Viatge al . . . . . . . . . . . . . . . . . Nord d’Itàlia · 2014-11-21 · fraccions...

$: Viatge al . . . . . . . . . . . . . . . . . Nord d’Itàlia · 2014-11-21 · fraccions polítiques i l’agitaciósocial, provocà, des del començament del s. XIV, un desplaçament$
Viatge al . . . . . . . . . . . . . . . . . Nord d’Itàlia

INS

D’ARAN

4T ESO Del

25 al 31 març

2012

01Nord d’Itàlia

Viatges Regina – EDUCATOURS. Passeig St. Joan, 172, 4rt1ª -08037- Barcelona. Tel: 93.208.24.24 Fax: 93.208.24.25 E-mail: [email protected] / Web: www.educatours.es

INFORMACIONS GENERALS D’ITÀLIA

Es un Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda el sector peninsular, juntament amb les illes de Sardenya i de Sicília i de l’altra , el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, i Iugoslàvia. Dins del primer hi ha dos estats independents, San Marino i el Vaticà. La capital és Roma.

Breu història d’ItàliaItàlia ha estat habitada des de la prehistòria per diferents cultures.Cap el 750 a.C. començaren a sorgir els primers establiments grecs. Primer, a la costa del golf de Nàpols i, tot seguit, a Sicília i al litoral meridional, on durant el segle VII, fundaren un seguit de ciutats que anaren transformant el territori, integrant-lo en el món grec, amb conseqüències importants per a la cultura i l’economia de la resta de la península. D’ençà el s. V a.C. i ,sobretot, des del III, tota Itàlia girà entorn a l’expansió romana, que acabà unificant la península sota un mateix tipus de societat, calcada de la llatina. La força del poder i de la demografia de Roma, repercutí en una bona part de la península. A mesura que anà evolucionant l’Imperi , la zona del nord va anar prenent un paper més actiu, amb ciutats com ara Milà ( Mediolanum, que durant el baix Imperi esdevinguéresidència imperial) Poc a poc però Itàlia anà perdent el paper dirigent que havia jugat dins el món romà, a favor de territoris emergents com les Gàl.lies i del Rin, d’una banda, i dels països de la Mediterrània oriental, de l’altra.Abans de la divisió de l’Imperi Romà , els pobles bàrbars ja s’havien anat infiltrant pels territoris imperials, provocant així els inevitables enfrontaments entre bàrbars i romans. El 476 Odacre va posar fi a l’imperi Romà y passà a governar els territoris de la península Itàlica en nom de l’emperador bizantí per un cantó i de l’altre, com a rei dels bàrbars. Més tard, arribaren els gots i, posteriorment, els llombards fins que el 800 el rei Carlemany va ser coronat emperador a Roma. Amb la pau d’Aquisgrà el 812, Bizanci reconegué el nou imperi d’Occident alhora que afermava la sobirania sobre Venècia i el sud de la Península.Coincidint amb una represa econòmica general, a partir del s XI, sorgeixen a la Itàlia del nord forces socials noves que aprofitaran les lluites entre els diversos senyors feudals i eclesiàstics per conquerir el poder polític. A Gènova, Pisa, Milà, Florència i altres ciutats (exceptuant Venècia) aparegué una nova forma de govern municipal: el comú, en el que intervingué la burgesia. De primer, al costat de la petita noblesa local i, més tard, per compte propi.Les ciutats, governades pel cònsol, asseguraren llur autonomia al llarg del segles XI i XII. Les ciutats de l’interior, desenvoluparen la banca i la indústria; llurs banquers i mercaders s’escamparen arreu d’Europa i es posaren al servei de la cort pontifícia i de diverses corts reials. A ells se’ls deu, en bona part, el progrés que experimentaren les tècniques mercantils.La crisi del sistema de govern comunal, incapaç de controlar la lluita de les fraccions polítiques i l’agitació social, provocà, des del començament del s. XIV, un desplaçament del poder en moltes ciutats italianes, a favor de persones o de famílies destacades, que obtingueren el suport popular i el de la burgesia perquèasseguraren el desenvolupament normal de la vida ciutadana.

L’IMPERI ROMÀDes de l’actual capital d’Itàlia, Roma, es va aixecar una civilització que es va estendre per tot el Mediterrani i de la que en som hereus.

Quan es circula per Florència cal tenir en compte que hi ha dos tipus de direccions per a cada carrer i amb una numeració que no coincideix. La comercial porta els números en roig i una r al final. La blava correspon a les cases privades.

02 Nord d’Itàlia


Al llarg dels segles XV i XVI el territori italià es convertí en un immens camp de batalla degut a la lluita entre les monarquies espanyola i francesa pel domini del regne de Nàpols. Quan França decideix renunciar als territoris italians la monarquia hispànica quedà com a única interessada per Itàlia. Els espanyols s’hi van quedar al llarg de dos segles.Itàlia no va poder aconseguir, en diferents tractats (Utrech, Rastad, Viena) la unitat del seu territori. Al nord es va consolidar una sobirania més poderosa, la dels Savoia que van estendre el seu domini pel Piamont, Lombardia i Cerdanya i, més tard, esdevindrien reis d’Italia.El 1797, Napoleó creà la República Cisalpina, i el 1806 es transformà en el regne d’Itàlia. Pels tractats del 1815 es cedí la Llombardia a Àustria , que la conservà fins que Napoleó III, al seu torn, l’entregà al rei de Cerdanya el 1859.Preparada per Cavour, i amb la conquesta del regne de Nàpols per Garibaldi , s’aconseguí el 1870 la unitat sota el regnat de Víctor Manuel el 1870.Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) Itàlia inicialment, es va mantenir neutral, però quan es produí la ofensiva austro-alemana d’octubre-novembre del 1917, optà per establir la unitat del front i alinear-se al costat dels aliats.Les dificultats de la postguerra van fomentar el desenvolupament del feixisme capitanejat per Benito Mussolini. El 1922 es va fer càrrec del govern, instaurant-hi un règim totalitari. Sota el seu govern Itàlia es llançà a la conquesta d’alguns territoris externs com ara Etiòpia i Albània.Al començar la Segon Guerra Mundial Itàlia es posà al costat de l’Alemanya de Hitler. Els nazis ocuparen gran part del país. Poc després del desembarc de les tropes aliades a Sicília, Mussolini fou separat del poder i arrestat. El mariscal Badoglio, formà un nou govern i s’encarregà de signar, a principis de setembre, l’armistici amb els aliats, declarant ara, la guerra contra Alemanya.L’avanç aliat però va ser lent. Roma no va ser alliberada fins el juny del 1944 i la línia gòtica (que dividia en dos el país) no va cedir fins el 1945.Finalitzada la guerra, el rei Víctor Manuel III abdicà en el seu fill Humbert II. La monarquia fou qüestionada, i després d’un referèndum es declarà, el juny del 1946, la República d’Itàlia.Per tal de poder reconstruir el país s’arribà a uns acords amb els EUA i s’aplicàal pla Marchall, que li permeté aconseguir un seguit de reformes econòmiques i socials. El 1949 Itàlia s’adherí a l’OTAN.El 1956 la ruptura del Front Democràtic va provocar la desunió entre comunistes i socialistes, reforçant la posició dels demòcrates, que continuaren controlant el govern, sovint en coalició amb altres partits.El 1974 després d’una llarga crisi, l’ala esquerra del partit formà un govern de coalició en el qual hom demanà la participació comunista que fou denegada per petició dels sectors mes conservadors. La crisi econòmica de la primerameitat dels anys setanta accentuà la crisi política. Des d’aleshores fins els nostres dies la política Italiana ha estat sempre caracteritzada per alts i baixos, el que ha provocat un clima d’ canvi de govern amb la conseqüent desestabilització política i econòmica del país.

EL TRENCAMENT DE LA UNITATUna de les causes que van contribuir a la desintegració de l’imperi romà van ser les invasions dels pobles del nord d’Europa (els bàrbars).A partir d’aleshores, Itàlia quedaràcom un conjunt de territoris independents uns dels altres, sovint capitanejats per una ciutat.

LES CIUTATS ITALIANESAl llarg de l’edat mitja, Itàlia com a país no existeix. Per tota la península Itàlica s’hi desenvolupen ciutats autònomes que sovint competien entre elles per la supremacia política, territorial, econòmica i cultural. Calien bones muralles per evitar ser derrotades.

La promoció artística de Llorenç el Magnífic serà fonamental pel desenvolupament de l’Humanisme en el Renaixement, envoltant-se d’importants col·laboradors com Pico della Mirandola, Botticelli, Ghirlandaio o Verrocchio.

CAMI DE LA UNIFICACIÓLa unificació italiana es va produir al segle XIX. Un dels seus artífex va ser Garibaldi.

