· Web viewGrammar Practice (pages 80-99) Vocabulary Bank (pages 103-111) Instruccions per les...

Generalitat de Catalunya Feines d’estiuDepartament d’EducacióINS Josep Mestres i Busquets

FEINES D’ESTIU: 4t ESOBenvolgudes famílies,

Per tal de recuperar les matèries suspeses els alumnes hauran de: Presentar obligatòriament les activitats d’estiu proposades de la matèria suspesa i lliurar-les al

professor/a de matèria el dia de la prova. Fer una prova escrita segons el calendari de proves extraordinàries que trobareu a continuació. Les proves

extraordinàries es realitzaran entre l’1 i el 2 de setembre de 2016. Les notes es lliuraran dimarts 6 de setembre de 2016 a les 11.30h.

Penseu que la superació d’aquestes proves pot determinar la promoció de curs i tingueu present que el pas de curs sense matèries pendents és molt important per garantir l’adquisició de nous coneixements.Aprofitem per desitjar-vos unes bones vacances i restem a la vostra disposició per qualsevol dubte.

MATÈRIA FEINA D'ESTIU alumnes que han de recuperar al setembre

Alternativa Entregar dossier (el tenen els alumnes) amb les 4 activitats fetes i comentades

Anglès

Activitats del workbook:- Progress Review de cada unitat- Grammar Practice (pages 80-99)- Vocabulary Bank (pages 103-111)

Instruccions per les feines d'estiu:Entregar en llibretaExercicis escrits a màAmb enunciats

Biologia i geologiaElaborar dossier amb:- autoavaluacions temes: 1,2,3,4, i 6. Cal copiar els enunciats

Ciències socials Exercicis Pràctica competències bàsiques tots els temes excepte el 7 i el 15

Educació Física Dossiers curs i guions treballs

Física i químicaElaborar dossier amb:-Mapes conceptuals i activitats de comprensió respectives als mapes i autoavaluacions temes: 1,2,3,4,5,6

FrancèsRevisar el llibre i el cahier d'exercices + Exercices pratiques de grammaire française 3 (o similar) Alhambra Longman ISBN 9788420527826 (llibre optatiu)

Informàtica Fer activitats (veure instruccions més avall)

LlatíEntregar dossier amb 5 declinacions i adjectius 1ª clase. Cultura: els habitatges dels romans, els espectacles públics, les termes i vida quotidiana.

Llengua castellana Full amb activitats de repàs del llibre de text + orientacions en full adjunt

Llengua catalana Activitats de Repàs del llibre, temes 6 i 7

Matemàtiques Full d’activitats (veure instruccions més avall)

Música Full d’activitats (veure instruccions més avall)

Tecnologia Entregar feina (veure instruccions més avall)

Visual i plàstica Full d’activitats (veure instruccions més avall)

Per a qualsevol dubte adreceu-vos al professor/a de la matèria corresponent.


CALENDARI DE LES PROVES EXTRAORDINÀRIES de setembre curs 2015-16

DIJOUS 1 SETEMBRE

HORA ASSIGNATURACURS

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

8-9 CATALÀ Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A

9-10

NATURALS1r, 2n, 3r Aula 1C Aula 2C Aula 3C

ITINERARI 4rtBio-geo

info2llatí

4ª Info2

10-11 CASTELLÀ Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A11’30-12’30 MÚSICA Aula 1A Aula 2A Aula 3A

12’30-13’30 SOCIALS Aula1A

Aula2A

Aula3A Aula 4A

13:30-14:30

CIUTADANIA3 ESOÈTICA4ESO

Aula 1A

DIVENDRES 2 SETEMBRE

HORA ASSIGNATURACURS

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO8-9 MATEMÀTIQUES Aula 1A Aula 2A Aula 3A Aula 4A

9-10 ANGLÈS Aula 1C Aula 2C Aula 3C Aula 4C

10-11

VIP1r, 2r i 3r Aula 1A Aula 2A Aula 3A

ITINERARI 4rtFísica i Química

MúsicaVIP

4CC3

A.Dibuix

11’30-12’30FRANCÈS1r,2n,3r

ESOAula 1A

12’30-13’30

TECNOLOGIA Aula 1A Aula 2A Aula 3A

ITINERARI 4rtTecnologia

FrancèsInformàtica1

4A4B4C

13:30-14:30 EF Aula 1C Aula 2C Aula 3C Aula 4C


EDUCACIÓ FÍSICA RECUPERACIONS 4t ESO

La recuperació consta de 3 parts:

Examen teòric: dossiers treballats durant el curs (si no el tenen l’han de demanar al professor)

Test pràctic el mateix dia de la recuperació

Treballs pràctics a presentar el dia de la recuperació (guions al final de la fulla)

Exàmens teòrics

Continguts de: FORÇA, ESPORTS DE RAQUETA I VELOCITAT

Test pràctic

Test Força: LLENÇAMENT PILOTA MEDICINAL Test Velocitat: 200 METRES VELOCITAT-RESISTÈNCIA

Guions treballs

RUGBY

1. Fonaments reglamentaris:a. Objectiu del jocb. Terreny de jocc. Duraciód. Jugadorse. Materialf. Puntuació

2. Parla de les següents jugades bàsiques:a. Assaigb. Transformacióc. Cop de càstigd. Drope. Avantf. Retencióg. Meleeh. Touche

FUTBOL AMERICÀ

http://www.bing.com/images/search?q=dibujos+rugby&view=detail&id=FC6BBADC69B4E9128C91DD3624AF103AE2A3DBDB&first=0&FORM=IDFRIR


1. Fonaments reglamentarisa. Objectiu del jocb. Terreny de jocc. Duraciód. Jugadorse. Materialf. Puntuació

2. Parla de les següents jugades bàsiques:a. Downb. Primer down o primer i deuc. Quart downd. Huddlee. Passadesf. Snapg. Línia de srimmageh. Intercepciói. Fumble o pilota soltaj. Time out, temps fora o temps mort

HANDBOL

1. Dibuixa un camp d’handbol amb les seves mesures reglamentaries. 2. Explica les regles bàsiques del joc

3. Cita almenys 7 aspectes tècnics que s’han de treballar per a la millora individual d’aquest esport. Explica’ls breument.

