VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l Obac · The implementation process of the European...

Col·lecció_Documents de Treball

VII Monografies de Sant Llorenç del Munti l’Obac

Sèrie_Territori 20

VII

Mo

nog

rafi

es d

e S

ant

Llo

renç

del

Mun

t i l

’Ob

ac

20

Consulteu altres publicacions al webde la Llibreria de la Diputació de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona, juntament amb els 100 ajuntaments implicats, dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.

L’objectiu d’aquesta publicació, adreçada a tècnics, professionals i estudiosos en general, no és altre que fomentar al màxim el coneixement en totes les disciplines que tenen a veure amb aquests espais naturals protegits. Aquest coneixement, traslladat a l’àmbit de la gestió, és una eina d’incalculable valor per garantir l’equilibri territorial i ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals.

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge, 3r. pis08036 BarcelonaTel. 934 022 428 · Fax 934 022 [email protected]/parcsn

Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Territori, 20

VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Comunicacions presentadesels dies 19 i 20 de novembre de 2009 a la VII Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Parc Audiovisual de Catalunya. Terrassa

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i estades ambientals, entre altres serveis i activitats.

© Diputació de BarcelonaJuliol de 2011Coordinació: Jordi Hernández, Jordina Grau i Josep Melero. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona

Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaComposició: Addenda, scclISBN: 978-84-9803-416-5Dipòsit legal: B-28192-2011

www.addenda.es

5

Sumari

Presentació 12

Gestió

Iniciatives locals per a la protecció del territori: el connector ecològic entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat 14E. Miralles, M. Fernández i M. GuardiolaMinuartia. Estudis ambientalsIniciativas locales para la protección del territorio: el conector ecológico entre Sant Llorenç del Munt y MontserratLocal initiatives for environmental protection: greenway between Sant Llorenç del Munt and Montserrat

Set anys de recerca acció a Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 22I. OteroConsell Local de Medi Ambient de Matadepera. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de BarcelonaSiete años de investigación-acción en Matadepera y en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacSeven years of action research in Matadepera and Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

El procés d’implantació de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 28E. RosSecretaria tècnica de la CETS a Sant Llorenç del Munt i l’ObacEl proceso de implantación de la Carta europea de turismo sostenible en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacThe implementation process of the European Charter for Sustainable Tourism in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Valoració del patrimoni natural, arquitectònic i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir de la interpretació d’itineraris 33E. de Lecea i E. RosSuport al Sistema de Qualitat. Secretaria tècnica de la CETSValoración del patrimonio natural, arquitectónico y cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacAppreciation of the natural, architectural and cultural heritage of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park based on the interpretation of routes

Resums

Gestió i desenvolupament dels sistemes agraris al parc natural 38F. MadaulaOficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaGestión y desarrollo de los sistemas agrarios en el parque naturalManaging and developing agricultural systems in the natural park

VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 6

Projectes de recuperació del medi natural amb voluntariat. L’exemple de l’Escola de Natura i Formació la Muntada (Vall d’Horta) 39I. Estopà i F. TerolCoordinador dels projectes de voluntariat de la Muntada. Coordinador de l’Escola de Natura i Formació la MuntadaProyectos de recuperación del medio natural con voluntariado. El ejemplo de la Escola de Natura i Formació la Muntada (Vall d’Horta)Projects to recover the natural resource by means of volunteer work. The example of La Muntada Nature and Training School (Vall d’Horta)

El Pla d’ús públic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 40J. Canals i E. RosOficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaEl Plan de uso público del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacPlan for Public Use of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

El Pla d’itineraris del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 41J. Canals, E. de Lecea i T. AdellTècnic d’ús públic de la Direcció Territorial Occidental. Suport al Sistema de QualitatOficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaEl Plan de itinerarios del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacItinerary Plan for the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Fauna

Composició de la comunitat de mol·luscs de les codines en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’impacte del trepig i l’erosió en el Montcau 43V. BrosOficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaComposición de la comunidad de moluscos de rellanos y pedregales en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, y el impacto del pisoteo y la erosión en el MontcauComposition of the mollusc community in the shelves and rocky ground of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park, and the impact of trampling and erosion in El Montcau

Estudi de les comunitats de formigues del mosaic de bosc de ribera del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 53J. Aleix i X. EspadalerDepartament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Universitat Autònoma de Barcelona. Grup de Biodiversitat Animal. Unitat d’Ecologia i CREAF. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Universitat Autònoma de BarcelonaEstudio de las comunidades de hormigas del mosaico de bosque de ribera del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacStudy of ant communities in the riparian forest mosaic of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Tendències dels ocells nidificants 2002-2008 a Sant Llorenç del Munt i l’Obac: una eina per avaluar els efectes del canvi climàtic 62M. Anton, V. Bros i S. HerrandoInstitut Català d’Ornitologia. Museu de Ciències Naturals, Zoologia. Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaTendencias de las aves reproductoras 2002-2008 en Sant Llorenç del Munt i l’Obac: una herramienta para evaluar los efectos del cambio climático


Nesting bird trends 2002-2008 in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park: a tool to assess the effects of climate change

Distribució i abundància del gamarús (Strix aluco) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 70P. Martínez i A. PerisADENCDistribución y abundancia del cárabo (Strix aluco) en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Distribution and abundance of the tawny owl (Strix aluco) in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Programa de seguiment de les papallones diürnes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 75J.M. Sesma i Q. MuñozVoluntaris del Catalan Butterfly Monitoring Scheme Programa de seguimiento de las mariposas diurnas del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Daytime butterfly monitoring scheme in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Bases metodològiques per al seguiment de les poblacions de conill (Oryctolagus cuniculus) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 81A. Peris, V. Bros i J. Torrentó Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaBases metodológicas para el seguimiento de las poblaciones de conejo (Oryctolagus cuniculus) en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac Methodological basis for monitoring rabbit (Oryctolagus cuniculus) populations in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Els carnívors al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Estudi mitjançant trampeig fotogràfic 86A. Peris i R. CampuzanoNaturalistes en AccióLos carnívoros en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Estudio mediante trampeo fotográficoCarnivores in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park. Study by means of camera traps

Monitorització de les poblacions de senglar (Sus scrofa) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Estat actual i perspectives de futur 95E. Casas-Díaz, F. Closa-Sebastià, A. Peris, J. Torrentó, À. Miño, R. Casanovas, E. Serrano, I. Marco i S. LavínServei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS). Universitat Autònoma de Barcelona.Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de CatalunyaMonitorización de las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Estado actual y perspectivas de futuroMonitoring of wild boar (Sus scrofa) populations in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park. Current state and future prospects


Efectes del foc en les comunitats de mol·luscs terrestres en l’incendi forestal de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: aplicacions a la gestió del parc 104X. Santos i V. BrosDepartament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaEfectos del fuego en las comunidades de moluscos terrestres en el incendio forestal de 2003 en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: aplicaciones a la gestión del parqueEffects of the 2003 forest fire on terrestrial mollusc communities in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park: applications to the park management

Estudi de la biodiversitat de coleòpters de vegetació, postincendi forestal, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 111A. Viñolas i X. SantosMuseu de Ciències Naturals (Zoologia). Barcelona. Departament de Biologia Animal. Universitat de BarcelonaEstudio de la biodiversidad de coleópteros de vegetación, postincendio forestal, en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacStudy of the biodiversity of plant-eating coleopterans, post-forest fire, in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Treballs de recuperació de les poblacions de quiròpters del parc natural després de l’incendi de 2003: seguiment de caixes niu 120X. Bayer, M. López, C. Guasch i J. Serra-CoboAreambiental. Facultat de Biologia. Universitat de BarcelonaTrabajos de recuperación de las poblaciones de quirópteros del parque natural después del incendio de 2003: seguimiento de cajas nidoProjects to recover chiropteran populations in the Natural Park subsequent to the 2003 fire: monitoring of nest boxes

Resums

Efectes dels tractaments de millora de la pinassa (Pinus nigra) sobre els ocells i els petits mamífers a can Dalmau (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) 127J. Ribas, I. Torre, J. Torrentó i J. JürgensMuseu de Granollers-Ciències Naturals. Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Diputació de BarcelonaEfectos de los tratamientos de mejora de la pinaza (Pinus nigra) sobre los pájaros y los pequeños mamíferos en Can Dalmau (Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac)The effects of improvement measures concerning European black pine (Pinus nigra) on birds and small mammals in Can Dalmau (Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park)

Conservació del cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 128G. Conill, G. Mas i T. MampelBiòlegs, Ecotons s.c.p. (Gestió d’espais naturals i conservació d’espècies autòctones).Oficina Tècnica de Parcs Naturals, Diputació de BarcelonaConservación del cangrejo de río ibérico (Austropotamobius pallipes) en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacConservation of the white-clawed crayfish (Austropotamobius pallipes) in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park


Revisió del cens del poblament de les aus rapinyaires forestals i localització de les seves àrees de nidificació al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 129M. CireraRevisión del censo del poblamiento de las aves rapaces forestales y localización de sus áreas de nidificación en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacReview of the population census of forest birds of prey and location of their nesting areas in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

