Vicens Vives - Diari de Girona · PDF file 2010-06-05 · Vicens Vives CENT ANYS...

Click here to load reader

  • date post

    05-Jan-2020
  • Category

    Documents

  • view

    22
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Vicens Vives - Diari de Girona · PDF file 2010-06-05 · Vicens Vives CENT ANYS...

  • Vicens Vives

    CENT ANYS VIDA I OBRA GIRONA EL LLEGAT

    Articles de Jordi Pujol, Joaquim Nadal i Enric Mirambell Entrevistes a Jordi Nadal i Enric Pujol

    Just avui fa cent anys que va néixer a Girona Jaume Vicens Vives, considerat el pare de la historiografia catalana moderna, i d’aquí a ben poc, el 28 de juny, se’n compliran cinquanta de la seva mort; aquest 2010 és l’Any Vicens Vives �

    DdGDiari de Girona

    Suplement especial DIUMENGE, 6 DE JUNY DE 2010

  • a fet fortuna, per concisa i com- pleta, la biografia que l'histo- riador Josep Fontana (Barce- lona, ), va escriure sobre el

    seu mestre (en sentit literal) Jaume Vicens Vives (Girona, -Lió, ) per a la Gran Enciclopèdia Catalana. Tanta fortuna que és la que es pot trobar tant a la pàgina ofi- cial a Internet de l’Any Jaume Vicens Vives com al web del Fons Jaume Vicens Vives de la biblioteca de la Universitat de Girona (que conserva . llibres, . fullets i  títols de revista, a més de part de l’arxiu personal de l’historiador gironí). Com que ha fet tan- ta fortuna, aquesta biografia, la reproduïm: «Historiador. Estudià Filosofia i Lletres a Bar- celona (-), on tingué com a mes- tres Antonio de la Torre i Pere Bosch i Gim- pera. (...) El  llegí la tesi doctoral, Fer- ran II i la ciutat de Barcelona (-). Sancionat després del , conegué uns anys difícils en què hagué de guanyar-se la vida escrivint articles de política interna- cional al setmanari Destino (amb el pseu- dònim de Lorenzo Guillén) i publicant lli- bres de text i obres de divulgació.El  fou destinat a l’institut de Baeza, i poc després participà en la fundació d’una editorial que es proposava de millorar els llibres de text. Reprengué la seva tasca investigadora amb Historia de los remensas en el siglo XV (), i el  guanyà la càtedra d’Histò- ria Moderna de la Universitat de Saragossa, d’on l’any següent passà, també per oposi- ció, a la de Barcelona. El , en assistir al Congrés Internacional de Ciències Històri- ques de París, entrà en contacte amb els nous corrents de la historiografia europea i rebé una forta influència de l’escola dels Annals, que el dugué a afirmacions progra - màtiques en les quals proclamava la im- portància dels fets econòmics (...), encara que amb adherències tan poc congruents com la geopolítica, el mètode de les gene- racions o les morfologies històriques. Mal- grat el caràcter francament positivista dels plantejaments de Vicens, el món acadèmic hispànic els mirà amb recel (...). Dugué a ter- me aquesta tasca renovadora en la seva prò- pia obra d’aquests anys –Aproximación a la historia de España (), Juan II de Aragón (), El gran sindicato remensa () i El

    segle XV. Els Trastàmares ()–, així com en realitzacions col·lectives, com ara els Es- tudios de Historia Moderna (-), Ín- dice Histórico Español (iniciat el ), la His- toria social y económica de España y Amé- rica (-) o la sèrie Biografies Cata- lanes (disfressa que hagué d’adoptar, per raons de censura, el seu intent de publica- ció d’una nova història de Catalunya), amb la col·laboració d’un grup d’historiadors que, si mai no arribaren a formar una escola, per llur indefinició teòrica, compartiren àmplia - ment l’impuls renovador de Vicens. (...) des del  es proclamava continuador d’una escola catalana d’història que anava de Pròsper de Bofarull a Ferran Soldevila. És en aquesta línia que cal situar la seva preocu- pació pels estudis d’història contempo rà nia de Catalunya, abandonats fins aleshores, puix que estava convençut que havien de contribuir a replantejar d’una manera més realista una política de recobrament de Ca talunya (...). Testimoni d’aquesta preocu - pació són Els catalans en el segle XIX () (...) i Notícia de Catalunya (). Una rà- pida malaltia posà fi a la seva vida quan era en plena activitat. Darrere seu deixava un es- tímul que transformaria per complet la historiografia catalana i una obra que, amb els articles, ultrapassa els tres-cents cin- quanta títols (...)».

    Fontana, i d’aquí segurament la clau del seu èxit, resumeix amb efectivitat la ingent tasca intel·lectual i cívica de Vicens Vives, apuntant les seves moltes llums i també al- gunes de les seves ombres, que de tot hi ha en una personalitat tan fascinant.

    L’any , tot just llicenciat i men- tre preparava la seva tesi doctoral,

    en la qual reivindicava l’actuació del rei Ferran II enfront de les institucions me- dievals catalanes, Vicens Vives va tenir sonades discrepàncies amb els historia- dors Antoni Rovira i Virgili i Ferran Sol- devila. S’enfrontava les posicions domi- nants en el catalanisme cultural i polític.