4. Explica quins especialistes hi ha a l’handbol i com s’han de col·locar en atac i defensa (sistemes de joc).

ESPORTS NÀUTICS

Escull un d’aquests esports nàutics: Kite-surf, surf, windsurf, vela, catamarà, body board.Desenvolupa la informació que trobis d’aquest esport, seguint les següents parts del guió:

Breu historia dels seus inicis Parts de la embarcació o elements principals. Com preparar-se per la navegació. Tipus de navegació Principals moviments tècnics o maniobres Competicions actuals per categories o modalitats

http://www.bing.com/images/search?q=dibujos+futbol+americano&view=detail&id=EB626B12190B7861347F613DEE328BD9D23C156A&first=0&qpvt=dibujos+futbol+americano&FORM=IDFRIR


ALTERNATIVA RELIGIÓ RECUPERACIONS 4t ESO

Les activitats d’aquest dossier les hauràs de fer en fulls tamany dinA4.

No cal copiar els enunciats. Escriuràs el títol de l’apartat (hi ha quatre apartats) i el nombre de la pregunta.

Entregaràs el dossier el DILLUNS 1 SETEMBRE de 10 a 11h en el Departament de Psicopedagogia.

Apartats del Dossier:

1-Joves d’avui T’identifiques?

2-Maltractament. Estàs d’acord?

3-Bowling for Columbine

4-Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)


Joves d’avui T’identifiques?

1. Fes un comentari d’una pàgina com a mínim del següent estudi. Explica si hi estas d’acord

o no i com penseu els joves avui dia respecte dels temes plantejats: educació, drogues,

família, treball, sexe, política...

Estudis de Fundación Santamaría. Javier Elzo,-

Un estudio de la Fundación Santa María alerta sobre la baja autoestima de los chavales de entre

15 y 24 años, que se definen como "consumistas" y "egoístas"

"Consumistas", "egoístas" y "poco sacrificados". Así es cómo se ven los jóvenes españoles de

entre 15 y 24 años, según un informe realizado por la Fundación Santa María, basado en 4.000

encuestas.

"No es una visión muy halagüeña", admite uno de los autores del estudio, el sociólogo Javier Elzo,

quién achacó la baja autoestima de los chavales a que han interiorizado la imagen negativa que la

sociedad vierte sobre ellos y a la falta de motivación e intereses para un colectivo que ve

imposible emanciparse. Eso sí, para ellos, la familia, la salud y los amigos son lo primero.

Así es la generación 'aquí y ahora'

Se comprometen con causas, no con partidos

Los jóvenes no se 'casan' con ningún partido, pero sí apuestan por determinadas causas. El 46%

de los jóvenes no se decantaría por un partido, pero han aumentado algunas forma de

participación política como las manifestaciones y firmas de peticiones.

Preocupaciones: el terrorismo y las drogas

El terrorismo, seguido por la droga, el paro y la vivienda, sin olvidar la violencia doméstica son los

principales problemas de la sociedad para los jóvenes.

Adictos al móvil e Internet

Sólo un 1% no tiene acceso a un ordenador. El 72% de los jóvenes maneja Internet y el uso del

móvil es "intensivo".

Valoran mucho a las ONGs y poco a la Iglesia

Las instituciones más valoradas por los jóvene son las de voluntariado (69%), el sistema de

enseñanza (60%), la Seguridad Social (54%) y la Policía (51%). Por el contrario, la Iglesia es la

institución que más desconfianza suscita. No llega al 50% los que se declaran católicos.

Hacen menos deporte y ven más tele y cine

Para el 92% de los encuestados, el ocio es un elemento fundamental en sus vidas. La asistencia a

los museos ha descendido un 10%, la práctica deportiva, un 6%, y la lectura, un 2%. Dedican su

tiempo libre a escuchar música (98%), ver la televisión e ir al cine (94%) y salir a bares (93%).


El trabajo es sólo un instrumento

El trabajo no es un medio de realización personal para los chicos, sino un mero instrumento para

sobrevivir.

Dos de cada tres jóvenes no ven importante el botellón

El 50% de los jóvenes españoles sale todos o casi todos los fines de semana. La mayoría regresa a

casa después de las cuatro de la madrugada, pero para dos de cada tres, el botellón no es una

razón "importante" para salir de marcha. Para alrededor del 70%, "tomar drogas" es una razón

"nada importante" para salir.

Los jóvenes se ven consumistas, egoístas y muy poco tolerantes

Tienen una imagen muy negativa de ellos mismos. La familia y los amigos son las prioridades

principales de su vida. El 60% relaciona el aumento de la delincuencia con la inmigración.

¿Cómo son los jóvenes españoles? Quién mejor que ellos mismos para responder a la pregunta.

Nuestros chavales se definen como consumistas, rebeldes, egoístas, que «sólo piensan en el

presente» y sin «sentido del deber». También se retratan como poco tolerantes y poco

trabajadores y, sobre todo, como inmaduros, según un estudio elaborado por la Fundación Santa

María (4.000 entrevistas a jóvenes de 15 a 24 años).

En definitiva, los jóvenes tienen una imagen muy negativa de sí mismos.

«Esto es así porque han internalizado la imagen social que se tiene de ellos, que en general es

mala. Nuestros jóvenes, pese a declararse libres y felices, ni son libres ni están felices. En el fondo

están muy atados, básicamente a su familia», explica el sociólogo Javier Elzo, uno de los autores

del estudio.

La familia, una prioridad

Precisamente la familia es, junto con los amigos, dos de las principales prioridades en su vida.

«Les preocupan los problemas cotidianos y próximos, en detrimento de los más generales»,

explica Elzo. Aunque el estudio también señala, no obstante, que dan mucha importancia «a

ganar dinero» y «a llevar una vida sexual satisfactoria». Otro de los aspectos que destaca el

informe, y que preocupa a sus autores, es que los jóvenes se declaran muy poco tolerantes con

los demás.