El Pla estratègic de conservació de la fauna a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultats per al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 130I. Torre, D. Carrera, F. Pàramo i C. DalmasesMuseu de Granollers-Ciències Naturals. Granollers. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de BarcelonaEl Plan estratégico de conservación de la fauna en la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Resultados para el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacStrategic Plan for the conservation of wildlife in the Barcelona Provincial Council’s Natural Park Network. Results of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Evolució de la població de senglar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 131F. Navàs i C. RosellMinuartia. Estudis ambientals. Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Universitat de BarcelonaEvolución de la población de jabalí en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacEvolution of the wild boar population in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Efectes a mitjà termini en les comunitats de macroinvertebrats després de l’incendi del 2003: foc enfront de sequera 132I. Verkaik, M. Vila-Escalé, M. Rieradevall i N. PratDepartament d’Ecologia. Universitat de BarcelonaEfectos a medio plazo en las comunidades de macroinvertebrados después del incendio del año 2003: fuego versus sequíaMedium-term effects on macroinvertebrate communities following the 2003 fire: fire versus drought

Vegetació

Impacte de la gestió de la fusta cremada i del subsolat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 134P. Pañella, P. Lago, S. Sabaté i T. SaurasUnitat de Fisiologia Vegetal. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de Barcelona.Departament d’Ecologia. Universitat de BarcelonaImpacto de la gestión de la madera quemada y del subsolado en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacImpact of the management of burned wood and subsoil in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Apunts sobre macrolíquens foliacis de Sant Llorenç del Munt 152A. ComellasSecció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de TerrassaApuntes sobre macrolíquenes foliáceos de Sant Llorenç del MuntNotes on foliose macrolichen in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park


Vegetació arvense de can Pèlags 156A. Comellas Secció de Ciències Naturals del Centre Excursionista de TerrassaVegetación arvense de Can PèlagsWeed vegetation in Can Pèlags

Sobre la presència de la noguera negra (Juglans nigra) al torrent de Bogunyà, terme de Terrassa, única localitat coneguda a Catalunya 159À.M. HernándezSobre la presencia del nogal negro (Juglans nigra) en el Torrent de Bogunyà, término de Terrassa, única localidad conocida en CatalunyaOn the presence of black walnut (Juglans nigra) in Torrent de Bogunyà, district of Terrassa, the only known location in Catalonia

Proposta de catalogació i conservació dels arbres més singulars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’exemple del vessant sud-est del massís 164Ò. MasóCentre Excursionista de Castellar del Vallès. Centre Excursionista Llorençà. Unió Excursionista de Sabadell. Centre Excursionista de TerrassaPropuesta de catalogación y conservación de los árboles más singulares del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El ejemplo de la vertiente sureste del macizoProposal to catalogue and conserve the most unique trees in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park. The example of the south-eastern slope of the massif

La regeneració natural de Pinus nigra subsp. salzmannii a la finca de can Dalmau del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac 177C. Fernández, C. Bladé i T. SaurasUnitat de Fisiologia Vegetal. Departament de Biologia Vegetal. Universitat de BarcelonaLa regeneración natural de Pinus nigra subsp. salzmannii en la finca de Can Dalmau del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacThe natural regeneration of the Pinus nigra ssp. salzmannii in the Can Dalmau estate of the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park

Informe sobre prospecció etnobotànica i revaloració del patrimoni genètic agrícola del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i rodalia, 2009 192E. Casas i A. GarrigaResponsable de l’informe. Les Refardes, Mura, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Masoveria del Marquet de les Roques, Sant Llorenç Savall, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacInforme sobre prospección etnobotánica y revalorización del patrimonio genético agrícola del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac y cercanías, 2009Report on the ethnobotanical survey and revaluation of the agricultural genetic heritage in Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park and the vicinity, 2009

Resums

Pla estratègic de conservació dels hàbitats i la flora a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona 198D. CarreraOficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de BarcelonaPlan estratégico de conservación de los hábitats y la flora en la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de BarcelonaStrategic Plan for the conservation of habitats and flora in the Barcelona Provincial Council’s Natural Park Network


Patrimoni cultural

La taula d’orientació geogràfica de la Mola. Una taula amb història 200C. CapellasLa mesa de orientación geográfica de La Mola. Una mesa con historiaLa Mola geographical interpretation panel. A panel steeped in history

La taula d’orientació geogràfica de la Mola. Realització de la nova taula 210C. CapellasSabadellLa mesa de orientación geográfica de La Mola. Realización de la nueva mesaLa Mola geographical interpretation panel. The making of the new panel

Llista d’assistents 220


Presentació

La creació d’un espai natural protegit implica una gran confluència d’interessos i sinergies. Tots, però, parteixen d’un denominador comú: el medi que l’acull, la bellesa del paisatge i l’es-tima que genera en la societat. Aquesta mo-tivació social es plasma en tots els àmbits i, per descomptat, en el científic. Com a fruit del gran dinamisme social que generen els espais naturals més nostrats, sorgeixen defensors i estudio sos del patrimoni natural i cultural en-curiosits pel seu entorn que recullen dades, in-vestiguen i elaboren teories de gran interès per a la conservació i la millora del medi.

Ja des de l’inici de la gestió dels parcs na-turals, la Diputació de Barcelona va incloure als seus programes la celebració de trobades d’estudiosos, intentant aplegar tot un públic que aprecia la muntanya i que dedica part del temps i esforços a treballar i a aprofundir el seu coneixement. Des de les primeres jornades, ce-lebrades al poble de Montseny el 1986 i a Ma-tadepera el 1987, les trobades constitueixen un referent per als investigadors i estudiosos que centren el seu àmbit de treball en la Xarxa de Parcs Naturals. Com aleshores, l’objectiu de constituir un punt de trobada i discussió a l’en-torn del patrimoni natural i cultural continua vi-gent. És en aquest marc que s’han consolidat les trobades a cada parc amb una periodicitat quadriennal, constituint tot un referent que ja mira la propera cita per al 2013.

La preocupació per valorar el patrimoni na-tural i cultural a través del coneixement és una constant que s’evidencia també en el centre de documentació del parc, un autèntic gresol on conflueixen tots els estudis i documents rela-tius al parc i al seu entorn per a referència dels mateixos estudiosos i de la societat en general.

Ara es presenten les aportacions a aquesta VII Trobada, celebrada a Terrassa amb un gran èxit de participació i assistència: 34 comunica-cions i prop d’un centenar d’inscrits, fet que de-mostra l’encert de la iniciativa. La temàtica de les presentacions ha trencat el patró habitual d’altres trobades. Hi ha hagut una bona o molt bona presència de disciplines com la zoologia, la botànica i la gestió ambiental; una menor re-presentació de la història, i s’han trobat a faltar comunicacions referides a l’ecologia, la geolo-gia, la geografia i l’educació ambiental. Amb tot, hi va haver molta participació del públic.

Aquestes comunicacions s’apleguen en la sèrie Territori de la col·lecció Documents de Treball de la Diputació de Barcelona, un marc temàtic de consulta obligada per a professio-nals i investigadors. Amb aquest nou títol es contribueix, així, a aprofundir les diverses àrees del coneixement relatives a la gestió i la conser-vació dels espais naturals.

Oficina Tècnica de Parcs NaturalsÀrea d’Espais Naturals

Gestió

VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · p. 14-21 · Diputació de Barcelona · 2011 14

Iniciatives locals per a la protecció del territori: el connector ecològic entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat

Eulàlia Miralles,1 Marc Fernández1 i Moisès Guardiola1Minuartia. Estudis ambientals

Resum

L’any 2002, des de la Diputació de Barcelona es va establir una hipòtesi de connexió entre Sant Llo-renç del Munt i Montserrat que incloïa els muni-cipis de Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Ole-sa de Montserrat i Esparreguera. Viladecavalls i Vacarisses han iniciat un procés de protecció d’aquest connector ecològic.

L’article analitza la situació actual de l’àmbit connector en aquests municipis i se centra en l’anàlisi de la figura dels plans especials urbanís-tics locals com a eina per a la preservació de la connectivitat ecològica supramunicipal. S’exposa la metodologia utilitzada per a l’elaboració dels plans especials i se n’analitza el contingut amb l’objectiu de valorar la seva aportació al coneixe-ment, la planificació i la posterior gestió del ter-ritori.

Paraules clauConnectivitat ecològica, pla especial, planejament urbanístic, Sant Llorenç del Munt, Montserrat

Resumen

Iniciativas locales para la protección del territorio: el conector ecológico entre Sant Llorenç del Munt y MontserratEn el año 2002, desde la Diputació de Barcelo-na se estableció una hipótesis de conexión entre Sant Llorenç del Munt y Montserrat que abarcaba los municipios de Terrassa, Vacarisses, Viladeca-valls, Olesa de Montserrat y Esparreguera. Vilade-cavalls y Vacarisses han iniciado un proceso de protección de este conector ecológico.

El artículo analiza la situación actual del ámbi-to conector en estos municipios y se centra en el análisis de la figura de los planes especiales ur-banísticos locales como herramienta para la pre-servación de la conectividad ecológica supramu-nicipal. Se expone la metodología utilizada para la elaboración de los planes especiales y se analiza su contenido con el objetivo de valorar su apor-tación al conocimiento, planificación y posterior gestión del territorio.

