VILALLONGA I ELS GENIS

A R T misGBl' lénia

per

Gil BonanciB

Dins el món de l 'ar t , Girona no tan sois és

par t del cercle que envolta aquesta mani festa­

d o , sino que, de vegades, també el p rop i eix,

al centre de la qual comenta la gran espiral que

s'estén f ins a l ími ts insospitats.

S'ha repet i t aquest f e l , quan a p r imers de febrer . el p in to r Jesús-Caries Vilal longa va vo-ler presentar, a Gi rona, una obra destinada a un llarg recorregut a nivell mund ia l , abans que def i -n i t i vament es posÍ a la venda, pulx que la ma-teixa obra , no tan sois per les seves dimens'ions — 2 ' 6 0 X 4'óO met res—, sino també per la seva temát ica, representat iv i tat i esperit que l ' inspi -ra , con jun tament amb l 'acurada técnica, d ibu ix i color de la qual és mestre aquest ar t is ta , bé mereix una atenció especial, que diverses gale-ries estrageres ¡a !i han donada, demanant per cxposar-la, sois de conéixer el pro jecte i el con-t ingut-missatge de pau que por ta , i na tu ra lment , la valúa de l 'ar t is ta.

El t í to l de l 'obra, «Retrat imaginar i de 24 ge­nis universals», és de per si expressiu i a la ve­gada contundent , per quant la ¡maginació és sois en aspectes s imból ics , quan la real i tat deis ho-mes que hi f iguren és ben palesa, personatges decisius, por tadors de missatges i d'esperances, homes posit ius per a una humani ta t que cerca aquest re t robament , aquest mi l lorament , aquesta necessitat de creure i I luitar per una pau que apor t i equ i l i b r i i comprensió, que tant és neces-sária perqué els ideáis que dViem teñi r , es con-verte ix in en real i tat . Aquests ton els genis esco-liits per en Vilal longa.

Marc Chagall, p in to r rus que v¡u al sud de Franca; Henry Moore , escultor anglés; Gunt te r Grass, escr ip tor alemany, autor , entre altres t í-tols, de «El Rodaballo» i «El tambor de hoja la­ta»; Néstor Basterretchea, escultor base; Leo-pold Sedar Senghor, gran humanis ta, poeta, ex-president del Senegal; García Márquez escr ip tor Colombia; Francis Bacon, p in to r anglés; Dr. Hans Selye, psicóleg canadenc; Hans Werner Henee, compos i to r alemany; Paul Bocuse, chef de cuina francés; Lluís Buñuel , d i rec tor de cine­ma espanyol ; Kenso Tage, arqui tecte japonés; Ak i r o Kurosawa, d i rec tor de cinema jaqonés; Maur ice Bejar t , coreófrag de ballet f rancés; George Balanchine, coreograf de ballet rus-ameri-cá; Bette Davis, art ista de cinema amer icana, integrada a la Dona Mare, creadora de l 'home, centre de l 'univers; equip americá del Projecte Apol-lo compost peí Dr. K. H. Debus i els as-tronautes A rms t rong , A ld r i n i Gagar in ; Maia Plisetskaya, bai lar ina del Boiskoy de Moscou; Dr. James Watson i Dr. Francis Cr ick , americá i an­glés, respect ivament, biólegs genétics, premis Nobel ; Montserra t Caballé, la gran cantant ; Sal­vador Dalí, p in to r ; Marquer i íe Yourcenar , es-c r ip to ra belga-francesa-americana; i S imone de Beauvoir, escr iptora francesa.

55

'Retrat imaginan de 24 genis universals", obra de Jesús-Caries Vilallonga.

La perscnal i tat-esper i t -sent imení de ('artista Vilallonga és ben ref lect ida en aquesta obra , com una cr ida, mes rea! que s imból ica, feta m i t j an -gant el seu ar t , pero valent-se a la vegada d'aque-lles persones que, per ser representat ivas, les a jun ta , perqué així apor t i cada una el seu sím-bo l , el camí a través del qual ha fet a p o r t a d o de quelcom pos i t lu per a la human i ta t , const i -tu in t entre tots, cada u amb el seu ingredient especia! un tot d'alló que e¡s homes cerquen, que pot deslligar-nos de les falses o dolentes pas-sions —entenem que h¡ ha passions bones—, que ens poden al i iberar. Son el con jun t de veus que fo rmen el gran cor per cantar una I l ibertat , o el con jun t d 'a lquimistes que han apor tat el seu pet i t pero impor tan t secret, perqué una ve­gada con junta ts , aconseguir la panacea somnia-da. Una O.N.U. de l 'esperit per a homes esperan-gats, que sigurn ells els qu i sssenyalin el camí i la manera de fer el recorregut .