En el apartado de vecinos indeseables: un 69% no viviría puerta con puerta con musulmanes

radicales; un 52%, junto a drogadictos; y un 30%, junto a alcohólicos o gitanos. Otro 10% cree que


debería prohibirse la entrada de inmigrantes en España y un 67% sólo lo permitiría si tuvieran un

contrato. Seis de cada diez aseguran que la delincuencia ha crecido debido a la inmigración.

Más permisivos con lo privado

Un aspecto positivo que resalta este estudio es que los jóvenes españoles son cada vez más

permisivos con los comportamientos privados (con las decisiones personales) y más exigentes con

los de carácter público, «los valores éticos se han liberalizado», asegura el informe. Por ejemplo,

la juventud valora que en nuestra sociedad exista el divorcio y la adopción de hijos por parejas

homosexuales. También les gustaría que se permitiera la eutanasia. Por contra, creen intolerable

la pena de muerte, la violencia doméstica y aceptar sobornos en el trabajo.

La España de las autonomías

Uno de cada cuatro jóvenes se siente más identificado con su autonomía que con España. Los que

más, los canarios y los vascos. En el lado contrario, los castellanos, «los más españoles».

Terrorismo y drogas problemas sociales


El terrorismo, las drogas y el paro son los tres principales problemas que tiene la sociedad

española, según los jóvenes. Los que menos preocupan son la corrupción política y el medio

ambiente.

ONG, la institución más valorada

Sólo cinco de las 16 instituciones que enumera el estudio merecen el aprobado de los jóvenes: las

ONG, el sistema educativo, la Seguridad Social, la Policía y la UE.


Maltractament. Estàs d’acord?

Llegeix les següents frases i explica si estàs o no d’acord i per què. Fes un comentari per

a cada una de com a mínim cinc línies.

· La majoria dels homes no maltracten a les seves parelles.

· Als nois se’ls culpabilitza de masses coses per anticipat.

· La majoria de las víctimes mortals per violència de gènere són dones.

· Tots es beneficiarem d’uns models de masculinitat més equitatius i flexibles, començant

pels mateixos homes.

· Les fronteres entre els estereotips de gènere són cada vegada més difuses.

· L’agressivitat difícilment inspira solucions adequades i eficaces als problemes.

· Quan es pega una vegada, hi ha una gran probabilitat de que es faci més vegades.

· Hi ha una perillosa tendència a buscar víctimes en qui descarregar la ràbia i les

Frustracions..

· Si no deixes de fer una cosa que t’agrada per mi es que no m’estimes o no t’importo.

· Tinc dret a dir no a tot allò que constitueix un abús o opressió sobre la meva persona

· El flirteig es mutu i no continua si un dels dos no vol. L’assetjament es produeix quan un

dels doscontinua contra la voluntat de l’altre.

· Les relacions de parella desiguals en las quals un domina a l’altre perjudiquen a tots

Dos.


BOWLING FOR COLUMBINE

TÍTOL : BOWLING FOR COLUMBINE

DURADA: 120’

NACIONALITAT i ANY: EEUU i Canadà, 2002

DIRECTOR: Michael Moore

FITXA TÈCNICA.-

GUIÓ: Michael Moore

FOTOGRAFIA: Brian Danitz i Michael McDonough

PRODUCCIÓ: Michael Moore

MÚSICA: Jeff Gibbs

ANIMACIÓ: Harold Moss

MUNTATGE: Kurt Engferh

Sinopsi.-

El documental Bowling for Columbine va ser produït i protagonitzat per Michael Moore. El títol de

la pel · lícula es refereix al que ha passat el 20 d'abril de 1999 en un Institut d'Ensenyament Mitjà

de Columbine (Littleton, Colorado), ciutat propera a Flint (Michigan), lloc de naixement de Moore,

en la qual es va produir una massacre, quan dos estudiants, Dylan i Eric, van assassinar amb arnes

de foc a 13 de persones, 12 alumnes i un professor. El títol (Bowling) es refereix a la circumstància

que els dos assassins adolescents van ser vistos al matí en què es van produir els fets a la classe de

bitlles del mateix Institut.

La pel · lícula pren com a punt de partida la massacre per fer una reflexió sobre la naturalesa de la

violència en Estats Units d'Amèrica. Ha estat el primer documental seleccionat, després de 46


anys al Festival de Cannes obtenint el Premi del 55 Aniversari del certamen. L'any 2002 va recollir

el Premi del públic del Festival de Sant Sebastià i l'Oscar de Hollywood al millor documental.

Film alternatiu en la forma i en les qüestions de fons que presenta, es basa en un discurs explícit i

directe que prescindeix de les metàfores audiovisuals i argumenta les seves tesis amb un missatge

contundent. Michael Moore, director i guionista d'aquest documental sobre la violència produïda

per l'ús de les armes de foc als EUA, realitza una crítica sarcàstica i demolidora a la societat

norteaméricana. El film guia l'espectador a través d'entrevistes, fragments documentals i

comentaris personals, amb una estructura del guió simple que, però serveix a l'objectiu que

persegueix el seu director: la violència, la sang i la mort, contingudes en els successos mostrats, en

fort contrast amb les paraules dels defensors de les armes. Carrega contra un argument molt

estès en amplis sectors de la societat americana, segons el qual, ja que l'Estat no garanteix la

seguretat dels ciutadans i s'estan perdent els valors tradicionals, cal recórrer a les armes

emparant-se en els drets individuals contemplats en la Constitució.

La massacre de Columbine no va modificar substancialment la legislació sobre armes de foc. Més

d'una dècada després del que ha passat a Columbine i malgrat noves matança en recintes

escolars, com les 32 morts de la Universitat Virginia Tech en l'any 2007, posseir una arma als

Estats Units continua sent un dret garantit per la segona esmena de la Constitució, defensada per

diversos legisladors i grups d'interès, especialment la National Rifle Association (NRA), un poderós

grup de pressió per a la tinença d'armes, que intervé de forma rellevant i decisiva en decisions

polítiques relacionades amb la política criminal dels Estats Units d'Amèrica.

Els successius casos que van apareixent al documental permeten copsar l'actitud dels ciutadans

nord-americans (tant anònims com famosos) sobre el dret i l'ús d'armes i les conseqüències

d'aquesta actitud. Sens dubte la tècnica del contrast aplicada a les entrevistes ens permet

comparar els arguments manejats amb resultats de vegades impactants. És interessant analitzar

les raons o causes que porten a determinats ciutadans (la majoria) a percebre la imperiosa

necessitat de defensar, obviant els mecanismes estatals de resposta al delicte, davant un clima de

greu inseguretat.