    Va ser Antoni Rovira i Virgili qui va obrir el foc. En un article publicat a La Humani-

    Irrupció polèmica: Vicens Vives, Rovira i Virgili i Soldevila

    H

    REPORTATGE

    ALFONS PETIT | GIRONA

    Aquest 2010 és l’Any Vicens Vives. Justament avui es compleixen cent anys del seu naixement, i d’aquí a pocs dies, el 28 de juny, en farà cinquanta de la seva mort. En les pàgines que segueixen es comenten aspectes sobre la vida i l’obra, la relació amb Girona i el llegat de Vicens Vives, considerat el pare de la historiografia catalana moderna, en el benentès que una personalitat tan fascinant, complexa i activa com la seva acaba resultant inabastable.

    Es compleixen cent anys del naixement a Girona de l’historiador Jaume Vicens Vives

    Una personalitat fascinant

    DIUMENGE, 6 DE JUNY DE 2010 | Diari de Girona VICENS VIVES, CENT ANYS�LA VIDA I L’OBRA2

    PASSA A LA PÀGINA 4 �

    Director: Jordi Xargayó i Teixidor. Cap de redacció: Alfons Petit. Disseny: Adrià Boix. Textos: Jordi Vilamitjana, Daniel Bonaventura, Alfons Petit. Fotografia: Marc Martí, Conxi Molons. Gerent: Fèlix Noguera i Carrillo. Publicitat: Francesc Martí. Les imatges d’aquest suplement que no apareixen signades han estat extretes del llibre «1910-1960. Àlbum. Jaume Vicens i Vives», editat en ocasió de l’exposició «Jaume Vicens i Vives i la nova història».

    L’última fotografia de Jaume Vicens Vives, presa a la terrassa de la seva casa de Barcelona el 19 de març de 1960.

    VICENS VIVES, CENT ANYS Suplement especial

  • vui s’escau el primer centena- ri del naixement de Jaume Vi- cens Vives. Nasqué a la casa número  del carrer de Santa

    Eugènia, i va viure a la nostra ciutat la seva infantesa i primera joventut. Però tot i ha- ver traslladat a Barcelona el seu domicili es sentí sempre lligat a Girona. Per tant el que enguany està sent universalment recordat com a innovador dels estudis històrics, com el gran mestre de la historiografia, era gi- roní de naixença i de cor. Aquí havia nas- cut, aquí inicià la seva formació humana i intel·lectual. En la nostra ciutat cursà els estudis primaris i inicià els del batxillerat. També aquí lligà amistats que perduraren durant tota la seva vida. Alguns gironins fo- ren després deixebles seus en la Universi- tat de Barcelona, i molts altres hem segu- it els seus ensenyaments en la lectura de les seves publicacions, i en les ocasions que tinguérem d’escoltar alguna de les seves conferències o de mantenir-hi alguna cir- cumstancial conversa. També el continuà lligant amb Girona el fet que la seva espo- sa fos originària de Roses, població on es traslladaven sovint i on passaven les va- cances familiars. I per anar de Barcelona a Roses s’havia de passar per Girona i s’hi passava, encara que se n’hagués pogut prescindir no se n’hauria prescindit , per- què Girona evocava inesborrables records d’una infància feliç i il·lusionada. Com tam- poc li passaven desapercebuts els testi- monis que guarda la ciutat d’un passat his- tòric que entra en el seu camp de treball. I sempre li era plaent contemplar amb ulls i atenció d’estudiós els monuments i el tre- sor artístic i arqueològic que la ciutat atre- sora.

    Va iniciar els estudis de batxillerat en el vell Institut del carrer de la Força, el mateix centre docent que, traslladat ara en un nou edifici, porta el seu nom. En l’examen d’ingrés, que practicà acabats de complir els deu anys d’edat, ja demostrà la seva es- clarida personalitat intel·lectual, i descobrí als seus examinadors el futur que es podia esperar d’aquell destacat estudiant. Els examinadors li atorgaren la màxima qua- lificació, i en la Memòria que el Secretari de l’Institut llegí en l’acte d’obertura del curs -, fa constar que en les oposicions a la nota de excel·lent que dóna dret a la Matrícula d’Honor per les assignatures del primer curs, s’han presentat cinc dels alumnes aprovats en l’examen d’ingrés, i d’entre ells ha estat agraciat «el aventajado alumno» D. Jaume Vicens Vives. El Claus- tre el felicita per tan merescuda com hon- rosa distinció i li recomana que no cedei- xi en el camí emprés i que segueixi en els bons auspicis amb què ha iniciat la seva car- rera literària. Aquelles paraules eren com

    un vaticini i una premonició de la perso- nalitat que s’estava forjant.

    Aquell era el primer pas en una carre- ra que seguiria un ascendent itinerari fins arribar a les màximes titulacions acom- panyades d’un prestigi unànimement re- conegut. Un camí de treball intel·ligent, de formació continu