Palabras claveConectividad ecológica, plan especial, planea-miento urbanístico, Sant Llorenç del Munt, Mont-serrat

Abstract

Local initiatives for environmental protection: greenway between Sant Llorenç del Munt and MontserratIn 2002, Barcelona Provincial Council set forth an idea to link Sant Llorenç del Munt and Montserrat which encompassed the municipality of Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Olesa de Montserrat and Esparreguera. Viladecavalls and Vacarisses have set a process in motion to protect this green-way.

The article examines the current situation sur-rounding the greenway in these municipalities and focuses on the analysis of special plans concern-ing local town planning as a tool for upholding su-pramunicipal ecological connectivity. The meth-odology employed for drafting the special plans is outlined and their content is analysed in order to assess their contribution to gaining an insight into, planning and subsequently managing the territory.

KeywordsEcological connectivity, special plan, town plan-ning, Sant Llorenç del Munt, Montserrat


Introducció

A Catalunya, com a la resta del continent eu-ropeu, és palesa una pèrdua sostinguda de bio diversitat, tant en poblacions com en es-pècies i hàbitats, i també en diversitat de pai-satges, tal com recull el document Bases per a les directrius de connectivitat ecològica a Catalunya (DMAH, 2006). De manera progres-siva, el des envolupament d’espais urbanitzats i d’infraestructures ha anat configurant barre-res que converteixen els abans grans contí-nuums d’hàbitats naturals o seminaturals en un mosaic on queden retalls d’espais naturals, no sempre connectats entre ells i immersos en un context fortament artificialitzat (Rosell et al., 2009).

La simple conservació de superfícies na-turals aïllades no és suficient per garantir la viabilitat de les poblacions que hi habiten. El fet de conservar la biodiversitat implica no so-lament conservar aquests hàbitats, sinó també assolir un nivell suficient d’interconnexió. Ac-tualment, es tendeix a afrontar la qüestió des d’una perspectiva integral: es tracta de mante-nir nivells alts de permeabilitat en el conjunt del territori i, en aquest context, assegurar la con-nectivitat entre els espais protegits.

L’any 2002, des de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona es van fer els Estudis per a la connexió territorial entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat (Diputació de Barcelona, 2002), en els quals es va cartografiar una hipò-tesi de connexió entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat que incloïa els municipis de Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, Olesa de Montserrat i Esparreguera.

Posteriorment, el Pla d’ordenació urbanística municipal de Terrassa (Ajuntament de Terrassa, 2003) va delimitar una àrea de 1.319 hectàrees situada entre aquesta hipòtesi de connexió i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que pel seu interès ecològic forma part del sis-tema d’espais lliures del municipi com a parc natural de nova reserva, sobre el qual es pro-posa la futura ampliació dels límits actuals del parc natural.

El maig de 2007 s’aprovà definitivament el Pla especial de protecció de la serra de Coll-cardús al municipi de Viladecavalls, promogut per l’Ajuntament de Viladecavalls (DOGC de 30.07.2007), que inclou majoritàriament l’àmbit de la hipòtesi de connexió establerta l’any 2002. Durant la tramitació d’aquest pla espe cial, el se-

tembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de la xarxa Natura 2000 (Acord de Govern GOV/112/2006), en la qual es delimita l’espai ES5110012 Montserrat - Roques Blanques - riu Llobregat, proposat com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i de signat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que suposa la protecció formal d’una part del connector ecològic entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat, als termes d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Viladecavalls, man-tenint, però, una franja significativa sense pro-tecció al terme de Vacarisses. L’àmbit protegit a Vacarisses i a Viladecavalls correspon als es-pais de Montserrat i la serra de Collcardús del Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

El 15 de juny de 2009 l’Ajuntament de Va-carisses aprovà inicialment el Pla especial de protecció del connector sud entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat al municipi de Vacaris-ses. Aquest pla pretenia dotar d’un grau de protecció més gran l’àrea del connector per-tanyent al municipi de Vacarisses proposada en l’estudi de l’Àrea d’Espais Naturals de la Di-putació de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2002), i també millorar-ne la gestió per preser-var-ne els valors naturals, forestals, agrícoles, paisatgístics, de patrimoni històric i cultural i, especialment, l’interès com a connector.

La figura 1 mostra l’àmbit dels plans espe-cials en el context dels espais naturals prote-gits propers.

Els plans especials de protecció del connec-tor de Viladecavalls i de Vacarisses tenen el ca-ràcter i la naturalesa jurídica de plans especials urbanístics i es formulen a l’empara dels res-pectius planejaments generals municipals i del règim de competències i de procediments es-tablert en els articles 2, 14, 23, 76, 77, 83 i con-cordants del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC de 28.7.2005), com també del que disposen els articles 47, 48, 49, 50 i 51 res pecte del sòl no urbanitzable, i l’article 67 res-pecte dels plans especials per a la millora d’àm-bits rurals, per a la protecció i la millora dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge, tots ells relatius al citat Text refós de la Llei d’ur-banisme. Així mateix, s’emmarquen en el que estableixen els articles 92, 93 i 94 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (DOGC de 24.7.2006).


l Establir la programació i els mecanismes ne-cessaris per desenvolupar i gestionar els plans especials.

Metodologia

La metodologia emprada per elaborar els plans especials s’ha basat, a grans trets, en:l L’anàlisi documental d’estudis territorials i am-bientals generals i específics sobre l’àmbit.l L’explotació i l’anàlisi de la cartografia topo-gràfica i temàtica disponible, procedent de di-verses fonts.l Sessions de treball amb els responsables municipals de medi ambient, urbanisme i cul-tura dels respectius municipis.l Entrevistes amb coneixedors de la zona.l El treball de camp de reconeixement de l’àm-bit d’estudi per tal de contrastar i completar la informació obtinguda a partir de les fonts ante-riorment esmentades i, especialment, per ela-borar la cartografia d’hàbitats i de vegetació a una escala adequada per als objectius dels plans especials, i també per localitzar i identi-ficar les edificacions existents dins d’aquests.

Objectius

L’objectiu últim dels plans especials de protec-ció de Viladecavalls i de Vacarisses és contri buir a preservar la connectivitat ecològica entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, mantenint i/o millorant els valors naturals, fores-tals, agrícoles, paisatgístics i de patrimoni his-tòric i cultural d’aquest territori. Són objectius generals d’aquests plans especials:l Preservar i potenciar la funcionalitat de l’àm-bit que ordenen com a connector ecològic.l Adequar l’ordenació i la regulació de l’àmbit que ordenen als requeriments de la legislació urbanística i sectorial vigent.

I en són objectius més concrets:l Delimitar i zonificar l’àmbit objecte de pro-tecció.l Regular els usos i les activitats.l Regular les edificacions.l Definir i regular la xarxa viària.l Establir les mesures necessàries per protegir i millorar el medi natural i el paisatge i per maxi-mitzar la funcionalitat connectora de l’àmbit de protecció.

Figura 1. Àmbit dels plans especials en el context dels espais naturals protegits.


lats). Aquests darrers són els que presenten una sensibilitat més alta a la fragmentació dels seus hàbitats, ja que requereixen extensions importants d’hàbitat adequat continu per a la conservació de les seves poblacions a llarg ter-mini.

Les figures 2, 3 i 4 mostren el procés d’ela-boració i tramitació dels plans especials com també la seva estructura i el seu contingut.

La memòria justificativa dels plans especials se centra en l’anàlisi del medi físic (geologia, geo-morfologia, hidrologia i hidrografia), la vegetació, la flora i els hàbitats, la fauna, la connectivitat ecològica, el medi socioeconòmic, els riscos ambientals i el planejament vigent. Es tracta d’un document que, per a cadascun dels aspectes mencionats, descriu i analitza la situació actual i previsible, en fa una diagnosi i estableix reco-manacions i requeriments de protecció, els quals

l L’anàlisi de la connectivitat a partir d’una anàlisi paisatgística del conjunt de la matriu ter-ritorial entorn de l’àmbit dels plans especials, amb l’objectiu de determinar les zones que po-tencialment presenten un interès més gran per a la connectivitat ecològica i, concretament, per als desplaçaments de la fauna sensible a l’efecte barrera. La identificació d’aquestes zo-nes s’ha fet a partir d’una anàlisi cartogràfica mitjançant un sistema d’informació geogràfica (SIG) i aplicant el model DISPERSA (Rosell et al., 2003). Aquest model ha estat desenvolupat a partir de dades empíriques que correlacionen la presència i l’abundància d’un conjunt d’es-pècies animals de referència amb determina-des característiques del paisatge, analitzables amb SIG. Les espècies de referència utilitzades en la definició del model són els ocells i els ma-mífers forestals (lagomorfs, carnívors i ungu-

Figura 2. Procés d’elaboració dels plans especials.

Treball d’anàlisi i diagnosi

Proposta preliminar d’ordenació

Memòria justificativa

Plànols d’informació

Diagnosi i proposta d’ordenació

Document de síntesi

Publicació al web municipal

Presentació i debat

Informe ambiental

Proposta per a l’aprovació inicial

Observacions, aportacions, suggeriments, consultes...


coneixement d’aquest territori, així com unes di-rectrius d’actuació per a l’ordenació i la gestió de l’àmbit protegit.

Resultats

Situació actual del connector

La diagnosi feta en el marc de l’elaboració dels plans especials de protecció de Viladecavalls i de Vacarisses ha fet aflorar els punts forts i els punts febles del connector ecològic als respec-tius termes municipals.