El reportatge, sense negar una indubtable càrrega política i visió personal de l'autor, transcendeix

els diferents casos concrets en què queda palès com l'ús de la violència o la legitimitat de

recórrer-hi, és fomentada de forma conscient o inconscient per determinats agents socials i

polítics. També realitza Moore una anàlisi del sistema polític, incloent un repàs de les

intervencions militars armades realitzades pels Estats Units en altres països durant les darreres


dècades, i investiga per què els nord-americans donen suport a aquesta política que estimen

lògica i responsable.

Prenent com a punt de partida la matança de l’institute de Columbine, un poble de Littleton

(Colorado), Michael Moore fa una exploració sobre la naturalesa de la violència als Estats Units.

Per indagar les causes que van motivar els fets, el realitzador entrevista personatges molt diversos

que hi estan vinculats directa o indirectament, com el director de la fàbrica d’armament de

Littleton; l’actor Charlton Heston, com a president de l’Associació Nacional del Rifle, el cantant

Marylin Manson o els alumnes i veïns de Columbine, entre d’altres. Al documental, Moore

argumenta l’ús social i polític de la por com a causa principal dels fets, i demostra com l’estat

permanent d’alarma en què viu la població desencadena una violència extrema difícilment

controlable i molt perillosa per la facilitat amb què poden aconseguir-se armes de foc.

A Estúpids homes blancs, Michael Moore segueix indagant aquests fets, exposant clarament les

raons per sentir-se orgullós de formar part de la gran nació americana. Sota l’afirmació “Som els

millors”, va enumerant els motius de satisfacció per pertànyer al país més poderós del món, el

que registra un nombre més alt de milionaris, que consumeix més petroli que cap altra nació, que

té el nombre més alt d’execucions conegudes de delinqüents infantils o que és el primer respecte

a les probabilitats que tenen els nens i nenes de menys de quinze anys de morir per armes de foc.

Aquestes i altres raons deixen molt clara la posició crítica de Moore sobre les justificacions del

president Bush per exercir el control del planeta en nom de la defensa de la llibertat i del dret a la

seguretat. El terrorisme internacional o qualsevol altre suposada amenaça que segons la raó

d’estat posi en perill la pau i la seguretat de la gent són valorats per Moore com a instruments de

control que el poder utilitza per contrarestar l’autèntica amenaça de la misèria social que afecta

amplis sectors de la població.

L’escriptor i cineasta Michael Moore va néixer a Flint (Michigan), el 1954. Iniciat en el periodisme

de molt jove, funda The Flint Voice, un dels diaris alternatius més respectats del país, del qual va

ser director durant 10 anys.

A mitjans dels anys vuitanta va ser director, productor, autor i presentador de la sèrie televisiva

TV Nation, galardonada amb un premi Emmy.

El 1989, dirigeix Roger y yo, una pel·lícula que va causar un gran impacte als Estats Units i que

narrava la seva odissea personal per entrar en contacte amb el president de la General Motors,

Roger Smith, al qual volia demanar explicacions per les desastroses conseqüències que la


reestructuració d’aquella empresa havia tingut a la seva ciutat natal, Flint. El seu següent

documental, The Big One (1997), va donar a conèixer al públic les maquinacions de les grans

empreses nordamericanes que fins i tot utilitzaven mà d’obra infantil, com el cas de la popular

Nike.

L’any 2002 realitza Bowling for Columbine, una crítica a l’ús social i polític de la por per les

dramàtiques conseqüències que té sobre una població que ha trobat en les armes l’única via per

fer front al permanent estat d’alarma. El 2004 el seu film Fahrenheit 9/11, posava al descobert la

forma en què George Bush va guanyar les eleccions i va organitzar la guerra d’Iraq.

Com a escriptor, Moore és autor de diversos llibres de denúncia, entre els que destaquen Estúpids

homes blancs,i ¿Qué han hecho con mi país, tío?.

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1.-

1.Tria un dels quatre subtemes que tracta la pel.licula i, a partir de les raons que expliquen els fets

que s’exposen a continuación, fes una exposición argumentada.

Tema principal i possibles subtemes que tracta la pel·lícula:

1-La cultura de la por i la seva relació amb la violència

2-Els efectes de la violència juvenil

3-El tractament de la informació en els programes televisius i la seva influència en les conductes

violentes dels joves.

4-Els models de vida en la societat nordamericana

ACTIVITAT 2.-

El documental es basa en els fets ocorreguts en a l’institut de Columbine, poble de Littlento

(Colorado)

El 20 d'abril de 1999, Eric Harris, de 18 anys, i Dylan Klebold, de 17, van matar 12 estudiants i un


professor de l'institut Columbine de Littleton, a l'estat de Colorado. Després es van suïcidar. La

massacre va colpir la societat nord-americana i ha inspirat el film "Elephant", de Gus van Sant, o el

documental pacifista "Bowling for Columbine", de Michael Moore. Anys després d’aquests fets

encara s’especula amb la possibilitat que la policia tenia informació anterior a la matança i que

l’hagués pogut evitar.

• Investiga sobre aquests fets.

• Investiga també sobre altres matances similars que s’han produït després dels fets de

Columbine en altres centres docents arreu del món.

• Investiga sobre aquest tipus de violència i les seves possibles causes.

Escriu com a mínim tres arguments que expliquen posibles causes que generen aquest tipus de

violència.

ACTIVITAT 3.-

Activitat 3.1:

-Què és el que més t’ ha sorprès del documental?

-Ha canviat la teva opinió sobre algun dels temes tractats al documental?

-Coneixíes els fets que ens explica en el seguit d’imatges acompanyades per la cançó de Louis

Amstrong? Escriu de quins es tracta.

Activitat 3.2:

• Explica la reflexió crítica que proposa Michael Moore sobre la importància de la cultura de

la por en la societat estadounidenca. Quina vinculació estableix el realitzador entre aquesta

cultura i el nombre de morts per armes de foc a Estats Units?

