1. EMOCIles emocions shan de considerar com afenmens complexos multifactorials queinclouen, entre altres, els aspectes segents: ASPECTES GENERALSuna avaluaci cognitiva de la situaci apreciaci, un conjunt molt divers de canvis ELS COMPONENTS DE LEMOCI DE LANG (1968)fisiolgics principalment, relacionats amb elsistema nervis autnomuna sriedexpressions manifestes o conductes visiblesexpressions facials gestuals, un componentmotivacional que es reflecteix en unaintenci o tendncia a lacci, i un estatMotor o Conductual o Expressiusubjectiu experiencial o de sentiment aspecte hednic de lemoci.Val a dir que la cultura influeix en lemoci,per exemple al Jap sn rares les expressionsobertes de clera, no sexpressen en pblic i Aquest component comprn un conjunt de conductesqui ho fa sent vergonya.externes com: expressions facials, moviments corporals,conducta daproximaci- evitaci, conducta verbal(entonaci de la veu, intensitat, sons, etc.). Aquestcomponent est molt influt per factors socioculturals ieducatius que poden modular lexpressi emocional quevaria al llarg del desenvolupament ontogentic de laCognitivoexperiencialNeurofisiologicobioqumic persona, i sn els adults els que exerceixen un controlemocional ms gran en comparaci amb els nens.Les regles socials modulen lexpressi emocional perqu en El component cognitivoexperiencial de lemoci inclou dos aspectes:faciliten o ninhibeixen la manifestaci dacord amb elest relacionat amb la vivncia afectiva, amb el fet deEl component fisiolgic es relaciona amb les respostes psicofisiolgiques que escontext en el qual t lloc lexperincia emocional. sentir i dexperimentar prpiament lemoci. Fa referncia als estats subjectiusprodueixen en la reacci emocional:plorem en un enterrament o disminuim la ira qualificats pel subjectedavant dun superior en la feina. com a agradables o desagradables, positius o negatius que experimenta quan sActivitat elctrica de la pell, activitat cardiovascular (pressi sangunea, freqncia objecte duna emoci.cardaca) i activitat salival. Lexperincia emocional varia en intensitat i depn de diversos factors, entre-Les emocions com a elements disruptors o aquests:Activitat respiratria I activitat electromiogrfica. desorganizadors de la conducta en curs. a) la importncia de la valoraci de la situaci que dna lloc a lemoci; b) la proximitat temporal relacionada amb linici de lemoci;Segregaci dadrenalina i endorfines. EX. les emocions intenses com la por. c) la proximitat psicolgica dels esdeveniments;-Les emocions enteses com a fenmens intencionals estan d) lactivaci fisiolgica desencadenadaNeurotransmissors, potencials evocats i activitat electroencefalogrficaassociades a un efecte activador o de tendncia a lacci. e) la controlabilitat o predictibilitat dels esdeveniments que originen lemoci..es refereix tant als processos valoratius de la situaci que acompanyen les emocions sn relativamentEX. la ira estaria associada a latac i la por a les conductes apreciaci, que sn els que determinen que sexperimenti una determinadaincontrolables, i noms a vegades el mateix subjecte o altres persones les perceben.devitaci. emoci, com a letiqueta verbal que utilitzem per a expressar el nostre estat emocional sempre que en siguem conscients o als pensaments queestudia les respostes fisiolgiques com a manifestacions del es presenten quan una persona est sota un determinat estat emocional.fenomen emocional (variable dependent) o com a correlats de les manifestacionsDes del punt de vista empric, de tots els components de laemocionals. conducta oberta o previ del subjecte condicionar o modular elsobservable de lemoci, lexpressi facial daquestes ha processos cognitius implicats en el procs emocional i analitza la influncia dels fenmens psicolgics i emocionalsestat la que ha generat donar lloc a una doble interacci entre afecte i cognici.en lactivitat del sistema immune un nombre dinvestigacions ms elevat Shan estudiat lesexpressions facials Aquest component, a diferncia dels dos components anteriors, pertany al que estudia el substracte fisiolgic del fenomen emocional, s a dir,espontnies o naturals davant determinats estmuls sanomenaCom que lemoci sles estructures cerebrals implicades en aquest. emocionals, les expressions facials artificials relacionades una experincia subjectiva, noms esamb les respostes autonmiques i amb el reconeixement podr conixer si es pregunta directament al subjecte quin s el seu estatEl mesurament objectiu daquestes respostes fisiolgiques de lorganisme noms s de les emocions, i tamb lactivitat electromiogrfica de la emocional.possible per mitj de Mitjanant autoinformes musculatura facial. Per aix, per a conixer aquest component es poden fer servir autoinformes otamb es poden analitzar alguns dels canvis corporals que pot percebre el subjecte qestionaris.

2. ESTUDI I INVESTIGACI DE LES EMOCIONSLA INDUCCI EMOCIONAL Lassumpci de cada una daquestes categories porta implcita una metodologia dinvestigaci prpia. Laconsisteix en la generaci (artificial) dun estat Procediments experimentals emocional per mitj de diversos procediments experimentals. Aquests dinducci emocional procediments (Veure Pag. 20 Emoci) dinducci emocional segueixen, generalment, el segent paradigma es refereix a dinvestigaci:lestudi de lemoci entesacom a producte o resposta es refereix a lestudiLectura de frases autorreferencials mtode.a diverses manipulacions dels seus efectes-Reminiscncia o record desdeveniments afectius passats (tristos ofetes amb sobre altres alegres) record autobiogrfic.relaci al subjecte i al seu processos psicolgics.entorn. Normalment, s a dir, de quina Clcul aritmtic mental, com a inductor destrs.aquesta lnia dinvestigaci manera els diferentsse centra en el tipus tipus democions, Inducci dxit/fracs en determinades tasques.destmuls o situacions que positives o negatives,Modificaci de lautoestima, autoeficcia.poden arribar a produir una en qu bsicament sanalitza influeixen en els Visionament de pelis modificaci de la valoraci de la situaci a travsemoci, als mtodesel component subjectivoexperiencial, encara que tamb es pot analitzar diferents processosde procediments de modelatge directe (aprenentatge vicari democions) oexperimentals per ael component fisiolgic de les emocions. psicolgics com, per modelatge de substituci: verbal (audici dhistries tristes o alegres) oproduir-les, i tamb als A continuaci es produeix laper algun dels exemple, la memriagrfic (observaci de vinyetes).processos dinterpretacimtodes que veurem posteriorment, i finalment, es realitza una o latenci.cognitiva implicats en la per a verificar lestat emocional generat oseva experimentaci. indut artificialment. Algunes investigacions shan dedicat a validar els diferents mtodes -Injecci dadrenalina. dinducci emocional utilitzant aquestes tres fases A-B-A, lobjectiu-Injecci dinsulina. fonamental de les quals s generar una emoci determinada-Estimulaci elctrica intracranial (en animals provoca estats plaents oEmoci com a VD aversius en funci de lrea cerebral estimulada).Estmul ----> Interpretaci cognitiva----> Emoci -Administraci de falsautonmic.I_________________________________________I________I mentre que altres investigacions shan centrat a analitzar lefecte deVIVD lestat emocional indut sobre altres processos psicolgics (C), en els quals aquest estat emocional actua. En ambds casos, tamb sha utilitzat aquest paradigma per a verificar empricament una determinada teoria.