L’àmbit objecte dels plans especials se situa a l’eix del Llobregat, en una zona de tran sició entre els trams mitjà i baix del curs fluvial del riu Llobregat i al peu dels contraforts cap al sud de la serra de l’Obac. Es tracta d’una àrea on la connexió ecològica entre els espais naturals s’ha vist progressivament dificultada pel desen-volupament d’un continu d’eixos viaris i zones urbanitzades, que genera un fort efecte barrera. La interconnexió de les zones de bosc, dels ma-tollars i dels espais agrícoles que es conserven en aquesta matriu territorial, constituïda per densos continus urbanitzats i grans infraestruc-tures, és essencial per conservar la diversitat

constitueixen el punt de partida per plantejar l’ordenació i les normes que contindrà el pla. D’aquesta manera, els plans especials incorpo-ren una diagnosi territorial i ambiental que, per si mateixa, ja suposa una aportació significativa al

Figura 3. Tramitació dels plans especials.

Aprovació definitiva i publicació en el DOGC

(Generalitat)

Aprovació inicial (ajuntament)

Proposta per a l’aprovació inicial

Aprovació provisional (ajuntament)

Proposta per a l’aprovació provisional

Al·legacions

Informes i administracions

Acord de la Comissió territorial d’Urbanisme

de Barcelona

Figura 4. Estructura i contingut dels plans especials.

Document 1

• Presentació

• Memòria d’ordenació

• Plànols d’informació

Document 2

• Memòria d’ordenació

• Normes

• Programa d’actuacions i avaluació econòmica

Annex: informe ambiental


plaçaments d’aquesta espècie, amb el risc per a la seguretat viària que això comporta. El tú-nel de Collcardús i el viaducte sobre la riera de la Torre esdevenen una oportunitat de per-meabilització de la via en aquest sector, on caldria garantir que es mantenen uns usos del sòl compatibles amb la seva funcionalitat com a passos per a la fauna. En aquest sentit, el futur enllaç entre la C-58 i el parc tecnològic de recursos renovables previst per la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Ca-talunya pot comprometre la funcionalitat con-nectora d’aquest punt.

La línia ferroviària convencional, formada per dues vies, no implica un efecte barrera destacable per si mateixa, tot i que de mane-ra sinèrgica pot reforçar la barrera que supo-sa l’autopista.

Directrius, regulació i actuacions que estableixen els plans especials

D’acord amb els objectius establerts, els plans especials regulen específicament els usos i les activitats admesos, les edificacions, les activi-tats extractives i la xarxa viària, i estableixen me-sures per a la protecció del medi i del paisatge i per a la millora de la funcionalitat connectora en el seu àmbit.

Per garantir la funcionalitat connectora, s’es-tableixen les directrius generals següents per a la gestió de l’espai i del seu entorn:l Mantenir la coberta forestal com a ús majo-ritari, potenciant, però, la presència de prats i conreus com a elements que afavoreixen la bio-diversitat.l Preservar i millorar els cursos fluvials i la ve-getació associada per la seva funció com a cor-redors ecològics.l Evitar la implantació d’usos poc compatibles amb la funcionalitat connectora a les proximi-tats dels punts crítics per a la connectivitat: tú-nel de Collcardús a la C-58 i viaductes sobre la riera de la Torre a l’autopista C-16/E-9 i a la carretera C-58. l En cas que es plantegin noves vies de comu-nicació a l’àmbit dels plans especials o la millo-ra d’algunes de les existents, vetllar perquè en totes les fases del seu desenvolupament (des de la selecció del traçat fins al projecte cons-tructiu):– Es prenguin mesures destinades a prevenir-

ne l’efecte barrera.

biològica que encara allotgen. En aquest con-text, la serra de Collcardús, juntament amb la xarxa de torrents i rieres tributaris del riu Llo-bregat, esdevenen peces clau en la conserva-ció dels fluxos biològics entre els espais natu-rals protegits d’aquesta zona de la serralada Prelitoral Catalana (Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt i l’Obac i Parc Natural de la Mun-tanya de Montserrat), en ambdós casos espais LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 i inclosos en el PEIN.

En l’àmbit regional, en aquest sector de la serralada Prelitoral l’anàlisi duta a terme cons-tata que l’àmbit dels plans especials esdevé el sector de menys resistència a la dispersió de la fauna entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, fet que contrasta amb l’efecte barrera generat per l’autopista C-16/E-9 i pel quasi continu d’usos urbans i industrials que s’estenen per l’eix d’infraestructures format per aquesta autopista, la carretera C-58 i la línia ferroviària. Altres elements generadors de frag-mentació dels hàbitats que poden comprome-tre la funcionalitat connectiva de l’àmbit dels plans especials són els usos antròpics exis-tents: el dipòsit controlat de residus –i futur parc tecnològic de recursos renovables– i la pedrera de Can Mimó, ambdós al terme de Vacarisses.

Pel que fa a la permeabilitat de les infraes-tructures viàries i ferroviàries, l’autopista C-16/ E-9 –amb dos carrils per sentit de circulació, tancament perimetral i una intensitat mitja-na diària de trànsit (IMD), l’any 2006, de 17.476 vehi cles diaris al seu pas per l’àmbit dels plans especials (DPTOP, 2008)– només és permeable al pas de fauna en l’àmbit del viaducte sobre la riera de la Torre i per passos inferiors i superiors de pistes sense asfaltar que, tot i no estar cons-truïts amb aquesta finalitat, permeten el pas de fauna al seu través.

La carretera C-58 –amb un carril en sentit nord-oest i dos en sentit sud-est i una IMD, l’any 2006, de 15.771 vehicles/dia (DPTOP, 2008) en l’àmbit dels plans especials– no presenta tan-cament perimetral, fet que permet el pas de fauna directament sobre la calçada, amb el risc consegüent per a la seguretat viària. Cal destacar que es té constància, com a mínim, de tres col·lisions amb senglar produïdes els darrers anys en aquest sector, concretament als PK 26, 26,7 i 29,5 entre els anys 2000 i 2006 (DMAH i DPTOP, 2007). Aquest fet ens indica que la zona és un indret favorable per als des-


tat ecològica i en la reducció del risc d’incendis forestals.

Els ajuntaments dels respectius municipis estableixen, segons la seva programació anual, els terminis per desenvolupar cadascuna de les actuacions del programa, el qual es planteja amb un termini inicial de vuit anys.

Conclusions

L’àmbit que comprenen els plans especials de protecció promoguts pels ajuntaments de Vi-ladecavalls i de Vacarisses té un interès elevat en la connectivitat ecològica entre el Parc Na-tural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, en amb-dós casos espais naturals de protecció espe-cial, LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 i inclo-sos en el PEIN.

Tanmateix, aquest àmbit no està exempt d’elements generadors de fragmentació dels hàbitats i d’efecte barrera que en poden com-prometre la funcionalitat connectiva.

L’elaboració d’aquests plans especials per-met disposar d’una diagnosi territorial i ambien-tal de l’àmbit d’estudi i, per tant, permeten co-nèixer-lo millor. En aquest sentit, l’elaboració dels plans ha estat acompanyada d’un procés de comunicació i de participació públiques –no exposat en aquest article– que, tot i no ser molt ambiciós, ha permès donar a conèixer els va-lors d’aquest territori a la població local. L’àmbit objecte d’aquests plans especials completen i amplien les peces del connector proposat l’any 2002 des de l’Àrea d’Espais Naturals de la Di-putació de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2002), que no han quedat incorporats a la xarxa Natura 2000 ni al PEIN. D’aquesta manera, es materialitza la protecció especial d’un territori continu entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural de la Munta-nya de Montserrat.

La utilització de planejament urbanístic derivat de caràcter local per a la protecció d’aquest territori no permet assolir una regu-lació i una planificació homogènies en cadas-cuna de les peces del connector (algunes ja incorporades posteriorment a la xarxa Natura 2000 i al PEIN). No obstant això, el reconei-xement normatiu que els àmbits regulats no constitueixen un sòl no urbanitzable «ordinari», sinó que mereixen una protecció especial, i la regulació, les determinacions i les actuacions

– Es tinguin en compte les sinergies que es puguin produir amb altres infraestructures o usos existents.

– Es consideri la possibilitat de prendre mesu-res de desfragmentació a l’autopista C-16/E-9 i a la carretera C-58, per incrementar-ne la permeabilitat al pas de fauna.

l Un cop finalitzada l’explotació del dipòsit controlat de residus i de la pedrera, vetllar per una restauració correcta dels terrenys afec-tats, evitant la instal·lació de tancaments peri-metrals, així com per l’establiment d’usos com-patibles amb la funcionalitat del sector com a connector ecològic.l Potenciar el manteniment d’espais lliures que afavoreixen la connectivitat a l’interior de les ur-banitzacions de Torreblanca II i els Caus (al ter-me de Vacarisses) i no dur a terme actuacions que signifiquin barreres a la connectivitat entre aquestes dues urbanitzacions.l Vetllar per tal que les actuacions que es des-envolupin fora de l’àmbit dels plans especials, però que puguin afectar-ne potencialment la funció connectora, incorporin les mesures ne-cessàries per prevenir el seu efecte barrera i es maximitzi la permeabilitat d’aquestes als des-plaçaments de la fauna silvestre.

