Viu MeMòrIa i altres reptes quotidians lenvelliment actiu · Els passatemps i els exercicis...

Exercicis i activitats per a l,estimulació cognitiva

Inclou rodes matemàtiques

retallables

Viul,envelliment actiu

reptes quotidiansMeMòrIa i altres

Viu

l ,envelliment actiu

· Mem

òria i altres reptes quotidians

013-5110369-99

Rodes matemàtiquesinstruccions d’ús a la pàgina 71

Edició: Obra Social Fundació ”la caixa”

TexTos: Dra. Nina Gramunt Fombuena. NeuropsicòlogaInstitut de sociologia i Psicologia Aplicades (IsPA)

FoToGRAFIes:Jordi Play, Cèl·lula

TRADUCCIoNs I CoRReCCIoNs De TexTos:Caplletra sL, Barcelona

DIsseNY GRÀFIC:Cèl·lula i Júlia Font

IMPRessIÓ:Talleres Gráficos Hostench, s.A.

D. L.: B-42.562-2010

© de l’edició: Fundació ”la Caixa”, 2010© dels textos i de les imatges: els autorsAv. Diagonal, 621 - 08028 Barcelona

Viu l’envelliment actiu

reptes quotidiansMeMÒria i altres

Exercicis i activitats per a l’estimulació cognitiva

Programa de Gent Gran de l’Obra Social ”la Caixa”

© C

èl·lu

la

Índex

Introducció ................................................................................................ 6Quan el joc ja no és un joc... ................................................................... 8


1. Jocs de taula ........................................................................................ 13Scrabble® ..................................................................................................... 16Tabú® .......................................................................................................... 17Escacs .......................................................................................................... 18Dames ......................................................................................................... 19Parxís .......................................................................................................... 20Dòmino ....................................................................................................... 21Jocs de cartes ............................................................................................. 25Jocs de fer parelles ..................................................................................... 25

2. El món dels passatemps .................................................................... 27Sudoku ........................................................................................................ 27Sopa de lletres ............................................................................................ 31Quants n’hi ha? .......................................................................................... 35Mots encreuats i autodefinits .................................................................... 38Laberints .................................................................................................... 39Trobar diferències ...................................................................................... 40

3. Altres activitats .................................................................................. 41El joc de les «paraules maleta» ................................................................... 41El cercador de paraules .............................................................................. 43Dites i refranys ........................................................................................... 51Graella de cent ............................................................................................ 58Tangram ...................................................................................................... 67Roda matemàtica ....................................................................................... 71

Solucions............................................................................................. 72

Introducció

En aquest quadern s’ofereixen un seguit d’activitats per mantenir la ment activa. S’indiquen els avantatges de participar en jocs de taula, de fer passa-temps i de dedicar un temps a resoldre exercicis concrets per estimular la cognició, és a dir, les capacitats mentals. No obstant això, també s’adverteix que, si aquest tipus d’activitat es converteix en un centre d’interès desme-surat, pot arribar a tenir efectes no desitjats.

Els passatemps i els exercicis cognitius són una manera excel·lent de mante-nir i potenciar l’activitat mental. Els jocs de taula, a més, faciliten i poten-cien la participació social. Però cal anar amb compte, perquè tot té pros i contres. Els beneficis cognitius que ens pot aportar la realització d’exerci-cis poden perdre tot el valor si no som capaços de dosificar-los i arriben a fer que ens comportem com éssers solitaris i amb poc interès per la resta del panorama vital. Així mateix, els avantatges de la implicació social deri-vats de la participació en jocs de taula es poden convertir en un conflicte familiar, i fins i tot de salut, si oblidem que hem de complir altres deures per gaudir d’un envelliment actiu i saludable.

Al manual que acompanya aquest quadern s’insisteix en la importància de portar una vida activa però equilibrada. Aquest equilibri també s’ha de buscar dins la mateixa activitat mental, per la qual cosa cal alternar les formes d’estimulació. És a dir, encara que un tipus d’exercici ens sigui espe-cialment atractiu, l’ideal és combinar-los. Potser ens agrada molt fer sopes de lletres, que és una excel·lent activitat per estimular, per exemple, l’atenció i el llenguatge, però la resolució de laberints, encara que no ens sembli tan atractiva, ens serà molt útil per potenciar habilitats de planificació i reso-lució de problemes. De la mateixa manera que per portar una dieta saluda-ble hem d’ingerir aliments de diferents grups nutricionals, encara que n’hi hagi alguns que ens agradin més que d’altres, l’estimulació cognitiva òptima és la que integra l’exercitació de les diferents capacitats mentals.

Recordem, doncs, que l’activitat mental és un dels puntals fonamentals de l’envelliment actiu, però que s’ha de complementar amb la participació social, l’exercici físic i una nutrició adequada, tot això d’una manera equili-brada. Cada cosa al seu temps i un temps per a cada cosa.

Quan el joc ja no és un joc…

El benefici i el perjudici del joc poden estar separats per una frontera molt fràgil si no se’n fa un ús adequat. Per ell mateix, el joc ha de ser una diversió inofensiva que contribueixi a exercitar les capacitats cognitives al mateix temps que ha de potenciar les relacions familiars i socials. Ara bé, el joc no ha de condicionar mai la resta d’aspectes d’una vida sana i activa.

De vegades, apostar una quantitat petita de diners en una partida pot afavorir una implicació més gran en l’activitat. En petites dosis i de forma controlada, no hi ha motius per creure que sigui perjudicial. Al cap i a la fi, molta gent omple travesses o bonolotos, compra loteria, etc., i no hi ha res de dolent en tot això. De la mateixa manera, visitar un bingo o un casino pot ser una oportunitat per compartir una estona entretinguda amb amics o coneguts; però es converteix en un acte arriscat quan es relaciona amb una necessitat o amb una acció gairebé compulsiva, i, en qualsevol cas, quan relega a un segon pla tota una vida personal i escapa a la voluntat de control de qui està implicat en una forma de joc patològic.

El joc es considera una activitat saludable sempre que la persona que hi participa…

Dediqui al joc uns moments concrets de la seva vida quotidiana i no —desatengui les seves obligacions o altres hàbits saludables.En el cas que aposti diners alguna vegada, sigui conscient de la puntua- —litat de l’acte, i, en qualsevol cas, la despesa sigui mínima amb relació al seu nivell d’ingressos.No tingui problemes per interrompre l’activitat sempre que les circum- —stàncies ho demanin o quan calgui tornar a les rutines quotidianes. Percebi el joc com una possibilitat més entre el conjunt d’activitats —socials, recreatives i, en definitiva, relatives a un estil de vida saluda-ble, com les que es proposen en aquest material.

El joc es considera una activitat patològica i perniciosa, que s’ha d’interrompre o s’ha de sotmetre a consulta o tractament profes-sional, sempre que la persona que hi participa…

Experimenti en jugar un plaer intens o una satisfacció inusual que —faci que s’evadeixi de qualsevol problema que l’afecti.Arribi a desenvolupar una dependència emocional del joc que afecti —d’una manera negativa la seva vida personal, familiar, professional o social. Es mostri preocupada pel joc (reviu experiències passades de joc, —planifica constantment la pròxima partida o, fins i tot, pensa com pot aconseguir diners per continuar jugant).Mostri intranquil·litat o irritabilitat si no pot jugar o si intenta dismi- —nuir la freqüència de joc.Sacrifiqui obligacions familiars, socials o ocupacionals per poder —jugar.Arribi a mentir a familiars, amics i altres persones per amagar el seu —grau d’implicació en el joc.

© J

ordi

Pla

y

Capítol 1. Jocs de taula 11


12

Índex d’exercicis i activitats per a l’estimulació cognitiva1. Jocs de taula ........................................................................................... 132. El món dels passatemps ......................................................................... 273. Altres activitats ...................................................................................... 41

13

Jocs de taula

Quan parlem de mantenir la ment activa i d’estimular les capacitats cogni-tives potser ens imaginem que s’han de fer tasques difícils de tipus acadè-mic per aconseguir-ho. Res més lluny de la realitat. Tot i que els treballs d’estudi i autoexigència poden servir com a font per estimular les capaci-tats intel·lectives, no són l’única forma de fer-ho, ni necessàriament la més adequada. Una manera de potenciar aquestes habilitats és participar en jocs de taula, una opció que, a més, ofereix altres avantatges.

Segons reflecteix un estudi elaborat per l’Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU, Associació d’Investigació de la Indústria de la Joguina), la pràctica dels jocs de taula aporta nombrosos beneficis per a la salut física, mental i afectiva de la gent gran. La investigació ha tingut un enfocament més ampli i, a més dels jocs de taula tradicionals, com ara les cartes, el dòmino o el bingo, hi ha inclòs també altres alternatives de joc, com els jocs de pregun-tes i respostes i els jocs de creació. L’estudi forma part del Projecte Ludiman,* impulsat per l’AIJU i l’Institut de Biomecànica de València (IBV). Aquest projecte analitza les possibilitats dels jocs de taula com a instrument per millorar i prevenir els efectes menys desitjables de l’envelliment, i ofereix pautes per adequar el disseny dels jocs a les necessitats i les preferències de

* Títol sencer del projecte: Anàlisi d’hàbits i ús de productes lúdics per part de la gent gran i estudi de les característi-ques funcionals que en condicionen l’ús: el joc com a promoció de l’envelliment saludable (Ludiman). Elaborat per l’AIJU i l’IBV. Projecte subvencionat pel Ministeri de Treball i Afers Socials, pertanyent a la convocatòria R+D d’Imserso, 2002 i 2003.