-Manipulaci de la musculatura facial (hiptesi feedback facial)Emoci com a VIEmoci------------> Processos psicolgics bsicsI_________I I_________________________________IVIVDque redueix la fiabilitat i efectivitat de la inducci -Audici de msicasaconsegueixen millors resultatsemocional perqu els subjectes sn-Presentaci de diverses olorsquan es pretn aconseguir estats conscients que sels est manipulant-Hipnosidnim negatius que no pas efectivament, cosa que dna lloc de -Obsequi de regalspositius vegades a la sobrevaloraci dels-Presentaci de diapositives amb diferents categories emocionals (IAPS: resultats.iNTERNATIONAL AFFECTIVE PICTURE SYSTEM)1) verificar empricament el procediment en qesti (comprovar leficcia dels diferents mtodes dinducci emocional);2) observar els efectes de lestat emocional sobre altres processos psicolgics3) verificar empricament alguna teoria emocional. 3. CLASSIFICACI DE LES EMOCIONSConsidera que lemoci est organitzada en un conjunt destats afectius discrets i especfics que sn fcilmentreconeguts i diferenciables entre si a diferents nivells fisiolgic, cognitivoexperiencial i conductual motor(Molt, 1995). Exemple: la por, lalegria, la rbia. (sn fcilment reconeixibles i identificables per lexpressi-les emocions sn produides per una cosa concretafacial, sn emocions ben definides).i lestat dnim no (no tenen especifitat).Les emocions bsiques sn mecanismes biolgics (molt primitius des dun punt de vista evolutiu) queAquesta perspectiva emfasitza el paper de la cognici en lemoci: una .Els estats danims tenen carcter global iapareixen molt aviat en el desenvolupament de lindividu. Sn, per tant, mecanismes de supervivncia mateixa situaci o succs es pot interpretar de diverses maneres i originarinnespecfic. Els subjectes estan alegres o tristos iautomtics i funcionals que tenim quan naixem i estan vinculats a la supervivncia regulen els processosdiferents emocions (Reeve, 1992).no saben la ra.biolgics bsics.Postula que les emocions varien de manera contnua al llarg dun nombre-El component principal dels estats danim sPer a Izard (1977, 1992) una emoci s bsica si compleix els criteris segents: limitat de dimensions: valncia hednica afecte positiu i negatiu i nivell lafecte que condiciona el comportament de la1) t una base neural especfica;dactivaci. persona i els seus processos cognitius.2) t una expressi facial nica i universal;All que diferenciaria aquestes emocions no s la reacci fisiolgica de -Lemoci s una reacci especfica a un fet3) t una qualitat subjectiva nica, lorganisme, sin la vivncia o experincia emocional i la valoraci o especfic4) produeix conseqncies conductuals particulars. interpretaci que els individus han realitzat de les situacions o fets, i del-duren ms que les emocionsEkman (1992), que juntament amb Izard i Tomkins sn elscontext social en el qual es trobin. -sn menys intensos que les emocionsautors ms representatius daquest model discret de les emocions, afegeix com a caracterstiques -Primers estudis fets per Wunt 1896.especfiques: lactivitat fisiolgica diferenciada per a cada emoci activitat del sistema nervis autnom, i-Estudis Schlosberg 1941 va verificar empricament la proposta de Wunt.els antecedents elicitadors universals diferents per a cada emoci bsica. -Investigacions ms recents de Russell, Watson, Tellegen, (1980-1985) hanPer no hi ha un total consens entre els autors sobre les caracterstiques de les emocions, per aix cal veure lademostra -est actualment en desstaula pag 27. fa referncia a la dualitat de les emocions, si sn -tamb sanomena actitud emocional.Aquesta perspectiva biologicista sorgeix de Darwin: les expressions facials dalgunes emocions sn universals iemocions positives (alegria) o negatives (tristesa). -sempra per a explicar les inclinacions quehan estat seleccionades per la seva utilitat a ladaptaci de lindividu al medi per a afavorir-ne la supervivncia. est relacionada amb la excitaci i lactivitattenen les persones per a respondre de maneraLa idea principal s lexistncia dun nombre redut democions que sn innates i, per tant, determinades requerida per a experimentar una emoci concreta.emocional o b davant objectes particulars o bgenticament, que tenen com a funci principal afavorir la comunicaci social entre els individus.davant de cert tipus desdeveniments.Lamor i lodi serien entesos ms com asentiments que no pas com a emocions. Totesdues es refereixen ms a maneres de veure itractar un objecte, que a una respostamomentnia.Primera lnia dinvestigaci, el, han aportat Els autorsvans el terme que sutilitza per a descriureel to hednic o valncia dun estat emocional,un alt ndex dacord en el reconeixement daquestes, iobservar que cada una de les emocionss a dir, la qualitat positiva agradable o negativa desagradable i la seva intensitat,aquestes dades constitueixen un suport empric ha analitzat lactivitat estudiades presentava diferncies que pot ser alta o baixa. Lafecte est relacionat amb la preferncia, (el valor que tenenimportant a la universalitat de lexpressi facial de lescerebral durant lexperincia emocional i ha respecte a les altres quant als smptomesper al subjecte les diferents situacions a les quals senfronta).emocions observat patrons diferencials dactivitatpsicofisiolgics (corporals), la conducta cerebral; ha comprovat que lhemisferi dretexpressiva i lexperincia subjectiva.Segon paradigma experimental, s ms actiu durant les emocions negatives,s lemoci ms duradora, i lhemisferi esquerre, en les positives.implica ms activaci del sistema