• Quines són les causes que expliquen la matança de l’institut Columbine i l’assassinat de la


nena de l’escola de Flint, segons Michael Moore?

• Quina relació estableix Michael Moore entre els nombrosos assassinats i la venda d’armes

de foc? Estas d’acord amb aquesta explicació?

• Comenta quines són les possibles causes de la proliferació d’actes violents als centres

educatius del nostre entorn.

ACTIVITAT 4.-

La pel·lícula i la representació de la violència a la televisió

• Comenta la crítica de Michael Moore a la televisió. Quina influència té aquest mitjà en

l’augment de la violència?

• Al documental es mostren exemples de notícies que accentuen el temor i la inseguretat

de la gent. Tria alguna notícia recent que fomenti també aquest sentiment de por i valora el seu

tractament.

• Fes un seguiment de les notícies que apareixen als informatius al llarg d’una setmana i tria

les que et semblin que fomenten la por i la inseguretat. Pensa que una mateixa notícia pot rebre

tractaments diversos? En cas afirmatiu, argumenta la teva resposta explicant quin tractament

creus que es podria donar.

ACTIVITAT 5.-

Analitza i comenta les següents qüestions:

1.-La "Teoria o cultura de la Por" L 'ús d'armes per part de civils i el risc que això comporta:

a) El paper dels mitjans de comunicació en la preocupació pel delicte, la por i la sensació


d'inseguretat

b) Por al delicte i por a la diversitat. Resulta necessari reflexionar sobre les causes que determinen

la sensació d'inseguretat i por de ser víctima d'un delicte, ja que amb freqüència l'esclat d'aquesta

preocupació no es correspon amb un increment real en les taxes de delinqüència. S'ha d'examinar

com planteja Moore aquesta qüestió i obtenir conseqüències al respecte .

2.-El principi de seguretat a canvi de llibertat: Els ciutadans, fruit de la por a ser víctimes del

delicte, renuncien a un ampli percentatge de la seva llibertat; aquest increment permet establir

controls exhaustius.

3.-Assumpció personal de la seguretat: Espai d'intervenció al marge de la legalitat vigent (o al seu

modificació segons convingui) en el qual els individus assumeixen personalment la seva seguretat

en detriment de l'obligació estatal.

4.-Valoració de les entrevistes a Charlton Heston i Marilyn Manson. Analitzar i desenvolupar els

seus arguments davant les preguntes a les que se'ls sotmeten.

5.-Determinar les relacions entre la violència a les escoles i l'assetjament escolar (bullying): Un,

per descomptat no el més important, dels factors que van influir en el comportament homicida és

que tots dos eren considerats "perdedors" en el context del institut. L'assetjament escolar

(bullying) és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic produït entre escolars de

forma reiterada al llarg d'un temps determinat. Estadísticament, el tipus de violència dominant és

l'emocional i es dóna majoritàriament en l'aula i pati dels centres escolars.

6.-Influència de la desinformació i de les mancances en polítiques i serveis socials en la

conflictivitat que dóna lloc al delicte.


Discurs final de “El Gran Dictador” (Charles Chaplin)

Ho sento, però no aspiro a ser emperador. Això no és per a mi. No pretenc regentar, ni conquerir

res de res. M’agradaria ajudar en el possible a cristians i jueus, negres i blancs. Tots tenim el desig

d’ajudar-nos mútuament. La gent civilitzada és així. Volem viure compartint la nostra sort … no

compartint la nostra desgràcia. No ens volem menysprear ni odiar entre nosaltres.

En aquest món hi ha lloc per a tots. I la bona terra és rica i pot garantir la subsistència de tots. El

camí de la vida pot ser lliure i bell, però hem perdut el camí. L’avarícia ha enverinat les ànimes

dels homes, ha aixecat en el món barricades d’odi, ens ha portat al pas de l’oca, a la misèria i a la

matança. Hem augmentat la velocitat. Però ens hem tancat nosaltres mateixos dins d’ella. La

maquinària, que proporciona abundància, ens ha deixat en la indigència. La nostra ciència ens ha

fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i mancats de sentiments. Pensem massa i sentim massa

poc. Més que maquinària, necessitem humanitat. Més que intel·ligència, necessitem amabilitat i

cortesia. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta i tot es perdrà.

L’avió i la ràdio ens han aproximat més. La veritable naturalesa d’aquests avenços clama per la

bondat en l’home, clama per la fraternitat universal, per la unitat de tots nosaltres. Fins i tot ara,

la meva veu està arribant a milions d’éssers de tot el món, a milions d’homes, dones i nens

desesperats, víctimes d’un sistema que tortura els homes i empresona a les persones innocents. A

aquells que puguin sentir-me, els dic: “No desespereu”.

La desgràcia que ens ha caigut a sobre no és més que el pas de l’avarícia, l’amargor dels homes,

que temen el camí del progrés humà. L’odi dels homes passarà, i els dictadors moriran, i el poder

que van prendre al poble tornarà al poble. I mentre els homes moren, la llibertat no perdrà mai.

Soldats! No us lliureu a aquests bèsties, que us menyspreen, que us esclavitzen, que governen les

vostres vides, digueu-los el que cal fer, el que cal pensar i el que s’ha de sentir! Que us obliguen a

fer la instrucció, que us tenen a mitja ració, que us tracten com a bestiar i us fan servir com a carn

de canó. No us lliureu a aquests homes desnaturalitzats, a aquests homes-màquina amb

intel·ligència i cors de màquina! i Vosaltres no sou màquines! Sou homes! Amb l’amor de la

humanitat en els vostres cors! No odieu! Només aquells que no són estimats odien, els que no són

estimats i els desnaturalitzats!

Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat!


En el capítol disset de Sant Lluc està escrit que el regne de Déu es troba dins de l’home, no d’un

home o d’un grup d’homes, sinó de tots els homes! A vosaltres! Vosaltres, el poble teniu el poder,

el poder de crear màquines, el poder de crear felicitat ‘Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer

que aquesta vida sigui lliure i bella, de fer d’aquesta vida una meravellosa aventura. Per tant, en

nom de la democràcia, emprem aquest poder, unim-nos tots. Lluitarem per un món nou, per un

món digne, que donarà als homes la possibilitat de treballar, que donarà a la joventut un futur i

als ancians seguretat.

