VIATGE ORNITOLÒGIC PER TERRES CATALANES 2011 (Cadí-Moixeró, Pallars Sobirà, Vall Fosca, Secans de Lleida, Utxesa, Delta de l’Ebre) 8, 9, 10 i 11 de desembre

Text: Rosa Simon

Objectius ornitològics del viatge:

Pirineu -> Picot negre, Gall fer, Pardal d’ala blanca, Perdiu xerra. Secans de Lleida -> Sisó, Ganga Delta de l’Ebre -> Bec de serra

Els objectius els vàrem cercar a partir d’espècies que la majoria de nosaltres encara no havíem vist mai.

Dijous, 8 de desembre Aquest any a la sortida només ens hi hem apuntat cinc persones: En Francesc, el Vicenç, el Pep, en Juan Carlos i jo, la Rosa. Així que vàrem decidir anar amb la furgoneta del Francesc. A les sis del matí, carregats amb sacs de dormir i motxilles ens trobem a Can Sostres per iniciar la sortida. Com que no tenim gaires quilòmetres per davant hem pogut sortir de matinada i dormir una mica més. Des d’aquí ja comencem a fer la llista d’espècies i el primer és el Gamarús que omple la foscor amb els seus crits. Ens aturem a posar benzina i comencem el rodatge del dia tot xerrant i fent gresca. Quan comença a clarejar, i arribant gairebé a Berga, tenim un gran ensurt quan, després d’avançar-nos, un cotxe pica contra la tanca de la nostra dreta i de la patacada es gira i torna a picar amb la tanca de l’esquerra quedant parat en direcció contrària a la marxa i amb tota la part del darrera destrossada. Ens aturem al voral i, després de posar-se l’armilla fluorescent, en Francesc i en Pep són els qui van a assistir a les dues ocupants. Per sort i aparentment estan sanes i

estàlvies. Truquen als mossos i, mentrestant esperem que vinguin, arriba un altre cotxe amb coneguts de les noies i ells es fan càrrec de la situació, per tant nosaltres podem continuar el nostre camí. Anem fins a Bagà, fa molt de fred ja que tot està gelat, així que ens aturem a fer el cafetó, uns, i el cacaolat, uns altres, que ens deixen com a nous. El sol ha començat a aparèixer per damunt de les muntanyes del Moixeró i iniciem la pujada cap a dalt del Port de Pals (2070 m). Quan estem arribant a la part alta del coll observem algun Isard pasturant i, com més amunt anem, en va augmentant el nombre. En arribar a dalt no hi ha ni un bri de neu, només en veiem cap a la part alta de la Molina.

Baixem del cotxe i fem la primera incursió pel territori per veure si podem trobar el Pardal d’ala blanca. Res de res, però qui si que ens espera, enfilat dalt d’un teulat d’una cabana, és un Cercavores que ni s’immuta en veure’ns passar i

traspassar per sota seu. Continuem veient molts Isards pasturant. Caminem una estona però com que d’ocells se’n veuen pocs i en canvi hi ha molt moviment de persones que sembla s’han de tirar en parapent des de dalt de la muntanya, optem per desfer un tros de carretera i endinsar-nos dins del bosc per veure si tenim la sort de veure o escoltar el Picot negre. Trobem un entès en la matèria que ens indica els boscos on acostuma a moure’s aquest picot. Després de baixar del cotxe i picar algun fruit sec iniciem el recorregut. Al cap de pocs segons, i molt a prop dels nostres caps, hi passen una parella de trencalossos. Quines dimensions, quina forma, quin espectacle! Desfem el camí, quan de sobte... escoltem el Picot negre. Ens adrecem, expectants, en direcció cap a on s’ha escoltat el crit. És un bosc de faig amb el sotabosc ple de les fulles caigudes dels arbres. Anem escoltant i veient altres espècies com Mallerengues, Raspinell, Pinsà... El Francesc amb un pal es posa a picar en un

tronc d’arbre simulant el tritllejar de l’ocell. Escoltem com, de mica en mica, es va apropant el Picot negre fins aturar-se a un faig que és a tocar. Impressionant, el negre brillant del cos contrasta amb el vermell del cap; no el creia tant gran de mida. Es queda uns segons a prop nostre i després torna a desaparèixer entremig dels arbres. Per fi hem vist

un dels ocells que feia anys que volíem veure; primer “bimbo” (individu d’una espècie vista per primera vegada) de la sortida.