nervisfonamenten la universalitat deparasimptic (per exemple, nus al coll,lexpressi facial, i posen de manifest el poder de les s la tendncia a desprs de revisar plor) i est caracteritzada pel silenci.normes socials prpies de cada cultura respondre nombroses investigacions sobre aquesta - s lemoci menys duradora peren la regulaci de lexpressi facial de les emocionsemocionalment duna lnia dinvestigaci, conclou que levidnciagenera, juntament amb , la respostaEls estudis que el grup dIzard ha fet amb nadonsexperimental no dna suport clarament almanera en particular,fisiolgica ms gran associada a lactivitatposen de manifest, la naturalesa innata i universal de plantejament de lespecificitat autonmica que den duna basedel sistema nervisles emocions en les emocions. biolgica (herncia) iAquestes emocions presentaven patrons dunes qualitatsdiferencials de resposta als tres nivells opsicolgiques quecomponents de lemoci, i que a ms hiinteraccionenSuneixen als mecanismes de les emocions primries els mecanismes de les emocions complexes (ohavia diferncies culturals i geogrfiques conjuntament ambsecundries)en la seva elicitaci i regulaci, encara que lambient modulant laque apareixen quan som conscients de les nostres democions; per tant, dependents de processoseren efectes de menys quantia.conducta emocional delcorticals (Damasio, 1994). Els zels, el remordiment o lorgull serien exemples democions complexes. subjecte, per mitj delA diferncia de les emocions bsiques, les emocions complexes poden ser difcils de reconixer seu desenvolupamentmitjanant les expressions facials, pot ser que no tinguin especificitat fisiolgica, i es desencadenen ontogentic.per una varietat ms gran destmuls o situacions. 4. LA FUNCI DE LES EMOCIONS LA REGULACI DE LES EMOCIONS OCONTROLLa funci social de les emocions fa referncia alLes emocions, perqupaper que les emocions exerceixen en ladaptaci compleixin les funcionsde lindividu al seu entorn social. Els principals esmentades anteriorment, shanSegons Darwin (1872/1984), complienmitjans de comunicaci de lestat emocional alsde manifestar en un contextdues funcions:La funci motivacional dealtres sn lexpressi facial i els moviments de laapropiat i amb una intensitat1) Facilitaven ladaptaci de les emocionspostura juntament amb lexpressi verbal. Una de adequada. Existeixenlorganisme al medi i, per tant, la sevaLes emocions snles situacions en qu es posa de manifest la mecanismes per a regular lessupervivncia, en reaccionar aquest dedeterminants motivacionalsimportncia de la funci emocionsmanera adequada davant lesde la conducta en el sentit Mecanismes biolgicscomunicativa de les emocions es produeix en lasituacions demergncia (per exemple, que activa la conductainteracci mare-fill. la regulaci emocionallluita, fugida).motivada, preparaDacord amb Izard (1989), les emocions Mecanismes socioculturalspot consistir a2) Servien com a mitj de comunicaci lorganisme per a lacci,compleixen quatre funcions socials: incrementar o disminuirde les futures intencions a altresper a actuar davant lesa) faciliten la comunicaci dels estats emocionals; En aquesta relaci interpersonal es lactivaci emocional.animals mitjanant lexpressi de laexigncies de lentornb) regulen el comportament dels altres; produeix una doble regulaci: laconducta emocional.c) faciliten les interaccions socials conducta expressiva del nen influeix end) promouen la conducta prosocial.el comportament dels altres, i laconducta dels altres afecta la maneraLa regulaci emocional ptima esen qu el nen manifesta les sevesprodueix quan la persona s capa de La funci adaptativa de les emocions,emocions i la seva manera de aquestes preparen lorganisme (lactiven) percontrolar les seves emocions en relacicomportar-se. El nen aprn en el seuamb si mateix i amb els altres i a les tal de fer front a les demandes o exigncies procs de regulaci emocional queLes reaccions emocionals expressen el nostre normes socials establertes, i presenta de lentornalgunes conductes no es poden fer enestat afectiu, per tamb regulen la manera enun funcionament psicolgic competent. i el dirigeixen cap a un objectiu (aproximaci-determinats llocs i que no pot expressarqu els altres reaccionen davant nostre. LesLa regulaci emocional est evitaci). Plutchik (1984) assenyala que lales seves reaccions afectives davant deexpressions emocionals tamb faciliten lantimament vinculada a la conducta emocional t vuit funcions odeterminades persones.interacci social. Un clar exponent daquesta intelligncia emocional (Goleman, propsits segons la situaci estimular Les pautes socioculturals imposen unafunci s el somriure que es manifesta de manera1995). antecedent:srie de regles relacionades amb laespontnia quan estem alegres o felios, per que -la por est relacionada amb la proteccimanifestaci i inhibici emocional queen moltes ocasions aquesta expressi emocional -la rbia amb la destrucci, afavoreixen, en la majoria dels casos,s motivada socialment i no emocionalment. Hi ha -lenergia amb la reproducciladaptaci de la persona al seu medivegades en les quals les expressions emocionals en -la tristesa amb la reintegraci social i afavoreixen el seu ajustpoden dificultar aquesta relaci i produir un efecte -lacceptaci amb lafiliacipsicolgic.antagonista indesitjat en la persona que les -el fstic amb el rebuig,manifesta. -lanticipaci amb lexploraciEls estats emocionals positius (felicitat, alegria) -la sorpresa amb lorientaci.tamb faciliten la interacci social perqupromouen conductes prosocials. Les persones quesn sota la influncia dun estat afectiu positiutenen una probabilitat ms gran de ser prosocialsms socials, cooperadors i ms proclius a ajudar LA INTELLIGNCIA EMOCIONALels altres-El constructe dintelligncia emocional (IE) apareix de la m de Salovey i Mayer (1990), els quals defineixen lIE com una habilitat per a processar la informaci emocional. LIE s un tipus dintelligncia que implica lhabilitat deles persones per a atendre i percebre les emocions prpies i alienes de manera precisa i apropiada, la capacitat per a assimilar-les i comprendre-les de manera adequada, i lhabilitat per a regular i modificar les nostres emocions oestats dnim o els dels altres, aix com lhabilitat per a utilitzar les emocions per a facilitar el pensament.VEURE TAULA 2 PAG 43-lIE seria una variable mediadora (moduladora) entre els esdeveniments vitals i les conseqncies aversives que aquests esdeveniments poden tenir sobre el benestar i la salut personal. lIE no influiria noms sobre el procsdadaptaci, sin que fins i tot es relacionaria directament amb els esdeveniments diaris i amb les conseqncies finals daquests.