Prometent-nos tot això, les bèsties han pujat al poder. Però menteixen! No han complert aquesta

promesa. No la compliran! Els dictadors es donen llibertat a si mateixos, però esclavitzen al poble.

Ara, unim-nos per alliberar el món, per acabar amb les barreres nacionals, per acabar amb la

cobdícia, amb l’odi i la intolerància. Lluitem per un món de la raó, un món en què la ciència i el

progrés portin la felicitat a tots nosaltres. Soldats, en nom de la democràcia, unim-nos!

FITXA DE TREBALL

1.El gran dictador es constitueix en una crítica brutal del govern totalitari d'Adolf Hitler, conegut

vulgarment amb el nom de règim nazi. Què en saps d'aquest règim? I del dictador? Comenta les

línies principals de la seva política i valora el seu paper en l'esclat i el desenvolupament de la

segona guerra mundial.

2. La pel·lícula adopta des del principi una estructura dual, mostrant de manera paral·lela les

activitats de Hynkel i els seus col·laboradors a la seu del govern i les dures condicions de vida del

gueto jueu. Compara i analitza les diferències més importants que s'estableixen entre els dos

personatges protagonistes de la història, el dictador Hynkel i el barber jueu.

3. Aquest és un fragment del discurs final del barber jueu després de la invasió d'Ostelrich: "El

camí de la vida pot ser lliure i bonic, però l'hem perdut. La cobdícia ha enverinat les ànimes, ha

aixecat barreres d'odi, ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt de

pressa però ens hem empresonat a nosaltres mateixos: el maquinisme que crea abundància ens

deixa en la necessitat. El nostre coneixement ens ha fet cínics, la nostra intel·ligència, durs i secs.

Pensem massa i sentim molt poc. Més que màquines, necessitem humanitat, més que


intel·ligència, tenir bondat i dolçor. Sense aquestes qualitats, la vida serà violenta, es perdrà tot".

Valora aquesta afirmació, relacionant-la amb els esdeveniments històrics que retrata la pel·lícula.

Creus que es tracta d'un missatge optimista? Per què?

4. Abans del discurs del barber jueu, el ministre de propaganda de Tomania, Garbitsch, pronuncia

les paraules següents: "Avui en dia, democràcia, llibertat i igualtat són paraules que embogeixen

al poble. No hi ha cap nació que progressi amb aquestes idees, que l'aparten del camí de l'acció.

Per això les hem abolit. En el futur cada home haurà de servir a l'Estat amb absoluta obediència".

Comenta aquesta afirmació en relació amb la ideologia i les idees polítiques del règim d'Adolf

Hitler. Creus que existeix en l'actualitat algun país regit per idees feixistes i antidemocràtiques?

Busca informació i fes una breu explicació.

5. Què creus que hauria passat si Hitler hagués guanyat la guerra?

6. Fes un comentari , entre 30 i 50 línies del discurs final.


INFORMÀTICA RECUPERACIONS 4t ESO

2a AVALUACIÓ

- Prepara una pel·lícula utilitzant el software de muntatge que vulguis (Studio 9, Sony

Vegas, Windows movie maker, etc). La pel·lícula ha de tenir una durada d’entre 3 i 6

minuts (si és més llarga has d’explicar la raó).

Has d’incloure:

Títols a l’inici i al final

Fosses

Muntatge per tall

Més d’una escena

Ús d’algun efecte (temps, il·luminació, color, etc)

Alguna transició

Subtítols en algun moment

Música de fons

Diàlegs de, com a mínim, dos personatges

I el que la teva imaginació et doni.

L’avaluació serà mitjançant visualització del projecte i entrevista posterior per explicar la

pel·lícula i contestar algunes preguntes sobre ella.

3a AVALUACIÓ

- Audacity: Preparar una història explicada amb ús de sons, veus i música. La història ha de

tenir lògica interna i ha de tenir una durada d’entre 2 i 3 minuts ( si és més llarga heu

d’explicar la raó).

Heu d’utilitzar tots els mitjans a l’abast de l’Audacity i el límit el poseu vosaltres.

- Gimp: Heu de preparar 5 pòsters de 5 pel·lícules que estiguin en cartellera o que hagueu

vist recentment. Aquests pòsters no s’han de semblar als originals de les pel·lícules ni

altres similars.

Heu d’utilitzar tots els recursos possibles que us ofereix el GIMP entre tots els pòsters.


LENGUA CASTELLANA RECUPERACIONS 4t ESO

ACTIVIDADES DE VERANO 2016, 4º ESO

Apreciados padres y alumnos:

Según instrucciones del Departament d’Ensenyament, el alumno con evaluación negativa debe realizar durante el verano tareas encaminadas a reforzar y asimilar las competencias básicas.

Por esta razón, el departamento de lengua castellana propone trabajar los diferentes aspectos de la materia con actividades variadas. La realización de las mismas comportan un 40% de la nota global; el 60% restante corresponde al examen de recuperación.

Es obligatoria la presentación de estos trabajos el mismo día del examen. Formato de entrega: folios numerados en una carpeta con los datos personales.

ACTIVIDADES OBLIGATORIAS PARA LOS ALUMNOS CON NOTA DE MENOS DE 5Y VOLUNTARIAS PARA LOS ALUMNOS CON UNA NOTA SUPERIOR A 5:

1. COMPRENSIÓN LECTORA [10%]:

Lectura de una novela (ver lista orientativa más abajo). Reseña de lectura (dos hojas máximo). Seguir el modelo para el comentario de una

novela: argumento, tema, narrador, personajes, estructura, espacio y tiempo.

2. EXPRESIÓN Y COMPRENSIÓN LECTORA[10%]:

Resumen por escrito de un mínimo de cinco noticias ocurridas a lo largo del verano (de diferente temática). Debe aparecer el qué, quién, cuándo, cómo, dónde y por qué del suceso.