A ixó és el que ha sent i t , ha vist i ha exte-r ior i tzat el p in to r Jesús Vi lal longa, en aquesta selecció de personatges, conver t in t el quadre en un Ilibre de missatges, en un disc de cancons nadatenques o de pau, en una música equi l ibra­da per a to ts . Creu en Thome, tal com és, és a d i r , fact ib le de mi l lo rament , si els altres homes —d'a l t res homes—, hi aporten aquest b r i espe­cial i excepcional que ells teñen. Homes com Ja­mes Watson i Francls Cr ick , ambdós premis No-bels de biología, descobr idors de! D.N.R., que pot

ser el component genétic p roduc to r d 'un canvi impor tan t en tota l 'estructura de la humani ta t vers la creació d 'un nou ser, f o rma t per di fe-rents contraccions cromosóniques.

A par t tots els símbols i f i na l i ta t de l 'obra, hi ha, d i r íem, l 'obra artíst ica d 'un home que com Jesús Vi lal longa, atret de sempre per i 'art peí fet de por tar - lo en la propia sang, pero cons-cient que el camí és Darg, i a les voreres d'a~ quest camí pot haver-hi f l o rs en alguns indre t , per d'al tres plens de d i f i cu l tá is inclús de c in­gles. La real i tat de l 'home és el seu punt d ' in ic i i de f ina l . Per aixó escr iu : «L 'home és un acci-dent de la natura. Cerca en el seu passat la jus­t i f i c a d o de la seva existencia present. En el seu f u tu r desit ja de f in i r la propia esséncia després de la mor t . La so l udó és ¡a d'acceptar el mls ter i que ens envolta com a fon í ver i tab le de v ida. No convé ésser massa cur ios ; tanmateix v indrá el d is que, pensant que ho sabem to t , pensarem haver-ho descobert to t» .

Tot a ixó ens ho d iu també amb el seu dla-leg-pintura, de la que n'és exponent l 'obra sua-ra presentada, que no és res mes que la madu-resa deis seus enys d 'estudis , v ia t jan t i t reba-llant, f idel a una técnica mo l t par t i cu la r i posi­t iva, amb d ibu ix de v i b r a d o ní t ida, remarcant i fent sent i r p lenament aquesta comunicac ió v ibra tor ia ta lment com si la p in tura fos, no un receptor d' idees, sino un esparcidor de resso-

56

náncies oscil-lants i concretes a la vegada. Equi l i -b r i amb el color on els vermells i grisos juguen a s lntet i tzar mi l lor cada expressió o cada sent'i-ment d'una faisó especial en les f igures, jun tan t real i tats amb símbois ben def in i ts , v i r tu ts pic-tor iques de les quals sempre s'ha valgut , i que ara, en aquesta obra «Retrat imaginar i de 24 genis universals» aplega ta iment com si fes no sois el sumar i de tot el seu pensament, sino també de la seva expressió ar t ís t ica, resum i re-presentat iu com en un gran reta ule medieval , amb les técniques i mot ivacions d 'ara, amb una al-legorla a !a mít ica balanga de la just ic ia , l'eix central d 'equ i l ib r i de la qual es t roba en aques­ta dona-bailarina en blanc, expressió exter ior i t -zada de la bellesa i r i tme f ís ic, que l 'art ista cer­ca també, i ho aconsegueix p lenament en l 'obra, en aquest seu dar rer quadre.