-Aquesta definici es diferencia dels MODELS MIXTOS: en els quals sinclouen, a ms daquestes competncies emocionals, altres variables relacionades com la personalitat, la motivaci o la disposici afectiva i fan que lIE esconceptualitzi com un tret de personalitat. Aquesta diferncia conceptual s de gran importncia, ja que en el primer cas, els diferents aspectes de lIE es podrien millorar per mitj de diversos programes dentrenamentespecialitzats, mentre que en la segona acepci, alguns aspectes relacionats amb la mateixa personalitat sn difcilment modificables.-Els mtodes ms emprats en lavaluaci de lIE sn: els instruments dautoinforme, els tests dexecuci i els informes dobservadors externs.-Diversos estudis emprics han posat en evidncia que lIE pot ser un bon predictor de les estratgies dafrontament, la satisfacci vital, lajust psicolgic dels adolescents, la qualitat de vida, la depressi, lansietat, la fatigasubjectiva, el lideratge, lxit acadmic, el consum de drogues, les relacions interpersonals, la satisfacci vital, lestrs posttraumtic i lansietat davant la mort entre altres.-Una regulaci emocional inadequada desregulaci s una caracterstica present en molts casos de psicopatia, com per exemple, la depressi o les fbies, que dificulten ladaptaci de lindividu al seu entorn. 5. MODELS TERICS de les emocions (pag.47) Teories clssiques Teories cognitives Teories evolutives i dadaptaci Teories psicobiolgiquesSn els primersSn aquells models que insisteixen en la En les dues ltimes dcades, sha produt Sn aquells models que insisteixen en les emocionsintents de psiclegs pioners per a universalitat de certs fenmens emocionals i que un ressorgiment dels plantejaments com a processos bsicament cognitius - com a tractar danalitzar les emocions desels analitzen des de criteris de selecci natural. psicobiolgics que, partint estats mentals que fan referncia al mn exterior ide la psicologia cientfica. Bona part dels canvis generats per les emocions a el valoren o categoritzen duna manera lhora denfrontar-se amb els plans nous i objectius , intenten determinar les bases determinada- posen un mfasi especial en la sevasn automtics (no depenen de la voluntat delneurobiolgiques dels processos capacitat per a regular interaccions socials. subjecte). Aix permet pensar que les emocions emocionals. Aix, en lactualitat sn sn fruit de la selecci natural, i es ratifica ara queaquests models els que acaparen el mxim sabem que bona part dels mamfers superiorsinters i els que estan aportant resultats tenen un sistema emocional similar al nostre.ms contrastats.Teoria bifactorial de Teoria de Schachter-Singer James-Lange pioner: Lorgen de les espcies iEl model de doble va deTeoria cognitiva deModel de Fridja i elque tots els animals (humans i noLeDoux Lazarusmodel de Lang humans) expressem les nostresemocions, i intenta de trobar trets universalsTeoria de resultas dadaptacions al medi.Teoria del marcadorLa crtica de Zajonc als Cannon-Bard Teoria de latribuci decent anys ms tard, somtic de Damasio models cognitivistes Weiner (i emoci)va decidir destudiar les expressions emocionalsper tal de demostrar que les emocions sn tretsbiolgics generals presents en tots els humans. Model neuropsicolgic deHo va demostrar ratificant les teoriesles emocions de J. A. GrayDarwinistes.(est validat amb altresestudis)Perspectiva cognitiva i perspectiva psicosocial queemfasitzen el paper dels processos cognitius i socials en la Malgrat discrepncies i punts de viratge inesperats, pensem que una imatge global de progrshem incls, duna banda, les aportacions de determinaci de lemoci. La perspectiva cognitiva a lhora de definir qu s una emoci ha quedat ms que manifesta: significa undiversos autors que emfasitzen laspectesanalitzen les teories que destaquen la importncia avanament en relaci amb el model clssic de, en plantejar una srieevolutiu i funcional de les emocions, dels processos detiquetatge cognitiu, en qu es relaciona dobjeccions al seu model sensacionista.introdueixen un element nou,especialment, el paper de les expressions lactivaci fisiolgica amb les claus contextuals (Schachter i lavaluaci cognitiva, que millora clarament lanlisi fisiolgica prvia de Cannon.millorafacials de les emocions (Darwin, Tomkims, Singer, Mandler). es descriuen, bsicament, les substancialment la posici original de la cognici i excitaci quan suposa lexistncia de dosEkman, Izard), i de laltra, hem descrit dues -Sanalitzenun conjunt de teories anomenadesprincipals aportacions tipus de sensacions en lloc duna, a partir de les premisses de Fridja, presenta ungrans tradicions destudi: la tradici , en les quals els processos dede la psicologia de model cognitiupsicofisiolgica, representada per James valoraci cognitiva sn els responsables de lexperincia laprenentatge sobretot que sadapta ms a la idea que hi ha un nombre determinat democions bsiques.primer psicleg que va formular una teoriaemocional (Fridja, Lazarus). animal, en particular, els presenta una forta objecci als models bsics de les teories cognitivistes que es resol quanpsicolgica de les emocions i la tradici-Sanalitza la polmica suscitada sobre el paper de la diversos mtodes ofereix finalment un model fisiolgic que considera dues vies neurolgiquesneurolgica, iniciada per Cannon, i tamb les cognici en lemoci.condicionament clssic, diferenciades dactivar les emocions, en lloc de noms una. I, sens dubte, a mesura que passininvestigacions i teories derivades de totescondicionament instrumental i els anys, els models terics sobre lemoci milloraran cada cop ms, fent-se ms subtils i ambdues lnies.aprenentatge vicari a partirsestudia lefecte de la cultura i de lesuna capacitat explicativa i predictiva ms gran. dels quals les emocions esnormes socials en les emocions i determinaci de poden aprendre.lexperincia emocional 6. FENMENS EMOCIONALS I PROCESSOS PSICOLGICSEmoci i creativitat-lafecte positiu afavoreix la creativitat o les respostesinnovadores i la soluci de problemes (Isen, 1993). Emoci i memria-Las persones amb estat dnim positiu resolen elDescripci de la influncia dels estatproblema ms b i ms rpidament perquLes investigacions que es fan es poden sintetitzar en els emocionals sobre els diferents processosreestructuren els elements del problema i innoven o hi supsits segents:cognitius i el comportament