03Nord d’Itàlia


LA TOSCANA

Regió de 22.992 Km2 de superfície, de la qual Florència n’és la capital. És el cor de la història i de la cultura medieval de la nació, amb pobles i ciutats històriques com Lucca, Pisa i Siena. No és pot oblidar, a més, que el dialecte toscà és la base de l’italià.El massís dels Apenins forma el límit oriental de la Toscana. En el seu centre s’hi localitza la vall del riu Arno, on es situen les principals ciutats. En aquesta regió, predominantment agrícola, es produeixen olives i raïm per al vi Chianti en terrasses formades a les faldes de les elevacions de terreny.Hi ha importants productores d’acer a Piombino, roba a la província d’Arezzo, marbre a Carrara i llana a Prato. El turisme ha esdevingut una part essencial de la seva economia.La seva població s’estima en 3.578.00 habitants

PISA

Al nord est de Siena i a l’oest de Florència es troba la ciutat de la torre inclinada.En el segle XII, mentre Florència seguia immersa en l’Edat Mitjana, Pisa vivia la seva millor època. Situada a les voreres de riu Arno, a dotze quilòmetres delmar de Liguria, la ciutat era un important centre comercial que mantenia intensos vincles amb els ports de l’Orient Mitjà. Aquesta situació però no va durar molt temps. Cap el 1300 altres ciutats de la regió, més desenvolupades i vitals, l’havien sobrepassat. La natura tampoc es va portar bé amb els pisans. El segle XV la badia de Pisa es va negar de llaca, inutilitzant el que era el port. De la nit al dia es van quedar sense el port, vital per a l’activitat comercial de la ciutat.Durant la Segona Guerra Mundial , la ciutat va quedar destruïda. Per sort, l’obra que ha caracteritzat a aquesta ciutat, es va mantenir de peus: el Duomo, la torre i el baptisteri, que estan al Camp dels Miracles – qui sap si el nom no hi va ajudar?-

El DuomoEl conjunt catedralici de Pisa es va aixecar com a vertader símbol de Pisa, la ciutat que exercia la seva hegemonia sobre el Mediterrani occidental. Després de la victòria sobre els sarracens a Palerm (1063), es va destinar el botí de cinc naus per la construcció de la catedral que es consagraria el 1122. Es tracta d’un edifici cruciforme, de cinc naus amb altres tres de creuer. Té tres absis, un a cada extrem de la creu. Al segle XII, s’allarguen alguns trams del braç major, creant així, una planta de creu llatina. Dels recursos ornamentals utilitzats a la catedral pisana: l’aplicació de marbres de Carrara per aconseguir efectes cromàtics i la utilització de galeries d’arcs per ocultar la rotunditat dels murs, sorgiran les dues tendències arquitectòniques que defineixen els edificis de la Itàlia central. El conjunt catedralici de Pisa es va completar amb, la cèlebre torre inclinada i un baptisteri.

PLAER PER A LA VISTAEl paisatge toscà posseeix una bellesa extraordinària. Sota una llum subtil i daurada, oliveres, vinyes i xipresos formen una arquitectura natural que estàsense cap dubte en l’origen del gust artístic tant refinat del poble toscà.

EL CAMPANILE DE PISAQui no coneix la torre inclinada de Pisa? Segurament és l’obra mes coneguda d’aquesta ciutat. Les obres s’iniciaren el 1173, i l’estructura es va començar a inclinar quan encara no estava acabada la tercera planta perquèels ciments van fallar i la torre es va inclinar 15cm. El 1273 es torna a reprendre la construcció, i al finalitzar-la es separava de la vertical 90cm. Cada any empitjora 1mm i en l’actualitat estàseparada per 6m.

La torre de Pisa es mesura cada any el 19 de juny a les cinc de la matinada.

04 Nord d’Itàlia

Viatges Regina – EDUCATOURS. Passeig de St Joan, 172, 4rt1ª -08037-Barcelona. Tel: 93.208.24.24 Fax: [email protected] / Web: www.educatours.es

El baptisteriDe construcció cilíndrica, amb cúpula cònica, es troba situat al davant de la catedral. A l’esquerra es troba el cementiri emmurallat. Segons la llegenda, la terra utilitzada en els enterraments la van portar els creuats de la muntanya del Gòlgota ( turó on van crucificar Crist) A l’exterior destaca el marbre de Carrara que li confereix un bonic joc lumínic aixícom també les columnes monolítiques amb capitells molt treballats. A l’interior hi ha el púlpit de Nicola Pisano.

Segons es diu, fou aquí on Galileu Galilei, va rebatre les teories Aristotèliques sobre l’acceleraciódels objectes, tirant al vuit pilotes diferents tamanys. Té 294 graons fins dalt de tot.

LUCCA

Les primeres cròniques històriques relacionades amb Lucca procedeixen de l’any 218 a.C., quan l’exèrcit de Roma, sota el comandament del general Tiberi Semproni Grac, s’hagué de reorganitzar en l’àrea de Lucca, després de ser derrotat per l’exèrcit cartaginès, comandat per Anibal, en la famosa Batalla de Trebia. No obstant, la ciutat de Lucca ja havia estat fundada pels lígurs i pels etruscs, esdevenint colònia romana l’any 177 a.C., amb motiu del pacte subscrit entre Roma i EtruriaL’actual casc antic de Lucca reflexa el traçat urbà original: el “cardus maximo” –l’actual concorreguda i elegant Via Fillungo – atravessava la ciutat de nord a sud, mentre que el “decumanus maximo” - avui, l’emblemàtica Via Santa Croce-atravessava d’est a oest. El Fòrum Romà estava situat en el lloc en el que ara hi ha Piazza San Michele.El sistema de carreteres consulars traçat per Roma (format per les vies EmiliaScauri, Clodia i la Via Cassia) va fer que Lucca es convertís en un centre militar i comercial altíssim ja que aquestes vies comunicaven la ciutat amb altres punts de l’imperi.Per aquesta raó, en el s. XI la ciutat ja era considerada com un dels mercats de la seda més pròspers d’Europa En el transcurs de l’edat mitja, va ser a més, un dels principals punts de peregrinació del continent. En aquests segles, Lucca visqué un període d’esplendor cultural i econòmic.L’any 1162, Federic Barbarbarroja, Emperador del Sacre Imperi Romà, atorgà a la ciutat una sèrie de privilegis importants, que constituïren l’inici de la seva vertadera independència. En el s. XVI, Lucca va passar a ser una república oligàrquica liderada per les famílies principals del lloc, que construïren palaus i viles magnífiques que segueixen decorant els seus carrers i places, així com els seus magnífics voltants. Durant el s. XVI, Lucca visqué també un període de confrontacions freqüentes i violentes amb els seus principals rivals polítics: els Medici de Florència i els Ested’Emilia Romagna. No obstant, la ciutat va saber mantenir la seva independència.Amb la invasió napoleònica d’Itàlia a inicis del s.XIX , la república oligàrquica que havia dominat Lucca durant segles arribà a la seva fi.El Principat de Lucca estigué governat per Maria Anna Elisa Bonaparte, del 1805 al 1814.La reacció tradicionalista que es desencadenà després de la caiguda de Napoleó, en el Congrés celebrat a Viena, el 1815 portà a Lucca el govern de Maria Lluïsa de Borbó. Lucca estigué en poder de la Casa de Borbó fins el 1848, any en el que una sèrie de revolucions saccejaren Itàlia (com també a bona part d’Europa) A continuació, Lucca s’adherí al Gran Ducat de Toscana, fins que es produí la unificació de l’actual Itàlia (completada el 1870)

VISTA AÈREA DE LUCCA

De la colonització romana del s.IIen conservà el traçat típic dels campaments militars romans –amb dos eixos perpendiculars –sobre el que a l’Edat Mitja s’hi sobreposà la seva complicada xarxa de carrerons i places irregulars. Des de l’aire encara es ven visible aquest urbanisme, tot ell emmarcat pel traçat de les muralles

05Nord d’Itàlia


Visitem Lucca

Església de San Michele in ForoLa impressionant Chiesa di San Michele in Foro, d’estil romànic pisà, està situada a la plaça del mateix nom que fou el lloc on hi havia el fòrum romà. Aquesta plaça es troba en el punt d’intersecció dels carrers que conformen el casc antic de Lucca, d’acord amb el traçat urbà original romà.Proper a la plaça hi ha el Palazzo Pretrorio, que data del 1492. L’enorme palau estàconsiderat l’edifici més important d’aquesta època de Lucca. La construcció de l’església de San Michele in Foro començà el s. XI, sobre las ruïnes d’una altra església del s. VIII, per desig del Papa Alexandre II.La lluminosa façana blanca, construïda amb blocs geomètricament exactes de pedra calisa, ostenta una elaboració i unes dimensions considerablement superiors a les de l’església. No existeix cap document de l’època que detalli el perquè d’aquest fet. Podria ser que els fons destinats a l’edificació de l’església s’acabessin abans que aconseguís arribar a la mateixa alçada de la façana.La façana esta decorada amb nombroses escultures i incrustacions, fetes amb un talla extremadament lleuger i perfectament equilibrat.A la part inferior destaca l’entrada principal, envoltada d’esquerra a dreta per una seqüència d’arcs cecs.L’interior de l’església té les característiques d’una basílica romànica. Esta format per una nau central, dos laterals i un absis semicircular. El sostre es subjecta a la nau a través d’arcs suportats per amples columnes, amb inscripcions medievals a la part inferior.Les parts superiors dels murs estan repletes de bellíssims vitralls rodons i el sostre esta recobert amb voltes de canó. Entre les obres d’art que es conserven a l’església de San Michele in Foro sobresurt la meravellosa terracota vernissada de “La Verge amb el Nen”, obra de l’escultor florentíAndrea Della Robbia (1435-1528), situada sobre la columna central. La “MadonnaSalutis Portus” de Civitali es troba al costat de la porta principal d’entrada, a la cantonada dretaA més, destaca l’emblemàtic Crucifix d’estil bizantí, de fusta policroma, obra de l’escultor i pintor Berlinghiero Berlinghieri, així com també la superba taula dels “Quatre Sants” (Sant Roc, Sant Sebastià, San Jeroni i Santa Elena) obra del pintor Filippino Lippi (fills del famós Fra Filippo Lippi)

Plaça de l’AmfiteatreEls carrers i places del centre històric de Lucca segueixen comptant amb un encant particular amb els seus palaus amb els seus palaus gòtics i renaixentistes, torres senyorials, botigues antigues, portes decorades, escuts esculpits i elegants reixes i balcons de ferro forjat.Al mig sobresurt la plaça de l’amfiteatre, al voltant del qual s’organitza la zona. Edificada sobre les restes de l’antic amfiteatre romà ( II –I a.C.) el que determina la seva forma el·líptica tancada.La plaça nasqué a l’Edat Mitja i se l’anomenava “parlascio” ( referint-se possiblement a un lloc on es celebraven reunions dels ciutadants per parlar)Avui, moltes botigues sobren a la plaça. A l’interior d’algunes es poden veure a alguna de les estructures d’època romana.

Duomo di San MartinoAquesta catedral fundada el s.VI i dedicada a Sant Martí es va reconstruir el s.XI. Posteriorment, patí importants transformacions: les primeres el s.XIII (exterior) i les següents durant els s. XIV i XV( interior).

