Vida marina 2012-2013

download Vida marina 2012-2013

of 8

  • date post

    10-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    3

Embed Size (px)

description

Projecte de cria de artèmia al laboratori

Transcript of Vida marina 2012-2013

  • L'artmia salina

    La setmana que ve comenarem el nostre "cultiu" d'artmia al laboratori! L'artmia salina s

    un petit crustaci branquipode d'entre 1 i 1,4 centmetres.

    L'artmia t una sorprenent capacitat: els seus ous poden mantenir-se inactius durant 10 anys.

    Aquests ous no tenen necessitat de cap nutrient, per tant el seu metabolisme basal es zero i

    resisteixen tant labsncia d'aigua com l'alta salinitat.

    Aquest s l'aspecte dels quists d'artmia vistos des de ben

    a prop.

    Al laboratori durem l'experiment a terme de la segent manera:

    Abans que res haurem d'aconseguir aigua de mar en la mateixa concentraci que la

    trobarem a la natura.

    Haurem d'elaborar un eclosionador.

    Per fer que els ous eclosionin haurem de mantenir la temperatura de l'aigua a

    exactament 26 graus centgrads mitjanant un escalfador.

  • Primera jornada de l'experiment

    Aquest dimarts hem realitzat la primera part de l'experiment: recrear l'aigua marina amb tots

    els seus components tant b com poguem (no ha de ser extremadament exacte). Per aix hem

    necessitat la llista amb els ingredients que la componen. La llista proporcionada pel professor

    Jordi Carmona s la de la segent imatge:

    Les substncies en groc no les hem incls a la soluci perqu no les tenim.

    Per comenar hem necessitat un litre d'aigua destillada que hem mesurat amb un matrs

    aforat d'un litre.

  • Una vegada tenim el litre d'aigua destillada, dividim aquest litre en dos vasos de precipitats de

    mig litre cada un per a ms comoditat a l'hora de barrejar. Llavors pesem les substncies i les

    hi posem dins.

    Aquest s el resultat sense batre:

    Amb l'ajuda de dues varetes de vidre batem la barreja fins que quedi homognia o gaireb

    homognia, a nosaltres ens va quedar amb una mnima part en suspensi.

  • Una vegada ho tenim enllestit, es posa dins una ampolla de dos litres i llestos. Aquesta dada no

    t importncia, per s un lloc prctic on guardar l'aigua sense que s'evapori fins la setmana

    que ve.

  • Segona jornada de l'experiment

    Aquesta setmana, la feina que hem fet pel projecte ha estat bastant diferent. Aquest cop hen

    hagut de montar l'eclosionador i les bombetes. Per fer-ho, hem decidir dividir-nos per parelles:

    per una banda l'Anton i en Guillem han muntat les bombetes, ja que tenen ms coneixements

    de circuits i a ms en Guillem ha pogut portar un soldador; i per altra banda l'Albert i jo, en

    Marc, hem muntat el recipient d'aigua.

    El muntatge elctric consisteix en tres portalmpades empalmats en parallel en una fusta.

    El primer que han fet l'Anton i en Guillem ha estat pelar cables perqu es puguin tocar entre

    ells.

  • Un cop enllestit, han dissenyat el circuit, que funciona amb bombetes de 100 W, i per ltim ho

    han soldat. Soldar cables consisteix en fondre amb el soldador estany per sobre de la zona on

    els cables estan en contacte. Quan l'estany torna a ser slid, els cables estan enganxats i

    continuen podent passar la corrent.

    Per muntar el recipient d'aigua, l'Albert i jo hem comenat tallant una ampolla per la meitat

    amb un cter i unes tisores.

    Llavors, l'hem cobert amb paper de plata la fins al coll de l'ampolla. Amb aix aconseguim que

    noms hi hagi llum en aquesta zona, i per tant l'artmia es concentrar all.

  • Tercera jornada de l'experiment

    Per tal d'acabar d'enllestir tot el sistema de circuits i per poder dedicar la segent setmana a la

    cria de lartmia hem decidit de quedar aquest dissabte i avanar feina.

    Primer hem acabat de muntar els portalmpades amb el sistema de cables i ho hem acabat de

    soldar per facilitar-nos la feina alhora de entrellaar i connectar les bombetes.

    Tamb hem muntat lendoll que estava separat per parts i dins del qual hem tingut que

    introduir-hi els cables, pelats i preparats prviament.

    I aqu est el resultat, el sistema de circuits acabat amb els portalmpades i lendoll.

  • Introducci dels ous i evoluci daquests

    El segent pas que vrem seguir va ser posar els ous als eclosionadors.

    Ja que nosaltres vam escollir la variable de lalimentaci, en un eclosionador hi havia

    una quantitat superior de llevat que a laltre.

    Daquesta manera vrem anar controlant els ous, la temperatura de laigua, el

    bombolleig i la llum.

    Resultats

    Vam poder comprovar que si els hi augmentvem lalimentaci el propi llevat es

    menjava les artmies de manera que, en leclosionador, quan sortien de lou eren

    devorades pel llevat i no creixien.

    En laltre eclosionador van nixer per les artmies no van sobreviure ms duns dies

    ja que potser no es trobaven en les condicions idnies per viure.

    Per tant podrem dir que lexperiment no ha sortit ben b com espervem per ens ha

    servit per adquirir ms coneixements tant en lmbit de lelectrnica com en el

    biolgic.

    Els altres grups experimentaven amb altres variables per amb resultats semblats al

    nostre, potser ms satisfactoris en quant a aconseguir lobjectiu inicial de lactivitat.

    Per exemple un grup utilitzava de variable el creixement en aigua de mar i en aigua

    creada per nosaltres al laboratori, obtenint com a resultat que les artmies van nixer

    en els dos eclosionadors i van morir gaireb al mateix temps.

    El grup que va experimentar amb la temperatura va observar que amb la variaci de la

    temperatura no els hi van crixer les artmies i amb la temperatura suposadament

    ideal pel seu creixement tampoc.

    I lltim grup va utilitzar com a variable labsncia de llum, trobant que en el

    eclosionador que es trobava a les fosques van crixer les artmies, un resultat

    inesperat ja que les artmies necessiten de la llum solar per crixer.