· Web viewGrammar Practice Vocabulary Practice Instruccions per les feines d'estiu: Entregar en...

Generalitat de Catalunya Feines d’estiuDepartament d’EducacióINS Josep Mestres i Busquets

FEINES D’ESTIU: 4t ESOBenvolgudes famílies,

Per tal de recuperar les matèries suspeses els alumnes hauran de: Presentar obligatòriament les activitats d’estiu proposades de la matèria suspesa i lliurar-les al

professor/a de matèria el dia de la prova. Fer una prova escrita segons el calendari de proves extraordinàries que trobareu a continuació. Les proves

extraordinàries es realitzaran entre l’1 i el 4 de setembre de 2017. Les notes es lliuraran dimecres 6 de setembre de 2017 a les 10.30h.

Penseu que la superació d’aquestes proves pot determinar la promoció de curs i tingueu present que el pas de curs sense matèries pendents és molt important per garantir l’adquisició de nous coneixements.Aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances i restem a la vostra disposició per qualsevol dubte.

MATÈRIA FEINA D'ESTIU alumnes que han de recuperar al setembre

Alternativa Entregar dossier (veure més avall) amb les 4 activitats fetes i comentades

Anglès

Activitats del workbook:- Review de cada unitat- Grammar Practice- Vocabulary Practice

Instruccions per les feines d'estiu:Entregar en llibretaExercicis escrits a màAmb enunciats4D:

1. Presentar les llibretes dels tres trimestres. (incloent tots els dossiers i els exàmens corregits).

2. Superar una prova basada en el dossier anterior

Biologia i geologia Fer en dossier les activitats de "PER ESTUDIAR" dels temes 1,2,3,4. Cal copiar els enunciats".

Ciències socials

Exercicis de síntesi dels temes: 1, 2, 4, 7, 8, 9 i 10.4D :

1. Presentar les llibretes dels tres trimestres de 4rt. 2. Completar el dossiers que s’adjuntaran amb les notes.3. Fer una prova basada en el dossiers anterior:

Educació Física Dossier

Física i químicaElaborar dossier amb: Activitats de "per estudiar": Tema 1, tema 2( fins l’activitat 11) , tema 8 ( menys activitats 5, 6, 9 i 11) i tema 9 . CAL COPIAR ELS ENUNCIATS

FrancèsRevisar el llibre i el cahier d'exercices + Exercices pratiques de grammaire française 4 (o similar) Pearson Educación ISBN 9788420527833 (llibre optatiu)

Informàtica Fer activitats (veure instruccions més avall)Llatí Dossier

Llengua castellana Full amb activitats de repàs del llibre de text + orientacions en full adjunt4D:

1. Presentar las libretas del 1er, 2º y 3er trimestre (dosieres y exámenes corregidos).

https://www.dropbox.com/s/7i0ps158zdooxb0/Llat%C3%AD%20deures%20estiu.docx?dl=0

https://www.dropbox.com/s/fxzgfzeq0auv3is/TREBALL%20ESTIU%204%C2%BA%20ESO.docx?dl=0


2. Lectura del libro “Rebeldes” (quien no lo tenga hecho) del cual se deberá hacer un pequeño trabajo que contenga:

Un cuestionario de preguntas. (SE ENTREGARÁ JUNTO CON LAS NOTAS)

Opinión personal: ¿Recomendarías este libro y por qué? ¿Qué escena te ha llamado más la atención y por qué? Deberás responder a estas dos preguntas con un mínimo de 10 líneas para cada pregunta.

3. Presentar un trabajo sobre el libro de “ Maribel”( quien no lo tenga hecho) con las siguientes partes:

a. Resumen de cada uno de los actos ( mínimo 10 líneas por acto)b. Un cuestionario de preguntas. (SE ENTREGARÁ JUNTO CON LAS

NOTAS)c. Opinión personal: responder a estas dos preguntas con un mínimo

de 15 líneas para cada una de ellas: ¿Recomendarías este libro y por qué? ¿Qué escena te ha llamado más la atención y por qué?

Llengua catalana

Activitats de competències bàsiques del final dels temes 1 a 7. (Vegeu indicacions més avall)4D :

1. Presentar les llibretes dels tres trimestres. (incloent tots els dossiers i els exàmens corregits).

2. Lectura del llibres “EL QUART VENT ”, “L’IMPOSTOR” i “QUAN DE NIT TRUQUEN A LA PORTA” (qui no el tingui fet) del qual s’haurà de fer:

Un qüestionari. (Es donarà el dia que es donen les notes) Opinió personal: respondre a (recomanaria aquest llibre

a un amic? Per què? I quina història t’ha fet més por i per què?)un mínim de 10 línies per pregunta)

MatemàtiquesDossier 4D.Dossier 4t ESO

Música Full d’activitats (veure instruccions més avall)

TecnologiaDossier 4ESO.Dossier 4D.