Barbarroja contribuí de manera fonamental a la independència de Lucca per mitjà de la reconstrucció de les seves llegendàries muralles defensives. Posteriorment, entre els s. XVI i XVII, les muralles continuaren perllongant-se i consolidant-se, més de 4 km. de murs imponents que envolten la ciudad de Lucca, considerada com una joia delicada i singular de la regióde Toscana

L’esplèndid i altíssim campanar de San Michele es va construir entre els s. XII i XIV

Duomo di San Martino

06 Nord d’Itàlia


FLORÈNCIA

Els orígens de Florència es remunten a la civilització Etrusca. Posteriorment els romans van ocupar aquesta fèrtil terra i van fundar una colònia anomenada Florentia. El 1115, el poble florentí constituí la Comuna lliure. Tot i les lluites entre güelfs

i gibelins, la riquesa de Florència va anar augmentant (sobre tot en el comerçde sedes i llanes) Per evitar l’exportació de productes secundaris es creà el Tribunal de la Mercaderia.L’any 1348 una epidèmia de pesta va provocar un daltabaix demogràfic: d’una població de 90.000hab. es passà a una de 30.000hab.! Malgrat tot, Florència seguí estenent el seu comerç i augmentant les seves riqueses. Els grans banquers florentins substituïren als usurers jueus llombards. Van aconseguir la influència de Papes i Reis, que a més, els demanaven préstecs, o bé els escollien com a tresorers de les seves pertinences. El centre financer de la ciutat era la plaça del mercat nou, avui la plaça de la palla. Les operacions es feien a sobre de les taules cobertes per un tapet on es treien els bossots plens de florins d’or, una de les monedes més apreciada a Europa. Al mercat no es permetia l’entrada als homes armats. Entre els banquers florentins, els Médicis van ser els més poderosos. Cosme, succeí en el banc al seu pare Giovanni. Acumulà tantes riqueses mitjançant l’art del canvi (el nou sistema bancari) que arribà a convertir-se en el ciutadà més influent del govern de Florència. El succeí el seu nebot Lorenzo, del que tothom creia que no sabria estar al nivell de les circumstàncies , però la bona educació política rebuda de la seva mare, li permeté governar la ciutat amb molt encert. Els seus rivals intentaren assassinar-lo el dia de Pasqua del 1478 però aconseguí salvar-se,tot i que, el seu germà morí en l’atemptat. El fet que Lorenzo no volgués revenjar-se, i que quedés com a únic hereu de la família, va fer que la seva popularitat augmentés considerablement. Un fill de Lorenzo arribà a ser Papa amb el nom de León X. Florència esdevingué gran empori de la cultura i l’art. Cada cop més els Medici s’anaren barrejaren amb les grans famílies europees. Dues grans reines de França van ser Medici: Catalina, esposa d’Enric II i Maria, esposa d’Eric IV.Després de la mort de Lorenzo, l’influència dels Medici començà a decaure fins el punt que foren expulsats de Florència. Posteriorment, retornaran, més forts. Alessandro de Medici, gràcies a l’ajuda de Carles V, esdevingué el primer Duc de la ciutat. El 1537 morí assassinat pel seu cosí Lorenzono. D’aquesta manera finalitzà el poder d’aquesta família.El 1737 es firmà l’anomenat Pacte de Família, a través de qual, es disposava que totes les obres i tresors artístics col·leccionats per la família Medici, restarien a la ciutat per tal que els seus habitants pugessin gaudir-ne per sempre més.

CONFLICTES ENTRE CIUTATSLes comuni ,comunes, unides primer contra l’emperador per guanyar la seva autonomia, s’enfrontaren aviat entre elles per qüestions de política exterior. No s’ha d’oblidar, a més, les guerres intestines de bandes rivals d’algunes ciutats, com va ser el cas de les lluites entre güelfs i gibelins a

Florència.

L’ESCUT DEL PODERPalle, palle, aquest era el crit de guerra dels partidaris dels Mèdici: feia referència al motiu de l’escut d’aquesta família, anomenat pels florentins “boles”–palle-. Una de les teories és que es tracta de basants, monedes d’origen bizantí.

Malgrat la seva asimetria, la façana de marbre blanc i verd transmet una impressió de força i equilibri. La part superior, amb tres nivells de galeries, és la primera expressió de l’art romànic pisà a Lucca, tot i que en una versió molt local, més lleugera, menys austera i decorada amb una fantasia exuberant. El campanar, poderós i esvelt, s’alleugera per l’alternança de materials, maó i marbre, així com per la presència de espais buits el número dels quals augmenta amb l’altura.La decoració del pòrtic d’entrada es molt rica: pilars que suporten columnes primes tallades amb ingenuïtat, arqueries, frisos i diferents escenes esculpides. A la façana del Duomo di San Martino de

Lucca, al costat de l’entrada, hi ha un laberint circular gravat en el mur de pedra. El laberint (49 cm.) representa el laberint de Dédal a Creta. A sota, hi ha una inscripció en llatí que diu: “Aquest és el

laberint va construir Dédal a Creta, del que

ningú que estigui a dintre en podrà sortir,

excepte Teseu”.

07Nord d’Itàlia


Gràcies a aquest pacte es pogueren recuperar durant la Segona Guerra Mundial moltes obres robades o perdudes.Els Lorena succeïren als Medici fins a la seva expulsió el 1859. Del 1865 al 1871 Florència fou la capital del Regne d’Itàlia. En aquest període, la ciutat va patir un fort endeutament que la va fer entrar en un llarg període de recessió.A inicis del segle XX, Florència recuperà momentàniament la seva posició com a centre de la cultura italiana. Durant el govern de Mussolini, la ciutat es va destacar per la seva oposició al règim feixista. Després de la Segona Guerra Mundial, Florència va patir un terrible atur. La intervenció en massa de l’Estat i del municipi va permetre la compra de nombroses empreses amb la finalitat de crear llocs de treball i assegurà la construcció de múltiples habitatges socials. Malgrat tot, la ciutat, més preocupada per l’explotació del seu fabulós patrimoni de cara al turisme, no ha estat capaç de competir econòmicament amb ciutats més dinàmiques com Prato i ocupar, així, el paper de centre regional.

EL QUE VEUREM A FLORÈNCIA

La plaça de la SignoriaÉs el centre de la ciutat i de la història de la República Florentina. Avui encara hi resideix el poder polític de la ciutat. El Palau Vecchio aixecat el s. XIV, domina la plaça amb la seva torre. A la dreta hi ha el palau dels Ufficci i elpòrtic de la Signoria. Al fons, a l’esquerra, de la plaça hi ha el palau del Tribunal de la Mercaderia, avui és el Consorci Agrari.A la plaça hi ha nombroses escultures: la Font del Neptú (els florentins l’anomenen el Biacone) Completen la font les figures de bronze que representa nimfes i sàtirs. A les escales del palau vell podem veure el Lleó, que sostén l’escut amb la flor de lis vermella, imatge heràldica de Florència, és una còpia de l’obra de Donatello que es conserva al museu Nacional. Davant de la porta del palau vell, hi ha una còpia del David de Miquel Àngel . Al costat hi han dos figures que subjectaven antigament la cadena que impedia el lliure accés del públic. La femenina, a la dreta, és obra de Bandelli mentre que la masculina és de Vicente de los Rossi.

El Palazzo Vechio (palau de la Signoria)Aquest sòlid edifici de forma cúbica es va començar el 1299. El rellotge que completa la torre és obra de Lederte.El palau públic és va construir amb la intenció de ser la seu dels Priori. Més tard, esdevingué la residència del Duc d’Atenes (expulsat, posteriorment, a causa de la seva tirania) Del 1540 al 1550 Cosme I hi va viure i el va ampliar fins que es va mudar al Palau Pitti. És aleshores quan pren el nom de palau vell ( palazzo vechio) en contraposició al nou, és a dir, el Pitti. Si us hi fixeu, des del carrer Gondi es poden veure clarament les ampliacions de les façanes que es van fer en els s. XVI i XVII.

El veritable boom del gelat italià fou al Renaixement ( segle XVI). El famós pastisser Ruggeri donà a conèixer als rics francesos de la cort de Catalina de Medici el seu famós gelat, del qui la recepta era “ gel a l’aigua amb sucre i perfumada”.

LORENZO EL MAGNIFICVa ser governador, intel-lectual i mecenes.

PIAZZA DELLA SIGNORIAFins al segle XIV, la piazza no era res més que un espai reduït. L’actual plaça, és el resultat de diverses ampliacions, totes durant el s.XIV.Quadre de Canaletto. Segle XVIII.

08 Nord d’Itàlia


El palau dels Uffizi Va ser construït per designi de Cosme I amb la finalitat d’instal·lar les seves oficines judicials i administratives. El va començar a construir l’arquitecte Vasari el 1559 i finalitzat per Bountalenti el 1585. Aquest palau està inspirat en l’arquitectura de la Biblioteca Laurenziana. Les escultures col·locades a l’interior dels nínxols entre pilars al llarg del pòrtic exterior, representen il·lustres toscans i són obres del segle passat.La part dreta dels Uffizi està ocupada, a la part anterior, per l’ antic edifici de la casa de la Moneda del que només en queda una sola planta baixa.El projecte d’instal·lar la galeria en el segons pis va ser ideada per Francesc I, que li va encomanar a Buontalenti decorar els murs i el corredor amb retrats familiars i valuoses escultures, així va nèixer un dels primers museus de la història. Poc a poc, es va anar ampliant amb altres sales.El lligam familiar amb famílies reials va permetre que la Galeria s’enriquís constantment de multitud d’obres d’art fins que l’última Medici, Ana Ludovica, cedí, mitjançant l’anomenat Pacte de Família, a la ciutat de Florència totes les obres de la família.Les obres que podem veure són les que s’emmarquen artísticament en el trecentto ( s. XIV) i el quattrocento ( s. XV) italià.