de les personesapliquen una soluci creativa.el material que saprn en un determinat estat-Un exemple illustratiu extrem de lefecte de lestat emocional es recorda millor quan ss en aquest mateix estatdnim sobre la creativitat ens el proporciona la malaltia que en un altre. El rendiment s ms alt quan saprn, permaniacodepressiva. Redfield (2000), en una revisi exemple, alegre i es recorda alegre, i pitjor quan saprnexhaustiva del tema, assenyala la relaci que hi ha entrealegre i es recorda trist.la genialitat i la prevalena de la malaltiala valncia hednica delmaniacodepressiva entre els artistes.material que sha daprendre es recorda millor quan aquestEmoci, atenci i percepcicoincideix amb lestat emocional del subjecte en el moment de laprenentatge. Si saprn una llista de paraules amb -Les persones amb nivells elevats dansietatcontingut emocional trist, aquestes es recordaran millor si en presenten un biaix atencional, en el sentit que fan ms el moment de laprenentatge el subjecte tamb est trist.Emoci i presa de decisions atenci atenci selectiva als estmuls amenaadors que Els pensaments als estmuls neutres. dun individu associacions, interpretacions i judicisLes persones que estan sota un estat dnim positiu, per -La percepci: el biaix perceptiu, els subjectes amb nivellstendeixen a ser congruents temticament amb el seu estatexemple, per haver aconseguit un objectiu o una meta alts dansietat tenen ms tendncia a interpretar els emocional. Si estem tristos tendirem a recordar episodisdeterminada desitjada, si aquesta sha aconseguit per estmuls ambigus com a amenaadors que no pas com a encara ms tristos de la nostra vida, amb la qual cosa encaramrits propis (per exemple, esfor, capacitat) far que en el neutres. Malinterpreten la seva reactivitat fisiolgica (perens entristirem ms.futur es plantegin reptes superiors. Lestat dnim positiu ex, palpitacions, sudoracions, etc.) com a indicadors dees refereix al fet que increments enincrementa les expectatives dautoeficcia, les possibilitats situacions amenaadores fenmen que constitueix la base la intensitat de lestat dnim produeix al seu torn unsubjectives dxit i la sensaci de control de la situaci, i dels atacs de pnic.increment de records que sassocien a aquest. Si una personadisminueix el risc percebut. -Els subjectes depressius fan consistentmentha tingut un accident greu de circulaci, quan posteriormentEn el procs de presa de decisions, la influncia de lestat interpretacions ms negatives destmuls ambigus que elsveu un altre accident, per exemple, per la televisi, aquest lidnim postitiu depn del tipus de tasca que sha de fer, del individus control. Assenyalen tamb una probabilitat futura recorda el seu i les emocions que shi associen.context i de la transcendncia del resultat. ms gran docurrncia de successos negatius que positius. -La percepci del pas del temps: temps subjectiu i temps objectiu: els malalts que es troben malament dilaten el temps i els que es troben b els restringeixen. En la vida quotidiana tamb passa: lo b es fa curt i lo llarg s sempre lo ms pesat. Emoci i conducta prosocial-Els estats emocionals positius es poden generar per mitj de mltiples formes,per exemple, escoltar msica agradable, llegir un llibre, veure una peli, pensar encoses positives, tenir xit en una tasca, rebre un regal, experimentarEmoci, aprenentatge i organitzaci de laesdeveniments vitals importants naixement dun fill, augmentde sou, casament,conductavacances, etc.-Quan les persones estan sota lefecte dun estat dnim positiu es facilita lainteracci social i sincrementa la probabilitat dajudar els altres, s a dir, de serprosocials, perqu aquest afecte positiu influeix en els diversos processoscognitius (memria, raonament, judici, etc) i genera un biaix en aquests.Emocions i processament de la-La persona tamb pot actuar de manera prosocial per a conservar ms temps el informaciseu estat danim positiu, al ajudar als dems es recompensa a s mateixa.-La culpa: les persones poden ajudar als dems per evitar sentir-se culpables deno haver-ho fet. Aprenentatge i emoci A mesura que sacosta la data de-Pregunta: si lafecte positiu facilita la conducta prosocial i si lafecte negatiu lexamen, les persones amb nivells alts dansietat presenten un biaixlempitjora? Per a alguns casos de lafecte negatiu s (com la depressi o la rbia) iatencional ms alt comparat amb subjectes que tenen nivells baixosper altres no est tant clar. dansietat. Quatre mesos abans de lexamen, no saprecien diferncies entreles persones amb nivells baixos i alts dansietat tret. 7. El cervell modifica per a cada estat emocional la seva manera de Les emocions impliquen un filtratge o selecci de la informaci; es prioritzaprocessar la informaci. Dos grans efectes: es manifesta aquella informaci associada a lemoci predominant en un instant determinat en lindividu. El com a biaixos atencionals, perceptuals i de memria; , en paradigma de permet avaluar aquests biaixos atencionals. Veure ms, pag 91.variacions en el nivell dactivaci ( ) central i perifric.El biaix interpretatiu t a veure ambs un dels investigadors ms importants de la por i lassignaci de significats a lentrada sensorial. Si la informaci quelansietat. Els estudis es basaven a presentar diversos rostres es refereix al fet que els inductors de lemoci en un individu es poden convertir, mitjanantrebem dels sistemes sensorials resulta de mala qualitat, la respostahumans a un grup de gent, sels condicionava a produir un petit una experincia daprenentatge, en inductors democions semblants en individus .perceptual s fortament regulada per mecanismes dalt nivell cognitiuxoc elctric de mentres veien els rostres. Els subjectes tenien anomenatso El procs perceptual,una conducta devitaci (retirven la m) quan veien un rostre. Berger (1962) va utilitzar un procediment de condicionament clssic vicari en unsespecialment el que es basa en informaci ambigua, suposa comparar-laen el que sabien que haven rebut un xoc elctric. Un altre experiments.amb la que tenim disponible a la memria. Cada estat emocional facilitadescobriment: els rostres amb una expressi facial emotiva (por i Laprenentatge emocional vicari podria explicar lorigen dalgunes pors irracionals persistents un accs selectiu a la memria de les imatges mentals destmulsira) sn ms fcilment condicionables (adquireixen en menys (conductes fbiques) en les quals els subjectes no han experimentat personalment cap(anomenats) o fets que van ser codificats iassajos