Continuant amb la previsió, feta per en Francesc, marxem en direcció al Coll de la Creueta. Fa un dia esplèndid i el paisatge d’aquestes zones del Pirineu, una vegada més, ens deixa bocabadats. Arribant a dalt del coll (1887 m) ens trobem que està ple de gent acompanyats de gossos, per tant en el cas d’haver-hi Pardal d’ala blanca, hores d’ara ja deuen estar molt lluny. Fem el descens del port i ens aturem un parell de vegades per fer observacions: Griva, Sit negre, Llucareta, Gratapalles... L’estona ha anat passant i no hem pensat ni en dinar, cal doncs cercar un recer per menjar. Marxem fins a Bellver de Cerdanya, a les Basses de Gallissà. És una zona humida que està a tocar del riu. Està força descuidat. Tot i així, després de dinar, hi fem una volta i contemplem diferents picots i Picasoques blau. Aquest ocell, cada cop que tinc la sort de veure’l, em deixa impressionada. Tornada al cotxe i anem en direcció a Prullans. Aquí també cerquem una zona d’aiguamolls proper al riu, que entre que comença ja a fer-se fosc i a gelar, és fantasmagòrica, o al menys m’ho sembla a mi. I per si fos poc, de tant en quant, sentim els crits de les Cornelles que et posen els pels de punta.

alta gent.

Tornada al cotxe, s’ha fet fosc i hem de viatjar fins el Pallars Sobirà, concretament a casa del Job, un torrellenc que durant uns anys va ser president de l’entitat i que, des de fa uns anys, viu al poble de Seurí. El truquem i ens diu que ja ens està esperant. Així que cap a Seurí. Hi f

Ens aturem a Martinet a comprar pa i xocolata que en aquest poble la tenen molt bona. Començo a notar el cansament i com que ja s’ha fet fosc aprofito el viatge per fer alguna capcinada. De baixada del Port del Cantó tenim un petit ensurt quan una parella de senglars, com aquell qui res, creuen la carretera davant nostra i ens fan fer una bona frenada. Els quilòmetres van caient i, per fi, arribem a Seurí. És un poble petit i bonic com els que tenim al nostre Pirineu. El Job ja ens té el foc a punt i, després de descarregar, descalçar-nos i posar-nos les sabatilles, ens asseiem a fer tertúlia i a confeccionar la llista

del dia. En total, 46 espècies. Entre tots preparem el sopar. A més el Job ens té preparada escarola del seu hort, embotits del país i empanada de carbassa feta per ell. Mentrestant sopem ens explica els plans que hi ha per l’endemà i, en acabar, ens repartim els llits. Jo demano dormir al sofà ja que està davant de l’estufa de llenya. Com que m’ho concedeixen, no trigo gaire en posar els ossos en una pila i, tot mirant com es mouen les flames, deixo el món dels conscients per passar al setè cel. Bona nit.

Divendres, 9 de desembre Avui és un gran dia, anirem a cercar el Gall fer. És una espècie amb una població molt baixa, difícil de veure i que només es troba en boscos subalpins. Tenim però el Job que està treballant en un estudi d’aquesta espècie i que, amb l’autorització del parc, ens hi acompanyarà. A veure si tindrem sort?.

Quan ens despertem, de bon matí, el foc ja s’ha apagat, però la casa està calenta com un torró. Mentre el cafè s’està fent, surto a la galeria i descobreixo embadalida la silueta de les muntanyes il·luminades per un cel de colors brillants; avui el dia promet. Esmorzem alegrament, sense entretenir-nos gaire i ens disposem a marxar. Hem d’anar en dos cotxes ja que en un de sol no hi cabem, aprofito per compartir cotxe amb el Job i així xerrem una estona. Sortim de Seurí en direcció a la Vall Fosca. Quan hi arribem tot està tranquil i no s’hi veu ni una ànima, només ens rep un gos mastí que va observant com ens anem equipant per enfilar muntanya amunt. Abans d’iniciar l’ascens ens informa que l’accés no és fàcil ja que es tracta d’anar pujant sense parar, però la veritat és que tenim tantes ganes de veure aquest animaló que sembla que no ens espanti res. Al davant de l’expedició els joves mostren la seva bona forma física, més enrera els demés, i alguns amb bastó a la mà, anem enfilant la pujada. De tant en tant els del davant s’aturen i ens donem ànims per continuar. També ho

aprofitem per anar fent seguiment de rastres de mamífers. És tan dret que prefereixo mirar només a terra per no veure el que em queda al davant. El

com si es

, l’emoció

dim

s, passa un Picot

em trobant una mà protectora que ens va aturant.