La plaça del DuomoA la plaça San Giovanni també anomenada del Duomo, és troben tres de les obres mestres de Florència: el Duomo, el Campanile i el Baptisteri. La plaça és el centre urbà i espiritual de la ciutat. En aquesta plaça s’hi han representat cerimònies sacres i profanes.La plaça de San Joan pren el nom del patró de la ciutat i, és per això que, el dia 24 de juny s’hi celebren tot tipus de festes. Antigament la festa tenia una durada de tres dies i s’organitzava un mercat a la mateixa plaça. Els comerciants, banquers i burgesos aprofitaven el mercat per a fer ostentacióde la seva riquesa i poder.

El baptisteriEs va aixecar a sobre unes construccions romanes del segle I d.C. L’estructura es del s. V però és en el s. XI i XIII quan pren la forma actual. El revestiment era de marbre. En el segle XII en un projecte d’ampliació es van col·locar les columnes de granit. L’elecció de la forma octogonal no es casual, correspon a una determinada simbologia religiosa relacionada amb la nova vida oferta per Crist. Aquesta forma segurament s’identifica amb San Ambrosi, que relaciona el número 8 amb el baptisme, perquè gràcies al vuitè dia l’home aconsegueix la salvació.L’edifici va ser utilitzat com a catedral al llarg del segle XI probablement a causa de les obres de construcció del catedral actual.

El CampanileA Itàlia són típiques aquestes elevades torres situades al costat d’edificis religiosos. S’anomenen “campanile” , campanar o torre.El campanile de Florència és un dels més bells d’Itàlia. Els relleus de les cantonades que el recorren en tota la seva altura, el remat final amb una cornisa, l’airosa policromia, el troquel-lat dels finestrals i tota la decoraciócontribueixen a donar-li un refinament sense igual, però també una sorprenent lleugeresa.

EL PERSEU DE CELLINIAquesta escultura de Cellini representa Perseu amb el cap de la Medusa. Perseu era fill de Zeus i Dànae. Va matar la Medusa, el cap de la qual estava recoberta de serps. Qualsevol que la mirés es convertia en pedra però l’heroi va aconseguir decapitar-la.

El naixement de Venus. Boticelli. Museu Uffizi

Tondo Doni. Michelangelo. Museo Uffizi.

Anunciació. Leonardo di Vinci. Museu Uffizi.

09Nord d’Itàlia


Tot i això, es van necessitar la traça de tres arquitectes per construir-lo. Cadascun d’ells va deixar el segell distintiu del seu art. El primer va ser Giotto que el va començar el 1334. Va morir el 1337 havent fet només la base, decorada amb medallons hexagonals. En el segon registre, adornat amb rombs, s’estenen les figures simbòliques dels planetes, les virtuts, les arts liberals i els sagraments. L’autor va ser, aquesta vegada, Andrea Pisano. Els tres darrers pisos són obra de Talenti que dirigí les obres de 1348 a 1360. Com a la catedral, una escala permet pujar al cim.

EL CAMPANILE DE FLORENCIAAmb una alçada de 84’7 m.,el campanile és un dels campanars més bells d’Itàlia

LES PORTES DEL BAPTISTERIA principis del s.XIVes va creure que les portes de fusta ja no eren adequdes per un dels edificis més bells d’Itàlia. Les portes de bronze les van fer Andrea Pisano i, després Ghiberti. Aquest, hi va dedicar 21 anys. Això permet veure com va evolucionant el seu estil amb el temps.

La catedral de FlorènciaComençada per Arnolfo de Cambio el 1296 sobre l’església de Santa Reparata, però continuada per Giotto fins a la seva mort el 1337. El 1412 rep el nom de Santa Maria dei Fiore, recordant el lliri florentí –emblema de la ciutat-Pel seu tamany és la tercera església més gran del món després de Sant Pere a Roma i Sant Pau a Londres. La primera impressió que transmet és d’austeritat però després les seves mides i proporcions respecte a l’home son admirables. La cúpula s’assenta en la sòlida base que li ofereix el creuer, està rodejat per moltes capelles radials obertes en els tres absis, que en forma de trèvol formen braços curts.Són moltes les obres que hi han en aquesta catedral. N’ enumerarem les més importants. En la façana interior hi ha una vidriera policromada dissenyada per Ghiberti. En l’esfera del rellotge hi ha l’obra Profetes de Paolo Uccello. En la nau dreta hi ha el bust de Brunelleschi. Aquí també hi havia una de les Pietats de Miguel Àngel (actualment, al museu de les obres del Duomo) De les successives excavacions que s’han fet a la catedral, una de les troballes mes interessants que cal destacar és la tomba de Felipe Brunelleschi.L’element pel qual tothom coneix aquesta catedral es sens dubte la cúpula de Brunelleschi de 114m. d’alçada - la primera construïda després de l’Antiguitat- Va ser la que va inspirar la cúpula del Vaticà de Roma i la de Sant Pau de Londres. Brunelleschi després d’estudiar els monuments de Roma i ,sobre tot, el Panteó de Romà realitzà una esplèndida cúpula nova però construïda de manera diferent.Brunelleschi no va utilitzar els sistemes tradicionals de bastides. Va pujar el material fins a d’alt per mitjà de màquines creades per ell mateix. Va fer una doble cúpula octogonal a grills amb forats intermitjos. El que l’autor pretenia era que la cúpula s’autosostinguès; per dur a terme aquesta idea, va prescindir de l’armadura interior de fusta i va crear una doble cúpula: la interior semiesfèrica i l’exterior apuntada, que serveix a la vegada, de sustentació de l’interior.

El poeta italià Dante va escriure en dialecte italià toscà, l’origen de la llengua italiana actual, la seva obra més important, La Divina Comèdia, està dividida en tres parts: l’ Infern, el Purgatori i el Paradís. La va escriure el 1304.

GalileuGalilei va ser professor a l’Universitat de Pisa.

UNA GENIALITATLa cúpula realitzada per Brunelleschi de 1420 a 1436 és una de les més grans obres del Renaixement. Després del Panteó de Roma, cap arquitecte havia construït una cúpula tan gran.

10 Nord d’Itàlia


El David de MichelangeloEn el gran saló central del museu de l’Acadèmia, sota un monumental arc, es troba una escultura de 4 metres d’alçada. Es tracta del David esculpit per Michelangelo entre 1501 i 1504. El gran carreu de marbre havia de servir per a la construcció d’un pilar del Duomo però, degut a la magnitud del carreu i les fractures que havia sofert, la Segnoria va aprofitar per encarregar-li a Michelangelo una escultura del bíblic David, representant just el moment d’enfrontar-se amb Goliat. Aquest gegant de marbre va ésser acollit com a símbol mateix de la llibertat de la República Florentina tan cobejada pels Estats adjacents, especialment els Pontífex. El David és una obra d’art del Renaixement i una de les escultures més famoses del món. Michelangelo representà, amb força casi insuperable, al que, confiant només en Déu, no te por de res i a ningú. En la versió de l’artista, el cos de David és el d’un home musculós, no el del noi de 14 anys que ens interpreta la Bíblia; David apareix en tensió i preparat pel combat, no victoriós com en les versions de Donatello i Verrochio. El rostre i els braços evidencien aquesta tensió contendida que representa la força i la intel·ligència necessària per defensar la petita República florentina.

En primer lloc, l’escultura es va col.locar a la plaça de la Segnoria davant del Palau Vecchio però el perill de patir les inclemències del temps va provocar el trasllat de l’obra a l’Acadèmia.

Les escultures dels presoners, anomenats també els inacabats, són una anticipacióal David. Signifiquen la lluita de l’esperit per lliurar-se de la matèria.

Michelangelo, un geni del renaixement florentí.Miquel Àngel Buonarroti ( Caprece 1475 – Roma 1564) Des de molt jove va manifestar els seus dots artístics para l'escultura en què va començar a despuntar; havent de superar l'oposició de la seva família va entrar a l'abril de 1488 en el taller de Ghirlandaio, on va romandre com a aprenent durant un any, passat el qual, davall la tutela de Bertoldo di Giovanni, va començar a freqüentar el Jardí dels Mèdici de Sant Marc, on va estudiar les escultures antigues allà exposades. Les seves primeres obres artístiques susciten l'admiració de Llorenç el Magnífic que l'acull en el seu Palau de la Via Llarga.Després de la mort de Llorenç el Magnífic, Miquel Àngel fuig de Florència, romanent durant un temps en Bolonya. Però és en 1496 quan decideix la seva marxa a Roma, ciutat que li va veure triomfar, iniciant una dècada d'intensíssima activitat productora d'art, a la fi de la qual, sense haver aconseguit a penes els trenta anys, es consagrà com un artista punter. Abans de 1501 ja havia esculpit La Pietà del Vaticà i el Bacus de Bargello, després d'aquest any realitza el Tondo Pitti. De la mateixa època són el cartó de La batalla de Cascina, avui perdut, pintat per a la senyoria de Florència. El David, obra màxima de l'escultura i d'una gran complexitat, col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència, es converteix en l'expressió dels suprems ideals cívics del Renaixement. Al març de 1505, Juli II li encarrega la realitzaciódel seu monument fúnebre, projectant un complex d'arquitectura i escultura monumental, on se celebra el triomf de l'Església més que el prestigi del Pontífex; i la decoració de la capella Sixtina al Vaticà.Durant els últims 20 anys va dedicar-se, bàsicament, a l’arquitectura.

Michelangelo manifesta des de la seva joventut una profunda admiració vers l’anatomia que el portarà a acudir cada nit al depòsit municipal de cadàvers per practicar disseccions que li van permetre conèixer millor l’estructura interna del cos humà.

11Nord d’Itàlia


El Ponte Vecchio ( Pont Vell)Rep aquest nom per ésser el pont més antic de la ciutat i també l’únic que va aguantar les destruccions alemanyes del 1944. Durant l’Edat Mitjana, els ponts representaven un carrer més de la ciutat en el que s’instal.laven vivendes i botigues. Els carnicers van ser els primers a ocupar les botigues, i tiraven al riu les restes de carn o despulles, contaminant-lo d’aquesta manera. Per aquest motiu, el duc Ferran I preocupat per la higiene pública i l’aparença de la ciutat va fer tancar totes les carniceries i obrir botigues amb més categoria, com les que actualment veiem d’argenters i joiers.En el centre del pont podem gaudir d’una de les visites de la ciutat sobre el riu. El 1900 es va col·locar un bust en bronze de Benvenuto Cellini.Quan Cosme I va anar a viure al palau Pitti el 1560, va fer construir sobre de les botigues, com una mena de segon pis del pont, un llarg passadís que li permetia anar des de la seva residència del Palau Vecchio, fins al palau Pitti, sense cap risc per barrejar-se amb el poble.