1Capítol

14 Exercicis i activitats per a l’estimulació cognitiva

la gent gran. Com a resultat del treball, i en resposta a un dels seus objec-tius principals, s’ha elaborat la guia de referència per a professionals, tant de la branca de les joguines com de la gerontologia: Juegos de mesa y perso-nas mayores. La importancia de nuevos diseños.*

El desenvolupament del projecte va implicar diferents tasques, entre les quals destaca l’anàlisi de mercat de 2.500 productes lúdics, que es van clas-sificar i agrupar en funció de la proposta de joc, les característiques del disseny i les possibilitats d’intervenció sociosanitària. D’entre els produc-tes analitzats es van seleccionar 70 jocs, que finalment van ser avaluats per 350 persones grans i 30 persones expertes en diferents àmbits de la geriatria i la gerontologia (psicòlegs, metges, fisioterapeutes, treballadors socials, professionals de la infermeria i monitors). Durant dos anys i després de més de 150 sessions de joc, tothom hi va aportar les seves opinions i la seva experiència.**

A partir de les dades de la literatura científica sobre els beneficis que l’oci aporta a la gent gran, a l’estudi esmentat s’assenyala que la pràctica d’acti-vitats recreatives:

Optimitza els nivells de benestar subjectiu. —Disminueix el sentiment de soledat. —Millora l’estat d’ànim i la motivació interna. —Incrementa la capacitat per afrontar situacions d’estrès. —Augmenta l’autoeficàcia social percebuda. —Facilita l’adaptació a la jubilació. —Amplia els nivells de satisfacció vital. —Millora les habilitats comunicatives. —Potencia la percepció sensorial. —Exercita les habilitats cognitives. —Incrementa l’autoestima. —Millora el manteniment d’hàbits saludables. —Disminueix significativament els nivells de malaltia i depressió. —

* Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU) i Institut de Biomecànica de València (IBV). Juegos de mesa y personas mayo-res. La importancia de nuevos diseños. Disponible a: http://libreria.ibv.org/AdaptingSystem/Intercambio/AdaptingShop/docs/d30ML.pdf (amb accés el 3 d’agost de 2010).** Vegeu Poveda, R.; Barberà, G.; Alcántara, E. et al. «Mejorar la calidad de vida de las personas mayores con produc-tos adecuados». Perfiles y Tendencias. Boletín sobre el Envejecimiento (2004), núm. 12 [Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Secretaría de Estado de Servicios Sociales, Familias y Discapacidad, Imserso].


Facilita l’adaptació a l’entorn. —Augmenta la percepció de competència. —

A més a més, jugar afavoreix el desenvolupament de molts altres aspectes:

Millora la mobilitat i l’agilitat — . Els jocs que exigeixen coordinar moviments, moure articulacions o fer estiraments contribueixen a mantenir les habilitats sensorials i motores. Estimula la percepció sensorial — . Qualsevol activitat lúdica, pel fet de ser una font de motivació, incrementa l’atenció i millora la percep-ció i l’estimulació dels sentits.Exercita les habilitats cognitives — . Els jocs de preguntes i respos-tes, i els que demanen atenció i concentració, contribueixen a activar la memòria. Els jocs de paraules i lletres, i també els de càlcul, ajuden a practicar alguns hàbits necessaris per desenvolupar les activitats de la vida quotidiana. Una altra aportació interessant al manteniment cognitiu és aprendre i memoritzar les regles de joc. Potencia el contacte social i la comunicació — . El joc compartit fomenta les relacions socials i la comunicació, alhora que estimula la satisfacció emocional i la seguretat. Els jocs cooperatius són adequats sobretot per promoure els missatges positius dins el grup. El joc en companyia, tant se val de quina temàtica sigui, sempre és una opor-tunitat per potenciar i millorar l’ús del llenguatge. Ofereix nous entorns per a l’aprenentatge — . Els ambients esti-mulants generats per l’activitat lúdica faciliten el procés d’ensenya-ment-aprenentatge. Qualsevol edat és adequada per adquirir nous coneixements, i el suport lúdic facilita un aprenentatge que s’adqui-reix gairebé sense adonar-se’n. L’oci formatiu és també una alterna-tiva excel·lent per al temps lliure.

Se sosté, doncs, que qualsevol programa centrat en la promoció d’un enve-lliment saludable es pot veure beneficiat per les aportacions lúdiques.

Els jocs de taula existeixen des de fa segles. Gairebé tothom hi ha jugat alguna vegada. Tot i que bàsicament es consideren una activitat recrea-tiva, els jocs de taula es poden convertir en eines d’aprenentatge i activitat cognitiva molt útils a qualsevol edat, ja que estimulen la ment i obliguen a


pensar o a activar unes habilitats cognitives determinades. Evidentment, cada joc té unes característiques particulars, tant pel que fa a les capaci-tats cognitives que requereix com als nivells de dificultat, de manera que pot ser que sigui apropiat per a una persona però que no ho sigui per a una altra. Per això és molt important ser conscients dels gustos, les habilitats i les preferències de cada persona per encertar el tipus de joc que li serà més amè i útil.

Scrabble®Classificació: Joc de paraules. Vocabulari

Nombre de jugadors: 2-4

Descripció breu: Joc de paraules que consisteix a formar sobre el tauler paraules que s’en-creuen entre elles, com en els mots encreuats, utilitzant fitxes marcades amb una lletra i un nombre (el seu valor). Els jugadors han d’intentar acon-seguir la puntuació més alta possible fent servir les seves fitxes amb habi-litat, és a dir, col·locant-les de manera que se’n tregui més partit, tant pel que fa als valors de les fitxes com als de les caselles amb premi del tauler.

Habilitats que s’exerciten:Motricitat fina. —Llenguatge i memò- —ria semàntica.Raonament —i reflexió.Concentració i —memòria de treball.

© S

crab

ble

/ Fo

togr

afia:

Cèl

·lula

© S

crab

ble

/ Fo

togr

afia:

Cèl

·lula


Tabú® Classificació: Joc de paraules. Ús hàbil i àgil del llenguatge.

Nombre de jugadors: A partir de 4. Es juga en equips de 2 o més persones.

Descripció breu: El joc consisteix que un membre de l’equip ha d’aconseguir que el seu company o companys encertin una paraula dins un temps límit. El partici-pant en qüestió ha de definir la paraula verbalment, però no pot utilitzar cap de les paraules anomenades «tabú» que té escrites en una targeta. Les paraules tabú són paraules que es relacionen estretament amb la paraula objectiu i que, per tendència natural, s’utilitzen per definir o explicar el concepte. Per exemple, s’ha de definir la paraula gos, però per fer-ho no es poden dir les paraules animal, collar, gat ni passejar. A mesura que s’endevi-nen paraules s’avança al tauler de joc. El primer equip que completi el recor-regut del tauler guanya.

Habilitats que s’exerciten:Lèxic i memòria semàntica. —Memòria de treball. —Funcions executives: —

Resistència a la interferència (cal abstenir-se de dir les paraules •que sorgeixen de manera natural de la ment davant la paraula objectiu).Flexibilitat de pensament (com a resultat eficaç de buscar alter- •natives a les paraules tabú).

© H

asbr

o


EscacsClassificació: Joc d’estratègia

Nombre de jugadors: 2

Descripció breu: Consten d’un tauler quadrat de 68 caselles i dos conjunts de figures (tradicionalment, blanques i negres) de 16 peces cadascun. Hi ha 6 tipus de peces diferents per a cada color: els peons (8), les torres (2), els cavalls (2), els alfils (2), la reina (1) i el rei (1). Cada peça té un patró específic de moviments permesos i, a més, alguns moviments únicament es poden fer en moments determinats del joc (com ara l’enroc). Els escacs exigeixen activar processos d’anàlisi, mètodes de raonament i estratègies de registre que els fan pràctics per desenvolupar aptituds matemàtiques. Dominar el raonament i l’estratègia dels escacs demana molt de temps i dedicació, tot i que això no és tan necessari per, almenys, començar a jugar.

Habilitats que s’exerciten:Funcions executives: —

Atenció i concentració. •Capacitat visuoperceptiva. •Pensament crític (capacitat per posar-se «al lloc de l’altre» i inten- •tar preveure quins moviments farà o quines intencions té).Lògica. •Capacitat per ordenar idees i capacitat de decisió. •Flexibilitat de pensament (capacitat per canviar d’estratègia o •plantejament en funció de les accions de l’adversari).Planificació i previsió de conseqüències. •Resolució de problemes. •

Percepció visuoespacial (els moviments que es permeten per a cada —fitxa requereixen visualitzar diferents trajectòries pel tauler).Estímul de la capacitat d’aprenentatge, ja que és un joc que exigeix —dedicació i constància per jugar-hi bé i anar millorant.

© C

èl·lu

la


Memòria. És fonamental recor- —dar les regles del joc i els movi-ments que pot fer cadascuna de les peces.

DamesClassificació: Joc d’estratègia


Descripció breu: L’objectiu és força simple: moure les pròpies fitxes pel tauler i «menjar-se» les del contrari (saltant-les). Guanya qui acon-segueix eliminar totes les fitxes del contrari. Però l’estratègia que s’hi amaga va molt més enllà. Cal analitzar qualsevol movi-ment del contrari i intentar deduir-ne el següent, o què passarà si em «menjo» aquesta peça, etc. Quin moviment és la meva millor opció? Cal fer-se moltes preguntes i hi ha molts resultats possibles.

Habilitats que s’exerciten:Funcions executives: —

Atenció i concentració. •Pensament crític. •Lògica. •Flexibilitat de pensament. •Planificació i previsió de conseqüències. •

© C

èl·lu

la©

Cèl

·lula


ParxísClassificació: S’inclouria dins l’àmplia categoria de jocs de regles, o dins la que alguns anomenen «jocs de curses».


Descripció breu: El parxís es juga sobre un tauler en forma de creu al voltant de la qual hi ha 68 caselles numerades, 16 de les quals (degudament diferenciades de les altres) constitueixen les anomenades caselles segures. S’utilitzen quatre grups de quatre fitxes cadascun amb un color diferent per a cada grup. Cada jugador té un grup de fitxes d’un color. L’objectiu de cada jugador és portar les seves fitxes des del punt de sortida fins a la casella d’arribada. Per fer-ho, s’han de respectar una sèrie de regles del joc. Aquestes normes es basen, principalment, en una relació numèrica de les possibilitats o significats d’algunes xifres del dau (per exemple, el 6 obliga a obrir la barrera, quan surt el tercer 6 conse-cutiu es torna a casa, el 5 serveix per treure fitxa, si em «menjo» una fitxa en compto 20, si entro a la casella d’arribada en compto 10, etc.).

Habilitats que s’exerciten:Motricitat fina —i coordinació visuomotora.Atenció visual. —Càlcul. —Resolució bàsica —de problemes.

© C

èl·lu

la©

Cèl

·lula


DòminoClassificació: Joc d’estratègia

Nombre de jugadors: De 2 a 4. El més habitual és jugar en parelles, però també es pot jugar individualment.

Descripció breu: El joc consta de 28 fitxes rectangulars dividides en dos quadrats, cadascun dels quals porta marcats d’un a sis punts, o cap. Les fitxes amb el mateix nombre de punts a tots dos quadrats s’anomenen dobles. Així mateix, les fitxes amb un dels quadrats sense punts s’anomenen blanques, i les que tenen un punt reben el nom d’uns; i així successivament amb els dosos, tresos, quatres i cincs, fins a arribar als sisos. L’objectiu del joc és fer una puntuació determinada que es fixa prèviament, per a la qual cosa es juguen les mans o les passades que calguin. El primer jugador o la primera parella que arribi a aquesta puntuació guanya. A partir d’una fitxa inicial, s’han d’anar encade-nant per torns les fitxes de què disposa cada jugador. Quan es juga en pare-lles, tret d’algun senyal molt concret que s’accepta a les normes del joc, no es permet la comunicació explícita entre els participants.