Finalment, s’estableix que la implantació de noves infraestructures lineals al territori (carrete-res, ferrocarril, etc.), o la reforma de les ja exis-tents, que suposin l’aparició o el reforç d’una bar-rera física, caldrà que portin associades mesures correctores per assegurar la seva permeabilitat biològica. En aquest sentit, caldrà seguir les in-dicacions del document Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados peri-metrales (MMA, 2006) o les actualitzacions i els documents equivalents que corresponguin.

Tal com s’ha exposat anteriorment, els plans especials contenen un programa d’actuacions que es formula, d’acord amb la diagnosi efec-tuada i amb la finalitat i els objectius plante-jats, per al desenvolupament del que estableix la normativa dels plans. Les actuacions incloses en el programa s’orienten fonamentalment a:l Fer intervencions per a la regulació, la millora i el manteniment de la xarxa viària d’acord amb els objectius del pla especial.l Disposar d’informació completa i detallada d’aspectes d’interès per a la conservació i la gestió de l’espai.l Preservar i potenciar els valors naturals, cul-turals i socioeconòmics de l’espai, incidint es-pecialment en la preservació de la connectivi-


Llorenç del Munt i Montserrat al municipi de Vacarisses (aprovació inicial). Elaborat per Mi-nuartia.

AjuntAment de VilAdecAVAlls (2007): Pla es-pecial de protecció de la Serra de Collcardús al municipi de Viladecavalls. Elaborat per Mi-nuartia.

diputAció de BArcelonA (2002): Estudis per a la connexió territorial entre Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Àrea d’Espais Naturals. Informe inèdit.

dmAH (ed.) (2006): Bases per a les directrius de connectivitat ecològica a Catalunya. Depar-tament de Medi Ambient i Habitatge, Generali-tat de Catalunya.

DMAH i DPTOP (2007): Anàlisi de les col-lisions amb ungulats a les carreteres de la de-marcació de Barcelona. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Ca-talunya. Informe inèdit elaborat per Minuartia.

DPTOP (2008): Anuari estadístic 2006. De-partament de Política Territorial i Obres Públi-ques, Generalitat de Catalunya.

MMA (2006): Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados peri-metrales. Madrid: Ministeri de Medi Ambient (MMA).

rosell, c.; cAmpeny, r.; Fernández, M. (2009): «La Tordera com a connector ecològic», dins m. BoAdA; s. mAyo; r. mAnejA, r. (ed.). Els sistemes socioecològics de la Tordera. Barcelona: Insti-tució Català d’Història Natural, p. 71-94.

rosell, c.; plAnAs, V.; nAVàs, F. (2003): «Loca-tion of fauna passages. How to find the optimal location?», dins Proceedings Habitat Fragmen-tation due to transport infrastructures. Brussel-les, 13-15 nov. de 2003.

que se’n deriven, contribueixen, sens dubte, a preservar i/o millorar la connectivitat ecològi-ca supramunicipal.

Caldrà esperar uns anys per valorar el grau d’implantació del programa d’actuació d’aquests plans especials, com també l’efectivi-tat real d’aquests instruments urbanístics sobre la implantació i el desenvolupament dels usos i les activitats d’aquest territori i, especialment, en la preservació i la potenciació de la seva funcionalitat connectora. Sens dubte, la dispo-nibilitat de recursos humans i econòmics dels respectius consistoris serà el que condiciona-rà, en major mesura, el grau d’aplicació i desen-volupament d’aquests instruments d’ordenació, regulació i planificació del territori.

Agraïments

Agraïm la col·laboració dels ajuntaments de Vi-ladecavalls i de Vacarisses i de l’Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial de l’Àrea d’Es-pais Naturals de la Diputació de Barcelona en el desenvolupament dels treballs d’elaboració dels plans especials. Així mateix, agraïm la col-laboració d’Agàpit Borràs, Roser Campeny, Mar-cel Fontanillas i Vicenç Planas, tots ells membres de l’equip redactor dels plans especials.

Bibliografia

AjuntAment de terrAssA (2003): Pla d’ordena-ció urbanística municipal. Text refós (aprovat el 31/10/2003).

AjuntAment de VAcArisses (2009): Pla especi-al de protecció del connector sud entre Sant


Set anys de recerca acció a Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Iago OteroConsell Local de Medi Ambient de Matadepera Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

En la recerca acció, la comunitat local i els investi-gadors produeixen conjuntament un coneixement crític dirigit a la transformació socioecològica i que alhora és vàlid per a la comunitat científica inter-nacional. L’incendi de l’estiu de 2003, tot i que no va afectar directament el territori de Matade-pera, va iniciar un procés de treball col·lectiu que s’encamina a crear un sistema socioecològic més resilient a les pertorbacions. La recerca, la ges-tió agrosilvopastoral directa i l’educació ambiental ens permeten avançar en la direcció que volem, especialment pel que fa a la prevenció de grans incendis forestals i a la conservació del patrimo-ni natural i cultural. Presentem l’experiència i els resultats de set anys de recerca acció al municipi de Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Paraules clauRecerca acció, transformació socioecològica, re-siliència, conservació

Resumen

Siete años de investigación-acción en Matadepera y en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacEn la investigación-acción, la comunidad local y los investigadores producen conjuntamente un conocimiento crítico dirigido a la transformación socioecológica que a su vez es válido para la co-munidad científica internacional. Aunque el incen-dio del verano de 2003 no afectó directamente el territorio de Matadepera, inició un proceso de trabajo colectivo encaminado a crear un sistema socioecológico más resiliente a las perturbacio-nes. La investigación, la gestión agrosilvopasto-ral directa y la educación ambiental nos permiten avanzar en la dirección deseada, especialmente en lo que se refiere a la prevención de grandes in-cendios forestales y la conservación del patrimo-nio natural y cultural. Presentamos la experiencia y los resultados de siete años de investigación-acción en el municipio de Matadepera y en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Palabras claveInvestigación-acción, transformación socioeco-lógica, resiliencia, conservación

Abstract

Seven years of action research in Matadepera and Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural ParkIn the action research, the local community to-gether with researchers produce critical knowl-edge geared towards socio-ecological transfor-mation that, in turn, is valid for the international scientific community. Though the fire of the sum-mer of 2003 did not directly affect the area of Ma-tadepera, a collective work process was initiated that aimed at creating a socio-ecological system that is more resilient to disturbances. Research, direct agro-silvo-pastoral management and envi-ronmental education allow us to move in the di-rection sought, especially with regard to the pre-vention of major forest fires and the conservation of natural and cultural heritage. The experience and results of seven years of action research in the municipality of Matadepera and the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park are presented.

KeywordsAction research, socio-ecological transformation, resilience, conservation


Introducció

Sovint els congressos científics o les jornades tècniques de conservació d’espais naturals, de planificació del territori o de prevenció d’incen-dis forestals arriben a la conclusió que cal una comunicació més gran entre els estudiosos i els responsables de la presa de decisions. Això pot ser degut al fet que la recerca i la gestió es consideren dos processos independents, amb llenguatges, prioritats i ritmes diferents. La re-cerca acció intenta superar aquesta separació anant més enllà de la simple generació de co-neixement acadèmic i incloent el creixement personal, professional i organitzatiu per a l’en-fortiment d’una comunitat. A partir de proble-mes que planteja la vida real, els investigadors i la comunitat local treballen conjuntament per produir un coneixement crític dirigit a una trans-formació socioecològica desitjable. Aquest co-neixement ha de ser útil per canviar una situació problemàtica a escala local, i alhora vàlid per a la comunitat científica nacional i internacional (Herr i Anderson, 2005).

L’incendi de l’estiu de 2003, tot i que no va afectar el terme municipal de Matadepera, va ser viscut molt intensament per bona part dels seus habitants. Molts bombers voluntaris del poble i membres de l’Agrupació de Defensa Forestal local es van abocar d’una manera visceral a les tasques d’extinció. Alguns van viure situacions extremes en què van témer morir carbonitzats per les flames, mentre al Parc de Bombers les seves famílies restaven pendents de l’emisso-ra. Ja amb l’incendi extingit i un cop acabada la campanya d’estiu, al municipi es va intensi-ficar el debat sobre el fenomen dels grans in-cendis forestals, la necessitat d’abordar-ne les causes estructurals i la conveniència de can-viar-ne la percepció social (Badia, 2004; Vila, 2004). El debat va contribuir a dissenyar unes actuacions de prevenció de grans incendis fo-restals que ja vam presentar en l’anterior Troba-da d’Estudiosos (Farriol et al., 2007), i alhora va iniciar un procés de treball col·lectiu encaminat a dotar el sistema socioecològic de Matadepera d’una resiliència més gran a les pertorbacions.1

1. La resiliència és la capacitat dels sistemes socio-ecològics d’absorbir una pertorbació recurrent (incendi forestal, secada, crisi econòmica) tot retenint estructu-res, processos i retroaccions essencials (Adger et al., 2005), i reflecteix la seva capacitat d’autoorganitzar-se,

La recerca, la gestió directa i l’educació am-biental són els mànecs de la roda de timó que ens fa avançar en la direcció que volem: pre-venció de grans incendis forestals; conservació del patrimoni natural, cultural i oral; reducció del consum de materials i energia, i reducció de la producció de residus. En aquesta comunica-ció presentem l’experiència i els resultats de set anys de recerca acció al municipi de Matade-pera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, tot i que ens centrem principalment en els dos primers punts.