La Basílica de Sant LlorençCosntruida per Filippo Bruneleschi l’any 1419.Brunelleschi va demostrar un gran enginy en la construcció de la cúpula del Duomo de Florència i més tard ho tornaria a demostrar en les construccions posteriors, la Basílica de Sant Llorenç i la del Sant Esperit. El 1418 vuit famílies florentines van decidir la construcció d’una església amb una capella per a cada una de elles. Varen ser els Medici els qui van decidir fer-li l’encàrrec a l’arquitecte Brunelleschi. Amb el pas del tems, Cosme de Mediciva aconseguir tal quantitat de diners que va aconseguir quedar-se l’església només per la seva família. És un exemple de com, en aquella època, el poder econòmic va acompanyat de l’ascens social que influeix directament a l’art.En aquesta església queden patents les característiques de l’arquitectura renaixentista: Brunelleschi creà una planta basilical utilitzant la bicromia per emfatitzar aquesta perfecció geomètrica del disseny que tan deu a la perspectiva; trobem també, les petites mènsules que marquen el mòdul que està basat en un cercle inscrit en un quadrat; les columnes, a la manera de les clàssiques, adquireixen una importància de primer ordre i, a la vegada que es respecten les proporcions, l’alçada resulta augmentada mitjançant la inclusiód’un fragment de l’entaulament sobre el capitell. Aquest element, probablement el va prendre de la Basílica romana de Constantí i és un element que tingué projecció en el Renaixement espanyol.

Capelles mediceasLes capelles dels Medici serveixen com a mausoleu particular dels membres més joves de la família Medici, de la mateixa manera que a la Sagristia Vella de l’església de Sant Llorenç estan enterrats els membres més antics del clan familiar. Hi ha tres recintes: la Capella dels Prínceps, la Capella del Tresor i la Sagristia Nova. La capella dels Prínceps va ser construïda en el 1604 seguint els dissenys de Giovanni de Medici, fill natural de Cosme I, i finalitzada el 1929. Presenta una planta octogonal coberta amb una cúpula, seguint les normes del neoclasicisme. En aquest lloc es troben enterrats els grans Ducs de la Toscana. Darrera de l’altar de pedra hi ha la capella del Tresor, on es conserven interessants peces d’orfebreria dels segles XVII i XVIII. Però l’espai que és realment interessant és el conjunt de la Sagristia Nova.

UN PONT CURIÓSAls costat del pont i penjant sobre el riu hi ha tot de botigues d’orfebreria i joieries que li donen un aire distingit i luxós. Actualment, també hi ha múltiples parades de records pels nombrosos turistes que cada dia s’acosten a veure aquest curiós pont.

UNA ESGLÈSIA INNACABADAL’església de Sant Llorenç va ser la parròquia dels Medici i el seu panteó funerari al llarg de tres segles.

Detall de l’interior de les capellesdels Medici.

12 Nord d’Itàlia


Els promotors d’aquest projecte seran el cardenal Giulio de Medici, futur papa Climent VII, i Lleó X. El 1520 s’encarrega a Miquel Àngel la realització dels dissenys, començant amb els treballs el març d’aquell mateix any. Els problemes polítics que Florència va viure en els anys següents i la instauració de la República varen provocar la interrupció de les obres durant 10 anys, que va reprendre el mateix Miquel Àngel. El seu deixeble Vasari va acabar les obres el 1546.

El projecte inicial comptava amb quatre tombes destinades a guardar les restes de Llorenç el Magnífic; el seu germà Giuliano de Medici – assassinat a la conjura dels Pazzi-; Llorenç el Duc d’Urbino; i Juliano el Duc de Nemours. Però només es van completar dos de les tombes del projecte.

Miquel Àngel busca el tractament de la mort com un assumpte teatral, com si d’un poema es tractés, creant una obra de grandiosa bellesa.

SIENA

Alessandro della Spina va ser un frare de la ciutat de Pisa a qui se li atribueix l’invenció de les ulleres a finals del segle XIII. Aquests “roidi da ogli” ( discs pels ulls ), multiplicaren la vida laboral dels artesans que feien treballs de precisió. L’èxit de les ulleres va ser tan rotund que durant dècades el gremi de vidriers de Venècia s’enriquí a base de controlar la seva fabricació.

Siena és una ciutat gòtica, edificada a sobre de tres turons en el cor de l’alt pla de la Toscana, ciutat monumental i plenament medieval, vorejada de poderoses muralles. Els seus carrers, amb imponents palaus convergeixen en la coneguda piazza del Campo.

Breu història

La riquesa de Siena es va forjar durant els s. XII i XIV, època en la que aquesta república independent i dotada de poderoses estructures arribà a la prosperitat gràcies als seus comerciants i banquers. Durant la lluita que va dividir les ciutats italianes en güelfes i gibelines, Siena es va enfrontar a la veïna Florència i va mantenir contra ella una llarga disputa. A mitjans del segle XIII s’edificaren els monuments més prestigiosos de la ciutat. Al mateix temps, naixia l’escola de pintura de Siena que desenvoluparia un paper de primera importància en l’evolució de l’art italià. Amb la peste de 1348, en la que hi moriren dos terços de la població, s’inicià la decadència de la comuna que s’acceleraria, poc després, amb l’aprofundiment de les diferències entre bandes rivals. A principis del s. XV, s’acabà definitivament l’època d’esplendor de Siena, arraconada per la potència d’altres ciutats italianes més potents en el camp econòmic i sotmesa, políticament a l’imperi de l’emperador Carles V.

Piazza del CampoÉs una de les places més belles del món, dissenyada en forma de petxina. A la part més àmplia de la plaça es desplega la façana del Palazzo Pubblico, de la que irradien vuit línies blanques que divideixen el “campo” en nou parts. Aquesta divisió simbòlica recorda un dels governs de Siena, format per nou membres procedents de la petita burgesia d’artesans i banquers, gràcies a la col·laboracióde la qual, la ciutat arribà al seu màxim esplendor des de finals del s. XIII fins a mitjans del s. XIV.

LA PLAÇA DEL CAMPOLa plaça del Campo es el centre neuràlgic de la ciutat de Siena. La seva estructura en forma de petxina inclinada, la fa única al món.

13Nord d’Itàlia


A la part superior de la plaça hi ha la Fonte Gaia ( Font de l’Alegria) que va rebre aquest nom per la bona acollida que va tenir en e moment de la seva inauguració el 1348 ( en aquella època les fonts eren una manifestació del poder de les ciutats).

Duomo de SienaÉs una de les catedrals més belles d’Itàlia. Supera a la de Florència en tots els seus aspectes – l’artístic i l’arquitectònic – excepte en la cúpula.L’edifici s’aixeca en un dels punts més elevats de la ciutat, fet que li ha conferit un significat especial durant segles. La catedral actual va ser consagrada el 1179 pel papa Alexandre III, natural de Siena, tot i que el gruix de la construcció es va finalitzar el 1215. Posteriorment s’hi va afegir la cúpula entre 1259 i 1264 i la part inferior de l’extraordinària façana va ser realitzada per l’ escultor natural de Pisa Giovanni Pisano.Cap el 1339, el creixement de la població de Siena i de la seva riquesa, juntament al desig d’imitar la catedral dels seus rivals florentins, impulsaren l’inici de l’anomenat Duomo Nuovo o nova catedral. Si s’hagués realitzat, hauria estat l’església més gran de la seva època.Però el projecte va ser abandonat per les lluites polítiques i el caos i l’empobriment que seguiren a la Peste Negra de 1348. Frustrats en les seves ambicions els sienesos decidiren conformar-se amb l’edifici original, afegint-li elements a l’absis i completant la part superior de la façana.L’interior de la catedral enlluerna per la riquesa de les obres d’art que acull. El primer que crida l’atenció són els nombrosos busts esculpits de les parets superiors, dels s. XV i XVI i que representen a 172 papes i – en els espais inferiors – 36 emperadors dels Sacre Imperi Roma-Germànic.El terra esta recobert per 56 panells de marbre graffito (gravat). Uns quaranta artistes, entre els que hi ha els principals artistes de l’època, realitzaren dissenys per aquest bell conjunt de narracions bíbliques, al·legòriques i seculars.Cap al final de la nau, a l’esquerra, hi ha el púlpit amb els baixosrelleus de Nicola Pisano. La segona obra escultòrica important és el Retaule Piccolomini, a l’esquerra de l’entrada de la Biblioteca Piccolomini. El que li confereix gran valor són les quatre estàtues dels nínxols inferiors que representen als sants Gregori i Pau a la dreta i a Pere i Pius a l’esquerra i que Miquel Àngel va esculpir en la seva joventut.La tercera obra mestra és la Biblioteca Piccolomini, decorada amb frescs de l’artista Pinturicchio. Els frescs mantenen els seus colors vius i descriuen deu episodis de la vida de papa Pius II. Es creu que Rafael podria haver ajudat a Pinturicchio en el disseny inicial

Palazzo PubblicoAntiga seu de la Signoria i de la Podestà. En aquest palau es dictaren les normes arquitectòniques i decoratives per la resta d’edificis de la Plaça del Camp, essent obligatori que la resta d’edificis de la piazza dei campo comptessin amb portes i finestres construïdes amb el típic arc sienès. Es tracta d’un edifici amb caràcter defensiu en el que destaca la torre amb merlets que recorda els castells i fortaleses medievals. Aquesta torre s’anomena Torre Mangia, fou reeixida el 1325 amb una alçada de 88 metres, convertint-se en una de les torres més altes d’Itàlia. A l’interior del Palau s’hi troba el Museu Cívic, on es conserva una esplèndida col.lecció de pintura mural i la sala del mapamundi.