Visual i plàstica Full d’activitats (veure instruccions més avall)

Per a qualsevol dubte adreceu-vos al professor/a de la matèria corresponent.

https://www.dropbox.com/s/opcd9aekjfxk277/dossier%20setembre%204D%20curs%202016-2017.doc?dl=0

https://www.dropbox.com/s/qwel4sgdsvxi324/Dossier%20recuperaci%C3%B3%204t.doc?dl=0

https://www.dropbox.com/s/qi7cquxhf49a0sz/Dossier%20estiu%204tESO.pdf?dl=0

https://www.dropbox.com/s/1q825qbg839spcy/Dossier%20recuperaci%C3%B3_estiu%204t%20AO.pdf?dl=0


CALENDARI DE LES PROVES EXTRAORDINÀRIES de setembre curs 2016-17

1 SETEMBRE

HORA ASSIGNATURACURS

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

8-9 CATALÀ Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A

9-10

NATURALS1r, 2n, 3r Aula 1C Aula 2C Aula 3C

ITINERARI 4rtBio-geo

info2llatí

4ª Info2

10-11 CASTELLÀ Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A11’30-12’30 MÚSICA Aula 1A Aula 2A Aula 3A

12’30-13’30 ANGLÈS Aula1A

Aula2A

Aula3A Aula 4A

13:30-14:30

CIUTADANIA3 ESOÈTICA4ESO

Aula 1A

4 SETEMBRE

HORA ASSIGNATURACURS

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO8-9 MATEMÀTIQUES Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A

9-10 SOCIALS Aula1A

Aula2A

Aula3A Aula 4A

10-11

VIP1r, 2r i 3r Aula 1A Aula 2A Aula 3A

ITINERARI 4rtFísica i Química

MúsicaVIP

4CC3

A.Dibuix

11’30-12’30FRANCÈS1r,2n,3r

ESOAula 1A

12’30-13’30

TECNOLOGIA Aula 1A Aula 2A Aula 3A

ITINERARI 4rtTecnologia

FrancèsInformàtica1

4A4B4C

13:30-14:30 EF Aula 1C Aula 2C Aula 3C Aula 4C


ALTERNATIVA RELIGIÓ RECUPERACIONS 4t ESO

Les activitats d’aquest dossier les hauràs de fer en fulls tamany dinA4.

No cal copiar els enunciats. Escriuràs el títol de l’apartat (hi ha quatre apartats) i el nombre de la pregunta.

Entregaràs el dossier el DILLUNS 1 SETEMBRE de 10 a 11h en el Departament de Psicopedagogia.

Apartats del Dossier:

1-Joves d’avui T’identifiques?

2-Maltractament. Estàs d’acord?

3-Bowling for Columbine

4-Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)


Joves d’avui T’identifiques?

1. Fes un comentari d’una pàgina com a mínim del següent estudi. Explica si hi estas d’acord o no i

com penseu els joves avui dia respecte dels temes plantejats: educació, drogues, família, treball,

sexe, política...

Estudis de Fundación Santamaría. Javier Elzo,-

Un estudio de la Fundación Santa María alerta sobre la baja autoestima de los chavales de entre 15 y 24

años, que se definen como "consumistas" y "egoístas"

"Consumistas", "egoístas" y "poco sacrificados". Así es cómo se ven los jóvenes españoles de entre 15 y 24

años, según un informe realizado por la Fundación Santa María, basado en 4.000 encuestas.

"No es una visión muy halagüeña", admite uno de los autores del estudio, el sociólogo Javier Elzo, quién

achacó la baja autoestima de los chavales a que han interiorizado la imagen negativa que la sociedad

vierte sobre ellos y a la falta de motivación e intereses para un colectivo que ve imposible emanciparse.

Eso sí, para ellos, la familia, la salud y los amigos son lo primero.

Así es la generación 'aquí y ahora'

Se comprometen con causas, no con partidos

Los jóvenes no se 'casan' con ningún partido, pero sí apuestan por determinadas causas. El 46% de los

jóvenes no se decantaría por un partido, pero han aumentado algunas forma de participación política

como las manifestaciones y firmas de peticiones.

Preocupaciones: el terrorismo y las drogas

El terrorismo, seguido por la droga, el paro y la vivienda, sin olvidar la violencia doméstica son los

principales problemas de la sociedad para los jóvenes.

Adictos al móvil e Internet

Sólo un 1% no tiene acceso a un ordenador. El 72% de los jóvenes maneja Internet y el uso del móvil es

"intensivo".

Valoran mucho a las ONGs y poco a la Iglesia

Las instituciones más valoradas por los jóvene son las de voluntariado (69%), el sistema de enseñanza

(60%), la Seguridad Social (54%) y la Policía (51%). Por el contrario, la Iglesia es la institución que más

desconfianza suscita. No llega al 50% los que se declaran católicos.

Hacen menos deporte y ven más tele y cine

Para el 92% de los encuestados, el ocio es un elemento fundamental en sus vidas. La asistencia a los

museos ha descendido un 10%, la práctica deportiva, un 6%, y la lectura, un 2%. Dedican su tiempo libre a

escuchar música (98%), ver la televisión e ir al cine (94%) y salir a bares (93%).

El trabajo es sólo un instrumento


El trabajo no es un medio de realización personal para los chicos, sino un mero instrumento para

sobrevivir.

Dos de cada tres jóvenes no ven importante el botellón

El 50% de los jóvenes españoles sale todos o casi todos los fines de semana. La mayoría regresa a casa

después de las cuatro de la madrugada, pero para dos de cada tres, el botellón no es una razón

"importante" para salir de marcha. Para alrededor del 70%, "tomar drogas" es una razón "nada

importante" para salir.