la capacitat delicitar una resposta de por) que els rostres esdeveniment traumtic. guardats en aquest estat emocional.neutres. Aix indica que determinades expressions estan van utilitzar unLes emocions positives faciliten una perspectiva ms integradora ibiolgicament ms preparades per a laprenentatge de la por, i procediment experimental denominat en qu un primat (model) adquireix por holstica del conjunt dentrades sensorials, mentre que les emocionsque els mecanismes de reconeixement de lexpressi emocional condicionada a un so contingent a un xoc, i un segon primat (observador) realitza la conducta negatives faciliten una perspectiva ms analtica i focalitzada del mn.operen en etapes de processament preconscients. Un altre devitaci del xoc en observar la resposta emocional del primer. Els resultats indiquen que els Consisteixen a augmentar la capacitatexperiment va demostrar que: lamgdala participa en animals aprenen a evitar la descrrega de manera cooperativa, i que lobservador sactiva total de processament del crtex cerebral, s a dir, de l cortical.lorganitzaci duna srie de respostes fisiolgiques emocionalment en contemplar les expressions del model, ja que mostra expressions emocionals Quan ens veiem forats a repartir la nostra capacitat de processament(sudoraci, augment de la tensi muscular, etc). El crtex congruents amb les del model i canvis fisiolgics (increment de la taxa cardaca). s unentre mantenir-nos atents al perill, i alhora fer les seqncies dacci quesomatosensorial, que genera les experincies conscients de mecanisme dactivaci emocional vicria: Sassumeix que lempatia suposa activaci emocionalens permeten fer-hi front activament. Com que la capacitat dacci halactivitat del cos, s prou sensible per a captar part daquesta vicria si en una persona observadora del dolor duna altra sactiven les mateixes rees cerebrals iquedat limitada pels recursos de processament destinats al seguiment dereactivitat fisiolgica; tot i que els subjectes no en sn simultniament a la que pateix realment el dolor (grcies a les neurones mirall o especulars). Hi halestmul amenaador, cal posar en funcionament recursos auxiliars deconscients, els rostres emprats en la fase de condicionament dues rees del cervell relacionades amb el component afectiu del dolor, el, que sactiven processament, amb la qual cosa fem molt ms esfor mental i gastemqueden de manera preconscient sotmesos a un marcatge per igual en tots dos subjectes (el model i lobservador): el crtex insular i el crtex cingolat anterior. ms energia. Per tant, una persona que prova de resoldre una tascasomtic. Per tant, daquesta manera, alguns subjectes es Els resultats daquest experiment apunten al fet que la persona que empatitza no noms comprncognitiva amb fora ansietat podria fer-la amb la mateixa eficcia quedotaven duna pista, una prova circumstancial indirecta dun el patiment de laltre, sin que de manera genuna lest experimentant, malgrat que la matria una que no en tingus, per amb menys eficincia, ats lesfor energticesdeveniment que, conscientment, no coneixien. primera, s a dir, lexperincia sensorial de dolor en si mateixa, no sigui present.extra efectuat. Sha evidenciat que alguns trets de personalitat relacionats amb disposicions afectives poden estar caracteritzats pel seu els animals que davant un estmul dolors, tenen el control de parar-lo i fan laprenentatge, en altres situacions similars durant a terme aquestaestil de processament. La dimensi de personalitat ms estudiada sconducta adaptativa, en canvi, els que no poden controlar lestmul dolors no levitaven en situacions posteriors. En els humans s similar per ms complexe: de vegades lansietat tret. Les persones amb alta puntuaci en ansietat tret tenenla indefensi es generalitza a qualsevol situaci futura, mentre que en daltres lefecte se circumscriu a situacions similars a aquelles en qu shavia experimentat la manca una probabilitat m s elevada de respostes dansietat, de ms duraci i de control. A ms, de vegades lefecte s transitori, per altres vegades la indefensi es cronifica i s resistent al canvi. Davant aquesta variabilitat individual tan gran intensitat, perqu interpreten amb ms freqncia estmuls que snSeligman va reformular la seva teoria el 1978 i va proposar les atribucions causals com a element nuclear daquesta variabilitat. Aquesta reformulaci planteja una ambigus com a amenaadors, dedicant ms espai de processament irestricci en les condicions que shan de produir per a generar indefensi apresa: no noms sha dexposar a una situaci molt aversiva, sin que sha fer una atribuci atenci als estmuls amenaadors, i sn capaos de detectar-los msinterna, incontrolable i global de la seva causa. ESTIL ATRIBUCIONAL DEPRESSOGNIC: concepte introdut per Seligman que per caracteritzar les persones que davant els rpidament (llindar absolut ms baix) que no una persona que no tfracassos presenten una predisposici sistemtica a formular atribucions internes, incontrolables i globals, mentre que, contrriament, davant els xits, fan atribucions aquest tret de personalitat. Presenten un biaix memorstic en favor de laexternes, incontrolables i especfiques. Aquest estil atribucional ha estat postulat com a factor de vulnerabilitat per la depressi. informaci que van codificar i emmagatzemar en context damenaa. Relaci entre estats psicolgics i organitzaci de la conductavan demostrar que les emocions es poden aprendre, sobretot les emocions negatives com la por, per mitj del condicionament clssic, i que aquestapor apresa es podia generalitzar a altres estmuls semblants(concepte de): algunes conductes semblen que saprenen ms fcilment que daltres. Lespoden ser el resultat duncondicionament clssic a estmuls als quals lorganisme est biolgicament predisposat a reaccionar per la seva rellevncia. Les fbies sn molt resistents a lextinci,saprenen amb una exposici mnima a lestmul fbic, i la majoria daquestes es produeixen en relaci amb objectes dorigen natural. els estmuls aversius condicionats sn capaos de suprimir les respostes instrumentalsreforades positivament. EX. pag. 83.Per Mowrer, la resposta devitaci est motivada per la por i reforada per la seva reducci. Lapor s concebuda com un impuls que motiva lorganisme. s una emoci negativa o aversiva, de manera que la seva reducci pot proporcionar un reforamentnegatiu. la pertorbaci emocional i la consegent desorganitzaci de la conducta ocorreria quan se sobrepassa un determinat nivell dactivaci.Com es desprn del grfic, a mesura que augmenta lactivaci sorganitza la conducta i emergeixen les emocions positives (per exemple, inters). Si se sobrepassa undeterminat, la conducta es desorganitza i apareixen les emocions negatives (per exemple, ansietat). Recordar la similitud amb la llei deYerkes-Dodson. Relaci entre els estats psicolgics (activaci) i lactivaci fisiolgica. 