l’úsraonat i prudent dels medicaments per a una major qualitat de la prescripció, contribuint a la formació dels metges de família en distints aspectes que comporten el bon ús delsmedicaments. Es pot descarregar en format electrònic en http://www.semfyc.es/es/biblioteca/virtual/detalle/Recomend_Uso_Medicamentos/

Organització Mundial de la Saluthttp://apps.who.int/medicinedocs/es/d/Js4874s/Espanyol, anglès i francès

L’Organitazació Mundial de la Salut disposa del Portal d’Informació Medicaments - Essencials i Productes de Salut, en el qual es disposa del document PromotingRational Use of Medicines: Core Components - WHO Policy Perspectives on Medicines, No. 005, September 2002, on s’establixen les principals polítiques d’úsracional dels medicaments.

Observatori d'Ús de Medicaments de l'Agencia Espanyola de Medicaments i Productes Sanitarishttp://www.aemps.gob.es/medicamentosUsoHumano/observatorio/home.htmEspanyol

L’Observatori de l’Ús de Medicaments és una iniciativa de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, en col·laboració amb la Direcció General deFarmàcia i Productes Sanitaris, que naix amb el propòsit de posar a disposició dels professionals sanitaris, la comunitat científica i dels ciutadans en general les dadesde l’ús de medicaments a Espanya amb càrrec al Sistema Nacional de Salut en l’àmbit extrahospitalari.

Publicacions periòdiques de la Direcció General de Farmàcia i Productes Sanitarishttp://www.san.gva.es/web/dgfps/publicaciones-periodicas-dgfpsValencià i espanyol

La Conselleria de Sanitat, dins de les estratègies per a l'abordatge de l'ús racional del medicament, disposa en la seua línia editorial de les publicacions periòdiques de la DireccióGeneral de Farmàcia i Productes Sanitaris de set revistes de subscripció gratuïta per a la formació i informació especialitzada: Información Farmacoterapéutica, Boletín deFarmacovigilancia, Evaluación de Novedades Terapéuticas, Prestación Farmacéutica y Ortoprotésica, Ordenación y Control de Productos Farmacéuticos, Estudios Clínicos yObservacionales de Productos Farmacéuticos i Observatorios Terapéuticos.

Programa de revisió i seguiment de la farmacoteràpia de la Comunitat Valencianahttp://www.san.gva.es/web/dgfps/-refar-programa-de-revision-y-seguimiento-de-la-farmacoterapiaValencià i espanyol

La Conselleria de Sanitat a través de la seua pàgina web informa sobre les accions del Programa REFAR de la Comunitat Valenciana.

Associació per a l’Autoatenció de la Saluthttp://www.anefp.org/Castellà

L’Associació per a l’Autoatenció de la Salut (anefp) agrupa les companyies farmacèutiques que fabriquen i comercialitzen medicaments i productes destinats a l’auto-atenció de la salut i que treballen per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a través d’un adequat i responsable desenrotllament de l’autoatenció de la salut.

Ús racional del medicamentrecursos

Cuídate CV. Portal de Promoció de la Salut de la Comunitat Valencianahttp://www.cuidatecv.es/Espanyol, valencià i anglès

Portal de la Conselleria de Sanitat que suposa un vincle directe amb la població, on els ciutadans poden trobar informació i recursos per a preservar o millorar la sevasalut.

vS101

Jornades Viure en Salut

Viure en Salut -...

Documents

Transcript of Viure en Salut -...