Los jóvenes se ven consumistas, egoístas y muy poco tolerantes

Tienen una imagen muy negativa de ellos mismos. La familia y los amigos son las prioridades principales

de su vida. El 60% relaciona el aumento de la delincuencia con la inmigración.

¿Cómo son los jóvenes españoles? Quién mejor que ellos mismos para responder a la pregunta. Nuestros

chavales se definen como consumistas, rebeldes, egoístas, que «sólo piensan en el presente» y sin

«sentido del deber». También se retratan como poco tolerantes y poco trabajadores y, sobre todo, como

inmaduros, según un estudio elaborado por la Fundación Santa María (4.000 entrevistas a jóvenes de 15 a

24 años).

En definitiva, los jóvenes tienen una imagen muy negativa de sí mismos.

«Esto es así porque han internalizado la imagen social que se tiene de ellos, que en general es mala.

Nuestros jóvenes, pese a declararse libres y felices, ni son libres ni están felices. En el fondo están muy

atados, básicamente a su familia», explica el sociólogo Javier Elzo, uno de los autores del estudio.

La familia, una prioridad

Precisamente la familia es, junto con los amigos, dos de las principales prioridades en su vida. «Les

preocupan los problemas cotidianos y próximos, en detrimento de los más generales», explica Elzo.

Aunque el estudio también señala, no obstante, que dan mucha importancia «a ganar dinero» y «a llevar

una vida sexual satisfactoria». Otro de los aspectos que destaca el informe, y que preocupa a sus autores,

es que los jóvenes se declaran muy poco tolerantes con los demás.

En el apartado de vecinos indeseables: un 69% no viviría puerta con puerta con musulmanes radicales; un

52%, junto a drogadictos; y un 30%, junto a alcohólicos o gitanos. Otro 10% cree que debería prohibirse la

entrada de inmigrantes en España y un 67% sólo lo permitiría si tuvieran un contrato. Seis de cada diez

aseguran que la delincuencia ha crecido debido a la inmigración.

Más permisivos con lo privado


Un aspecto positivo que resalta este estudio es que los jóvenes españoles son cada vez más permisivos

con los comportamientos privados (con las decisiones personales) y más exigentes con los de carácter

público, «los valores éticos se han liberalizado», asegura el informe. Por ejemplo, la juventud valora que

en nuestra sociedad exista el divorcio y la adopción de hijos por parejas homosexuales. También les

gustaría que se permitiera la eutanasia. Por contra, creen intolerable la pena de muerte, la violencia

doméstica y aceptar sobornos en el trabajo.

La España de las autonomías

Uno de cada cuatro jóvenes se siente más identificado con su autonomía que con España. Los que más,

los canarios y los vascos. En el lado contrario, los castellanos, «los más españoles».

Terrorismo y drogas problemas sociales

El terrorismo, las drogas y el paro son los tres principales problemas que tiene la sociedad española,

según los jóvenes. Los que menos preocupan son la corrupción política y el medio ambiente.

ONG, la institución más valorada


Sólo cinco de las 16 instituciones que enumera el estudio merecen el aprobado de los jóvenes: las ONG, el

sistema educativo, la Seguridad Social, la Policía y la UE.


Maltractament. Estàs d’acord?

Llegeix les següents frases i explica si estàs o no d’acord i per què. Fes un comentari per

a cada una de com a mínim cinc línies.

· La majoria dels homes no maltracten a les seves parelles.

· Als nois se’ls culpabilitza de masses coses per anticipat.

· La majoria de las víctimes mortals per violència de gènere són dones.

· Tots es beneficiarem d’uns models de masculinitat més equitatius i flexibles, començant

pels mateixos homes.

· Les fronteres entre els estereotips de gènere són cada vegada més difuses.

· L’agressivitat difícilment inspira solucions adequades i eficaces als problemes.

· Quan es pega una vegada, hi ha una gran probabilitat de que es faci més vegades.

· Hi ha una perillosa tendència a buscar víctimes en qui descarregar la ràbia i les

Frustracions..

· Si no deixes de fer una cosa que t’agrada per mi es que no m’estimes o no t’importo.

· Tinc dret a dir no a tot allò que constitueix un abús o opressió sobre la meva persona

· El flirteig es mutu i no continua si un dels dos no vol. L’assetjament es produeix quan un

dels doscontinua contra la voluntat de l’altre.

· Les relacions de parella desiguals en las quals un domina a l’altre perjudiquen a tots

Dos.


BOWLING FOR COLUMBINE

TÍTOL : BOWLING FOR COLUMBINE

DURADA: 120’

NACIONALITAT i ANY: EEUU i Canadà, 2002

DIRECTOR: Michael Moore

FITXA TÈCNICA.-

GUIÓ: Michael Moore

FOTOGRAFIA: Brian Danitz i Michael McDonough

PRODUCCIÓ: Michael Moore

MÚSICA: Jeff Gibbs

ANIMACIÓ: Harold Moss

MUNTATGE: Kurt Engferh

Sinopsi.-

El documental Bowling for Columbine va ser produït i protagonitzat per Michael Moore. El títol de la pel ·

lícula es refereix al que ha passat el 20 d'abril de 1999 en un Institut d'Ensenyament Mitjà de Columbine

(Littleton, Colorado), ciutat propera a Flint (Michigan), lloc de naixement de Moore, en la qual es va

produir una massacre, quan dos estudiants, Dylan i Eric, van assassinar amb arnes de foc a 13 de

persones, 12 alumnes i un professor. El títol (Bowling) es refereix a la circumstància que els dos assassins

adolescents van ser vistos al matí en què es van produir els fets a la classe de bitlles del mateix Institut.