Se puede acceder a los diarios en las siguientes web: http://www.elpais.com/ http://www.elperiodico.com/es/ http://www.lavanguardia.com/

Resume los siguientes temas de literatura del libro de texto:

Romanticismo. Pág. 20-22, 42-43. Realismo y Naturalismo. Pág. 64-67. Modernismo y Generación del 98. Pág. 88-91. Novecentismo y Vanguardias. Pág. 115-118. La Generación del 27. Pág. 139-141

3. CONOCIMIENTOS GRAMATICALES Y ORTOGRÁFICOS [10%]: Selección de actividades del libro de texto:(Pág. 12-13) Ej. 1-3,5, 6; (Pág. 34-35): Ej. 1-8, 10; (Pág. 57): Ej. 1, 2; (Pág. 59): Ej. 1-5; (Pág. 78): Ej. 1-2; (Pág. 81): Ej. 1-4; Pág. 86 Ej. 3; (Pág. 104): Ej. 1; (Pág. 108): Ej. 1-4.

http://www.lavanguardia.com/

http://www.elperiodico.com/es/

http://www.elpais.com/


4. CONOCIMIENTOS TEXTUALES Y LITERARIOS[10%]: Selección de actividades del libro de texto: (Págs. 23) 1-10, (Págs. 44-45) 1-28; (Pág. 52): 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15; (Pág. 76): 1-3, 5-12, 16, 17; (Pág. 102): 1-16; (Pág. 150): 1-13

ORIENTACIONES DE ACTIVIDADES PARA TODOS LOS ALUMNOS:

LECTURAS: Aprovechad las vacaciones para leer una buena novela (o dos o tres), según los gustos de cada uno. Por si no se tienen preferencias, aquí hay una lista de libros y algunas webs en las que se recomiendan lecturas para jóvenes:

DALH, Roald: Boy, ed. Alfaguara. (Novela juvenil)

ENDE, Michael: Momo, ed. Alfaguara. (Novela de fantasía)

ASIMOV, Isaac: El viaje alucinante. (Novela de ciencia-ficción)

CONAN DOYLE, Arthur: El sabueso de los Baskerville. (Novela de enigma)

SAINT-EXUPÉRY, Antoine de: El principito, ed. Salamandra. (Cuento infantil)

VERNE, Julio: Cinco semanas en globo, ed. Anaya. (Novela de aventuras)

MENDOZA, Eduardo: Sin noticias de Gurb, (Novela de humor)

MARTÍN GAITE, Carmen: Caperucita en Manhatan, (Remodelación del cuento de

Caperucita roja)

VERNE, Julio: Miguel Strogoff, ed. Anaya ( Novela de aventuras)

TOLKIEN: El hobbit, (Novela fantástica)

SHAKERPEARE, William: Romeo y Julieta, ed. Vicens Vives (Teatro clásico)

GARCÍA LORCA, Federico: La casa de Bernarda Alba, ed. Cátedra (Teatro)

CHRISTIE, Ágata, Asesinato en el Orient Espress, ed RBA (Novela enigma)

Etc.

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm

http://www.quellegeixes.cat/franja/boli

Para reforzar la ortografía:

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/ Actividades en red.

Para reforzar la gramática:

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

http://www.xtec.cat/~jgenover/entrada.htm

http://roble.pntic.mec.es/msanto1/lengua/

http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/ortografia/

http://www.quellegeixes.cat/franja/boli

http://www.edu365.cat/eso/muds/castella/lectures/index.htm


MATEMÀTIQUES RECUPERACIONS 4t ESO

DOSSIER ESTIU.PROVA EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE DOSSIER (QUALIFICAT SOBRE 10) EXAMEN (QUALIFICAT SOBRE 10)

NOTA FINAL= NOTA EXAMEN + 0,15*NOTA DOSSIER

CURS DOSSIER D’ESTIU

4t4rt ESO D- Matemàtiques- Feina d’estiu

S’han de fe les autoavaluacions dels temes fets a classe. ·Tema 1: Nombre real pàg 17 (tot) ·Tema 2: Potencies i radicals pàg 35 (tot)·Tema 4: Equacions pàg 71- No cal fer l’exercici 11·Tema 5: Sistemes equacions pàg 89. No cal fer exercicis 5 i 6·Tema 6: Trigonometria pàg 147- No cal fer exercicis 5 i 6·Tema 7: Funcions pàg 83 (tot)·Tema 8: Funcions elementals pàg 267 (tot)

Notes : ·EL Tema 9 Geometria analítica (pàg 149) no s’ha fet durant el curs, però es recomanable el seu estudi pels alumnes que vulguin fer batxillerat científic.·Els alumnes que volen fer batxillerat científic poden repassar (no es necessari) fent els exercicis que el professor ha penjat al seu moodle (pupil·la matemàtica) http://moodle2.pupilamatematica.net/moodle/Paraula clau per entrar: quartc

4rt ESO A- Matemàtiques- Feina d’estiu

Unitat 1.- Nombres realsExercicis: 1 2 11 12 16 17 18 19 13 27 28 32 40 (13 exercicis)

Unitat 2.- Potències i radicalsExercicis: 1 3 4 5 8 25 26 27 31 32 37 38 39 41 44 45 47 48 49 51 (20 exercicis)

Unitat 4.- EquacionsExercicis: 1 2 3 4 5 6 7 9 19 22 23 31 33 35 40 44 (16 exercicis)

Unitat 5.- Sistemes d’equacionsExercicis: 2 3 5 6 7 9 10 16 20 22 23 (11 exercicis)

Unitat 7.- Semblança


Exercicis: 1 6 7 8 11 12 13 14 26 27 28 29 30 (13 exercicis) Unitat 8.- Trigonometria

Exercicis: 6 7 8 10 15 21 22 26 28 32 35 38 (12 exercicis) Unitat 9.- Geometria analítica

Exercicis: 3 4 5 6 8 11 13 15 16 19 22 23 24 26 27 28 29 37 (18 exercicis)

Unitat 10.- FuncionsExercicis: 1 2 3 4 5 6 8 10 11 12 13 17 22 23 24 (15 exercicis)

4 ESO: EXERCICIS DE RECUPERACIÓ DE SETEMBRE 4 ESO B I CRecordeu que és obligatori entregar el dossier amb els exercicis de l’autoavaluació fets (Els exercicis de l’examen seran semblants a aquests). Es recomana afer la resta d’exercicis