Els orígens de la problemàtica actual

En tan sols un segle, Matadepera ha passat de ser un poblet de pagesos i bosquerols hu-mils a una extensa zona residencial per a les classes benestants de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquesta transformació s’acos-tuma a explicar com el resultat de l’èxit asso-lit per empresaris i polítics locals que, cons-cients que l’aridesa de la zona representava una limitació natural per al desenvolupament dels seus habitants, van treballar diligentment per portar prou aigua al poble per assegurar-ne el progrés (Ametller, 2002). No obstant això, a la base d’aquest procés de canvi dràstic hi ha un conflicte entre els petits pagesos republicans, que aspiraven a esdevenir propietaris de les terres que cultivaven en règim d’arrendament, i els principals propietaris de terres del munici-pi, que s’oposaven a la reforma agrària i veien en la urbanització de les seves propietats una gran oportunitat de negoci. Després de la Guer-ra Civil i amb l’alternativa republicana silencia-da per la repressió franquista, els propietaris i els promotors immobiliaris van organitzar-se per portar aigua del riu Llobregat i van poder transformar les vinyes i els sembrats en sego-nes residències amb jardí i piscina per a la bur-gesia tèxtil de les ciutats properes (Otero et al., en premsa). Com a resultat d’aquest procés, la superfície urbana va passar d’ocupar unes 38 hectàreees el 1956 a unes 360 hectàrees

aprendre i adaptar-se (Gómez-Baggethun et al., 2010). El concepte de sistema socioecològic emfatitza la idea que els humans són una part integrant de la natura, així com l’arbitrarietat de la distinció entre sistema social i sistema ecològic (Folke et al., 2005).


El pla va ser aprovat per l’Ajuntament de Mata-depera i les mesures previstes van ser execu-tades per consens amb els propietaris forestals i la direcció del parc natural.

Per tal de controlar el rebrot i mantenir una càrrega de combustible baixa als rodals aclarits, des de l’ADF vam impulsar la recuperació de la pastura extensiva d’ovelles i cabres, una de les activitats econòmiques més importants de la re-gió durant l’últim mil·lenni (Roca, 2008; Martín, 2000). Vam arribar a un acord amb els principals propietaris forestals del municipi, els quals ens van cedir un corral d’ovelles antic. Després d’al-gunes intervencions de millora del corral, vam contactar amb un pastor del Bages –posterior-ment l’ha substituït un jove pastor del Pallars– i li vam oferir suport econòmic, logístic i adminis-tratiu perquè pasturés amb el seu ramat d’ovelles als boscos de Matadepera. En col·laboració amb ecòlegs especialitzats en pastures de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona vam implementar un petit pla de monitoratge que mesura la pres-sió ramadera sobre les plantes i els efectes de la pastura en l’estructura i la composició quími-ca de la vegetació (Màdico et al., en revisió; Mà-dico, 2009).

Actualment l’ADF s’encarrega de llaurar i sem- brar alguns camps que encara es conserven al municipi, tant de l’Ajuntament com de propietat privada, per produir farratge i gra per al ramat. D’altres camps del municipi són mantinguts per una família de masovers que hi cultiven horta-lisses i cereals ecològics (Otero et al., 2007), mentre que molts veïns del poble i de les urba-nitzacions tenen horts urbans per proveir-se de productes sans i sentir-se més a prop de la terra que els acull. L’agricultura i la ramaderia extensives contribueixen a la conservació d’hàbitats i espècies que han motivat la desig-nació del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac com a espai de la xarxa Natu-ra 2000, com l’àguila cuabarrada (Zozaya et al., 2007; Ontiveros et al., 2004) i altres espècies i grups taxonòmics no tan populars entre els mit-jans però no per això menys importants: petits mamífers (Torre i Arrizabalaga, 2000), papallo-nes (Muñoz, 2006) i ocells (Ballesteros i Dego-llada, 2000).

La filosofia que hi ha al darrere d’aquesta es-tratègia de gestió es basa en la creació d’un sistema socioecològic resilient, capaç d’absor-bir incendis forestals tot retenint estructures i processos essencials (vegeu la nota 1), i, per tant, no pretén excloure el foc del sistema, tal

el 2008 (la superfície total del municipi és de 2.538 hectàrees), i es va disseminar des del nu-cli històric cap al nord i muntanya amunt sobre antics conreus i boscos. En el mateix període de temps, la superfície agrícola va disminuir de 228 hectàrees a 42 hectàrees, i va quedar redu-ïda als camps d’alguns masos inclosos al parc natural, com la Barata, can Bofí o can Pèlags. A mesura que moltes segones residències s’han convertit en primeres residències i els seus ha-bitants s’han empadronat a Matadepera, la po-blació ha experimentat un fort augment: els 600 habitants de principis de segle xx s’han conver-tit en els prop de 9.000 d’avui. El municipi rural de fa cent anys, amb un nucli petit i compacte envoltat d’una corona d’horts, sembrats i vinyes que el separaven del bosc, s’ha transformat en una zona residencial de luxe amb una extensa superfície d’interfase urbanoforestal amb una vulnerabilitat elevada als grans incendis fores-tals i un consum elevat de recursos com l’aigua (Estany et al., en premsa).

La resposta a l’incendi de Sant Llorenç: reorganització del sistema socioecològic

Passat l’estiu de 2003 el gran incendi de Sant Llorenç ja feia setmanes que s’havia extingit, però corria de boca en boca. Un grup de ma-tadeperencs vam reactivar el Consell Local de Medi Ambient i vam organitzar taules rodones i conferències amb experts locals i externs per tal de debatre com fer front a l’amenaça dels grans incendis. Els voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal i els Bombers Voluntaris del poble van posar de manifest que per re-duir la vulnerabilitat del sistema socioecològic calia gestionar el combustible que s’acumula-va als boscos com a conseqüència de l’aban-donament de les aclarides per a l’obtenció de llenya i el carboneig. Un d’ells, enginyer forestal del Centre de la Propietat Forestal, va actuar de pont entre el coneixement local sobre el bosc i el foc i l’expertesa del Grup de Reforç d’Actua-cions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Ge-neralitat de Catalunya. Amb un treball conjunt que combinava la modelització de l’incendi de disseny i la planificació forestal, es va preparar un pla de gestió (ADF, 2005) que inclou aclari-des, desbrossades i podes de formació en unes 100 hectàrees de zones estratègiques pel que fa a la propagació del foc (Farriol et al., 2007).


dels forns de calç del Corcola, inaugurat el dia 20 del passat mes de maig de 2010.

Les pràctiques de gestió, l’acció directa i la recerca científica es combinen amb activitats d’educació ambiental, entre les quals s’inclou un jardí botànic creat l’any 2005 i un programa de conferències, cursos i excursions guiades en col-laboració amb diferents entitats locals i escoles d’educació primària. La divulgació de les estra-tègies de gestió mitjançant conferències, de la nostra revista Sotabosc i d’un contacte regular amb els mitjans de comunicació locals, regionals i nacionals permet avançar cap a la superació de la visió urbana d’una natura verge (Boada, 2003) i afavoreix la reconciliació de diversos punts de vista sobre la gestió i la conservació de la natura (Ravetz i Funtowicz, 1999). En un procés auto-organitzat de recerca acció que neix de proble-màtiques reals, com a científics locals treballem amb la comunitat per generar un coneixement que facilita la transformació socioecològica en la direcció desitjada (Robinson, 2008). A més d’in-cidir en el context del qual ha sorgit, el coneixe-ment generat també es comparteix més enllà d’aquest (Herr i Anderson, 2005), mitjançant la publicació dels resultats de la recerca acció en revistes locals o regionals (Ruiz et al., 2008; Ote-ro, 2005), en les actes de les Trobades d’Estu-diosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Ba-dia i Mira, 2007; Farriol et al., 2007; Otero et al., 2007), i en revistes amb procés de revisió ex-terna, tant d’àmbit nacional (Badia et al., 2008; Estany et al., 2008) com internacional (Otero et al. i Estany et al., en premsa). Així contribuïm a la formació d’experts en ciències ambientals a ni-vell de llicenciatura (Màdico, 2009), màster (Es-tany, 2008) i doctorat (Otero, 2010).

Conclusió

La transformació socioecològica que ha expe-rimentat el municipi de Matadepera es pot con-siderar una expressió local d’un canvi global ge-nerat per un creixement econòmic insostenible. Tot i que aquests canvis han comportat un ben-estar social més gran, els costos i els proble-mes socials i ecològics heretats són enormes. Per això al municipi, d’una manera semblant al que passa en altres zones i col·lectius del parc natural, participem d’un procés de recerca ac-ció que s’autoorganitza i que fa ús de diferents sistemes de coneixement i sensibilitats per tal de conduir el sistema socioecològic a un estat

com fan les estratègies oficials de bona part de les administracions del país.2 La reducció de la càrrega de combustible en àrees estratègiques mitjançant diferents tècniques pot reduir la in-tensitat dels focs, que és la responsable dels danys a la vida i la propietat (Piñol et al., 2007).