Habilitats que s’exerciten:Atenció i concentració. —Memòria de treball i memòria —a curt termini.Càlcul. —Percepció visual. —Pensament crític. Intentar —preveure com jugarà l’adver-sari i com jugarà el company.Flexibilitat de pensament. —Adaptar la pròpia estratègia als canvis del joc.

© C

èl·lu

la©

Cèl

·lula


Exercicis i activitats amb fitxes de dòmino

Descripció breu: A més de constituir un joc entretingut i estimulant per practicar en compa-nyia, les fitxes de dòmino permeten experimentar les habilitats cogniti-ves de diferents formes, com ara intentant resoldre els reptes o les endevi-nalles que es proposen a continuació. Es poden fer individualment o amb alguna altra persona.

Habilitats que s’exerciten:Atenció sostinguda i concentració. —Càlcul. —Capacitat visuoperceptiva. —Flexibilitat cognitiva. —

Repte 1:Agafa les sis fitxes següents del joc del dòmino (el blanc és el 0): 0-0, 0-1, 0-2, 1-1, 1-2, 2-2. Amb aques-tes fitxes has de formar un marc quadrat com el que es mostra a la imatge, de manera que cada línia sumi la mateixa quantitat. És a dir, les 4 X han de tenir el mateix valor.

X

X

X

X

Repte 2:Amb les mateixes fitxes del repte 1, ara es tracta de formar un rectangle com el de la imatge, de manera que cada filera sumi la mateixa quan-titat. Aquesta vegada només hi ha 2 X o resultats que han de tenir el mateix valor.

X

X


Repte 3:Seguint les regles del joc del dòmino i utilitzant totes les fitxes, forma un circuit tancat com el que es mostra a continuació. És a dir, les fitxes s’han d’enllaçar segons la numeració, com dicten les normes. Es pot començar el circuit per qualsevol punt, però suggerim la peça destacada amb color verd com a punt de partida.

Repte 4:La figura següent està formada per 8 fitxes diferents de dòmino, però no se n’han assenyalat les vores. Intenta esbrinar de quines fitxes es tracta (si t’és més còmode, destaca les vores o defineix les fitxes pintant-les).


Repte 5:Amb totes les fitxes del dòmino, forma un marc seguint les normes del joc, de manera que els punts de cada línia sumin 44. Compte! Encara que el valor total de les columnes és indiferent, cal continuar respectant les regles del joc pel que fa a la seriació de les fitxes.

44

44


Jocs de cartesAquesta denominació inclou una gran varietat de jocs, des d’alguns de molt fàcils fins a d’altres que repre-senten un gran repte. En realitat, amb qualsevol nivell de dificultat que es basi en la capacitat dels parti-cipants n’hi ha prou per aportar esti-mulació. La major part dels jocs de cartes exigeixen capacitat d’atenció, concentració, estratègia i memòria. Per molt simple que sigui la mecànica del joc, contribueix a l’agilitat mental.

Hi ha molts jocs de cartes excel·lents per desenvolupar el pensament crític. Molta gent creu que jocs com ara el mus o el bridge constitueixen activitats socials que promouen un sentit de la competició relaxat.

Jocs de fer parellesClassificació: Jocs de memòria

Nombre de jugadors: Generalment, a partir de 2, tot i que també es pot jugar sol.

Descripció breu:Se solen presentar amb sèries de cartes o targetes amb parelles d’imatges (tot i que també poden ser nombres o paraules). Les cartes es col·loquen al damunt de la taula de cara avall i a l’atzar. Per torns, cada jugador gira dues cartes qualssevol per intentar formar una parella. En el cas que les encerti, es queda les cartes que formen aquesta parella (es pot pactar entre els parti-cipants si llavors continua jugant o el torn passa al jugador següent). Si no l’encerta, torna a col·locar les cartes de cara avall i el torn passa al següent. El joc acaba quan ja s’han descobert totes les parelles, i guanya el jugador que té més cartes.

© N

H F

ourn

ier

/ Fo

togr

afia:

Cèl

·lula


Habilitats que s’exerciten:Memòria visual. —Atenció i concentració. —Percepció visuoespacial. —

Altres modalitats de joc que es proposen: Podem crear el nostre propi joc mitjançant el disseny de targetes que tinguin alguna relació entre elles per formar parelles. Aquí suggerim algunes opcions:

Associació entre elements — (per exemple, martell-clau, taronja-espremedora, nadó-xumet, tauró-mar, flor-test, agulla-didal, etc.). Aquí, a més a més de la memòria visual, també s’exercita la memò-ria semàntica i funcions executives com ara el raonament i l’associa-ció de conceptes.Paraula-imatge: — fitxes de la mateixa mida. Aquí també, a més a més de la memòria visual, s’exercita la memòria semàntica, el raonament, l’associació de conceptes, la lectura i l’accés al lèxic/vocabulari.Càlcul: — aparellament de fitxes segons operació matemàtica-resul-tat (per exemple, aparellar «2+3» amb «5», o «75:3» amb «25»). Una vegada més, a més a més de la memòria visual, s’exercita el coneixe-ment numèric i la capacitat de càlcul mental, de manera que s’activa la memòria de treball.

Recomanacions de dificultat en funció de la quantitat de fitxes amb què es juga: nivell bàsic, 12 fitxes (6 parelles); mitjà, 24 fitxes (12 parelles); avan-çat, 36 fitxes (18 parelles); expert, 48 fitxes (24 parelles).

© R

aven

sbur

ger

27

Sudoku

Descripció breu: El sudoku és un passatemps nord-americà que es va popularitzar al Japó l’any 1986 i es va donar a conèixer internacionalment el 2005. L’objectiu és omplir una quadrícula de 9 × 9 cel·les (81 caselles) dividides en subquadrícules de 3 × 3 (anomenades caixes o regions) amb les xifres de l’1 al 9. El passatemps es presenta amb alguns nombres ja col-locats dins algunes cel·les (denominats nombres donats o pistes).*

Les regles del joc són simples i fàcils d’aprendre per als principiants, i no és necessari tenir coneixements matemàtics, encara que es tracti d’un joc basat en nombres. Hi ha sudokus de diferents nivells de dificultat. La pràctica en la realització de sudokus permet progressar pel que fa a la complexitat dels exer-cicis. No cal completar l’exercici en una sola vegada; es pot començar un sudoku en un moment del dia i acabar-lo en un altre, o fins i tot qualsevol altre dia.

Regles: No es poden repetir xifres en una mateixa filera, columna o bloc. La solució és única, és a dir, només hi ha una forma correcta de resoldre cada sudoku. L’objectiu és omplir les cel·les buides amb un nombre a cadascuna,

* Informació extreta de Wikipedia: <http://es.wikipedia.org/wiki/Sudoku> i traduïda al català.

2El món dels passatemps

Capítol


de manera que cada columna, filera i bloc continguin els nombres de l’1 al 9 només una vegada.

Habilitats que s’exerciten:Percepció. —Memòria. —Lògica. Anàlisi deductiva. —Estratègia de planificació. —Memòria de treball. —Coordinació. —Paciència. —

Orientacions i consells per als principiantsComenceu pels sudokus de nivell molt fàcil. Si es comença pels difícils pot resultar molt frustrant, quan ha de ser un passatemps entretingut i divertit. Si practiqueu amb els fàcils anireu aprenent a resoldre els més difícils.

Feu servir llapis i goma d’esborrar. De vegades, sobretot al comença-ment, se solen cometre errors molt freqüents, fins al punt d’arribar a haver d’esborrar tot el que s’ha fet. Hi ha persones que prefereixen utilitzar el llapis per als nombres dubtosos i el bolígraf per als que creuen segurs.

Cada sudoku té una única solució. Això vol dir que a cada casella única-ment hi pot anar un nombre dels possibles de l’1 al 9. Només s’han de consi-derar definitius els nombres que siguin els únics possibles a cada casella. Si en algun cas n’hi pot anar més d’un, comproveu la resta de caselles i deixeu aquesta per a més endavant.

Comenceu pels nombres que surten més vegades. Sol ser més fàcil endevinar els que falten com més nombres hi hagi d’un mateix valor. Si es dóna el cas d’arribar a tenir 8 vegades el número 3, l’únic 3 que quedarà per col·locar anirà a la intersecció de filera i columna on no surti.

Anoteu nombres petits com a ajuda. Una opció és escriure els nombres possibles de cada casella en petit, en un racó. A mesura que es van descar-tant, s’esborren, fins que només en quedi un: el correcte.

Capítol 2. El món dels passatemps 29

Nivell 2 (fàcil)

Sudoku 37 4 9 1

9 2 8 4

1 7 4 5

9 7 2 5

1 8 3 9

3 1 8 4

6 8 3 9

3 5 7 8

8 5 3 2

Sudoku 46 3 7 1 9

5 9 6 8 1

2 5 6

4 2 9 3

7 6

2 4 5 9

6 1 8

9 2 8 3 6

5 3 7 2 1

Nivell 1 (molt fàcil)

Sudoku 19 3 1

8 5 1 2 7

1 8 3 6

6 7 1 2

4 6 7

9 8 1 7

4 5 6 7

1 3 8 9 5

6 2 3

Sudoku 23 1 5 7 4

8 2 1 3 6

9 2 8

4 8 1

9 7 8 3

5 8 7

1 2 4

2 4 1 5 9

6 3 5 2 1


Nivell 3 (difícil)

Sudoku 58 6 3 7 5

4 1 9 2

5 4 6

3 1 6 9

4 2 9

1 5 3 2

6 4 8 9 7

Sudoku 69 1 3

1 4 6

6 3 8

3 2 1

9 3 5 2

8 1 9

6 8 7

2 8 5

4 7 6

Nivell 4 (molt difícil)

Sudoku 78 9 4

6 2 7

8 9 3

1 5 9 6

5 1

3 9 1 8

2 6 3

5 8 3

7 2 5

Sudoku 89 4 7 1

6 9

7 6 4 2

2 3 4 7

8 3

9 2 6 8

5 3 1 6

5 8

2 1 3 8


Sopa de lletresDescripció breu:La sopa de lletres és un passatemps relativament recent, de la segona meitat del segle xx. Se n’atribueix la creació a Pedro Ocón de Oro, un madrileny que tenia com a dedicació principal inventar i dissenyar passa-temps. La sopa de lletres consisteix en un quadre o una altra forma geomè-trica plena de lletres diferents i sense sentit aparent.* El joc consisteix a descobrir-hi un nombre determinat de paraules, sovint totes relaciona-des amb un mateix tema. En alguns casos es proporciona la llista de les paraules que s’han de trobar, però en d’altres simplement es donen indi-cacions sobre el tema.