paisatge és espectacular. Quan arribem a la zona prevista de nou el Job ens dóna instruccions; a partir d’ara silenci total i, a més, ens anirem acostant tots molt apilats,tractés d’una sola persona. Trobem els primers rastres de cagarades i una ploma. Uns metres més endavant i, per damunt dels nostres caps, s’envola una femella de Gall feri l’alegria fan pujar l’adrenalina. Continuem endavant i, una altra vegada per damunt nostre, sentim un batec d’ales, ara però són un mascle acompanyat d’una altra femella. Increïble, quin espectacle! Donem una volta per l’entorn d’on hem vist la parella i decideixar-los tranquils en el seu hàbitat. Per quatre dels sis membres del grup ha sigut un “bimbo”. Intentem mantenir aquestes imatges dins la nostra retina ja que és difícil que es pugui repetir. Per completar l’espectacle, sobrevolant per damunt dels nostres capnegre cridant. Collonut! I ara, toca la baixada. Mirem avall i se’ns arrissen els cabells només de veure les pendents que cal baixar, però no hi ha més remei. Ara però, farem la tornada per un altre costat. Primer passem per dintre del bosc, estones drets i d’altres de cul a terra ja que cada dos per tres, i a vegades sense desitjar-ho, hi vas a parar; sort que an

Quan s’acaba el bosc arribem a una tartera; no sé si és millor o pitjor. El cert és que tothom acaba baixant a saltirons i esquivant les pedres que et venen del darrera. Semblem cabres! Passades unes quantes hores més, arribem a baix, però aquí no s’acaba l’aventura ja que davant nostre hi ha el riu que a més de baixar amb força cabal, està gelat. Una solució seria passar descalços, però ens ho trèiem del cap pel tema de la congelació. La decisió final és posar passeres i creuar. Amb bona voluntat i esforç passa tothom i ningú cau a l’aigua.

oure-les.

Ens adonem que tenim gana, i cerquem un recer al sol, per menjar una mica. Estem cansats, però satisfets del que hem vist. Amb la panxa plena toca continuar baixant. Com que és zona de Perdiu xerra intentarem mirar d’aixecar-la per tal de poder veure-la, això si és que n’hi ha. Iniciem la baixada pels prats, i ho fem separats uns metres els uns dels altres ja que així hi ha més probabilitats de m Mentrestant anem observant i escoltant altres ocells tot comentant la jugada de l’experiència viscuda.

En arribar a baix visitem l’església romànica del poble i anem fins els cotxes per tornar de nou cap a Seurí. De tornada canviem la ruta i passem a veure l’estany freàtic de Moncortès. Com que comença a enfosquir i fa molt de fred gairebé no hi ha activitat ornitològica. Ens aturem més endavant, a peu de carretera, en veure que s´hi mouen moixons i hi passem una estona, llàstima d’una colla de gossos que ens espanten els ocells. Tornem a Seurí amb el temps just d’agafar les bosses i acomiadar-nos del Job, el deixem content i feliç perquè està esperant l’arribada de son pare i sa mare, o sigui la meva germana i el meu cunyat. Ha estat una bona jornada.

De baixada, passem per la farmàcia de Rialb, em sento força constipada i voldria prendre un xarop homeopàtic que sé que em va bé. Com que ha estat fàcil trobar-lo aviat emprenem camí, ara en direcció a Tornafort, on avui farem nit a casa de la Núria, la xicota del Francesc.