8. EMOCIONS, ESTRS I SALUT Aquest SGA t tres fases:, que tcom a objectiu activar lorganisme i preparar-lo per actuar, perexemple, mitjanant laugment de la freqncia cardaca i respiratria,secreci dadrenalina, tensi muscular, etc.,anomenada fase de resistncia, el cos intenta de fer front a la situaciCurs natural de lestrs segons el tempsgeneradora destrs o adaptar-shi, mantenint la sobreactivaci delorganisme; i si la situaci estressant perdura en el temps, sentrariaen , en qu lorganisme s incapa de mantenirLa salut es pot conceptualitzar per ms temps lactivaci, esgota les reserves corporals, i en casoscom un estat de benestar que aextrems pot provocar la mort.ms dincloure labsncia demalaltia, comprn lequilibripsicolgic i la inserci social Aix vol dir que la malaltia no s un fet eminentment biolgic, sin que s un fenmen multifactorial en el qual, a ms dels factors biolgics (vulnerabilitat gentica de lorganisme, estat general orgnic i agents patgens variats), intervenen els factors -Lestrs forma part de les nostres vides, i est implicat en els mecanismes psicosocials. psicolgics de ladaptaci humana. s un procs adaptatiu i demergncia necessari per a la supervivncia de la persona. Etapes de la sndrome general dadaptaci SGA proposada per Seyle el 1956 -Tanmateix, malgrat el que molts creuen, lestrs no s una emoci, sin el procs pel qual lindividu respon als esdeveniments ambientals i psicolgicsles emocions negatives poden incrementar laque percep com a amenaadors o desafiadors.vulnerabilitat de lindividu a la malaltia, afavorir linicia caracterstica que millor el defineix s la seva inespecificitat i generalitat,duna crisi o lagreujament de la malaltia jai el fet que apareix en qualsevol mbit de lactivitat humana.instaurada, incidir sobre els hbits de salut idistorsionar la conducta dels malalts. Per contra, lesemocions positives poden afavorir les recuperacionsquirrgiques, la supervivncia dels individus i afavorirla curaci, perqu actuen com a adjuvant delstractaments farmacolgics.estudia les interaccionsentre el sistema nervis (central i perifric), elsistema immunolgic i el sistema endocr. Les dadesaportades des daquest mbit confirmen que lessituacions ambientals i socials que generen estats per exemple la persona interpreta o valora una Aquesta idea de conceptualitzar lestrsdeterminada situaci com a amenaadora o no per La persona valora la situaci en relaci amb els seus recursosemocionals negatius als individus com, per exemple,com una condici o estmul ha donatlestrs o lansietat, sn capaos de disminuir la al seu benestar personal. Aix vol dir que entredisponibles, i si la situaci desborda o sobrepassa la capacitat lloc a la creaci de diverses escales que dues persones que es troben davant una mateixade lindividu per a fer-hi front, sentraria en una situacicompetncia del sistema immunitari contenen llistes desdevenimentsimmunosupressi, els quals sn un factor de riscsituaci una pot experimentar estrs i laltra no.destres. Aix, per exemple, seria el cas dun treballador al qual potencialment estressants li exigeixen ms del que pot fer en el seu horari de treball, iperqu incrementen la vulnerabilitat a la malaltia les emocions incideixen tamb en el curs de les necessita cada dia un parell dhores de ms per a fer-lo,malalties ja instaurades, afavorint linici duna crisi osituaci que a la llarga, acaba esgotant tant fsicament com asassenyalen psicolgicament.lagreujament de la malaltia.situacions positives i negatives casament, malaltia, canvi de domicili,Les respostes del subjecte conductuals, divorci, hipoteca, vacances, etc. que fisiolgiques o psicolgiques tenen com a impliquen que els individus shan de objectiu preparar-lo per a fer front a lesAmb aquests comentaris volem assenyalar que lestrs, en la seva readaptar i, per tant, sn potencialment demandes del medi de la manera ms adequadamesura justa, s positiu (ens activa i ens motiva), per un excsgeneradores destrs.possible. En les respostes fisiolgiques, Selyedaquest s negatiu, ja que desorganitza la conducta de la persona(1976) va descriure com el cos reacciona davant Si reprenem lexemple del treballador anterior, aquest poti la fa ms propensa a les malalties i als estats emocionalsles demandes estressants del medi i va donar lloc patir trastorns psicofisiolgics, per exemple, mal de cap onegatius. al conegut. taquicrdia, depressi, insomni, rendiment baix, etc 9. est format per -Poden afectar el rendiment i la salut. -Quan lestrs es massa intens es poden produir trastorns psicofisiolgics. Al principi aquests fa referncia a qualsevol trastorns sn lleus:condici tant fisiolgica per exemple, malaltia, com ambiental per-prdua de gana, sensaci de fatiga- i sn senyals davs que emet lorganisme davant el perillexemple, soroll procedent del trnsit, o personal per exemple, tenir dempitjorar.problemes econmics que poden ser potencialment estressants. El fet que Els efectes negatius de lactivaci fisiolgica reiterada produda per lestrsuna situaci determinada generi o no estrs dependr de com valori afecten els tres sistemes de resposta: fisiolgics, cognitius i conductuals. Lestrs afavoreix lalindividu la situaci, i dels recursos que tingui per a fer-hi front. vulnerabilitat de lorganisme als agents patgens en disminuir les seves defenses i, per tant,Sha tractat didentificar diferents situacions potencialment estressants oincrementaestressors, i shan dividit en tres grups: les possibilitats demmalaltir. Aix, per exemple, hi ha prou evidncia que posa de manifest laSn canvis importants en relaci entre estrs i patir una grip o refredat (Cohen, 1996).la vida de les persones positius o negatius. Exigeixen que la persona passiun procs dadaptaci intens i important, i que requereix habilitats per tal Hi ha una srie de factors personals ide fer-hi front, que si es prolonga pot donar lloc a trastorns psicofisiolgicssituacionals que poden modular el procs(per exemple, hipertensi, insomni, prdua de gana) i a trastorns psicolgicsdestrs, i incrementar o reduir el seu impacte sobre el benestar personal en influir sobre les(depressi, ansietat). Com ms temps es mantingui