Regles:S’han d’enllaçar les lletres per trobar les paraules amagades. Aquestes paraules es poden llegir en qualsevol direcció (vertical, horitzontal o diago-nal) i en qualsevol sentit (del dret o del revés). A més, la mateixa lletra pot formar part de més d’una paraula. S’han de seguir les indicacions de l’enunciat de cada sopa.

Habilitats que s’exerciten:Llenguatge. —Atenció i concentració. —Visuopercepció. —Memòria semàntica. —Paciència. —

* Informació extreta de Wikipedia <http://es.wikipedia.org/wiki/Sopa_de_letras> i traduïda al català.


Sopa 1 Aquí has de trobar 8 paraules de vege-tals comestibles: verdures, hortalis-ses, etc.

A G A N A T S A P J

O K S M T O D P N E

T R A V E N O S L R

C O R F M V B A L U

F R C E B A L L A S

T R S I U K G O P I

C O G O M B R E I N

R P A C T U N S U T

F U A B D H O R M U

I L E N O V B U K A

Sopa 2Has de descobrir 10 noms de coses que hi sol haver dins d’una caixa d’eines.

I U L B R O C A L A

U A L E O A E R L S

Q M A R T E L L I A

R S V B A U S V M C

E S C A R P A I A A

B L O Q N N F R U C

A I M U R H G A C L

L M S O M O U B E A

I A T C L A U O N S

F E M E L L A T K I

Sopa 3En aquest cas has de trobar 10 noms d’objectes que hi sol haver en un cosidor.

B O B E R T E A S N

A G U L L A T C E O

L A N D T N S I R F

S F I T I U H N O I

M E R C S D E T S F

E T N L O N A A I E

Y T O A Z A O L T X

X I U G L N U T B U

E N H E B L A D O R

R O D A L I F N E B

Sopa 4 En aquest quadre s’amaguen 9 parau-les corresponents a diferents formes i mitjans de comunicació.

P I R A I D G T A R

R T E L E F O N O X

A I S G N U X I C E

T N H O T J S A U L

S T B Ñ A I Z O F E

I E K U V D A L N T

V R A E C O R R E U

E N L U T S I M B A

R E M E O I D A R S

T T U V S L E G O F


E O R S P Q U I L T R E G D EB T E V A U N A R C I S A I SR M X E D M L E U G E L R S OO I S A R P O A B E I D A F RU M A R G A R I D A R O R E PM R S E A C O P L O T P S E AE A F U R O S B A F U C B R LT N O G R R E E Z E L R E I MN I R O O F L L O L I R E M EA Z B N F L L A M A P I P A RS L P O E P A R T I A T R S AI A C V R R C O X S P L J S UR I A O E J O U Q U E G U E HC L S I M O L R I N A R E G SC A E L L O D E B A C R P R O

Sopa 5Entre totes aquestes lletres descobriràs un total de 20 arbres i flors.

Sopa 6Aquí pots trobar 20 paraules que fan refe-rència a mitjans de transport, des d’alguns com patinet, tractor o troleibús fins a d’altres de més convencionals.

R E T R O L E I B U S C M A LS A E R M A L E S U D O E D OX O N D A J U I B M A R T I CO D I H R C R O I A R C R D AR O T C A R T E C G R A O I RE T A I F U S O I V A C V A PL O P T A C U F C L O M A E IC X R A R O B I L O A T N F LI E E I E R O L E R T A A O OC I R E F E L E T E S X C L TI G R L O E G N A O I E E G OR C O T X U I S X X I M E R TT U M I R S E R I A T E L P AS X A G L E M R A X N A L L EA V A R C A N O A C A N E S O


A I L A T I D V E S A M I L R B OR N A I T M I N X S S E R D N O LM O R A S E T O L I A C A I N U SE S M U N B N R A R C R G R I T OS I R A P R O E G U A R E D I S EL A G E N E S A S A R E U A A E MU N V E N E Ç U E L A R R M T Ç AA P A R I N S A I E C Ç O J O N IR J A P A F A L T M S E N E G A RR A A R I A I A Ç A E M O R O R TE J F P I S L G A N I L R E B F ST A P C E P A U A Y N A P S E T UA O E L L E R T L A D I N A O U AL R Q S A Q T R J Ç O R E Q E R IG M U U K U S O A N I X U F L Q PN O I G I I U P P L A I R A K A DA R R E B N A C O L O M B I A R S

Sopa 8 Aquí les paraules que has de trobar també formen parelles. En aquest cas has de buscar aquests 15 adjectius…

clar, llarg, bo, bonic, simpàtic, generós, esti-mat, divertit, alt, fort, dur, suau, llis, positiu, salat

… i també els seus 15 contraris.

Sopa 7Aquesta vegada et proposem que desco-breixis 15 parelles de paraules formades per capitals del món i els seus països correspo-nents. És a dir, hi has de trobar un total de 30 noms. Aquestes són les capitals: Roma, París, Madrid, Bogotà, Cara-cas, Londres, Atenes, Berlín, Viena, Tòquio, Dakar, Pequín, Oslo, Canberra, Lisboa.

E B I F O R T R E C O P R E D A FU V O G O S A R R S I L L E V E LI R C U P S U A R I T R U O L U LT S E E P R C Q R M G I R O L I RI O L R X L E U S P U R M I A T AS L E O A I L O Z A I X I A L A VO O R P D I V E R T I T K P T G AP C I O C A S S A I N X G A A E LA S A R R U O X A C U A E Q L N LS O O T E J R E I L L I N U C C TP G D O L E N T O D L A E E U A BR U I N G U A Q C R A O R T L R AI R A I X P P C N X R R O A H E R

M E T D I H L L E I G D S D I S RA S N T E N E N T A M A C C I U IC I N O B S E C U B A T N I L A CR A M U N F A T A S L I B E D U R


Quants n’hi ha?Descripció breu:És un tipus d’activitat d’entreteniment que, tot i que en alguns casos es pot arribar a resoldre matemàticament, requereix una gran capacitat per obser-var i per ampliar les perspectives inicials davant una situació. Es presen-ten una sèrie de figures que, al seu torn, inclouen múltiples figures d’una mateixa forma geomètrica. Es pregunta en primer lloc quina quantitat hi ha de les figures en qüestió, i d’aquesta manera es pretén despertar la curiosi-tat sobre la resposta correcta. En qualsevol cas, tot i que hi ha una resposta final, l’objectiu principal no és encertar-la, sinó potenciar la perseverança per no conformar-se amb allò que, d’entrada, sembla més evident.

Habilitats que s’exerciten:Atenció. —Concentració. —Capacitat visuoperceptiva. —Sistematització i planificació. —Flexibilitat de pensament. —Perseverança. —Paciència. —

Exercici 1:Quants triangles hi ha en aquesta figura?


Exercici 2:I en aquesta altra?

Exercici 3:Quants quadrats hi ha en aquesta figura?


Exercici 4:I… per als més atrevits… Quants quadrats hi ha en un tauler d’escacs? (La resposta NO és 64.)

En aquest capítol s’han ofert alguns exercicis i passatemps a tall d’exem-ple, però sovint se’n poden trobar molts altres de semblants a la secció de passatemps de molts diaris i revistes o a Internet. També als quioscos i les papereries es comercialitzen una infinitat de quaderns de passatemps. Hi ha des de revistes monogràfiques dedicades a un únic tipus de passatemps, com ara sopes de lletres, mots encreuats o sudokus (sovint, graduats per nivells de dificultat), fins a revistes variades que inclouen diferents tipus de passatemps en un mateix exemplar. Per concloure aquest capítol, a conti-nuació es descriuen breument les característiques d’alguns altres passa-temps i de les habilitats que s’hi poden exercitar.


Mots encreuats i autodefinitsDescripció breu: Són exercicis que es presenten en forma de graelles o quadrícules que cal omplir amb paraules que responen a unes definicions donades. En el cas dels mots encreuats, les definicions es presenten a part de la graella i de forma consecutiva numerada en funció de la ubicació vertical o horitzon-tal a la quadrícula. En el cas dels autodefinits, les definicions, normalment més breus, s’escriuen directament a la mateixa quadrícula, i s’indica amb fletxes la ubicació de la paraula.

Habilitats que s’exerciten:Capacitats lingüístiques. —

Accés al lèxic/vocabulari. •Memòria semàntica. •

Flexibilitat mental per associació d’idees entre definició i paraula. —Flexibilitat mental per ajust a la longitud proposada (decisió entre —sinònims).

© M

àriu

s Se

rra


LaberintsDescripció breu: Com el mateix nom indica, aquest tipus de joc o exercici es basa en repre-sentacions de laberints; és a dir, es parteix d’un punt donat (entrada o començament) i es tracta d’arribar-ne a un altre, considerat la sortida o el final, rodejant les línies contínues que figuren com a parets del recorregut i que, per tant, no es poden travessar. A més, per resoldre el laberint d’una manera òptima cal evitar entrar en atzucacs, és a dir, en parts del laberint que poden semblar continuacions del camí correcte però que, en canvi, porten a topar contra una «paret». Hi ha laberints de nivells de dificultat molt diferents.

Habilitats que s’exerciten:Funcions executives. —

Habilitat per a la resolució de problemes. •Capacitat de planificació. •Flexibilitat cognitiva. •

Atenció. —Concentració. —Coordinació visuomotora. —


Trobar diferènciesDescripció breu: Es presenten dos dibuixos o fotografies que, a primer cop d’ull, semblen iguals, però que contenen un nombre determinat de diferències. L’objectiu és trobar totes les diferències que indica l’enunciat. La dificultat de cada exercici consisteix en diferents factors, com ara la riquesa de detalls de les imatges o el grau de subti-lesa de les diferències.

Habilitats que s’exerciten:

Altes dosis de capa- —citat d’observació i atenció.Habilitat per a les —anàlisis sistematitza-des i ordenades de les situacions.Paciència. —

© L

apla

ce

41

El joc de les «paraules maleta»Descripció breu: Les anomenades «paraules maleta» constitueixen un procediment o recurs literari que s’atribueix a Lewis Carroll, autor d’Alícia al país de les merave-lles. Originàriament, consisteix a formar una paraula nova a partir de la suma d’unes altres dues de senceres o fragmentades. El significat d’aques-tes paraules noves ve donat per la suma dels significats de les paraules origi-nals. Per exemple:

patatallar = tallar patatesparlasospirar = parlar sospirant

Una variant és el joc de les paraules ocultes.