El tema de la homeopatia ens ocupa la major part del viatge, ja que hi ha defensors i detractors. Com que ja s’ha fet fosc, no sé gaire bé com és aquest paratge ja que no es veu quasi res. El poble, l’intueixo petit. Hi destaca, per damunt de tot, el campanar il·luminat, típic dels poblets dels Pirineus. Aparquem davant la casa de la Núria i ella, amablement, ens ve a donar la benvinguda a la porta. La casa és molt bonica i prou àmplia per acollir-nos a tots en habitacions. Després de descarregar ens aposentem a les habitacions i comença la desfilada cap a la dutxa. Un cop nets i a la vora del foc, mentrestant s’està fent el sopar, fem el llistat del dia; total 42 espècies. No està gens malament tenint en compte el “bimbo” que hem fet. Quan ens criden a taula, la Núria ens sorprèn amb un bon brou amb pasta i pollastre guisat. Tot està deliciós. La sobretaula de després de sopar ens descobreix que estem sopant amb una escriptora que ja ha publicat alguns llibres; serà qüestió de llegir-los. La son i el cansament aconsellen anar a posar el cos en repòs, així que ens acomiadem i marxem cap al llit. El meu llit és

una màrfega a terra, a tocar d’una finestra i, quan aparto la cortina, observo bocabadada la punta del campanar il·luminat davant mateix dels meus ulls i, per si fos poc, avui hi ha lluna plena. L’habitació és a les fosques, però la llum de la lluna omple tot l’espai. M’estiro i repasso les emocions viscudes durant el dia.

Dissabte, 10 de desembre Ens despertem quan encara és fosc. Un cop vestida sento una olor boníssima que ve de la cuina; la Núria i el Francesc estan preparant creps per esmorzar que, combinats amb melmelada feta per la mestressa de la casa, ens endolceix la matinada. Mentrestant estem preparant la partida m’escapo a fer una volta pel poble, ha començat a clarejar i tot està en silenci. El poble és petit i està d’allò més ben cuidat, es nota que els que hi habiten en tenen cura. Com que el poblet està situat a la part alta de la vall, les vistes són espectaculars. Però comença a fer-se tard i cal iniciar el camí cap a les Planes dels secans de Lleida. Ens acomiadem de la Núria agraint-li sincerament la seva hospitalitat.

Baixem cap avall, però hem de tornar enrera ja que algú s’ha deixat el necesser. Aquesta sóc jo. Sort que qui no té memòria, té cames o, més ben dit, cotxe. Ara si, baixem fins a gairebé Sort i marxem en direcció a la Pobla de Segur i Tremp. A partir de la Pobla ha començat la boira. Quina porqueria, gairebé no es veu res. Des de Tremp enfilem cap al port de Comiols. Rebem una trucada del Sergi Sales per explicar-nos algunes dades d’interès ornitològic de la zona on passarem el dia. De passada, també ens explica el seu neguit pel partit de futbol d’avui: Madrid-Barça. El xicot és d’allò més culé i no deixa que avui li toca patir. Això també dóna peu al personal de dins del vehicle a dir-hi la seva. La boira continua fins uns quilòmetres abans d’arribar a dalt de tot del port. Curiosament a dalt hi fa un sol esplèndid i ens ofereix un espectacle sorprenent; tant a una banda com a l’altra veiem una catifa de boira per sota nostra. A desgrat, i de baixada, ens endinsem dins la boira que, tot i ser espessa, ens deixa veure uns metres al costat de carretera. Els quilòmetres

van passant i en arribar al poble de Pont d’Alentorn ens aturem a fer un cafè. Després continuem cap a Agramunt fins arribar a les planes de Sió. La boira

ue anem veient algun que altre ocell sovint és cies vistes són diferents a les d’aquests últims dies ja que estem en zona de secà. Trobem Calàndria, Perdiu, Cogullada, Alosa, Botxí... Entre les hores de viatge i el recorregut per les planes, sens

continua fent-nos la guitza i tot i qè

e adonar-nos, arribem a l’hora

em una

s herbes; sembla que són

r fàcil de

p d’unede bestiar perquè el Sergi ens ha informat que a vegades s’hi sol veure el Duc, el mussol europeu més gran. Com si estig sperala nostra arribada, tot és aturar-