UNITAT 1. REALSP 13 I SEGÜENTS. EXERCICIS: 2, 7,els apartats a,b,c de ( 8, 9) , 11, 12, 13, 15, 27, 28AUTOAVALUACIÓ: 1, 2, 3, 4, 8, 9 UNITAT 2. POTÈNCIES I RADICALSP31 I SEGÜENTS. EXERCICIS: 1, apartats a, b,c (8, 9 10, 11, 12), 13, 14, 15, 25, 26, apartats a, b,c de ( 41, 42, 43, 44)AUTOAVALUACIÓ: 1,2,4,5,6UNITAT 3. POLINOMIS I FRACCIONS ALGÈBRIQUESP 49 I SEGÜENTS. EXERCICIS: Els apartats a, b,c (1, 2, 3, 4, 14, 17, 23)AUTOAVALUACIÓ: 1, 2, 3, 4, 5UNITAT 4. EQUACIONSP 49 I SEGÜENTS. EXERCICIS: Els apartats a, b, c (1, 2, 3, 5, 6, 19), 23 AUTOAVALUACIÓ: 1, 5, 8UNITAT 5. SISTEMES D’EQUACIONSP 85 I SEGÜENTS. EXERCICIS: Feu els apartats d, e, f de ( 5, 6, 7, 10)AUTOAVALUACIÓ: 1,2,3,4,9,10UNITAT 8. TRIGONOMETRIAP 143 I SEGÜENTS. EXERCICIS: 1, 2, 3, 6, 8, 9(a,b,c), 10, 22

Notes : Pels alumnes que heu aprovat, és recomanable que repasseu el tema 10 i 11.Pels que vulgueu fer el batxillerat científic, us recomano que estudieu el tema 9 Geometria analítica (pàg 149) que no s’ha fet durant el curs.

LA PROVA DE SETEMBRE S’ASSOLEIX AMB UN 5. LA NOTA QUE SORTIRÀ AL BUTLLETÍ SERÀ COM A MÀXIM D’UN 5(APROVAT)


MÚSICA RECUPERACIONS 4t ESO

Has de respondre les següents preguntes, en fulls blancs i amb el text escrit a mà. Els fulls de

amb les respostes i els de les preguntes els entregaràs el dia de l’examen de recuperació.

PART 1 1. Quan i on neix l’òpera? 2. Posa el nom de la primera òpera de la que tenim partitura, l’any de composició i el nom de qui la va compondre.3. Explica les característiques generals de la música del barroc. 4. Fes una taula amb les etapes i estils de la història de la música (fins al segle XX) 5. Explica les característiques generals del classicisme musical. 6. Redacta (màxim 12 línies) un breu resum del que et sembli més interessant de la compositora M. Anna Mozart.7. Explica l’estructura de la forma cançó i quin nombre de compassos és el més freqüent. 8. Fes una taula en que apareguin, per ordre, els títols de les cançons treballades durant el curs, i al costat del títol, un petit resum del contingut de la lletra de cada cançó. També han d’aparèixer a la taula qui va compondre cada cançó i en quin any. 9. Explica els tres tipus de gèneres musicals. 10. Redacta (màxim 12 línies) un breu resum del que et sembli més interessant de la compositora Fanny Mendelssohn. 11. Compara les vides i l’estil musical de Jimi Hendrix, Janis Joplin i Jim Morrison (màxim 12 línies) 12. Redacta breument les característiques musicals del romanticisme.

PART 2

1. Escull dos articles de la secció cultural de qualsevol diari, que tinguin de contingut qualsevol dels temes plantejats a les preguntes anteriors.

2. Retalla (o imprimeix) aquests articles i fes un resum de cadascun d’ells.


TECNOLOGIA RECUPERACIONS 4t ESO

Els alumnes que han suspès l’assignatura optativa de Tecnologia 4 ESO han de presentar la

següent feina el dia establert per a la recuperació en setembre:

Maqueta projecte relacionada amb alguna unitat desenvolupada a classe al llarg del curs.

Document escrit “Memòria descriptiva del projecte”. Aquesta memòria ha de contenir

tots els apartats necessaris per al seu complet enteniment.

Recordar als alumnes que tota la informació que s’ha treballat a classe la poden trobar a la pàgina

web de classe “LA TECNOLOGIA PER TONI” (Buscar directament per Google!!!) en l’apartat de 4

d’ESO (fent una recerca per la pàgina poden trobar també moltes propostes de projectes a

desenvolupar).

També poden trobar més material de l’assignatura a la pàgina de Tecno12-18

P.D: Si tenen algun dubte poden escriure al correu de classe [email protected]

mailto:[email protected]

http://www.tecno12-18.com/

https://sites.google.com/site/latecnologiapertoni/


VISUAL I PLÀSTICA RECUPERACIONS 4t ESO

La recuperació constarà de dues parts:1.- Realitzar uns treballs a casa i entregar el dia de la prova presencial.2.- Prova presencial pràctica.

Treballs a realitzar a casa. Tots els treballs es realitzaran en format DIN A4 tipus cartolina.a.-Fer un cercle cromàtic additiu.. ( dibuixar un cercle gran encaixat a la làmina , subdividir-lo en 6 parts iguals i situar els colors primaris i secundaris ) Tècnica tempera .b.- Realitzar un còmic de 7 o 8 vinyetes . Cal presentar-lo acabat en tinta. ( pot ser pilot o similar). El tema serà un dia de la teva vida.c.- Realitzar un cartell per un grup de Musica que t’agradi, anunciant una actuació a Viladecans. Tècnica collage. d.-Realitzar un treball de recerca sobre els següents pintors: Mària Fortuny, Joan Miró, Antoni Tàpies. Fer de cadascun una breu biografia amb una foto de l’autor i una explicació de la seva obra . Triar una obra i comentar-la personalment.

· Web viewGrammar Practice (pages 80-99) Vocabulary Bank (pages 103-111) Instruccions per les...

Documents

Transcript of · Web viewGrammar Practice (pages 80-99) Vocabulary Bank (pages 103-111) Instruccions per les...