PALAZZO PUBBLICOLa torre deu el seu nom al sobrenom de l’antic campaner, Mangiaguadagni. Per arribar a dalt de tot s’ha de pujar 400 esglaons.

EL DUOMO Cap el 1339, el creixement de la població de Siena i de la seva riquesa, juntament al desig d’imitar la catedral dels seus rivals florentins, impulsaren l’inici de l’anomenat Duomo Nuovo o nova catedral. Si s’hagués realitzat, hauria estat l’església més gran de la seva època.

Detall de l’interior del Duomorecovert de marbre.

14 Nord d’Itàlia


EL PALIO DELLE CONTRADEAl llarg d’algunes setmanes tota la ciutat de Siena participa en la celebraciód’aquesta festa, que reflexa en la seva organització l’administració medieval de la ciutat, dividida en tres grans barris que es subdividien, alhora en “contrade” o parròquies. Cada contrades està identificada amb un animal que la representa, una bandera i un vestit amb colors molt vius. L’espectacle principal de les festes consisteix en una carrera de cavalls. Montant a pèl, els genets cavalquen a tota velocitat al voltant de la plaça en una prova de pocs minuts en la que tot està permès. El vencedor rep com a premi el “palio”, un estàndard amb la imatge de la Verge protectora de la ciutat.Durant tot l’any es celebren diversos actes relacionats amb aquesta festivitat estiuenca.

Desfilada de les “contrade” amb les vestidures típiques.

VENÈCIA

Venècia es la capital de la província del Venetto. Està situada sobre una llacuna i sobre un grup d’illes unides per ponts. Es divideix en nombrosos canals, entre ells, el Gran Canal, que travessa el nucli antic de la ciutat. Es una de les ciutats més visitades del món, quasi 5 milions de turistes cada any.

HistòriaAls primers segles de la nostra era, la llacuna de Venècia devia semblar un lloc força desolat; una vasta extensió d’aiguamolls marins, de poca fondària amb nombrosos bancs de sorra habitats gairebé exclusivament per aus aquàtiques. Un estret cordo sorrenc format per molts d’aquests bancs, tallat per algunes sortides al mar que avui encara es coneixen com a boques de port, separava i protegia les aigües internes de l’ímpetu de l’Adriàtic. Poques persones gosaven aventurar-se per aquells canals i illes; només ho feien alguns pescadors i caçadors que sabien moure’s enmig d’aquell dèdal de sorra fang i aigua, d’ons’aconseguia l’aliment. A la terra ferma i cap a l’interior, però hi havia ciutats importants com Aquilea, Grado, Chioggia o Pàdua, fundades pels romans i habitades per poblacions vènetes.Durant el segle V, a causa de la invasió del nord d’Itàlia pels Huns i els Gots, les comunitats de terra endins es van anar traslladant cap a territoris més segurs, com ara les illes de la llacuna. Al segle VI quan els llombards van establir-se a Itàlia es traslladaren a les petites illes venecianes no tan sols les persones, sinótambé les seves institucions civils. En aquell temps les illes de la llacuna depenien de Bizanci, la capital de l’Imperi Romà d’Orient, del qual eren una província llunyana. Eren administrades per un representant de l’emperador. Però, de mica en mica, es va anar manifestant el desig d’autonomia dels venecians. Finalment , l’any 687, Venècia deixa d’estar sota les ordres de l’enviat de l’emperador bizantí. A partir d’aleshores governaria el Dux, elegit directament pels habitants de la llacuna.Als segles VII i VIII, a mesura que les illes s’anaven poblant, la gent va començar a dedicar-se a aquella mena de cultiu tan especial del mar; les salines. La sal és indispensable per fer els aliments més gustosos i per conservar la carn i el peix però és, alhora, un mitjà de canvi formidable . Per això els venecians van començar a recórrer els rius del nord d’Itàlia , transportant grans càrregues de sal que canviaven per blat i vi.

MAPA DE VENÈCIA.

EL SÍMBOL DE VENECIAEl lleó al·legòric de l’evangelista Sant Marc és el símbol de la Sereníssima República de Venècia.

15Nord d’Itàlia


Cap a l’any 1000 els venecians van començar a deixar de banda els rius i a decantar-se cap al mar. La fusta dels boscos dels voltants servia per construir vaixells. Entre els segles XI i XIII la fusta va ser l’element principal de l’expansió econòmica i urbana de Venècia.Al segle XIII, l’activitat comercial de Venècia era molt intensa; al seu port s’aplegaven els vaixells que recorrien les rutes de la Mediterrània oriental. Hi havia una efervescència d’intercanvis no tan sols comercials, sinó també de cultures i de coneixements. Els venecians construïen els seus vaixells , en una drassana que anomenaven Arsenal. Bastida l’any 1104, aquesta drassana era organitzada en seccions especialitzades; serradora i fusteria per a les carcasses de les naus, calafatament, per a la impermeabilització dels bucs, confecció de les veles, del cordam, dels rems, ... Hi havia dàrsenes per a la revisió periòdica de les carenes, un forn per coure les galetes de la tripulació, magatzems força amplis per al dipòsit de cereals, i foneries d’on sortien les àncores i els canons.Gràcies a aquesta organització, l’Arsenal, alhora una drassana i una eficaçbase naval, l’any 1570 en tan sols dos mesos, es van enllestir cent galeres noves de trinca per lluitar contra els turcs que havien atacat Xipre.En el temps de la República de Venècia, entre els tripulants dels vaixells corria aquesta dita: “Contra un venecià hi calen quatre” Durant els assalts, tota la tripulació participava en la defensa de la nau i en la lluita contra l’enemic. Per això, cada mariner dels vaixells venecians valia per quatre enemics! Durant el segle XV Venècia va arribar a l’apogeu de la seva riquesa i de la seva potència. Un cop superades, cap al 1350, les conseqüències tràgiques de la pesta i de les guerres contra Gènova per a l’hegemonia sobre els mercats orientals, Venècia va esdevenir l’estat més poderós a la Mediterrània oriental i el més gran d’Itàlia. Desprès de la conquesta de Constantinoble pels venecians, comandats pel Dux Erico Dandolo, es va desenvolupar un tràfic comercial molt intens, animat per armadors, homes de finances, mercaders, empresaris i artesans. Comerciaven fins i tot les grans famílies patrícies de les quals van sortir Dux, almiralls, i ambaixadors que d’aquesta manera van acumular fortunes ingents. La renda de la ciutatera altíssima, i Venècia s’enriquia amb palaus magnífics i amb esglésies de gran bellesa.A Venècia manava el Dux, però aquest no era pas un governador absolut: el poder era, en realitat, a mans del Consell Major, estament legislatiu de la República. Al segle XV aquest consell era format per un miler de patricis rics, però estava obert també als ciutadans dels altres estrats socials. El Consell Major era qui elegia els Ducs i designava els membres de tots els organismes de l’Estat el Consell Menor, que assessorava el Dux; el Consell dels Pregats equivalent a l’executiu, es a dir al govern: El Consell dels Deu, que vetllava per la seguretat de la República, i finalment la magistratura.Un bon nombre de patricis, que donaven el millor d’ells mateixos, i un sistema perfectament controlat, eren el secret del bon govern del que Venècia va gaudir durant segles.Al segle XVI rivalitzaven a Venècia tots els talents tècnics i artístics per vestir i embellís la ciutat; arquitectes, escultors, picapedrers, fusters, ebenistes, decoradors, dauradors, guixaires, i sobre tot pintors, tots eren benvinguts. La pintura veneciana dels segles XV i XVI ha donat grans mestres; Mantiga, Ticià, Veronesse, Tintoretto, solien treballar al damunt de teles molt grans.

MARCO POLOL’any 1271, un jove, Marco Polo, va partir a bord d’un d’aquest vaixells acompanyat del seu pare, Nicolo i el seu oncle Matteo. Van desembarcar a l’Àsia Menor i, recorrent la ruta de la seda, van arribar a Pequín, on van ser acollits a la cort del Gran Khan dels mongols.

Els pescadors primitius ja s’havien adonat que la llacunaproporcionava grans quantitats de sal, gràcies a l’alta salinitat de les seves aigües.

Diu la llegenda que Sant Marc, degut a una terrible tormenta mentre tornava d’Aquilea a Roma, va naufragar a la llacuna de Rialto, encara inhabitada. Un àngel se li aparegué i li digué que en un futur en aquell lloc s’aixecaria una ciutat meravellosa i els seus óssos i descansarien.

16 Nord d’Itàlia


Avui Venècia és una ciutat esplèndida, una de les més boniques i plaents del món. És una ciutat viva plena d’animació i amb força ferment cultural.Malgrat això Venècia té molts problemes, lligats a la seva natura tant peculiar de ciutat construïda a sobre l’aigua; el fons de la llacuna s’ha ensorrat i, sovint, cal reduir el flux de les marees massa fortes que, penetrant per les boques del port, provoquen inundacions desastroses en el nucli urbà. Hi ha moltes iniciatives per salvar Venècia, sorgides arreu del món, i per continuar sent un punt de referència de civilització de gran bellesa.

Marco Polo va escriure el Llibre de lesMeravelles, que tracta sobre les seves aventures per l’ Àsia viscudes durant 24 anys. Una de les coses que va explicar es que va veure una font d’onno sortia aigua, sinó un oli negre; ningú el va creure, però era veritat, es tractava del petroli dels camps petrolífers de Bakú. Aleshores ningún’havia sentit mai parlar del petroli.

EL DOGE DE VENECIA.El doge era la màxima autoritat de l’estat de Venècia però tenia poders limitats. Havia de complaure al poble i mostrar-se humil i generós. Per evitar que el seu càrrec esdevingués hereditari, el sistema d’elecció del doge era complex i curiós. S’havia de pagar el ric vestuari i si a la seva mort es trobaven irregularitats en la seva gestió, la càrrega l’havien de pagar els seus parents.