difícil identificar-los. Aquí les esp

de dinar i l’objectiu de veure Sisó i Ganga encara no s’ha fet efectiu. Ens aturem a fer un mos en una bassa que trobem a peu de carretera,. Fa força fred i la boira continua fent de les seves. En acabar, i seguint les instruccions del Sergi, marxem en direcció a l´aeròdrom que hi ha a prop de Lleida. Sembla que el dia es vagi espargint una mica. En passar pel costat d’uns camps albirparella d’ocells que pel seu volum bé podrien ser Sisons; ens aturem i amb el telescopi comprovem que efectivament es tracta d’aquests ocells. Passem una estona contemplant-los quan de sobte i de la llunyania arriben volant un estol d’ocells i s´aturen a terra entre leGangues. Doncs si, ens hi acostem i observem dos grupets de setze gangues cadascun. Com que aquests espectacle no acostuma a seveure ens hi estem una bona estona. Amb aquesta imatge gravada a les nostres ments continuem camí, ara, en direcció a la zona humida d’Utxesa. Però, pel camí, ens aturem pro s naus

ués e nt nos i veure’l

posat a les roques. Realment és imponent! A més ni s’immuta i amb parsimònia va netejant-se el plomatge tranquil·lament.

stà fent fosc i la visibilitat deixa

d’anar enrera per tal de comença a baixar fins a Deltebre on

aient un darrera l’altre i el viatge transcorre tot xerrant i fent

a bona estona l’encarregat

x

després de recollir les coses en silenci, marxem cap

Quan sembla que té la feina feta s’amaga darrera les roques i per a nosaltres ésarribada l’hora de continuar camí fins a la llacuna. Quan hi arribem cerquem un mirador. Però ja s’emolt que desitjar. Així que hauremhem de passar la nit. Els quilòmetres van cgresca. Arribats a Tortosa hem d’endinsar-nos cap dins del Delta, però en comptes d’agafar la part esquerra del riu Ebre, agafem la dreta. Suggereixo tornar enrera ja que possiblement a aquesta hora ja no funciona el transbordador, però els companys m’informen que ja no cal perquè des de fa uns mesos hi ha un pont nou que va d’una riba a l’altra. Efectivament, trobem el pont i en pocs minuts anem de Sant Jaume d’Enveja a Deltebre. Després de donar unes quantes voltes pel poble localitzem l’alberg juvenil, que és on passarem la nit. Entrem i no trobem ningú a recepció i fins passada unno apareix. Ens informen que el sopar es serveix al cap de poca estona, per tant

tenim el temps just de deixar les bosses, fer el llistat d’espècies i anar cap el menjador. Tot i que no ens ho semblava avui ha estat el dia que hem tret més espècies; 59 en total. Ja al menjador, ens adonem que la gent sopa en poca estona i s’afanya a marxar, i és que retransmeten el partit per la televisió i deuen voler agafar bons llocs a la sala que tenen preparada. El Pep, tot i estar molt em cap a l’habitació i després d’una

bona dutxa ens anem cap a jóc.

iumenge, 11 de desembre

cansat, també se n´hi va. Els demés mar

D Ens llevem a trenc d’alba i, a esmorzar. El Pep ens informa del resultat del partit: 1 a 3. Està d’allò més content, la qual cosa també contagia als altres. Com que el menjador encara no està obert ens han deixat el menjar en una sala contigua. Amb la panxa plena

marxem cap el cotxe. Fa força fred i està núvol. El primer punt d’observació és la Tancada. Realment el Delta és un lloc privilegiat per a l’observació d’ocells. Des del primer aguait veiem diferents tipus d’ànecs, Flamencs, Rascló, Blauet, Arpella, diferents limícoles... De totes maneres en uns espais com aquests el telescopi és una eina molt important ja que t’apropa les imatges de tal manera que pots diferenciar els trets característics de cada ocell.

Després d’una bona estona anem cap al Trabucador que porta fins a la Banya. Allà hi fa un fred que pela ja que hi bufa el vent i dóna a mar obert. Aquí comencem a veure diferents espècies de gavines i limícoles. Passem de la sorra de la platja a una tarima elevada que hi ha aprop i, des d’allà descobrim un dels objectius de la sortida, el Bec de Serra mitjà. Des de la talaia on estem anem resseguint les platges que ens envolten i descobrim que en una d’elles hi ha molts limícoles picotejant a prop de l’aigua. Així que ens hi apropem caminant. Just en arribar-hi es posen a volar i ens quedem amb un pam de nas. Amb el cotxe marxem fins al final, just

on hi ha les salines, però hi veiem poca cosa, a més un grupet que hi havia ens els ha espantat un tanoca que intentava retratar-los. Ens n´anem per on hem vingut, en direcció a l’Encanyissada.