La pel · lícula pren com a punt de partida la massacre per fer una reflexió sobre la naturalesa de la

violència en Estats Units d'Amèrica. Ha estat el primer documental seleccionat, després de 46 anys al

Festival de Cannes obtenint el Premi del 55 Aniversari del certamen. L'any 2002 va recollir el Premi del


públic del Festival de Sant Sebastià i l'Oscar de Hollywood al millor documental.

Film alternatiu en la forma i en les qüestions de fons que presenta, es basa en un discurs explícit i directe

que prescindeix de les metàfores audiovisuals i argumenta les seves tesis amb un missatge contundent.

Michael Moore, director i guionista d'aquest documental sobre la violència produïda per l'ús de les armes

de foc als EUA, realitza una crítica sarcàstica i demolidora a la societat norteaméricana. El film guia

l'espectador a través d'entrevistes, fragments documentals i comentaris personals, amb una estructura

del guió simple que, però serveix a l'objectiu que persegueix el seu director: la violència, la sang i la mort,

contingudes en els successos mostrats, en fort contrast amb les paraules dels defensors de les armes.

Carrega contra un argument molt estès en amplis sectors de la societat americana, segons el qual, ja que

l'Estat no garanteix la seguretat dels ciutadans i s'estan perdent els valors tradicionals, cal recórrer a les

armes emparant-se en els drets individuals contemplats en la Constitució.

La massacre de Columbine no va modificar substancialment la legislació sobre armes de foc. Més d'una

dècada després del que ha passat a Columbine i malgrat noves matança en recintes escolars, com les 32

morts de la Universitat Virginia Tech en l'any 2007, posseir una arma als Estats Units continua sent un dret

garantit per la segona esmena de la Constitució, defensada per diversos legisladors i grups d'interès,

especialment la National Rifle Association (NRA), un poderós grup de pressió per a la tinença d'armes, que

intervé de forma rellevant i decisiva en decisions polítiques relacionades amb la política criminal dels

Estats Units d'Amèrica.

Els successius casos que van apareixent al documental permeten copsar l'actitud dels ciutadans nord-

americans (tant anònims com famosos) sobre el dret i l'ús d'armes i les conseqüències d'aquesta actitud.

Sens dubte la tècnica del contrast aplicada a les entrevistes ens permet comparar els arguments manejats

amb resultats de vegades impactants. És interessant analitzar les raons o causes que porten a determinats

ciutadans (la majoria) a percebre la imperiosa necessitat de defensar, obviant els mecanismes estatals de

resposta al delicte, davant un clima de greu inseguretat.

El reportatge, sense negar una indubtable càrrega política i visió personal de l'autor, transcendeix els

diferents casos concrets en què queda palès com l'ús de la violència o la legitimitat de recórrer-hi, és

fomentada de forma conscient o inconscient per determinats agents socials i polítics. També realitza

Moore una anàlisi del sistema polític, incloent un repàs de les intervencions militars armades realitzades

pels Estats Units en altres països durant les darreres dècades, i investiga per què els nord-americans

donen suport a aquesta política que estimen lògica i responsable.

Prenent com a punt de partida la matança de l’institute de Columbine, un poble de Littleton (Colorado),


Michael Moore fa una exploració sobre la naturalesa de la violència als Estats Units. Per indagar les causes

que van motivar els fets, el realitzador entrevista personatges molt diversos que hi estan vinculats directa

o indirectament, com el director de la fàbrica d’armament de Littleton; l’actor Charlton Heston, com a

president de l’Associació Nacional del Rifle, el cantant Marylin Manson o els alumnes i veïns de

Columbine, entre d’altres. Al documental, Moore argumenta l’ús social i polític de la por com a causa

principal dels fets, i demostra com l’estat permanent d’alarma en què viu la població desencadena una

violència extrema difícilment controlable i molt perillosa per la facilitat amb què poden aconseguir-se

armes de foc.

A Estúpids homes blancs, Michael Moore segueix indagant aquests fets, exposant clarament les raons per

sentir-se orgullós de formar part de la gran nació americana. Sota l’afirmació “Som els millors”, va

enumerant els motius de satisfacció per pertànyer al país més poderós del món, el que registra un

nombre més alt de milionaris, que consumeix més petroli que cap altra nació, que té el nombre més alt

d’execucions conegudes de delinqüents infantils o que és el primer respecte a les probabilitats que tenen

els nens i nenes de menys de quinze anys de morir per armes de foc. Aquestes i altres raons deixen molt

clara la posició crítica de Moore sobre les justificacions del president Bush per exercir el control del

planeta en nom de la defensa de la llibertat i del dret a la seguretat. El terrorisme internacional o

qualsevol altre suposada amenaça que segons la raó d’estat posi en perill la pau i la seguretat de la gent

són valorats per Moore com a instruments de control que el poder utilitza per contrarestar l’autèntica

amenaça de la misèria social que afecta amplis sectors de la població.