A part la seva presencia física plenament en­marcada amb la bonhomia de la seva manera de ser, equ i l ib ra t en els sent iments com el color ais seus quadres, seré com els ceis que ha p i n -tat , expressiu com els seus d ibu ixos. Tema, sen-s ib i l i ta t i expressió equi l ibraven els seus colors i d ibu ixos. Un diáleg, p ic tór ic i huma — o hu­ma i p i c t ó r i c—, d 'un home envers els al tres homes, per parlar- los de quelcom tan impor tan t com de la prop ia tér ra, aconseguint p lenament t rametre ' ls tot quant ella representa tant peí fet d'haver-h¡ nascut com d'haver estat el lloc on transcorregué la seva v ida, llocs que foren ins­p i r a d o per a l 'ar t is ta, cosa comprensib le si te-n im en compte que és una de les más boniques, i que en Mas Coilellmir fou un deis homes que mi l lor va saber in terpretar - la , perqué, a par t el seu ar t , la comprenia plenament i Testimava.

MAS COLLELLMIR ENS HA DEIXAT LA GIRONA D'EN FARGNOLl

Fins i tot en el seu adéu — l a m o r t — en Bar-tomeu Mas i Coilel lmir f ou espontani , com una pinzellada, d i r íem com tota la seva v ida, plena d'una continu'í tat d'esclats no sois art íst ics, sino també plenament humans. Eli, que havia fet partíceps a to thom del seu art mi t jangant la seva obra creadora, també contribu'ía a a judar aquells que així mateix vol ien manifestar les se-ves inquietuds a través de la p in tu ra , a r r ibant a d i r i g i r I'Escola de Bel les Arts d 'Olot duran t mol ts anys. Nascut a les Preses el 21 de juny de 1900, acudí a IVEscola de Belles Arts d 'O lo t» , de la qual n'eren mestres els Berga i Melc ior Domenge. Després, cap a Barcelona per anar a l 'Académia Baixas i, mes ta rd , a l'Escola de Be­lles Ar ts , on l'any 1929 va comentar la seva tasca d'ensenyanga.

L'any 1939 torna a Olot i exercí com a pro-fessor de la seva Escola de Belles Arts perqué, tres anys després, el 1942, en fos nomenat Di­rector, co inc id in t amb la pub l i cado de les seves «Perspectivas del ar t is ta. Método de la cuerda de arco». Fou ell qui in t rodu í a r«Escola de Be­lles Arts Olo t ina» les técniques del gravat, p in ­tu ra m u r a l , al frese i a la cola, perspect iva, es-mal t i cerámica.

El seu pas per aquesta v ida, ar t ís t icament par lant , ha estat p ro l í f i c i f ruc t í fe r , ja que a mes de t rasmetre l'ensenyanga, mai no va dei-xar de pract icar amb continu'í tat — c o m ho de-mostren les seves expos ic ions—, la p in tu ra , part del seu prop i ésser, ta iment com si fos l'essén-cia d'ell mate ix , precisament en un lloc d'ano-menada art íst ica peí fet de teñir una escola pro­p ia, que potser no és una manera concreta d'ex-pressió, pero sí com un teló de fons, un acom-panyament mus ica l , o un cal idoscopi de colors, en torn del qua l , cada art ista pot aportar-h i el seu prop i concepte d'expressió. Aixó és el que féu i va ensenyar a fer en Mas Coilellmir.

En real i tat fou la Girona de tots, si bé V. Fargnol i la va veure de p rop , la va sentir plena­ment , i va saber t rans fo rmar en documents grá-f ics-histór ics, uns fets, uns homes, uns pobles i uns moments que representen uns impor tan ts documents que, com varen poder constatar els g i ronins que acudiren a v is i tar les exposicions de les 2.500 fotograf íes, aporten interessants detalls.

A l ' lns t i tu t Vell de Giron.^, a la Sala Fidel Agui lar i a la Casa de Cul tur . í , organi tzat con-jun tament per l 'A juntament i la D i p u t a d o , el dia 16 de febrer foren inaugurades les mostres, convenientment ordenades segons temát iques que anaven de les comarques a personatges, ac-tes fo l k ló r i cs , és a d i r , tot alió que era actual i -tat en aquells moments i época que reflecteix l 'obra de V. Fargnol i , q u l , des de comengament de segle f ins l'any 1936, va recorrer tots els in -drets de les nostres terres, amb la p r im i t i va máquina de fer fotografíes supeditada a tots els inconvenients técnics de l lavors, pero aconse­guin t , aixó sí, uns resultats que cal assenyalar com a sorprenents, per la qual cosa, queda ben palés que a par t el seu interés per l 'estudi , es tractava d 'un autént ic ar t is ta , que sabia cercar, veure els detalls impor tan ts , la temát ica, les llums i l 'aportació de la ¡matge a la narra t iva d i recta.