Pel camí, quan veiem alguna cosa que ens sembla interessant ens aturem a fer observacions. Mentrestant s’inicia un petit debat sobre si anem a menjar un bona paella o bé ens conformem amb l’embotit i el pa dur que portem al cotxe. No triguem pas massa en posar-nos d’acord; avui dinarem asseguts en una taula. Com que ja hem arribat a l’Encanyissada i allà hi ha un restaurant, després de fer una ullada des de l’aguait, entrem a dinar. Ja amb la panxa plena continuem la ruta, per bé que encara ens queda un parell d’hores de llum. Anem fins el Mirador de l’Embut des d’on tornem a veure diferents anàtides, polles, fotges, cabussets... Marxem cap un altre punt d’observació de l’Encanyissada, aquí també hi ha molta moguda d’ocells però com que estan lluny cal observar-los amb el telescopi. Com que només en tenim tres, quan algú observa algun ocell interessant ens l’anem passant, per tal que tothom gaudeixi de l’espectacle. Una de les observacions fetes i que és una au aquàtica difícil de veure, és el Morell buixot. Des de dalt l’aguait es continuen veient molts flamencs. De sobte ens sorprèn passant a prop nostre un Martinet ros. Aquest ocell acostuma a migrar i és difícil veure’l aquesta època. Sembla li encanta que el mirem i se’ns atura molta estona a tocar de nas. Impressiona veure’l amb tant detall amb el telescopi. El temps s’està

acabant i cal fer la foto de família.

Juan Carlos Francesc

Vicenç Rosa Pep

En marxar arriba una parella amb dues criatures i ens informa que, no massa lluny d’on estem, hi ha uns gran estols de Capons reials. Seguint les seves instruccions anem a veure si els trobem. No triguem gaire a albirar-los. Miris on miris veus aquests ocells de mida considerable i color fosc. Quan, al cap d´una estona, aixequen el vol, creiem que en poden ser ben bé 300 individus. De nou un gran espectacle davant dels nostres ulls.

Gairebé ja és fosc i toca tornar cap a casa, i acomiadar-nos del Delta. Agafem l’autopista i avall va. Aquest any el Francesc està valent i no es canvia el volant amb ningú. Així que, quan portem una estona de viatge, ens aturem en una àrea de servei a descansar. Jo em quedo a vigilar el cotxe ja que hi ha molta gent i tenim por que ens robin els telescopis. Ells aprofiten per fer la llista d’observacions d’espècies del dia i comptabilitzar el total d’espècies de la sortida; no està gens malament, avui en portem 82 i el total dels quatre dies és de 133 espècies. De nou el motor en marxa i ara toca fer la valoració; tothom ressalta la bona convivència que hi ha hagut durant aquests dies, la veritat és que ens hem entès molt bé i tothom ha anat a una. També valorem molt positivament els resultats ornitològics ja que hem vist bona part dels ocells que ens havíem posat com objectiu veure. El global d’espècies observades ha estat important i, a més, tenint en compte que no ens hem mogut del nostre país: realment Catalunya és rica pels diferents hàbitats que el conformen. Abans d’anar a Torrelles passem per Barcelona a deixar el Juan Carlos, perquè ha d’agafar el tren per anar cap a Saragossa. Ens acomiadem amistosament d’ell desitjant que el proper any, una vegada més, ens acompanyi en aquesta aventura. Dels deu anys que fa que es duen a terme aquests viatges, ell gairebé ens ha acompanyat a tots. Tornada a Torrelles. Bé primer passem a netejar el cotxe del Francesc, faltaria més, amb el servei que ens ha fet. Com que el nostre president ja viu a Torrelles ens acompanya d’un en un a casa. Perfecte! Adéu, companys, ha estat un plaer compartir aquesta aventura amb vosaltres.