EL QUE VEUREM A VENÈCIA

La Plaça de Sant MarcPels venecians només hi ha una plaça: la de Sant Marc, les altres les anomenen Campi. És la plaça central de la ciutat, similar a un gran saló de marbre, sempre està molt animada.Els edificis que voregen la plaça expliquen la història de 100 anys de la República veneciana. Napoleó va tancar la plaça amb nous edificis i la va anomenar “el saló més bell del món”.

La Basílica de Sant MarcAbans del segle IX, la ciutat tenia com a patró a Sant Teodor, però l’any 838 van robar d’Alexandria el cos de l’evangelista Sant Marc. Aquesta gesta del trasllat del cos fins a Venècia va ser tant gran que ràpidament van substituir un sant per l’altre.La Basílica va ser construïda com a reliquiari del cos del Sant, que no només va ser una primera figura de l’església, sinó que també era el rival de Sant Pere, patró de l’església romana. Sota la República, la Basílica de Sant Marc era la capella privada dels Ducs i de l’església, del govern venecià, un govern que pretenia augmentar el seu prestigi social, mentre mantenien la seva esquena dirigida a Orient i el seu escut a Occident.De la primera església queden algunes restes. L’estat de l’església actual està basada en església dels Sants Apòstols de Constantí.Els mosaics de la façana i les cúpules son del segle XIII i representen escenes de l’Antic Testament. Tot i que San Marc rep el nom de Basílica, la planta es grega lleugerament allargada per semblar-se a la creu llatina occidental. Està coronada per cinc cúpules són del segle XI, recolzades lateralment en quatre sòlides voltes de canó. Les galeries estan tancades per una balustrada amb relleus bizantins dels segles VI- XV i sostingudes per columnes de marbre gregues amb magnífics capitells bizantins i clàssics. Els murs baixos estan revestits amb planxes de marbre oriental. Els mosaics de l’interior descriuen escenes del Nou Testament.

El Palau DucalAquest Palau va ser la residència oficials dels Ducs de Venècia i seu del govern venecià des del segle IX fins a la caiguda de la República amb Napoleó l’any 1797. Del primer palau Bizantí no queden gaires coses. L’aspecte extern de l’edifici és el resultat bàsicament d’una ampliació feta en el segle XIV i principis del XVI.

17Nord d’Itàlia


Amb l’objecte d’engrandir el Saló del Gran Consell es va aixecar el 1340 la façana del mar. El balcó d’honor amb imatges de la justícia es obra de Pier Paolo. La forma quadrangular la té des del 1412.Moltes de les habitacions del palau han estat reconstruïdes el segle XVI, després que una sèrie d’incendis destruïssin la decoració gòtica originaria.Sala de l’anticonsellEn aquesta sala és on els ambaixadors, capitans mercenaris venecians i delegacions dels territoris sotmesos a Venècia esperaven abans de ser rebuts a la Sala del Consell. Ha estat restaurada segons els antics plànols. Podem veure un quadre de Veronès: El rapte d’Europa.La Sala del ConsellEl Consell era el Govern venecià. Aquest estava format pel Dux i els seus consellers personals, els principals del Consell dels Deu i una selecció de senadors representats de les tres classes d’interessos del Senat, assumptes exteriors, de terra endins, i d’assumptes marítims. El sostre té una de les més belles pintures venecianes.Sala del SenatEl Senat era el centre del govern venecià. En aquesta sala es debatien i decidien els afers de la política exterior, econòmica, militar e interior. El Senat era presidit pel Dux. El formaven un total de 200 membres. La sala va ser reconstruïda després del sinistre del 1574. El sostre està decorat amb pintures de Tintoretto i dels seus ajudants. La porta de la dreta de la tribuna condueix a la antichiesetta. Aquesta sala va ser l’església privada del Dux.Sala dels DeuTot i que el nom d’aquest Consell fa referència a deu persones en realitat eren uns trenta. Eren els responsables de la seguretat de l’estat. Tenien per aquesta feina espies, informadors, assassins, disposaven d’una armeria, i de presó pels presidiaris de l’estat pròpia... Les pintures del sostre son la primera obra de Veronès a Venècia.Sala de la bústiaEra l’antecamara de la Sala del Consell dels Deu. A la dreta de la porta de la sortida hi ha una boca de lleó on es podien llançar les denúncies anònimes dirigides al Consell dels Deu.Saleta dels Tres InquisidorsLes traïcions van obligar a crear un grup de tres inquisidors de l’Estat i aquíes tractaven únicament aquests casos.Sala del Consell MajorAquest saló va ser destruït per un incendi el 1577. Es va refer el 1578 gràcies a la col·laboració dels millors artistes i pintors venecians. Els patricis barons adults (la classe dels patricis estava limitada a aquells qui el cognom estava inscrit en l’anomenat llibre d’or) podien seure en el Gran Consell, hi havia uns 2.000 membres, número molt elevat per a un bon funcionament, per tant es va decidir escollir només uns quants (es feia amb paperetes per no afavorir a ningú), i així és podien prendre millor les decisions. Aquí teniu una de les obres mes grans de Tintoretto, el Paradís.

El Gran CanalConegut pels venecians com a Canalazzo. El canal més llarg de Venècia desplega la seva corba sinuosa des de l’estació fins a la conca de Sant Marc. Té una allargada d’uns 4 Km i entre 70 i 30 m d’ample. El creuen tres ponts: Scalzi, Rialto i Acadèmia. Al llarg del seu recorregut s’aixequen palaus sumptuosos de tots els estils que van pertànyer als patricis de la República.

LA PLAÇA DE SANT MARCLa forma de la plaça no és totalment rectangular. La capçalera on s’obra la façana de la basílica, té 82 m. la façana del davant mesura 57 m., els laterals tenen la mateixa mesura, 176 m.

LA BASILICA DE SANT MARCL’estil artístic de la basílica imita l’art bizantí amb les cúpules bulboses i les pintures dels frontons amb el fons daurat.

PALAZZO DUCALESímbol de la glòria i el poder de Venècia, aquest palau va ser la residència dels dux, seu del govern i de la cort de justícia i presó de l’Estat.

La ciutat de Los Angeles (EEUU) téun districte a la seva ciutat que es diu Venice, amb canals i gòndoles.

Hi ha diverses prediccions que indiquen que d’aquí a uns anys, Venècia podria estar inundada.

18 Nord d’Itàlia


El Pont de RialtoEstà ubicat a la zona més antiga de la ciutat. El primer es va reeixir l’any 1181 per Nicolò Barattieri, i es va anomenar Ponte della Moneta. L’actual es va construir a la segona meitat del segle XVI per substituir un de fusta. Per això es convocà un concurs en el que participaren els millors arquitectes del moment, des de Michelangelo a Palladio; però el disseny guanyador va ser el d’Antonio da Ponte per la seva senzillesa. El pont conta amb un sol arc sostingut sobre uns 12.000 pilars de fusta; estàestructurat en forma de galeria, de manera que hi ha dos hileres de botigues que conformen tres passatges peatonals, el central més ampli.

UN PONT DELS SUSPIRSEl Pont dels Sospirs uneix el palau dels Dux amb el Palau de les Nou Presons. Es va construir entre finals del s. XVI i principis del s. XVII. El seu nom es degut als laments o sospirs dels presoners que per última vegada veien la llacuna veneciana abans de se executat.

EL CAMPANILEDes de la part superior d’aquest campanar de 99 m. d’alçada es descobreix un magnífic panorama de Venècia. L’edificació que avui podem contemplar és una reconstrucció feta de pedra a partir de 1902, any en el que es va ensorrar el campanar original, degut a un terratrèmol.

EL PONT DE RIALTOÉs un dels tres ponts que creuen el Gran Canal. Al llarg dels seus costats interiors hi ha multitud petites parades de souvenirs de la ciutat.

LA GÒNDOLA, BARCA MÉS FAMOSA DEL MÓNLes gòndoles, conegudes arreu del món, són les embarcacions típiques de Venècia. Amb el seu casc prim i la base plana, està perfectament adaptada per navegar per canals estrets i poc profunds. Al davant porten un ferro sortint que representa dos coses: el barret del duc i les 6 barres que representen les sestaes, els sis districtes de Venècia. Al darrera, el gondoler amb el seu típic barret de palla i jersei ratllat, s’encarrega de dirigir l’embarcació.

CARNESTOLTES VENÈCIAEl carnestoltes de Venècia sorgeix a partir del segle XVII, quan la noblesa es disfressava per barrejar-se amb el poble. Napoleó anul·là aquestes festes l’any 1797, restablint-se dos segles més tard, el 1979 de forma oficial.

19Nord d’Itàlia


VERONA

Verona està considerada la ciutat monumental més bella del Véneto, després de Venècia. El centre senyorial de la ciutat és la piazza Bra, unida al casc antic per l’atractiva via Mazzini.La temporada lírica i “l’Estiu teatral” convoquen tots els anys nombrosos espectadors.Sota l’imperi, Verona va ser una colònia romana que posteriorment es convertiria en l’objectiu important d’ostrogots, llombards i francs. El seu apogeu va coincidir amb la senyoria dels Scaligeri, dels anys 1260 al 1387. Després va passar a dependre dels Visconti de Milà. El 1866 va incorporar-se a la Itàlia unificada.

EL QUE VEUREM A VERONA

Piazza delle ErbeAquesta plaça constitueix l’antic forum de la ciutat romana. En el centre de la plaça es troba la columna del Mercat, el Capitello o Tribuna, la font de la Madonna Verona i la columna de Sant Marc amb un lleó alat, símbol de Venècia. La plaça es troba vorejada de palaus i cases antigues.

Piazza dei SignoriPlaça molt elegant, recorda un saló a l’aire lliure. A la dreta, s’aixeca el Palau Comunal del s. XII, sobre el que s’aixeca la torre dei Lamberti de pedra i maó. Està unida al palau del Tribunal que també té una robusta torre de maó.

Amfiteatre romàAquest esplèndid amfiteatre, el tercer més gran del món romà, amb 44 grades, tenia capacitat per 25 mil espectadors. L’Arena mesura 138 x 109m. Prenent com a referència l’aparell de blocs de marbre rosa i de conglomerat de sílex i maó es pot datar la construcció cap a finals del s. I. Actualment, a l’estiu serveis com a excel·lent decorat per a la celebració d’importants representacions líriques.