Regles: En aquest joc es tracta d’intentar reconèixer dues paraules amb significat a cadascuna de les propostes. Cal tenir en compte que:

Pot ser que totes dues paraules figurin completes dins l’original: —lligacama • = lliga + cama

Pot ser que hi hagi una lletra o dues compartides pel final d’una —paraula i el començament de l’altra:

alarma • = ala + armaflamarejar • = flama + marejar

3Altres activitats

Capítol


Potser cal afegir-hi o treure’n alguna lletra, però únicament per qües- —tions ortogràfiques (és a dir, no es permet afegir ni suprimir lletres que variïn el so de la paraula original):

te • rrós = te + roseixam • = eix + ham

Habilitats que s’exerciten:Atenció. —Lectura, lèxic i vocabulari. —Flexibilitat cognitiva. —

Busca les dues paraules que contenen cadascuna de les «paraules maleta» següents:

monarca ................ + ................ ascensor ................ + ................

bolcada ................ + ................ germanastre .............. + ...............

masegar ................ + ................ xicalla ................ + ................

bressolar ................ + ................ becaina ................ + ................

patiment ................ + ................ marsopa ................ + ................

patronat ................ + ................ calamars ................ + ................

gelera ................ + ................ diacrònic ................ + ................

bescanviar ................ + ................ massapà ................ + ................

vigent ................ + ................ diamant ................ + ................

botavara ................ + ................ tamborinar ................ + ................

Capítol 3. Altres activitats 43

El cercador de paraulesDescripció breu: Aquesta activitat consisteix a obtenir paraules noves a partir d’unes altres de donades. Es proposen diferents modalitats, segons si les noves parau-les neixen d’afegir o suprimir lletres, o de combinar diferents lletres de la paraula original.

Regles: S’especifiquen a l’enunciat de cada modalitat.

Habilitats que s’exerciten:Atenció. —Lectura, lèxic i vocabulari. —Capacitat de planificació i sistematització. —

Modalitat A. Busca una paraula nova CANVIANT UNA DE LES LLETRES DE LA PARAULA per una altra. Hi pot haver més d’una possibilitat.

tancada .................................... tapís ....................................

nou .................................... matrimoni ....................................

fornada .................................... lampista ....................................

alvocat .................................... nansa ....................................

onada .................................... data ....................................

color .................................... legió ....................................

legal .................................... ració ....................................

màfia .................................... pesar ....................................


boca .................................... afinar ....................................

vi .................................... cas ....................................

racó .................................... cella ....................................

banana .................................... llevat ....................................

pera .................................... barba ....................................

passa .................................... cama ....................................

ballar ................................... estafar ....................................

ram .................................... rampa ....................................

molla .................................... baixa ....................................

Modalitat B. Busca una paraula nova AFEGINT UNA LLETRA a la paraula original. Hi pot haver més d’una possibilitat.

encara .................................... manada ....................................

pesar .................................... arbre ....................................

alt .................................... all ....................................

cabal .................................... pala ....................................

gos .................................... gata ....................................

cabell ................................... casa ....................................


pota .................................... pinta ....................................

trapa ................................... óssa ....................................

patís .................................... porc ....................................

pesar .................................... sabó ....................................

olor .................................... paret ....................................

cabra .................................... billar ....................................

part .................................... magre ....................................

salar .................................... salvar ....................................

parar .................................... caçar ....................................

bordar .................................... mainada ....................................

manat .................................... badia ....................................

Modalitat C.Forma paraules amb les lletres de cadascuna de les paraules que et propo-sem. No es poden repetir lletres; és a dir, únicament es pot fer servir cada lletra una sola vegada a les noves paraules (excepte si ja hi ha alguna lletra repetida a la paraula original; és a dir, si hi ha dues a a la paraula donada es poden fer servir dues a a la paraula nova, però si només hi ha una m única-ment es pot fer servir una m a la paraula nova). No cal utilitzar totes les lletres cada vegada. Es poden formar, almenys, 12 paraules noves amb cada paraula que es proposa, però n’hi pot haver més… S’admeten verbs conju-gats, però cal procurar no repetir diferents formes o derivats d’una mateixa paraula (per exemple, corro, corres, córrer, etc.; granota, granotes, etc.). S’accepten noms propis.


Dialogar

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.

Esternudar

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.


Investigar

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.

Suprema

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.


Colpidor

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.

Extorsió

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.


Experiència

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.

Tafanera

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.


Canyissar

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.

Obstruiré

1. 11.

2. 12.

3. 13.

4. 14.

5. 15.

6. 16.

7. 17.

8. 18.

9. 19.

10. 20.


Dites i refranysDescripció breu: La saviesa popular constitueix un recurs profitós per resumir, sintetitzar, explicar o encabir molts fenòmens i situacions. Els refranys, les dites i les frases fetes són moneda corrent en el llenguatge col·loquial, tot i que de vegades no en sabem exactament el significat. A les tasques que es propo-sen a continuació es persegueix un doble objectiu: d’una banda, posar a prova el domini que tenim d’aquesta mena d’expressions, i de l’altra, enri-quir aquest magatzem semàntic amb la curiositat de descobrir què signifi-quen les que no sabíem (ja sigui per intuïció, per deducció o consultant-ne les solucions).

Habilitats que s’exerciten:Atenció. —Lectura, escriptura i memòria semàntica. —Flexibilitat de pensament. —

Proposta 1. Dites i frases fetes:Emparella cada dita o frase feta amb el seu significat. Per fer-ho, consulta els significats que figuren a la taula de les pàgines 53-54. Una vegada empa-rellats, copia a la taula següent el significat i la lletra associada.

Núm. Dita o frase feta Lletra Significat

1 Ser la flor i nata2 Ser el cul d’en Jaumet3 Ser més bo que el pa4 Tenir un os a l’esquena5 Fer tots els papers de l’auca6 La cançó de l’enfadós7 Menjar com un ogre8 Menjar com una llima


9 Gratar i menjar tot és començar

10 Anar contra vent i marea11 Anar vent en popa12 Fer-hi safareig13 Enviar a fer punyetes14 Repicar i anar a la processó15 Tenir el cul pelat

de fer una cosa

16 No dir blat que no sigui al sac i ben lligat

17 Tenir corda18 Anar amb l’ai al cor19 Tenir la paella pel mànec20 Tenir molts pardals al cap21 Tenir les espatlles cobertes22 Buscar les pessigolles a algú23 Tenir més paciència que

un mestre d’escola24 Treure a algú la

bena dels ulls25 No tot són flors i violes26 Tant li és blanc com negre27 Ser l’ase dels cops28 Tenir les mans foradades29 Posar fil a l’agulla30 Feina feta no té destorb


Significat

A Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.

B Ser gandul.

C No estar mai quiet.

Ç Comptar amb seguretats o amistats que garanteixen contra qualse-vol risc.

D Cosa que es repeteix amb molta insistència fins que enutja els qui l’escolten.

E No s’ha de confiar en l’èxit fins que no sigui segur.

F Ser d’una gran bondat.

G Ser lleuger, eixelebrat.

H Estar algú en disposició de continuar fent alguna cosa.

I No ser tot fàcil i plaent.

J Adoptar actituds o opinions diferents per pura conveniència.

K Poder fer i desfer a voluntat en un afer.

L Hi ha coses que, una vegada començades, són difícils de deixar de fer.

M Ser la part millor d’alguna cosa.

N Haver-hi enraonies, xafarderies.

O Fer alhora dues coses incompatibles.

P Menjar molt i voraçment.

Q Provocar algú.

R Haver fet una cosa molt sovint, tenir-hi pràctica.

S Engegar algú de mala manera.

T Ser molt pacient.

U Témer per alguna cosa imminent, però que no se sap quan passarà.

V Desenganyar algú.

W Tant li fa una cosa com una altra.


X Ser qui s’emporta totes les culpes.

Y Anar molt bé.

Z Menjar molt, amb avidesa.

A1 Iniciar una actuació amb tot el que comporta.

B1 Més val fer les coses abans.

C1 Ser malgastador.

Proposta 2. Refranys: Intenta completar els refranys següents. Quan els hagis completat tots (si cal, mira les solucions), relaciona el nombre de cada refrany amb la lletra corresponent al seu significat, inclòs a la llista que apareix a la taula de les pàgines 55-57.

Núm. Començament del refrany

Final del refrany Significat (lletra)

1 Cel rogent…

2 Qui no té memòria…3 Val més un ocell

a la mà…4 Val més evitar…

5 De mica en mica…

6 El qui troba bon padrí…

7 Qui la fa…

8 Qui matina…

9 Una flor…

10 Any de neu…11 Després d’una

tempesta…


12 Els testos…

13 Que rigui la gent…

14 L’almoina que faràs…

15 Pagant…

16 Per més que corris…

17 A gent jove…18 Perquè han vist mosse-

gar un gos…19 Qui tant tiba…

20 Qui calla…

21 Qui molt abraça…22 Què sap el gat de

fer culleres…23 A cal sabater…

24 Morta la cuca…

25 A cavall regalat…

26 Les penes amb pa…

27 Quan el gat no hi és…

28 Qui canta…

29 És pitjor el remei…

30 A boca tancada…

Significat

A Es diu quan algú s’ha descuidat alguna cosa i ha de tornar a buscar-la.

B Després dels contratemps ve una època bona.


C Quan falta l’autoritat la gent abusa de la seva llibertat.

ÇAmb aquesta frase es justifica una acció feta sense permís, però que tampoc no ha estat expressament prohibida.

DCal donar més importància a les coses petites però segures que no pas a les grans però insegures.

E Desapareguda la causa, desaparegut l’efecte.

F Si ens sentim bé, no ens ha d’importar el que diguin els altres.

G Qui rep un regal no ha de mirar si hi troba defectes.

H Quan a la tarda el cel és vermell indica que l’endemà plourà.

I Els diners ho aconsegueixen tot.

J Un objecte o un fet aïllat no es pot prendre com a norma general.

K Un any de nevades sol ser un any de bones collites.

LEs diu a una persona que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

M Qui té bons protectors ja té molt de guanyat.

NTot i que els diners i els béns materials no solu-cionen les coses, sovint hi ajuden.

O L’acció lenta però insistent arriba a tenir una gran eficàcia.


P Els fills hereten els defectes dels pares.

Q Matinant es pot fer molta feina.

RCal actuar amb bondat, sense tenir en compte qui en pot sortir beneficiat.

S Qui vol fer moltes coses al mateix temps no sol reeixir-hi.