LLISTA D´ESPÈCIES DETECTADES DURANT TOT EL VIATGE Nom català Nom científic 8/12/11 9/12/11 10/12/11 11/12/11

1 Ànec blanc Tadorna tadorna x 2 Ànec griset Anas strepera x 3 Ànec collverd Anas platyrhynchos x x x 4 Ànec cullerot Anas clypeata x 5 Xarxet comú Anas crecca x 6 Ànec xiulador Anas penelope x 7 Xibec Netta rufina x 8 Morell de plomall Aythya fuligula x 9 Morell buixot Aythya marila x

10 Morell de cap roig Aythya ferina x 11 Bec de serra mitjà Mergus serrator x 12 Gall fer Tetrao urogallus 1m 2f 13 Perdiu roja Alectoris rufa x 14 Cabussó emplomallat Podiceps cristatus x 15 Cabussó orellut Podiceps auritus x 16 Cabussó collnegre Podiceps nigricollis x 17 Cabusset Tachybaptus ruficollis x 18 Baldriga mediterrània Puffinus yelkouan x 19 Mascarell Morus bassanus x 20 Corb marí gros Phalacrocorax carbo x x x 21 Martinet ros Ardeola rallaoides x 22 Esplugabous Bubulcus ibis x x 23 Martinet blanc Egretta garzetta x 24 Agró blanc Casmeroidus albus x x 25 Bernat pescaire Ardea cinerea x x x 26 Capó reial Plegadis falcinellus x 27 Cigonya blanca Ciconia ciconia x x 28 Flamenc Phoenicopterua roseus x 29 Trencalòs Gypaetus barbatus x 30 Voltor comú Gyps fulvus x x x 31 Aligot comú Buteo buteo x x x 32 Arpella vulgar Circus aeruginosus x 33 Milà reial Milvus milvus x x 34 Esparver vulgar Accipiter nisus x 35 Esmerla Falco columbarius x 36 Xoriguer comú Falco tinnunculus x x x x 37 Falcó pelegrí Falco peregrinus x

38 Rascló Rallus aquaticus x x 39 Polla d'aigua Gallinula chloropus x x 40 Polla blava Porphyrio porphyrio x 41 Fotja vulgar Fulica atra x x 42 Sisó Tetrax tetrax x 43 Garsa de mar Haematopus ostralegus x 44 Fredeluga Vanellus vanellus x 45 Pigre gris Pluvialis squatarola x 46 Corriol gros Charadrius hiaticula x 47 Corriol camanegre Charadrius alexandrinus x 48 Territ tresdits Calidris alba x 49 Territ variant Calidris alpina x 50 Territ menut Calidris minuta x 51 Becadell comú Gallinago gallinago x x 52 Gamba roja vulgar Tringa totanus x 53 Gamba verda Tringa nebularia x 54 Xivita Tringa ochropus x 55 Xivitona Actitis hypoleucos x 56 Remena-rocs Arenaria interpres x 57 Becut Numenius arquata x 58 Gavià fosc Larus fuscus x 59 Gavià argentat Larus michahellis x 60 Gavina corsa Larus audouinii x 61 Gavina capblanca Chroicocephalus genei x 62 Gavina vulgar Chroicocephalus ridibundus x 63 Xatrac becllarg Sterna sandvicensis x 64 Ganga Pterocles alchata x 65 Colom roquer Columba livia x x x 66 Tudó Columba palumbus x x 67 Tórtora turca Streptopelia decaocto x x x x 68 Gamarús Strix aluco x x 69 Duc Bubo bubo x 70 Blauet Alcedo atthis x x 71 Puput Upupa epops x 72 Picot verd Picus viridis x x x 73 Picot negre Dryocopus martius x x 74 Picot garser gros Dendrocopus major x x 75 Roquerol Ptyonoprogne rupestris x x 76 Calàndria Melanocorypha calandra x 77 Cogullada vulgar Galerida cristata x x 78 Alosa vulgar Alauda arvensis x