L’escriptor i cineasta Michael Moore va néixer a Flint (Michigan), el 1954. Iniciat en el periodisme de molt

jove, funda The Flint Voice, un dels diaris alternatius més respectats del país, del qual va ser director

durant 10 anys.

A mitjans dels anys vuitanta va ser director, productor, autor i presentador de la sèrie televisiva TV

Nation, galardonada amb un premi Emmy.

El 1989, dirigeix Roger y yo, una pel·lícula que va causar un gran impacte als Estats Units i que narrava la

seva odissea personal per entrar en contacte amb el president de la General Motors, Roger Smith, al qual

volia demanar explicacions per les desastroses conseqüències que la reestructuració d’aquella empresa

havia tingut a la seva ciutat natal, Flint. El seu següent documental, The Big One (1997), va donar a

conèixer al públic les maquinacions de les grans empreses nordamericanes que fins i tot utilitzaven mà

d’obra infantil, com el cas de la popular Nike.

L’any 2002 realitza Bowling for Columbine, una crítica a l’ús social i polític de la por per les dramàtiques


conseqüències que té sobre una població que ha trobat en les armes l’única via per fer front al permanent

estat d’alarma. El 2004 el seu film Fahrenheit 9/11, posava al descobert la forma en què George Bush va

guanyar les eleccions i va organitzar la guerra d’Iraq.

Com a escriptor, Moore és autor de diversos llibres de denúncia, entre els que destaquen Estúpids homes

blancs,i ¿Qué han hecho con mi país, tío?.

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1.-

1.Tria un dels quatre subtemes que tracta la pel.licula i, a partir de les raons que expliquen els fets que

s’exposen a continuación, fes una exposición argumentada.

Tema principal i possibles subtemes que tracta la pel·lícula:

1-La cultura de la por i la seva relació amb la violència

2-Els efectes de la violència juvenil

3-El tractament de la informació en els programes televisius i la seva influència en les conductes violentes

dels joves.

4-Els models de vida en la societat nordamericana

ACTIVITAT 2.-

El documental es basa en els fets ocorreguts en a l’institut de Columbine, poble de Littlento (Colorado)

El 20 d'abril de 1999, Eric Harris, de 18 anys, i Dylan Klebold, de 17, van matar 12 estudiants i un professor

de l'institut Columbine de Littleton, a l'estat de Colorado. Després es van suïcidar. La massacre va colpir la

societat nord-americana i ha inspirat el film "Elephant", de Gus van Sant, o el documental pacifista

"Bowling for Columbine", de Michael Moore. Anys després d’aquests fets encara s’especula amb la

possibilitat que la policia tenia informació anterior a la matança i que l’hagués pogut evitar.

• Investiga sobre aquests fets.

• Investiga també sobre altres matances similars que s’han produït després dels fets de Columbine


en altres centres docents arreu del món.

• Investiga sobre aquest tipus de violència i les seves possibles causes.

Escriu com a mínim tres arguments que expliquen posibles causes que generen aquest tipus de violència.

ACTIVITAT 3.-

Activitat 3.1:

-Què és el que més t’ ha sorprès del documental?

-Ha canviat la teva opinió sobre algun dels temes tractats al documental?

-Coneixíes els fets que ens explica en el seguit d’imatges acompanyades per la cançó de Louis Amstrong?

Escriu de quins es tracta.

Activitat 3.2:

• Explica la reflexió crítica que proposa Michael Moore sobre la importància de la cultura de la por

en la societat estadounidenca. Quina vinculació estableix el realitzador entre aquesta cultura i el nombre

de morts per armes de foc a Estats Units?

• Quines són les causes que expliquen la matança de l’institut Columbine i l’assassinat de la nena de

l’escola de Flint, segons Michael Moore?

• Quina relació estableix Michael Moore entre els nombrosos assassinats i la venda d’armes de foc?

Estas d’acord amb aquesta explicació?

• Comenta quines són les possibles causes de la proliferació d’actes violents als centres educatius

del nostre entorn.


ACTIVITAT 4.-

La pel·lícula i la representació de la violència a la televisió

• Comenta la crítica de Michael Moore a la televisió. Quina influència té aquest mitjà en l’augment

de la violència?

• Al documental es mostren exemples de notícies que accentuen el temor i la inseguretat de la

gent. Tria alguna notícia recent que fomenti també aquest sentiment de por i valora el seu tractament.

• Fes un seguiment de les notícies que apareixen als informatius al llarg d’una setmana i tria les que

et semblin que fomenten la por i la inseguretat. Pensa que una mateixa notícia pot rebre tractaments

diversos? En cas afirmatiu, argumenta la teva resposta explicant quin tractament creus que es podria

donar.

ACTIVITAT 5.-

Analitza i comenta les següents qüestions:

1.-La "Teoria o cultura de la Por" L 'ús d'armes per part de civils i el risc que això comporta:

a) El paper dels mitjans de comunicació en la preocupació pel delicte, la por i la sensació d'inseguretat

b) Por al delicte i por a la diversitat. Resulta necessari reflexionar sobre les causes que determinen la

sensació d'inseguretat i por de ser víctima d'un delicte, ja que amb freqüència l'esclat d'aquesta

preocupació no es correspon amb un increment real en les taxes de delinqüència. S'ha d'examinar com

planteja Moore aquesta qüestió i obtenir conseqüències al respecte .