T És millor prevenir el mal que no pas curar-lo.

UEncara que es tingui pressa o moltes ganes que arribi un moment determinat, el temps i el calendari van sempre al seu ritme.

V La insistència o l’ús repercuteixen en el desgast de les coses.

WEl jovent, per la falta d’experiència, no és gaire de fiar en empre-ses dures o perilloses, i cal preparar-li la feina i minvar-li l’esforç.

X Sovint, qui més pot fer una cosa és qui menys la fa o en gaudeix.

YAmb un fonament de simples aparences n’hi ha prou per bastir una grossa calúmnia.

Z El culpable d’una cosa n’ha de patir les conseqüències.

A1 Aplicar una solució que empitjora les coses.

B1 Sovint és millor callar que enraonar.

C1 Qui està alegre no es capfica en els problemes.


Graella de centDescripció breu: La graella de cent és un caseller en el qual, de forma ordenada, hi figuren els nombres de l’1 al 100. En alguns sistemes educatius (com ara el brità-nic) s’utilitza sovint per introduir els infants en el món de les matemàtiques d’una manera amena. En aquest cas, hi hem donat la connotació de passa-temps amb la finalitat d’estimular algunes capacitats cognitives, i també d’oferir una forma d’entreteniment.

Regles: S’han de pintar o marcar unes caselles determinades segons el que indi-qui l’enunciat de cada graella. Les consignes poden indicar que es faci un disseny, que se segueixi una seqüència lògica o que es resolguin unes operacions determinades per obte-nir un disseny o una resposta final. Una opció d’aquesta mena d’activitat és dissenyar cadascú els seus propis enunciats i consignes, per la qual cosa s’ofereixen (pàg. 65-66) algunes graelles buides que es poden fotoco-piar lliurement per crear les activi-tats que es vulgui.

Habilitats que s’exerciten: Atenció i concentració. —Capacitat visuoperceptiva. —Càlcul. —Flexibilitat cognitiva. —

Exemple:Pinta les caselles que creguis que són necessà-ries per representar una cara somrient (els ulls i la boca). Més avall en tens un exemple.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100


Proposta 1: Amb les indicacions següents, què hi surt? Pinta les caselles corresponents als nombres següents:

El 46

El nombre que és 8 vegades 10 i hi sumes 3

El que és 10 més que el 53El que és 1 menys que el 54 El que és 2 més que el 43 El que és 7 × 10, més 7El que va després del 84El 27El 57

El de la casella que hi ha a sobre del 26

El resultat de 22 – 7

El resultat de 3 + 10El que és 10 menys que el 83 El resultat de 25 – 2

El que dóna 10 més que el nombre del resultat anterior

El 43El que va entre 43 i 45El 84El que és 84 + 2El que és 3 vegades 10, més 7

El resultat de 70 menys 3

El que suma 10 + 4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


Proposta 2:Quines caselles has de pintar perquè hi surti la lletra A? Hi pot haver més d’una possibilitat.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Proposta 3:Continua la sèrie començada. Les caselles emplenades segueixen un ordre lògic. Intenta esbrinar quin és i continua fins al final.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Proposta 4:Continua la sèrie començada. Les caselles emplenades segueixen un ordre lògic. Intenta esbrinar quin és i continua fins al final, i anota a la casella exterior l’últim nombre, sempre que sigui més gran que 100.

Proposta 5:Continua la sèrie començada. Les caselles emplenades segueixen un ordre lògic. Intenta esbrinar quin és i continua fins al final, i anota a la case-lla exterior l’últim nombre, sempre que sigui més gran que 100.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Proposta 6:Continua la sèrie començada. Les case-lles emplenades segueixen un ordre lògic. Intenta esbrinar quin és i conti-nua fins al final, i anota a la casella exterior l’últim nombre, sempre que sigui més gran que 100.

Proposta 7:Continua la sèrie començada. Comen-çant des del 100, les caselles emple-nades segueixen un ordre lògic. Intenta esbrinar quin és i continua fins on sigui possible.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


Proposta 8: Amb les indicacions següents, què hi surt? Pinta les caselles corresponents als nombres següents:

La meitat de 110

La xifra composta pels dos nombres següents al 3

6 + 717 + 16

10 més que 1720 més que el nombre del resultat anterior10 + 5… o la niña bonita5 abans d’arribar a 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

7 × 2

25 – 9Quatre vegades 10, més 67 × 3, més 2

Tinc 10 anys més que quan em vaig jubilar (a 65)

29 + 8

33 × 2, menys 16 × 2, més 8, menys 3


Proposta 9:Animal llarguet de nom curtet, és el…Per descobrir-ho, pinta les caselles corresponents als nombres següents:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Sempre es comença a comptar des d’aquíUna trentena més 1

10 + 1

50 – 5

… 99 i…

Un parell són…

El doble de 18En falten 4 per arribar a la meitat de 10080 – 2

L’edat de mort de Jesucrist

Dos vuits

Gairebé 100

30 × 3 més 8

La desena del 7«No en sabíem més, teníem … anys»6 × 3, menys 1

El doble de 16

3 vegades 10 més 5

En falten 3 per arribar a 40

Un 6 i un 8

10 × 2 més 1

40 + 7

Per formar un trio en necessitem…

La meitat de 50

70 – 1


Proposta 10. Combinacions de 100:Agafa tres monedes de cada un d’aquests valors: 1, 2, 5, 10 i 20 cèntims, i dos de 50 cèntims. Si no les tens a mà, o no et va bé de fer-ho així, pots fer l’activitat anotant les xifres en un paper. Busca diferents maneres de sumar 100 cèntims, és a dir, 1 euro, i anota cada combinació. A tall d’exem-ple, aquesta és la combinació més fàcil: 50 + 50. Sabent que hi ha més de 15 possibilitats, intenta trobar totes les combinacions que puguis!

Graella de cent. Dissenys lliures

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

31 32 33 34 35 36 37 38 39 40

41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

61 62 63 64 65 66 67 68 69 70

71 72 73 74 75 76 77 78 79 80

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90

91 92 93 94 95 96 97 98 99 100


TangramDescripció breu: El tangram és un joc xinès molt antic. Hi ha diferents teories per explicar-ne el nom: algunes diuen que es va crear durant la dinastia tang, que va regnar a la Xina entre els anys 618 i 907, i d’altres, que un anglès va batejar així el joc en unir dos vocables, el cantonès tang, que significa ‘xinès’, i el llatí gram, que significa ‘escrit’ o ‘gràfic’. Sigui com vulgui, aquest joc mil·lenari ha traspassat la dimensió lúdica i d’en-treteniment i ha esdevingut un recurs molt utilitzat a diferents discipli-nes com ara el disseny, la psicologia o la pedagogia. És especialment profi-tós pel que fa a l’ensenyament de les matemàtiques per la seva utilitat a l’hora d’adquirir conceptes de geometria plana i de promoure el desenvo-lupament de destreses psicomotrius i intel·lectuals, ja que permet inte-grar l’aspecte lúdic en la formació d’idees abstractes a partir d’un mate-rial concret.

El tangram consisteix en un quadrat format per set peces amb les quals es poden construir figures geomètriques i siluetes de persones, animals i coses. Originàriament hi havia uns centenars de figures xineses, però actualment es calcula que hi ha milers de figures diferents.

Si t’interessés dissenyar-te el teu propi tangram, aquí et mostrem com ho pots fer. Cal fer un quadrat perfecte amb cartró o algun altre material d’una certa resistència, que s’ha de dividir en una quadrícula exacta de 16 case-lles. A continuació, s’hi fan les marques que donaran forma a les diferents peces del tangram, per on s’ha de retallar per obtenir-les.

Regles: El tangram original consisteix a formar unes siluetes determinades utilit-zant totes les peces del trencaclosques. En la major part dels casos pot ser

© C

èl·lu

la


complex, sobretot si no se’n té experiència prèvia. Per això et proposem una forma progressiva de familiaritzar-te amb aquesta activitat.

En primer lloc, suggerim que et familiaritzis amb les peces i amb les possi-bilitats que ofereix la combinació entre elles. Per fer-ho, agafa les peces del tangram i fes els dissenys que et presentem i et comentem a continuació.

Observarem i practicarem com amb dos triangles podem formar un —quadrat, un paral·lelogram o un triangle més gran:

També es poden formar triangles més grans combinant altres peces, —tal com es mostra a continuació:

Així mateix, hi ha diverses maneres de formar un quadrat: —

O diferents maneres de formar un rectangle: —


Finalment, també cal tenir en compte que una mateixa figura o una —part d’una figura es poden obtenir combinant diferents peces, com s’observa en aquest exemple:

Perquè et continuïs familiaritzant amb les peces i les seves possibles combi-nacions, et proposem que generis figures noves (amb sentit o sense) sense haver d’utilitzar totes les peces cada vegada.

Una altra opció és fer les figures agafant com a model directament les solu-cions. Encara que et pugui semblar banal, t’ajudarà a comprendre les possi-bilitats d’aquest joc i a familiaritzar-te amb les construccions.

Habilitats que s’exerciten: Atenció i concentració. —Capacitat visuoperceptiva. —Orientació visuoespacial. —Capacitat d’abstracció. —Flexibilitat cognitiva. —Creativitat. —Destresa manipulativa. —


Siluetes que s’han de reproduir utilitzant TOTES les peces cada vegada:

1

4

7

2

5

8

3

6

9


Roda matemàticaDescripció breu:Aquesta activitat es basa en unes peces de cartró que, per la manera de presentar-se i per la forma, recorden una roda. La superfície inferior de la roda és fixa i hi apareixen una sèrie d’operacions matemàtiques. La coberta superior, que és rotatòria, conté unes osques que permeten mostrar xifres que representen resultats possibles de les operacions matemàtiques. En funció de la roda de base, les operacions poden ser sumes o restes d’unitats o desenes, mentre que la coberta superior pot tenir de 2 a 5 osques.

A les últimes pàgines d’aquest quadern, adjuntem el material per muntar-lo. Totes les rodes base (les que contenen les operacions) es poden combinar amb qualsevol de les plantilles d’osques. El repte és més o menys difícil segons la quantitat d’osques que escullis.

Regles:L’objectiu és situar les osques de la coberta superior de manera que mostrin el resultat correcte de les operacions amb què es confronten. Si la coberta té dues osques, totes dues han de mostrar solucions correctes a les dues operacions matemàtiques que tinguin al davant; si té tres osques, s’ha de buscar el resultat correcte simultani a tres operacions…, i així successivament.

Habilitats que s’exerciten:Atenció i concentració. —Càlcul mental. —Flexibilitat cognitiva. —Coordinació —visuomotora.