Bona part dels nostres esforços també s’han centrat a aturar l’expansió de les urba-nitzacions als boscos, ja que a més de tenir im-pactes molt negatius com ara la fragmentació dels ecosistemes, la destrucció del patrimoni o l’elevat consum d’aigua, la vulnerabilitat als grans incendis és molt difícil i cara de gestio-nar per a l’Ajuntament. Les narratives d’alguns dels nostres estudis (Otero et al. i Estany et al., en premsa) són utilitzades per evidenciar que actualment estem patint el llegat d’una via de desenvolupament equivocada. En aquest sen-tit, el Consell Local de Medi Ambient va iniciar una campanya per a la protecció de la Costa del Tet i el Mont-rodon, una zona de prop de 239 hectàrees de turons boscosos (aproxima-dament el 10% de la superfície municipal) que s’havia lliurat de la urbanització, però que es trobava amenaçada per nous interessos immo-biliaris (Badia et al., 2008). Amb més de 1.300 signatures i divuit entitats locals i regionals, així com amb el suport de la gent gran del poble, vam forçar l’Ajuntament a protegir la zona de noves urbanitzacions.3 Ara la zona està prote-gida i resta oberta la possibilitat que sigui in-closa al parc natural en un futur, i és gestionada d’una manera coordinada entre diferents enti-tats i administracions per tal de conservar-ne els boscos i el llegat que s’hi amaga. A hores d’ara ja són moltes les actuacions encamina-des a assolir aquest objectiu, i podem parlar d’una gestió contínua i coherent de l’espai jun-tament amb l’Agrupació de Defensa Forestal, que duu a terme aclarides en rodals estratègics i s’encarrega de mantenir els camins principals, com també punts especialment bonics com, per exemple, la bassa del Collet o el forn de calç del Pujol. Un altre projecte de conservació important ha estat la rehabilitació del conjunt

2. Com a exemple, vegeu la campanya de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, amb lemes com «Foc zero» o «La millor manera d’acabar amb un incendi és no deixar que comenci».

3. Vegeu el sisè número de la revista Sotabosc, edita-da pel Consell Local de Medi Ambient de Matadepe-ra (2007).


estAny, G.; BAdiA, A.; otero, i. et al. (en prem-sa): «Socioecological transformation of Rural to residential landscapes in Mediterranean metrop-olis: Maps and vanishing voices in the Mata-depera village (Barcelona Metropolitan Region, Spain, 1956-2000)». Global Environment.

FArriol, r.; plAnA, e.; otero, I. (2007): «Inte-gració de la gestió del territori i la planificació fo-restal a la gestió del risc d’incendis forestals. El cas del “Projecte d’actuacions per a la prevenció de grans incendis forestals al municipi de Mata-depera” (Vallès Occidental)». VI Trobada d’Estu-diosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barce-lona: Diputació de Barcelona, p. 17-23.

Folke, c.; HAHn, t.; olsson, p. et al. (2005): «Adaptive governance of social-ecological systems». Annual Review of Environment and Resources, núm. 30; p. 441-473.

Gómez-BAGGetHun, e.; minGorríA, s.; reyes-GArcíA, V. et al. (2010): «Traditional ecological knowledge trends in the transition to a market economy: empirical study in the Doñana Natu-ral Areas». Conservation Biology, núm. 24; p. 721-729.

Herr, k.; Anderson, G.l. (2005): The action research dissertation. A guide for students and Faculty. SAGE Publications.

màdico, P. (2009): Ramaderia extensiva com a eina de prevenció d’incendis i gestió del pai-satge a Matadepera (Vallès Occidental). Projec-te final de llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona.

màdico, p.; otero, i.; BArtolomé, J. et al. (en revisió): La ganadería extensiva como herra-mienta de prevención de incendios forestales en áreas naturales protegidas y en zonas de in-terfase urbano-forestal.

mArtín, A. (2000): «Els primers pastors de Sant Llorenç del Munt al VI mil·leni aC», dins IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barce-lona, p. 197-204.

muñoz, Q. (2006): «El coll d’Estenalles, una estació emblemàtica a la Serralada Prelitoral». Cynthia, núm. 6; p. 15-16.

olsson, p.; Folke, c.; Berkes, F. (2004): «Adap-tive comanagement for building resilience in so-cial-ecological systems». Environmental Man-agement, núm. 34; p. 75-90.

ontiVeros, d.; reAl, j.; BAlBontín, j. et al. (2004): «Biología de la conservación del águila perdicera Hieraaetus fasciatus en España: in-vestigación científica y gestión». Ardeola, núm. 51; p. 461-470.

estable, resilient i socialment desitjable (Folke et al., 2005; Olsson et al., 2004). Es tracta d’un procés d’aprenentatge basat en l’experiència en el qual es van construint noves relacions socio-ecològiques i configuracions institucionals a través de nombroses escales espacials i tem-porals.

Bibliografia

ADF (Agrupació de Defensa Forestal) (2005): Projecte d’actuacions per a la prevenció de grans incendis forestals al municipi de Mata-depera. Ajuntament de Matadepera, inèdit.

AdGer, W.n.; HuGHes, t.p.; Folke, c. et al. (2005): «Social-ecological resilience to coastal disasters». Science, núm. 309; p. 1036-1039.

Ametller, M. (2002): El procés hidràulic de Matadepera. Matadepera: Fundació Mina Ai-gües de Terrassa.

BAdiA, A. (2004): «Conclusions de la Jornada sobre Incendis Forestals». Sotabosc, 2.

BAdiA, A.; mirA, n. (2007): «Vulnerabilitat i per-cepció del risc d’incendi forestal en zones d’in-terfase urbana forestal. El cost real de viure a les àrees d’interfase», dins VI Trobada d’Estu-diosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Bar-celona: Diputació de Barcelona, p. 187-191.

BAdiA, A.; otero, i.; mAnejA, r. et al. (2008): «Canvi global i paisatge a la Costa del Tet – Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, núm. 52; p. 31-48.

BAllesteros, t.; deGollAdA, A. (2000): «Estu-di quantitatiu de l’avifauna del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac», dins IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 107-111.

BoAdA, M. (2003): Boscos de Catalunya. His-tòria i actualitat del món forestal. Brau Edicions.

estAny, G. (2008): The transition from rural to residential landscape in the Barcelona Me-tropolitan Region. A socioecological landscape change analysis of the municipality of Matade-pera (1931-2008). Memòria de Recerca, Univer-sitat Autònoma de Barcelona.

estAny, G.; BAdiA, A.; BoAdA, m. et al. (2008): «Integració de fonts d’informació en l’anàlisi so-cioecològica dels canvis en el paisatge a Ma-tadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 65; p. 44-54.


roBinson, J. (2008): «Being undisciplined: transgressions and intersections in academia and beyond». Futures, núm. 40; p. 70-86.

rocA, P. (2008): El sistema cereal de secà i la ramaderia a les masies del Vallès Occidental entre els segles xvii i xix. Memòria de Recerca, Universitat Autònoma de Barcelona.

ruiz, V.; otero, i.; AGuilAr, r. (2008): «El con-sum d’aigua i l’especulació urbanística a Mata-depera (1931–1983). Primers resultats del pro-jecte “Memòries d’una feixa”». Terme, núm. 23; p. 203-238.

torre, i.; ArrizABAlAGA, A. (2000): «Aspectes ecològics de les comunitats de petits mamí-fers del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac», dins IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcleona: Diputació de Barcelona, p. 127-131.

VilA, M.A. (2004): «L’èxit del Pla d’Autopro-tecció depèn de la implicació de la gent». So-tabosc, núm. 1; p. 8-9.

zozAyA, e.l.; peris, A.; Bros, V. et al. (2007): «Determinació de l’àrea de campeig i ritme d’ac-tivitat de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fascia-tus) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac», dins VI Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 117-120.

otero, I. (2010): The rural-urban socioecolo-gical transformation of Mediterranean mountain areas under global change. Local studies in Ol-zinelles and Matadepera (Barcelona Metropoli-tan Region). Tesi doctoral, Universitat Autòno-ma de Barcelona.

otero, I. (2005): «Història ambiental: marc teò ric i aplicació a Matadepera (segles xViii-xx)».Terme, núm. 20; p. 61-81.

otero, i.; domènecH, l.; escAlonA, A. (2007): «La dimensió ambiental del sector primari al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El cas de l’explotació d’agricultura ecològica de Can Pèlacs (Matadepera)», dins VI Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 51-57

otero, i.; kAllis, G.; AGuilAr, r. et al. (en prem-sa): «Water scarcity, social power and the pro-duction of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia», dins Ecolo-gical Economics.

piñol, j.; cAstellnou, m.; BeVen, k.j. (2007): «Conditioning uncertainty in ecological models: assessing the impact of fire management strat-egies». Ecological Modelling, núm. 207; p. 34-44.

rAVetz, j.; FuntoWicz, s. (1999): «Post-nor-mal science. An insight now maturing». Fu tures, núm. 31; p. 641-646.


El procés d’implantació de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Elisabet RosSecretaria tècnica de la CETS a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Resum

La CETS és un conjunt de bones pràctiques am-bientals per a la gestió sostenible del turisme als espais naturals protegits. És una eina de treball basada en la participació de tots els agents impli-cats en l’oferta turística del parc per tal de definir una estratègia i uns objectius per al turisme de l’espai.