79 Titella Anthus pratensis x 80 Cuareta blanca Motacilla alba x x x 81 Cuareta torrentera Motacilla cinerea x x x 82 Merla d'aigua Cinclus cinclus x 83 Cargolet Troglodytes troglodytes x x x 84 Pardal de bardissa Prunella modularis x 85 Cercavores Prunella collaris x 86 Pit-roig Erithacus rubecula x x x x 87 Cotxa fumada Phoenicurus ochruros x x x x 88 Bitxac comú Saxicola torquatus x x 89 Merla de pit blanc Turdus torquatus x 90 Merla Turdus merula x x x x 91 Griva Turdus viscivorus x x x 92 Tord comú Turdus philomelos x x 93 Rossinyol bord Cettia cetti x 94 Trist Cisticola juncidis x 95 Tallarol capnegre Sylvia melanocephala x x 96 Tallarol de casquet Sylvia atricapilla x 97 Reietó Regulus regulus x x 98 Bruel Regulus ignicapillus x x 99 Mosquiter comú Phylloscopus collybita x x

100 Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus x x 101 Mallerenga petita Periparus ater x x 102 Mallerenga blava Cyanistes caeruleus x x 103 Mallerenga carbonera Parus major x x x x 104 Mallerenga d'aigua Poecile palustris x

105 Mallerenga emplomallada Lophophanes cristatus x x

106 Teixidor Remiz pendulinus x 107 Raspinell pirinenc Certhia familiaris x 108 Raspinell comú Certhia brachydactyla x x 109 Pica-soques blau Sitta europaea x x 110 Botxí meridional Lanius meridionalis x 111 Corb Corvus corax x x x 112 Cornella negra Corvus corone x x x 113 Gralla Corvus monedula x 114 Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax x 115 Garsa Pica pica x x x x 116 Gaig Garrulus glandarius x x x 117 Estornell vulgar Sturnus vulgaris x x x x 118 Estornell negre Sturnus unicolor x

119 Pardal comú Passer domesticus x x x x 120 Pardal xarrec Passer montanus x x x 121 Pardal roquer Petronia petronia x x 122 Pinsà comú Fringilla coelebs x x x x 123 Llucareta Serinus citrinella x 124 Gafarró Serinus serinus x 125 Verdum Carduelis chloris x x 126 Cadernera Carduelis carduelis x x x 127 Passarell comú Carduelis cannabina x 128 Trencapinyes Loxia curvirostra x x 129 Cruixidell Emberiza calandra x x 130 Verderola Emberiza citrinella x 131 Gratapalles Emberiza cirlus x 132 Sit negre Emberiza cia x x 133 Repicatalons Emberiza schoeniclus x x x La feina principal del grup d´ornitologia és l´estudi de l´ornitofauna del nostre entorn i realitzar campanyes de protecció de les aus i de sensibilització entre la gent. A banda d´aquesta feina també s´han realitzat cursos d´introducció a l´ornitologia i diverses sortides a d´altres hàbitats per conèixer algunes espècies que no es poden observar a Torrelles. Per exemple, s´han fet sortides al riu Llobregat, als Aiguamolls de Molins, al delta del Llobregat, al delta de l´Ebre, al parc del Garraf, als aiguamolls de l´Empordà, etc. Però també s´ha fet un altre tipus de sortida, més llarga, aprofitant el pont de primers de desembre que ha aconseguit una continuïtat sorprenent. En efecte, des de l´any 2000, que es va iniciar la tradició, s´han realitzat les següents sortides: Del 6 al 9 de desembre del 2000. Viatge a la Camarga. Del 5 al 9 de desembre del 2001. La Nava, Villafáfila i Astúries. Del 6 al 8 de desembre del 2002. Gallocanta, riu Piedra i Belchite. Del 6 al 8 de desembre del 2003. Bardenas i Pirineu de Navarra. Del 3 al 8 de desembre del 2004. Doñana. Del 6 a l´11 de desembre del 2005. Costa del Cantàbric. Del 5 al 10 de desembre del 2006. Extremadura. Del 5 al 9 de desembre del 2007. Andújar. Del 6 al 8 de desembre del 2008. Llacuna de Pitillas i vall d´Echo. Del 4 al 8 de desembre del 2009. Cap de Gata i el Fondo. Del 3 al 8 de desembre del 2010. Villafáfila i Sierra de Culebra. Del 8 a l´11 de desembre del 2011. Pirineu, secans de Lleida i delta de l´Ebre.

Com en els darrers anys, hem aprofitat el diari del viatge del 2011, escrit per Rosa Simon, i complementat amb la llista d´espècies detectades, realitzada per Francesc Capdevila, per confeccionar aquest document.

Col.lecció Documents d´ant nº 117