2.-El principi de seguretat a canvi de llibertat: Els ciutadans, fruit de la por a ser víctimes del delicte,

renuncien a un ampli percentatge de la seva llibertat; aquest increment permet establir controls

exhaustius.

3.-Assumpció personal de la seguretat: Espai d'intervenció al marge de la legalitat vigent (o al seu


modificació segons convingui) en el qual els individus assumeixen personalment la seva seguretat en

detriment de l'obligació estatal.

4.-Valoració de les entrevistes a Charlton Heston i Marilyn Manson. Analitzar i desenvolupar els seus

arguments davant les preguntes a les que se'ls sotmeten.

5.-Determinar les relacions entre la violència a les escoles i l'assetjament escolar (bullying): Un, per

descomptat no el més important, dels factors que van influir en el comportament homicida és que tots

dos eren considerats "perdedors" en el context del institut. L'assetjament escolar (bullying) és qualsevol

forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de forma reiterada al llarg d'un

temps determinat. Estadísticament, el tipus de violència dominant és l'emocional i es dóna

majoritàriament en l'aula i pati dels centres escolars.

6.-Influència de la desinformació i de les mancances en polítiques i serveis socials en la conflictivitat que

dóna lloc al delicte.

Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)

Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir res de

res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig d’ajudar-nos

mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort … no compartint la nostra

desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.

En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El camí de

la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes dels homes, ha

aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la matança. Hem


augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La maquinària, que

proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha fet cínics, la nostra

intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa poc. Més que maquinària,

necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i cortesia. Sense aquestes qualitats,

la vida serà violenta i tot es perdrà.

L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la bondat en

l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara, la meva veu està

arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens desesperats, víctimes d’un

sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A aquells que puguin sentir-me, els

dic: “No desespereu”.

La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes, que

temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder que van

prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.

Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les vostres

vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a fer la instrucció,

que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn de canó. No us lliureu a

aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb intel·ligència i cors de màquina! i

Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la humanitat en els vostres cors! No odieu!

Només aquells que no són estimats odien, els que no són estimats i els desnaturalitzats!

Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!

En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un home o

d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder, el poder de

crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer que aquesta vida sigui

lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en nom de la democràcia, emprem

aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un món digne, que donarà als homes la

possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta

promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble. Ara,

unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la cobdícia, amb

l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el progrés portin la felicitat

a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!


FITXA DE TREBALL

1.El gran dictador es constitueix en una crítica brutal del govern totalitari d'Adolf Hitler, conegut

vulgarment amb el nom de règim nazi. Què en saps d'aquest règim? I del dictador? Comenta les línies

principals de la seva política i valora el seu paper en l'esclat i el desenvolupament de la segona guerra

mundial.

2. La pel·lícula adopta des del principi una estructura dual, mostrant de manera paral·lela les activitats de

Hynkel i els seus col·laboradors a la seu del govern i les dures condicions de vida del gueto jueu. Compara

i analitza les diferències més importants que s'estableixen entre els dos personatges protagonistes de la

història, el dictador Hynkel i el barber jueu.

3. Aquest és un fragment del discurs final del barber jueu després de la invasió d'Ostelrich: "El camí de la

vida pot ser lliure i bonic, però l'hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha aixecat barreres d'odi,

ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa però ens hem empresonat a

nosaltres mateixos: el maquinisme que crea abundància ens deixa en la necessitat. El nostre coneixement

ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs. Pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines,

necessitem humanitat, més que intel·ligència, tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats, la vida serà

violenta, es perdrà tot". Valora aquesta afirmació, relacionant-la amb els esdeveniments històrics que

retrata la pel·lícula. Creus que es tracta d'un missatge optimista? Per què?

4. Abans del discurs del barber jueu, el ministre de propaganda de Tomania, Garbitsch, pronuncia les

paraules següents: "Avui en dia, democràcia, llibertat i igualtat són paraules que embogeixen al poble. No

hi ha cap nació que progressi amb aquestes idees, que l'aparten del camí de l'acció. Per això les hem

abolit. En el futur cada home haurà de servir a l'Estat amb absoluta obediència". Comenta aquesta

afirmació en relació amb la ideologia i les idees polítiques del règim d'Adolf Hitler. Creus que existeix en

l'actualitat algun país regit per idees feixistes i antidemocràtiques?

Busca informació i fes una breu explicació.

5. Què creus que hauria passat si Hitler hagués guanyat la guerra?


6. Fes un comentari , entre 30 i 50 línies del discurs final.


INFORMÀTICA RECUPERACIONS 4t ESO

2a AVALUACIÓ

- Prepara una pel·lícula utilitzant el software de muntatge que vulguis (Studio 9, Sony Vegas,

Windows movie maker, etc). La pel·lícula ha de tenir una durada d’entre 3 i 6 minuts (si és més

llarga has d’explicar la raó).

Has d’incloure:

Títols a l’inici i al final

Fosses

Muntatge per tall

Més d’una escena

Ús d’algun efecte (temps, il·luminació, color, etc)

Alguna transició

Subtítols en algun moment

Música de fons

Diàlegs de, com a mínim, dos personatges

I el que la teva imaginació et doni.