9 - 8 = 2

6 - 4 = 4

9 - 1 = 8

1 - 1 = 1

5 - 1

= 4

8 - 0

=

9

5 - 0

=

5

9 - 8

=

3

1 - 0

=

1

4 - 2

= 3 8 - 0

= 97 - 1 = 6

9 - 7 = 3

4 - 1 = 3

9 - 8 = 3

6 - 2 = 6

8 - 8 = 25 - 4 = 1

8 - 2 = 6

7 - 0 = 8

6 - 5 = 2

7 - 5 = 32 - 0 = 47 - 2 = 5

72

Índex de solucionsExercicis i activitats amb fitxes de dòmino ............................................... 74Sudokus ...................................................................................................... 74Sopes de lletres ........................................................................................... 75Quants n’hi ha? .......................................................................................... 76El joc de les «paraules maleta» ................................................................... 77El cercador de paraules .............................................................................. 77Dites i refranys ........................................................................................... 78Graella de cent ............................................................................................ 79Tangram ...................................................................................................... 81

Solucions


Exercicis i activitats amb fitxes de dòmino (pàg. 22)

Solució repte 1 (pàg. 22)


Solució repte 3 (pàg. 23) Tot i que es pot començar el circuit amb qualsevol fitxa i per qualsevol punt, es presen-ten dues possibles solucions considerant la fitxa destacada amb color verd com la primera del circuit i en la direcció que indica la fletxa de la imatge.

A. 6-6, 6-0, 0-0, 0-4, 4-4, 4-2, 2-2, 2-0, 0-1, 1-4, 4-6, 6-5, 5-0, 0-3, 3-5, 5-4, 4-3, 3-6, 6-1, 1-3, 3-3, 3-2, 2-5, 5-5, 5-1, 1-1, 1-2, 2-6

B. 5-4, 4-4, 4-3, 3-3, 3-2, 2-2, 2-1, 1-1, 1-0, 0-0, 0-2, 2-6, 6-4, 4-2, 2-5, 5-3, 3-0, 0-5, 5-1, 1-3, 3-6, 6-0, 0-4, 4-1, 1-6, 6-6, 6-5, 5-5


Solució repte 5 (pàg. 24)FILERA SUPERIOR: 6-6, 6-2, 2-4, 4-4, 4-3, 3-0, 0-0, 0-1 (l’úl-tima fitxa és la que queda verti-cal, amb el 0 a dalt i l’1 a baix)

FILERA INFERIOR: 0-2 (aquesta primera fitxa és la que queda vertical, amb el 0 a dalt i el 2 a baix), 2-3, 3-3, 3-1, 1-6, 6-0, 0-4, 4-6

Sudokus (pàg. 29)

Solució sudoku 1 (pàg. 29)

9 6 3 7 4 5 1 8 24 8 5 6 1 2 7 3 92 1 7 8 9 3 4 6 56 7 8 1 5 9 3 2 41 3 2 4 6 7 5 9 85 9 4 2 3 8 6 1 73 4 9 5 2 6 8 7 17 2 1 3 8 4 9 5 68 5 6 9 7 1 2 4 3


3 1 6 5 8 9 2 7 48 2 7 1 4 3 6 9 55 4 9 6 7 2 1 3 84 7 3 9 5 6 8 1 29 6 1 7 2 8 5 4 32 5 8 3 1 4 9 6 71 9 5 2 3 7 4 8 67 8 2 4 6 1 3 5 96 3 4 8 9 5 7 2 1


7 3 4 9 5 8 1 2 65 9 6 2 3 1 8 7 48 1 2 7 6 4 9 5 36 4 9 3 7 2 5 1 81 8 7 5 4 6 2 3 92 5 3 1 8 9 4 6 74 6 1 8 2 3 7 9 53 2 5 4 9 7 6 8 19 7 8 6 1 5 3 4 2


6 3 7 8 2 1 5 4 94 5 9 6 3 7 8 1 22 8 1 9 5 4 6 7 38 6 5 1 4 2 9 3 79 1 3 7 8 6 2 5 47 2 4 5 9 3 1 8 63 7 6 2 1 5 4 9 81 9 2 4 7 8 3 6 55 4 8 3 6 9 7 2 1


8 9 6 2 3 1 7 4 52 4 1 9 5 7 6 3 85 3 7 4 6 8 1 9 27 1 9 5 4 3 2 8 63 8 2 1 7 6 4 5 94 6 5 8 2 9 3 7 11 5 3 7 9 2 8 6 49 7 8 6 1 4 5 2 36 2 4 3 8 5 9 1 7


5 7 8 2 9 4 1 3 61 3 4 6 5 8 2 7 96 2 9 1 7 3 5 8 44 5 3 9 2 7 6 1 89 1 6 3 8 5 7 4 27 8 2 4 1 6 9 5 32 6 5 8 3 1 4 9 73 9 1 7 4 2 8 6 58 4 7 5 6 9 3 2 1

3

3

3

3

6

6

Solucions 75


7 3 8 1 9 4 6 2 54 9 6 2 3 5 7 8 15 1 2 8 6 7 4 9 38 4 1 5 7 2 9 3 66 5 7 3 8 9 2 1 43 2 9 6 4 1 8 5 72 6 4 9 5 3 1 7 89 7 5 4 1 8 3 6 21 8 3 7 2 6 5 4 9


2 9 5 4 3 7 6 1 81 4 8 6 2 9 5 3 77 3 6 8 1 5 4 9 26 1 2 3 8 4 7 5 98 5 4 7 9 1 2 6 33 7 9 2 5 6 8 4 15 8 3 9 4 2 1 7 69 6 1 5 7 8 3 2 44 2 7 1 6 3 9 8 5

Sopa de lletres (pàg. 32)

Solució sopa 1 (pàg. 32) A G A N A T S A P JO K S M T O D P N ET R A V E N O S L RC O R F M V B A L UF R C E B A L L A ST R S I U K G O P IC O G O M B R E I NR P A C T U N S U TF U A B D H O R M UI L E N O V B U K A

Solució sopa 2 (pàg. 32) I U L B R O C A L AU A L E O A E R L SQ M A R T E L L I AR S V B A U S V M CE S C A R P A I A AB L O Q N N F R U CA I M U R H G A C LL M S O M O U B E AI A T C L A U O N SF E M E L L A T K I

Solució sopa 3 (pàg. 32) B O B E R T E A S NA G U L L A T C E OL A N D T N S I R FS F I T I U H N O IM E R C S D E T S FE T N L O N A A I EY T O A Z A O L T XX I U G L N U T B UE N H E B L A D O RR O D A L I F N E B

Solució sopa 4 (pàg. 32) P I R A I D G T A RR T E L E F O N O XA I S G N U X I C ET N H O T J S A U LS T B Ñ A I Z O F EI E K U V D A L N TV R A E C O R R E UE N L U T S I M B AR E M E O I D A R ST T U V S L E G O F

Solució sopa 5 (pàg. 33)E O R S P Q U I L T R E G D EB T E V A U N A R C I S A I SR M X E D M L E U G E L R S OO I S A R P O A B E I D A F RU M A R G A R I T A R O R E PM R S E A C O P L O T P S E AE A F U R O S B A F U C B R LT N O G R R E E Z E L R E I MN I R O O F L L O L I R E M EA Z B N F L L A M A P I P A RS L P O E P A R T I A T R S AI A C V R R C O X S P L J S UR I A O E J O U Q U E G U E HC L S I M O L R I N A R E G SC A E L L O D E B A C R P R O

Solució sopa 6 (pàg. 33) R E T R O L E I B U S C M A LS A E R M A L E S U D O E D OX O N D A J U I B M A R T I CO D I H R C R O I A R C R D AR O T C A R T E C G R A O I RE T A I F U S O I V A C V A PL O P T A C U F C L O M A E IC X R A R O B I L O A T N F LI E E I E R O L E R T A A O OC I R E F E L E T E S X C L TI G R L O E G N A O I E E G OR C O T X U I S X X I M E R MT U M I R S E R I A T E L P AS X A G L E M R A X N A L L EA V A R C A N O A C A N E S O


Solució sopa 7 (pàg. 34)

A I L A T I D V E S A M I L R B OR N A I T M I N X S S E R D N O LM O R A S E T O L I A C A I N U SE S M U N B N R A R C R G R I T OS I R A P R O E G U A R E D I S EL A G E N E S A S A R E U A A E MU N V E N E Ç U E L A R R M T Ç AA P A R I N S A I E C Ç O J O N IR J A P A F A L T M S E N E G A RR A A R I A I A Ç A E M O R O R TE J F P I S L G A N I L R E B F ST A P C E P A U A Y N A P S E T UA O E L L E R T L A D I N A O U AL R Q S A Q T R J Ç O R E Q E R IG M U U K U S O A N I X U F L Q PN O I G I I U P P L A I R A K A DA R R E B N A C O L O M B I A R S

Solució sopa 8 (pàg. 34)

E B I F O R T R E C O P R E D A FU V O G O S A R R S I L L E V E LI R C U P S U A R I T R U O L U LT S E E P R C Q R M G I R O L I RI O L R X L E U S P U R M I A T AS L E O A I L O Z A I X I A L A VO O R P D I V E R T I T K P T G AP C I O C A S S A I N X G A A E LA S A R R U O X A C U A E Q L N LS O O T E J R E I L L I N U C C TP G D O L E N T O D L A E E U A BR U I N G U A Q C R A O R T L R AI R A I X P P C N X R R O A H E R

M E T D I H L L E I G D S D I S RA S N T E N E N T A M A C C I U IC I N O B S E C U B A T N I L A CR A M U N F A T A S L I B E D U R

Quants n’hi ha? (pàg. 35)Solució exercici 1 (pàg. 35) 21

Solució exercici 2 (pàg. 36) 34

Solucions 77

Solució exercici 3 (pàg. 36) 16 de petits, 9 de 4 de petits, 4 de 9 de petits i 1 de 16. Total = 30 (16 + 9 + 4 + 1)

Solució exercici 4 (pàg. 37) En total hi ha 204 quadrats: 64 d’una casella, 49 de 4 case-lles, 36 de 9 caselles, 25 de 16 caselles, 16 de 25 caselles, 9 de 36 caselles, 4 de 49 caselles, 1 de 64 caselles.