DuomoCatedral amb presbiteri romànic del s.XII i nau gòtica a la que se li afegí un campanar clàssic renaixentista. La portada principal presenta un interessantconjunt d’escultures i baixos relleus d’estil romànic llombard.

CastelvecchioAquest castell és la construcció militar medieval més important construïda per la família Scaligeri. Està construït en maó vermell; estructuralment, és un típic castell medieval, vorejat per un fossat que en el seu dia, estava omplert de les aigües del riu Adige, amb 7 torres culminades amb merlets i un pont.

El riu Adige, al seu pas per Verona.

ELS AMANTS DE VERONAShakespeare va situar a Verona la història dels amors tràgics d’aquests dos adolescents, fills de famílies rivals. Un seguit de malentesos, provocaran la mort dels joves amants.En el nº23 de la via Cappello hi ha la “Casa di Giulietta” un palau gòtic que sembla que va pertànyer als Capuleto i que, a l’interior hi ha un pati amb el “balcó de Julieta”, testimoni de l’apassionat idil·li del drama.

El 25 d’abril és la Festa di San Marco, el patró de la ciutat de Venècia. Durant aquestes festes es celebra la Gran Regata, on les Gondoles, competeixen en el Gran Canal.

Vista de Castelvecchio des del pont.

20 Nord d’Itàlia


ALGUNES INFORMACIONA PRÀCTIQUES

Trucar amb telèfon fixSi voleu trucar a casa vostra heu de marcar els següents nombres:00- és el codi internacional - 34 és el prefix d’Espanya- després el número de casa vostra. Per exemple, si heu de trucar a la província de Barcelona heu de marcar els següents números:00-34-93-330.80.10Si aquest numero fos de Tarragona hauríeu de marcar00-34-977-330.80.10

Trucades amb el mòbil- Si teniu contracte: heu de tenir el servei de rooming donat d’alta. Cada companyia té el seu propi sistema. Aquest servei et permet tenir el teu mòbil operatiu quan surts fora del teu país. Recorda que quan ets a l’estranger el cost de les trucades i els missatges és superior. Tingues també en compte que pagues una part del cost de les trucades que facis o rebis - Si teniu targeta: heu de comprar una targeta en els establiments que n’ofereixen. El preu és diferent segons la duració que vulgueu. Un cop l’ha teniu heu de seguir les instruccions que hi ha escrites al darrera.

Horari comercialLes botigues estan obertes des de les 9 a les 12,30 i de les 3,30 a les 8. En zones turístiques l’horari pot ésser més flexible.

Llocs on menjarItàlia és un país famós pels seus menjars, la pasta, la pizza, els gelats. Podreu trobar tots aquests tipus de menjars en diferents de restaurants, bars cafeteries.

Les cafeteriesLes trobareu per tot arreu, són obertes des de primera hora del matí i és el primer lloc de visita abans de començar a treballar. En aquests establiments es pot prendre, tot tipus de cafès, entrepans ( paninis) calents i freds i pastes dolces.Com demanar cafès:espresso: és més concentrat i més concentrat que el nostrecorretto: equival al nostre cigaló (carajillo en castellà)macchiato: equival al nostre tallatcaffè latte: cafè amb molta lletcapuccino: cafè amb crema batuda i espolsat amb una mica de cacau.

Pizza al taglioÉs la manera més econòmica de menjar pizza. Com ja indica el seu nom ( la pizza a trossos). Es ven en locals petits on podreu comprar diferents trossos de pizza cada tall te els seu preu. De vegades aquestes botigues estan a peu de carrer i no tenen espai per seure.

21Nord d’Itàlia


Tavola calda i rosticeriaSón uns restaurants senzills on es pot menjar els típica plats de pasta i carn de la zona on us trobeu. Són com els nostres restaurants o bars de menús econòmics i on el servei es ràpid. Sovint en aquestes tavolas caldas és on millor es menja. Cal que sapigueu que el cost del cobert i el servei no estan inclosos i que en el moment de demanar la factura o rebut us trobareu que augmenta ja que hauran afegit aquest dos imports al total de la factura. Si el servei no està inclòs aleshores esperaran a que vosaltres els hi deixeu propina.

Trattoria o restaurantsD’aquests en trobareu de tots els preus , però habitualment es el menjar més car de tots els que us hem anomenat. En aquests establiments també haureu de tenir en compte el cost addicional del cobert i del servei.

UNA MICA DE VOCABULARI

BiscottiGaletesBurroMantega

FormaggioFormatgeProsciuttoPernil

Pesca o cottonePréssecMelaPoma

ArancioTaronjaZucheroSucre

SaleSalAcetoVinagre

OlioOliFaggioliMongetes

PommodoroTomàquetsPeperoniPebrots

PeperoniPebrotsFrutti di mareMarisc

MaialePorcAbbachioBé

VitelloVedellaBistecaFilet

PastaPastaRissottoArròs

Vicchier acquaVas d´aiguaLatteLlet

PranzoDinarMangiareMenjar

ManciaPropinaIl contoEl compte

NienteResViligiaMaleta

Fare una telefonataTrucar per telèfonDenunzia per furtoDenúncia per robatori

OspedaleHospitalAiutoSocors!

Pronto socorsoUrgènciaMacchinaCotxe

SpieceMoneda soltaVietatoProhibit

UscitaSortidaEntrataEntrada

È vicinoÉs a prop?Cuanto costaQuan costa

Dove èOn està?ArrivederciFins ara/adéu

Buona seraBona tarda/nitBuon giornoBon dia

ITALIÀCATALÀITALIÀCATALÀ

22 Nord d’Itàlia


ITINERARI NORD D’ITÀLIA

ITINERARI PER ITÀLIA DEL NORD

25 MARÇ 2012: Trobada al centre a les 18.00h i sortida cap a Sirmione. Sopar lliure en ruta o portat de casa i nit en

ruta.

26 MARÇ 2012: Esmorzar lliure en ruta o portat de casa., Arribada a Sirmione, ciutat medieval molt ben conservada.

Continuació cap a Verona. Visita a les arenes i casa de Romeo i Julieta. Dinar lliure portat de casa. Continuació cap a

Lido de Jesolo. Sopar i allotjament a l’hotel.

27 MARÇ 2012: Esmorzar a l’hotel i sortida amb vaporeto cap a Venècia. Arribada a la plaça Sant Marc i visita al

centre de la ciutat. Visita al Palau Ducal, Basílica de Sant Marc. Dinar lliure. A la tarda temps per passejar a peu pels

canals, els ponts,.... Sortida amb vaporeto fins al Lido. Sopar i allotjament a l’hotel.

28 MARÇ 2012: Esmorzar a l’hotel i sortida cap a Pisa. Arribada i visita a la plaça dels Miracles (duomo, campanile i

baptisteri). Dinar lliure i si dona temps a la tarda visita a Lucca. Sopar i allotjament a Montecatini.

29 MARÇ 2012: Esmorzar a l’hotel i sortida cap a Florència. Visita Catedral i pujada a la cúpula*, Signoria, Ponte

Veccio. Dinar lliure. Visita a l’Acadèmia. . Recorregut pels mercats de la ciutat. Pujada al turó de San Miniato per a

contemplar una meravellosa panoràmica de la ciutat. Sortida cap a Montecatinni. Sopar i allotjament a l’hotel.

30 MARÇ 2012: Esmorzar a l’hotel i sortida cap a Siena. Visita exterior de la catedral i plaça del Palio. Dinar lliure.

Continuació de l’estada a Siena.. Sortida cap a Civitavecchia. Embarcament a les 20,00h. Sopar a restaurant a bord i

nit de navegació..

31 MARÇ 2012: Esmorzar i dinar lliure al vaixell. Arribada al port de Barcelona a les 18,15h i trasllat a l’institut.

BON

VIATGE!

23Nord d’Itàlia


ATENCIÓ NOIS/-IES!!SI HAS TRET UN 10 DE NOTA EN ANGLÈS NO CAL QUE SEGUEIXIS LLEGINT…PERÒ SI ENCARA ET FALTEN UNS PUNTS PER SER EL MILLOR DE LA CLASSE,

NOSALTRES ET PODEM AJUDAR!Hem dissenyat per a tu estades lingüístiques al Regne Unit, França i Alemanya perquè

volem que passis un estiu inoblidable sense deixar d’aprendre!Hem triat les millors escoles d’Anglaterra, Irlanda i França amb classes d’anglès i francès durant el matí i un munt d’activitats i esports per les tardes i vespres. Potser t’encanta la

natura, i vols aprendre un idioma en mig del camp o vora la platja, aleshores, tenim preparats els Summer Camps, al més pur estil dels campaments americans en Gran

Bretanya, on passaràs unes vacances formidables.¿ Vols aprofitar el temps a tope i treure-hi el màxim profit a l’estiu? T’oferim

campaments on, a més d’aprendre anglès i fer un munt de nous amics, professors anglesos i canadencs t’ensenyaran a ser monitor de lleure. Truca’ns tu mateix, o els teus

pares i t’informarem.Estem segurs de tenir un producte pensat per a tu.

e-mail: [email protected]: 93.208.24.24

EL PROPER ANY, SERÀS TU EL NÚMERO 1 DE LA CLASSE!ATENCIÓ AL NOSTRE FACEBOOK! VOLEM SER AMIC TEU, I QUE ENS DIGUIS QUE T’HA

SEMBLAT EL VIATGE. TAMBÉ POTS PENJAR ALGUNES FOTOGRAFIES. VOLEM COMPARTIR AMB TU LES TEVES EXPERIÈNCIES.

A la nostra pàgina WEB trobaràs el facebook i tots els nostres viatges i estades lingüístiques.

www.educatours.esFELIÇ ESTIU!

Viatge al . . . . . . . . . . . . . . . . . Nord d’Itàlia · 2014-11-21 · fraccions...

Documents

Transcript of Viatge al . . . . . . . . . . . . . . . . . Nord d’Itàlia · 2014-11-21 · fraccions...