L’avaluació serà mitjançant visualització del projecte i entrevista posterior per explicar la pel·lícula

i contestar algunes preguntes sobre ella.

3a AVALUACIÓ

- Audacity: Preparar una història explicada amb ús de sons, veus i música. La història ha de tenir

lògica interna i ha de tenir una durada d’entre 2 i 3 minuts ( si és més llarga heu d’explicar la raó).

Heu d’utilitzar tots els mitjans a l’abast de l’Audacity i el límit el poseu vosaltres.

- Gimp: Heu de preparar 5 pòsters de 5 pel·lícules que estiguin en cartellera o que hagueu vist

recentment. Aquests pòsters no s’han de semblar als originals de les pel·lícules ni altres similars.

Heu d’utilitzar tots els recursos possibles que us ofereix el GIMP entre tots els pòsters.


LENGUA CASTELLANA RECUPERACIONS 4t ESO

ACTIVIDADES DE VERANO 2017 4º ESO

·El departamento de lengua castellana propone trabajar los diferentes aspectos de la materia con actividades variadas. La realización de las mismas comportan un 40% de la nota global; el 60% restante corresponde al examen de recuperación.

Es obligatoria la presentación de estos trabajos el mismo día del examen. Formato de entrega: folios numerados en una carpeta con los datos personales.

1. COMPRENSIÓN LECTORA [10%]:

Lectura de una novela (ver lista orientativa más abajo). Reseña de lectura (dos hojas máximo). Seguir el modelo para el comentario de

una novela: argumento, tema, narrador, personajes, estructura, espacio y tiempo.

2. EXPRESIÓN Y COMPRENSIÓN LECTORA[10%]:

Resumen por escrito de un mínimo de cinco noticias ocurridas a lo largo del verano (de diferente temática). Debe aparecer el qué, quién, cuándo, cómo, dónde y por qué del suceso.

Se puede acceder a los diarios en las siguientes web: http://www.elpais.com/ http://www.elperiodico.com/es/ http://www.lavanguardia.com/

Resume los siguientes temas de literatura del libro de texto:

Romanticismo. Pág. 28-33. Realismo y Naturalismo. Pág. 52-58. Modernismo y Generación del 98. Pág. 78-82. Vanguardias. Pág. 100-106.

3. CONOCIMIENTOS GRAMATICALES, ORTOGRÁFICOS Y TEXTUALES [20%]: Selección de actividades del libro de texto:Unidad 1: Pág. 10-12 Ej. 1-6 Pág. 22 Ej. 1, 4. Pág. 26-27. Ej.1-9.Unidad 2: Pág.43-46 Ej.1-4 Pág.51 Ej. 1-5.Unidad 3: Pág.64-66 Ej. 1-3 Pág. 77 Ej. 1-8. Unidad 4: Pág. 95-97 Ej. 2,6. Pág.99 Ej. 1-6. Unidad 5: Pág. 112-114 Ej. 1-5, 7. Pág. 120-127 Ej. 9,10.Unidad 6: Pág. 155 Ej. 2, 5-8.

http://www.lavanguardia.com/

http://www.elperiodico.com/es/

http://www.elpais.com/


ORIENTACIONES DE ACTIVIDADES PARA TODOS LOS ALUMNOS:

LECTURAS: Aprovechad las vacaciones para leer una buena novela (o dos o tres), según los gustos de cada uno. Por si no se tienen preferencias, aquí hay una lista de libros y algunas webs en las que se recomiendan lecturas para jóvenes:

DALH, Roald: Boy, ed. Alfaguara. (Novela juvenil)

ENDE, Michael: Momo, ed. Alfaguara. (Novela de fantasía)

ASIMOV, Isaac: El viaje alucinante. (Novela de ciencia-ficción)

CONAN DOYLE, Arthur: El sabueso de los Baskerville. (Novela de enigma)

SAINT-EXUPÉRY, Antoine de: El principito, ed. Salamandra. (Cuento infantil)

VERNE, Julio: Cinco semanas en globo, ed. Anaya. (Novela de aventuras)

MENDOZA, Eduardo: Sin noticias de Gurb, (Novela de humor)

MARTÍN GAITE, Carmen: Caperucita en Manhatan, (Remodelación del cuento de

Caperucita roja)

VERNE, Julio: Miguel Strogoff, ed. Anaya ( Novela de aventuras)

TOLKIEN: El hobbit, (Novela fantástica)

SHAKERPEARE, William: Romeo y Julieta, ed. Vicens Vives (Teatro clásico)

GARCÍA LORCA, Federico: La casa de Bernarda Alba, ed. Cátedra (Teatro)

CHRISTIE, Ágata, Asesinato en el Orient Espress, ed RBA (Novela enigma)

Etc.

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm

http://www.quellegeixes.cat/franja/boli

Para reforzar la ortografía:

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ Actividades en red.

Para reforzar la gramática:

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/

http://www.quellegeixes.cat/franja/boli

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm


CÓMO REDACTAR UNA RESEÑA


PÁRRAFO I: La novela (TÍTULO) explica/cuenta/narra la historia (ARGUMENTO).