Alguns exemples…

El joc de les «paraules maleta»(pàg. 41)

Solucions (pàg. 42)monarca (mona, arca)ascensor (as, censor)bolcada (bol, cada)

germanastre (germana, astre)masegar (mà, segar)xicalla (xic, calla)bressolar (bres, solar)becaina (beca, Aina / bec, Aina)patiment (pati, ment)marsopa (mar, sopa)patronat (pa, tronat / patró, nat)calamars (cala, mars)gelera (gel, era)diacrònic (dia, crònic)bescanviar (bes, canviar)massapà (massa, pa)vigent (vi, gent)diamant (dia, amant)botavara (bota, vara / bot, avara)tamborinar (tambor, orinar)

El cercador de paraules(pàg. 43)

Solucions modalitat A(pàg. 43)tancada (mancada)tapís (tamís)nou (pou, tou, sou, nau, niu)matrimoni (patrimoni)fornada (cornada, forcada)lampista (campista)alvocat (advocat)nansa (dansa, mansa)onada (orada)data (dada, dama, daga, dita, dota)color (calor, dolor)legió (lesió)legal (letal)ració (nació)màfia (ràfia)pesar (petar, pelar, penar, pecar, posar)boca (soca, roca, bota, boda, poca, bola, bona)


afinar (afilar, afonar)vi (fi, si, pi, ve, va)cas (cos, vas, mas, fas, nas)racó (bacó)cella (rella, sella, bella, vella, calla)banana (barana)llevat (llegat)pera (pesa, pena, pela, pega)barba (Barça, barca)passa (pansa)cama (cala, casa, cara, cana, cava)ballar (callar, tallar)estafar (estacar, estufar)ram (pam, mam, fam, rem, ras)rampa (raspa)molla (folla, colla)baixa (caixa)

Solucions modalitat B(pàg. 44)encara (encarar)manada (mancada)pesar (pensar)arbre (marbre)alt (salt)all (ball)cabal (cabdal)pala (palla)gos (gots)gata (galta, gasta, grata)cabell (cabdell)casa (capsa)pota (porta)pinta (pintar)trapa (trampa)óssa (rossa)patís (pastís)porc (poruc)olor (color)paret (parent)cabra (cambra)billar (abillar)part (paret)magre (Magreb)salar (salpar, saltar)

salvar (salivar)parar (parlar)caçar (calçar)bordar (abordar)mainada (marinada)manat (mandat)badia (abadia)

Solucions modalitat C(pàg. 45)

Dialogar (pàg. 46): dia, alga, rodar, ràdio, radial, dial, gira, argila, gla, ala, grial, garla, glòria, gola, àlgida, daga, doga, grada, dir…

Esternudar (pàg. 46): estar, restar, entrar, duna, ardu, ren, nuar, retre, tres, rentar, rues, untar, terna, rude, dura, trenes, terra, serra, antre, renda, estre-nar, tundra…

Investigar (pàg. 47): vestir, investir, estar, instigar, venir, vista, gas, enviar, gira, néta, retina, sentir, sirena, renta, gres, anís, revista, visitar, gratis, gent, grisa, tigres, vagi, vagines, tragí, grans, vies, geniva, sirga, natges…

Suprema (pàg. 47): reuma, as, mar, mapes, pare, prem, preu, pur, pus, resa, suma, aspre, ma, peu, Ra, armes, ram, mare, erma, pres, rem…

Colpidor (pàg. 48): colpir, piló, color, rodi, clip, rodolí, cop, rodó, dolor, picor, pic, pílor, pol, dol, plor, cor, ric, dir, dròpol, col…

Extorsió (pàg. 48): èxit, torsió, tres, nét, erosió, sento, tos, estri, toro, tors, resto, tros,

Sixte, sort, rei, seitó, seti, sext, rost, tro…

Experiència (pàg. 49): perí-cia, pinar, expira, pira, pica, cera, ria, cine, pera, reina, pena, pirenaic, parin, prec, praxi, nexe, pren, perica, ranci, nècia, cian, Pirena…

Tafanera (pàg. 49): afanar, ren, farta, nafta, renta, trena, fera, faran, nafra, afta, tren, terna, fat, feta, nata, neta, anta, ant, afer, rata, frena, àrea…

Canyissar (pàg. 50): canya, anís, anys, nyac, anisar, sanar, ranci/rancis, rasca, carns, casa, casar, cansar, risc, crin, sina, arca, cisar, rasca…

Obstruiré (pàg. 50): bust, rus, rostir, brut, tribu, ritus, tub, bus, riure, bes, resto, estiro, sort, serro, tres, òbit, retir, terròs, burro, estri, robí, ribot…

Dites i refranys(pàg. 51)

Solucions proposta 1. Dites i refranys(pàg. 51)1-M, 2-C, 3-F, 4-B, 5-J, 6-D, 7-P, 8-Z, 9-L, 10-A, 11-Y, 12-N, 13-S, 14-O, 15-R, 16-E, 17-H, 18-U, 19-K, 20-G, 21-Ç, 22-Q, 23-T, 24-V, 25-I, 26-W, 27-X, 28-C1, 29-A1, 30-B2

Solucions proposta 2. A. Refranys complets(pàg. 54)1. Cel rogent, pluja o vent

Solucions 79

2. Qui no té memò-ria ha de tenir cames3. Val més un ocell a la mà que cent a volar4. Val més evitar que curar5. De mica en mica s’omple la pica6. El qui troba bon padrí ja ha corregut mig camí7. Qui la fa la paga8. Qui matina fa farina9. Una flor no fa estiu10. Any de neu, any de Déu11. Després d’una tempesta ve una bonança12. Els testos s’as-semblen a les olles13. Que rigui la gent i que jo vagi calent14. L’almoina que faràs no miris a qui la fas15. Pagant, sant Pere canta16.Per més que corris no aplegaràs més aviat17. A gent jove, pa tou18. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós19. Qui tant tiba fa dos caps20. Qui calla hi consent21. Qui molt abraça poc estreny22. Què sap el gat de fer culleres si mai no ha estat cullerer23. A cal sabater, saba-tes de paper24. Morta la cuca, mort el verí25. A cavall regalat no li miris el dentat26. Les penes amb pa fan de més bon passar27. Quan el gat no hi és les rates ballen28. Qui canta, el seu mal espanta

29. És pitjor el remei que la malaltia30. A boca tancada no hi entren mosques

B. Refranys - SignificatsA-2, B-11, C-27, Ç-20, D-3, E-24, F-13, G-25, H-1, I-15, J-9, K-10, L-22, M-6, N-26, O-5, P-12, Q-8, R-14, S-21, T-4, U-16, V-19, W-17, X-23, Y-18, Z-7, C1-28, A1-29, B1-30

Graella de cent(pàg. 58)

Solució proposta 1(pàg. 59): La lletra B.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 2 (pàg. 60). Aquestes són dues possibles solucions

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 3 (pàg. 60) S’emplenen les caselles que resulten de comptar de 3 en 3, a partir de l’1.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 4 (pàg. 61) S’avança multiplicant per 2. És a dir, la casella que es marca val el doble que l’anterior. Després de marcar el 64, a la casella externa s’ha d’anotar el 128, que és el doble de 64.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

128


Solució proposta 5 (pàg. 61) Hi ha dues lectures: A) Partint del 2, la casella següent que s’ha de marcar és el doble menys 1, i així successivament. B) Partint del 2, s’hi suma 1 i, a partir d’aquí, cada vegada s’hi suma el doble que la vegada anterior. En primer lloc, hi sumem 1, després 2, després 4, després 8, etc. L’última casella possible és el 65, a la qual hem de sumar 64, que dóna 129.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 6(pàg. 62)Partint de l’1, hi sumem 1 i, cada vegada, hi sumem un nombre més. És a dir: hi sumem 1, després 2, després 3, després 4, etc. L’última casella possible és el 92, a la qual hem de sumar 14, que dóna 106.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 7(pàg. 62)Partint del 100, cal restar de 7 en 7. L’últim nombre possi-ble és el 2.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 8 (pàg. 63): El signe d’interrogació.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 9 (pàg. 64): Cuc.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1011 13 14 15 16 17 18 19 2021 22 23 24 25 26 27 28 29 3031 32 33 34 35 36 37 38 39 4041 42 43 44 45 46 47 48 49 5051 52 53 54 55 56 57 58 59 6061 62 63 64 65 66 67 68 69 7071 72 73 74 75 76 77 78 79 8081 82 83 84 85 86 87 88 89 9091 92 93 94 95 96 97 98 99 100

Solució proposta 10 (pàg. 65)

50 + 50

50 + 20 + 20 + 10

50 + 20 + 20 + 5 + 5

50 + 20 + 20 + 5 + 2 + 2 + 1

50 + 20 + 20 + 5 + 2 + 1 + 1 + 1

50 + 20 + 10 + 10 + 10

50 + 20 + 10 + 10 + 5 + 5

50 + 20 + 10 + 10 + 5 + 2 + 2 + 1

50 + 20 + 10 + 10 + 5 + 2 + 1 + 1 + 1

50 + 20 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 2 + 1

50 + 20 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 1 + 1 + 1

50 + 10 + 10 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 2 + 1

50 + 10 + 10 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 1 + 1 + 1

20 + 20 + 20 + 10 + 10 + 10 + 5 + 5

20 + 20 + 20 + 10 + 10 + 10 + 5 + 2 + 2 + 1

20 + 20 + 20 + 10 + 10 + 10 + 5 + 2 + 1 + 1 + 1

20 + 20 + 20 + 10 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 2 + 1

20 + 20 + 20 + 10 + 10 + 5 + 5 + 5 + 2 + 1 + 1 +1

129

106

Solucions 81

1

4

7

2

5

8

3

6

9

Tangram(pàg. 70)

Solucions

Tipus de paper utilitzats en aquesta publicació:

Paper interior: Munken print white 15 de 115 g, comercialitzat per Arctic Paper

Paper de la coberta: Munken print white 15 de 300 g, comercialitzat per Arctic Paper

FsC amb Certificat sGs-CoC-001693

Iso 14001:2004 amb Certificat sFK-1005 y eMAs amb Certificat s-000248

El text principal d’aquest llibre ha estat compost amb el tipus de lletra Chaparral Pro amb un cos de 16 punts per facilitar-ne la lectura.

Exercicis i activitats per a l,estimulació cognitiva

Inclou rodes matemàtiques

retallables

Viul,envelliment actiu

reptes quotidiansMeMòrIa i altres

Viu

l ,envelliment actiu

· Mem

òria i altres reptes quotidians

013-5110369-99

Rodes matemàtiquesinstruccions d’ús a la pàgina 71

Viu MeMòrIa i altres reptes quotidians lenvelliment actiu · Els passatemps i els exercicis...

Documents

Transcript of Viu MeMòrIa i altres reptes quotidians lenvelliment actiu · Els passatemps i els exercicis...