la resposta destrs,estratgies utilitzades per a combatrel.ms gran ser el desgast de lorganisme poden arribar a ser tan es refereix a la creena general sobre la capacitat que testressants o traumtics com els esdeveniments vitals. Aquests estressorsun individu daconseguir aquells objectius o metes que es proposa.quotidians estan relacionats amb: els aspectes laborals, les relacionesLa primera es refereix a les creences sobre lafamiliars, els assumptes econmics i les relacions socials. Ocorren ambcapacitat que t una persona per a fer una determinada tasca, i la segona es refereix a lamolta freqncia, solen ser incrementals i tenen un efecte acumulatiu. creena que una determinada conducta portar a uns resultats determinats.sn les petites alegries de la vida quotidiana aprenentatges previs davant les mateixes situacions destrs o(anar al cine), i tenen el potencial de reduir les molsties provocades persituacions semblants que afavoreixen el seu afrontament.lestrs (molsties diries). Sn les diferncies individuals que influeixen en la tria de les Sn situacions capaces de generar estrs si esestratgies dafrontament i en les apreciacions o valoracions de la situaci (per ex. personesmantenen durant perodes prolongats de temps com, (trencar-se una cama) Procs destrs: es distingeix el nucli de lestrs, i els moduladors socials i extravertides-introvertides)o mal ambient laboral (tenir una feina no satisfactria) o familiar personals que poden disminuir i incrementar les conseqncies de(discussions conjugals). Sn situacions persistents i aversives. Duna banda, lestrs.ajuda damics, familiars o vens. Minimitza lestrs.sn estressors intensos i daltra banda, sn duradors, fet que fa que estan relacionades amb els estereotipslimpacte sobre el benestar de la persona sigui molt important.i valors culturals i morals que poden facilitar o dificultar lafrontament a la situaci estressant. sentn la relaci conjunta entre situaci-apreciaci,que dna com a resultat que un determinat esdeveniment sigui apreciat o c) Afrontament: s un intent de fer front a la situaci ja sigui modificant la situaci ambiental, canviant lapreciaci subjectiva o controlant les reaccions orgniques.valorat com a estressant. Mtodes dafrontament directes: impliquen que la persona se centri en lesdeveniment estressant i empri els recursos cognitius i conductuals per a provocar un canvi directament en la situaci estressant, reduir-la o eliminar-la. Aquest afrontament directe comporta, en primer lloc, la identificaci de la font destrs i, en segon lloc, el desenvolupament i implementaciEs refereix a les interpretacions odestratgies dafrontament.valoracions individuals que cada persona pot fer duna situaci determinada. el nivell destrs que-Resoluci planificada de problemes: es fa una avaluaci de les mesures que shan dadoptar per a reduir o eliminar completament un estressor, avaluaci del cost i les possiblesexperimentem est relacionat amb la manera en qu apreciem els fets de la nostra vida. conseqncies. s una valoraci subjectiva de la situaci en qu saprecien les possibles -Afrontament confrontatiu: que consisteix a dirigir-se directament a la font destrs i intentar-la canviar en el moment que es presenta. Una variant daquest tipus dafrontament s laconseqncies que la situaci pot tenir per a la persona en relaci amb el seu benestar. negociaci, que en general produeix millors resultats. no t conseqncies ni transcendncia per a la persona. -Suport social: es refereix a la xarxa damistats o familiars que t un subjecte i de les quals pot rebre ajuda recursos afectius i prctics en moments de crisi, malestar o quan els necessita si ajuda a preservar o millorar el benestar de la persona; s la base dels estats Mtodes dafrontament defensius: la persona intenta evitar la font productora destrs, o intenta suprimir la resposta emocional, cognitiva o fisiolgica davant lestressor a fi de reduir elemocionals positius (alegria, amor, felicitat).seu impacte. En aquest tipus dafrontament sintenten reduir els efectes emocionals negatius de lestrs, sense actuar directament sobre la font generadora daquest. pot significar una amenaa-un dany-una prdua o pel contrari un repte (es viu -Mecanismes de defensa: Tenen per objecte reduir o eliminar la resposta emocional aversiva generada per la situaci estressora. Aquest alleujament emocional es pot fer mitjanant lspositivament la situaci estressant perqu aquesta es prn com a motivadora).de diversos mecanismes defensius: negaci, evitaci, minimitzaci, distanciament, atenci selectiva, sentit de lhumor, etc. per la interacci de lindividu amb el medi ambienten pot generar tambde la situaci que pot desencadenar una-Reducci qumica de lestrs: Consisteix bsicament en el consum de frmacs (drogues tb). No es resolen les causes.resposta emocional davant daquesta facilitant ladaptaci del subjecte. -Altres tcniques: tenen per objecte disminuir lactivitat fisiolgica com, per exemple, la relaxaci, fer exercici, etc.. fa referncia als recursos disponibles que t el subjecte (propis o aliens) i a lacapacitat per a fer front a la situaci, en el cas que la valoraci primria sigui amenaadora o negativa..-Lafrontament sempre implica un cost, normalment, fatiga. Afrontament i adaptaci: quan es tracta de decidir si les estratgies sn o no adaptatives, cal considerar fins a quin punt aquesta estratgia ajuda a mantenir lequilibri personal, i per tantAquesta valoraci t en compte els recursos disponibles, leficcia de les estratgies dafrontament i valorar tamb com afecta la seva aplicaci a tots els mbits de la persona.lanlisi de les conseqncies. Quan hi ha discrepncia relaci negativa entre les exigncies del medi i socials, etc.) Els estudis indiquen que ls destratgies ms actives (amb les quals les persones fan tot all queels recursos que t el subjecte, lestrs experimentat ser ms gran.poden per solucionar la situaci, encara que realment no aporti grans resultats) permet una millor adaptaci. Per quan no es pot fer massa per canviar les coses pot comportar una excitaci emocional innecessria, estratgies ms defensives (com evitar pensar en la situaci) poden ser beneficioses les estratgies actives poden ser ms adaptatives en la mesura que de la situaci es produeix quan sha introdut un canvi en la valoraci el control de la situaci les faci possibles, per que el que tamb s important s saber ser flexibles i saber detectar en quin moment pot ser bo el canvi a ls destratgies ms defensives.inicial dacord amb informaci nova.