PÁRRAFO 2: Su autor es (HABLA BREVEMENTE DEL AUTOR, SU ÉPOCA, SU ESTILO).

PÁRRAFO 3: En esta obra, el autor nos quiere explicar (TEMA).

PÁRRAFO 4: La historia está narrada (NARRADOR).

PÁRRAFO 5: La obra está dividida de la siguiente manera: (ESTRUCTURA).

PÁRRAFO 6: Los personajes principales... Los secundarios (DESCRIPCIÓN DE LOS PERSONAJES, SU PSICOLOGÍA Y SU RELACIÓN ENTRE ELLOS).

PÁRRAFO 7: Podemos decir que esta historia transcurre en (ESPACIO Y TIEMPO).

PÁRRAFO 8: Por último, cabe decir que el estilo que usa el autor es (ESTILO Y LENGUAJE).

PÁRRAFO 10: En mi opinión, esta novela es (CALIDAD LITERARIA: interesante, bien estructurada, personajes creíbles…); sin embargo, (ASPECTOS NEGATIVOS).

PÁRRAFO 11: Su lectura me ha resultado (…) y la recomendaría a (…) porque (…)


LLENGUA CATALANA RECUPERACIONS 4t ESO

Els alumnes que tenen la matèria suspesa han de fer OBLIGATÒRIAMENT aquestes activitats i les hauran de lliurar als professors el dia de l’examen de recuperació.Activitats de Competències bàsiques que podeu trobar al final de cada una de les unitats treballades a classe.

- Pàgines: 24-25, 43-45, 63-65, 85-87, 105-107, 125-127 i 149-151

S’han de presentar les activitats en un dossier (no pot ser una llibreta). El dossier ha de tenir una portada on hi consti el nom de l’alumne i el grup al

que pertany. A continuació hi ha d’haver un índex amb els apartats corresponents i les

pàgines que ocupen. La feina ha d’estar ben presentada, polida, amb els enunciats i els exercicis

copiats sencers.

Aquestes activitats són de caràcter voluntari per als alumnes que han aprovat el curs. En cas que les facin, les poden entregar al professor corresponent a l’inici del curs vinent i es tindrà en compte per a la nota de la 1a avaluació.

També recomanem que llegiu alguna novel·la, alguna revista en català... el que us vingui de gust, però dediqueu alguna estona a la lectura en català.


MÚSICA RECUPERACIONS 4t ESO

Has de respondre les següents preguntes, en fulls blancs i amb el text escrit a mà. Els fulls de

amb les respostes i els de les preguntes els entregaràs el dia de l’examen de recuperació.

PART 1 1. Quan i on neix l’òpera? 2. Posa el nom de la primera òpera de la que tenim partitura, l’any de composició i el nom de qui la va compondre.3. Explica les característiques generals de la música del barroc. 4. Fes una taula amb les etapes i estils de la història de la música (fins al segle XX) 5. Explica les característiques generals del classicisme musical. 6. Redacta (màxim 12 línies) un breu resum del que et sembli més interessant de la compositora M. Anna Mozart.7. Explica l’estructura de la forma cançó i quin nombre de compassos és el més freqüent. 8. Fes una taula en que apareguin, per ordre, els títols de les cançons treballades durant el curs, i al costat del títol, un petit resum del contingut de la lletra de cada cançó. També han d’aparèixer a la taula qui va compondre cada cançó i en quin any. 9. Explica els tres tipus de gèneres musicals. 10. Redacta (màxim 12 línies) un breu resum del que et sembli més interessant de la compositora Fanny Mendelssohn. 11. Compara les vides i l’estil musical de Jimi Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison (màxim 12 línies) 12. Redacta breument les característiques musicals del romanticisme.

PART 2

1. Escull dos articles de la secció cultural de qualsevol diari, que tinguin de contingut qualsevol dels temes plantejats a les preguntes anteriors.

2. Retalla (o imprimeix) aquests articles i fes un resum de cadascun d’ells.


VISUAL I PLÀSTICA RECUPERACIONS 4t ESO

La recuperació constarà de dues parts:1.- Realitzar uns treballs a casa i entregar el dia de la prova presencial.2.- Prova presencial pràctica.

Treballs a realitzar a casa. Tots els treballs es realitzaran en format DIN A4 tipus cartolina.a.-Fer un cercle cromàtic additiu.. ( dibuixar un cercle gran encaixat a la làmina , subdividir-lo en 6 parts iguals i situar els colors primaris i secundaris ) Tècnica tempera .b.- Realitzar un còmic de 7 o 8 vinyetes . Cal presentar-lo acabat en tinta. ( pot ser pilot o similar). El tema serà un dia de la teva vida.c.- Realitzar un cartell per un grup de Musica que t’agradi, anunciant una actuació a Viladecans. Tècnica collage. d.-Realitzar un treball de recerca sobre els següents pintors: Mària Fortuny, Joan Miró, Antoni Tàpies. Fer de cadascun una breu biografia amb una foto de l’autor i una explicació de la seva obra . Triar una obra i comentar-la personalment.

· Web viewGrammar Practice Vocabulary Practice Instruccions per les feines d'estiu: Entregar en...

Documents

Transcript of · Web viewGrammar Practice Vocabulary Practice Instruccions per les feines d'estiu: Entregar en...