Un encert fou la presentado de l 'obra, en la qual mol ts g i ronins poden descobr i r els aspec-tes d'aquella nostra Girona abocada com sem­pre al treball ¡ a la superado, pero amb uns pa-ratges, unes construccions, uns vest i ts, uns cos-tums per a nosaltres ja encestrals, que perme-teren ar r ibar f ins ais nostres dies, i de tot el que en deixá constancia la cambra inqu ie ta , constant, sensible d 'un home que con t r ibu í a i ­xí a alió que tant est imem ara: la coneixen^a d'aquells períodes de temps, aparentment llu-

57

V y t ^ ^O.v\fl.v^a... •'-' y ^ l - b — V , f Á v ^ \ r t O L i —

Valenti Fargnoli vd recorrer tots els pobles de les nostres comarques i capta el taranná d'una época passada en la qual el paisaige no sofría les contrarietats actuáis: l'exemple

de Sait és només aixó, un exemple.

58

nyans, pero tan immedia ts , que encara els nos-tres pares o els nostres avis h¡ eren presents, fo rmaven par t d'aquell en t c rn . V. Fargnol i , com-prengué alio que una bona imatge és mi l lor que nnoltes paraules. I ens llega, no sois una bona imatge, sino 2.500 — o moltes mes ja que la quan t i t a t assenyalada és la que es va exposar—, en cada una de les quals hi ha auténtica docu-mentac ió.

THARRATS I CADAQUES

La plena v i ncu lado del g i roní Joan Josep Tharrats a Cadaqués, és coneguda de t o t h o m , i d 'una faisó especial peí món de l 'art , del qua l , la sempre at ra ient poblac ió es conver t í com en la capi ta l i ta t , puix que els art istes la t ransfor­maren en una mena de centre de pelegrinatge, on gran quant i ta t d'ells hi acudien, i mol ts h'i restaven meravellats deis seus atract ius pictó-r ics, per la qual cosa, moltes de les cases de la v i la , o el seu en to rn , son de p in to rs , i ent re elies, una de les más antigües i constantment activa és la de Tharrats .

Com sigui que els l i terats i músics també sent i ren idéntica atrácelo, tot aixó féu que, de mo l ts anys eni;á, Cadaqués fos com la c iu ta t sagrada de l 'art. On es plasmava l 'art , on es parlava de l 'art , on l 'art era ánima i esperit del v i u re quot id iá .

A par t la seva histor ia prop ia , mol t densa per cert , deis seus atract ius paisatgístics o tu -ríst jcs, Cadaqués té una histor ia ín t ima, plena-ment sentida, de l 'art . I és aquesta impor tan t h is tor ia , la que ha escrit ara un p in to r , en Thar­rats, en un I l ibre t i tu la t «Cent anys de p in tu ra a Cadaqués».

Creiem que el I l ibre és necessari per a la co-neixenga de l 'art , no tan sois a Cadaqués, sino a tot Catalunya i ens at rev i r íem a d i r i to t el món , perqué a Cadaqués hi anaven gent de tots els indrets, por tadors de les darreres expressions ar t ís t iques, deis fets, anécdotes o histor ies que es teixien entorn de l 'art , i deis quals, els ar t is­tes mes o menys v inculats a Cadaqués en fo rma-ven part i a vegades f ins i tot n'eren l'eix.

La temática era, dones, atract iva, i en Thar­rats, a part els coneixements que en té, sap per igual — c o m ho ha palesat—, anal i tzar i u t i l i t -zar els colors com les paraules. I és que ell ha es-tat i segueix essent un «art is ta to ta l» , que pot manifestar-se amb les mes diverses maneres. Un home seré, un anal ista, un detall ista de l 'ar t i de totes les inquietuds humanes, i que ens ofe-reix un Il ibre, d in 'em necessari per a conéixer la h is tor ia de l 'ar t , en aquests darrers temps, cap­tada del seu mi rador-observator i de Cadaqués, al qual li ret un homenatge. Un homenatge mes de Tharra ts a Cadaqués i a la p i n t u r a . . .

59