Es tracta d’un compromís contractual i volun-tari que implica, en una primera fase, els gestors dels espais naturals protegits, que es comprome-ten a elaborar una estratègia i un pla d’acció amb una previsió de cinc anys en col·laboració amb els empresaris turístics i les autoritats locals; en una segona fase, amb els empresaris turístics, i, en una tercera, que encara està en procés de redac-ció, amb els operadors turístics i les companyies de transport. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha presentat el formulari de registre a Europarc.

Paraules clauSostenible, turisme, participació

Resumen

El proceso de implantación de la Carta europea de turismo sostenible en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’ObacLa CETS es un conjunto de buenas prácticas am-bientales para la gestión sostenible del turismo en los espacios naturales protegidos. Es una herra-mienta de trabajo basada en la participación de todos los agentes implicados en la oferta turísti-ca del parque con el fin de definir una estrategia y unos objetivos para el turismo del espacio.

Se trata de un compromiso contractual y volun-tario que implica, en una primera fase, a los ges-tores de los espacios naturales protegidos, que se comprometen a elaborar una estrategia y un plan de acción a cinco años vista en colaboración con los empresarios turísticos y las autoridades loca-les; en una segunda fase, con los empresarios tu-rísticos, y en una tercera, que todavía está en pro-ceso de redacción, implica a los operadores turísticos y a las compañías de transporte. El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha pre-sentado el formulario de registro en Europarc.

Palabras claveSostenible, turismo, participación

Abstract

The implementation process of the European Charter for Sustainable Tourism in the Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural ParkThe ECST is a set of best environmental practices for sustainable tourism in protected natural areas. It is a working tool based on the participation of all the stakeholders involved in the park’s tourist amenities in order to define a strategy and objec-tives for tourism in the area.

It concerns a contractual and voluntary com-mitment which implies, in a first phase, that the managers of the protected natural areas under-take to develop a strategy and a five-year action plan in collaboration with tourism businesspeople and local authorities; in a second phase, with tour-ism businesspeople, and in a third phase, whose drafting is still underway, involves tourism opera-tors and transport companies. The Sant Llorenç del Munt i l’Obac Natural Park has submitted its registration application to Europarc.

KeywordsSustainable, tourism, participation


moni del parc natural i els gestors dels espais naturals protegits han d’oferir noves oportu-nitats de desenvolupament econòmic i de promoció per a les empreses turístiques. Es tracta de convertir les empreses turístiques en col·laboradors privilegiats del parc, en pro-fessionals sòlids i en empreses rendibles i fia-bles.

Per aquest motiu, després de la Cimera de Rio per a la conservació de la biodiversitat que va tenir lloc el 1992, es va elaborar el manual Loving them to death, que explica el desenvo-lupament econòmic sostenible amb l’objectiu de conservar el medi natural per a les genera-cions futures. En aquest sentit, hi va haver prop de set espais pilot que van redactar la Carta Eu-ropea de Turisme Sostenible, un manual de bo-nes pràctiques ambientals respecte de la gestió sostenible del turisme.

Objectius. Què es la CETS?

La Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) s’inscriu en les prioritats mundials i europees expressades per l’Agenda 21 durant la Cimera de Rio per a la conservació de la biodiversitat que es va fer l’any 1992.

L’any 1991 un grup de treball de la Fede-ració de Parcs Naturals i Nacionals d’Europa (Europarc) va iniciar una reflexió sobre el tu-risme sostenible als espais naturals protegits europeus. El seu treball es va recollir en un do-cument titulat Loving them to death, que conté exemples de bona gestió del turisme als parcs europeus. En aquest treball es proposen un

Introducció

El turisme de natura és una de les modalitats turístiques que més ha augmentat en els últims anys (actualment suposa un 15% del total del turisme mundial). Els turistes escullen els espais naturals protegits com a destinacions turístiques per l’excel·lència dels seus valors naturals, que posen a la seva disposició equipaments d’aco-llida i d’informació al visitant.

Les empreses turístiques i de serveis que duen a terme activitats al parc natural veuen el turisme com un impuls per al desenvolupament de l’activitat econòmica de l’àmbit territorial del parc natural.

El desenvolupament d’aquest turisme s’ha de fer d’acord amb els principis de turisme sos-tenible alhora que s’ha de tenir en compte la conservació dels valors naturals i patrimonials de l’espai. El control de l’ús públic i del flux de visitants és una eina clau a l’hora de fer una bona gestió de l’espai natural i d’assolir els ob-jectius plantejats.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac opta per seguir un model de turisme sostenible. Es tracta d’un turisme viable eco-nòmicament i socialment que té en compte la conservació del medi ambient i la cultura locals. Maximitza els beneficis que genera l’activitat tu-rística al territori d’un espai natural protegit i mi-nimitza els danys que podria ocasionar si es desenvolupés de manera descontrolada i poc respectuosa, la qual cosa suposaria una ame-naça per al principal atractiu turístic.

El desenvolupament turístic sostenible com-porta la gestió de la qualitat de béns i serveis, perquè el benefici econòmic no es produeixi en detriment dels aspectes socials i ambientals del parc. En aquest sentit, durant l’any 2007 el parc va obtenir la certificació del sistema de qualitat turística als espais naturals protegits promogu-da per la Secretaria General de Turisme del Mi-nisteri d’Indústria, Comerç i Turisme i atorgada per l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyo-la (ICTE).

Per seguir treballant en criteris de qualitat tu-rística i de turisme sostenible, cal implantar la Carta Europea de Turisme Sostenible, promo-guda per la Federació Europarc.

Els gestors dels espais naturals protegits i les empreses turístiques han de treballar con-juntament i en col·laboració per fer una plani-ficació turística adequada, de manera que les empreses turístiques han de valorar el patri-


pecti i preservi a llarg termini els recursos naturals, culturals i socials i que contribueixi de manera positiva i equitativa al desenvolupa-ment econòmic i a l’expansió de les persones que viuen, treballen o fan estada als espais na-turals protegits.

Els objectius fonamentals de la Carta són els següents:l Fomentar el coneixement i el suport als es-pais protegits d’Europa que s’han de conservar per tal que les generacions futures puguin gau-dir d’aquests espais.l Millorar el desenvolupament i la gestió del turisme dels espais protegits tenint en compte les necessitats del medi ambient, dels residents locals, de les empreses i dels visitants.

Els deu principis fonamentals que han de re-gir l’elaboració de la Carta Europea de Turisme Sostenible al parc natural es detallen a conti-nuació:

1. Establir un compromís de treball en col·la-boració, basat en el diàleg entre tots els ac-tors implicats –responsables de l’espai natural, empreses turístiques, ajuntaments, organitza-cions conservacionistes– reunits en una estruc-tura participativa.

2. Elaborar una estratègia i un pla d’actua ció amb una previsió de cinc anys. Aquesta estratè-gia ha de definir objectius per al desenvolupa-ment del turisme que tinguin en compte:– La definició de la seva àrea d’aplicació, que

pot ser més gran que la de l’espai protegit.– Una avaluació del patrimoni natural i cultural

de l’espai protegit, de la infraestructura turís-tica, dels equipaments i de la situació eco-nòmica i social.

– Una avaluació de les capacitats, les neces-sitats i les oportunitats del desenvolupament turístic de l’espai protegit.

– Un estudi dels visitants actuals de l’espai protegit i dels mercats potencials de futur.3. Protegir i promocionar el patrimoni natu-

ral i cultural del territori i evitar un desenvolupa-ment turístic excessiu que posi en perill la seva conservació.

4. Oferir als visitants una experiència d’alta qualitat en tots els aspectes.

5. Proporcionar informació adequada als vi-sitants sobre els valors especials i singulars del territori.

6. Promocionar productes turístics genuïns que permetin als visitants descobrir, compren-dre i establir una relació amb el territori.

7. Ampliar els coneixements sobre l’espai

seguit de recomanacions per als gestors dels parcs i per al sector turístic, entre els quals hi ha la redacció de la Carta Europea de Turisme Sostenible. La Federació Europarc va encar-regar la coordinació de la tasca de redacció d’aquesta carta a la Federació de Parcs Natu-rals Regionals de França; el procés de redac-ció es va iniciar l’any 1995 i va culminar l’any 1998 amb la presentació oficial de la Carta a Saint-Amand-les-Eaux, al Parc Natural Regio-nal d’Escarpe-Escau, a França.

L’aplicació de la Carta s’ha de fer mitjançant una estratègia d’acció consensuada entre els diferents actors que intervenen en el sector tu-rístic del parc natural, l’ens gestor, les empreses turístiques emplaçades al territori del parc natu-ral i els operadors turístics especialitzats en es-pais naturals. Tots ells adquireixen uns compro-misos que han de complir i que posteriorment seran auditats per un comitè europeu d’ava-luació, que s’encarregarà de concedir l’acredi-tació i renovar-la.

De fet, la Carta Europea de Turisme Soste-nible és un conjunt de bones pràctiques am-bientals relacionades amb el turisme sosteni-ble; principalment es basa en la valoració i la conservació del patrimoni natural i arquitectò-nic, el control i la millora de la qualitat turística, el control del flux de visitants i el desenvolupa-ment i la millora de la qualitat de vida de la

VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l Obac · The implementation process of the European...

Documents

Transcript of VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l Obac · The implementation process of the European...